dimecres, 7 de maig del 2008

L'Agència Catalana del Consum prestarà especial atenció als instruments financers com ara l'estalvi per la dependència o la hipoteca inversa

L'Agència Catalana del Consum prestarà especial atenció als instruments financers com ara l'estalvi per la dependència o la hipoteca inversa

Les conclusions de l'estudi AVVIIS faciliten a l'Agència les claus per anticipar-se als nous hàbits de consum de la gent gran Les conclusions extretes de l’estudi serviran per orientar les accions de l’ACC cap a una nova estratègia

L’Agència facilitarà recomanacions específiques adreçades a la gent gran i controlarà les pràctiques abusives relacionades amb la prestació de serveis específics per aquest col·lectiu

L’esperança de vida després de la jubilació s’allarga fins als 25 o 30 anys

La salut i el grau de dependència separa dues grans etapes de la vida de la gent gran conformant nous mercats pels béns de consum, els serveis de lleure i els productes financers

El Director de l’ACC, Jordi Anguera, ha presentat avui la segona fase de l’estudi AVVIIS dedicat a analitzar les pautes de consum de la gent gran. Les conclusions extretes de l’estudi serviran per orientar les accions de l’ACC cap a una nova estratègia que es materialitzarà en un seguiment dels instruments financers especialment adreçats a gent gran i molt gran (estalvi per dependència, hipoteca inversa, etc...).

De la mateixa manera, en l’àmbit del control del mercat s’intensificarà la difusió de les pràctiques recomanables adreçades a aquest col·lectiu i s’identificaran les pràctiques abusives. Pel que fa a la formació i educació en consum, s’introduirà un nou aspecte: la difusió de les variables influents en la decisió de consum de la gent gran. En l’àmbit de la formació a gent gran, durant el 2007 l’ACC va organitzar una quarentena de xerrades destinades a gent gran. Les temàtiques abordades durant l’any passat van ser: els productes “miracle”, la TDT, els drets dels consumidors, els fraus més freqüents del consum, entendre i interpretar l‘etiquetatge de productes i les recomanacions de Nadal, entre d’altres.

En total, més de 1.600 persones grans de les diverses poblacions catalanes han assistit a les xerrades de l’ACC els últims 3 anys (2006-2008). Les dades demostren que el col·lectiu de la gent gran cada vegada és més actiu i ho és durant més anys. El progressiu envelliment de la població no només es mantindrà en els propers anys sinó que les projeccions demogràfiques apunten que el 2030 hi haurà 1.914.000 persones grans a Catalunya, xifra que suposa un increment del 64%. Per això, l’ACC ha volgut repassar i analitzar la vessant de consum de la perspectiva econòmica –costos i guanys-, i també la perspectiva financera (equilibri pressupostari), de la relació de la gent gran en la nostra societat i de la societat cap a la nostra gent gran.

L’Agència també ha volgut reflexionar sobre la modificació dels actuals hàbits i pautes de consum; les mesures possible de prevenció, les mesures d’estil pal·liatiu, així com sobre llurs implicacions econòmiques i financeres per a la societat catalana. L’estudi AVIIS és un dels més extensos i complerts que ha fet l’ACC per analitzar el comportament i els canvis en els hàbits de consum d’un dels col·lectius més desafavorits i vulnerables i que, per tant, mereix una protecció especial per part de l’administració. L’objectiu del mateix és anticipar-se a una realitat canviant que es preveu s’intensificarà en els proper anys. Principals conclusions de l’estudi AVVIIS El 21,38% dels 7,1 milions de catalans són gent gran. D’aquests, un 12,28% tenen 85 anys o més, i ja hi ha més d’un miler de ciutadans de més de 100 anys.

