dijous, 9 de novembre del 2006

GENT GRAN: CONCEPTES BÀSICS, VELLESA I MALALTIA I ASPECTES BIOLÒGICS

GENT GRAN I ACCIÓ VOLUNTÀRIA

ÍNDEX

- INTRODUCCIÓ

- CONCEPTES BÀSICS

- VELLESA I MALALTIA

- ASPECTES BIOLÒGICS

INTRODUCCIÓ

S’ha produït un clar envelliment de la població:

A Catalunya, per exemple, l’any 1900 només el 4,3% de la població tenia 65 anys o més. Actualment, aquesta proporció és del 16,6% i és probable que l’any 2015 arribi al 18,5%. Si l’anàlisi no es fa en proporcions, sinó en xifres absolutes, encara és més significatiu: l’any 1900 les persones de 65 o més eren unes 85000; al 1998 eren 1.018.000, unes 12 vegades més; i s’espera que l’any 2015 arribin als 1.112.000, 13 vegades més que al 1900.

CAUSES DE L’ENVELLIMENT

- La disminució de la natalitat

- Increment de l’esperança de vida.

- La disminució de la immigració.

Vellesa: És el període final de la vida que segueix immediatament a la maduresa.

Procés d’envelliment: És la suma d’una sèrie de modificacions que es poden observar en l’ésser humà a mesura que la seva edat avança.

Envelliment: és un procés, és un fet dinàmic. És la suma de tots els canvis produïts en un organisme amb el pas del temps.

Esteriotips: en diem els que són expressions que s’adoptan de manera falsa, que no són certs.

Mites: Costa més de canviar en la societat, ja que són coses falses però que passen per ser veritat. PeR improductivitat, de senilitat, de serenitat.

CONCEPTE INTEGRAL DE VELLESA: BIO-PSICO- SOCIAL

L’envelliment al ser un fenòmen universal, afectarà a tots els individus i a tots els seus òrgans i sistemes. No obstant aquests canvis tindran grans variacions individuals: no totes les persones envelleixen igual ni al mateix ritme, passant el mateix entre els diferents òrgans i sistemes dins un organisme ( “l’envelliment no és sincrònic”)

VELLESA I MALALTIA

EDAT CRONOLÒGICA: És la que té l’individu en funció del temps transcorregut des del seu naixement, medit pels patrons usuals: anys, mesos, dies... És la forma habitual i generalitzada d’expressió a l’hora de referir-se al temps de vida de les persones, i evidentment, el criteri administratiu pel qual es “fixen” els passos més transcendentals de la nostra existència, com per la majoria d’edat, el dret a vot, la jubilació.

EDAT BIOLÒGICA: És la que correspon a l’estat funcional dels òrgans de la nostra economia comparat amb patrons estàndar establerts per a cada edat o grup d’edats.

Canvis en l’organisme i com influeixen en la nostra conducta. Importància simbòlica de les pèrdues.

EDAT FUNCIONAL: Expressa la capacitat per a mantenir els rols personals i la integració social de l’individu a la comunitat, per a lo qual, evidentment, és necessari conservar quotes raonables de capacitat física i mental. Des d’una pura òptica geriàtrica, és potser la més important de les edats, ja que permet preservar nivells de qualitat de vida satisfactoris i aconseguir aquest “envellir amb èxit” del qual tant es parla. Per a la mida de l’edat funcional és obligada la utilització de les diferents escales d’avaluació geriàtrica.

ASPECTES BIOLÒGICS

PELL

Es torna més fina i pàlida. Es torna seca i amb taques a nivell social pot fer baixar l’autoestima.

Hi ha també menys adaptació als canvis de temperatura, tant el fred com el calor. El greix subcutani i les fibres elàstiques disminueixen: arrugues .Hi ha menor activitat de les glàndules sudorípares.

SISTEMA LOCOMOTOR

A partir dels 20 anys l’os no augmenta de longitud, i posteriorment es produirà una disminució de l’alçada per atròfia dels discos vertebrals. Els ossos es tornen menys densos: osteoporosis, i hi ha major fragilitat, sobretot si afegim alt. Dieta, sedentarisme, en dones a partir de la menopausia. És bo mantenir exercici físic regular.

