-
Guia de serveis i prestacions a les famílies: 2009/2010
Guia que pretén donar una visió, des d'una perspectiva general, d'aquells ajuts i prestacions –econòmics, en temps, desgravacions fiscals, ajuts socials i altres– que estan vigents en aquest moment. Es tracta d'una guia de prestacions i serveis a les famílies que es va actualitzant periòdicament i que reflecteix l'evolució, d'una banda, dels respectius ajuts i prestacions que pretenen millorar el seu benestar i, d'altra banda, dels canvis socials que han anat conformant les diferents tipologies actuals de famílies.
Guia de serveis i prestacions a les famílies: 2009/2010. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, 2009
PDF de la guia
dimecres, 20 de gener del 2010
Guia de serveis i prestacions a les famílies: 2009/2010
Formació del 22 de gener al 26 de febrer
-
Activitat formativa 'Practica l'ètica dels serveis socials. Curs d'introducció a l'ètica aplicada a la intervenció social i psicoeducativa'
El curs està orientat a professionals de serveis socials dels ens locals, així com aquells professionals d'altres organitzacions que hi puguin estar interessats. Els membres del Club DIXIT tenen opció a una plaça reservada i podran beneficiar-se d'un descompte del 50% en la inscripció. L'activitat forma part del Pla Director de Formació 2008-2010 del Departament d'Acció Social i Ciutadania i la docència anirà a càrrec de la Fundació Campus Arnau d'Escala, entitat especialitzada en aquest àmbit a través de l'Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social. L'activitat compta amb el suport de l'Obra Social de la Caixa de Pensions. Se'n realitzaran 10 edicions que s'efectuaran al llarg de l'any 2010 en diversos punts del territori segons el volum de demanda. Està garantit com a mínim un curs a cadascuna de les demarcacions territorials de Lleida, Tarragona, Barcelona i Girona. El termini de preinscripció és el dia 22 de gener de 2010.
Organitza: Departament d'Acció Social i Ciutadania
Data: al llarg del 2010
Lloc: Girona. DIXIT Girona. Centre de Documentació de Serveis Socials Marià Casadevall. C/ Bernat Boades, 68
Web del Programa de Formació en Ètica 2010
-
Curs 'Abús sexual infantil: detecció i pautes d'actuació'
L'objectiu del curs és conèixer què és un abús sexual infantil i quins són els indicadors que poden ajudar a detectar-lo. A més vol oferir eines per reconèixer les conseqüències d'aquest tipus de maltractament i donar a conèixer són les pautes d'actuació a seguir davant d'aquests casos.
Organitza: Fundació Pere Tarrés
Data: del 5 al 26 de febrer de 2010
Lloc: Barcelona. C/ Carolines, 10
Web del curs
-
Seminari sobre l'acompanyament en l'àmbit socioeducatiu
El seminari té per objectiu donar a conèixer el marc teòric del model d'acompanyament en l'àmbit social i educatiu. A més, vol donar llum a diferents experiències que s'estan duent a terme des de diferents entitats de caire públic o privat que reflecteixen l'esperit de l'acompanyament.
Organitza: Fundació Servei Gironí de Pedagogia Social
Data: del 19 al 27 de febrer de 2010
Lloc: Girona. Centre Cívic Pla de Palau. C/ Saragossa, 27
Web del seminari
FONT: DIXIT
Convocatòries d´ajuts i subvencions
-
Ajuts i subvencions d'itineraris personals d'inserció i programes d'orientació i suport a la inserció de col·lectius en situació de major vulnerabilitat
L'objecte d'aquesta convocatòria és la concessió d'ajuts i subvencions per a la realització d'itineraris personals d'inserció i programes d'orientació i suport a la inserció de col·lectius en situació de major vulnerabilitat.
Termini: 31 de gener de 2010
PDF de la convocatòria
-
Programa Tu Ajudes 2010 de l'Obra Social de Caixa Tarragona
El Programa Tu Ajudes 2010 està destinat a col·laborar econòmicament amb entitats privades sense ànim de lucre que vulguin desenvolupar projectes durant l'any 2010 en el territori en el qual Caixa Tarragona desenvolupa la seva activitat com a organització.
Termini: 31 de gener de 2010
Web del programa
-
Concurs 'Cortos por la Igualdad de Derechos y Contra el Racismo 2010'
SOS Racismo Madrid convoca al Concurs "Cortos por la Igualdad de Derechos y Contra el Racismo 2010", en el marc d'una nova edició de les "Jornadas Antirracistas". Les activitats se celebren al voltant del 21 de març, Dia Internacional de lluita contra el Racisme i la xenofòbia, instituït com a tal per les Nacions Unides en 1996. Pot participar qualsevol persona, independentment de la seva nacionalitat, origen, sexe, situació legal, etc.
Termini: 26 de gener de 2010
Web del concurs
FONT: DIXIT
diumenge, 17 de gener del 2010
La Generalitat, el Ministeri d’Educació, l’Obra Social “la Caixa” i l’Associació Atlàntida promouen un projecte per orientar a les persones immigrades en els tràmits de reconeixement professional
Signatura del conveni aquest migdia
• Signen un conveni per assessorar i acompanyar al col•lectiu amb estudis acadèmics estrangers per tal d’aconseguir el seu reconeixement i afavorir la seva inserció laboral
• L’acord inclou la creació del SARU, el Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari. També s’editaran materials informatius en diferents idiomes
• Segons l’Enquesta Demogràfica de Catalunya de 2007 un 6,5 % de la població estrangera és diplomada i un 9,2 llicenciada o doctorada. El 2008 l’Administració central va rebre més de 5.500 sol•licituds d’homologació de persones residents a Catalunya
El secretari per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Oriol Amorós; el director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel; el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Xavier de las Heras; el secretari general d’Universitats del Ministeri d’Educació, Màrius Rubiralta; el director de l’Àrea d’Integració Social de la Fundació “la Caixa”, Marc Simón; i la presidenta de l’Associació Atlàntida, Montserrat Feu; han signat avui a Barcelona un conveni per a promoure l’assessorament sobre els tràmits necessaris de cara a obtenir el reconeixement de les qualificacions professionals aconseguides per persones estrangeres en els seus països d’origen. El projecte té dos objectius fonamentals: d’una banda orientar i informar sobre el tràmits del procediment de reconeixement de títols i, de l’altra, assessorar i afavorir la inserció laboral d’aquest col·lectiu.
El secretari per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Oriol Amorós; el director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel; el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Xavier de las Heras; el secretari general d’Universitats del Ministeri d’Educació, Màrius Rubiralta; el director de l’Àrea d’Integració Social de la Fundació “la Caixa”, Marc Simón; i la presidenta de l’Associació Atlàntida, Montserrat Feu; han signat avui a Barcelona un conveni per a promoure l’assessorament sobre els tràmits necessaris de cara a obtenir el reconeixement de les qualificacions professionals aconseguides per persones estrangeres en els seus països d’origen. El projecte té dos objectius fonamentals: d’una banda orientar i informar sobre el tràmits del procediment de reconeixement de títols i, de l’altra, assessorar i afavorir la inserció laboral d’aquest col·lectiu.
L’acord respon a la mesura nova 3 del Pacte Nacional per a la Immigració, signat al Palau de la Generalitat el desembre de 2008, quan aposta per “fer aflorar els sectors de la població qualificada a través de l’agilització dels tràmits per a l’homologació de la formació, el reconeixement de l’experiència professional i la creació de mecanismes d’inserció laboral per als sectors qualificats”. Es parteix de la convicció que l’arribada de treballadors i treballadores estrangers, especialment en els darrers anys, representa una oportunitat per a millorar el nivell de qualificació professional del conjunt de la població treballadora. De fet, segons l’Enquesta Demogràfica de Catalunya de 2007 de l’Institut d’Estadística de Catalunya un 6,5 % de la població estrangera és diplomada i un 9,2 % llicenciada o doctorada.