La segona fase de l’estudi AVVIIS, encarregat per l’ACC, permet identificar clarament dues grans etapes a la vida en relació als hàbits de consum i les necessitats de la gent gran. D’una banda, s’ha definit com a “gent gran” la població catalana de 65 a 85 anys, és a dir un 87,72% del total d’aquest segment de població; per la seva banda, la població de més de 85 anys, el 12,28% restant, pren la denominació de gent “molt gran”. La tendència a allargar la vida biològica i a escurçar la vida laboral evolucionen amb un ritme i una intensitat que requereixen orientar les accions cap a la gent gran considerant aquestes dues grans etapes, amb l’objectiu de garantir la seva protecció com a consumidors i assegurar uns hàbits de consum equilibrat a cada moment.

La persona gran no-dependent i jubilada té tres factors a equilibrar en la seva pauta de consum: disposa de més temps per a la compra i, per tant, pot realitzar una compra més meditada i reflexiva; disposa de menys rendes (prestació de jubilació, rendiments i desestalvi); i contempla unes necessitats de consum de productes que fins l’etapa de jubilació no havia necessitat i, en sentit contrari, deixa de consumir-ne d’altres. Però això es produeix de forma canviant al llarg de la seva vellesa, amb canvis relatius durant els primers anys de jubilació pel que fa als hàbits i amb un estímul a l’estalvi per mantenir-se en una previsible dependència en el últims anys de vida. Les decisions de consum de la gent gran estan molt condicionades per la percepció de disposar d’un temps limitat i per la percepció de l’estat de salut propi.

En aquest context, en el sistema financer apareixen tres fets determinants en el desplegament de la despesa de la gent gran: les grans dificultats per contractar un crèdit; l’aparició de productes d’estalvi per a la dependència i l’aparició de formes de finançar el consum en base a la prestació de rendes amb un suport hipotecari especial: la hipoteca inversa. Hàbits de consum de la gent gran Aquesta investigació es va iniciar amb la realització d’una enquesta l’any 2006 i la realització de la primera part de l’estudi AVVIIS (Avaluació, Vector, Vellesa i Impactes socio-econòmics en el context de la sostenibilitat), presentat als mitjans de comunicació el maig de 2007.

Com es recordarà, les principals dades aportades en aquell moment van ser: Prop del 80% dels entrevistats es manifesten autònoms en la seva activitat diària, percentatge que augmenta fins el 83% si ens referim a tenir cura de la pròpia economia.El 70% persones no s’han de desplaçar fora del seu barri per comprar, i d’aquestes el 94% ho fa en establiments de mitjà i petit format.Reticències al canvi: el 80% dels entrevistats no demana mai que li portin la compra a casa, tot i que un 31% afirma que quasi sempre o sempre li cal ajuda per portar el pes. El 61% continua calculant en pessetes i un 62% no utilitza mai la tarja de crèdit.Tan sols un 7% dels enquestats ha presentat una reclamació en el darrer any. En tota la població, aquest percentatge arriba al 16%.La compra és una activitat amb gran component social, ja que permet a la gent gran mantenir relacions amb altres persones, i per això es transforma més en un plaer que en una obligació. En el cas dels béns de consum no durables, la compra esdevé una forma d’omplir el temps.La gent gran és menys propensa a provar nous productes, probablement perquè no està disposada a assumir riscs (a diferència dels més joves).

Al mateix temps, té una actitud més passiva que els joves en el procés de cerca d’informació. Es confia més en les opinions i en l’experiència pròpia que en la informació obtinguda per decidir un acte de compra. Els resultats de l’enquesta es poden consultar on-line a l’adreça següent: http://www.consum.cat/qui_som/communicacio/index.html

Documents relacionats

Estudi AVIIS

dimarts, 6 de maig del 2008

Es crea un protocol d’actuació per a la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra que detectin menors consumint drogues per oferir una mesura alternativa

L'Agència de Salut Pública, la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra es coordinaran per oferir atenció psicoeducativa a joves que consumeixen drogues al carrer

