XUNZI.(XINA)(298-235 A.C.) .Xinès.
Deixeble de Mencio. El primer de l història universal en haver reconegut l´origen social de la moral.
"el be i la raó neixen de la disciplina que imposa per si mateixa la vida en la societat"
La societat es entesa com la gran educadora dels individus, per tant XUNZI és un precursor de bona part del pensament social modern.
--------------------------------
WANG ANSHI (XINA)(1073)
Reformador en quasi tots els àmbits. Es va preocupar per alleugerir les pesades càrregues dels camperols, a més establia la implantació d´institucions d´auxili popular: orfelintes, hospicis, hospitals, dispensaris, cementiris públics, magatzets de gra de reserva.Un model de fundacions caritatives creats pels monasteris budistes dels segles VI i VII.
--------------------------------------------------------------------------
JOAN LLUÍS VIVES MARCH. València(PPCC)(6 març del 1492-1540)
Se´l considera precursor de diverses disciplines: psicologia, pedagogia, sociologia i política, dels serveis socials i fins i tot del propi treball social.És considerat el pensador mé rellevant del renaixement. Va cnsiderar el valor dels pobres i la necessitat d´ajudar-los, així com els invalits, als quals demanava una educació especial.Defensava creació d´hospitales i cases per acollir nens bandonats, aendrels i criar-los fins el seu ingrés a l´escola. Defensava el respecte entre els home i entre els paisos, és dir, aconseguir la pau. Va escriure "tractat de l´ànima", llibre que el va convertir en el pare de la psocologia moderna, basat en el estudi de la vida. Vives, catòlic, és considerat moralista i pedagog. Defensa principi de la individualittat del aprenentatge com a resposta aa la cpacitat demostrada per cada alumne i el respecte per les seves inclinacions. A nivell polític, va se el precursor del ús modern de la paraula Europa, com la significació d´una entitat humana col.lectiva ben diferenciada.
---------------------------------------------------------------
MIQUEL DE GIGINTA. Perpinyà (Catalunya nord)(1534-?)
A les corts de castella va presenta el seu "tractat de remei del pobres". En ell defensava el projecte de les cases de misericòrdia, on en elles els acollits rebrien el que necesitesin pel seu suport, i es recomenav a la poblció que no donés cap almoina als captaires. En les cases de misericòrdia s´intetava reintegrar a la activitat econòmica mitjançant el treball en tallers tèxtils. A més es feia instrucció amb fer que el treball fos solució al "vici", formar en la doctrina de l´església i ensenyar-los a llegir i escriure.
---------------------------------------------------------------
CRISTÓBAL PÉREZ DE HERRERA (Espanya)(1556-1620).
Fou metge de cambra de Felip II. Va escriure "amparo de los pobres", On els marginats no eren responsables, si no víctimes d´una estructura socioeconòmica errant, doncs la majoria d´ells eren "bona gent i neta", i per tant recuperables si sels oferia una oporunitat per sortir de la situació que estaven immersos. va impulsar la creació dels albergs de pobres, amb la intenció de crear una xarxa general d´albergs que s´estructurés com una organització central, amb les seves corresponents delegacions provincials i locals.
Deixeble de Mencio. El primer de l història universal en haver reconegut l´origen social de la moral.
"el be i la raó neixen de la disciplina que imposa per si mateixa la vida en la societat"
La societat es entesa com la gran educadora dels individus, per tant XUNZI és un precursor de bona part del pensament social modern.
--------------------------------
WANG ANSHI (XINA)(1073)
Reformador en quasi tots els àmbits. Es va preocupar per alleugerir les pesades càrregues dels camperols, a més establia la implantació d´institucions d´auxili popular: orfelintes, hospicis, hospitals, dispensaris, cementiris públics, magatzets de gra de reserva.Un model de fundacions caritatives creats pels monasteris budistes dels segles VI i VII.
--------------------------------------------------------------------------
Domingo de Soto (Segovia, 1494 - Salamanca, 1570) (ESPANYA)
Fou un teòleg espanyol. Membre de la "Ord"en de los Predicadores", Domingo de Soto fous profeisor de teologia a la Universitat de Salamanca i confessor de Carlos I. Va seguir l´ orientació de Sant Tomás de Aquino i va comentar varis llibres de física i lògica aristotèlica. El 1545 Carlos V el va enviar al Conciliò de Trento como teòleg imperial i després el va anomenar el seu confessor. Va declinar ésser bisbe de Segòvia .
Entre les seves numeroses obres de teologia, dret, filosofia i lògica destaquen "De iustitia et iure" (1557) i "Ad Sanctum Concilium Tridentinum de natura et gratia libri tres". Va participar en els debats en torn a la disputa oberta entre Sepúlveda i Las Casas per la qüestió indígena dita dels justos titols o polèmica dels naturals, formant part de la comissió de teòlegs que es va reunir a Valladolid(Espanya) entre 1550-1551 (Junta de Valladolid). Posteriorment va succeir a Melchor Cano en la seva càtedra de la Universidad de Salamanca. Se´l considera com un dels integrants de la Escuela de Salamanca.
-----------------------------------------------------------------------JOAN LLUÍS VIVES MARCH. València(PPCC)(6 març del 1492-1540)
Se´l considera precursor de diverses disciplines: psicologia, pedagogia, sociologia i política, dels serveis socials i fins i tot del propi treball social.És considerat el pensador mé rellevant del renaixement. Va cnsiderar el valor dels pobres i la necessitat d´ajudar-los, així com els invalits, als quals demanava una educació especial.Defensava creació d´hospitales i cases per acollir nens bandonats, aendrels i criar-los fins el seu ingrés a l´escola. Defensava el respecte entre els home i entre els paisos, és dir, aconseguir la pau. Va escriure "tractat de l´ànima", llibre que el va convertir en el pare de la psocologia moderna, basat en el estudi de la vida. Vives, catòlic, és considerat moralista i pedagog. Defensa principi de la individualittat del aprenentatge com a resposta aa la cpacitat demostrada per cada alumne i el respecte per les seves inclinacions. A nivell polític, va se el precursor del ús modern de la paraula Europa, com la significació d´una entitat humana col.lectiva ben diferenciada.
---------------------------------------------------------------
MIQUEL DE GIGINTA. Perpinyà (Catalunya nord)(1534-?)
A les corts de castella va presenta el seu "tractat de remei del pobres". En ell defensava el projecte de les cases de misericòrdia, on en elles els acollits rebrien el que necesitesin pel seu suport, i es recomenav a la poblció que no donés cap almoina als captaires. En les cases de misericòrdia s´intetava reintegrar a la activitat econòmica mitjançant el treball en tallers tèxtils. A més es feia instrucció amb fer que el treball fos solució al "vici", formar en la doctrina de l´església i ensenyar-los a llegir i escriure.
---------------------------------------------------------------
CRISTÓBAL PÉREZ DE HERRERA (Espanya)(1556-1620).
Fou metge de cambra de Felip II. Va escriure "amparo de los pobres", On els marginats no eren responsables, si no víctimes d´una estructura socioeconòmica errant, doncs la majoria d´ells eren "bona gent i neta", i per tant recuperables si sels oferia una oporunitat per sortir de la situació que estaven immersos. va impulsar la creació dels albergs de pobres, amb la intenció de crear una xarxa general d´albergs que s´estructurés com una organització central, amb les seves corresponents delegacions provincials i locals.