Població de 10 anys i més segons nacionalitat i nivell d’estudis assolit. 2007 | |||||
Nacionalitat espanyola | Nacionalitat estrangera | ||||
Milers | % | Milers | % | ||
no sap llegir o escriure | 77,6 | 1,4 | 22,0 | 2,3 | |
sense estudis | 407,9 | 7,4 | 61,4 | 6,4 | |
primer grau | 1.324,4 | 24,0 | 249,1 | 26,1 | |
EGB, ESO, Batx. elemental | 1.429,3 | 25,9 | 229,3 | 24,0 | |
FP grau mitjà | 618,2 | 11,2 | 174,6 | 18,3 | |
FP grau superior | 417,5 | 7,6 | 34,3 | 3,6 | |
Batxillerat superior | 365,1 | 6,6 | 34,2 | 3,6 | |
Diplomatura | 422,2 | 7,7 | 61,9 | 6,5 | |
Llicenciatura i doctorat | 442,9 | 8,0 | 88,0 | 9,2 | |
Total | 5.509,3 | 100,0 | 955,9 | 100,0 | |
Font: Idescat. Enquesta Demogràfica de Catalunya. 2007
Segons dades del Ministeri d’Educació, el volum de sol·licituds de reconeixement rebudes a l’Alta Inspecció d’Educació (amb seu a Barcelona) i a les subdelegacions del Govern espanyol de Girona, Lleida i Tarragona en els últims anys han experimentat un augment progressiu:
Sol·licituds d’homologacions registrades a Catalunya. 2006-2008 | ||||
2006 | 2007 | 2008 | ||
Homologació títols | 2.627 | 3.358 | 4.954 | |
Homologació graus | 104 | 107 | 307 | |
Reconeixement UE | 183 | 290 | 320 | |
Segons la mateixa font, les titulacions espanyoles de les que es sol·licita més el reconeixement són les de llicenciatura en medicina, dret, administració i direcció d’empreses, diplomatura en infermeria i reconeixement al grau acadèmic de llicenciat. Pel que fa a la procedència dels títols estrangers destaca Colòmbia, Veneçuela, Argentina, Perú i Romania.
Principals objectius
Les principals accions que contempla la posada en marxa d’aquest projecte són: orientar i informar sobre els tràmits de procediment en el reconeixement de títols; oferir una primera acollida en els casos necessaris; recollir les sol·licituds de reconeixement i fer seguiment de la seva tramitació; acompanyar als usuaris durant el procés de reconeixement dels seus títols; oferir orientació per a la realització dels requisits formatius complementaris als que queda condicionat el reconeixement del títol, així com l’orientació per a la realització d’estudis superiors complementaris; i assessorar i afavorir la inserció laboral de les persones acollides en sectors laborals afins a la seva titulació.
Aquests objectius es concretaran en:
- la creació del Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari (SARU) amb seu a Barcelona
- l’acollida, informació i assessorament sobre els tràmits del procediment de reconeixement de títols universitaris estrangers
- la informació, l’assessorament i l’orientació de manera personalitzada sobre els itineraris acadèmics recomanables, tant per completar els estudis necessaris com per obtenir el reconeixement i millorar el currículum
- realitzar itineraris personals d’inserció professional qualificada per inserir laboralment a les persones que estiguin tramitant el reconeixement dels seus títols o que ja l’hagin obtingut
- la difusió del projecte i captació d’empreses per afavorir la inserció laboral de les persones immigrades qualificades
- l’establiment de contactes amb les universitats d’origen per a donar a conèixer aquest servei i intercanviar informació
- l’edició de materials informatius sobre tràmits i procés de reconeixement de títols en diferents idiomes
L’abast territorial del projecte és tot Catalunya, si bé la seva implementació serà progressiva. Els beneficiaris seran persones d’origen estranger residents a Catalunya en situació administrativa regular, que estiguin en possessió d’un títol universitari de grau mitjà o superior.
Les parts implicades, a diferents nivells i en l’àmbit propi de les seves actuacions, són: la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania, el Servei d’Ocupació de Catalunya del Departament de Treball, el Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa; la Secretaria General d’Universitats del Ministeri d’Educació, la Fundació “la Caixa” i l’Associació Atlàntida, professionals per la interculturalitat.
El conveni constata, entre d’altres, el compromís de l’Obra Social “la Caixa” amb la integració de les persones immigrades a Catalunya. A través del seu programa Incorpora, l’entitat difondrà el projecte entre les empreses col·laboradores per afavorir la inserció laboral, dedicant-hi els recursos humans i econòmics necessaris.
dijous, 14 de gener del 2010
El Govern català aprova mesures per millorar la cobertura d'accés a la Renda Mínima d'Inserció
El Govern ha aprovat millorar la cobertura d’accés a la Renda Mínima d’Inserció (RMI) amb l’objectiu d’aconseguir que les persones que actualment es troben sense ingressos perquè no tenen una ocupació i han esgotat la percepció de prestacions i subsidis, o bé no hi tenen dret, estiguin el menor nombre de mesos possible sense percebre cap tipus d’ingrés i a la vegada puguin fer un itinerari d’inserció laboral. La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha explicat que la mesura s'emmarca en un moment de crisi econòmica i que és una aposta per ajudar les persones més vulnerables. També ha remarcat l'esforç econòmic que això significa pel govern, que aquest any destina 31 milions d'euros més a la renda mínima.
La Renda Mínima d'Inserció és una prestació assistencial de tipus econòmic i té com a finalitat el desenvolupament coordinat de les accions destinades a ajudar les persones que no disposen dels mitjans econòmics suficients per atendre les necessitats essencials de la vida, mentre es preparen per a la inserció o reinserció social i laboral. Comprèn accions de prestació de serveis socials, prestacions econòmiques, suport per a la integració laboral i formació d'adults. Aquesta prestació es gestiona entre el Departament de Treball, el Departament d'Acció Social i Ciutadania i el Departament d'Educació.
La crisi financera internacional, que ha colpejat de forma directa sobre el treball i ha afectat les llars i les poblacions més vulnerables de la societat, obliga a prendre noves mesures com aquesta amb l’objectiu de pal·liar la situació de manca d’ingressos de les unitats familiars, on totes les persones es troben en situació d’atur.
El Govern ha aprovat modificar el període de càlcul per accedir a la RMI, reduint de 12 a 6 el nombre de mesos a computar per determinar els ingressos que donen dret a rebre aquesta prestació. Amb aquesta reducció, per accedir a la renda mínima la unitat familiar no pot haver percebut més ingressos dels que els correspondria en concepte de RMI en els 6 mesos anteriors a demanar-la. La mesura, que entrarà en vigor un cop es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, té caràcter retroactiu a partir de l’1 de gener de 2010.
D’altra banda, el Govern també ha aprovat que a partir de l’1 de juny de 2010, i per al període d’un any, prorrogable en funció de l’evolució de la situació socioeconòmica, el nombre de mesos a computar per determinar els ingressos per tenir dret a aquesta prestació serà de només 4.
Els altres principals requisits per accedir a la RMI són els següents: estar empadronat a Catalunya; tenir residència continuada d'un any a Catalunya; que la persona sol·licitant o la unitat familiar constitueixin una llar independent 1 any abans de la data de presentació de la sol·licitud i d’edat entre 25 i 65 anys.
Aquesta nova mesura s’emmarca en l’acord dels 30 compromisos per fer front a la crisi i reactivar l’economia que van signar el passat 21 de desembre el Govern, les dues grans patronals catalanes, Foment del Treball i Pimec, i els sindicats majoritaris, UGT i CCOO. Entre aquestes mesures es troben els plans locals anticrisi, la contractació de 150 nous orientadors laborals, els 40 milions d’euros addicionals per incrementar la formació a les persones aturades.
