Compte! Transport públic amb obstacles!
Ferran Ramírez/ CanalSolidari.org 3
Si has localitzat algun altre “punt negre” d’accessibilitat al transport públic, pots posar-te en contacte amb l’ Associació Catalana per a la Integració del Cec i l’ONCE per donar-los avís.
Què és això?
L’Associació Catalana per a la Integració del Cec adverteix que el disseny d’algunes estacions de metro de la Línia 9 és perillós. L’ONCE afegeix que les franges de cautxú d’algunes parades d’autobús també ho poden ser.
El transport públic pot ser un perill a Barcelona? Per moltes persones cegues, sí. L’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC) ha analitzat l’accessibilitat de la nova Línia 9 i ha advertit que les parets còncaves de les andanes de tres de les cinc estacions inaugurades la passada setmana suposen un obstacle insalvable per a les persones invidents. Com que no estan dissenyades de forma recta sinó corbada, una persona amb discapacitat visual pot acostar-s’hi sense adonar-se que hi ha un obstacle perillós i es pot colpejar el cap. De fet, qualsevol persona sense cap tipus de discapacitat pot colpejar-se el cap al aixecar-se d’alguns dels bancs de l’andana.
Segons afirma l’entitat, la llei de promoció d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques diu que un itinerari adaptat “ha de tenir una amplada mínima de 0,90 metres i una alçada lliure d’obstacles en tot el recorregut de 2,10 metres”. Per això, reclama mesures perquè les estacions encara no inaugurades garanteixin l’accessibilitat de les persones cegues. Tot i així, reconeix que el disseny de la nova línia ha incorporat bones pràctiques d’accessibilitat, com els encaminaments tàctils per ser seguits amb el bastó, ascensors amb veu i retolats en Braille o la lletra amb colors contrastats.
Per la seva banda, L’ONCE ha criticat el risc que suposa la instal·lació de franges rugoses de cautxú recliclat a prop de 2.000 parades d’autobús de Barcelona. La goma es desenganxa del terra i s’adhereix al peu i ja s’han produït diverses caigudes de persones grans. L’organització ha rebut nombroses queixes i lamenta que ningú no sol·licités la seva opinió. El regidor de mobilitat de L’Ajuntament, Francesc Narváez, ha assegurat, però, que la instal·lació va passar tots els controls i que el nombre de bandes amb mal estat són “una anècdota”.
dimecres 30 de desembre de 2009
dimecres 23 de desembre de 2009
El Moviment Mundial en Favor de la Infància tria Catalunya com a seu mundial
Catalunya és la seu del Moviment Mundial en Favor de la Infància. El Moviment Mundial en Favor de la Infància és una organització que està integrada per les principals ONGs mundials que treballen en defensa dels drets dels infants. UNICEF (Nova York), Save the Children (Londres), Enda Tiers Monde (Dakar), Plan (Regne Unit), Redlamyc (Uruguai) i World Vision (Califòrnia). El 9 de desembre la Generalitat (a través dels departaments de la Vicepresidència i Acció Social i Ciutadania) i el Moviment han signat el conveni que estableix la seu mundial permanent de l'organització a Catalunya.
Què és el Moviment Mundial en Favor de la Infància?
El Moviment Mundial en Favor de la Infància és el moviment mundial d'organitzacions i persones, inclosos nens i nenes, que uneix esforços per construir un món digne per a la infància. Impulsat pel Premi Nobel de la Pau i expresident de Sud-àfrica, Nelson Mandela, i per la seva esposa i exministra d'Educació de Moçambic, Graça Machel, promou els canvis necessaris arreu del món per protegir els drets dels infants. El seu comitè coordinador està format per 6 grans organitzacions i xarxes que treballen en defensa dels drets dels infants arreu del món:
- Enda Tiers Monde: Organització que actua a l'Amèrica del Sud, Àsia i sobretot a l'Àfrica, on té la majoria de les seves oficines. La seva principal línia d'actuació és la lluita contra la pobresa. Té la seva seu a Dakar, Senegal.
- Plan: És una de les organitzacions internacionals de desenvolupament més antigues i grans del món. Treballa en 48 països en vies de desenvolupament a l'Àfrica, Àsia i Amèrica. Ajuda directament a més d'un milió i mig de nens i les seves famílies, i indirectament a 9 milions de persones que viuen en comunitats que treballen amb l'ONG. Té la seva seu a Woking, Regne Unit.
- Redlamyc: Xarxa d'ONGs d'Amèrica del Sud, i Amèrica Central i el Carib que treballen activament en defensa dels drets dels infants i els adolescents, en el marc de la Convenció dels Drets dels Infants. Té la seva seu a Montevideo, Uruguai.
- Save the Children: Compta amb organitzacions a 29 països, que juntes formen l'Aliança Internacional Save the Children, present en més de 120 programes d'ajuda. El seu objectiu fonamental és la defensa activa dels interessos dels infants, especialment els més desafavorits. Té la seu mundial a Londres, Regne Unit.
- UNICEF: El Fons de les Nacions Unides per la infància treballa arreu del món per la protecció i el desenvolupament de la infància, per estendre una educació bàsica gratuïta i de qualitat per a tots els infants i per eradicar el virus del VIH entre la infància. Té la seva seu mundial a Nova York, Estats Units.
- World Vision: És l'ONG d'apadrinament d'infants més gran del món. Treballa amb les poblacions més pobres i vulnerables per combatre la pobresa i generar un desenvolupament sostenible. Té la seu mundial a Califòrnia, Estats Units.
En les seves seus continentals, a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina i el Carib, també hi participen altres organitzacions com Care, ChildFund, Oxfam, SOS Aldees Infantils o YMCA entre d'altres.
El Moviment Mundial en Favor de la Infància va ser creat formalment a la Sessió Especial de l'Assemblea General de les Nacions Unides sobre la infància l'any 2002, i ha jugat un paper destacat gràcies a les seves campanyes mundials en defensa dels drets del infants afectats per la SIDA, contra la mortalitat infantil, en favor de l'accés a una educació de qualitat de totes les nenes i nens, i en la lluita contra la violència contra la infància.
Nombrosos beneficis per a Catalunya
Amb l'establiment permanent de la seu mundial del Moviment Mundial en Favor de la Infància, s'aconsegueix:
- Organització de conferències i esdeveniments internacionals sobre infància i desenvolupament a Catalunya. El 2010 hi haurà una primera conferència mundial sobre infància i immigració que portarà a Barcelona governs estatals i subestatals, a banda d'experts dels cinc continents, per tractar els moviments migratoris d'infants dins els països i entre països, i els reptes que generen tant a l'origen, com durant el trànsit i a la destinació.
- Facilitar la connexió entre institucions subestatals responsables de la infància a nivell internacional. L'acord entre el Moviment Mundial en Favor de la Infància i la Generalitat reforça el reconeixement del fet que els ens subestatals juguen un paper clau en la protecció de la infància. I en aquest sentit, impulsa la necessitat d'involucrar aquests ens en els processos de presa de decisió internacionals en matèria d'infància. I és que permeten gestionar directament i des de la proximitat, la responsabilitat de la infància i, per tant, poder escoltar les seves opinions en tot allò que els afecta.
- Presentació i llançament d'informes i campanyes d'àmbit mundial. Es produirà i es presentarà a Catalunya un informe anual sobre els drets de la infància al món.
- Major accés a informació comparativa i a iniciatives exitoses en la millora del benestar de la infància, per les institucions i organitzacions civils catalanes. El Moviment permetrà accedir a informació sobre marcs legislatius relacionats amb la infància a Europa i recollir sistemàticament informació sobre polítiques i iniciatives d'infància d'èxit que es puguin reproduir en altres indrets. Les experiències exitoses de Catalunya es donaran a conèixer a nivell internacional.
- Major presència d'entitats catalanes en processos internacionals enfocats en la millora de les condicions de vida de la infància.L'establiment de la seu del Moviment a Catalunya generarà una major implicació de les entitats catalanes interessades en els esdeveniments i els processos relacionats amb la infància a escala internacional. Les campanyes per reduir la mortalitat infantil, per una educació de qualitat per a tothom, per lluitar contra la violència infantil... estaran més a l'abast de les entitats catalanes.
- Capitalitat de Catalunya. L'establiment de la seu contribueix a fer de Catalunya una capital internacional en matèria de desenvolupament i cooperació. Catalunya ja acull la seu de Ciutats i Governs Locals Units (UCLG) i de la xarxa d'organitzacions socials Ubuntu, a banda d'oficines de la Campanya del Mil·lenni de les Nacions Unides, de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i la UNESCO, entre d'altres.
- Accés de becaris catalans a institucions internacionals. El Moviment ofereix a la Generalitat tres places de becaris a la seva seu a Catalunya, a banda d'altres places de becaris a les seus continentals (Amèrica Llatina i Carib, Àfrica Central i Occidental, Àfrica Oriental i del Sud, i Àsia). Això permetrà que joves catalans adquireixin experiència en gestió d'organitzacions internacionals.
- Participació i assessorament en iniciatives governamentals i civils de Catalunya. Les entitats catalanes que treballen per la protecció dels drets de la infància tindran un representant al Patronat del Moviment. Així mateix, aquesta organització estarà vinculada a l'Observatori dels Drets de la Infància.
- Contribució a la millora de la protecció i la participació infantil a tot el món: Catalunya serà contribuent net al Moviment Mundial en Favor de la Infància i participarà en totes les campanyes mundials que aquest organisme promogui.
Establiment permanent de la seu mundial a Catalunya
El Conveni que han signat avui el Moviment Mundial en Favor de la Infància i la Generalitat de Catalunya estableix un marc de col·laboració entre les dues parts en matèria de protecció de la infància de promoció dels seus drets i estableix de forma permanent la seu mundial del Moviment a Catalunya.
Amb aquest acord, el Moviment Mundial en Favor de la Infància es compromet a:
- Atorgar a Catalunya l'estatus de donant, que comporta el seu reconeixement i la seva participació al mateix rang que els altres organismes donants (governs, institucions internacionals i fundacions).
- Participar en iniciatives de la Generalitat en matèria de cooperació, salut i pobresa infantil i en els projectes de prevenció que promogui adreçats a la infància en situació de risc social.
- Donar suport a iniciatives d'universitats, col·legis professionals, entitats públiques, Tercer Sector i de la societat civil catalana en general.
- Participar conjuntament amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania en l'elaboració i difusió d'un informe anual sobre la infància al món en relació amb el compliment dels principals acords internacionals, que contingui una anàlisi de la situació de Catalunya.
- Participar en aquells esdeveniments que tinguin transcendència internacional, que organitzi el Departament d'Acció Social i fomentin el coneixement de la situació de la infància a Catalunya.
- Donar suport a l'Observatori dels Drets de la Infància per al disseny i l'elaboració de l'informe per les Nacions Unides sobre el Compliment dels Drets de l'Infant.
- Oferir places de becaris a la seva seu central i a les seus continentals.
FONT: GENCAT.CAT
dijous 17 de desembre de 2009
Subvencions per al finançament de projectes d'innovació i de projectes de suport tècnic a entitats de serveis socials en l'exercici 2009
-
Subvencions per al finançament de projectes d'innovació i de projectes de suport tècnic a entitats de serveis socials en l'exercici 2009
L'objecte d'aquestes subvencions és el finançament de projectes d'innovació i projectes de suport tècnic realitzats durant l'exercici 2009 a entitats de serveis socials. S'entén com a projectes de caràcter innovador aquells que suposin la creació de nous productes, models o serveis a les persones usuàries dels serveis socials. També són projectes innovadors els que millorin la prestació dels serveis mitjançant la implantació de nous processos en l'atenció a les persones. Els projectes de suport tècnic que poden accedir a les subvencions són aquells que van orientats a sectors i entitats del sector de serveis socials en procés de transformació, consolidació i creixement.
Termini: 18 de desembre de 2009
Presentació del llibre 'El Treball Social a Catalunya 1932-1978'
-
Presentació del llibre 'El Treball Social a Catalunya 1932-1978'
Núria Carrera, presidenta del Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya (CODTS), presentarà el llibre "El Treball Social a Catalunya 1932-1978". Durant la presentació es farà una glosa de l'obra a càrrec del Dr. Josep Canals, professor jubilat del Departament de Treball Social de la UB, i també intervindran els autors, Josep Manuel Barbero i Montserrat Feu, i les col·laboradores que han ajudat en la creació d'aquest llibre: Penélope Ramírez i Helena Díaz.
Organitza: Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya
Data: 17 de desembre de 2009
Lloc: Barcelona. Auditori STUCOM. C/ Pelai, 8
Més de 400.000 persones podran sol·licitar la nova targeta acreditativa de la discapacitat
La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, acompanyada per la directora general de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), Carolina Homar, va presentar el 2 de desembre la nova targeta acreditativa de la discapacitat. Més de 400.000 persones podran sol·licitar-la a partir del 4 de desembre a les oficines d'atenció al públic del Departament d'Acció Social i Ciutadania. Amb la targeta, les persones amb una discapacitat legalment reconeguda podran acreditar de forma àgil i pràctica la seva discapacitat. La consellera ha explicat que d'aquesta manera s'evitarà que hagin de sol·licitar constantment certificats per acreditar el seu grau de discapacitat.
Paral·lelament, a partir de l'1 d'abril de 2010 els titulars de la targeta podran beneficiar-se de beneficis i avantatges en l'àmbit de la cultura, la mobilitat, l'esport, l'oci i el lleure. Actualment, s'estan preparant els acords amb diferents entitats públiques i privades per concretar els avantatges vinculats a la targeta. El Departament d'Acció Social i Ciutadania publicarà en la seva web una guia de tots aquests avantatges, que s'actualitzarà permanentment.
Podran demanar la targeta acreditativa totes les persones residents a Catalunya que tinguin reconegut un gran de discapacitat igual o superior al 33%. Actualment, 424.086 persones tenen el certificat de discapacitat a Catalunya. Cal recordar que la targeta no substitueix el certificat de grau de discapacitat en format paper. El certificat és el document que acredita oficialment que una persona és discapacitada, és a dir, que té un grau de discapacitat igual o superior al 33%. Per obtenir la targeta, l'usuari ha d'haver obtingut prèviament el certificat.
Web de la Targeta Acreditativa de la Discapacitat
FONT: DIXITLa Generalitat rebutja l’informe d'AI que denuncia violacions de drets humans als centres de menors
Imatge d'Amnistia Internacional
I què puc fer jo?
Ciberactua! Envia-li un missatge al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, perquè garanteixi els drets humans dels menors als centres terapèutics.
Vols col·laborar amb Amnistia Internacional? Hi ha moltes maneres de fer-ho!
Segons el director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), Xavier Soley, l’informe d’Amnistia Internacional en què es denuncia la impunitat amb què es cometen abusos i vexacions a menors, és “tergiversat” i “demagògic”.
En el seu informe “Si torno, em mato”, elaborat a partir d’unes 170 entrevistes amb treballadors i menors de centres de Catalunya, Madrid i Andalusia, Amnistia Internacional denuncia que els menors ingressats en centres terapèutics poden “ser víctimes d’abusos sexuals, maltractaments, tractament cruel i degradant, ser tancats en cel·les d’aïllament, lligats, emmordassats, medicats sense diligència i en contra de la seva voluntat“ i tot amb “total impunitat” perquè la seva existència i la seva realitat són “invisibles”.
La direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat, s’ha afanyat a desmentir que existeixin abusos en els centres de menors de Catalunya. Segons el seu director, Xavier Soley, l’informe és “demagògic” i “tergiversat”. Segons Soley, tant la Generalitat com la Fiscalia de Menors han inspeccionat en diverses ocacions aquests centres i mai s’ha produït “cap queixa de cap menor sobre el seu tractament i atenció”. Així mateix, anima a aquells que hagin patit maltractaments a denunciar-los als jutjats.
Soley acusa Amnistia Internacional d’elaborar l’informe, que recull testimonis dels centres La Mercè, Fontfregona, Maspons i Llar La Pau, sense haver entrat en cap d’ells i desmenteix que els menors siguin medicats sense el seu consentiment o sense ser informats, tal com apunta la investigació de l’organització. Segons Soley, el centenar de joves tutelats en centres terapèutics a Catalunya és atès per metges, psiquiatres, psicòlegs i educadors que apliquen protocols d’actuació molt regulats.
FONT: CANAL SOLIDARI
Dia Internacional del Migrant: molt per celebrar!
Imatge de phillipe leroyer a flickr
I què puc fer jo?
Descarrega’t el programa i inscriu-te la celebració del Dia Internacional del Migrant organitzada per la Generalitat.
Coneixes Made in L.A? Aquest documental et mostra en quines condicions laborals treballen alguns immigrants. No te’l perdis!
El 18 de desembre se celebra el Dia Internacional del Migrant, una jornada per reflexionar sobre l’aportació de la migració a la nostra societat. Participa als actes que han preparat administracions i entitats catalanes per commemorar-lo!
El 4 de desembre de l’any 2000, l’Assemblea General de l’ONU va proclamar el Dia Internacional del Migrant, adoptant la determinació de protegir els drets de tots els treballadors i treballadores desplaçades i gestionar la migració en benefici de tota la societat.
Activitats
La Generalitat de Catalunya celebrarà el proper dissabte 19 de desembre l’acte institucional que el commemora. Pel matí tindrà lloc al Parlament de Catalunya la Jornada anual d’Associacionisme i Participació organitzada per la Secretaria d’Immigració.
Al llarg de la sessió, a càrrec del president del Parlament, Ernest Benach, es farà el lliurament de premis del concurs “Som Catalunya. País de convivència”, creat amb l’objectiu de sensibilitzar la població sobre la convivència entre cultures i la importància de mantenir la cohesió social.
Per la tarda, també a la seu del Parlament, tindrà lloc l’acte institucional amb la participació del President del Parlament, el Secretari per a la Immigració, així com de diversos consellers.
La Secretaria d’Immigració convida totes les entitats d’immigrats per tal de contribuir a generar un espai de reflexió que millori el teixit associatiu català i la seva relació amb l’administració.