-------------------------------------------------
VICENÇ DE PAÚL . Pouy(França)(1581-1660).
Era clerge. Juntament amb Lluisa de Marillac, crea el 1633 "les filles de la caritat", que tenien com a funció específica visitar als malalts als hospitals i als pobres als domicilis, de manera que per tal de cobrir les necessitats se´ls assignava a cadascun un cert número de famílies. Fou el reformador més important de les obres de l´església catòlica. Va aconseguir regular i normativitzar les activitats d´ajuda per a evitar l´auxili indiscriminat, i les seves idees es varen estendre a altres països. Va néixer en un petit llogarret anomenat Pouy(França). El 1619, estant a Paris, es nomenat capellà general de galeres, millorant les condicions de vida de les galeres. Allà va néixer la iniciativa de construir un hospital pels ferits i malalts del que s´encarregaren "les filles de la caritat".
A la localitat de Macon, el 1621 va fer una experiència pionera amb 300 captaires d´unes 200 families, amb un pla que consistia amb l´investigació detallada, amb els que podien treballar, els discapacitats i un sistema de subvencions amb contribucions voluntàries amb espèxie o diners, que varena aportar el clerge i les persones amb poder econòmic, a més d´impñostos municipals i colectes fetes per "les senyoretes de la ciutat". Posteriorment va crear una gran congregació, els Paúls, en el seu nom, a gran escala, per tots els pobres d´una ciutat, fins esdevenir l´ordre més influent a França.
-----------------------------------------------------------------------------
BENJAMIN THOMPSON, comte RUMFORD .Voburn(EEUU)(1753-1814)
Va néixer a Voburn, a l´estat de Massacussetts(EEUU). Fou un dels fundadors de la Royal Institution of Great Britain de Londres i de Dublin (Reial Societat de Londres), a més de pertànyer a l´Academia de Ciencies de Berlin i Amèrica i arriba a ser ministre de Guerra a Baviera, tot i no ser anglès.
Va gestionar la fabricació d´una calefacció econòmica. Com a innovador, també va disenyar un nou tipus de cuina, anomenada"cuina econòmica". Va aconseguir disminuir l´almoina fomentant l´autodependència, aplicant una rigurosa comptabilitat i fent públics els comptes, en especial a la ciutat de Munich.
El seu llegat, en l´àmbit militar va modernitzar l´exèrcit de Baviera, va ordenar la construcció del jardí anglès de la ciutat de Munich, en l´agricultura va introduir la plantació de la patata. Va inventar l´estufa econòmica, el calorímetre, el fotòmetre, el "forn Rumford", va impulsar la construcció d´escoles, dividint la ciutat de Munich en districtes, establint fàbriques com la"casa de treball militar", on treballaven els pobres amb capacitat fisica fent vestimenta per a l´exèrcit. Va construir cases per a families humils, va organitzar comisions de barri de caracter gratuït, on hi treballaven els captaires vàlids.
Als pobres els controlava amb fitxes amb dades personales, familiars, la tasca que feien, els ingressos que rebien, per fer-los un seguiment. Els comptes dels diferents centres eren públics amb comptabilitat al detall i a disposició de tothom , per a la transparència. El seu sitema, iniciat a Munich, se l´ha denominat "sistema Elberfeld", ja que a aquesta ciutat es a on exclusivament amb impostos públics es va finançar i realitzar el seu pla inicialment. Tots els detalls van quedar escrits a l´obra "Assajos polítics, econòmics i filosòfics", publicat a Londres el 1799.
--------------------------------------------------------
THOMAS CHALMERS .Glasgow(Escòcia)(1780-1847)
THOMAS CHALMERS .Glasgow(Escòcia)(1780-1847)
Va aplicar a Glasgow el 1823 una investigació completa de les situacions de cada persona o familia, durant el seu treball parroquial.
La seva oposició a l´auxili públics pels pobres era total. Era partidari de l´auxili als pobres de forma privada i basat en l´ajuda mútua ( "ajudar a ajudar-se a si mateix"). Per a ell, el procediment es vasava en les 4 fonts:
1-Informarse per a determinar la veritable causa de la pobres i desenvolupar les posibilitats d´automanteniment del pobre.
2-Si no es podia automantenir, estimular als parents, amics i veins a fer-se´n càrrec d´ell.
3-Si no era factible, calia buscar ciutadans rics que poguessin mantenir-lo.
4-Si els altres casos fracasava, el diaca del districte havia de demanar ajudar als fidels.
Els casos s´estudiaven i esl buscven els recursos naturals, i per això va crear un cos, els "voluntary visitors", als que va formar degudament i que eren els que proporcionaven la major informació possible als diaques sobre els demandants d´ajut. Alguns autors consideren al reverend Thomas Chalmers un precursor del Treball Social, ja que el que aplicva a la seva parroquia era un clar precedent del que posterioment denominem Treball Social de casos("casework").
-----------------------
CHARLES FOURIER.
Representant del socialisme utòpic. Impuls del treball social comunitari. La comunitat, un model de comunitat, agrupació de persones en edificis comuns dotats d´una sèrie de serveis comuns per a tots, amb diferents nivells de szalaris en funció de la capacitat, de la responsabilitat habilitat i destresa.
------------------
ROBERT OWEN.
Representant del socialisme utòpic. Impulsa mesures de protecció laboral, amb sistema de treball cooperatiu, donant respostes al proletariat, impulsant les vivindes asequibles, escoles bressol i escoles. Prohibeix el treball a menors de 10 anys. Proposa alternatives de suport social, model a imitar per a altres paisos. Per a ell l´educació es un pilar bàsic. Critica a l´església i a la burgesia. Va intentar crear comunitats "la nova armonia", que esdevenien comunitats autònomes de teballadors/es.
--------------------
ÉTIENNE CABET.
Representant del socialisme utòpic. Defensava el constitucionalisme, defensant les tesis marxistes. Creia en la col.lectivització dels medis de producció.
----------------------------------
PIERRE JOSEPH PROUDHON.
Representant del socialisme utòpic. Defensava sistemes econòmics fora de la tutela de l´Estat.
A més creia en fòrmules comunitaries de cooperació i d´ajuda mútua davant les necessitats.
Representant del socialisme utòpic. Impuls del treball social comunitari. La comunitat, un model de comunitat, agrupació de persones en edificis comuns dotats d´una sèrie de serveis comuns per a tots, amb diferents nivells de szalaris en funció de la capacitat, de la responsabilitat habilitat i destresa.
------------------
ROBERT OWEN.
Representant del socialisme utòpic. Impulsa mesures de protecció laboral, amb sistema de treball cooperatiu, donant respostes al proletariat, impulsant les vivindes asequibles, escoles bressol i escoles. Prohibeix el treball a menors de 10 anys. Proposa alternatives de suport social, model a imitar per a altres paisos. Per a ell l´educació es un pilar bàsic. Critica a l´església i a la burgesia. Va intentar crear comunitats "la nova armonia", que esdevenien comunitats autònomes de teballadors/es.
--------------------
ÉTIENNE CABET.
Representant del socialisme utòpic. Defensava el constitucionalisme, defensant les tesis marxistes. Creia en la col.lectivització dels medis de producció.
----------------------------------
PIERRE JOSEPH PROUDHON.
