dijous, 29 d’abril del 2010

Acció Social i Ciutadania publica els primers avantatges vinculats a la Targeta acreditativa de la discapacitat



L’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials del Departament d’Acció Social i Ciutadania amb la col·laboració d’empreses i institucions, posa en marxa un programa de millora i captació continues d’avantatges vinculats a la Targeta acreditativa de la discapacitat amb l’objectiu de millorar l’autonomia personal, la igualtat d’oportunitats i la integració social de les persones amb discapacitat.

Estudi sobre la seguretat en l'ús d'Internet dels menors


  • Estudi sobre la seguretat en l'ús d'Internet dels menors

    El Departament de Governació i Administracions Públiques ha presentat un estudi sobre la seguretat en l'ús d'Internet dels menors de 8 a 14 anys, elaborat per la Fundació Observatori de la Societat de la Informació (Fobsic) i el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat).
  • La Comissió Europea proposa augmentar les sancions pels abusos sexuals a la infància

    La Comissió Europea va presentar el passat 29 de març una proposta amb noves normes que obliguen els països de la UE a imposar càstigs més severs als qui abusin sexualment dels menors. La proposta també va adreçada a processar penalment les activitats, com l'assetjament cibernètic i el turisme sexual.
    PDF de l'informe

    FONT: GENCAT.CAT

El Parlament aprova la Llei d'acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, pionera al sud d'Europa


Materialitza una de les mesures més importants del Pacte Nacional per a la Immigració

 
Estableix un servei universal de primera acollida, destinat a promoure l’autonomia personal i la igualtat d’oportunitats
 
El català queda definit per primera vegada en un text jurídic com a llengua comuna

El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat avui la Llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, per la qual es crea un servei universal de primera acollida arreu del territori i es desenvolupen les noves competències de la Generalitat en l’àmbit de la integració i les migracions. Es materialitza així una de les mesures més importants del Pacte Nacional per a la Immigració, signat per la majoria de forces polítiques parlamentàries, els agents socioeconòmics i les organitzacions del sector el desembre de 2008.
 
Es tracta de la primera actuació legislativa en el seu àmbit al sud d’Europa i té com a principals objectius:
 
  • Facilitar la integració de les persones immigrades
  • Estendre un servei de primera acollida homogeni al conjunt de Catalunya
  • Fomentar l’autonomia personal i la igualitat d’oportunitats
  • Reduir les situacions de vulnerabilitat i de risc d’exclusió
  • Fer del català la llengua comuna d’acollida arreu del territori.
 
Amb aquesta llei, Catalunya és la primera comunitat de l’Estat espanyol en establir un marc legal de referència integral per a l’acollida. També és pionera pel que fa a la participació de la Generalitat en els processos d’estrangeria, gràcies a l’acreditació de la integració prevista en la darrera reforma de la Llei d’estrangeria. En concret, en els tràmits d’arrelament, de renovació de les autoritzacions de residència temporal i d’accés a la nacionalitat per residència.
Aquesta iniciativa pretén ser una caixa d’eines per a l’autonomia personal de les persones nouvingudes. A través del servei de primera acollida, Generalitat i ens locals oferiran una atenció personalitzada i accions de formació i informació sobre llengua catalana, mercat laboral, drets i deures bàsics, i model de societat. És la primera vegada que un text legislatiu estableix el català com a llengua comuna en els sistemes d’acollida i reconeix el seu valor com a llengua d’incorporació, d’integració i mobilitat social.
 
El text també preveu l’acollida especialitzada, que implica diversos departaments del Govern i els insta a establir, mantenir o reforçar programes orientats a les persones nouvingudes dins dels serveis normalitzats per al conjunt de la població. Entre d’altres, es contemplen àmbits d’actuació com ara la salut, l’escola, la universitat, l’atenció de menors o la justícia. Així mateix, la llei preveu el foment de mesures per incentivar l’acollida a les empreses i als centres de treball, de comú acord amb els agents socioeconòmics.
 