Altres entitats, com el Centre UNESCO de Catalunya, han organitzat diversos actes de commemoració del Dia del Migrant. Durant el 16 i 17 de desembre se celebrarà la jornada “La diversitat en el marc de la convivència intercultural, ciutadania i percepció de seguretat”, adreçada a professionals i persones interessades en la convivència intercultural.
FONT: CANAL SOLIDARI
dimecres 2 de desembre de 2009
La Secretaria de Joventut distribueix 14.000 preservatius en motiu del Dia Mundial de la Sida
La Secretaria de Joventut distribueix 14.000 preservatius en motiu del Dia Mundial de la Sida
La consellera Carme Capdevila participa a l’acte institucional del Dia Mundial de la Sida
La Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania distribueix 14.000 preservatius gratuïtament en motiu del Dia Mundial de la Sida per promocionar el seu ús entre la gent jove. Aquests condons es repartiran a través de la xarxa d’Oficines Joves i Punts d’Informació Juvenil, així com de diversos equipaments juvenils locals i comarcals.
Entre les activitats que es fan avui per reflexionar sobre l’epidèmia, el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, ha participat aquest matí en un taller de sensibilització a l’institut Francesc Xavier Lluch i Rafecas de Vilanova i la Geltrú. Villalbí també ha participat aquest matí amb la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, a l’acte institucional del dia Mundial de la Sida. La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, i la Secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Carme Porta, també hi han assistit.
Un 27% dels nous casos d’infecció de VIH són joves
Tot i que en els darrers anys s’ha detectat un descens de nous infectats entre la població catalana i europea, el col·lectiu jove continua essent un dels grups de la població que més contrau el virus, principalment per haver mantingut relacions sexuals sense protecció. De fet, el 27% dels nous casos d’infecció de VIH que s’han declarat a Catalunya el primer semestre del 2009 són persones d’entre 15 a 29 anys. Entre 1981 i 2009 un total de 4.350 joves ha contret el SIDA: 3.271 nois i 1.079 noies.
La solució: el preservatiu
Dues de les causes que expliquen les infeccions entre la gent jove són, segons el secretari de Joventut, “la disminució de la percepció de risc i la dificultat d’accés al preservatiu”. Per això, ha dit, “cal incidir en l’adopció de conductes més sanes i responsables i aconseguir que els i les joves vegin en els preservatius els anticonceptius de referència, ja que són els únics que redueixen els embarassos no desitjats i d’infeccions de transmissió sexual”. Villalbí ha recordat que d’altres mètodes com ara les píndoles de l’endemà són mètodes contraceptius “estrictament d’urgència” que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual.
FOTN: GENCAT.CAT
La consellera Carme Capdevila participa a l’acte institucional del Dia Mundial de la Sida
La Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania distribueix 14.000 preservatius gratuïtament en motiu del Dia Mundial de la Sida per promocionar el seu ús entre la gent jove. Aquests condons es repartiran a través de la xarxa d’Oficines Joves i Punts d’Informació Juvenil, així com de diversos equipaments juvenils locals i comarcals.
Entre les activitats que es fan avui per reflexionar sobre l’epidèmia, el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, ha participat aquest matí en un taller de sensibilització a l’institut Francesc Xavier Lluch i Rafecas de Vilanova i la Geltrú. Villalbí també ha participat aquest matí amb la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, a l’acte institucional del dia Mundial de la Sida. La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, i la Secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Carme Porta, també hi han assistit.
Un 27% dels nous casos d’infecció de VIH són joves
Tot i que en els darrers anys s’ha detectat un descens de nous infectats entre la població catalana i europea, el col·lectiu jove continua essent un dels grups de la població que més contrau el virus, principalment per haver mantingut relacions sexuals sense protecció. De fet, el 27% dels nous casos d’infecció de VIH que s’han declarat a Catalunya el primer semestre del 2009 són persones d’entre 15 a 29 anys. Entre 1981 i 2009 un total de 4.350 joves ha contret el SIDA: 3.271 nois i 1.079 noies.
La solució: el preservatiu
Dues de les causes que expliquen les infeccions entre la gent jove són, segons el secretari de Joventut, “la disminució de la percepció de risc i la dificultat d’accés al preservatiu”. Per això, ha dit, “cal incidir en l’adopció de conductes més sanes i responsables i aconseguir que els i les joves vegin en els preservatius els anticonceptius de referència, ja que són els únics que redueixen els embarassos no desitjats i d’infeccions de transmissió sexual”. Villalbí ha recordat que d’altres mètodes com ara les píndoles de l’endemà són mètodes contraceptius “estrictament d’urgència” que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual.
FOTN: GENCAT.CAT
A partir d’avui, es podrà accedir a totes les biblioteques públiques de Catalunya amb un sol carnet
A partir d’avui, es podrà accedir a totes les biblioteques públiques de Catalunya amb un sol carnet
Els usuaris no hauran de canviar de carnet, sinó que podran fer servir el que ja tenen per poder accedir a totes les biblioteques de la xarxa
En l’actualitat hi ha 332 biblioteques i 11 bibliobusos amb un total de 2.635.281 usuaris amb carnet
Amb l’objectiu de facilitar l’accés i utilització dels serveis de les biblioteques públiques de Catalunya, la Comissió Mixta del Món Local que integren el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i els ens locals ha aprovat que, a partir d’avui, 1 de desembre de 2009, serà suficient disposar d’un sol carnet de biblioteca per accedir a qualsevol centre del país.
D’aquesta manera, els usuaris no hauran de canviar de carnet, sinó que podran fer servir el que ja tenen per poder accedir a totes les biblioteques de la xarxa. Aquesta iniciativa beneficiarà els 2.635.281 usuaris amb carnet que tenen actualment les biblioteques públiques catalanes.
A Catalunya, hi ha 332 biblioteques públiques i 11 bibliobusos que formen part del Sistema de Lectura Pública. Aquestes biblioteques són en la seva majoria de titularitat municipal i reben el suport de les diputacions provincials, els consells comarcals i el Govern de la Generalitat. Paral·lelament, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació és titular de dos bibliobusos i gestiona les tres biblioteques públiques de les ciutats de Girona, Lleida i Tarragona, que són de titularitat de l’Estat.
Fins ara, es donava el cas que la ciutadania podia necessitar més d’un carnet d’usuari en funció del territori o de la titularitat de la biblioteca. Ara, fruit de l’acord de la Comissió Mixta del Món Local, amb el mateix carnet es podran utilitzar a qualsevol de les 341 biblioteques.
Els diferents carnets existents actualment són els corresponents a:
Biblioteca/biblioteques
Institucions emissores del carnet
Biblioteca Pública de Girona
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Biblioteca Pública de Lleida
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Biblioteca Pública de Tarragona
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Biblioteques municipals de la província de Barcelona
Diputació de Barcelona i ajuntaments
Biblioteques municipals de la província de Girona
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Diputació de Girona i ajuntaments
Biblioteques municipals de les províncies de Lleida i Tarragona
Departament de Cultura i Mitjans de comunicació i ajuntaments
Aquesta circumstància obligava la ciutadania a disposar de més d’un carnet en el cas que es desplacés a biblioteques d’altres territoris diferents als seus o que utilitzés biblioteques de diferents titularitat. Així per exemple: a la ciutat de Girona, l’ús de les biblioteques municipals o de la Biblioteca Pública de l’Estat suposava, necessàriament, ser titular de dos carnets; els ciutadans de Reus que utilitzen la biblioteca de Tarragona –o a la inversa– es troben en la mateixa situació; i els ciutadans de la província de Barcelona que es desplacen, per exemple, a la Cerdanya, a la Costa Brava o a la costa tarragonina, també.
Amb l’acord adoptat per la Comissió Mixta del Món Local un usuari -amb un carnet vigent d’una biblioteca del Sistema de Lectura Pública de Catalunya- podrà usar a partir d’avui totes les biblioteques públiques de Catalunya sense necessitat de tenir un carnet diferent, i amb independència de la ubicació o titularitat de la biblioteca .
FONT: GENCAT.CAT
Els usuaris no hauran de canviar de carnet, sinó que podran fer servir el que ja tenen per poder accedir a totes les biblioteques de la xarxa
En l’actualitat hi ha 332 biblioteques i 11 bibliobusos amb un total de 2.635.281 usuaris amb carnet
Amb l’objectiu de facilitar l’accés i utilització dels serveis de les biblioteques públiques de Catalunya, la Comissió Mixta del Món Local que integren el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i els ens locals ha aprovat que, a partir d’avui, 1 de desembre de 2009, serà suficient disposar d’un sol carnet de biblioteca per accedir a qualsevol centre del país.
D’aquesta manera, els usuaris no hauran de canviar de carnet, sinó que podran fer servir el que ja tenen per poder accedir a totes les biblioteques de la xarxa. Aquesta iniciativa beneficiarà els 2.635.281 usuaris amb carnet que tenen actualment les biblioteques públiques catalanes.
A Catalunya, hi ha 332 biblioteques públiques i 11 bibliobusos que formen part del Sistema de Lectura Pública. Aquestes biblioteques són en la seva majoria de titularitat municipal i reben el suport de les diputacions provincials, els consells comarcals i el Govern de la Generalitat. Paral·lelament, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació és titular de dos bibliobusos i gestiona les tres biblioteques públiques de les ciutats de Girona, Lleida i Tarragona, que són de titularitat de l’Estat.
Fins ara, es donava el cas que la ciutadania podia necessitar més d’un carnet d’usuari en funció del territori o de la titularitat de la biblioteca. Ara, fruit de l’acord de la Comissió Mixta del Món Local, amb el mateix carnet es podran utilitzar a qualsevol de les 341 biblioteques.
Els diferents carnets existents actualment són els corresponents a:
Biblioteca/biblioteques
Institucions emissores del carnet
Biblioteca Pública de Girona
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Biblioteca Pública de Lleida
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Biblioteca Pública de Tarragona
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Biblioteques municipals de la província de Barcelona
Diputació de Barcelona i ajuntaments
Biblioteques municipals de la província de Girona
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Diputació de Girona i ajuntaments
Biblioteques municipals de les províncies de Lleida i Tarragona
Departament de Cultura i Mitjans de comunicació i ajuntaments
Aquesta circumstància obligava la ciutadania a disposar de més d’un carnet en el cas que es desplacés a biblioteques d’altres territoris diferents als seus o que utilitzés biblioteques de diferents titularitat. Així per exemple: a la ciutat de Girona, l’ús de les biblioteques municipals o de la Biblioteca Pública de l’Estat suposava, necessàriament, ser titular de dos carnets; els ciutadans de Reus que utilitzen la biblioteca de Tarragona –o a la inversa– es troben en la mateixa situació; i els ciutadans de la província de Barcelona que es desplacen, per exemple, a la Cerdanya, a la Costa Brava o a la costa tarragonina, també.
Amb l’acord adoptat per la Comissió Mixta del Món Local un usuari -amb un carnet vigent d’una biblioteca del Sistema de Lectura Pública de Catalunya- podrà usar a partir d’avui totes les biblioteques públiques de Catalunya sense necessitat de tenir un carnet diferent, i amb independència de la ubicació o titularitat de la biblioteca .
FONT: GENCAT.CAT
dilluns 23 de novembre de 2009
El 17,8% del PIB Català,suposa la inversió en protecció social
La despesa en protecció social representa el 17,8% del PIB català, dues dècimes més que l’any anterior
A Catalunya les prestacions cobertes pels sistemes de protecció social van suposar una despesa corrent de 35.007 milions d’euros l’any 2007, equivalent al 17,8% del producte interior brut català, dues dècimes més que l’any anterior, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Document:
NPcpsc03-07
1er Congrés Català d'educació social
Presentació Notícies Eixos de treball Espais de participació Programa Inscripció Reconeixements Entitats col·laboradores Lloc de realització On menjar? On dormir? Comitès del Congrés Programa Social i Lúdic 
12/11/2009 | Inscripcions als tallers i taules tertúlia del congrés!
02/11/2009 | Prorroguem el termini d'inscripcions!
27/10/2009 | Ja podeu consultar els treballs dels espais de participació!!
Presentació
Des del reconeixement oficial de l’Educació Social, els canvis en la societat catalana han estat considerables. Les diferents esferes que afecten la vida de les persones (productiva, familiar, econòmica, educativa, social, cultural, etc.) han viscut importants transformacions que obliguen als educadors i educadores a reorientar el treball socioeducatiu per satisfer les noves necessitats i assolir nous reptes. Les diverses realitats socials estan donant lloc a nous i vells conflictes visibles en els diferents espais de relacions socials, a les ciutats, a les institucions educatives, als espais públics, etc.
En aquest marc i amb la finalitat de debatre i elaborar respostes als reptes plantejats, l’Ajuntament de Vic, el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya i la Universitat de Vic han decidit organitzar aquest Primer Congrés Català d’Educació Social.
El Congrés vol promoure el diàleg i el debat entre els diferents agents implicats en l’espai de l’Educació Social, per a projectar-la cap al futur com a dret de la ciutadania, traspassant els límits de la necessitat o la exclusió. En aquesta nova situació seguim apostant per la promoció cultural i social orientada a dotar totes les persones d’utillatge d’època per a navegar i generar noves xarxes socials.
El Primer Congrés Català d’Educació Social serà, sens dubte, una oportunitat per fer balanç d’aquests anys de professió reconeguda, per plantejar-nos quins han de ser els objectius i les metodologies en el present i, sobretot, en el futur, tenint en compte que treballem “amb” i “per” la ciutadania. En aquest sentit el congrés és una crida per a garantir els drets de la ciutadania plena per a tothom amb la mirada posada en la fita de la societat inclusiva. Això vol dir, entre altres aspectes, que ens caldrà formular finalitats i desenvolupar formes de treballar que contribueixin a la construcció d’un model de ciutadania activa, democràtica, crítica, participativa i acollidora. Per assolir-ho és necessari definir o rescatar nous significants a partir dels quals projectar itineraris per tal d’establir llaços socials, culturals i simbòlics amb el present.
El Primer Congrés Català d’Educació Social vol ser un lloc de trobada, de reconeixement i de retroalimentació de tots els qui desenvolupem alguna tasca en relació a l’educació social. El congrés ha de facilitar i crear espais per al contrast d’experiències pràctiques i la cerca de consensos discursius i pretén ser una eina al servei del creixement de la professió i de la societat. Per aquest motiu les entitats organitzadores fan una crida a la participació individual i col·lectiva de tots els educadors i educadores socials i de les institucions, entitats, grups i col·lectius implicats en la tasca socioeducativa.
Des d’aquesta perspectiva desitgem que Primer Congrés Català d’Educació Social sigui l’espai i el temps per afrontar aquests objectius, abordar conjuntament els reptes i, a través del diàleg i el debat obert, elaborar les respostes més adequades.
Programa
Dijous 26 de novembre de 2009
- 9.00: Recollida de documentació.
- 9.30: Inauguració.
Il·lm. Sr. Josep Maria Vila d'Abadal i Serra, Alcalde de Vic.
Hble. Sra. Carme Capdevila i Palau. Consellera d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.
Il·lma. Sra. Montserrat Ballarín Espuña. Presidenta delegada de l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona.
Excma. i Mgfca. Sra. Assumpta Fargas i Riera, Rectora de la Universitat de Vic.
Sra. Maite Mauricio i Jareño. Presidenta del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya. - 10.00: Conferència Plenària Inaugural: Drets i Ciutadania a Catalunya
A càrrec del Sr. Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya. - 11.30: Pausa.
- 12.00: Conferència Diàleg: Cap a una societat inclusiva: els darrers 25 anys de l’educació social.
A càrrec de Pere Soler, professor de la UdG, i de Carlos Sánchez-Valverde,
educador social i historiador. Professor de la Universitat de Barcelona i de la
UNED.
- 14.00: Dinar.
- 16 - 17.30: Conferències temàtiques simultànies per eixos de treball.
Quina ciutadania? Quins drets?
A càrrec d’Antonio Rosa, educador social i llicenciat en Antropologia Cultural. Membre de GRES (Grup de Recerca en Educació Social).
Quins professionals? Quina formació?
A càrrec de Pilar Morros, educadora social i psicopedagoga, sotsdirectora de
les Llars Infantils "Torre Vicens" de Lleida; professora de la diplomatura
d’Educació Social a la UNED.
Quines apostes? Quines pràctiques?
A càrrec d’Àngel Mestres. Director general del Grup Trànsit. Coordinador del
Màster de Gestió d’Organitzacions i Entitats Culturals de la UB; ha estat director
de recursos externs i comunicació de l’ICUB. Ha coordinat estudis i plans
estratègics culturals, a Espanya i Iberoamèrica.
- 17.30 - 19.00: Espais de participació (tallers, comunicacions, audiovisuals, taules de tertúlia i pòsters).
- 19.00: Activitats lúdiques socials culturals.
Divendres 27 de novembre de 2009
- 9.30 - 11.00: Espais de participació.
- 11.00: Pausa.
- 11.30 - 13.00: Espais de participació.
- 13.30: Dinar.
- 15.30: Conferència Plenària Final: Eixos de treball en clau internacional.
A càrrec de Joan Mª Senent, coordinador de Convergència Europea de la
Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de la Universitat de València. - 17.30: Cloenda.
Sr. Joan López i Carol, Regidor de l’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic.
Sr. Rafel López Zaguirre, Vocal de la Junta de Govern del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya.
Sra. Núria Simó Gil, Coordinadora dels estudis d’Educació Social de la Universitat de Vic. - 18.00: Clownclusions, a càrrec de Clownvocats.
dilluns 16 de novembre de 2009
Recursos contra la violència de gènere
Coincidint amb el dia internacional contra la violència envers les dones, aquí teniu alguns recursos:
L’Ajuntament de Barcelona posa a disposició de tothom un espai dedicat a la Dona on es poden trobar tot un llistat de webs d’interès sobre la Violència envers les dones.