Representant del socialisme utòpic. Defensava sistemes econòmics fora de la tutela de l´Estat.
A més creia en fòrmules comunitaries de cooperació i d´ajuda mútua davant les necessitats.
----------------------------------------------------------------------------
Va ser un filòsof, economista i sociòleg europeu. Conegut sobretot per la seva anàlisi de la Història en termes de lluita de classes. Els seus seguidors van desenvolupar el marxisme basant-se en les seves idees i teories. Es pot dir que la que més influí fou la lluita de classes per tal d'alliberar l'individu de la seva alienació econòmica, política i religiosa.
Nascut a Trèveris (Prússia) en una família jueva acomodada. Abandona els estudis de dret que havia començat a Bonn i a Berlín on cursa estudis de filosofia, especialment la del món clàssic i es doctora amb una tesi sobre la filosofia de la natura d'Epicur. El seu pare mor el 1838. Comença la seva "vida pública" amb una crítica les tesis sobre l'alienació religiosa de Feuerbach.
El 1843 viatja a París on funda la revista Els annals Francoalemanys.
El 1844, influenciat pel filòsof alemany Hegel, passa a formar part de la denominada Esquerra Hegeliana i, dels Joves Hegelians on coneix el seu company Friedrich Engels amb qui estableix una bona amistat i una estreta col·laboració intel·lectual i política.
L'any 1845 és expulsat de París i se'n va a viure a Bèlgica.
El capital
L'any 1848 publica el Manifest Comunista, escrit revolucionari que encoratja la revolució del mateix any. A partir d'aquest moment, Karl Marx i Friedric Engels s'exilien a Londres on comencen a elaborar els seus estudis sociològics. La seva obra fonamental (encara que inacabada) és El capital, una obra en 3 volums on analitza el capitalisme i les seves dinàmiques.
El 28 de setembre de 1864 es funda a Londres la AIT (Associació Internacional de Treballadors) -Primera Internacional- de la qual Marx esdevé principal impulsador.
Nascut a Trèveris (Prússia) en una família jueva acomodada. Abandona els estudis de dret que havia començat a Bonn i a Berlín on cursa estudis de filosofia, especialment la del món clàssic i es doctora amb una tesi sobre la filosofia de la natura d'Epicur. El seu pare mor el 1838. Comença la seva "vida pública" amb una crítica les tesis sobre l'alienació religiosa de Feuerbach.
El 1843 viatja a París on funda la revista Els annals Francoalemanys.
El 1844, influenciat pel filòsof alemany Hegel, passa a formar part de la denominada Esquerra Hegeliana i, dels Joves Hegelians on coneix el seu company Friedrich Engels amb qui estableix una bona amistat i una estreta col·laboració intel·lectual i política.
L'any 1845 és expulsat de París i se'n va a viure a Bèlgica.
El capital
L'any 1848 publica el Manifest Comunista, escrit revolucionari que encoratja la revolució del mateix any. A partir d'aquest moment, Karl Marx i Friedric Engels s'exilien a Londres on comencen a elaborar els seus estudis sociològics. La seva obra fonamental (encara que inacabada) és El capital, una obra en 3 volums on analitza el capitalisme i les seves dinàmiques.
El 28 de setembre de 1864 es funda a Londres la AIT (Associació Internacional de Treballadors) -Primera Internacional- de la qual Marx esdevé principal impulsador.
El grup més important de tòrics que treballa en el paradigma critic del conflicte, es denominen marxistes. Per a ells, el sistema capitalista i les seves característiques és el que moldeja les condicions presents d´explotació i desigualtat.
Amb la caiguda del mur de Berlin i de la mateixa Unió soviètica molts declaren que el marxisme havia mort. Malgrat això, la teoria marxista i moltes de les idees bàsiques que conté estn lluny d´haver mort. Per a Marx, l´ordre social existeix perquè existeix una classe(la classe dominant) que resulta afavorida per una fase específica del desenvolupament econòmic i que pot així mantenir l´ordre social mitjançant el seu poder sobre les classes que estan per sota d´ell. En quan als supòsits valoratius de Marx, creia que la tasca de la ciencia social no era només entendre la societat, sinó també transformar-la. Va criticar les desigualtats, els conflictes i l´explotació existent i va creure que aquestes condicions podrien ser cambiades.
Karl Marx va asistir a les universitats de Bonn i Berlin(va començar el 1835) i es va doctorar en filosifia el 1841. La seva família va sobreviure gràcies a la feina a temps parcial de corrresponsal (va escriure molts articles pel New york Herald Tribune) i a molt ajut de l seu amic i colaborador Friedrich Engels(un ric capitalista). Però la seva familia vivia en l´extrema pobresa i sovint li mancava de l´adequada alimentació, roba o assistència mèdica. Malgrat la seva pobresa, o degut a aquest fet, Marx es va dedicar a Londres a investigar i escriure les seves obres més destacades. Durant aquests anys Marx també va contribuir a fundar la Internacional Comunista,una organització important que es proposava aglutinar a molts liders comunistes i socialistes de tot el món i desenvolupar el futur del comunisme.
--------------------------------------------------------------------------------------------
FRIEDRICH ENGELS (Barmen (Alemanya), 28 de novembre de 1820 - Londres (Anglaterra), 5 d'agost de 1895).
Fou un filòsof socialista alemany i co-fundador, conjuntament amb Karl Marx, de la teoria del comunisme modern.
Biografia
Nasqué a Barmen (Renània, actualment Wuppertal) dins d’una família d’idees liberals moderades, amb una ferma lleialtat al regne de Prússia, que s’havia annexionat Renània el 1815, i una molt devota fe protestant. El pare d’Engels era l’amo d’una fàbrica tèxtil a Barmen i soci de l’empresa cotonera Ermen & Engels, que posseïa una factoria a Manchester. Malgrat les seves idees revolucionàries, Engels sempre va poder comptar amb l’ajuda econòmica de la família.
En la seva època d’estudiant, Engels va demostrar algun talent poètic, però el seu pare el va fer anar a treballar als negocis familiars; per això, entre 1838 i 1841 va estar-se a Bremen com a aprenent en una empresa exportadora. Tanmateix, tot i no descurar mai la seva feina a l’empresa, va començar a interessar-se per autors revolucionaris i liberals com ara Ludwig Börne, Karl Gatzkow i Heinrich Heine; aviat, però, va abandonar aquests pensadors per trobar les seves idees massa vagues i va iniciar el seu contacte amb les idees dels Joves Hegelians, entre els quals s’hi incloïen Bruno Bauer i Max Stirner: un grup d’intel·lectuals esquerranosos seguidors de la dialèctica hegeliana, segons la qual el progrés racional i el canvi històric resulten del conflicte entre punts de vista oposats. Aquest conflicte és el que porta a una nova síntesi; partint d’aquesta idea, els Joves Hegelians intentaven accelerar el procés de canvi històric criticant tot allò que consideraven irracional, antiquat i repressiu; el seu primer atac fou contra els fonaments del cristianisme, cosa que va convertir Engels d’agnòstic en ateu militant. Malgrat no tenir formació universitària, gràcies al prestigi adquirit per una sèrie d’articles publicats a Bremen sota el pseudònim de Friedrich Oswald, Engels va aconseguir ser admès al cercle dels Joves Hegelians, on conegué i feu amistat amb Marx.