  • Es crea un protocol d’actuació per a la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra que detectin menors consumint drogues per oferir una mesura alternativa a les sancions
  • El Servei d’Orientació sobre Drogues de l’Agència de Salut Pública (SOD) serà l’encarregat de portar a terme el programa d’atenció psicoeducativa als menors i les seves famílies
L’Agència de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona signa un protocol amb l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat i el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, per protocol·litzar la coordinació de l’ASPB, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra a l’hora de canalitzar cap a serveis d’atenció psicoeducativa els joves detectats pels cossos policials consumint drogues al carrer.
El “Programa d’atenció psicoeducativa dirigit a menors d’edats denunciats per infracció de l’article 25.1 de la llei orgànica 1/1992” ofereix una alternativa a aquells menors d’entre 14 i 17 anys que acceptin voluntàriament rebre atenció
psicopedagògica, com a mesura alternativa a les sancions que preveu la llei pel
consum i per la tinença il·lícita de drogues.
El Servei d’Orientació sobre Drogues aplicarà el programa
L’encarregat de portar a terme el programa és el Servei d’Orientació sobre Drogues de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (SOD). Aquest servei ofereix als menors denunciats un espai de reflexió i treball, que també s’obre a les famílies que conviuen amb el menor per tal que prenguin consciència de la seva importància en la tasca preventiva.
Es pretén que els menors assumeixin la seva responsabilitat en la comissió
d’aquest tipus d’infraccions, que es comprometin a canvis concrets de
comportament i que s’autoavaluïn amb l’ajuda dels especialistes.
El SOD s’adreça a adolescents i joves consumidors de drogues que no presentin un problema de dependència, i a les seves famílies. El servei també vol donar suport als professionals que detectin consum de drogues en el seu àmbit de treball per part d’adolescents i joves. El SOD ofereix orientació, atenció individualitzada i també en grup, a famílies i joves. Es pot accedir al SOD per pròpia iniciativa de la família o de l’interessat, així com des de qualsevol professional dels àmbits sanitaris, social, educatiu o d’altres. El telèfon del Servei d’Orientació sobre Drogues és el 93.208.20.39, i el correu electrònic: sod@aspb.cat
L’adolescència, període crític per a la prevenció
El programa educatiu, dirigit a menors d’edat, s’ha dissenyat tenint en compte que
l’adolescència és un període crític en l’experimentació amb les drogues. És una etapa important per treballar la prevenció del consum de drogues i evitar que aquells joves que ja l’han iniciat evolucionin cap a un ús problemàtic capaç d’interferir negativament en el seu desenvolupament personal i social.
Des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona es considera que poder oferir una intervenció psicoeducativa a aquells adolescents que han estat denunciats per consum de drogues a la via pública suposa considerar cada cas individualment i permet iniciar un procés reflexiu orientat al canvi del comportament de risc. Al mateix temps, la coordinació i col·laboració dels cossos de seguretat amb els serveis que habitualment treballen amb els adolescents es valora com a essencial per establir estratègies que ajudin a detectar menors en risc, ja que són un dels principals detectors d’aquests consums de risc.
Un dels primers objectius que es marca el programa és que als pocs dies de produir-se la denúncia, el menor comenci la primera sessió del programa psicoeducatiu. A més, s’han establert mecanismes de control com ara que els menors reincidents o que hagin participat en el programa prèviament no podran beneficiar-se de l’anul·lació de sancions per aquest sistema.
Drogues i adolescents al nostre país
Les darreres dades del Plan Nacional Sobre Drogas referides al conjunt de l’Estat
espanyol indiquen que les drogues més consumides pels estudiants d’ensenyaments secundaris (14 a 18 anys) són l’alcohol, el tabac i el cànnabis. Un 58% dels adolescents és consumidor d’alcohol, un 27,8% ho és de tabac, i el 20,1% consumeix cànnabis (totes tres dades referides a “haver consumit al menys un cop en els darrers 30 dies”). Pel que fa a psicoestimulants, el consum es situa prop del 9%. D’altra banda, els augments més importants en l’extensió del consum d’alcohol, tabac i cànnabis es produeixen entre els 14 i 16 anys, mentre que el consum de psicoestimulants augmenta entre els 16 i 18 anys.

Documents relacionats

Foto signatura conveni [JPG - 896 KB]