FONT: ESQUERRA.CAT
La Renda Mínima d'Inserció és una prestació assistencial de tipus econòmic i té com a finalitat el desenvolupament coordinat de les accions destinades a ajudar les persones que no disposen dels mitjans econòmics suficients per atendre les necessitats essencials de la vida, mentre es preparen per a la inserció o reinserció social i laboral. Comprèn accions de prestació de serveis socials, prestacions econòmiques, suport per a la integració laboral i formació d'adults. Aquesta prestació es gestiona entre el Departament de Treball, el Departament d'Acció Social i Ciutadania i el Departament d'Educació.
La crisi financera internacional, que ha colpejat de forma directa sobre el treball i ha afectat les llars i les poblacions més vulnerables de la societat, obliga a prendre noves mesures com aquesta amb l’objectiu de pal·liar la situació de manca d’ingressos de les unitats familiars, on totes les persones es troben en situació d’atur.
El Govern ha aprovat modificar el període de càlcul per accedir a la RMI, reduint de 12 a 6 el nombre de mesos a computar per determinar els ingressos que donen dret a rebre aquesta prestació. Amb aquesta reducció, per accedir a la renda mínima la unitat familiar no pot haver percebut més ingressos dels que els correspondria en concepte de RMI en els 6 mesos anteriors a demanar-la. La mesura, que entrarà en vigor un cop es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, té caràcter retroactiu a partir de l’1 de gener de 2010.
D’altra banda, el Govern també ha aprovat que a partir de l’1 de juny de 2010, i per al període d’un any, prorrogable en funció de l’evolució de la situació socioeconòmica, el nombre de mesos a computar per determinar els ingressos per tenir dret a aquesta prestació serà de només 4.
Els altres principals requisits per accedir a la RMI són els següents: estar empadronat a Catalunya; tenir residència continuada d'un any a Catalunya; que la persona sol·licitant o la unitat familiar constitueixin una llar independent 1 any abans de la data de presentació de la sol·licitud i d’edat entre 25 i 65 anys.
Aquesta nova mesura s’emmarca en l’acord dels 30 compromisos per fer front a la crisi i reactivar l’economia que van signar el passat 21 de desembre el Govern, les dues grans patronals catalanes, Foment del Treball i Pimec, i els sindicats majoritaris, UGT i CCOO. Entre aquestes mesures es troben els plans locals anticrisi, la contractació de 150 nous orientadors laborals, els 40 milions d’euros addicionals per incrementar la formació a les persones aturades.
FONT: ESQUERRA.CAT
S'aprova el Pla de Ciutadania i Immigració 2009-2012
Aquí teniu l´enllaç del text refòs aprovat del Pla de Ciutadania i Immigració 2009-2012 :
- Diari Oficial Generalitat de Catalunya
- Diari Oficial Generalitat de Catalunya
Conferència Assemblea immigrants pel Dret a Decidir (AIDD) I Manifest
CONFERENCIA ASSEMBLEA IMMIGRANTS PEL DRET A DECIDIR, AIDD
Dissabte 16 de gener a les 19 hs.
Ass. Els Propis, Via Júlia 203. Metro L4, parada de Via Júlia
La Conferència de l Assemblea d'Immigrants pel Dret a Decidir, AIDD, tindrà lloc en el Local dels Propis, Via Júlia 203. Metro L4, parada de Via Júlia. El dissabte dia 16/1/10 entre les 19 i 21 hores.
L Assemblea d’Immigrants per el Dret a Decidir es un espai obert a la participació de tothom que estigui disposat a implicar se en el procés de consultes per la Independència de Catalunya i els Països Catalans.
En tant que assemblea, no tenim ni portaveus, ni dirigents ni coordinadors. Treballem junts per assolir els objectius aprovats per consens a l AIDD i ho fem TAN SOLS de la forma que ho decideixen els companys i companyes.
La reunió del 16 de GENER servirà per realitzar les presentacions i enraonaments dels nous integrants i per informar les decisions al voltant de els següents temes:
Presentació del document: Fonaments polítics per la participació dels Immigrants en la Independencia dels Països Catalans, a càrrec de Diego Arcos.
Participació a Barcelona Decideix i altres consultes que estan en preparació.
Campanya d’implantació de l’AIDD arreu del territori dels PPCC.
Campanya virtual de contacte amb els casals Catalans i la Catalunya exterior.
Altres qüestions.
Les reunions de l’Assemblea son obertes i pot participar tothom, de fet, no li demanem papers a ningú per lluitar al nostre costat...
ESTEU CONVIDATS
aiddcatlunya@gmail.com
661031710
IMMIGRACIÓ, DEMOCRACIA I SOBIRANISME
A la societat dels Països Catalans:
Les persones i entitats sotasignades, com a part de la població catalana d’origen immigrat, adherim als continguts que s’expressen en aquest document, redactat amb motiu de la campanya per les consultes sobre la Independència de Catalunya i dels Països Catalans.:
Les raons per les quals tots nosaltres varem sortir dels nostres països son moltes i diverses, però totes tenen un mateix origen: la opressió dels poderosos, conxorxats amb els dirigents corruptes i lleials tan sols als seus interessos particulars. Aquesta opressió te com a resultat la negació del Dret a l’Autodeterminació, expressat en el Dret a Decidir. Per tant, podem afirmar, amb rigor, que l’origen de les migracions es sempre la manca de llibertats col·lectives per exercir la sobirania popular de forma lliure i democràtica, es a dir, per la opressió Imperialista.
Catalunya i els països Catalans viuen des de gaire be tres-cents anys en la mateixa situació, sense poder exercir el Dret a Decidir, immanent de la seva condició de Poble i Nació. Els problemes i injustícies que patim quotidianament, reflectits en la degradació de la natura, la descendent qualitat dels serveis, les dificultats per accedir-hi a l’habitatge, a un ensenyament eficaç, a serveis socials i sanitaris d’acord als preus dels impostos que paguem tots per la via indirecta, la ineficàcia dels serveis d’ordre públic i la manca de seriositat en l’exercici de control de les finances i els diners públics, sons tots problemes que ens afecten a tots, sense distinció d’origen o situació administrativa. Quan un tren surt fora d’horari o es talla el llum, els damnificats som tots. AQUESTOS problemes del dia a dia tenen també un sol origen, la impossibilitat d’exercir el Drte a Decidir dels Països Catalans.
La opressió de la societat que hem escollit de forma voluntària per a nosaltres i els nostres fills, esta lligada de mans i peus davant de la crisi del sistema capitalista, que ens aboca a l’atur, amb l’agreujant de que som col·locats en el paper de bocs expiatoris, per bastir una coartada que amagui en una boira de mentides, la incapacitat dels dirigents per afrontar els reptes que han assumit amb els càrrecs oficials que els ha confiat l’electorat. La cirera patètica d’aquest pastis amarg es la irresponsabilitat en el control de la corrupció.
La impunitat dels opressors de l’Estat espanyol els permet imposar la política d’Estrangeria, amb una norma que imposa la Desigualtat amb la força de la Llei entre les persones per el seu origen. Aquesta llei inhumana, creada per el PSOE al segle passat, es la causa de la mort de desenes de milers de ciutadans africans en un genocidi embarcat en pasteres i caiucos. Volen i no poden impedir que decidim a on viure. I nosaltres hem decidit viure coma catalans i catalanes. Tant si la Llei ho permet com si no, donat que ja tenim experiència en això de viure sense drets.
RECONEIXEMENT, la companyonia de la Igualtat: Les entitats organitzadores de les Consultes, han refermat de forma unànime la oferta de participació, oferint el dret de vot a les persones d’origen estranger, sense aturar-se en si tenen papers o estan en situació irregular. Els nostres veïns ens consideren, senzillament això, veïns. Per tant, acceptem el convit que honora a la societat catalana, reconeixent-nos una igualtat negada amb força de llei per Espanya.