Després d’haver acabat el seu servei voluntari d’un any en un regiment d’artilleria a Berlín, la capital del regne de Prússia (1842), Engels va conèixer Moses Hess, segons el qual, la conseqüència lògica de la filosofia hegeliana i de la dialèctica era el comunisme; Hess considerava Anglaterra com un focus revolucionari a causa de la seva avançada industrialització, el seu proletariat creixent i els seus freqüents conflictes de classe; això va motivar Engels a voler continuar la seva formació laboral a la fàbrica que el seu pare tenia a Manchester.
Casa d'Engels a Anglaterra
A Anglaterra, on va estar-s’hi des de 1842 a 1844, Engels va dur-hi la doble vida que el caracteritzaria sempre: treballar amb èxit a l’empresa familiar i, en el seu temps lliure, relacionar-se amb els cercles radicals i comunistes. A Manchester, va conèixer-hi Mary Burns, una noia irlandesa de classe obrera sense cap tipus de formació, amb qui va conviure-hi sense casar-s’hi, cosa que resultava tant de l’aversió d’Engels a la institució matrimonial com, possiblement, del temor, bastant fonamentat, que la seva família no acceptés Mary; a la mort de Mary (1863), Engels va amistançar-se amb Lizzy, germana de Mary. El 1844, Engels va escriure dos articles per al Deutsch-Französische Jahrbücher (en alemany: Anuaris Franco-Alemanys), editat per Marx a París, on hi exposava els que després serien els principis del marxisme: les contradiccions de la doctrina econòmica liberal feien que el sistema basat en la propietat privada hagués de portar a un món dividit entre milionaris i pobres; la revolució duria a l’eliminació de la propietat privada i a la reconciliació de la humanitat amb la natura i amb si mateixa.
El 1845, Engels va publicar Die Lage der arbeintenden Klasse in England (en alemany: Sobre les condicions de la classe obrera a Anglaterra) i també va escriure conjuntament amb Marx Die deutsche Ideologie (en alemany: La ideologia alemanya); la col·laboració d’Engels amb Marx, establerta a partir de 1844, va dur a la publicació del Manifest der Kommunistischen partei (en alemany: Manifest del Partit Comunista), que, tot i ser principalment obra de Marx, recollia força idees expressades per Engels a Grundsätze des Kommunismus (en alemany: Principis del Comunisme), escrit el 1847.
A Anglaterra, on va anar-hi a viure, igual com Marx, després de la fi de les revolucions de 1848 a Alemanya, per tal de guanyar-se la vida i de poder mantenir Marx i la seva família, Engels va acceptar treballar com a empleat a Ermen & Engels de Manchester, de la qual, el 1864, n’esdevingué soci; la seva ideologia comunista no va interferir mai la seva gestió com a empresari, que va dur a terme d’una manera convencional sense dur a terme mai experiments socials com els que havia intentat Robert Owen; per això, quan, el 1869, va vendre’s la seva part del negoci, Engels en va tenir prou per viure’n de les rendes tota la seva vida i, a més, passar una pensió mensual a Marx.
Els articles apareguts a The New York Tribune entre 1851 i 1852, signats per Marx eren, en realitat, d’Engels, qui va publicar-los sota el seu nom amb el títol Revolution and Counter-Revolution in Germany in 1848 (en anglès: Revolució i Contrarevolució a Alemanya el 1848). En la col·laboració entre Marx i Engels, aquest darrer era l’especialista en qüestions de nacionalisme, afers militars, relacions internacionals i en ciències; sovint, Marx demanava a Engels que li aclarís qüestions d’economia, sobretot en temes de gestió empresarial.
Engels va dur a terme una tasca divulgadora del primer volum de Das Kapital (en alemany: El Capital), aparegut el 1867 i reeditat el 1873, fent-ne ressenyes; després de mort Marx (1883), Engels, esdevingut la principal autoritat del pensament marxista, va completar els volums segon i tercer de Das Kapital, a partir dels esborranys manuscrits de Marx. De fet, algunes de les crítiques de Marx a l’economia burgesa expressades a Das Kapital, ja apareixien enunciades a Umrisse zu einer Kritik der Nationalökonomie (en alemany: Esbós d’una crítica de l’economia política), una crítica dels economistes clàssics com ara Adam Smith, David Ricardo, John Stuart Mill i J.B. Say, escrita per Engels el 1844.
Anti-Dühring
Per tal de refutar els plantejaments d’Eugen Dühring, un professor de Berlín que qüestionava el lideratge de Marx entre els socialdemòcrates alemanys, el 1878 Engels va escriure Herrn Eugen Dührings Umwälzung der Wissenschalft (en alemany: La revolució del senyor Eugen Dühring en ciència, obra coneguda popularment com l’Anti-Dühring); aquesta obra, que va promoure el coneixement del pensament marxista, conté tres parts: Filosofia, Economia Política i Socialisme. A la primera part, Engels hi afirma que les ciències naturals, fins i tot les matemàtiques, són dialèctiques, ja que la realitat observable és dialèctica; el mètode dialèctic d’anàlisi i de pensament s’imposa als homes per les forces materials a què s’enfronten; per tant, resulta correcte aplicar-lo a l’estudi de la història i de la societat humana. Fent la crítica dels plantejaments de Dühring segons els quals, les forces polítiques prevalen sobre totes les altres en la configuració de la història, Engels proporciona una clara exposició de la seva concepció materialista de la història, que presenta els factors econòmics com a les forces principals de la història. Els capítols d’Economia Política són una introducció a les principals idees econòmiques de Marx: el valor (simple i complex), el treball, el capital i la plusvalua.
Biografia
Nasqué a Barmen (Renània, actualment Wuppertal) dins d’una família d’idees liberals moderades, amb una ferma lleialtat al regne de Prússia, que s’havia annexionat Renània el 1815, i una molt devota fe protestant. El pare d’Engels era l’amo d’una fàbrica tèxtil a Barmen i soci de l’empresa cotonera Ermen & Engels, que posseïa una factoria a Manchester. Malgrat les seves idees revolucionàries, Engels sempre va poder comptar amb l’ajuda econòmica de la família.
En la seva època d’estudiant, Engels va demostrar algun talent poètic, però el seu pare el va fer anar a treballar als negocis familiars; per això, entre 1838 i 1841 va estar-se a Bremen com a aprenent en una empresa exportadora. Tanmateix, tot i no descurar mai la seva feina a l’empresa, va començar a interessar-se per autors revolucionaris i liberals com ara Ludwig Börne, Karl Gatzkow i Heinrich Heine; aviat, però, va abandonar aquests pensadors per trobar les seves idees massa vagues i va iniciar el seu contacte amb les idees dels Joves Hegelians, entre els quals s’hi incloïen Bruno Bauer i Max Stirner: un grup d’intel·lectuals esquerranosos seguidors de la dialèctica hegeliana, segons la qual el progrés racional i el canvi històric resulten del conflicte entre punts de vista oposats. Aquest conflicte és el que porta a una nova síntesi; partint d’aquesta idea, els Joves Hegelians intentaven accelerar el procés de canvi històric criticant tot allò que consideraven irracional, antiquat i repressiu; el seu primer atac fou contra els fonaments del cristianisme, cosa que va convertir Engels d’agnòstic en ateu militant. Malgrat no tenir formació universitària, gràcies al prestigi adquirit per una sèrie d’articles publicats a Bremen sota el pseudònim de Friedrich Oswald, Engels va aconseguir ser admès al cercle dels Joves Hegelians, on conegué i feu amistat amb Marx.