Institut Català de les Dones, de la Generalitat de Catalunya: amb informacions com el Pla de polítiques de dones, la llei del dret de les dones a eradicar la violència masculina, les polítiques de transversalitat, l’accès al Consell Nacional de les Dones de Catalunya (òrgan consultiu i participatiu de l’ICD que aplega a totes les entitats, associacions i consells de dones de Catalunya).
Què podem fer a l’escola? Recursos pedagògics que ofereix l’XTEC (la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya dedicat) perquè els docents treballin la violència de gènere.
Igualtat Dona-Home, un espai que la Diputació de Barcelona amb un catàleg de documents de treball i reflexió, diverses publicacions especialitzades, marcs legislatius i catàlegs de formacions, exposicions, etc.
Dones en Xarxa: grup de dones feministes i progressistes que neix al 2004 amb la finalitat de mostrar la veu de les dones a la opinió publica catalana. L’objectiu essencial de Dones en Xarxa és fomentar l’ús d’Internet com una eina de comunicació, de relació i de participació de les dones en l’exercici de la ciutadania.
El Pla Municipal contra la Violència vers les dones de l’Ajuntament de Barcelona: amb les normatives, procés de participació, els serveis municipals d’atenció a les dones, punts d’informació, les línies estratègiques i altres temes d’interès.
L’Observatori Jurídic-Laboral de la violència de gènere, creat pel Ministeri d’Igüaltat del Govern Espanyol: amb un exhaustiu recull d’associacions internacionals que lluiten contra el masclisme, portals institucionals internacionals i jurisprudència i dades legals.
DUODA, Centre de Recerca de Dones de la Universitat de Barcelona. Centre de recerca internacionalment reconegut pels seus estudis, la seva docència i pràctica. Ofereix un prestigiós màster en Estudis de la llibertat femenina.
FONT: XARXANET.ORG
Dia internacional contra la violència envers les dones
El dimecres 25 de novembre tindran lloc els actes institucionals a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Terres de l'Ebre, Alt Pirineu i Aran i Catalunya central, en els quals es llegirà el manifest consensuat i, posteriorment, es farà un minut de silenci.
La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i la presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Marta Selva, juntament amb altres representants del Govern de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona i d’altres institucions, participaran dimecres, dia 25 de novembre, en l’acte institucional contra la violència masclista que tindrà lloc amb motiu de la commemoració del Dia Internacional contra la Violència envers les Dones.
A Barcelona, el dia 25 de novembre, a les 13.00h, a la Plaça de Sant Jaume, la poetessa Montserrat Abelló, donarà lectura a un manifest de rebuig de la violència masclista, subscrit per la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. Posteriorment es farà un minut de silenci. El mateix dia 25 de novembre també es llegirà el manifest i es farà el minut de silenci a:
- Alt Pirineu i Aran. 17.30h. Plaça de la Creu. Tremp.
- Catalunya central. 13.00h Sala Sert de la Cambra de Começ a l'Edifici El Sucre (Delegació Territorial del Govern a la Catalunya central). Vic.
- Girona. 12.00h Plaça del Vi (davant l’Ajuntament). Girona.
- Lleida. 12.30h Plaça Fanalets de Sant Jaume. Lleida
- Tarragona. 12.00h. Rambla Nova (al peu del monument als Castellers). Tarragona.
- Terres de l'Ebre. 20.30h. Conservatori de Música de la Diputació. Tortosa.
MANIFEST 25 DE NOVEMBRE DEL 2009
El CEO presenta l'estudi "Percepció de capital social a Catalunya"
El director del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Gabriel Colomé, ha donat a conèixer, aquest matí, les dades corresponents a l'estudi "Percepció de capital social a Catalunya", la primera enquesta pública realitzada a Catalunya sobre aquesta temàtica.
El CEO ha dut a terme aquest sondeig amb l'objectiu de conèixer com s'estructura la societat catalana, quines són i com són les xarxes socials que la conformen, la participació o cooperació de la ciutadania en cadascun dels àmbits i la percepció de la cohesió social, entre d'altres.
Per a la realització d'aquest estudi, es van fer 1600 enquestes domiciliàries entre el 2 i el 28 de febrer de 2009.
Podeu consultar l'estudi complet al web del CEO: www.ceo.gencat.cat.
Per a la realització d'aquest estudi, es van fer 1600 enquestes domiciliàries entre el 2 i el 28 de febrer de 2009.
Podeu consultar l'estudi complet al web del CEO: www.ceo.gencat.cat.
DOCUMENT:
ESTUDI "PERCEPCIÓ CAPITAL SOCIAL A CATALUNYA"
FONT: GENCAT.CAT
dimarts 10 de novembre de 2009
Suport a 149 empreses per elaborar un pla d’igualtat o contractar un agent d’igualtat en el 2009
El Departament de Treball ha donat suport a 149 empreses per elaborar un pla d’igualtat o contractar un agent d’igualtat en el 2009
Arxius
Declaració Sara Berbel
Treball ha destinat 1,4 milions d’euros en ajuts, un 27,81% més que en el 2008
Més de 104.000 persones treballadores es beneficiaran dels plans d’igualtat i de la tasca dels agents
El Departament facilita a les empreses un instrument pioner “Les 6 “i” de la igualtat”per ajudar-les a dissenyar, implantar i avaluar un pla d’igualtat
El Departament de Treball ha donat suport a un total de 149 empreses per elaborar un pla d’igualtat o contractar un agent d’igualtat a través de l’Ordre per al foment de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en l’àmbit de les relacions laborals a Catalunya pel 2009, el que suposa un increment del 36,69% respecte l’any 2008. En concret, el Departament ha donat suport a 29 empreses perquè contractin un agent d’igualtat i a 120 més perquè desenvolupin un pla d’igualtat.
Dels plans d’igualtat i de la tasca dels agents d’igualtat se’n beneficiaran104.693 persones treballadores. El Departament ha adjudicat un total de 1.465.674,38 euros en aquests ajuts, un 27,81% més que l’any anterior. Entre les empreses que s’han acollit enguany a aquests ajuts per desenvolupar un pla d’igualtat o contractar un agent destaquen Establiments Viena, AB Servicios Selecta España, Frit Ravich, Sodexo España, Net Expres, Casademont, Basf Española, i Corporació Alimentària Guissona, entre d’altres.
La directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, Sara Berbel, ha explicat que cada cop hi ha més sensibilitat per aquest tema en les empreses. Com a exemple ha destacat que “un 54% de les empreses que han rebut aquests ajuts tenen menys de 250 persones treballadores en plantilla –la llei obliga a negociar plans d’igualtat amb els sindicats a aquelles empreses de més de 250 persones treballadores- de manera que si fos només per un compliment de la llei no tindríem una majoria d’aquestes empreses desenvolupant un pla d’igualtat”.
En aquest sentit la directora hoconsidera “un èxit ja que el que volem és que totes les polítiques per equilibrar les condicions d’homes i dones en l’àmbit laboral siguin a totes les empreses i no només a les grans”.
L’objectiu del Departament a través d’aquesta ordre és donar suport a les empreses, que en l’àmbit de les relacions laborals adoptin mesures per fomentar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, així com millorar els resultats respecte de la paritat en tots els estaments jeràrquics de la seva organització.
Treball va posar en marxa aquesta ordre l’any 2005 avançant-se a la Llei orgànica per a la Igualtat efectiva de dones i homes, que es va aprovar el mes de març de 2007, la qual obliga a les empreses de més de 250 persones a negociar amb els representants dels treballadors i treballadores l’elaboració d’un pla d’igualtat. Des de l’any 2005, un total de 376 empreses han desenvolupat un pla d’igualtat o bé contractat un agent d’igualtat.
En el cas de Catalunya, a més de les més de mil empreses que hi estan obligades per llei, el Departament de Treball ofereix el suport a tota la resta per introduir la figura de l’Agent o per elaborar el Pla d’Igualtat.
A més del suport econòmic, el Departament organitzarà per a totes les empreses que rebin aquests ajuts un total de 12 sessions de formació per tal de assessorar i acompanyar a les empreses al llarg de tot el procés. En aquestes sessions s’informa sobre com fer la diagnosi, com dissenyar el pla d’igualtat i què implica per a les empreses tenir aquest pla.
Així mateix, durant aquest any ja s’han dut a terme 5 jornades informatives, en aquest cas obertes a totes les empreses, per tal de donar a conèixer què és un pla d’igualtat i quin procés cal seguir per a la seva elaboració i implantació.
Les 6 “i” de la igualtat, una nova eina per a les empreses
El Departament de Treball posa a disposició de les empreses catalanes el manual ‘Les 6 “i” de la igualtat. Mètode de gestió de la igualtat d’oportunitats a les empreses’, una eina pionera desenvolupada per facilitar a les empreses l’elaboració, la implantació i l’avaluació d’un pla d’igualtat.
La directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball ha afirmat que aquesta eina “és novedosa i pionera per desenvolupar plans d’igualtat d’una manera interactiva amb un CD-ROM de forma que cada empresa pugui elaborar el seu propi pla”.
El principal objectiu de Les 6 “i” de la igualtat és el de facilitar a les empreses una eina que els hi permeti identificar les oportunitats de millora; establir canals de comunicació i participació de totes les persones treballadores en el procés d’implantació del pla; i establir una metodologia de gestió de la igualtat per eliminar les discriminacions per raó de sexe i assolir la igualtat d’oportunitats a l’empresa.
Aquesta eina de gestió, que és vàlida per tot tipus d’empresa, es compon d’una guia en paper i d’un CD-ROM interactiu per tal que l’empresa pugui elaborar un pla d’igualtat a partir de l’anàlisi de la pròpia situació i de les seves característiques específiques.
Les empreses que vulguin elaborar un pla d’igualtat trobaran en aquest manual el procés que han de seguir i els instruments necessaris per portar-lo a terme. L’elaboració del pla comença per una fase d’iniciativa. és a dir, definint el compromís de l’equip directiu i de la representació de les persones treballadores. El següent pas és la diagnosi, és a dir, d’anàlisi a través dels principals indicadors de la realitat de l’empresa per detectar les àrees de millora en matèria d’igualtat d’oportunitats.
A continuació es treballa en el disseny i elaboració del pla i s’implanten les accions previstes. Finalment es fa una avaluació i seguiment de la seva implantació.
Aquesta nova eina s’afegeix a tot un seguit de materials que el Departament de Treball ha elaborat per donar suport a les empreses en aquest àmbit. En aquest sentit, s’ha elaborat el qüestionari de diagnosi “On som en matèria d’Igualtat?”; els “10 perquès per la Igualtat”, que explica perquè la igualtat és un benefici per a les empreses; l’estudi “Experiències en l’organització del temps de treball a les empreses de Catalunya” que recull exemples d’empreses que han implantat noves organitzacions del temps de treball per afavorir la conciliació; i l’instrument “La prevenció i l’abordatge de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe a l’empresa” per definir i implantar un protocol contra l’assetjament sexual.
Més recursos per al 2010
El Departament de Treball aposta clarament per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en el treball. Per aquest motiu,el primer trimestre de l’any 2010 tornarà a convocar l’ordre per al foment de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.
La nova Ordre consta de dos programes als quals poden optar les empreses que ho desitgin:
- Pla d’Igualtat a l’empresa de 30 o més persones treballadores
Les empreses podran elaborar plans d’igualtat que permetin fer una anàlisi de la situació actual de l’empresa i establir possibles alternatives per a millorar en l’àmbit de la igualtat d’oportunitats.
Es concediran ajuts que poden arribar fins a 10.000 euros, degudament pressupostats i justificats, per l’elaboració d’un Pla d’Igualtat d’oportunitats entre homes i dones dins de l’empresa, sigui per personal capacitat de la pròpia empresa o sigui mitjançant l’encàrrec a una entitat especialitzada.
- Agent d’igualtat d’oportunitats de 100 o més persones treballadores
Les empreses podran incorporar en el seu personal l’agent d’igualtat, a fi i efecte d’introduir la perspectiva de gènere en les diferents accions que es desenvolupin a l’empresa.
Es concediran ajuts que podran ser de 15.000 euros, com a màxim, si l’empresa ja té elaborat un Pla d’Igualtat, i de 20.000 euros, com a màxim, si encara l’ha d’elaborar.
Amb aquesta ordre es dóna compliment a les mesures recollides a l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana per fomentar la igualtat d’oportunitats, lluitar contra la discriminació per motius de gènere i avançar en l’àmbit de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
Documents relacionats
Declaració Sara Berbel [WAV - 9,72 MB.]
FONT: DEPARTAMENT DE TREBALL
Arxius
Declaració Sara Berbel
Treball ha destinat 1,4 milions d’euros en ajuts, un 27,81% més que en el 2008
Més de 104.000 persones treballadores es beneficiaran dels plans d’igualtat i de la tasca dels agents
El Departament facilita a les empreses un instrument pioner “Les 6 “i” de la igualtat”per ajudar-les a dissenyar, implantar i avaluar un pla d’igualtat
El Departament de Treball ha donat suport a un total de 149 empreses per elaborar un pla d’igualtat o contractar un agent d’igualtat a través de l’Ordre per al foment de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en l’àmbit de les relacions laborals a Catalunya pel 2009, el que suposa un increment del 36,69% respecte l’any 2008. En concret, el Departament ha donat suport a 29 empreses perquè contractin un agent d’igualtat i a 120 més perquè desenvolupin un pla d’igualtat.
Dels plans d’igualtat i de la tasca dels agents d’igualtat se’n beneficiaran104.693 persones treballadores. El Departament ha adjudicat un total de 1.465.674,38 euros en aquests ajuts, un 27,81% més que l’any anterior. Entre les empreses que s’han acollit enguany a aquests ajuts per desenvolupar un pla d’igualtat o contractar un agent destaquen Establiments Viena, AB Servicios Selecta España, Frit Ravich, Sodexo España, Net Expres, Casademont, Basf Española, i Corporació Alimentària Guissona, entre d’altres.
La directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, Sara Berbel, ha explicat que cada cop hi ha més sensibilitat per aquest tema en les empreses. Com a exemple ha destacat que “un 54% de les empreses que han rebut aquests ajuts tenen menys de 250 persones treballadores en plantilla –la llei obliga a negociar plans d’igualtat amb els sindicats a aquelles empreses de més de 250 persones treballadores- de manera que si fos només per un compliment de la llei no tindríem una majoria d’aquestes empreses desenvolupant un pla d’igualtat”.
En aquest sentit la directora hoconsidera “un èxit ja que el que volem és que totes les polítiques per equilibrar les condicions d’homes i dones en l’àmbit laboral siguin a totes les empreses i no només a les grans”.
L’objectiu del Departament a través d’aquesta ordre és donar suport a les empreses, que en l’àmbit de les relacions laborals adoptin mesures per fomentar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, així com millorar els resultats respecte de la paritat en tots els estaments jeràrquics de la seva organització.
Treball va posar en marxa aquesta ordre l’any 2005 avançant-se a la Llei orgànica per a la Igualtat efectiva de dones i homes, que es va aprovar el mes de març de 2007, la qual obliga a les empreses de més de 250 persones a negociar amb els representants dels treballadors i treballadores l’elaboració d’un pla d’igualtat. Des de l’any 2005, un total de 376 empreses han desenvolupat un pla d’igualtat o bé contractat un agent d’igualtat.
En el cas de Catalunya, a més de les més de mil empreses que hi estan obligades per llei, el Departament de Treball ofereix el suport a tota la resta per introduir la figura de l’Agent o per elaborar el Pla d’Igualtat.
A més del suport econòmic, el Departament organitzarà per a totes les empreses que rebin aquests ajuts un total de 12 sessions de formació per tal de assessorar i acompanyar a les empreses al llarg de tot el procés. En aquestes sessions s’informa sobre com fer la diagnosi, com dissenyar el pla d’igualtat i què implica per a les empreses tenir aquest pla.
Així mateix, durant aquest any ja s’han dut a terme 5 jornades informatives, en aquest cas obertes a totes les empreses, per tal de donar a conèixer què és un pla d’igualtat i quin procés cal seguir per a la seva elaboració i implantació.
Les 6 “i” de la igualtat, una nova eina per a les empreses
El Departament de Treball posa a disposició de les empreses catalanes el manual ‘Les 6 “i” de la igualtat. Mètode de gestió de la igualtat d’oportunitats a les empreses’, una eina pionera desenvolupada per facilitar a les empreses l’elaboració, la implantació i l’avaluació d’un pla d’igualtat.
La directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball ha afirmat que aquesta eina “és novedosa i pionera per desenvolupar plans d’igualtat d’una manera interactiva amb un CD-ROM de forma que cada empresa pugui elaborar el seu propi pla”.
El principal objectiu de Les 6 “i” de la igualtat és el de facilitar a les empreses una eina que els hi permeti identificar les oportunitats de millora; establir canals de comunicació i participació de totes les persones treballadores en el procés d’implantació del pla; i establir una metodologia de gestió de la igualtat per eliminar les discriminacions per raó de sexe i assolir la igualtat d’oportunitats a l’empresa.
Aquesta eina de gestió, que és vàlida per tot tipus d’empresa, es compon d’una guia en paper i d’un CD-ROM interactiu per tal que l’empresa pugui elaborar un pla d’igualtat a partir de l’anàlisi de la pròpia situació i de les seves característiques específiques.
Les empreses que vulguin elaborar un pla d’igualtat trobaran en aquest manual el procés que han de seguir i els instruments necessaris per portar-lo a terme. L’elaboració del pla comença per una fase d’iniciativa. és a dir, definint el compromís de l’equip directiu i de la representació de les persones treballadores. El següent pas és la diagnosi, és a dir, d’anàlisi a través dels principals indicadors de la realitat de l’empresa per detectar les àrees de millora en matèria d’igualtat d’oportunitats.
A continuació es treballa en el disseny i elaboració del pla i s’implanten les accions previstes. Finalment es fa una avaluació i seguiment de la seva implantació.