Les articulacions es fan menys flexibles, més rígides

La musculatura es produeix una disminució de la velocitat i força de les contraccions, disminueix la massa muscular.

ÒRGANS DELS SENTITS

ULLS:El cristal.lí és la lent que ajuda a enfocar, és biconvexa i avascular. S’alimenta de l’humor acuós i vitri. Amb els anys, es va endurint i perd elasticitat i no enfoca bé: PRESBÍCIA (vista cansada). També poden formar-se opacitats: CATARACTES : al anar perdent transparència, que són l’opacitat total del cristal.lí.

Per prevenir. : revisions periòdiques, ulleres, intervenció quirúrgica.. Control d’altres malalties que poden afectar la visió , com per diabetis, HTA..

GUST: S’atrofien. Disminueixen les papiles gustatives.

OLFACTE: no té rellevància clínica.

OÏDA: La pell del CAE s’atrofia.

Es produeix disminució de l’audició. És important per l’aïllament social i familiar que comporta.

SISTEMA CARDIOCIRCULATORI

Venes i artèries: disminueixen elasticitat, es produeixen lesions a l’endoteli: arterioesclerosi. Per prevenir: dieta sana, exercici, no fumar...

Cor: hi ha disminució contractilitat, trastorns ritme, arterioesclerosi de les artèries coronàries...

Augmenta la pressió arterial

Hi ha més risc de trombosi.

SISTEMA DIGESTIU

Boca: lesions, falten dents...

Més estrenyiment: que no se sap gaire perquè, potser per poc moviment i per ingesta de poca fibra.

APARELL GENITOURINARI

  • Pròstata en el home.
  • Incontinència.
  • Hem de pensar en la frustració que es genera en persones grans les dificultats en l’àrea sexual, ja que són actius sexualment fins edats avançades. La conducta sexual en la vellesa està influïda per pautes sexuals prèvies i per l’experiència.

APARELL RESPIRATORI

Dificultat pel correcte intercanvi de gasos. Rigidesa caixa toràcica. Menor capacitat per l’esforç. Són més freqüents les infeccions respiratòries.

SISTEMA IMMUNITARI

Menys resposta immunitària. Més infeccions, més càncer.

SISTEMA NERVIÓS

Disminueix el pes (no té res a veure amb problemes de la seva funció)., les pèrdues no són homogènies, i afecten a diferents zones. Hi ha diverses alteracions : disminució de neurones, deteriorament de dendrites, axons, sinapsis...

IMMOBILITAT

La immobilització pot produir en la gent gran efectes secundaris greus. Els canvis relacionats amb l’envelliment fan que el repòs perllongat agreugi considerablement la capacitat funcional i doni diversos símptomes físics, psíquics i metabòlics, resultants de la descompensació de l’equilibri fràgil del vell.

Causes:

· Les malalties musculoesquelètiques

· Les neurològiques

· Les cardiovasculars

· Els dèficits sensorials

· Els antecedents de caigudes

· La iatrogènia farmacològica

· La presència de barreres arquitectòniques

· Les situacions socials conflictives

Complicacions:

. Alteracions cardiovasculars: El repòs al llit perllongat, produirà una dificultat per a mantenir la TA en posició vertical.

- Disminució de tolerància a l’esforç.

- Major risc de fenòmens de trombosi.

- Alteracions respiratòries: Pneumònies

- Alteracions genitourinàries: La immobilització és un factor predisponent d’incontinència. També pot afavorir les infeccions urinàries.

- Alteracions gastrointestinals: Sobretot restrenyiment. Disminució del trànsit intestinal

- Alteracions cutànies: Les úlceres per pressió són un problema relativament freqüent en malalts d’edat avançada sotmesos a repòs perllongat. Aquestes lesions es produeixen per isquèmia , ja que la pressió sobre la pell produeix oclusió dels vasos sanguinis. Si dura poc temps, veiem com a conseqüència una hiperèmia reactiva. Si l’oclusió dels vasos sanguinis persisteix, es formes edemes intersticials, flictenes i posteriorment hemorràgies, necrosi del teixit subcutani i muscular. Finalment apareix necrosi de dermis i epidermis.