Després d’haver acabat el seu servei voluntari d’un any en un regiment d’artilleria a Berlín, la capital del regne de Prússia (1842), Engels va conèixer Moses Hess, segons el qual, la conseqüència lògica de la filosofia hegeliana i de la dialèctica era el comunisme; Hess considerava Anglaterra com un focus revolucionari a causa de la seva avançada industrialització, el seu proletariat creixent i els seus freqüents conflictes de classe; això va motivar Engels a voler continuar la seva formació laboral a la fàbrica que el seu pare tenia a Manchester.
Casa d'Engels a Anglaterra
A Anglaterra, on va estar-s’hi des de 1842 a 1844, Engels va dur-hi la doble vida que el caracteritzaria sempre: treballar amb èxit a l’empresa familiar i, en el seu temps lliure, relacionar-se amb els cercles radicals i comunistes. A Manchester, va conèixer-hi Mary Burns, una noia irlandesa de classe obrera sense cap tipus de formació, amb qui va conviure-hi sense casar-s’hi, cosa que resultava tant de l’aversió d’Engels a la institució matrimonial com, possiblement, del temor, bastant fonamentat, que la seva família no acceptés Mary; a la mort de Mary (1863), Engels va amistançar-se amb Lizzy, germana de Mary. El 1844, Engels va escriure dos articles per al Deutsch-Französische Jahrbücher (en alemany: Anuaris Franco-Alemanys), editat per Marx a París, on hi exposava els que després serien els principis del marxisme: les contradiccions de la doctrina econòmica liberal feien que el sistema basat en la propietat privada hagués de portar a un món dividit entre milionaris i pobres; la revolució duria a l’eliminació de la propietat privada i a la reconciliació de la humanitat amb la natura i amb si mateixa.
El 1845, Engels va publicar Die Lage der arbeintenden Klasse in England (en alemany: Sobre les condicions de la classe obrera a Anglaterra) i també va escriure conjuntament amb Marx Die deutsche Ideologie (en alemany: La ideologia alemanya); la col·laboració d’Engels amb Marx, establerta a partir de 1844, va dur a la publicació del Manifest der Kommunistischen partei (en alemany: Manifest del Partit Comunista), que, tot i ser principalment obra de Marx, recollia força idees expressades per Engels a Grundsätze des Kommunismus (en alemany: Principis del Comunisme), escrit el 1847.
A Anglaterra, on va anar-hi a viure, igual com Marx, després de la fi de les revolucions de 1848 a Alemanya, per tal de guanyar-se la vida i de poder mantenir Marx i la seva família, Engels va acceptar treballar com a empleat a Ermen & Engels de Manchester, de la qual, el 1864, n’esdevingué soci; la seva ideologia comunista no va interferir mai la seva gestió com a empresari, que va dur a terme d’una manera convencional sense dur a terme mai experiments socials com els que havia intentat Robert Owen; per això, quan, el 1869, va vendre’s la seva part del negoci, Engels en va tenir prou per viure’n de les rendes tota la seva vida i, a més, passar una pensió mensual a Marx.
Els articles apareguts a The New York Tribune entre 1851 i 1852, signats per Marx eren, en realitat, d’Engels, qui va publicar-los sota el seu nom amb el títol Revolution and Counter-Revolution in Germany in 1848 (en anglès: Revolució i Contrarevolució a Alemanya el 1848). En la col·laboració entre Marx i Engels, aquest darrer era l’especialista en qüestions de nacionalisme, afers militars, relacions internacionals i en ciències; sovint, Marx demanava a Engels que li aclarís qüestions d’economia, sobretot en temes de gestió empresarial.
Engels va dur a terme una tasca divulgadora del primer volum de Das Kapital (en alemany: El Capital), aparegut el 1867 i reeditat el 1873, fent-ne ressenyes; després de mort Marx (1883), Engels, esdevingut la principal autoritat del pensament marxista, va completar els volums segon i tercer de Das Kapital, a partir dels esborranys manuscrits de Marx. De fet, algunes de les crítiques de Marx a l’economia burgesa expressades a Das Kapital, ja apareixien enunciades a Umrisse zu einer Kritik der Nationalökonomie (en alemany: Esbós d’una crítica de l’economia política), una crítica dels economistes clàssics com ara Adam Smith, David Ricardo, John Stuart Mill i J.B. Say, escrita per Engels el 1844.
Anti-Dühring
Per tal de refutar els plantejaments d’Eugen Dühring, un professor de Berlín que qüestionava el lideratge de Marx entre els socialdemòcrates alemanys, el 1878 Engels va escriure Herrn Eugen Dührings Umwälzung der Wissenschalft (en alemany: La revolució del senyor Eugen Dühring en ciència, obra coneguda popularment com l’Anti-Dühring); aquesta obra, que va promoure el coneixement del pensament marxista, conté tres parts: Filosofia, Economia Política i Socialisme. A la primera part, Engels hi afirma que les ciències naturals, fins i tot les matemàtiques, són dialèctiques, ja que la realitat observable és dialèctica; el mètode dialèctic d’anàlisi i de pensament s’imposa als homes per les forces materials a què s’enfronten; per tant, resulta correcte aplicar-lo a l’estudi de la història i de la societat humana. Fent la crítica dels plantejaments de Dühring segons els quals, les forces polítiques prevalen sobre totes les altres en la configuració de la història, Engels proporciona una clara exposició de la seva concepció materialista de la història, que presenta els factors econòmics com a les forces principals de la història. Els capítols d’Economia Política són una introducció a les principals idees econòmiques de Marx: el valor (simple i complex), el treball, el capital i la plusvalua.
A Socialisme, formula de nou la crítica al sistema capitalista feta a Das Kapital; al final, Engels hi descriu com seria la societat socialista: la noció de valor ja no hi tindrà més relació amb la distribució de productes perquè, aleshores, tot treball esdevé treball social i la quantitat de treball social que tot producte conté no necessita pas ser valorat mitjançant un intercanvi; la divisió del treball i la separació del camp i la ciutat desapareixeran amb la supressió del caràcter capitalista de la indústria moderna; gràcies a l’economia planificada, la indústria s’establirà a tot arreu del país segons les necessitats de l’interès col·lectiu. Un cop alliberat l’home de l’opressió capitalista, l’Estat i la religió moriran del mort natural.
L'Origen de la Família, de la Propietat Privada i de l'Estat
A Der Ursprung der Familie, des Privateigentums und des States (en alemany: L’origen de la Família, de la Propietat Privada i de l’Estat), escrit el 1884, Engels hi aplica la teoria materialista de la història a l’estudi de la societat primitiva; així, arriba a la conclusió que el principal factor de la història és la producció i la reproducció de la vida mateixa, que presenta dos aspectes: d’una banda, la de les subsistències i dels instruments de treball, i, de l’altra, la dels homes mateixos. Les institucions socials d’una època i d’un país determinat depenen d’aquestes dues classes de producció, del grau de desenvolupament del treball i de la família. Si el treball i la riquesa social es troben poc desenvolupats, tal com passa en les societats primitives, llavors els llaços familiars es fan més predominants en la constitució de la societat. Ací, Engels admet que durant bastant de temps, fins a la dissolució de la comunitat primitiva, la producció de béns no formava pas la base de la constitució social, ja que aquesta depenia de l’evolució de la família; la selecció natural féu passar cada poble des de la promiscuïtat primitiva a establir la institució familiar. El factor econòmic va anar guanyant importància fins esdevenir preponderant sobre el factor familiar i aconseguir la primacia en la vida social.