Per les raons aquí expressades, prenem posició rotunda de suport a les consultes que es faran en els propers mesos, per la Independència de Catalunya i dels Països Catalans, cridant a la participació, sense definir-nos per cap de les opcions de la consulta, tan sols volem exercir el dret a la democràcia.
El nostre clam s’adreça a tot la població del Principat, hagin nascut a on sigui, els diem: DECIDIU! VOTEU!, es el Dret de tots.
Barcelona, desembre de 2009.
AIDD
Assemblea d’Immigrants per el Dret a Decidir.
ADHESIONS:
Diego Arcos Espinosa.
Casal Argenti a Barcelona
Xarxa ArgenCat
Associació ImmiCat.
VeuNova Coop SCCL.
Abdelhak Elhaddouti, del Col·lectiu Amazic.
Guillermo Anibal Morini, immigrant argenti, veí d’Arenys de Munt.
Omar Diatta, del Col·lectiu Senegales de Catalunya.
Oscar Carral Arriguchi: sol·licitant d’asil, del Col·lectiu d’immigrants del Vallès. Sabadell.
Dissabte 16 de gener a les 19 hs.
Ass. Els Propis, Via Júlia 203. Metro L4, parada de Via Júlia
La Conferència de l Assemblea d'Immigrants pel Dret a Decidir, AIDD, tindrà lloc en el Local dels Propis, Via Júlia 203. Metro L4, parada de Via Júlia. El dissabte dia 16/1/10 entre les 19 i 21 hores.
L Assemblea d’Immigrants per el Dret a Decidir es un espai obert a la participació de tothom que estigui disposat a implicar se en el procés de consultes per la Independència de Catalunya i els Països Catalans.
En tant que assemblea, no tenim ni portaveus, ni dirigents ni coordinadors. Treballem junts per assolir els objectius aprovats per consens a l AIDD i ho fem TAN SOLS de la forma que ho decideixen els companys i companyes.
La reunió del 16 de GENER servirà per realitzar les presentacions i enraonaments dels nous integrants i per informar les decisions al voltant de els següents temes:
Presentació del document: Fonaments polítics per la participació dels Immigrants en la Independencia dels Països Catalans, a càrrec de Diego Arcos.
Participació a Barcelona Decideix i altres consultes que estan en preparació.
Campanya d’implantació de l’AIDD arreu del territori dels PPCC.
Campanya virtual de contacte amb els casals Catalans i la Catalunya exterior.
Altres qüestions.
Les reunions de l’Assemblea son obertes i pot participar tothom, de fet, no li demanem papers a ningú per lluitar al nostre costat...
ESTEU CONVIDATS
aiddcatlunya@gmail.com
661031710
IMMIGRACIÓ, DEMOCRACIA I SOBIRANISME
A la societat dels Països Catalans:
Les persones i entitats sotasignades, com a part de la població catalana d’origen immigrat, adherim als continguts que s’expressen en aquest document, redactat amb motiu de la campanya per les consultes sobre la Independència de Catalunya i dels Països Catalans.:
Les raons per les quals tots nosaltres varem sortir dels nostres països son moltes i diverses, però totes tenen un mateix origen: la opressió dels poderosos, conxorxats amb els dirigents corruptes i lleials tan sols als seus interessos particulars. Aquesta opressió te com a resultat la negació del Dret a l’Autodeterminació, expressat en el Dret a Decidir. Per tant, podem afirmar, amb rigor, que l’origen de les migracions es sempre la manca de llibertats col·lectives per exercir la sobirania popular de forma lliure i democràtica, es a dir, per la opressió Imperialista.
Catalunya i els països Catalans viuen des de gaire be tres-cents anys en la mateixa situació, sense poder exercir el Dret a Decidir, immanent de la seva condició de Poble i Nació. Els problemes i injustícies que patim quotidianament, reflectits en la degradació de la natura, la descendent qualitat dels serveis, les dificultats per accedir-hi a l’habitatge, a un ensenyament eficaç, a serveis socials i sanitaris d’acord als preus dels impostos que paguem tots per la via indirecta, la ineficàcia dels serveis d’ordre públic i la manca de seriositat en l’exercici de control de les finances i els diners públics, sons tots problemes que ens afecten a tots, sense distinció d’origen o situació administrativa. Quan un tren surt fora d’horari o es talla el llum, els damnificats som tots. AQUESTOS problemes del dia a dia tenen també un sol origen, la impossibilitat d’exercir el Drte a Decidir dels Països Catalans.
La opressió de la societat que hem escollit de forma voluntària per a nosaltres i els nostres fills, esta lligada de mans i peus davant de la crisi del sistema capitalista, que ens aboca a l’atur, amb l’agreujant de que som col·locats en el paper de bocs expiatoris, per bastir una coartada que amagui en una boira de mentides, la incapacitat dels dirigents per afrontar els reptes que han assumit amb els càrrecs oficials que els ha confiat l’electorat. La cirera patètica d’aquest pastis amarg es la irresponsabilitat en el control de la corrupció.
La impunitat dels opressors de l’Estat espanyol els permet imposar la política d’Estrangeria, amb una norma que imposa la Desigualtat amb la força de la Llei entre les persones per el seu origen. Aquesta llei inhumana, creada per el PSOE al segle passat, es la causa de la mort de desenes de milers de ciutadans africans en un genocidi embarcat en pasteres i caiucos. Volen i no poden impedir que decidim a on viure. I nosaltres hem decidit viure coma catalans i catalanes. Tant si la Llei ho permet com si no, donat que ja tenim experiència en això de viure sense drets.
RECONEIXEMENT, la companyonia de la Igualtat: Les entitats organitzadores de les Consultes, han refermat de forma unànime la oferta de participació, oferint el dret de vot a les persones d’origen estranger, sense aturar-se en si tenen papers o estan en situació irregular. Els nostres veïns ens consideren, senzillament això, veïns. Per tant, acceptem el convit que honora a la societat catalana, reconeixent-nos una igualtat negada amb força de llei per Espanya.
Per les raons aquí expressades, prenem posició rotunda de suport a les consultes que es faran en els propers mesos, per la Independència de Catalunya i dels Països Catalans, cridant a la participació, sense definir-nos per cap de les opcions de la consulta, tan sols volem exercir el dret a la democràcia.
El nostre clam s’adreça a tot la població del Principat, hagin nascut a on sigui, els diem: DECIDIU! VOTEU!, es el Dret de tots.
Barcelona, desembre de 2009.
AIDD
Assemblea d’Immigrants per el Dret a Decidir.
ADHESIONS:
Diego Arcos Espinosa.
Casal Argenti a Barcelona
Xarxa ArgenCat
Associació ImmiCat.
VeuNova Coop SCCL.
Abdelhak Elhaddouti, del Col·lectiu Amazic.
Guillermo Anibal Morini, immigrant argenti, veí d’Arenys de Munt.
Omar Diatta, del Col·lectiu Senegales de Catalunya.
Oscar Carral Arriguchi: sol·licitant d’asil, del Col·lectiu d’immigrants del Vallès. Sabadell.
Institucions i entitats firmen un conveni per assessorar persones immigrades sobre el reconeixement de les seves qualificacions
La Generalitat, el Ministeri d'Educació, l'Obra Social "la Caixa" i l'Associació Atlàntida firmen un conveni per assessorar persones immigrades sobre el reconeixement de les seves qualificacions
El secretari per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Oriol Amorós; el director del Servei d’Ocupació de Catalunya del Departament de Treball, Joan Josep Berbel; el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Xavier de las Heras; el secretari general d’Universitats del Ministeri d’Educació, Màrius Rubiralta; el director de l’Àrea d’Integració Social de la Fundació “la Caixa”, Marc Simón; i la presidenta de l’Associació Atlàntida, Montserrat Feu; signaran aquest divendres un conveni de col·laboració per a promoure l’assessorament a les persones immigrades sobre els tràmits necessaris de reconeixement de les seves qualificacions professionals.