La Llei reconeix i aprofita l’experiència acumulada en els darrers 20 anys per ens locals, agents socioeconòmics, entitats del sector i serveis públics de la Generalitat. Proposa la creació de la nova Agència de Migracions de Catalunya i dota el Govern d'un ens més àgil i efectiu per gestionar i coordinar un sistema de serveis en xarxa format per un mínim de 101 ens locals, agents socials, entitats col·laboradores, prestadors a l’exterior i empreses concertades, una dinàmica transversal que permetrà guanyar en operativitat i agilitat a l’hora de teixir la col·laboració entre els diversos actors implicats.

Obertes les inscripcions a més de 2.300 camps de treball per aquest estiu


Els joves d'entre 14 i 35 anys poden fer les inscripcions des d'avui a Internet i al 012

  • Es calcula que uns 18.000 joves europeus participaran en camps de treball d’arreu del món
La Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania ha obert aquest matí el termini d’inscripcions als camps de treball que organitza aquest estiu a Catalunya. Les persones joves d’entre 14 i 30 anys interessades en apuntar-s’hi ho poden fer a www.gencat.cat/joventut/activitatso al 012 fins el proper 30 de juny. En el cas dels camps de treball d’intercanvi internacional, realitzats majoritàriament a l’estranger i dirigits a gent jove de fins a 35 anys, el període s’allarga fins el 30 d’octubre, i les inscripcions s’han de fer al web www.cocat.org. En total, els i les joves catalans/es podran escollir entre un total de 2.303 camps de treball a Catalunya i a l’estranger, a un total de 55 estats repartits per Europa, Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania.
 
Els camps de treball són activitats organitzades per associacions d’educació en el lleure i altres organismes que consten d’una estada d’uns quinze dies en què es participa desinteressadament en un projecte de millora de caire mediambiental, social, de recuperació del patrimoni arquitectònic o d’intercanvi cultural. L’allotjament pot ser en cases de colònies, en tendes de campanya, o en instal·lacions habilitades expressament.
 
Les previsions són que en aquestes activitats hi participin més de 18.000 joves europeus. D’aquests, uns 1.320 serien catalans d’entre 14 i 35 anys, 720 dels quals anirien a camps de treball a fora de Catalunya.

Camps de treball a Catalunya
 (47 camps)
 
A Catalunya s’ofereixen enguany un total de 47 camps de treball, que estan organitzats per 27 associacions d’educació en el lleure, i que reben el suport de la Secretaria de Joventut. Dels 47 camps, disset són novetats d’enguany, mentre que la resta són una continuació de projectes ja iniciats, com poden ser l’adequació d’un camí rural, o la restauració d’un monument històric.
 
Camps de treball a Catalunya amb participants catalans (27 camps):
 
Alguns d’aquests camps destacats, per la seva novetat, o per les seves característiques, són:
 
- “El camí Vora Ter (GR – 210) al seu pas per la colònia industrial de Borgonyà” (Sant Vicenç de Torelló, Osona). Manteniment i millora d’una part del sender Vora Ter (GR210), fent tasques de neteja, condicionament d’espais, senyalització i obertura d’un nou tram alternatiu al sender.
 
- “Caixa d’eines per a joves educadors” (Tarragona, Tarragonès). Treball educatiu i social als barris de ponent de la ciutat de Tarragona, mitjançant la intervenció comunitària als casals d'estiu del barri i també al carrer, a través del projecte "A peu de carrer". Sortides, excursions, tallers, etc.
 
- “Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà” (Castelló d’Empúries, Alt Empordà). Manteniment dels aguaits, els habitacles destinats a l'observació de la fauna i la flora; desbrossament, millora i senyalització dels itineraris; neteja de recs i corrents; divulgació de la importància de les dunes.
 
- “Recuperació de les fortificacions republicanes de la Guerra Civil a Montgai” (Montgai, Noguera). Recerca i restauració de la cultura popular i tradicional dels habitants dels Pirineus: camins de frontera (contrabandistes, estraperlo...); recuperació de tradicions, usos i costums pirinenques (mercats, festes populars, ofrenes, aquelarres, remeis naturals, el ball cerdà a la Seu...); hàbitat de fauna i flora; els esports de muntanya, el romànic, etc.
 
- “Memòria històrica: camins transfronteres entre l’Alt Urgell i Andorra” (La Seu d’Urgell, Alt Urgell). Ambientalització del Mas de l’Amigó per convertir-lo en un centre d’educació ambiental i de coneixement del Delta, acondicionant l’espai d’un terreny d’acampada i de recursos educatius.
 