- Alteracions del SNC i psicològiques: Els malalts immobilitzats presenten una alteració sensorial que modifica la percepció espacial i temporal, provoca reaccions d’ansietat i depressió, quadres confusionaris i pot agreujar un deteriorament de funcions superiors.

La inactivitat accentua els trastorns d’equilibri relacionats amb l’envelliment a causa d’alteracions de la propiorecepció, de la visisó i d’una disfunció del sistema vestibular.


ALTERACIONS A NIVELL DE
LA COMUNICACIÓ, OÏDA I VISIÓ(I)

Per a una correcta comunicació cal la integració de diversos sistemes i aparells. Les repercussions de l’envelliment en el sistema respiratori, laringe. L’oïda i el sistema nerviós són responsables de problemes en la parla, en la recepció i comprensió del llenguatge. La comunicació també es pot alterar per la freqüent associació amb trastorns de la memòria.

Les malalties oculars que afecten més freqüentment les persones grans són: cataractes, glaucoma.. A més algunes patologies sistèmiques com la diabetis poden provocar retinopaties que són una causa de pèrdua de visió.

Les repercussions de la disminució de la visió són molt importants, ja que poden ser responsables d’accidents i de canvis de comportament. Per altra banda, és freqüent que amaguin el seu dèficit.

La pèrdua d’audició augmenta amb l’edat de tal manera que és una de les incapacitats més freqüents en la gent gran. La principal causa: canvis degeneratius de l’oïda interna, com la presbiacúsia que és una pèrdua auditiva neurosensitiva pròpia de l’envelliment.

La pèrdua d’audició pot ser responsable de canvis de conducta amb tendència a l’aïllament, la indiferència i la desconfiança. També pot fer empitjorar un deteriorament cognitiu previ. S’han de fer revisions periòdiques.

INCONTINÈNCIA

És la pèrdua involuntària, permanent o transitòria, total o parcial de l’orina per la uretra, objectivament demostrable, que comporta un problema higiènic, psicològic i social.

Representa un problema de salut freqüent entre la població major de 65 anys d’edat.

Factors de risc

La seva patogènesi freqüentment és multifactorial. El sexe femení, la immobilitat, la demència i les infeccions del tracte urinari són els principals factors de risc per a l’aparició d’incontinència urinària.. Aquesta no es pot considerar una conseqüència pròpia de l’envelliment.

NUTRICIÓ

Causes malnutrició:

  • Factors exògens: pobresa, aïllament social, hàbits dietètics deficients
  • Causes endògenes: Canvis en la boca, alteració dels sentits, alteració del sistema digestiu, coexistència de malalties (agudes i/o cròniques).
  • Causes iatrògenes: desconeixement de les necessitats nutritives del malalt, interaccions amb medicaments, alimentació no adaptada a les característiques del pacient.

Indicadors de malnutrició

- Pèrdua de pes
- Dificultat per mastegar

- Incapacitat física i/o psíquica

DESHIDRATACIÓ : molt freqüent en avis. Ja que no solen tenir set.

És obligat que beguin entre 1 i 1,5 litres cada dia.

CAIGUDES

Les caigudes en les persones grans representen un problema de salut important. Els accidents són la sexta causa de mortalitat en les persones més grans de 65 anys. Les caigudes són la causa més freqüent d’accidents en aquesta població.

Aproximadament un 29-39% de les persones més grans de 65 anys que viuen a la comunitat presentaran una caiguda en el curs d’un any.

Causes

La majoria de les caigudes en persones grans autònomes són accidentals i es produeixen en el desenvolupament de les seves activitats habituals. Són més habituals de dia i en el propi domicili. Podem dir que les causes i les conseqüències són degudes a múltiples causes, tot associant els canvis propis de l’envelliment, algunes malalties cròniques i l’adaptació de la persona gran a l’entorn.