L’acord permetrà posar en funcionament un projecte que facilitarà, a més a més, la inserció laboral de les persones titulades, d’acord amb el seu nivell acadèmic i en resposta a una de les mesures noves establertes en el Pacte Nacional per a la Immigració.
Nota: els mitjans gràfics podran enregistrar la signatura del conveni i a continuació hi haurà els parlaments dels diversos signants
Acte
Dia
El secretari per a la Immigració, Oriol Amorós; el director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel; el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Xavier de las Heras; el secretari general d’Universitats del Ministeri d’Educació, Màrius Rubiralta; el director de l’Àrea d’Integració Social de la Fundació “la Caixa”, Marc Simón; i la presidenta de l’Associació Atlàntida, Montserrat Feu; signen un conveni de col·laboració per assessorar persones immigrades sobre els tràmits de reconeixement de les seves qualificacions professionals.
Divendres, 15 de Gener de 2010
Hora 12:00 h
Adreça Departament d'Acció Social i Ciutadania. Sala d'actes. Plaça Pau Vila, 1. Palau de Mar.
Municipi Barcelona (El Barcelonès)
dimarts, 12 de gener del 2010
Comunicat sobre l´empadronament a Vic de la Comissió de Defensa del Col.legi d´Advocats de Barcelona
Comunicat
La Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona ha tingut coneixement a través de les notícies publicades en diversos mitjans de comunicació que l’Ajuntament de Vic ha acordat exigir als ciutadans estrangers que viuen en el seu municipi i tenen l’obligació legal d’empadronar-se, que, per fer aquest tràmit, acreditin que són titulars d’una autorització administrativa de residència legal. I, també s’ha publicat que l’Ajuntament ha decidit que transmetrà als cossos policials competents en matèria de control de legalitat administrativa d’estrangeria les dades obtingudes aprofitant aquesta circumstancia, dels ciutadans sense autorització administrativa de residència.
Que la Comissió considera molt greu aquesta mesura adoptada, si es confirma, donat que es fa sense respectar el marc jurídic vigent i en conseqüència s’infringeix l’ordenament jurídic i es vulneren el drets de les persones que formen part del col·lectiu dels ciutadans sense autorització administrativa de residència legal i de la resta de ciutadans.
Considerem necessari recollir en aquest document el marc normatiu que hauria de respectar la mesura adoptada, i que contràriament no ho fa.
A.- Respecte a l’exigència d’acreditar autorització administrativa de residència legal per poder- se empadronar
- Les inscripcions al padró dels municipis estan regulades principalment en la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
Aquesta llei en el seu article 15[1] configura la inscripció al padró com una “obligació” de tota persona que visqui al territori espanyol. L’art.16.1 defineix el Padró municipal com un registre administratiu on consten els veïns d’un municipi, i en el punt 2 d’aquest art.16 recull les dades obligatòries que hauran de constar en les inscripcions del padró. Respecte a les dades obligatòries en el punt f), s’indica el document per acreditar la identitat de la persona quan aquesta no sigui nacional espanyol ni comunitària(és a dir, un ciutadà estranger) diu que s’exigirà: “Número de identificación de extranjero que conste en documento, en vigor, expedido por las autoridades españolas o, en su defecto, por no ser titulares de éstos, el número del pasaporte en vigor expedido por las autoridades del país de procedencia, tratándose de ciudadanos nacionales de Estados no comprendidos en el inciso anterior de este párrafo”.
- Per altra banda, el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril que aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en el seu article 39.1 quan parla de les inscripcions al padró diu “Tota persona que visqui a Catalunya resta obligada a inscriure's en el padró del municipi en el qual resideix habitualment”. A l’art.40 recull la definició i caràcter de les dades del padró “El padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d'un municipi. Les dades que consten en el padró constitueixen una prova pel que fa a la residència al municipi i al domicili habitual.”
Així doncs segons la normativa vigent el padró municipal es configura com a un registre administratiu, és un registre de la població i per tant ha d’incloure totes les persones que resideixen en aquell territori amb independència de la seva situació administrativa, és a dir, la població real del municipi. En aquest sentit és important incidir que les administracions locals han de facilitar l’empadronament dels seus ciutadans, i evitar pràctiques que impedeixen que el padró no reflecteixi la realitat del cens de les persones que hi viuen. La residència legal no és un requisit legal per inscriure’s a un padró municipal.
Com ja s’ha fet esment, de conformitat a l’article 15 de la llei de bases, tota persona que visqui en territori espanyol està obligada a inscriure’s en el padró del municipi on viu. En aquest sentit l’administració ha de facilitar el compliment de les obligacions que tenen els ciutadans no dificultar els seu compliment. El fet d’estar empadronat només atorga la condició de veí, i no comporta cap autorització administrativa que regularitzi la situació legal dels ciutadans estrangers indocumentats. Inclús és important destacar com la normativa actual permet que persones sense domicili estiguin inscrites en el padró municipal [2]
El control administratiu de la situació administrativa dels ciutadans estrangers correspon al Ministeri d’interior tal i com es recull en la Llei orgànica d’estrangeria. Els municipis no tenen competències en matèria de control de la situació administrativa de residència legal.
B.- Respecte a l’enviament de les dades de les persones empadronades sense autorització de residència als cossos policials competents en matèria d’estrangeria
El registre del Padró, a més de ser un registre administratiu dels veïns és un fitxer informatitzat de conformitat amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades[3], i en conseqüència les dades que constin estan sotmeses al règim jurídic d’aquesta Llei. En aquest punt és important fer referència a la modificació introduïda per la LO 14/2003[4] a la Llei de Bases del Règim Local(LBRL). En concret, l’art.16.3LBRL disposa la cessió de dades dels padró a altres administracions públiques que així ho sol·licitin, sense necessitat del consentiment de l’afectat, quan sigui necessari per l’exercici de les seves competències, quan les dades del domicili siguin necessàries, per fer estadístiques. I,finalment la Disposició Addicional Setena estableix l’accés de la Direcció General de la Policia a les dades del padró per l’exclusiva finalitat de l’exercici de les competències d’estrangeria, l’accés s’ha de realitzar amb les màximes mesures de seguretat.
Per tant el marc legal no preveu la cessió de les dades unilateralment per part de l’Administració municipal, de fer-ho així s’estaria vulnerant la Llei Orgànica que regula la protecció de dades, i en conseqüència el dret fonamental a l’intimitat.
Per tant considerem que la mesura que s’ha publicitat pels mitjans de comunicació adoptada per l’Ajuntament de Vic vulnera l’ordenament jurídic, molt especialment la pròpia normativa vigent específica del padró i protecció de dades, i la Llei orgànica d’estrangeria. La Llei d‘estrangeria preveu que ciutadans estrangers sense autorització de residència administrativa estiguin empadronats en els diferents municipis del territori espanyol i l’obligació de l’Administració local d’empadronar-los[5]. I, en determinats supòsits el padró és constitueix com una de les garanties de l’exercici de drets fonamentals com la sanitat, educació, accés a prestacions socials en situacions d’emergència. I, amb aquesta mesura l’Ajuntament, a més d’incomplir el marc legal, impedeix l’exercici d’aquests drets reconeguts per la pròpia Llei Orgànica i el mateix Tribunal Constitucional.
Per tant considerem necessari s’adoptin immediatament aquelles actuacions i mesures per tal d’evitar que aquesta situació es mantingui, i en conseqüència es continuí vulnerant els drets de les persones.