Aquesta nova eina s’afegeix a tot un seguit de materials que el Departament de Treball ha elaborat per donar suport a les empreses en aquest àmbit. En aquest sentit, s’ha elaborat el qüestionari de diagnosi “On som en matèria d’Igualtat?”; els “10 perquès per la Igualtat”, que explica perquè la igualtat és un benefici per a les empreses; l’estudi “Experiències en l’organització del temps de treball a les empreses de Catalunya” que recull exemples d’empreses que han implantat noves organitzacions del temps de treball per afavorir la conciliació; i l’instrument “La prevenció i l’abordatge de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe a l’empresa” per definir i implantar un protocol contra l’assetjament sexual.
Més recursos per al 2010
El Departament de Treball aposta clarament per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en el treball. Per aquest motiu,el primer trimestre de l’any 2010 tornarà a convocar l’ordre per al foment de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.
La nova Ordre consta de dos programes als quals poden optar les empreses que ho desitgin:
- Pla d’Igualtat a l’empresa de 30 o més persones treballadores
Les empreses podran elaborar plans d’igualtat que permetin fer una anàlisi de la situació actual de l’empresa i establir possibles alternatives per a millorar en l’àmbit de la igualtat d’oportunitats.
Es concediran ajuts que poden arribar fins a 10.000 euros, degudament pressupostats i justificats, per l’elaboració d’un Pla d’Igualtat d’oportunitats entre homes i dones dins de l’empresa, sigui per personal capacitat de la pròpia empresa o sigui mitjançant l’encàrrec a una entitat especialitzada.
- Agent d’igualtat d’oportunitats de 100 o més persones treballadores
Les empreses podran incorporar en el seu personal l’agent d’igualtat, a fi i efecte d’introduir la perspectiva de gènere en les diferents accions que es desenvolupin a l’empresa.
Es concediran ajuts que podran ser de 15.000 euros, com a màxim, si l’empresa ja té elaborat un Pla d’Igualtat, i de 20.000 euros, com a màxim, si encara l’ha d’elaborar.
Amb aquesta ordre es dóna compliment a les mesures recollides a l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana per fomentar la igualtat d’oportunitats, lluitar contra la discriminació per motius de gènere i avançar en l’àmbit de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
Documents relacionats
Declaració Sara Berbel [WAV - 9,72 MB.]
FONT: DEPARTAMENT DE TREBALL
El Govern català aprova el decret que reconeix ajuts a les famílies monoparentals i les equipara amb les nombroses
El Govern aprova el decret que reconeix ajuts a les famílies monoparentals i les equipara amb les nombroses
Arxius
Acords de Govern en format PDF
Foto 1: Consell de Govern (Autor: Jordi Bedmar)
Foto 2: Roda de premsa de la consellera Carme Capdevila (Autor: Jordi Bedmar)
Tall de vídeo 1: La consellera explica que el decret garanteix la igualtat de les famílies monoparentals i les nombroses
Tall de vídeo 2: La consellera comenta que el decret estalvia tràmits burocràtics
Catalunya és pionera a l’Estat en la creació d’un carnet que ofereix avantatges a les famílies monoparentals
S’amplia en més de 2.700 el nombre de persones que podran sol·licitar l’ajut econòmic universal de 745 euros anuals i permetrà a les famílies monoparentals tenir ajuts directes en l’entrada d’un habitatge protegit
El Govern també ha aprovat el Projecte de llei de l’Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya i diversos acords en matèria medi ambiental
El Govern ha aprovat avui el decret que reconeix els ajuts a les famílies monoparentals i les equipara amb les nombroses. Amb aquesta nova norma, l’Executiu “reconeix, protegeix i garanteix la igualtat d’oportunitats a les famílies nombroses i monoparentals amb fills a càrrec”. Així ho ha explicat la consellera d’AccióSocial i Ciutadania, Carme Capdevila, que ha comparegut a la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern, juntament amb la directora general de Comunicació, Aurora Masip.
Gràcies a aquest decret, Catalunya és pionera a l’Estat en la creació d’un carnet, gràcies al qual les famílies monoparentals podran gaudir d’avantatges que fins ara no tenien. En aquest sentit, la consellera Capdevila ha explicat que Catalunya “s’alia amb molts països de la UE que ja tenen experiència i tradició acreditada envers a les famílies monoparentals”. La titular d’Acció Social també ha dit que aquesta normativa era “necessària per la diversitat de la nostra societat i feia falta un reconeixement legal”.
El títol de família monoparental permetrà, per exemple, ampliar el nombre de persones que sol·liciten l’ajut econòmic universal de 745 euros anuals per a famílies monoparentals amb infants de 0 a 6 anys, i reduirà els tràmits burocràtics per demanar aquest ajut. El 2008 van rebre aquesta prestació 7.672 famílies i es calcula que el primer any que entri en vigor el títol el nombre de famílies monoparentals sol·licitants s’ampliï fins a 10.400.
Aquest títol també permetrà gaudir d’ajuts directes en l’entrada per adquirir un habitatge protegit o descomptes en la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya. Mitjançant el carnet acreditatiu, els membres de les famílies monoparentals també tindran descomptes en més de 600 establiments comercials, entre els quals hi ha botigues d’alimentació, centres de reeducació psicopedagògica i logopèdia, òptiques, sabateries, hotels familiars i botigues de mobiliari infantil.
Paral·lelament, el nou decret també reforça la seguretat jurídica de les famílies nombroses, ja que concreta el procediment de reconeixement, expedició i documentació d’aquests títols, amplia el concepte de família nombrosa a les unions estables de parella amb independència de la seva orientació sexual i estableix que les persones progenitores no podran ser titulars de dues unitats familiars al mateix temps.
Més agilitat en la sol·licitud de les ajudes a famílies amb infants
Aquest decret també recull per primera vegada en un únic text jurídic les prestacions econòmiques i ajuts a les famílies amb infants a càrrec. Fins ara aquestes ajudes es regulaven a través d’ordres anuals de convocatòria. Amb la creació d’aquest decret no caldrà esperar a la convocatòria per presentar la sol·licitud, i llevat de la primera anualitat, la resta es pagaran d’ofici fins que l’infant compleixi 3 anys (6 anys en el cas de les famílies monoparentals i nombroses).
Aquest nou procediment és més àgil, redueix el nombre de documents acreditatius a presentar per part de les famílies i escurça els terminis en la sol·licitud d’aquest tipus d’ajudes. En aquest sentit, la consellera Capdevila ha explicat que el Govern està “contribuint a impulsar una administració més moderna, més flexible i més eficaç, evitant tots els excessos en els tràmits burocràtics”.
El decret també regula les prestacions econòmiques universals per a les famílies per part, adopció, tutela o acolliment múltiple, que seran compatibles entre sí i amb la resta de prestacions que preveu la Llei de suport a les famílies i amb qualsevol altra prestació econòmica familiar atorgada per la l’Administració de l’Estat o de les administracions locals de Catalunya.
Aprovat el Projecte de llei de l’Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya
El Govern també ha avançat avui en el desplegament de l’Estatut, amb l’aprovació del Projecte de llei de l’Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya. Aquest organisme, que substituirà l’Agència Catalana de Protecció de Dades, garantirà el dret a la protecció de les dades de caràcter personal en l’àmbit de les competències de la Generalitat. Una de les principals novetats que comporta la llei és que el nou organisme deixa de dependre directament del Govern, i el seu director serà nomenat pel Parlament.
Aquest nou organisme també amplia l’àmbit d’actuació de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, que s’estén a totes les institucions públiques de Catalunya, les universitats públiques i privades i les persones físiques o jurídiques que exerceixin funcions públiques dins les matèries de competència de la Generalitat o els ens locals.
Acords en matèria medi ambiental
Catalunya rebrà aquest any més de 224 milions d’euros per a infraestructures rurals i del cicle de l’aigua considerades estratègiques. Serà gràcies al conveni amb el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, que el Govern ha autoritzat signar, en aplicació de la disposició addicional tercera de l’Estatut i dels acords de la Comissió Bilateral de Cooperació Generalitat-Estat del 24 de febrer de 2009.
Amb aquest conveni, que es materialitzarà la setmana vinent a Barcelona, l’Administració General de l’Estat assegura la viabilitat econòmica d’algunes de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional i atorga continuïtat al finançament de les actuacions ja previstes en els convenis de l’any 2007, per import de 135 milió d’euros, i del 2008, de 160 milions d’euros.
El Govern també ha aprovat l’ampliació en 1.597,50 hectàrees de diversos espais de la xarxa Natura 2000 a la plana de Lleida. Aquesta modificació ha tingut un període d’informació pública durant el qual s’han rebut 60 al·legacions, i ara el Govern l’enviarà a la Comissió Europea. D’aquesta manera, es pretén donar compliment a la sentència condemnatòria relativa a la insuficient designació de les zones d’especial protecció de les aus (ZEPA) i continuar els tràmits per complir amb la sentència relativa al canal Segarra-Garrigues, tot garantint la viabilitat del canal. La modificació s’ha fet per donar compliment a la sentència del Tribunal de Justícia de Luxemburg.
Pel que fa a la gestió de residus, el Govern ha impulsat la construcció del Centre de Tractament de Residus Municipals d'Osona i el Ripollès. Concretament, avui ha autoritzat la subscripció d’un conveni de col·laboració entre l´Agència de Residus de Catalunya i el Consorci per a la gestió de residus urbans d’Osona per tal de finançar aquest nou centre. En aquestes instal·lacions és previst que es construeixi una planta de tractament de la fracció resta i una planta de residus voluminosos, així com altres infraestructures o serveis complementaris que siguin necessaris per al seu funcionament. Aquestes instal·lacions donaran servei a 165.000 habitants i garantiran el màxim aprofitament dels recursos.
A més, l’Executiu ha iniciat avui els tràmits per a la construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals i col·lectors en alta del sistema de sanejament del Catllar, amb la declaració d’ocupació urgent dels drets i béns afectats pel projecte. Aquest tràmit permetrà donar llum verd a l’execució de la primera fase del sistema de sanejament del Catllar.
Altres acords
En l’àmbit de les infraestructures, el Govern ha impulsat les obres de millora de la C-14 entre Artesa de Segre i Ponts amb la declaració de l’ocupació urgent dels béns i drets afectats. Aquesta actuació, que compta amb un pressupost de 3,7 milions d’euros, permetrà millorar la seguretat viària i la fluïdesa en aquesta carretera.
En un altre ordre de coses, el Consell de Govern també ha ratificat avui l’acord marc de col·laboració amb el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), per dur a terme les actuacions necessàries per fomentar l’ús, la difusió i el coneixement del català en el sector de l’advocacia. També ha aprovat el Pla de Treball per aquest any, que preveu actuacions com ara la traducció de materials didàctics, la creació de cursos d’oratòria per a advocats o la posada en marxa del portal del professional.
El Govern també ha aprovat avui la creació d’un nou ens que impulsarà la recerca i la innovació en el sector productiu de l’esport a Catalunya. Es tracta del Consorci per al Desenvolupament Científic de l’Esport a Catalunya, que contribuirà a l’objectiu de convertir l’esport en un motor d’impuls del sector econòmic.
FONT: GENCAT.CAT
Arxius
Acords de Govern en format PDF
Foto 1: Consell de Govern (Autor: Jordi Bedmar)
Foto 2: Roda de premsa de la consellera Carme Capdevila (Autor: Jordi Bedmar)
Tall de vídeo 1: La consellera explica que el decret garanteix la igualtat de les famílies monoparentals i les nombroses
Tall de vídeo 2: La consellera comenta que el decret estalvia tràmits burocràtics
Catalunya és pionera a l’Estat en la creació d’un carnet que ofereix avantatges a les famílies monoparentals
S’amplia en més de 2.700 el nombre de persones que podran sol·licitar l’ajut econòmic universal de 745 euros anuals i permetrà a les famílies monoparentals tenir ajuts directes en l’entrada d’un habitatge protegit
El Govern també ha aprovat el Projecte de llei de l’Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya i diversos acords en matèria medi ambiental
El Govern ha aprovat avui el decret que reconeix els ajuts a les famílies monoparentals i les equipara amb les nombroses. Amb aquesta nova norma, l’Executiu “reconeix, protegeix i garanteix la igualtat d’oportunitats a les famílies nombroses i monoparentals amb fills a càrrec”. Així ho ha explicat la consellera d’AccióSocial i Ciutadania, Carme Capdevila, que ha comparegut a la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern, juntament amb la directora general de Comunicació, Aurora Masip.
Gràcies a aquest decret, Catalunya és pionera a l’Estat en la creació d’un carnet, gràcies al qual les famílies monoparentals podran gaudir d’avantatges que fins ara no tenien. En aquest sentit, la consellera Capdevila ha explicat que Catalunya “s’alia amb molts països de la UE que ja tenen experiència i tradició acreditada envers a les famílies monoparentals”. La titular d’Acció Social també ha dit que aquesta normativa era “necessària per la diversitat de la nostra societat i feia falta un reconeixement legal”.
El títol de família monoparental permetrà, per exemple, ampliar el nombre de persones que sol·liciten l’ajut econòmic universal de 745 euros anuals per a famílies monoparentals amb infants de 0 a 6 anys, i reduirà els tràmits burocràtics per demanar aquest ajut. El 2008 van rebre aquesta prestació 7.672 famílies i es calcula que el primer any que entri en vigor el títol el nombre de famílies monoparentals sol·licitants s’ampliï fins a 10.400.
Aquest títol també permetrà gaudir d’ajuts directes en l’entrada per adquirir un habitatge protegit o descomptes en la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya. Mitjançant el carnet acreditatiu, els membres de les famílies monoparentals també tindran descomptes en més de 600 establiments comercials, entre els quals hi ha botigues d’alimentació, centres de reeducació psicopedagògica i logopèdia, òptiques, sabateries, hotels familiars i botigues de mobiliari infantil.
Paral·lelament, el nou decret també reforça la seguretat jurídica de les famílies nombroses, ja que concreta el procediment de reconeixement, expedició i documentació d’aquests títols, amplia el concepte de família nombrosa a les unions estables de parella amb independència de la seva orientació sexual i estableix que les persones progenitores no podran ser titulars de dues unitats familiars al mateix temps.
Més agilitat en la sol·licitud de les ajudes a famílies amb infants
Aquest decret també recull per primera vegada en un únic text jurídic les prestacions econòmiques i ajuts a les famílies amb infants a càrrec. Fins ara aquestes ajudes es regulaven a través d’ordres anuals de convocatòria. Amb la creació d’aquest decret no caldrà esperar a la convocatòria per presentar la sol·licitud, i llevat de la primera anualitat, la resta es pagaran d’ofici fins que l’infant compleixi 3 anys (6 anys en el cas de les famílies monoparentals i nombroses).
Aquest nou procediment és més àgil, redueix el nombre de documents acreditatius a presentar per part de les famílies i escurça els terminis en la sol·licitud d’aquest tipus d’ajudes. En aquest sentit, la consellera Capdevila ha explicat que el Govern està “contribuint a impulsar una administració més moderna, més flexible i més eficaç, evitant tots els excessos en els tràmits burocràtics”.
El decret també regula les prestacions econòmiques universals per a les famílies per part, adopció, tutela o acolliment múltiple, que seran compatibles entre sí i amb la resta de prestacions que preveu la Llei de suport a les famílies i amb qualsevol altra prestació econòmica familiar atorgada per la l’Administració de l’Estat o de les administracions locals de Catalunya.
Aprovat el Projecte de llei de l’Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya
El Govern també ha avançat avui en el desplegament de l’Estatut, amb l’aprovació del Projecte de llei de l’Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya. Aquest organisme, que substituirà l’Agència Catalana de Protecció de Dades, garantirà el dret a la protecció de les dades de caràcter personal en l’àmbit de les competències de la Generalitat. Una de les principals novetats que comporta la llei és que el nou organisme deixa de dependre directament del Govern, i el seu director serà nomenat pel Parlament.
Aquest nou organisme també amplia l’àmbit d’actuació de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, que s’estén a totes les institucions públiques de Catalunya, les universitats públiques i privades i les persones físiques o jurídiques que exerceixin funcions públiques dins les matèries de competència de la Generalitat o els ens locals.
Acords en matèria medi ambiental
Catalunya rebrà aquest any més de 224 milions d’euros per a infraestructures rurals i del cicle de l’aigua considerades estratègiques. Serà gràcies al conveni amb el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, que el Govern ha autoritzat signar, en aplicació de la disposició addicional tercera de l’Estatut i dels acords de la Comissió Bilateral de Cooperació Generalitat-Estat del 24 de febrer de 2009.
Amb aquest conveni, que es materialitzarà la setmana vinent a Barcelona, l’Administració General de l’Estat assegura la viabilitat econòmica d’algunes de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional i atorga continuïtat al finançament de les actuacions ja previstes en els convenis de l’any 2007, per import de 135 milió d’euros, i del 2008, de 160 milions d’euros.
El Govern també ha aprovat l’ampliació en 1.597,50 hectàrees de diversos espais de la xarxa Natura 2000 a la plana de Lleida. Aquesta modificació ha tingut un període d’informació pública durant el qual s’han rebut 60 al·legacions, i ara el Govern l’enviarà a la Comissió Europea. D’aquesta manera, es pretén donar compliment a la sentència condemnatòria relativa a la insuficient designació de les zones d’especial protecció de les aus (ZEPA) i continuar els tràmits per complir amb la sentència relativa al canal Segarra-Garrigues, tot garantint la viabilitat del canal. La modificació s’ha fet per donar compliment a la sentència del Tribunal de Justícia de Luxemburg.
Pel que fa a la gestió de residus, el Govern ha impulsat la construcció del Centre de Tractament de Residus Municipals d'Osona i el Ripollès. Concretament, avui ha autoritzat la subscripció d’un conveni de col·laboració entre l´Agència de Residus de Catalunya i el Consorci per a la gestió de residus urbans d’Osona per tal de finançar aquest nou centre. En aquestes instal·lacions és previst que es construeixi una planta de tractament de la fracció resta i una planta de residus voluminosos, així com altres infraestructures o serveis complementaris que siguin necessaris per al seu funcionament. Aquestes instal·lacions donaran servei a 165.000 habitants i garantiran el màxim aprofitament dels recursos.