Camps de treball a Catalunya amb participants catalans i d’altres procedències (20 camps):
 
A Catalunya s’organitzen un total de 20 camps en què hi participen joves majoritàriament estrangers, d’acord amb intercanvis de places entre entitats i organismes catalans i de fora de Catalunya. Entre els més destacats hi ha:
 
- “Trencant barreres” (Barcelona, Barcelonès). Tant en la feina tècnica com en la part d’esbarjo pretén apropar els participants al món de la discapacitat per descobrir que és el mateix món que el nostre, que tots plegats tenim unes necessitats semblants i que només calen els suports adequats per a cobrir-les. Coneixença i ús d’alguns dels recursos dels què es disposa i reflexió sobre els que manquen i sobre les barreres amb les què es troben i que dificulten el seu dia a dia, tot donant un pas per a la millora d’aquesta situació.
 
- “Castell de Montsoriu” (Arbúcies, La Selva). Camp de treball d'arqueologia ubicat al Castell de Montsoriu. Es durà a terme l'excavació amb l'equip de tècnics del Museu Etnològic del Montseny.
 
- “Parc Natural d’Interès Nacional (PNIN) de l’Albera” (Espolla, Alt Empordà). Tasques de restauració de l'espai natural del PNIN de l'Albera. Activitats de sensibilització fent coneixedors als participants del valor d'aquest espai.
 
- “Recuperació de patrimoni de la Guerra Civil a Montgai” (Montgai, Noguera). Recuperació d’espais fortificats pels republicans durant la Guerra Civil espanyola. Neteja de restes vegetals i de terra de tot el conjunt, millora de l’accés i consolidació dels elements que ho requereixin (nius de metralladora, murs, pous de tir, búnquers), utilitzant morters fets amb material del seu entorn i calç. Es construirà mobiliari urbà per tal de condicionar l’espai (com ara papereres, algun rètol informatiu, baranes de ferro, escales i altres).
 
- “La ciutadella ibèrica de Calafell” (Calafell, Baix Penedès). Reconstrucció de cases al poblat ibèric de Calafell amb els mètodes de la cultura íber. Sortides, excursions, tallers, etc.
 
Camps de treball internacionals 
(2.258 camps)
 
Els camps de treball internacionals són projectes de voluntariat on un grup de joves d’arreu del món contribueix a tasques pel bé de la comunitat que acull el projecte. El desenvolupament de l’estada es fa en convivència amb altres persones, de manera que el/la jove ha de participar de totes les tasques quotidianes (neteja, preparació d’àpats...). La durada sol ser d’entre dues i tres setmanes, tot i que també hi ha estades d’un mes i de fins a un any sencer. L’any passat, uns 18.000 joves europeus van participar en aquests camps.
 
Enguany es pot escollir entre un total de 2.258 projectes de diferents temàtiques: restauració arqueològica, desenvolupament mediambiental, desenvolupament comunitari, solidaritat, treball amb infants, etcètera. Tots aquests camps es desenvoluparan en comunitats locals dels cinc continents, en un intercanvi de places entre entitats juvenils d’arreu del món coordinades per l’associació Alliance. A Catalunya, aquest intercanvi de places i l’organització d’un total de 14 camps de treball en territori català que comptaran amb participants estrangers, és a càrrec de la Coordinadora d’Organitzadors de Camps de Treball Internacionals de Catalunya (COCAT), i té el suport de la Secretaria de Joventut.
Arxius adjunts
Departament/s 

El Govern aprova els Estatuts del consorci Inspecció de Treball i Seguretat Social de Catalunya


   

  • És el mecanisme bilateral de cooperació entre l’Estat i la Generalitat en matèria d’inspecció laboral, i de Seguretat Social
  • El consorci comptarà amb un servei comú d’informació i atenció ciutadana
 
El Govern ha aprovat els estatuts del consorci Inspecció de Treball i Seguretat Social de Catalunya, el mecanisme de cooperació bilateral entre l’Estat i la Generalitat en matèria d’inspecció laboral -les competències de la qual han estat traspassades a Catalunya- i de seguretat social          -que corresponen a l’Estat.
Quan els propers dies se signi el conveni de constitució del consorci amb el Ministeri de Treball i Immigració, aquest quedarà formalment constituït.
 