Barcelona a set de gener de dos mil deu.-
Mallorca, 283 – 08037 Barcelona
Telèfon 93 496 18 80 – Fax 93 487 15 89
E-Mail: icab@icab.cat
www.icab.cat
[1] Artículo 15.Toda persona que viva en España está obligada a inscribirse en el Padrón del municipio en el que resida habitualmente. Quien viva en varios municipios deberá inscribirse únicamente en el que habite durante más tiempo al año. El con-junto de personas inscritas en el Padrón municipal constituye la población del municipio. Los inscritos en el Padrón municipal son los vecinos del municipio. La condición de vecino se adquiere en el mismo momento de su inscripción en el Padrón
[2] Art. 4. Empadronamiento de marginados. Como se ha indicado en la norma anterior, el Padrón debe reflejar el domicilio donde realmente vive cada vecino del municipio. Siempre que se produzca esa realidad debe hacerse constar en el Padrón. Y de la misma manera que la inscripción padronal es completamente independiente de las controversias jurídico-privadas sobre la titularidad de la vivienda, lo es también de las circunstancias físicas, higiénico-sanitarias o de otra índole que afecten al domicilio. En consecuencia, las infraviviendas (chabolas, caravanas, cuevas, etc., e incluso ausencia total de techo) pueden y deben figurar como domicilios válidos en el Padrón, ya que la realidad es en ocasiones así. Las situaciones más extremas pueden plantear la duda sobre la procedencia o no de su constancia en el Padrón municipal. El criterio que debe presidir esta decisión viene determinado por la posibilidad o imposibilidad de dirigir al empadronado una comunicación al domicilio que figure en su inscripción. En el caso de que sea razonable esperar que esa comunicación llegue a conocimiento del destinatario, se le debe empadronar en esa dirección. La correcta aplicación de este criterio determina, por un lado, que se deba aceptar como domicilio cualquier dirección donde efectivamente vivan los vecinos, y, por otro, que pueda y deba recurrirse a una "dirección ficticia" en los supuestos en que una persona que carece de techo reside habitualmente en el municipio y sea conocida de los Servicios Sociales correspondientes. Veure Resolución de 4 de julio de 1997 del Instituto Nacional de Estadística.
[3] LOPD 15/1999, de 13 desembre.
[4] LO 14/2003 Ley Orgánica 14/2003, de 20 de noviembre, de Reforma de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, modificada por la Ley Orgánica 8/2000, de 22 de diciembre; de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local; de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, y de la Ley 3/1991, de 10 de enero, de Competencia Desleal.
[5] Art.6.3 LO Extranjería. Los Ayuntamientos incorporarán al padrón a los extranjeros que tengan su domicilio habitual en el municipio y mantendrán actualizada la información relativa a los mismos
La Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona ha tingut coneixement a través de les notícies publicades en diversos mitjans de comunicació que l’Ajuntament de Vic ha acordat exigir als ciutadans estrangers que viuen en el seu municipi i tenen l’obligació legal d’empadronar-se, que, per fer aquest tràmit, acreditin que són titulars d’una autorització administrativa de residència legal. I, també s’ha publicat que l’Ajuntament ha decidit que transmetrà als cossos policials competents en matèria de control de legalitat administrativa d’estrangeria les dades obtingudes aprofitant aquesta circumstancia, dels ciutadans sense autorització administrativa de residència.
Que la Comissió considera molt greu aquesta mesura adoptada, si es confirma, donat que es fa sense respectar el marc jurídic vigent i en conseqüència s’infringeix l’ordenament jurídic i es vulneren el drets de les persones que formen part del col·lectiu dels ciutadans sense autorització administrativa de residència legal i de la resta de ciutadans.
Considerem necessari recollir en aquest document el marc normatiu que hauria de respectar la mesura adoptada, i que contràriament no ho fa.
A.- Respecte a l’exigència d’acreditar autorització administrativa de residència legal per poder- se empadronar
- Les inscripcions al padró dels municipis estan regulades principalment en la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
Aquesta llei en el seu article 15[1] configura la inscripció al padró com una “obligació” de tota persona que visqui al territori espanyol. L’art.16.1 defineix el Padró municipal com un registre administratiu on consten els veïns d’un municipi, i en el punt 2 d’aquest art.16 recull les dades obligatòries que hauran de constar en les inscripcions del padró. Respecte a les dades obligatòries en el punt f), s’indica el document per acreditar la identitat de la persona quan aquesta no sigui nacional espanyol ni comunitària(és a dir, un ciutadà estranger) diu que s’exigirà: “Número de identificación de extranjero que conste en documento, en vigor, expedido por las autoridades españolas o, en su defecto, por no ser titulares de éstos, el número del pasaporte en vigor expedido por las autoridades del país de procedencia, tratándose de ciudadanos nacionales de Estados no comprendidos en el inciso anterior de este párrafo”.
- Per altra banda, el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril que aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en el seu article 39.1 quan parla de les inscripcions al padró diu “Tota persona que visqui a Catalunya resta obligada a inscriure's en el padró del municipi en el qual resideix habitualment”. A l’art.40 recull la definició i caràcter de les dades del padró “El padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d'un municipi. Les dades que consten en el padró constitueixen una prova pel que fa a la residència al municipi i al domicili habitual.”
Així doncs segons la normativa vigent el padró municipal es configura com a un registre administratiu, és un registre de la població i per tant ha d’incloure totes les persones que resideixen en aquell territori amb independència de la seva situació administrativa, és a dir, la població real del municipi. En aquest sentit és important incidir que les administracions locals han de facilitar l’empadronament dels seus ciutadans, i evitar pràctiques que impedeixen que el padró no reflecteixi la realitat del cens de les persones que hi viuen. La residència legal no és un requisit legal per inscriure’s a un padró municipal.
Com ja s’ha fet esment, de conformitat a l’article 15 de la llei de bases, tota persona que visqui en territori espanyol està obligada a inscriure’s en el padró del municipi on viu. En aquest sentit l’administració ha de facilitar el compliment de les obligacions que tenen els ciutadans no dificultar els seu compliment. El fet d’estar empadronat només atorga la condició de veí, i no comporta cap autorització administrativa que regularitzi la situació legal dels ciutadans estrangers indocumentats. Inclús és important destacar com la normativa actual permet que persones sense domicili estiguin inscrites en el padró municipal [2]
El control administratiu de la situació administrativa dels ciutadans estrangers correspon al Ministeri d’interior tal i com es recull en la Llei orgànica d’estrangeria. Els municipis no tenen competències en matèria de control de la situació administrativa de residència legal.
B.- Respecte a l’enviament de les dades de les persones empadronades sense autorització de residència als cossos policials competents en matèria d’estrangeria
El registre del Padró, a més de ser un registre administratiu dels veïns és un fitxer informatitzat de conformitat amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades[3], i en conseqüència les dades que constin estan sotmeses al règim jurídic d’aquesta Llei. En aquest punt és important fer referència a la modificació introduïda per la LO 14/2003[4] a la Llei de Bases del Règim Local(LBRL). En concret, l’art.16.3LBRL disposa la cessió de dades dels padró a altres administracions públiques que així ho sol·licitin, sense necessitat del consentiment de l’afectat, quan sigui necessari per l’exercici de les seves competències, quan les dades del domicili siguin necessàries, per fer estadístiques. I,finalment la Disposició Addicional Setena estableix l’accés de la Direcció General de la Policia a les dades del padró per l’exclusiva finalitat de l’exercici de les competències d’estrangeria, l’accés s’ha de realitzar amb les màximes mesures de seguretat.
Per tant el marc legal no preveu la cessió de les dades unilateralment per part de l’Administració municipal, de fer-ho així s’estaria vulnerant la Llei Orgànica que regula la protecció de dades, i en conseqüència el dret fonamental a l’intimitat.