En la versió original –la de 1847- del Manifest Comunista la frase La història de totes les societats que han existit fins avui és la història de la lluita de classes resumeix la concepció materialista de la Història de Marx i Engels; ara bé, en una nota a peu de pàgina de l’edició anglesa de 1888 i de l’alemanya de 1890,Engels hi explica que, la frase hauria hagut de passar a ser La història escrita de totes les societats que han existit fins avui és la història de la lluita de classes; el 1847, no hi havia cap coneixement sobre les societats prehistòriques, anteriors a la història escrita; segons Engels, els estudis duts a terme d’ençà d’aleshores pels estudiosos de la prehistòria, han descobert que la propietat comuna de la terra va ser la forma primitiva de la societat des de l’Índia fins a Irlanda; l’organització interna d’aquesta societat primitiva, afirma Engels, fou descoberta arran dels treballs de l’antropòleg Morgan sobre la veritable naturalesa de la gens (grup de famílies descendents d’un avantpassat comú) dins de la tribu. Amb la divisió d’aquestes comunitats primitives, comença la divisió de la societat en classes diferents que acaben oposades mútuament; a la nota a l’edició anglesa de 1888, Engels hi diu Jo he provat de seguir aquest procés de dissolució a “L’origen de la Família, de la Propietat Privada i de l’Estat”.
Podeu consultar també
Comunisme
Marxisme
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Friedrich Engels.
Obres de Marx i Engels al Marxist Internet Archive (MIA) (en català)
Obres de Marx i Engels al Marxist Internet Archive (MIA) (en anglès)
Socialisme revolucionari
Obtingut de "http://ca.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Engels"
-------------------------------------------------
L'Origen de la Família, de la Propietat Privada i de l'Estat
A Der Ursprung der Familie, des Privateigentums und des States (en alemany: L’origen de la Família, de la Propietat Privada i de l’Estat), escrit el 1884, Engels hi aplica la teoria materialista de la història a l’estudi de la societat primitiva; així, arriba a la conclusió que el principal factor de la història és la producció i la reproducció de la vida mateixa, que presenta dos aspectes: d’una banda, la de les subsistències i dels instruments de treball, i, de l’altra, la dels homes mateixos. Les institucions socials d’una època i d’un país determinat depenen d’aquestes dues classes de producció, del grau de desenvolupament del treball i de la família. Si el treball i la riquesa social es troben poc desenvolupats, tal com passa en les societats primitives, llavors els llaços familiars es fan més predominants en la constitució de la societat. Ací, Engels admet que durant bastant de temps, fins a la dissolució de la comunitat primitiva, la producció de béns no formava pas la base de la constitució social, ja que aquesta depenia de l’evolució de la família; la selecció natural féu passar cada poble des de la promiscuïtat primitiva a establir la institució familiar. El factor econòmic va anar guanyant importància fins esdevenir preponderant sobre el factor familiar i aconseguir la primacia en la vida social.
En la versió original –la de 1847- del Manifest Comunista la frase La història de totes les societats que han existit fins avui és la història de la lluita de classes resumeix la concepció materialista de la Història de Marx i Engels; ara bé, en una nota a peu de pàgina de l’edició anglesa de 1888 i de l’alemanya de 1890,Engels hi explica que, la frase hauria hagut de passar a ser La història escrita de totes les societats que han existit fins avui és la història de la lluita de classes; el 1847, no hi havia cap coneixement sobre les societats prehistòriques, anteriors a la història escrita; segons Engels, els estudis duts a terme d’ençà d’aleshores pels estudiosos de la prehistòria, han descobert que la propietat comuna de la terra va ser la forma primitiva de la societat des de l’Índia fins a Irlanda; l’organització interna d’aquesta societat primitiva, afirma Engels, fou descoberta arran dels treballs de l’antropòleg Morgan sobre la veritable naturalesa de la gens (grup de famílies descendents d’un avantpassat comú) dins de la tribu. Amb la divisió d’aquestes comunitats primitives, comença la divisió de la societat en classes diferents que acaben oposades mútuament; a la nota a l’edició anglesa de 1888, Engels hi diu Jo he provat de seguir aquest procés de dissolució a “L’origen de la Família, de la Propietat Privada i de l’Estat”.
Podeu consultar també
Comunisme
Marxisme
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Friedrich Engels.
Obres de Marx i Engels al Marxist Internet Archive (MIA) (en català)
Obres de Marx i Engels al Marxist Internet Archive (MIA) (en anglès)
Socialisme revolucionari
Obtingut de "http://ca.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Engels"
-------------------------------------------------
ÈMILE DURKHEIM (Épinal, 1858 - París, 1917)
És descendent d'una estirp de rabins. Aquest és, probablement, el motiu del seu interès, més acadèmic que teològic, per la religió. Desitjava aprendre els mètodes científics i els principis morals que guiaven la vida social. Entre 1882 i 1887, ensenya filosofia en diversos instituts de la regió de París. En un viatje a Alemanya entra en contacte amb la psicologia científica de Wundt. Els seus treballs sobre la seva experiència a Alemanya li van permetre trobar feina al departament de Filosofia de la Universitat de Burdeus.
És descendent d'una estirp de rabins. Aquest és, probablement, el motiu del seu interès, més acadèmic que teològic, per la religió. Desitjava aprendre els mètodes científics i els principis morals que guiaven la vida social. Entre 1882 i 1887, ensenya filosofia en diversos instituts de la regió de París. En un viatje a Alemanya entra en contacte amb la psicologia científica de Wundt. Els seus treballs sobre la seva experiència a Alemanya li van permetre trobar feina al departament de Filosofia de la Universitat de Burdeus.
Els següents anys es caracteritzen per una sèrie d'èxists personals. Publica la seva tesi doctoral, La divisió social del treball(1893), Les regles del mètode sociològic(1895) i la seva aplicació empírica El suïcidi(1897).El 1898 edita la revista L'anné sociologique. El 1902 s'incorpora com a professor a la Sorbona de París, i el 1906 se'l nomena professor en ciències de l'educació i sociologia.
Podem destacar de la seva teoria: - El concepte de fet social, tant materials (la divisió del treball, el dret, etc.) com immaterials (la consciència col·lectiva, les representacions col·lectives, etc.). Un exemple de la importància que tenen els fets socials immaterials el trobem en el seu estudi sobre el suïcidi. - Els conceptes de solidaritat mecànica i solidaritat orgànica per explicar la cohesió social, segons la divisió social del treball que hi hagi.
Podem destacar de la seva teoria: - El concepte de fet social, tant materials (la divisió del treball, el dret, etc.) com immaterials (la consciència col·lectiva, les representacions col·lectives, etc.). Un exemple de la importància que tenen els fets socials immaterials el trobem en el seu estudi sobre el suïcidi. - Els conceptes de solidaritat mecànica i solidaritat orgànica per explicar la cohesió social, segons la divisió social del treball que hi hagi.