El traspàs a la Generalitat de Catalunya de les competències d’Inspecció de Treball previstes a l’Estatut, que es va fer efectiu el passat dia 1 de març, fa necessària la creació d’aquest organisme de coordinació entre l’Estat i la Generalitat, ja que l’administració catalana ha assumit les competències inspectores en matèria laboral, però no les de Seguretat Social, que romanen a l’Estat.
 
L’objectiu del consorci és garantir la prestació coordinada del servei públic d’Inspecció, amb recursos compartits, una oficina unificada i una gestió, serveis administratius i d’atenció ciutadana comuns. L’objectiu d’aquesta oficina comuna d’atenció ciutadana és evitar a empreses i persones treballadores haver d’adreçar-se a totes dues administracions per separat per qüestions relacionades amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
 
Al sí del Consorci, a més, es desenvoluparan formes d’actuació conjunta o coordinada, que seran compatibles amb l’exercici de les potestats d’Inspecció, que s’exercirà a través de la futura Agència Catalana de la Inspecció de Treball.
 
La presidència del Consorci l’exercirà el conseller de Treball, mentre que la vicepresidència correspon a l’Administració General de l’Estat, i el seu Consell de Govern serà paritari entre totes dues administracions. La creació del Consorci no comporta per sí mateixa un cost econòmic addicional ni creació de nous llocs de treball, en ser bàsicament un mecanisme de cooperació entre els recursos d’inspecció de la Generalitat i l’Estat.
 
Donat que els acords de traspassos garanteixen la unitat de funció i d’acte dels inspectors i subinspectors, durant les seves visites i actuacions aquests mantenen totes les atribucions per vigilar i sancionar eventualment els incompliments que trobin, tant en qüestions laborals -contractes, prevenció de riscos laborals, horaris, jornada-, com en qüestions de Seguretat Social- alta al règim que correspongui, cotitzacions, etc.- independentment de a quina administració estiguin adscrits.

Acció Social ha invertit 214 milions d'euros en sis anys per ampliar la xarxa assistencial d'atenció a les persones amb dependència


 

Un moment de la conferència
El Departament d'Acció Social i Ciutadania ha invertit 214 milions d'euros des del 2004 en equipaments socials per atendre les persones amb dependència i ampliar la cobertura arreu del territori. Aquesta quantitat ha permès crear en aquest període 15.500 places residencials, més de 6.000 de centre de dia per a gent gran i 3.200 de llar residència per a persones amb discapacitat. Les xifres les va donar a conèixer la consellera Carme Capdevila durant la conferència que amb el títol "4 anys d'acció social catalana" va pronunciar el 12 d'abril a CosmoCaixa.
La consellera va destacar que aquesta inversió ha ajudat a corregir la falta d'inversió en equipaments i places residencials que Catalunya ha partit històricament. A banda de la inversió per a gent gran i persones amb discapacitat, Capdevila també va remarcar els 63 milions destinats a centres d'atenció a la infància i els 65 milions que va suposar l'any passat el manteniment de les places d'aquests equipaments.
La col·laboració amb el món local i el sector social també va ser un dels aspectes als quals es va referir la consellera Capdevila. Va remarcar que l'any passat es van destinar 162 milions d'euros a finançar el serveis socials bàsics d'ajuntaments i consells comarcals i va avançar que fins el 2011 s'invertiran 364 milions més. Les entitats socials, per la seva banda, rebran en el mateix període 278 milions d'euros.

Es presenta la campanya 'Compartim el Temps'


Logo de 'Compartim el temps'