Per tant considerem que la mesura que s’ha publicitat pels mitjans de comunicació adoptada per l’Ajuntament de Vic vulnera l’ordenament jurídic, molt especialment la pròpia normativa vigent específica del padró i protecció de dades, i la Llei orgànica d’estrangeria. La Llei d‘estrangeria preveu que ciutadans estrangers sense autorització de residència administrativa estiguin empadronats en els diferents municipis del territori espanyol i l’obligació de l’Administració local d’empadronar-los[5]. I, en determinats supòsits el padró és constitueix com una de les garanties de l’exercici de drets fonamentals com la sanitat, educació, accés a prestacions socials en situacions d’emergència. I, amb aquesta mesura l’Ajuntament, a més d’incomplir el marc legal, impedeix l’exercici d’aquests drets reconeguts per la pròpia Llei Orgànica i el mateix Tribunal Constitucional.
Per tant considerem necessari s’adoptin immediatament aquelles actuacions i mesures per tal d’evitar que aquesta situació es mantingui, i en conseqüència es continuí vulnerant els drets de les persones.
Barcelona a set de gener de dos mil deu.-
Mallorca, 283 – 08037 Barcelona
Telèfon 93 496 18 80 – Fax 93 487 15 89
E-Mail: icab@icab.cat
www.icab.cat
[1] Artículo 15.Toda persona que viva en España está obligada a inscribirse en el Padrón del municipio en el que resida habitualmente. Quien viva en varios municipios deberá inscribirse únicamente en el que habite durante más tiempo al año. El con-junto de personas inscritas en el Padrón municipal constituye la población del municipio. Los inscritos en el Padrón municipal son los vecinos del municipio. La condición de vecino se adquiere en el mismo momento de su inscripción en el Padrón
[2] Art. 4. Empadronamiento de marginados. Como se ha indicado en la norma anterior, el Padrón debe reflejar el domicilio donde realmente vive cada vecino del municipio. Siempre que se produzca esa realidad debe hacerse constar en el Padrón. Y de la misma manera que la inscripción padronal es completamente independiente de las controversias jurídico-privadas sobre la titularidad de la vivienda, lo es también de las circunstancias físicas, higiénico-sanitarias o de otra índole que afecten al domicilio. En consecuencia, las infraviviendas (chabolas, caravanas, cuevas, etc., e incluso ausencia total de techo) pueden y deben figurar como domicilios válidos en el Padrón, ya que la realidad es en ocasiones así. Las situaciones más extremas pueden plantear la duda sobre la procedencia o no de su constancia en el Padrón municipal. El criterio que debe presidir esta decisión viene determinado por la posibilidad o imposibilidad de dirigir al empadronado una comunicación al domicilio que figure en su inscripción. En el caso de que sea razonable esperar que esa comunicación llegue a conocimiento del destinatario, se le debe empadronar en esa dirección. La correcta aplicación de este criterio determina, por un lado, que se deba aceptar como domicilio cualquier dirección donde efectivamente vivan los vecinos, y, por otro, que pueda y deba recurrirse a una "dirección ficticia" en los supuestos en que una persona que carece de techo reside habitualmente en el municipio y sea conocida de los Servicios Sociales correspondientes. Veure Resolución de 4 de julio de 1997 del Instituto Nacional de Estadística.
[3] LOPD 15/1999, de 13 desembre.
[4] LO 14/2003 Ley Orgánica 14/2003, de 20 de noviembre, de Reforma de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, modificada por la Ley Orgánica 8/2000, de 22 de diciembre; de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local; de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, y de la Ley 3/1991, de 10 de enero, de Competencia Desleal.
[5] Art.6.3 LO Extranjería. Los Ayuntamientos incorporarán al padrón a los extranjeros que tengan su domicilio habitual en el municipio y mantendrán actualizada la información relativa a los mismos
Comunicat sobre l´empadronament a Vic de SOS Racisme i Comissió Drets de la persona
Companys i companyes,
davant l'anunci de les noves mesures d'empadronament de persones immigrades a l'Ajuntament de Vic, volem expressar el nostre rebuig i denunciar aquests criteris per discriminatoris i perquè vulneren els drets fonamentals d'una part de la població.
El paper de l'ajuntament d’un municipi i la seva responsabilitat és vetllar per la igualtat i per la no-discriminació dels seus ciutadans, preservar la convivència i tenir coneixement de la seva població per tal d’engegar i administrar els recursos i serveis locals. Però amb mesures com aquestes, l’Ajuntament de Vic discrimina una part de la seva població, fomenta la desigualtat de drets i potencia el binomi immigració-delinqüència. A més, converteix una eina de gestió, com és l'empadronament, en una cacera de les persones en situació irregular.
En el comunicat que us adjuntem volem expressar aquestes denúncies, així com demanem la seva derogació i ens sumem a les crítiques ja manifestades per altres entitats socials i sindicats.
Esperem que sigui del vostre interès i per qualsevol qüestió no dubteu posar-vos en contacte amb nosaltres.
Atentament,
SOS Racisme-Catalunya
c. Hospital, 49 Ppal
08001 Barcelona
T. 93 301 05 97
www.sosracisme.org
Comissió de Defensa dels Drets de la Persona
i del Lliure Exercici de l’Advocacia
davant l'anunci de les noves mesures d'empadronament de persones immigrades a l'Ajuntament de Vic, volem expressar el nostre rebuig i denunciar aquests criteris per discriminatoris i perquè vulneren els drets fonamentals d'una part de la població.
El paper de l'ajuntament d’un municipi i la seva responsabilitat és vetllar per la igualtat i per la no-discriminació dels seus ciutadans, preservar la convivència i tenir coneixement de la seva població per tal d’engegar i administrar els recursos i serveis locals. Però amb mesures com aquestes, l’Ajuntament de Vic discrimina una part de la seva població, fomenta la desigualtat de drets i potencia el binomi immigració-delinqüència. A més, converteix una eina de gestió, com és l'empadronament, en una cacera de les persones en situació irregular.
En el comunicat que us adjuntem volem expressar aquestes denúncies, així com demanem la seva derogació i ens sumem a les crítiques ja manifestades per altres entitats socials i sindicats.
Esperem que sigui del vostre interès i per qualsevol qüestió no dubteu posar-vos en contacte amb nosaltres.
Atentament,
SOS Racisme-Catalunya
c. Hospital, 49 Ppal
08001 Barcelona
T. 93 301 05 97
www.sosracisme.org
Comissió de Defensa dels Drets de la Persona
i del Lliure Exercici de l’Advocacia
dilluns, 4 de gener del 2010
Acció Social i Ciutadania demana a la cadena Telecinco que suspengui l’emissió del programa ‘Dejadnos solos’
Acció Social i Ciutadania demana a la cadena Telecinco que suspengui l’emissió del programa ‘Dejadnos solos’
La Secretària d’Infància i Adolescència, Imma Pérez, considera que posa en perill el dret a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge dels infants
El Departament d’Acció Social i Ciutadania demana a la cadena Telecinco que suspengui l’emissió del programa del televisió ‘Dejadnos solos’, que va començar a emetre la setmana passada en horari de prime time. Aquest programa, que segons publica la cadena a la seva pàgina web, ja es troba tot gravat, pretén mostrar com esdevé la convivència de dos grups de 8 nens i nenes d’entre 10 i 12 anys sense la tutela ni la presència directa de cap adult.
La Secretària d’Infància i Adolescència del Departament, Imma Pérez, manifesta el seu ‘ple desacord’ en l’emissió ‘d’aquest reality show’. Pérez considera que aquest tipus de programes ‘no aporten res de positiu als menors que hi participen i a més posen en perill el dret a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge d’aquests menors’.
Pérez lamenta que alguns pares encara considerin ‘que els seus fills són de la seva propietat, quan només els acompanyen en la vida’ i recorda que ‘no està bé fer un circ televisiu amb nens i nenes que són del tot aliens al lucre i al negoci que comporta la producció d’aquests programes de televisió’.