Conseqüències

Físiques: provoquen una lesió important en el 24% de les persones que han caigut, un 2% aproximadament són fractures de fèmur. Diferents estudis nacionals i estrangers han demostrat que la mortalitat a llarg termini després d’una fractura de fèmur s’acosta al 30%.

Psicosocials: Síndrome postcaiguda. Són aquelles repercussions a curt i llarg termini no directament derivades de les lesions físiques que s’han produït en caure. Entre un 16 i un 205 de les persones que han sofert una caiguda manifesten que aquesta ha canviat la seva vida.

Efectivament, la restricció de l’activitat física amb una disminució de l’autonomia per a la realització de les activitats de la vida diària és una conseqüència referida per diferents autors. La disminució de les funcions cognitives és una altra de les repercussions trobades en d’altres estudis.

El dolor a causa de les contusions és el primer element limitador de la mobilitat.

La por de tornar a caure del malalt, present entre el 43 i el 63% de les persones que han caigut, i també del seu entorn familiar contribueix sovint a tancar el cercle viciós que perpetuarà la disminució de la mobilitat. Les persones més fràgils, les que han estat més estona a terra, les dones, aquelles persones amb trastorns de mobilitat i l’experiència recent d’una caiguda són factors que afavoreixen la por de caure.

MEDICACIÓ

Un cop iniciem el tractament, no podem oblidar que l’afectació també estarà en com responen davant els fàrmacs. Les reaccions adverses a medicaments en avis és del 15%.

Les alteracions a nivell renal afectaran l’excreció de medicaments. Hi ha disminució de la filtració glomerular i la excreció està disminuïda. En principi l’absorció del medicament és igual, i no hi ha canvis.

Un cop el medicament és a l’organisme i es distribueix, si que s’observen canvis: s’absorveixen millor el que es dissolen en greix i menys els que es dissolen en aigua.

Hi ha una disminució del nombre de proteïnes que farà que hi hagi més medicament lliure, amb la qual cosa actuarà més, amb la qual cosa s’hauran de donar menys dosis, dosis geriàtriques, ja que hi haurà més fàrmac lliure, que també pot provocar més efectes secundaris.

MEDICINA PREVENTIVA A LA VELLESA(I)

Com deia Williamson 1979. “ Sols mitjançant el pensament constant en termes de prevenció podrem esperar enfrontar-nos a l’augment progressiu de les demandes de l’envelliment de les poblacions”.

En la prevenció de l’envelliment patològic l’objectiu és arribar a les etapes tardies de la vida en les millors condicions possibles ( en els nivells funcional, psíquic i social).

Per això es fonamental la detecció precoç de la malaltia i l’actuació sobre els factors de risc, entre els que s’inclouen els aspectes psíquics i socials que afecten a l’estat de salut de la persona que envelleix. No oblidem que en l’ancianitat la prevenció ha d’incloure el benestar ( per tant, la salut) de la família i d’altres cuidadors, com a manera d’aconseguir mantenir a l’avi en les millors condicions possibles.

És evident que per a realitzar una prevenció primària de salut les mesures han de començar molt abans que aparegui el deteriorament amb:

Prevenció primària: abans que aparegui la malaltia.

Prevenció secundària: evitar la seva evolució.

Per poder prevenir l’envelliment patològic actuarem sobre la població diana, considerant els següents aspectes:

- Educació sanitària: règim de vida (exercici, alimentació, higiene):
. Evitar hàbits tòxics (tabac, drogues, alcohol).

. Preparació per la jubilació.

. Promoció salut: mantenir autoestima i dignitat.

- Factors socials i ambientals: vivenda, pensions, barreres arquitectòniques.

- Reconeixement (screening) : de HTA, DM, Obesitat.

- Immunitzacions: grip, tètanus...

- Prevenció d’accidents(amb especial a avis de risc) persones majors de 85 anys. Persones solitàries o aïllades amb pèrdua de contactes socials. Altes hospitalàries recents. Canvis de domicili. Problemes socials associats.