- El concepte d'anomia, per referir-se a situacions socials de regulació insuficient dels desitjos i de les aspiracions individuals - Els seu estudi sobre la religió a Les formes elementals de la vida religiosa.
Podeu consultar http://durkheim.itgo.com/main.html, A. GIDDENS, El capitalismo y la moderna teoria social , S. CARDÚS (Coord.), La Mirada del sociòleg.Proa. o E. REISS, Una guía para entender a Marx. Madrid: Siglo XXI, 2000.
--------------------------------------------
MAX WEBER (Erfurt, 1864 - Munic, 1920)
Max Weber neix en el si d'una família de classe mitjana. El seu pare fou un funcionari que arribà a tenir una posició política rellevant; a més, fou un amant de la vida llibertina. La seva mare, en canvi, era una calvinista molt devota, que intentava portar una vida ascètica. A l'edat de 18 anys, abandona la llar familiar per poder assistir a la Universitat de Heildelberg als cursos de Dret. Després de tres anys deixa Heilderberg per poder realitzar el servei militar, i el 1884 torna a Berlin, a casa dels seus pares i continua els seus estudis a la Universitat de Berlin. Aconsegueix doctorar-se.
Podeu consultar http://durkheim.itgo.com/main.html, A. GIDDENS, El capitalismo y la moderna teoria social , S. CARDÚS (Coord.), La Mirada del sociòleg.Proa. o E. REISS, Una guía para entender a Marx. Madrid: Siglo XXI, 2000.
--------------------------------------------
MAX WEBER (Erfurt, 1864 - Munic, 1920)
Max Weber neix en el si d'una família de classe mitjana. El seu pare fou un funcionari que arribà a tenir una posició política rellevant; a més, fou un amant de la vida llibertina. La seva mare, en canvi, era una calvinista molt devota, que intentava portar una vida ascètica. A l'edat de 18 anys, abandona la llar familiar per poder assistir a la Universitat de Heildelberg als cursos de Dret. Després de tres anys deixa Heilderberg per poder realitzar el servei militar, i el 1884 torna a Berlin, a casa dels seus pares i continua els seus estudis a la Universitat de Berlin. Aconsegueix doctorar-se.
Es converteix en advocat i dóna classes a la Universitat. Però, aviat canvien els seus interessos: es dedica a l'estudi de l'economia, la història i la sociologia. Durant aquests anys adopta el mode de viure de la seva mare i es dedica completament a l'estudi. El 1896 esdevé professor d'economia de Heilderberg, però la mort del seu pare el fa caure en una depressió de la qual no es recupera fins el 1904. A partir d'aquest any publica les seves obres més importants: L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme(1905), els seus estudis sobre les religions mundials des de la perspectiva històrica, estudis metodològics, etc.
En aquest període també realitzà moltes altres activitats: col·labora el la fundació de la Societat Alemanya de Sociologia (1910); casa seva es converteix en un centre de reunió d'intel·lectuals (G. SIMMEL, R. MICHELS, G. LUKÁCS...); també és actiu políticament. Quan mor estava treballant en Economia i societat.
Weber representa una excel·lent fusió de la investigació històrica i la teoria sociològica. - Conceptes metodològics a destacar són els de verstehen, tipus ideal i el paper dels valors en sociologia. - Basa les seves reflexions sociològiques en l'acció social i les relaciona socials. Però, també l'interessen les macroestructures. - És molt influient la seva anàlisi de les estructures d'autoritat: legal, tadicional i carismàtica. - És destacable el seu estudi de la burocràcia. - Una altra anàlisi a destacar és la seva idea de racionalització del món, a partir de la qual estudia economia, religió, la política, l'art, etc. - La relació entre les idees religioses -l'ètica protestant- i el triomf del capitalisme.
Podeu consultar http://www.faculty.rsu.edu/~felwell/Theorists/Weber/Whome.htm, A. GIDDENS, El capitalismo y la moderna teoria social o S. CARDÚS (Coord.), La Mirada del sociòleg.Proa.
------------------------------------------------------------------------
C. WRIGHT MILLS (Waco (Texas), 1916 - Nyack (Nova York), 1962)
Procedeix d'una família tradicional de classe mitjana. El seu pare era agent d'assegurances i la seva mare es dedicava a les feines de la llar. Estudia a la Universitat de Texas. Després de doctorar-se accedeix a la Universitat de Maryland i després a la de Columbia en la qual treballarà fins a la seva mort. Mills sempre tenia pressa, porta una vida molt agitada (aventures amoroses, tres casaments i un fill en cada matrimoni). La seva vida professional també és conflictiva: semblava que sempre estava baralat amb tothom. Es considerava ell mateix un marginat.
Weber representa una excel·lent fusió de la investigació històrica i la teoria sociològica. - Conceptes metodològics a destacar són els de verstehen, tipus ideal i el paper dels valors en sociologia. - Basa les seves reflexions sociològiques en l'acció social i les relaciona socials. Però, també l'interessen les macroestructures. - És molt influient la seva anàlisi de les estructures d'autoritat: legal, tadicional i carismàtica. - És destacable el seu estudi de la burocràcia. - Una altra anàlisi a destacar és la seva idea de racionalització del món, a partir de la qual estudia economia, religió, la política, l'art, etc. - La relació entre les idees religioses -l'ètica protestant- i el triomf del capitalisme.
Podeu consultar http://www.faculty.rsu.edu/~felwell/Theorists/Weber/Whome.htm, A. GIDDENS, El capitalismo y la moderna teoria social o S. CARDÚS (Coord.), La Mirada del sociòleg.Proa.
------------------------------------------------------------------------
C. WRIGHT MILLS (Waco (Texas), 1916 - Nyack (Nova York), 1962)
Procedeix d'una família tradicional de classe mitjana. El seu pare era agent d'assegurances i la seva mare es dedicava a les feines de la llar. Estudia a la Universitat de Texas. Després de doctorar-se accedeix a la Universitat de Maryland i després a la de Columbia en la qual treballarà fins a la seva mort. Mills sempre tenia pressa, porta una vida molt agitada (aventures amoroses, tres casaments i un fill en cada matrimoni). La seva vida professional també és conflictiva: semblava que sempre estava baralat amb tothom. Es considerava ell mateix un marginat.
A La imaginació sociològica (1959), Mills desafia al teòric més important de l'època, Talcott Parsons, sinó també al metodòleg més rellevant, Paul Lazarsfeld. Mills no estava content amb la societat nordamericana, però això era una dels seus crítics més punyents. Les obres més importants, a part de la ja citada, són White Collar (1951), una dura crítica a l'estatus professionl dels anomenats treballadors del coll blanc; Character and Social Structure (1953); The Power Elite (1956), on intenta demostrar que els EEUU est`va dominat per una petita minoria d'homes de negois, polítics i líders militars; The marxists (1962).
De la seva obra cal destacar: - El seu esforç per mantenir viva la tradició marxista en la teoria sociològica. - Els seus estudis sobre el poder. - La seva idea d'imaginació sociològica. - Se'l pot considerar un sociòleg radical.