A més, l’Executiu ha iniciat avui els tràmits per a la construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals i col·lectors en alta del sistema de sanejament del Catllar, amb la declaració d’ocupació urgent dels drets i béns afectats pel projecte. Aquest tràmit permetrà donar llum verd a l’execució de la primera fase del sistema de sanejament del Catllar.
Altres acords
En l’àmbit de les infraestructures, el Govern ha impulsat les obres de millora de la C-14 entre Artesa de Segre i Ponts amb la declaració de l’ocupació urgent dels béns i drets afectats. Aquesta actuació, que compta amb un pressupost de 3,7 milions d’euros, permetrà millorar la seguretat viària i la fluïdesa en aquesta carretera.
En un altre ordre de coses, el Consell de Govern també ha ratificat avui l’acord marc de col·laboració amb el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), per dur a terme les actuacions necessàries per fomentar l’ús, la difusió i el coneixement del català en el sector de l’advocacia. També ha aprovat el Pla de Treball per aquest any, que preveu actuacions com ara la traducció de materials didàctics, la creació de cursos d’oratòria per a advocats o la posada en marxa del portal del professional.
El Govern també ha aprovat avui la creació d’un nou ens que impulsarà la recerca i la innovació en el sector productiu de l’esport a Catalunya. Es tracta del Consorci per al Desenvolupament Científic de l’Esport a Catalunya, que contribuirà a l’objectiu de convertir l’esport en un motor d’impuls del sector econòmic.
FONT: GENCAT.CAT
Cada dia es diagnostiquen 23 persones amb malaltia mental a Catalunya
Cada dia es diagnostiquen 23 persones amb malaltia mental a Catalunya
Actualment, arreu de Catalunya ja són 77.427 les persones que pateixen algun tipus de malaltia mental. Les dades les va donar a conèixer la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, durant la seva participació a la festa que la Federació Catalana d'Associacions de Familiars i persones amb problemes de salut mental (FECAFAMM) va organitzar a Sant Boi el 10 d'octubre amb motiu del Dia Mundial de la salut mental.
La consellera Capdevila va explicar que l'any passat hi havia a Catalunya 73.152 persones afectades per alguna malaltia mental. Això significa que en els sis primers mesos de l'any s'han diagnosticat 4.275 nous casos, que representen una mitjana de 23,6 casos per dia. Davant d'aquesta situació, Capdevila va insistir en la necessitat de posar en marxa recursos especialitzats que garanteixin l'atenció a aquestes persones i que abastin tot el territori per garantir la igualtat d'accés a aquests serveis.
El Departament d'Acció Social ha posat en marxa un instrument per garantir-ho: la cartera de serveis socials. Aquest catàleg estableix 7 tipus de prestacions especialitzades per a les persones amb malaltia mental, dues de les quals estan garantides per llei: la plaça residencial per a persones en situació de dependència i el servei de tutela. La resta de prestacions, subjectes a disponibilitat pressupostària, corresponen al servei de suport a l'autonomia a la pròpia llar, al servei de llar residència, al de llar amb suport, club social i servei prelaboral.
FONT: DIXIT
Actualment, arreu de Catalunya ja són 77.427 les persones que pateixen algun tipus de malaltia mental. Les dades les va donar a conèixer la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, durant la seva participació a la festa que la Federació Catalana d'Associacions de Familiars i persones amb problemes de salut mental (FECAFAMM) va organitzar a Sant Boi el 10 d'octubre amb motiu del Dia Mundial de la salut mental.
La consellera Capdevila va explicar que l'any passat hi havia a Catalunya 73.152 persones afectades per alguna malaltia mental. Això significa que en els sis primers mesos de l'any s'han diagnosticat 4.275 nous casos, que representen una mitjana de 23,6 casos per dia. Davant d'aquesta situació, Capdevila va insistir en la necessitat de posar en marxa recursos especialitzats que garanteixin l'atenció a aquestes persones i que abastin tot el territori per garantir la igualtat d'accés a aquests serveis.
El Departament d'Acció Social ha posat en marxa un instrument per garantir-ho: la cartera de serveis socials. Aquest catàleg estableix 7 tipus de prestacions especialitzades per a les persones amb malaltia mental, dues de les quals estan garantides per llei: la plaça residencial per a persones en situació de dependència i el servei de tutela. La resta de prestacions, subjectes a disponibilitat pressupostària, corresponen al servei de suport a l'autonomia a la pròpia llar, al servei de llar residència, al de llar amb suport, club social i servei prelaboral.
FONT: DIXIT
Prestacions per l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat
Prestacions per l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat
Acord GOV/152/2009, de 29 de setembre, pel qual es fixen els imports complementaris a la prestació per l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat regulada a l'article 22.2.c) de la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic per al 2009.
PDF de l'acord
FONT: SECRETARIA D´INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA
Acord GOV/152/2009, de 29 de setembre, pel qual es fixen els imports complementaris a la prestació per l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat regulada a l'article 22.2.c) de la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic per al 2009.
PDF de l'acord
FONT: SECRETARIA D´INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA
8.000 persones d’origen estranger han après enguany català gràcies a la col·laboració entre el Govern, els ens locals i les entitats d’immigració
Prop de 8.000 persones d’origen estranger han après enguany català gràcies a la col·laboració entre el Govern, els ens locals i les entitats d’immigració
La Generalitat ha reconegut avui públicament la tasca de les més de 70 associacions de l’àmbit migratori que han ofert cursos inicials i bàsics de llengua catalana
La majoria dels alumnes inscrits són d’origen llatinoamericà, subsaharià i magrebí
La Secretaria de Joventut ha acollit avui un acte de reconeixement públic a les més de 70 entitats de l’àmbit migratori que han ofert cursos inicials i bàsics de català durant el que portem de 2009, gràcies al suport de la Secretaria per a la Immigració i del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).
Aquesta oferta, iniciada el 2005, ha permès que enguany i fins a principis d’octubre 7.904 alumnes d’origen estranger hagin après català a través dels 327 cursos que s’han posat en funcionament. D’aquests, una setantena els han promogut associacions de persones immigrades i la resta diversos ens locals d’arreu de Catalunya. En tots els casos es tracta d’una oferta de formació gratuïta i en horaris adaptats a les necessitats dels alumnes. Es tracta, doncs, d’una actuació que complementa l’oferta habitual del CPNL que promou a les seves seus.
Per procedències, les persones inscrites són majoritàriament d’origen llatinoamericà (30%), seguides per les d’origen subsaharià (22,6%), magrebí (22%) i a més distància les d’origen asiàtic (6,5%).
Els cursos s’ajusten en tot moment als criteris generals del CPNL, que s’encarrega d’atendre les sol·licituds de les entitats o dels ens locals que actuen en nom de col·lectius de persones immigrades que manifesten la voluntat d’aprendre català. El Consorci organitza els cursos a les seus de les mateixes entitats o en centres habilitats i proporciona el professorat necessari. Per la seva banda, la Secretaria per a la Immigració s’encarrega del finançament.
El Govern ha destacat l’esforç i el compromís d’aquestes persones, ens locals i entitats a l’hora de promoure l’ús social de la llengua catalana. Quelcom que està en consonància amb les previsions del Projecte de llei d’acollida, actualment en tramitació al Parlament. Un text que preveu establir un servei de primera acollida al conjunt del territori on l’aprenentatge de la llengua catalana tindrà un paper clau.
Aquestes accions s’emmarquen també en les mesures del Pacte Nacional per a la Immigració, signat per la gran majoria de forces polítiques catalanes, agents socioeconòmics, entitats municipalistes i associacions referents del sector el desembre de 2008. Concretament, quan aposta per fer del català llengua vehicular d’acollida que permet bastir una cultura pública comuna, garantia de convivència i cohesió social.
En el transcurs de l’acte han intervingut el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, i el secretari de Política Lingüística i president del CPNL, Bernat Joan.
FONT: GENCAT.CAT
La Generalitat ha reconegut avui públicament la tasca de les més de 70 associacions de l’àmbit migratori que han ofert cursos inicials i bàsics de llengua catalana
La majoria dels alumnes inscrits són d’origen llatinoamericà, subsaharià i magrebí
La Secretaria de Joventut ha acollit avui un acte de reconeixement públic a les més de 70 entitats de l’àmbit migratori que han ofert cursos inicials i bàsics de català durant el que portem de 2009, gràcies al suport de la Secretaria per a la Immigració i del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).
Aquesta oferta, iniciada el 2005, ha permès que enguany i fins a principis d’octubre 7.904 alumnes d’origen estranger hagin après català a través dels 327 cursos que s’han posat en funcionament. D’aquests, una setantena els han promogut associacions de persones immigrades i la resta diversos ens locals d’arreu de Catalunya. En tots els casos es tracta d’una oferta de formació gratuïta i en horaris adaptats a les necessitats dels alumnes. Es tracta, doncs, d’una actuació que complementa l’oferta habitual del CPNL que promou a les seves seus.
Per procedències, les persones inscrites són majoritàriament d’origen llatinoamericà (30%), seguides per les d’origen subsaharià (22,6%), magrebí (22%) i a més distància les d’origen asiàtic (6,5%).
Els cursos s’ajusten en tot moment als criteris generals del CPNL, que s’encarrega d’atendre les sol·licituds de les entitats o dels ens locals que actuen en nom de col·lectius de persones immigrades que manifesten la voluntat d’aprendre català. El Consorci organitza els cursos a les seus de les mateixes entitats o en centres habilitats i proporciona el professorat necessari. Per la seva banda, la Secretaria per a la Immigració s’encarrega del finançament.
El Govern ha destacat l’esforç i el compromís d’aquestes persones, ens locals i entitats a l’hora de promoure l’ús social de la llengua catalana. Quelcom que està en consonància amb les previsions del Projecte de llei d’acollida, actualment en tramitació al Parlament. Un text que preveu establir un servei de primera acollida al conjunt del territori on l’aprenentatge de la llengua catalana tindrà un paper clau.
Aquestes accions s’emmarquen també en les mesures del Pacte Nacional per a la Immigració, signat per la gran majoria de forces polítiques catalanes, agents socioeconòmics, entitats municipalistes i associacions referents del sector el desembre de 2008. Concretament, quan aposta per fer del català llengua vehicular d’acollida que permet bastir una cultura pública comuna, garantia de convivència i cohesió social.
En el transcurs de l’acte han intervingut el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, i el secretari de Política Lingüística i president del CPNL, Bernat Joan.
FONT: GENCAT.CAT
Subvencions per la inserció sociolaboral i la formació de joves desocupats
Subvencions per la inserció sociolaboral i la formació de joves desocupats
Fotografia de playmobils treballadors. Galeria de photometickquick a Flickr.
Concessió de subvencions per a la realització de programes específics de formació i inserció laboral a favor de joves aturats en situació o amb risc d'exclusió social.
El Ministeri de treball i Immigració concedeix subvencions per la realització de programes específics de formació i inserció laboral a favor de joves aturats en situació o amb risc d'exclusió social.
Participants:
Associacions o fundacions que reuneixin les següents condicions:a) No tenir ànim de lucre.b) es tracti d'associacions o fundacions l'actuació sigui d'àmbit nacional.c) Que en els seus estatuts figuri recollit com a objectiu la formació i inserció de joves.d) Que es trobin inscrites en el Registre Oficial d'Associacions o Fundacions i / o en el Registre que estableixi la Administració pública competent.e) Acreditar experiència en matèria de formació professional per a l'ocupació, mitjançant una declaració de la associació/ fundació, en què es relacioni les activitats i treballs realitzats per la mateixa en els tres darrers anys.
Termini de presentació: 12 de novembre de 2009
Veure les bases senceres
FONT: XARXANET.ORG
Fotografia de playmobils treballadors. Galeria de photometickquick a Flickr.
Concessió de subvencions per a la realització de programes específics de formació i inserció laboral a favor de joves aturats en situació o amb risc d'exclusió social.
El Ministeri de treball i Immigració concedeix subvencions per la realització de programes específics de formació i inserció laboral a favor de joves aturats en situació o amb risc d'exclusió social.
Participants:
Associacions o fundacions que reuneixin les següents condicions:a) No tenir ànim de lucre.b) es tracti d'associacions o fundacions l'actuació sigui d'àmbit nacional.c) Que en els seus estatuts figuri recollit com a objectiu la formació i inserció de joves.d) Que es trobin inscrites en el Registre Oficial d'Associacions o Fundacions i / o en el Registre que estableixi la Administració pública competent.e) Acreditar experiència en matèria de formació professional per a l'ocupació, mitjançant una declaració de la associació/ fundació, en què es relacioni les activitats i treballs realitzats per la mateixa en els tres darrers anys.
Termini de presentació: 12 de novembre de 2009
Veure les bases senceres
FONT: XARXANET.ORG
dijous 5 de novembre de 2009
Acció Social i Ciutadania demana al Govern espanyol que reconegui les famílies monoparentals
La secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania del Departament d'Acció Social i Ciutadania, Carme Porta, es va reunir el 23 d'octubre amb el director general de Política Social, de les Famílies i de la Infància del Ministeri de Sanitat i Política Social, Juan Carlos Mato, per reclamar un reconeixement del govern espanyol a les famílies monoparentals. Porta va acudir a aquesta trobada, que va tenir lloc a Madrid, amb el Decret que va aprovar el Govern el 29 de setembre, que reconeix aquestes famílies i les comença a equiparar en drets a les famílies nombroses.
A la trobada, la secretària Porta va demanar una modificació de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals per tal que s'apliqui un descompte en l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) a les famílies monoparentals i nombroses. Actualment, les famílies nombroses ja disposen d'aquesta ajuda en alguns municipis; però el criteri no és homogeni i depèn de la regulació que n'hagi fet cada ajuntament a través de les seves ordenances municipals. Una modificació d'un únic punt en la Llei Reguladora de les Hisendes Locals permetria aplicar d'ofici un descompte homogeni per a totes les famílies monoparentals i nombroses. Catalunya ha estat pionera a tot l'Estat en el reconeixement d'aquestes famílies i amb la concessió d'un títol propi que els dota de nombrosos avantatges
FONT: DIXIT
500 professionals convertiran el 2010 Barcelona en la capital europea dels Serveis Socials
Uns 500 professionals convertiran l’any vinent Barcelona en la capital europea dels serveis socials
Barcelona es convertirà entre el 21 i el 23 de juny del 2010 en la capital europea dels serveis socials. Uns 500 professionals d’aquest àmbit participaran en la 18a conferència plenària de la Xarxa Social Europea convocats per aquest organisme, el Departament d’Acció Social i Ciutadania i la Diputació de Barcelona. La Xarxa, a la qual es va adherir l’any passat el Departament d’Acció Social, és una entitat independent que aplega més de 10.000 professionals i càrrecs electes amb responsabilitat sobre els serveis socials i sanitaris d’una trentena de països europeus. Té per objectiu intercanviar experiències i compartir pràctiques que ajudin a millorar la qualitat d’aquests serveis.
Amb la celebració de la 18a conferència plenària de la Xarxa Social Europea, Barcelona pren el relleu de Praga. La capital txeca va acollir l’any passat la trobada que va clausurar la consellera d’Acció Social i Ciutadania. Aquest matí Carme Capdevila ha firmat amb el president de la Xarxa, Lars-Göran Jansson, i la diputada de l’àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, Montserrat Ballarín, el conveni per organitzar la trobada del 2010 a Barcelona.
La 18a conferència anual de la Xarxa Social Europa coincidirà amb la commemoració de l’any europeu contra la pobresa i l’exclusió social. La trobada es desenvoluparà amb el lema ‘Reptes i oportunitats dels serveis socials a Europa: foment de l’assistència i la inclusió en un moment de crisi’. El Departament d’Acció Social i Ciutadania i la Diputació de Barcelona sufragaran a parts iguals els 80.000 euros que costarà la celebració de la conferència. El programa definitiu es tancarà a finals d’any.
Durant els tres dies que durarà la conferència els participants celebraran quatre sessions de tallers-debat que giraran a l’entorn dels reptes dels serveis socials arreu d’Europa. Es posarà un èmfasi especial en el nou context marcat pel canvi demogràfic amb l’arribada de persones immigrades i l’envelliment de la població, l’increment de l’atur especialment entre els joves i la necessitat d’estendre els serveis socials a col·lectius que abans quedaven exclosos. Tot això, a més, en un moment de crisi econòmica que ha afectat el finançament dels serveis públics.
Barcelona es convertirà entre el 21 i el 23 de juny del 2010 en la capital europea dels serveis socials. Uns 500 professionals d’aquest àmbit participaran en la 18a conferència plenària de la Xarxa Social Europea convocats per aquest organisme, el Departament d’Acció Social i Ciutadania i la Diputació de Barcelona. La Xarxa, a la qual es va adherir l’any passat el Departament d’Acció Social, és una entitat independent que aplega més de 10.000 professionals i càrrecs electes amb responsabilitat sobre els serveis socials i sanitaris d’una trentena de països europeus. Té per objectiu intercanviar experiències i compartir pràctiques que ajudin a millorar la qualitat d’aquests serveis.
Amb la celebració de la 18a conferència plenària de la Xarxa Social Europea, Barcelona pren el relleu de Praga. La capital txeca va acollir l’any passat la trobada que va clausurar la consellera d’Acció Social i Ciutadania. Aquest matí Carme Capdevila ha firmat amb el president de la Xarxa, Lars-Göran Jansson, i la diputada de l’àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, Montserrat Ballarín, el conveni per organitzar la trobada del 2010 a Barcelona.
La 18a conferència anual de la Xarxa Social Europa coincidirà amb la commemoració de l’any europeu contra la pobresa i l’exclusió social. La trobada es desenvoluparà amb el lema ‘Reptes i oportunitats dels serveis socials a Europa: foment de l’assistència i la inclusió en un moment de crisi’. El Departament d’Acció Social i Ciutadania i la Diputació de Barcelona sufragaran a parts iguals els 80.000 euros que costarà la celebració de la conferència. El programa definitiu es tancarà a finals d’any.