La Secretària d’Infància i Adolescència, Imma Pérez, considera que posa en perill el dret a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge dels infants
El Departament d’Acció Social i Ciutadania demana a la cadena Telecinco que suspengui l’emissió del programa del televisió ‘Dejadnos solos’, que va començar a emetre la setmana passada en horari de prime time. Aquest programa, que segons publica la cadena a la seva pàgina web, ja es troba tot gravat, pretén mostrar com esdevé la convivència de dos grups de 8 nens i nenes d’entre 10 i 12 anys sense la tutela ni la presència directa de cap adult.
La Secretària d’Infància i Adolescència del Departament, Imma Pérez, manifesta el seu ‘ple desacord’ en l’emissió ‘d’aquest reality show’. Pérez considera que aquest tipus de programes ‘no aporten res de positiu als menors que hi participen i a més posen en perill el dret a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge d’aquests menors’.
Pérez lamenta que alguns pares encara considerin ‘que els seus fills són de la seva propietat, quan només els acompanyen en la vida’ i recorda que ‘no està bé fer un circ televisiu amb nens i nenes que són del tot aliens al lucre i al negoci que comporta la producció d’aquests programes de televisió’.
2010: Any de la UE contra la pobresa i l'exclusió.
2010, Any de la UE contra la pobresa i l'exclusió.
La Comissió Europea ha designat 2010 com Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social. L'objectiu de la campanya, que compta amb una dotació de 17 milions d'euros, és reafirmar el compromís de la UE d'incidir en l'eradicació de la pobresa.
"La lluita contra la pobresa i l'exclusió social és un dels objectius centrals de la UE i el nostre enfocament comú ha estat un instrument important per a guiar i donar suport l'actuació dels Estats membres", ha assenyalat el Comissari d'Assumptes Socials Vladimír Špidla. "Amb l'Any Europeu s'avançarà encara més, a l'augmentar la sensibilització de l'opinió pública sobre la manera que la pobresa segueix malmetent les vides de punts europeus".
Actualment viuen en la UE 78 milions de persones, és a dir, un 16 % de la població, amb el risc de veure's reduïdes a la pobresa.
L'Any Europeu 2010 pretén arribar als ciutadans de la UE i a totes les parts interessades de les esferes pública, social i econòmica. Els seus quatre objectius específics són els següents:
-el reconeixement del dret de les persones que es troben en una situació de pobresa i exclusió social a viure amb dignitat i a ocupar una funció en la societat;
l'augment de l'adhesió de l'opinió pública a les polítiques d'inclusió social, insistint en la responsabilitat de tots d'afrontar la pobresa i la marginació;
una societat més cohesiva, en la qual ningú qüestioni els beneficis derivats de l'eradicació de la pobresa per al conjunt de la societat;
La Comissió Europea ha designat 2010 com Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social. L'objectiu de la campanya, que compta amb una dotació de 17 milions d'euros, és reafirmar el compromís de la UE d'incidir en l'eradicació de la pobresa.
"La lluita contra la pobresa i l'exclusió social és un dels objectius centrals de la UE i el nostre enfocament comú ha estat un instrument important per a guiar i donar suport l'actuació dels Estats membres", ha assenyalat el Comissari d'Assumptes Socials Vladimír Špidla. "Amb l'Any Europeu s'avançarà encara més, a l'augmentar la sensibilització de l'opinió pública sobre la manera que la pobresa segueix malmetent les vides de punts europeus".
Actualment viuen en la UE 78 milions de persones, és a dir, un 16 % de la població, amb el risc de veure's reduïdes a la pobresa.
L'Any Europeu 2010 pretén arribar als ciutadans de la UE i a totes les parts interessades de les esferes pública, social i econòmica. Els seus quatre objectius específics són els següents:
-el reconeixement del dret de les persones que es troben en una situació de pobresa i exclusió social a viure amb dignitat i a ocupar una funció en la societat;
l'augment de l'adhesió de l'opinió pública a les polítiques d'inclusió social, insistint en la responsabilitat de tots d'afrontar la pobresa i la marginació;
una societat més cohesiva, en la qual ningú qüestioni els beneficis derivats de l'eradicació de la pobresa per al conjunt de la societat;
-el compromís de tots els agents, ja que per a assolir progressos reals es requereix l'esforç a llarg termini de tots els nivells de governança.
FONT: XARXANET.ORG
La nova Llei d´estrangeria,sobre drets i llibertats dels estrangers a l´Estat Espanyol
Informació Llei d´estrangeria,sobre drets i llibertats dels estrangers a l´Estat Espanyol:
http://www.mir.es/SGACAVT/derecho/lo/lo04-2000.html .
LEY ORGÁNICA 4/2000, DE 11 DE ENERO, SOBRE DERECHOS Y LIBERTADES DE LOS EXTRANJEROS EN ESPAÑA Y SU INTEGRACIÓN SOCIAL (BOE núm. 10, de 12 de enero), EN SU REDACCIÓN DADA POR LA LEY ORGÁNICA 8/2000, DE 22 DE DICIEMBRE (BOE núm. 307, de 23 de diciembre), POR LA LEY ORGÁNICA 11/2003, DE 29 DE SEPTIEMBRE (BOE núm. 234, de 30 de septiembre), POR LA LEY ORGÁNICA 14/2003, DE 20 DE NOVIEMBRE (BOE núm. 279, de 21 de noviembre) Y POR LA LEY ORGÁNICA 2/2009, DE 11 DE DICIEMBRE (BOE núm 299, de 12 de diciembre).
- EXPOSICIÓN DE MOTIVOS DE LA LEY ORGÁNICA 8/2000
- EXPOSICIÓN DE MOTIVOS DE LA LEY ORGÁNICA 14/2003
- PREÁMBULO DE LA LEY ORGÁNICA 2/2009
- TÍTULO PRELIMINAR: Disposiciones generales
- TÍTULO I: Derechos y libertades de los extranjeros
CAPÍTULO I : Derechos y libertades de los extranjeros
CAPÍTULO II: Reagrupación familiar
CAPÍTULO III : Garantías jurídicas
CAPÍTULO IV : De las medidas antidiscriminatorias
- TÍTULO II: Régimen jurídico de las situaciones de los extranjeros
CAPÍTULO I : De la entrada y salida del territorio español
CAPÍTULO II : De la autorización de estancia y de residencia
CAPÍTULO III : De las autorizaciones para la realización de actividades lucrativas
CAPÍTULO IV : De las tasas por autorizaciones administrativas y por tramitación de las solicitudes de visado - TÍTULO III: De las infracciones en materia de extranjería y su régimen sancionador
- TÍTULO IV: Coordinación de los poderes públicos
- DISPOSICIONES ADICIONALES DE LA LEY ORGÁNICA 4/2000
- DISPOSICIONES TRANSITORIAS DE LA LEY ORGÁNICA 4/2000
- DISPOSICIÓN DEROGATORIA ÚNICA DE LA LEY ORGÁNICA 4/2000
- DISPOSICIONES FINALES DE LA LEY ORGÁNICA 4/2000
- DISPOSICIONES ADICIONALES DE LA LEY ORGÁNICA 8/2000
- DISPOSICIONES TRANSITORIAS DE LA LEY ORGÁNICA 8/2000
- DISPOSICIÓN DEROGATORIA ÚNICA DE LA LEY ORGÁNICA 8/2000
- DISPOSICIONES FINALES DE LA LEY ORGÁNICA 8/2000
- DISPOSICIÓN ADICIONAL ÚNICA DE LA LEY ORGÁNICA 14/2003
- DISPOSICIONES TRANSITORIAS DE LA LEY ORGÁNICA 14/2003
- DISPOSICIÓN DEROGATORIA ÚNICA DE LA LEY ORGÁNICA 14/2003
- DISPOSICIONES FINALES DE LA LEY ORGÁNICA 14/2003
- DISPOSICIONES ADICIONALES DE LA LEY ORGÁNICA 2/2009
- DISPOSICIÓN DEROGATORIA ÚNICA DE LA LEY ORGÁNICA 2/2009
- DISPOSICIONES FINALES DE LA LEY ORGÁNICA 2/2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