Podeu consultar http://www.faculty.rsu.edu/~felwell/Theorists/Mills/index.htm,
--------------------------------------
PETER L. BERGER (Viena, 1929 - )
Emigra cap als EEUU a l'edat de 17 anys i des d'aleshores hi viu i hi treballa. Sha dedicat a l'estudi dels aspectes culturals dels processos de modernització, i, sobretot, a la sociologia de la religió. Actualment és professor de la Universitat de Boston i dirigeix l'Instutut for the study of economic culture, dedicat a l'estudi sistemàtic de les relacions entre el desenvolupament econòmic i el canvi sociocultural a diferents parts del món.
Les seves obres més conegudes són: Invitació a la sociologia.(1963) La construcció social de la realitat. (1967) Per una teoria sociològica de la religió. (1967) La revolució capitalista.(1986) La rialla que salva. (1997)
------------------------------------------
PIERRE BOURDIEU (Denguin, 1930 - )
Neix en un poble dels pirienus en el si d'una família d'origen humil. El pare de Bourdieu era funcionari de corrreus. El 1951 accedeix a l'École normale supérieure, on s'enfronta a la cultura burgesa, expreriència que, segons alguns testimonis, li provocarà un cert ressentiment contra el món intel·lectual de París (1). Contràriament a molts dels seus companys, no s'afilia al Partit Comunista: manifesta una gran desconfiança cap als difeferents aparells de direcció. El 1955 marxa cap a Algèria com a agregat de Filosofia a la Facultat de lletres d'Alger. Aquí és on porta a terme els seus primers treballs sobre les transformacions socials d'Algèria. El 1961 torna a França i dóna classes a la Sorbona i després a la Universitat de Lile. El 1964 és nomenat director d'estudis a l'École pratique des hautes études (futura EHESS). Publica les seves primeres enquestes sobre l'escola i les pràctiques culturals (Les héritiers. Un art moyen). En aquesta època està sota la tutela de Raymond Aron, el qual li confia la codirecció del Centre européen de sociologie historique. La crisi del maig del 68 el deixa escèptic: no en publicarà una anàlisi fins el 1984 al darrer capítol de L'homo academicus. A partir d'aquesta època,Bourdieu persegueix l'objectiu de fundar la seva pròpia escola de sociologia: cra el 1975 la seva revista de sociologia, Actes de la recherche en sciences sociales. El 1979 publica La distintion i el 1981 rep el nomenament com a membre del Collège de France. A partir dels anys 90, passa a ser un intel·lectual conegut arreu del món, principalment als EEUU, on hi viatja amb força freqüència. A partir dels anys 90, canvia d'estratègia. L'obre La Misère du Monde (1993) es presenta com una altra manera de fer política. Al 1995 dóna suport als vaguistes, el 1998 al moviment d'aturats, així com als intel·lectuals algerians. Finalment esdevé un crític del neoliberalisme. Notes: (1) D. Swartz, Culture and Power : The Sociology of Pierre Bourdieu, University of Chicago Press, 1997.
Les seves principals aportacions teòriques: - La reproducció social des de l'educació. - Intenta superar l'oposició Objectivisme-subjectivisme, centrant-se en la pràctica, entesa com el producte de la relació dialèctica entre acció i estructura. - Els conceptes de Camp social i Habitus, i els conceptes de Capital econòmic, social i cultural.
Podeu consultar http://www.pages-bourdieu.fr.st/, P. BOURDIEU i L.J.D. WACQUANT, Per a una sociologia reflexiva. Barcelona: Herder, 1994. i A. ACCARDO, Initiation à la sociologie. Bordeaux: Le Mascaret, 1991.
De la seva obra cal destacar: - El seu esforç per mantenir viva la tradició marxista en la teoria sociològica. - Els seus estudis sobre el poder. - La seva idea d'imaginació sociològica. - Se'l pot considerar un sociòleg radical.
Podeu consultar http://www.faculty.rsu.edu/~felwell/Theorists/Mills/index.htm,
--------------------------------------
PETER L. BERGER (Viena, 1929 - )
Emigra cap als EEUU a l'edat de 17 anys i des d'aleshores hi viu i hi treballa. Sha dedicat a l'estudi dels aspectes culturals dels processos de modernització, i, sobretot, a la sociologia de la religió. Actualment és professor de la Universitat de Boston i dirigeix l'Instutut for the study of economic culture, dedicat a l'estudi sistemàtic de les relacions entre el desenvolupament econòmic i el canvi sociocultural a diferents parts del món.
Les seves obres més conegudes són: Invitació a la sociologia.(1963) La construcció social de la realitat. (1967) Per una teoria sociològica de la religió. (1967) La revolució capitalista.(1986) La rialla que salva. (1997)
------------------------------------------
PIERRE BOURDIEU (Denguin, 1930 - )
Neix en un poble dels pirienus en el si d'una família d'origen humil. El pare de Bourdieu era funcionari de corrreus. El 1951 accedeix a l'École normale supérieure, on s'enfronta a la cultura burgesa, expreriència que, segons alguns testimonis, li provocarà un cert ressentiment contra el món intel·lectual de París (1). Contràriament a molts dels seus companys, no s'afilia al Partit Comunista: manifesta una gran desconfiança cap als difeferents aparells de direcció. El 1955 marxa cap a Algèria com a agregat de Filosofia a la Facultat de lletres d'Alger. Aquí és on porta a terme els seus primers treballs sobre les transformacions socials d'Algèria. El 1961 torna a França i dóna classes a la Sorbona i després a la Universitat de Lile. El 1964 és nomenat director d'estudis a l'École pratique des hautes études (futura EHESS). Publica les seves primeres enquestes sobre l'escola i les pràctiques culturals (Les héritiers. Un art moyen). En aquesta època està sota la tutela de Raymond Aron, el qual li confia la codirecció del Centre européen de sociologie historique. La crisi del maig del 68 el deixa escèptic: no en publicarà una anàlisi fins el 1984 al darrer capítol de L'homo academicus. A partir d'aquesta època,Bourdieu persegueix l'objectiu de fundar la seva pròpia escola de sociologia: cra el 1975 la seva revista de sociologia, Actes de la recherche en sciences sociales. El 1979 publica La distintion i el 1981 rep el nomenament com a membre del Collège de France. A partir dels anys 90, passa a ser un intel·lectual conegut arreu del món, principalment als EEUU, on hi viatja amb força freqüència. A partir dels anys 90, canvia d'estratègia. L'obre La Misère du Monde (1993) es presenta com una altra manera de fer política. Al 1995 dóna suport als vaguistes, el 1998 al moviment d'aturats, així com als intel·lectuals algerians. Finalment esdevé un crític del neoliberalisme. Notes: (1) D. Swartz, Culture and Power : The Sociology of Pierre Bourdieu, University of Chicago Press, 1997.
Les seves principals aportacions teòriques: - La reproducció social des de l'educació. - Intenta superar l'oposició Objectivisme-subjectivisme, centrant-se en la pràctica, entesa com el producte de la relació dialèctica entre acció i estructura. - Els conceptes de Camp social i Habitus, i els conceptes de Capital econòmic, social i cultural.
Podeu consultar http://www.pages-bourdieu.fr.st/, P. BOURDIEU i L.J.D. WACQUANT, Per a una sociologia reflexiva. Barcelona: Herder, 1994. i A. ACCARDO, Initiation à la sociologie. Bordeaux: Le Mascaret, 1991.
Entrades