Durant els tres dies que durarà la conferència els participants celebraran quatre sessions de tallers-debat que giraran a l’entorn dels reptes dels serveis socials arreu d’Europa. Es posarà un èmfasi especial en el nou context marcat pel canvi demogràfic amb l’arribada de persones immigrades i l’envelliment de la població, l’increment de l’atur especialment entre els joves i la necessitat d’estendre els serveis socials a col·lectius que abans quedaven exclosos. Tot això, a més, en un moment de crisi econòmica que ha afectat el finançament dels serveis públics.
En aquesta conjuntura, la Xarxa Social Europa plantejarà la conferència anual de Barcelona com l’escenari ideal per debatre sobre la manera com es creen i s’ofereixen els serveis socials. Així, s’analitzaran les tendències actuals, els desafiaments i les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies i el paper que juguen els nous agents prestadors de serveis, entre d’altres qüestions.
FONT: ESQUERRA.CAT
dimecres 14 d’octubre de 2009
El Parlament aprova per unanimitat el Projecte de llei de salut pública de Catalunya
El Parlament aprova per unanimitat el Projecte de llei de salut pública de Catalunya
La Llei reconeix la importància de l’acció interdepartamental i intersectorial per promoure i protegir la salut i prevenir la malaltia
A més, permetrà treballar contra les desigualtats en salut per raó de gènere, classe social i grup ètnic Es crea l’Agencia de Salut Pública de Catalunya, com a òrgan executiu, governat conjuntament per la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments
Catalunya disposarà de la primera llei de salut pública de l’Estat espanyol que incorpora les principals tendències internacionals en la vigilància de la salut, la promoció de la salut individual i col·lectiva, la prevenció de la malaltia i la protecció de la salut, responent al mandat de la Unió Europea d’“assegurar un elevat nivell de protecció de la salut humana en la definició i implantació de totes les polítiques” (article 152 del Tractat d’Amsterdam).
Amb aquesta Llei, el Govern es compromet a fer de les accions i els serveis de salut pública un dret dels ciutadans, alhora que situa la salut pública al capdavant de les prioritats de l’acció de Govern, d’acord amb el Pla de Govern 2007-2010, i confirma la importància d’abordar la salut no només des de l’atenció a la malaltia, sinó també de manera integral, incloent-hi la prevenció i la promoció de la salut
La salut pública s’ocupa de protegir i millorar la salut de la població a través del control dels riscos per a la salut presents en el medi i en els aliments, i de promoure estils de vida saludables. Són exemples d’actuacions en salut pública les inspeccions que fan els veterinaris als escorxadors abans i després del sacrifici dels animals; les inspeccions perquè es compleixi la llei del tabac, o el programa de vacunes.
Cartera de prestacions i serveis
La nova norma reconeix les prestacions i els serveis que, en matèria de salut pública, ha de prestar el sistema sanitari públic a Catalunya, incorporant dins del seu catàleg les prestacions adreçades a les persones de forma individual (com el suport per deixar de fumar) i els serveis adreçats a les col·lectivitats (com els plans de promoció de l’exercici físic i de l’alimentació saludable) i als riscos ambientals (promoció d’entorns saludables).
Entre les prestacions incloses a la cartera de serveis de salut pública reconeguts en aquesta llei, hi destaquen en l’ambit de la protecció i vigilància; la salut alimentària i ambiental, la gestió dels riscos sanitaris (vigilància i control dels establiments alimentaris, de les aigües de consum humà, del risc de legionel·la, brots epidèmics i alertes sanitàries...), plans de prevenció a l’hivern (grip), actuacions davant l’onada de calor, etc.
Al catàleg de prestacions, també s’hi ha inclòs les actuacions adreçades a prevenir i millorar la salut, entre les quals tenen especial rellevància totes les destinades a prevenir el tabaquisme; a reduir l’impacte de la pobresa en la salut (programa Salut als barris, que entre altres actuacions facilita fàrmacs a persones amb pocs recursos); a millorar la salut de la població vulnerable (nens, gent gran, discapacitats, minories ètniques, etc.); a millorar la salut laboral; a promoure l’exercici físic i l’alimentació saludable; a prevenir l’aparició de malalties com el càncer, la diabetis i les malalties cardiovasculars, entre d’altres.
Una de les novetats d’aquesta Llei és que preveu la possibilitat que qualsevol administració de Catalunya, abans de dur a terme alguna actuació, tingui la possibilitat de demanar l’elaboració d’un informe d’avaluació dels riscos per a la salut.
Un euro en salut pública és cinquanta vegades més productiu
Aquestes actuacions, a més de revertir en una millora de la salut individual i col·lectiva de la població i en la millora de la qualitat de vida, també suposen un estalvi considerable a llarg termini, ja que diversos estudis internacionals demostren que cada euro invertit en accions de salut pública és cinquanta vegades més productiu en termes de salut que l’assistència sanitària a la malaltia, i comporta un major creixement econòmic i, per tant, l’enfortiment de la sostenibilitat financera dels sistemes de salut i benestar.
Aquesta Llei permetrà treballar de forma eficient contra les desigualtats que es produeixin en matèria de salut per raó de gènere, classe social i grup ètnic. També permetrà donar respostes a aquestes situacions de desnivell, especialment en el cas de les dones i d’aquelles poblacions més vulnerables, a l’entorn de les quals es concentren els riscos per a la salut i els problemes associats.
La norma també ha estat pensada per donar resposta als nous reptes plantejats per la globalització com ara el canvi climàtic o les diverses crisis internacionals de salut pública que s’han produït en els darrers anys, com la malaltia de les vaques boges o el risc de pandèmia gripal.
En el seu àmbit d’actuació, la Llei també inclou la salut laboral i la medioambiental, dos àmbits de gran impacte poblacional i que requereixen una visió de salut pública per garantir la plena efectivitat del sistema sanitari.
Creació de l’Agència Catalana de Salut Pública
La Llei recull la creació de l’Agència Catalana de Salut Pública, que entrarà en funcionament al 2010, i que integrarà dins del seu àmbit d’actuació les actuals agències de Protecció de la Salut i de Seguretat Alimentària.
L’Agència neix com una organització executiva interdepartamental amb una àmplia desconcentració que permetrà respondre a les necessitats en matèria de salut pública, amb especial atenció al territori i a l’àmbit local. Per això incorpora els elements de descentralització territorial, amb instruments que van des de la col·laboració amb els ens locals fins a la participació d’aquests en la titularitat de la mateixa Agència.
A nivell territorial, l’Agència de Salut Pública de Catalunya es vincula, a través dels seus serveis regionals, als Governs Territorials de Salut, i contribueix a potenciar la cooperació amb els ens locals i supralocals i a enfortir la transversalitat i la continuïtat de les actuacions.
Es crea també el Sistema d’Informació en Salut Pública, que estarà integrat en el Sistema d’Informació de Salut. Es tracta d’un sistema organitzat d’informació sanitària orientat a la vigilància i l’acció en salut pública, a la gestió del qual contribueix de manera decisiva l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
Estructura de la Llei
La Llei s’estructura en cinc títols. En el títol primer s’enuncien les disposicions generals que tracten sobre l’objecte de la Llei. En el segon, es recull el conjunt de polítiques en matèria de salut pública, les prestacions, la formació, la recerca, la informació i la comunicació. El títol tercer tracta sobre els sistema organitzatiu de la salut pública i recull la creació de l’Agencia de Salut Pública de Catalunya. El títol quart es refereix a la intervenció administrativa, i el cinquè s’ocupa del règim sancionador i tracta de les infraccions i les sancions.
La salut pública en xifres
Actualment el Departament de Salut du a terme moltes activitats de salut pública destinades a preservar la salut de la població davant dels agents físics, químics i biològics presents en el medi, i també a promoure la salut de la població. En destaquem algunes:
196.306 inspeccions d’establiments alimentaris.
59.039 inspeccions ambientals (xarxes de subministrament d’aigua, controls de legionel·la, allotjaments temporals, entitats gestores d’aigua de consum)
99.543 determinacions analítiques
163.356 visites a la indústria alimentària
30.950 visites a menjadors col·lectius i a establiments de comerç minorista
239.319.253 actuacions de control de sacrificis als escorxadors
59 intervencions especials en toxiinfeccions alimentàries
Més de 32.000 consultes preventives d’adolescents (alimentació, sexualitat, salut mental, tabac i addiccions) ateses a les escoles per personal sanitari
Més de 5.000 activitats de promoció de la salut realitzades en l’entorn escolar
Participació de més de 5.700 persones grans en accions de promoció de l’alimentació saludable i activitat física que s’han desenvolupat a 140 centres de gent gran de tot Catalunya
Prop de 5.000 tractaments farmacològics gratuïts de suport a persones amb especial vulnerabilitat que volen deixar de fumar.
Presència del programa Salut als Barris en més de 30 barris desfavorits de Catalunya.
FONT: GENCAT.CAT
La Llei reconeix la importància de l’acció interdepartamental i intersectorial per promoure i protegir la salut i prevenir la malaltia
A més, permetrà treballar contra les desigualtats en salut per raó de gènere, classe social i grup ètnic Es crea l’Agencia de Salut Pública de Catalunya, com a òrgan executiu, governat conjuntament per la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments
Catalunya disposarà de la primera llei de salut pública de l’Estat espanyol que incorpora les principals tendències internacionals en la vigilància de la salut, la promoció de la salut individual i col·lectiva, la prevenció de la malaltia i la protecció de la salut, responent al mandat de la Unió Europea d’“assegurar un elevat nivell de protecció de la salut humana en la definició i implantació de totes les polítiques” (article 152 del Tractat d’Amsterdam).
Amb aquesta Llei, el Govern es compromet a fer de les accions i els serveis de salut pública un dret dels ciutadans, alhora que situa la salut pública al capdavant de les prioritats de l’acció de Govern, d’acord amb el Pla de Govern 2007-2010, i confirma la importància d’abordar la salut no només des de l’atenció a la malaltia, sinó també de manera integral, incloent-hi la prevenció i la promoció de la salut
La salut pública s’ocupa de protegir i millorar la salut de la població a través del control dels riscos per a la salut presents en el medi i en els aliments, i de promoure estils de vida saludables. Són exemples d’actuacions en salut pública les inspeccions que fan els veterinaris als escorxadors abans i després del sacrifici dels animals; les inspeccions perquè es compleixi la llei del tabac, o el programa de vacunes.
Cartera de prestacions i serveis
La nova norma reconeix les prestacions i els serveis que, en matèria de salut pública, ha de prestar el sistema sanitari públic a Catalunya, incorporant dins del seu catàleg les prestacions adreçades a les persones de forma individual (com el suport per deixar de fumar) i els serveis adreçats a les col·lectivitats (com els plans de promoció de l’exercici físic i de l’alimentació saludable) i als riscos ambientals (promoció d’entorns saludables).
Entre les prestacions incloses a la cartera de serveis de salut pública reconeguts en aquesta llei, hi destaquen en l’ambit de la protecció i vigilància; la salut alimentària i ambiental, la gestió dels riscos sanitaris (vigilància i control dels establiments alimentaris, de les aigües de consum humà, del risc de legionel·la, brots epidèmics i alertes sanitàries...), plans de prevenció a l’hivern (grip), actuacions davant l’onada de calor, etc.
Al catàleg de prestacions, també s’hi ha inclòs les actuacions adreçades a prevenir i millorar la salut, entre les quals tenen especial rellevància totes les destinades a prevenir el tabaquisme; a reduir l’impacte de la pobresa en la salut (programa Salut als barris, que entre altres actuacions facilita fàrmacs a persones amb pocs recursos); a millorar la salut de la població vulnerable (nens, gent gran, discapacitats, minories ètniques, etc.); a millorar la salut laboral; a promoure l’exercici físic i l’alimentació saludable; a prevenir l’aparició de malalties com el càncer, la diabetis i les malalties cardiovasculars, entre d’altres.
Una de les novetats d’aquesta Llei és que preveu la possibilitat que qualsevol administració de Catalunya, abans de dur a terme alguna actuació, tingui la possibilitat de demanar l’elaboració d’un informe d’avaluació dels riscos per a la salut.
Un euro en salut pública és cinquanta vegades més productiu
Aquestes actuacions, a més de revertir en una millora de la salut individual i col·lectiva de la població i en la millora de la qualitat de vida, també suposen un estalvi considerable a llarg termini, ja que diversos estudis internacionals demostren que cada euro invertit en accions de salut pública és cinquanta vegades més productiu en termes de salut que l’assistència sanitària a la malaltia, i comporta un major creixement econòmic i, per tant, l’enfortiment de la sostenibilitat financera dels sistemes de salut i benestar.
Aquesta Llei permetrà treballar de forma eficient contra les desigualtats que es produeixin en matèria de salut per raó de gènere, classe social i grup ètnic. També permetrà donar respostes a aquestes situacions de desnivell, especialment en el cas de les dones i d’aquelles poblacions més vulnerables, a l’entorn de les quals es concentren els riscos per a la salut i els problemes associats.
La norma també ha estat pensada per donar resposta als nous reptes plantejats per la globalització com ara el canvi climàtic o les diverses crisis internacionals de salut pública que s’han produït en els darrers anys, com la malaltia de les vaques boges o el risc de pandèmia gripal.
En el seu àmbit d’actuació, la Llei també inclou la salut laboral i la medioambiental, dos àmbits de gran impacte poblacional i que requereixen una visió de salut pública per garantir la plena efectivitat del sistema sanitari.
Creació de l’Agència Catalana de Salut Pública
La Llei recull la creació de l’Agència Catalana de Salut Pública, que entrarà en funcionament al 2010, i que integrarà dins del seu àmbit d’actuació les actuals agències de Protecció de la Salut i de Seguretat Alimentària.
L’Agència neix com una organització executiva interdepartamental amb una àmplia desconcentració que permetrà respondre a les necessitats en matèria de salut pública, amb especial atenció al territori i a l’àmbit local. Per això incorpora els elements de descentralització territorial, amb instruments que van des de la col·laboració amb els ens locals fins a la participació d’aquests en la titularitat de la mateixa Agència.
A nivell territorial, l’Agència de Salut Pública de Catalunya es vincula, a través dels seus serveis regionals, als Governs Territorials de Salut, i contribueix a potenciar la cooperació amb els ens locals i supralocals i a enfortir la transversalitat i la continuïtat de les actuacions.
Es crea també el Sistema d’Informació en Salut Pública, que estarà integrat en el Sistema d’Informació de Salut. Es tracta d’un sistema organitzat d’informació sanitària orientat a la vigilància i l’acció en salut pública, a la gestió del qual contribueix de manera decisiva l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
Estructura de la Llei
La Llei s’estructura en cinc títols. En el títol primer s’enuncien les disposicions generals que tracten sobre l’objecte de la Llei. En el segon, es recull el conjunt de polítiques en matèria de salut pública, les prestacions, la formació, la recerca, la informació i la comunicació. El títol tercer tracta sobre els sistema organitzatiu de la salut pública i recull la creació de l’Agencia de Salut Pública de Catalunya. El títol quart es refereix a la intervenció administrativa, i el cinquè s’ocupa del règim sancionador i tracta de les infraccions i les sancions.
La salut pública en xifres
Actualment el Departament de Salut du a terme moltes activitats de salut pública destinades a preservar la salut de la població davant dels agents físics, químics i biològics presents en el medi, i també a promoure la salut de la població. En destaquem algunes:
196.306 inspeccions d’establiments alimentaris.
59.039 inspeccions ambientals (xarxes de subministrament d’aigua, controls de legionel·la, allotjaments temporals, entitats gestores d’aigua de consum)
99.543 determinacions analítiques
163.356 visites a la indústria alimentària
30.950 visites a menjadors col·lectius i a establiments de comerç minorista
239.319.253 actuacions de control de sacrificis als escorxadors
59 intervencions especials en toxiinfeccions alimentàries
Més de 32.000 consultes preventives d’adolescents (alimentació, sexualitat, salut mental, tabac i addiccions) ateses a les escoles per personal sanitari
Més de 5.000 activitats de promoció de la salut realitzades en l’entorn escolar
Participació de més de 5.700 persones grans en accions de promoció de l’alimentació saludable i activitat física que s’han desenvolupat a 140 centres de gent gran de tot Catalunya
Prop de 5.000 tractaments farmacològics gratuïts de suport a persones amb especial vulnerabilitat que volen deixar de fumar.
Presència del programa Salut als Barris en més de 30 barris desfavorits de Catalunya.
FONT: GENCAT.CAT
dimarts 6 d’octubre de 2009
La majoria d'atencions telefòniques a l'Oficina de Defensa de la Gent Gran són per maltractaments
La majoria d'atencions telefòniques a l'Oficina de Defensa de la Gent Gran són per maltractaments
Durant la celebració del 5è Ple de l'Experiència, organitzat el 5 d'octubre pel Departament d'Acció Social i Ciutadania i el Consell de la Gent Gran, en col·laboració amb el Parlament, la consellera Capdevila va fer balanç de les polítiques dutes a terme pel Govern en matèria de gent gran. La consellera va destacar la utilitat de l'Oficina per a la promoció dels Drets i la Defensa de la Gent Gran (ODG), un servei d'atenció telefònica que l'any passat va atendre moltes trucades sobre diversos temes. Els més recurrents van ser els maltractaments, les sol·licituds d'ajudes i les restriccions de visites entre avis i néts i a les residències.
Carme Capdevila va anunciar que la majoria de trucades rebudes a l'ODG han estat per assumptes de maltractaments, ja sigui per qüestió de negligència o abandonament de familiars molt propers o per espoli econòmic, en molts casos duts a terme pels propis fills o filles. La Consellera va condemnar aquests "abusos" i va considerar que aquestes conductes són una autèntica xacra que, conjuntament amb el risc de pobresa i d'exclusió social que pateix aquest col·lectiu, cal combatre amb totes les energies. Va afirmar que "és intolerable que actes d'aquests passin en un país avançat i cohesionat" i va destacar que cal continuar creant els Protocols de maltractaments a la gent gran perquè són "una eina bàsica per a detectar i impedir aquests tipus de conducta".