El Departament d'Acció Social i Ciutadania fomenta la igualtat de responsabilitats en les tasques de la llar des de la infància. La Secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Carme Porta, va presentar el 13 d'abril la campanya "Compartim el Temps", disponible al web http://www.gencat.cat/dasc. Aquesta pàgina disposa de jocs, tallers i material divers per fomentar la coresponsabilitat, el respecte i la no discriminació entre homes i dones. La campanya "Compartim el Temps" va dirigida a tota la societat catalana i té per objectiu aconseguir un repartiment més equitatiu de les feines domèstiques i de cura entre tots els membres d'una família.
En l'apartat "Capsa d'eines de la coresponsabilitat", es trobarà una proposta d'activitats que dóna pautes a les famílies perquè trenquin els estereotips que envolten les tasques familiars i domèstiques de la llar, educant a nens i nenes en el repartiment equitatiu d'aquestes tasques. Entre aquestes activitats, es troben:
  • El joc de les tasques de la llar de les cuques: és un joc de taula que es juga amb daus i fitxes, i que permet incorporar el valor de la coresponsabiltiat mitjançant el joc en família
  • La piràmide de les tasques domèstiques: és una bona eina per a donar pautes als pares i les mares per tal de saber quines activitats domèstiques i de cura es poden realitzar en funció de l'edat dels seus infants
  • El test sobre la coresponsabilitat "Compartim el Temps?": és una eina per conèixer la gestió del temps a la nostra llar i el grau de coresponsabilitat que hi ha a casa nostra, així com algunes idees per fomentar la implicació de totes les persones de la família en les tasques domèstiques
  • Tallers per a adolescents: incideix en la idea que les tasques de la llar no han d'estar marcades en funció del gènere i que tothom és capaç de fer-les
  • Tallers per a famílies: tothom és capaç de fer les tasques de la mateixa manera i el que cal és aprendre a delegar feines i a ensenyar com s'han de fer a les persones que no les han fet mai
A més d'aquestes activitats, la campanya de "Compartim el Temps" ofereix la possibilitat d'adherir-se al manifest de la coresponsabilitat. Es tracta d'un manifest elaborat per diverses entitats que treballen en l'àmbit de les famílies en motiu de l'acte de Commemoració del Dia Internacional de les Famílies 2009. Setmanalment s'actualitzarà el llistat de persones i entitats que es vagi adherint al manifest.
D'altra banda, els pares i les mares, i educadors i educadores disposen d'una eina pedagògica interactiva, a la qual poden fer-hi aportacions per enriquir la campanya a través de l'adreça compartim.elstemps@gencat.cat. "Compartim el Temps" permet compartir experiències amb docents i famílies a través dels fòrums de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, a partir de la participació del Departament d'Educació.

Acció Social i Ciutadania destina 8,6 milions d'euros a ajudes i programes d'urgència social per atendre les persones més afectades per la crisi


El Departament d'Acció Social i Ciutadania destinarà aquest any 8,6 milions euros a ajudes i programes d'urgència social per atendre les persones més afectades per la crisi. Aquesta quantitat es distribuirà en dos fons: un de 5 milions adreçat a ajuntaments i consells comarcals per a ajudes d'urgència social i un altre de 3,6 milions adreçat a les entitats socials per a projectes d'inclusió.

El fons de 5 milions per a ajuntaments i consells comarcals significa un increment del 43% respecte a la quantitat que es va destinar l'any passat. Els diners serviran per atendre les necessitats més elementals com les despeses d'habitatge i l'alimentació, entre d'altres.
Aquest és el segon any consecutiu que el Departament d'Acció Social i Ciutadania crea un fons per a urgències socials. L'any passat es va crear un fons de 3 milions i mig d'euros per aquest mateix concepte. Va ser un fons extraordinari degut a la crisi econòmica que aquest any es repeteix i s'augmenta. Atès que el departament s'ocupa dels serveis socials especialitzats, els 5 milions es distribuiran a través dels ajuntaments i consells comarcals perquè des dels serveis socials bàsics es puguin atendre les necessitats més urgents.
La crisi ha provocat un increment generalitzat de les demandes d'assistència sobretot per part de persones i famílies que mai s'havien adreçat als serveis socials. Els perfils que s'han incorporat a les demandes d'ajuts socials són:
  • famílies i/o persones en atur o amb ingressos baixos
  • famílies i/o persones en atur que han esgotat el subsidi
  • famílies monoparentals en atur o amb ingressos baixos
  • famílies amb precarietat econòmica i amb patologies de salut mental
  • persones soles, sense recursos o amb recursos insuficients
FONT: DIXIT

El "Pink Corner" serà present per tercer any consecutiu al Saló Internacional de Turisme de Catalunya


ntre els expositors d'aquest espai hi ha el Departament d'Acció Social i Ciutadania, patronats de turisme i entitats LGBT

El Saló Internacional de Turisme de Catalunya disposarà per tercer any consecutiu d’un “Pink Corner”. Entre els expositors d’aquest espai hi ha el Departament d’Acció Social i Ciutadania, patronats de turisme i entitats LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals). El “Pink Corner” disposa d’un total de 18 estands que reuneixen l’oferta turística i d’oci dirigida al col·lectiu LGBT i “gayfriendly”.
 
La secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Carme Porta, ha valorat molt positivament el fet que el “Pink Corner” mantingui la diversitats estands: “es manté l’espai i els estands participants, la qual cosa corrobora que es tracta d’una iniciativa consolidada i esperada per entitats, empreses i també per destinacions turístiques que volen captar el turisme LGBT”.
Catalunya disposa de més de 500 recursos turístics identificats com a producte LGBT, entre restaurants, associacions, botigues, bars, allotjaments i altres tipus de serveis. Aquests espais remarquen el respecte a la diversitat i protegeixen la llibertat de les persones LGBT.
 
Aquest també serà el tercer any en què el Programa per al col·lectiu Lesbià Gai Bisexual i Transsexual del Govern de la Generalitat disposarà d’un estand al “Pink Corner”, per donar a conèixer a les persones visitants les polítiques que impulsa el Departament d’Acció Social i Ciutadania en aquest camp. Aquest estand també ofereix un espai per tal que les 41 entitats membres del Consell Nacional LGBT donin a conèixer les seves activitats.
 
L’espai “Pink Corner” està ubicat al palau 2 del recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona. El Saló Internacional del Turisme, inaugurat aquest matí, celebra enguany la 19a edició i es podrà visitar fins el proper diumenge.

Es reforça el Programa de Retorn Voluntari de persones immigrades des de Catalunya


El Govern ha aprovat destinar 500.000 euros a l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) per a reforçar el Programa de Retorn Voluntari de persones immigrades des de Catalunya als països d'origen, en el marc d'un conveni de col·laboració amb aquest organisme que es remunta a l'any 2006. Aquesta xifra representa un increment de 200.000 euros respecte l'any 2009, fet que permetrà desenvolupar aquesta actuació, especialment en un context de crisi econòmica com l'actual i tenint en compte l'augment de la demanda.

L'objectiu d'aquest programa és oferir una sortida digna a aquelles persones estrangeres que es trobin en risc d'exclusió social o que pateixin un alt grau vulnerabilitat. Persones que desitgen tornar al seu país perquè el seu projecte migratori no ha prosperat, però que no disposen de suficients recursos ni oportunitats per fer efectiu el viatge. En aquest sentit, les persones beneficiàries obtenen assessorament per tramitar la tornada, el finançament del bitllet aeri i, en funció dels casos, un ajut econòmic per a la seva reincorporació al país d'origen.
S'hi poden acollir persones estrangeres en situació regular i irregular, cònjuge o parella i altres familiars directes. També persones sol·licitants d'asil amb resposta denegada i persones refugiades que vulguin tornar al seu país d'origen perquè les circumstàncies hagin canviat. En queden excloses les persones amb alguna nacionalitat dels països que integren la Unió Europea, els nacionals de tercers països que disposin de targeta de residència comunitària i les persones amb nacionalitat del Marroc, Algèria i Tunísia per la proximitat geogràfica amb Catalunya. Tampoc permet el retorn a països en conflicte armat ni a menors d'edat no acompanyats.
Perquè s'aprovi la sol·licitud cal demostrar un període mínim de residència continuada a Catalunya de sis mesos i tornar a l'Administració competent la documentació oficial que s'hagi obtingut durant l'estada a Catalunya, com la targeta sanitària i, si és el cas, la targeta de residència.
Les persones interessades en acollir-se a aquest programa han d'adreçar-se als serveis socials del seu ajuntament o a alguna ONG amb treballadors socials col·legiats, com per exemple Càritas. Un cop emplenada la sol·licitud, la Secretaria per a la Immigració s'encarrega de gestionar-la i trametre-la a la seu de l'OIM a Madrid, que s'acaba pronunciant aproximadament en el termini d'un mes i mig.