Relació de trucades per tipologia:
Assumptes
Percentatge
Maltractaments
28,00%
Sol·licitud d'ajudes
22,00%
Restriccions de visites entre avis-néts i a residències
13,60%
Habitatge
13,60%
Assessorament jurídic
5,5%
Sol·licitud de vivenda assistida a gent gran
4,00%
Altres
13,30%
FONT: DIXIT
Durant la celebració del 5è Ple de l'Experiència, organitzat el 5 d'octubre pel Departament d'Acció Social i Ciutadania i el Consell de la Gent Gran, en col·laboració amb el Parlament, la consellera Capdevila va fer balanç de les polítiques dutes a terme pel Govern en matèria de gent gran. La consellera va destacar la utilitat de l'Oficina per a la promoció dels Drets i la Defensa de la Gent Gran (ODG), un servei d'atenció telefònica que l'any passat va atendre moltes trucades sobre diversos temes. Els més recurrents van ser els maltractaments, les sol·licituds d'ajudes i les restriccions de visites entre avis i néts i a les residències.
Carme Capdevila va anunciar que la majoria de trucades rebudes a l'ODG han estat per assumptes de maltractaments, ja sigui per qüestió de negligència o abandonament de familiars molt propers o per espoli econòmic, en molts casos duts a terme pels propis fills o filles. La Consellera va condemnar aquests "abusos" i va considerar que aquestes conductes són una autèntica xacra que, conjuntament amb el risc de pobresa i d'exclusió social que pateix aquest col·lectiu, cal combatre amb totes les energies. Va afirmar que "és intolerable que actes d'aquests passin en un país avançat i cohesionat" i va destacar que cal continuar creant els Protocols de maltractaments a la gent gran perquè són "una eina bàsica per a detectar i impedir aquests tipus de conducta".
Relació de trucades per tipologia:
Assumptes
Percentatge
Maltractaments
28,00%
Sol·licitud d'ajudes
22,00%
Restriccions de visites entre avis-néts i a residències
13,60%
Habitatge
13,60%
Assessorament jurídic
5,5%
Sol·licitud de vivenda assistida a gent gran
4,00%
Altres
13,30%
FONT: DIXIT
divendres 18 de setembre de 2009
Principals dades demogràfiques població marroquina empadronada a Catalunya
La immigració en xifres es presenta una selecció de dades sobre el col·lectiu de nacionalitat marroquina que viu a Catalunya. El marroquí constitueix el grup estranger més nombrós, i també el que més anys porta a Catalunya (la seva presència ja arrenca dels anys 70). I, de tots els països d'origen de població estrangera, és el país més proper. És, per tant, una migració de proximitat, amb totes les conseqüències que se'n deriven. La combinació de la proximitat geogràfica, la gran magnitud demogràfica i la dilatació temporal en l'arribada deriva en una gran heterogeneïtat en la seva composició social, cultural, econòmica, familiar i lingüística.
Demografia
Principals dades demogràfiques de la població marroquina
El marroquí constitueix el col·lectiu més nombrós de població estrangera empadronada a Catalunya des de fa més de quinze anys. Actualment en representen el 19%, el que equival a un 3% de la població total. Són més de 225.000 les persones d'aquesta nacionalitat que viuen a Catalunya; es tracta d'un grup de població molt jove, amb una mitjana d'edat de 27 anys i amb més proporció d'homes que de dones.
Distribució
Distribució territorial
El col·lectiu marroquí té un nivell d'assentament considerable i es distribueix de manera força homogènia en el territori: només a un de cada quatre municipis de Catalunya no hi resideix cap estranger d'aquesta nacionalitat. Els municipis amb més volum de marroquins no es concentren tots a l'Àrea Metropolitana, així com tampoc aquells que tenen els percentatges més alts sobre la població estrangera o la total, que solen ser municipis petits o mitjans.
Treball
Mercat de treball
La seva participació en el mercat de treball ha augmentat ininterrompudament al llarg dels anys, ja que en gran part es tracta de persones en plena edat laboral. Tot i així, l'actual situació econòmica també els ha repercutit: les afiliacions han experimentat una davallada des de juny de 2008 i les taxes d'atur han augmentat de manera notable, mantenint-se, des d'aleshores, per sobre de les taxes del conjunt de la població i de la resta d'estrangers.
Educació
Educació
L'augment d'alumnat marroquí a les aules ha anat paral·lel al creixement d'aquesta població. Actualment constitueix la quarta part de l'alumnat estranger, i es concentra sobretot en les etapes de Primària i Secundària Obligatòria. En els nivells post-obligatoris, però, hi ha una davallada del nombre d'alumnes. Pel que fa a la titularitat dels centres, existeix una clara concentració de l'alumnat marroquí en els centres públics.
FONT: GENCAT.CAT
Acció social edita llibre per difondre coneixement dels usos del temps per promoure canvi cultural
La publicació vol aprofundir en el coneixement dels usos del temps i ajudar a promoure un canvi cultural en l’organització del temps en la vida quotidiana
La secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Carme Porta, ha presentat avui el llibreTemps i Cura. La coresponsabilitat social de la cura a la vida quotidiana. Aquesta publicació, editada pel Departament d’Acció Social i Ciutadania, vol aprofundir en el coneixement dels usos del temps i ajudar a promoure un canvi cultural en l’organització del temps en la vida quotidiana.
El llibre està coordinat per la doctora en sociologia, Cristina Brullet, i compta amb articles del sociòleg Salvador Cardús; la doctora en ciències econòmiques i empresarials i professora de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona, Cristina Carrasco; la doctora en geografia humana i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Maria Prats; i la sociòloga i investigadora, Teresa Torns.
La publicació tracta temes com les relacions familiars i les responsabilitats de la cura a la vida quotidiana, les polítiques de conciliació o la relació entre temps, cura i drets de ciutadania. El text també repassa algunes de les iniciatives en polítiques del temps que s’estan aplicant a Catalunya i aposta per una nova organització social de la cura basada en la coresponsabilitat i reciprocitat entre homes i dones.
Aquest llibre s’emmarca en la promoció de les polítiques del temps que està desenvolupant la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania a través del Pla Estratègic d’Usos i Gestió del Temps de la Vida Quotidiana 2008-2018. És el segona publicació sobre aquesta temàtica que realitza el Departament. L’any passat ja es va editar l’estudi Temps de famílies: anàlisi sociològica dels usos del temps dins de les llars catalanes a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància.
dijous 10 de setembre de 2009
Comença la segona fase de la campanya sobre els efectes del tabac “El fum és fatal”
L’objectiu d’aquesta campanya és sensibilitzar i informar la població dels components del fum del tabac i dels seus efectes negatius sobre la salut
El Departament de Salut presenta la segona onada de la campanya d’informació i sensibilització sobre els efectes del consum del tabac sota el lema “El fum és fatal”, que es desenvoluparà en els mitjans de comunicació des del dia 7 de setembre fins al 4 d’octubre de 2009.
L’antecedent:
Durant el mes de desembre de 2009 es va portar a terme la primera fase d’aquesta campanya que pretén informar i sensibilitzar sobre els efectes del fum del tabac i els més de quatre mil components que s’hi troben, i que s’adreça tant a les persones fumadores com a les no fumadores. Es va utilitzar com a suport mediàtic un espot de televisió, bàners a Internet, falques radiofòniques, publicitat escrita, publicitat externa (opis al metro, bars, discoteques, centres comercials...), entre d’altres.
A més de sensibilitzar sobre la toxicitat del fum del tabac, amb aquest àmplia acció també es pretenia augmentar el coneixement i la utilització dels recursos assistencials existents per deixar de fumar, com són les consultes als centres de salut i a les farmàcies, les unitats de tabaquisme i, especialment, la línea telefònica d’ajut al fumador de Sanitat Respon (tel. 902 111 444).
Com a resultat directe de la campanya:
- 1.806 persones, entre el 9 de desembre 2008 i el 15 de febrer 2009, van trucar a la línia telefònica i 621 van iniciar tractament de deshabituació.
- Es van repartir 152.000 postals i 49.000 braçalets i es van recollir 12.204 cigarretes en les diverses accions de carrer realitzades.
- Es van planificar 21.084.455 impactes en mitjans de comunicació: televisió, ràdio, premsa escrita i publicitat exterior principalment.
La nova campanya:
Atès que és important que les campanyes de sensibilització es realitzin de forma periòdica, i tenint en compte que els missatges utilitzats en la primera fase de la campanya han estat ben valorats, se n’ha planificat una segona fase que ha de permetre diversificar i ampliar els mitjans de comunicació emprats, amb un efecte acumulatiu i sinèrgic, ja que es vol aprofitar el record i la sensibilització prèvia amb tots els elements utilitzats anteriorment.
Aquesta nova onada de la campanya estarà basada en:
- publicitat exterior: opis al metro i FGC a Barcelona, banderoles a les ciutats de Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona, publicitat als autobusos (integral a la part del darrere) a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona;
- ràdio: falques de vint segons a les emissores generalistes i radiofòrmules;
- materials gràfics: cartells (30.000 unitats), fullets (200.000 unitats), adhesius (100.000 unitats) que es distribuiran a partir de la segona quinzena de setembre en centres hospitalaris, d’atenció primària i ASSIR, unitats de salut laboral, farmàcies entre altres; més endavant, ajuntaments, centres educatius i àmbit laboral.
S’han actualitzat la informació i els continguts de la pàgina web específica (http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir3283/doc27362.html)
des de la qual es pot accedir als materials gràfics (amb alta qualitat d’impressió) i, eventualment, sol·licitar-ne més exemplars al Servei de Publicacions.
Segons dades de l’ESCA del 2006, es calcula que un 29,4% de la població adulta de Catalunya és fumadora (el 25,5% fumen diàriament, el 3,9% són fumadors ocasionals). Malgrat que el 97,7% de les persones fumadores saben que el tabac és perjudicial, només a un 54,3% els preocupa els efectes del tabac sobre la seva salut i 8 de cada 10 persones que fumen no es plantegen deixar-ho en els propers sis mesos. L’ESCA també ens indica que un 63,1% de la població enquestada afirmava que caldria fer més campanyes per conscienciar la població per deixar de fumar.
divendres 28 d’agost de 2009
Vídeo: Què pensen els joves del casal d´infants del Raval (Barcelona)
Vídeo explicatiu del que pensen joves del Casal d´Infants del Raval i del que es troben a peu de carrer en el seu entorn d´exclusió social:
Dotació de 63 milions per garantir assistència jurídica gratuïta amb advocat per a persones sense recursos
El Departament de Justícia destina més de 63 milions d’euros a garantir l’assistència jurídica gratuïta amb advocat per a les persones sense recursos
La xifra que percebrà el Consell dels Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) per fer front a la prestació d’aquest servei comporta un increment del 18% respecte de l’any passat
Una nova aplicació informàtica permetrà que es puguin tramitar sol•licituds d’assistència jurídica gratuïta per via telemàtica abans de final d’any
El Departament de Justícia destinarà 63.685.511,67 € a l’assistència jurídica gratuïta amb advocat durant aquest any gràcies a l’acord que han signat avui la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i el president del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, Josep Canicio. El conveni preveu un increment del 18% en el pressupost que el Departament destina a la prestació del servei de l’assistència jurídica gratuïta, tractant-se de l’augment més important que registra aquesta partida en els darrers cinc anys. “En aquest temps gairebé hem doblat la quantitat de recursos que es destinen a la garantia de prestar assistència jurídica a persones sense recursos”, ha destacat la consellera de Justícia, Montserrat Tura.
Tal com reflecteixen les següents dades, l’increment del pressupost destinat a l’assistència jurídica gratuïta ha estat constant en els darrers cinc anys.
2006: 40.606.922.13€
2007: 46.543.050.34€
2008:54.918.671.01€
2009: 63.685.511.67€
Sol·licituds via telemàtica
El conveni signat avui també representa un aprofundiment en la millora del servei d’assistència jurídica gratuïta. Així, entre els acords presos, destaca la incorporació de la nova aplicació informàtica AJG, iniciada durant el darrer any, que farà possible la tramitació del procediment de reconeixement del dret d’assistència jurídica gratuïta per part dels diferents organismes implicats i la realització d’aquesta sol·licitud, per part de l’usuari, de manera telemàtica.
L’objectiu és que abans de final d’any l’aplicatiu s’hagi desplegat a tots els col·legis d’advocats de Catalunya. Es pretén així que el ciutadà vegi simplificada la tramitació de la seva sol·licitud i que s’obtingui d’ofici, amb la seva autorització prèvia, la documentació necessària per resoldre-la.
Finalment, l’acord d’avui recull l’obligatorietat per part dels col·legis d’advocats d’establir torns específics en matèria d’assistència a víctimes de violència sobre la dona, estrangeria, menors i detinguts, i de supervisar la formació general i específica dels advocats de formin part de cadascun d’aquests torns.
El Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya i els diferents col·legis d’advocats han de garantir també, segons el conveni, que els ciutadans que accedeixin al servei puguin ser atesos pels professionals en qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya.
La xifra que percebrà el Consell dels Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) per fer front a la prestació d’aquest servei comporta un increment del 18% respecte de l’any passat
Una nova aplicació informàtica permetrà que es puguin tramitar sol•licituds d’assistència jurídica gratuïta per via telemàtica abans de final d’any
El Departament de Justícia destinarà 63.685.511,67 € a l’assistència jurídica gratuïta amb advocat durant aquest any gràcies a l’acord que han signat avui la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i el president del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, Josep Canicio. El conveni preveu un increment del 18% en el pressupost que el Departament destina a la prestació del servei de l’assistència jurídica gratuïta, tractant-se de l’augment més important que registra aquesta partida en els darrers cinc anys. “En aquest temps gairebé hem doblat la quantitat de recursos que es destinen a la garantia de prestar assistència jurídica a persones sense recursos”, ha destacat la consellera de Justícia, Montserrat Tura.
Tal com reflecteixen les següents dades, l’increment del pressupost destinat a l’assistència jurídica gratuïta ha estat constant en els darrers cinc anys.
Cost
2006: 40.606.922.13€
2007: 46.543.050.34€
2008:54.918.671.01€
2009: 63.685.511.67€
Sol·licituds via telemàtica
El conveni signat avui també representa un aprofundiment en la millora del servei d’assistència jurídica gratuïta. Així, entre els acords presos, destaca la incorporació de la nova aplicació informàtica AJG, iniciada durant el darrer any, que farà possible la tramitació del procediment de reconeixement del dret d’assistència jurídica gratuïta per part dels diferents organismes implicats i la realització d’aquesta sol·licitud, per part de l’usuari, de manera telemàtica.
L’objectiu és que abans de final d’any l’aplicatiu s’hagi desplegat a tots els col·legis d’advocats de Catalunya. Es pretén així que el ciutadà vegi simplificada la tramitació de la seva sol·licitud i que s’obtingui d’ofici, amb la seva autorització prèvia, la documentació necessària per resoldre-la.
Finalment, l’acord d’avui recull l’obligatorietat per part dels col·legis d’advocats d’establir torns específics en matèria d’assistència a víctimes de violència sobre la dona, estrangeria, menors i detinguts, i de supervisar la formació general i específica dels advocats de formin part de cadascun d’aquests torns.
El Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya i els diferents col·legis d’advocats han de garantir també, segons el conveni, que els ciutadans que accedeixin al servei puguin ser atesos pels professionals en qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya.
FONT: GENCAT.CAT
dilluns 17 d’agost de 2009
Programació territorial dels recursos d´atenció social especialitzada i domiciliària 2008-2012 a Catalunya
Programació territorial dels recursos d'atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya
L'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) del El Departament d'Acció Social i Ciutadania ha editat la Programació territorial dels recursos d'atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012 i bases per a la nova planificació que té per objectiu centrar les accions i els serveis a desenvolupar.
El document s'organitza en dues parts: en la primera es defineixen la programació de recursos i en la segona s'estableixen les bases per a la nova planificació e cara a l'horitzó de l'any 2012.
Al document hi podeu trobar els següents continguts:
Programació territorial dels recursos d'atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012. Es concreten diversos col·lectius d'atenció (persones grans, persones amb discapacitat psíquica, persones amb discapacitat física, persones amb discapacitat derivada de malaltia mental, persones afectades per drogodependències, persones afectades per VIH/SIDA, Servei d'Ajuda a Domicili i Servei d'Atenció Precoç.
L'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) del El Departament d'Acció Social i Ciutadania ha editat la Programació territorial dels recursos d'atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012 i bases per a la nova planificació que té per objectiu centrar les accions i els serveis a desenvolupar.
El document s'organitza en dues parts: en la primera es defineixen la programació de recursos i en la segona s'estableixen les bases per a la nova planificació e cara a l'horitzó de l'any 2012.
Al document hi podeu trobar els següents continguts:
Programació territorial dels recursos d'atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012. Es concreten diversos col·lectius d'atenció (persones grans, persones amb discapacitat psíquica, persones amb discapacitat física, persones amb discapacitat derivada de malaltia mental, persones afectades per drogodependències, persones afectades per VIH/SIDA, Servei d'Ajuda a Domicili i Servei d'Atenció Precoç.
Bases per a la nova planificació: en el que es defineixen les Bases del nou model de planificació i vincles amb les properes carteres de servei i l'anàlisi de la demanda.
FONT: XARXANET.ORG
Noves incorporacions a la taula de ciutadania i immigració
Noves incorporacions a la Taula de Ciutadania i Immigració
Tal com s'ha informat el passat 30 de juny al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, setze entitats de suport a la immigració i de col·lectius d'origen estranger s'han incorporat a la nova Taula de Ciutadania i Immigració. Els nous membres han estat escollits a través d'una convocatòria pública de selecció, que tindrà una vigència de tres anys. A partir d'ara formaran part de la comissió permanent d'aquest òrgan assessor de la Generalitat en polítiques migratòries.
Es tracta de vuit vocalies que corresponen a organitzacions de caràcter cívic o social que donen suport a la immigració estrangera i vuit més a associacions de persones d'origen immigrat. En concret, les entitats de suport escollides són: la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, la Taula d'Entitats del Tercer Sector, Càritas, Creu Roja, Òmnium Cultural, la Federació d'Associacions de Veïns d'Habitatge Social de Catalunya, la Fundació Ser.Gi i SOS Racisme. Les entitats de persones immigrades són l'Associació de Treballadors Pakistanesos a Catalunya, l'Associació Sociocultural Ibn Batuta (que representa majoritàriament al col·lectiu d'origen magrebí), la Federació d'Entitats Llatinoamericanes de Catalunya (Fedelatina), la Federació d'Entitats Peruanes de Catalunya (Fepercat), la Coordinadora d'Associacions Senegaleses, l'Associació de Dones Xineses a Catalunya, Taghrast – Espai Amazic, i la Associació Romanesa de Catalunya Asocrom.
La nova comissió permanent, que es reuneix amb caràcter periòdic al llarg de l'any, també està integrada per la Secretaria per a la Immigració, que n'ostenta la presidència, per agents econòmics i socials, entitats municipalistes i per dos representants més del Govern en nom de la Comissió Interdepartamental en Immigració de la Generalitat.
La Taula de Ciutadania i Immigració es va crear per decret el 15 d'abril de 2008 i substitueix l'anterior Consell Assessor de la Immigració. S'estructura en una comissió permanent, un plenari, diversos grups de treball i taules territorials.
Tal com s'ha informat el passat 30 de juny al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, setze entitats de suport a la immigració i de col·lectius d'origen estranger s'han incorporat a la nova Taula de Ciutadania i Immigració. Els nous membres han estat escollits a través d'una convocatòria pública de selecció, que tindrà una vigència de tres anys. A partir d'ara formaran part de la comissió permanent d'aquest òrgan assessor de la Generalitat en polítiques migratòries.
Es tracta de vuit vocalies que corresponen a organitzacions de caràcter cívic o social que donen suport a la immigració estrangera i vuit més a associacions de persones d'origen immigrat. En concret, les entitats de suport escollides són: la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, la Taula d'Entitats del Tercer Sector, Càritas, Creu Roja, Òmnium Cultural, la Federació d'Associacions de Veïns d'Habitatge Social de Catalunya, la Fundació Ser.Gi i SOS Racisme. Les entitats de persones immigrades són l'Associació de Treballadors Pakistanesos a Catalunya, l'Associació Sociocultural Ibn Batuta (que representa majoritàriament al col·lectiu d'origen magrebí), la Federació d'Entitats Llatinoamericanes de Catalunya (Fedelatina), la Federació d'Entitats Peruanes de Catalunya (Fepercat), la Coordinadora d'Associacions Senegaleses, l'Associació de Dones Xineses a Catalunya, Taghrast – Espai Amazic, i la Associació Romanesa de Catalunya Asocrom.
La nova comissió permanent, que es reuneix amb caràcter periòdic al llarg de l'any, també està integrada per la Secretaria per a la Immigració, que n'ostenta la presidència, per agents econòmics i socials, entitats municipalistes i per dos representants més del Govern en nom de la Comissió Interdepartamental en Immigració de la Generalitat.
La Taula de Ciutadania i Immigració es va crear per decret el 15 d'abril de 2008 i substitueix l'anterior Consell Assessor de la Immigració. S'estructura en una comissió permanent, un plenari, diversos grups de treball i taules territorials.
Distribueixen 50.000 opuscles amb mesures d´autoprotecció per a dones que paeixen violència domèsticatica
Interior distribueix 50.000 opuscles amb mesures d'autoprotecció per a dones que pateixen violència masclista en l'àmbit de la parella
El Programa de Seguretat contra la Violència Masclista (Dep. Interior, Relacions Institucionals i Participació) ha començat a distribuir 50.000 exemplars de l'opuscle Mesures d'autoprotecció per a dones, que inclou un seguit de recomanacions per afrontar una situació de violència masclista en l'àmbit de la parella en qualsevol de les seves fases: des d'aprendre a detectar-la fins a saber com actuar quan ja s'ha produït l'agressió o quan ja s'han dictat mesures judicials de protecció.
La distribució d'aquest opuscle de funció preventiva respon a l'augment estadístic de casos de violència masclista a l'estiu.
El Programa de Seguretat contra la Violència Masclista (Dep. Interior, Relacions Institucionals i Participació) ha començat a distribuir 50.000 exemplars de l'opuscle Mesures d'autoprotecció per a dones, que inclou un seguit de recomanacions per afrontar una situació de violència masclista en l'àmbit de la parella en qualsevol de les seves fases: des d'aprendre a detectar-la fins a saber com actuar quan ja s'ha produït l'agressió o quan ja s'han dictat mesures judicials de protecció.
La distribució d'aquest opuscle de funció preventiva respon a l'augment estadístic de casos de violència masclista a l'estiu.
Llegir més...
FONT: XARXANET.ORG
divendres 14 d’agost de 2009
Fins el 10 de setembre tens temps de VOTAR TREBALL SOCIAL als Premis Blocs Catalunya
Per segona edició es convoquen els remis Blocs Catalunya del 2009. I pots participar-hi votant el present bloc , que hi pren part en l´apartat d´Educació, CLICANT AQUÍ:
dimarts 28 de juliol de 2009
Les oficines d'atenció a la víctima del delicte disposen d'un programa marc per a l'atenció integral
 | |
Per aquest motiu, la Subdirecció General de Reparació i Execució Penal a la Comunitat ha considerat que calia fer una redefinició de les funcions i una reordenació de les actuacions de les oficines d'atenció a la víctima del delicte, impulsant l'elaboració d'aquest programa marc amb la participació activa de tots els professionals. Llegir més... FONT: XARXANET.ORG | |
El 70% dels nens amb discapacitat aniran a col•legis ordinaris el 2015
| |
Llegir més... FONT: XARXANET.ORG | |
Bones pràctiques: comunitats terapèutiques i pisos amb suport per a persones amb problemes de drogodependències
| ||||
Aquest manual de bones practiques, és fruit de les aportacions de professionals que treballen en aquests equipaments així com dels seus usuaris, oferint “recomanacions de millora de la qualitat en els diferents processos de treball dels recursos residencials per a persones amb problemes de drogodependències” i esdevenint el resultat del desenvolupament d'una de les línies estratègiques del III Pla de qualitat de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS).
| ||||
Web sobre seguretat dels infants a Internet
| |
Aquesta plana web té seccions sobre diferents temes amb informació, consells i enllaços d'interès. | |
La nova pobresa posa a prova les entitats socials
| |
Degut a la crisi que estem patint, moltes persones que venen d'altres països, s'han trobat en què han de demanar ajuda per tenir un lloc on poder viure. Les demandes a les entitats socials son cada dia més nombroses ja que degut a la crisi, moltes famílies han hagut de buscar refugi i trobar altres alternatives per no veure's afectats. Amb això va relacionat els llocs de treball. Famílies senceres s'han quedat a l'atur i les seves hores les aprofiten fent cursos ocupacionals Si vols llegir la noticia sencera pots fer clic aqui | |
Creix el pressupost i les persones remunerades i voluntàries dedicades al tercer sector a Catalunya
L’Anuari 2009 presentat per la Taula d’entitats del Tercer Sector de Catalunya revela un fort creixement del desplegament de serveis socials, així com de la participació ciutadana en l’acció social.
Segons les dades aportades per més de 1.000 entitats catalanes, el tercer sector ha passat a ser “un sector emergent a tenir una presència social i un nivell d’activitats molt elevats” en els darrers anys. Aquesta és la conclusió que aporten les dades de l’Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya, que es va presentar el passat 9 de juliol per la Taula d'entitats del Tercer Sector i l'Observatori del Tercer Sector.
Les dades es basen en un informe que compara les xifres d’aquest any amb les dades recollides l’any 2003. El nombre d’entitats dedicades al tercer sector ha passat de 5.600 a 7.500 mentre que el volum econòmic del sector ha crescut de 900 a milions d’euros a 5.550 milions d’euros. També el nombre de persones compromeses, de forma professional o voluntària, en l’acció social ha vist gairebé doblar la xifra de 2003. A més, el pressupost mig anual de les organitzacions se situa al 2009 en 766.000 euros mentre que a l’any 2003 era de 380.000 euros.
La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras, va destacar que “davant del pessimisme que provoquen les dades sobre la crisi i el creixement de la pobresa, volem reafirmar la voluntat de la força ciutadana per fer una Catalunya més inclusiva". Així mateix, també va afirmar que “el tercer sector som la representació dels més vulnerables i dels sectors sotmesos a l’exclusió social. En aquest sentit el tercer sector aporta una gran contribució a la democràcia fent que tots els sectors de la societat estiguin representats i els drets socials arribin cada cop més a tothom”.
Aquí teniu el vídeo que presenta l'Anuari d'enguany:
Les dades es basen en un informe que compara les xifres d’aquest any amb les dades recollides l’any 2003. El nombre d’entitats dedicades al tercer sector ha passat de 5.600 a 7.500 mentre que el volum econòmic del sector ha crescut de 900 a milions d’euros a 5.550 milions d’euros. També el nombre de persones compromeses, de forma professional o voluntària, en l’acció social ha vist gairebé doblar la xifra de 2003. A més, el pressupost mig anual de les organitzacions se situa al 2009 en 766.000 euros mentre que a l’any 2003 era de 380.000 euros.
La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras, va destacar que “davant del pessimisme que provoquen les dades sobre la crisi i el creixement de la pobresa, volem reafirmar la voluntat de la força ciutadana per fer una Catalunya més inclusiva". Així mateix, també va afirmar que “el tercer sector som la representació dels més vulnerables i dels sectors sotmesos a l’exclusió social. En aquest sentit el tercer sector aporta una gran contribució a la democràcia fent que tots els sectors de la societat estiguin representats i els drets socials arribin cada cop més a tothom”.
Aquí teniu el vídeo que presenta l'Anuari d'enguany:
FONT: CANAL SOLIDARI
divendres 17 de juliol de 2009
Acció Social, entitats del tercer sector i municipalistes constitueixen la Taula d´Iniciativa Social
Acció Social, entitats dels tercer sector i municipalistes constitueixen la Taula d’Iniciativa Social
El Departament d’Acció Social i Ciutadania, les entitats del tercer sector, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis han constituït aquesta tarda la Taula d’Iniciativa Social i Municipal. Aquesta iniciativa, impulsada per la conselleria, farà un seguiment de l’evolució de la crisi i coordinarà les respostes de les administracions i les entitats socials.
En aquesta reunió, la consellera Carme Capdevila ha presentat el protocol que fixa uns criteris mínims i comuns a tot el territori pel pagament de les prestacions d’urgència social. Aquest document s’ha elaborat a petició de les mateixes entitats municipalistes.
El protocol determina que els beneficiaris de les prestacions d’urgència social seran les persones o famílies en situació de vulnerabilitat econòmica, pobresa o exclusió que tinguin dificultats per cobrir les necessitats bàsiques. En aquesta línia, s’estableixen cinc tipus d’ajuts: allotjament i alimentació, habitatge, subministraments de la llar, atenció a menors en situació de risc i atenció sanitària.
El protocol també fixa uns criteris generals bàsics a tenir en compte per definir la situació d’urgència social, que haurà de ser valorada pels serveis bàsics municipals. Un cop s’hagin resolt els expedients, la concessió dels ajuts es vincularan a un Pla Individual d’Atenció Social no només per resoldre la situació d’urgència social sinó també millorar la situació a mig o llarg termini.
Durant la trobada, la consellera Carme Capdevila també ha informat a les entitats socials i municipalistes de la distribució del fons extraordinari de 3,5 milions d’euros per a prestacions d’urgència social. Aquesta partida, inclosa als contractes programa firmats amb ajuntaments de més de 20.000 habitants i consells comarcals, es repartirà en funció de la població.
El Departament d’Acció Social i Ciutadania, les entitats del tercer sector, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis han constituït aquesta tarda la Taula d’Iniciativa Social i Municipal. Aquesta iniciativa, impulsada per la conselleria, farà un seguiment de l’evolució de la crisi i coordinarà les respostes de les administracions i les entitats socials.
En aquesta reunió, la consellera Carme Capdevila ha presentat el protocol que fixa uns criteris mínims i comuns a tot el territori pel pagament de les prestacions d’urgència social. Aquest document s’ha elaborat a petició de les mateixes entitats municipalistes.
El protocol determina que els beneficiaris de les prestacions d’urgència social seran les persones o famílies en situació de vulnerabilitat econòmica, pobresa o exclusió que tinguin dificultats per cobrir les necessitats bàsiques. En aquesta línia, s’estableixen cinc tipus d’ajuts: allotjament i alimentació, habitatge, subministraments de la llar, atenció a menors en situació de risc i atenció sanitària.
El protocol també fixa uns criteris generals bàsics a tenir en compte per definir la situació d’urgència social, que haurà de ser valorada pels serveis bàsics municipals. Un cop s’hagin resolt els expedients, la concessió dels ajuts es vincularan a un Pla Individual d’Atenció Social no només per resoldre la situació d’urgència social sinó també millorar la situació a mig o llarg termini.
Durant la trobada, la consellera Carme Capdevila també ha informat a les entitats socials i municipalistes de la distribució del fons extraordinari de 3,5 milions d’euros per a prestacions d’urgència social. Aquesta partida, inclosa als contractes programa firmats amb ajuntaments de més de 20.000 habitants i consells comarcals, es repartirà en funció de la població.
FONT: ESQUERRA.CAT
dijous 16 de juliol de 2009
Convocatòria subvencions a programes d´atenció a víctimes del tràfic d´esser humans amb explotació sexual
| Oberta la convocatòria de subvencions destinades a programes d'atenció per a les víctimes del tràfic d'essers humans amb finalitats d'explotació sexual. | |
| |
El termini de presentació de les sol•licituds finalitza el 20 de juliol. FONT: BOE.ES | |
Presentat Pla Integral del poble gitano 2009-1013
La Generalitat inverteix 17,7 milions en l’aplicació del Pla integral del poble gitano 2009-2013
Aquest nou Pla per a cinc anys preveu 106 actuacions repartides en 16 àmbits de treball i té com a objectiu principal combatre la situació de desigualtat que pateix la població gitana a Catalunya. El conseller de Governació, Jordi Ausàs, destaca que el Pla incorpora les millores i els canvis sorgits del treball conjunt entre els departaments de la Generalitat i les diferents associacions gitanes i progitanes que hi ha participat.
- El conseller Ausàs durant la presentació
- Reprensentants de la SAC, en un moment de l'acte
El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, acompanyat de les entitats i associacions gitanes de Catalunya, ha presentat el Pla integral del poble gitano 2009-2013. L’objectiu d’aquest nou Pla és combatre des d’una perspectiva global la situació de desigualtat que pateix la població gitana a Catalunya. Amb aquest Pla es persegueix avançar en l’equiparament sociocultural i econòmic d’aquest col·lectiu amb la societat i, alhora, promoure i reconèixer els seus trets propis i culturals.
El conseller Jordi Ausàs ha explicat que “el Pla per aquests cinc anys dóna continuïtat al primer Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya, vigent entre els anys 2005 i 2008, i incorpora les millores i els canvis sorgits del treball conjunt entre els departaments de la Generalitat i les diferents associacions gitanes i progitanes que hi ha participat”. També ha remarcat que “encara queda molt per fer, tot i que ja s’ha pogut copsar resultats importants fruit de l’aplicació del primer Pla, com ara la posada en marxa del projecte Promotors i promotores escolars, l’ensenyament de la llengua romaní o la visibilització de la cultura gitana als centres educatius”.
A més del conseller Jordi Ausàs, que ha presentat l’acte en tant que president del Consell Assessor del Poble Gitano de Catalunya, també hi ha participat el secretari d’Acció Ciutadana del Departament i vicepresident 1r del Consell Assessor, Josep M. Civis, i el president de l’Agrupació d’Entitats per al Desenvolupament del Poble Gitano dels Països Catalans i vicepresident 2n del Consell Assessor del Pla, Àngel Jiménez.
A l’acte també hi han assistit les entitats: l’Associació Cultural Cristiana de Catalunya AGAPE, l’Associació Cultural Gitana Camps Blancs, l’Associació Cultural Gitana de Viladecans, l’Associació Socio-Cultural Lachó Bají Calí, l’Associació Cultural Monàrquica de Girona, l’Associació d’Acció Social i Promoció Juvenil Futur de Lleida, l’Associació Gitana de Mujeres Drom Kotar Mestipén, l’Associació Gitana de Sabadell, el Centro Cultural Gitano La Mina, la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), la Federació de Joves i Gitanes de Catalunya, la Fundació Pere Closa, la Fundació Secretariado Gitano, el Instituto Romanó para Asuntos Sociales y Culturales, l’Associació Cultural Gitana del Maresme i l’Agrupació d’Entitats per al Desenvolupament del Poble Gitano dels Països Catalans.
Més de 3,5 milions d’euros aquest any
En aquesta nova edició, el Pla Integral del poble gitano 2009-2013 compta amb una dotació econòmica total de 17,7760.206 euros per a cinc anys, el que suposa un increment del 41,7% respecte a la primera edició del Pla per als anys 2005 i 2008, que es va fixar per a quatre anys.
Només per a aquest any 2009, el Pla preveu una dotació econòmica de 3.547.000 euros provinent dels diversos departaments de la Generalitat. Per a aquest any, el Departament de Governació i Administracions Públiques és qui inverteix bona part dels recursos, en total 2.158.415 euros, per a l’aplicació del Pla. També destaquen les aportacions d’Educació, amb 956.387 euros; Treball, amb 147.000; Interior, amb 70.986 euros; i Acció Social i Ciutadania, amb 67.000 euros, provinents de les secretaries d’Immigració, Joventut i Infància, així com de l’Institut Català de les Dones.
Per a l’any 2010, els recursos econòmics previstos per part del conjunt de la Generalitat per al desplegament i l’aplicació del Pla són de 3.554.706,98 euros; per al 2011, de 3.550.779,98 euros, i per al 2012, de 3.553.879,98 euros, la mateixa quantitat que la prevista per al 2013.
106 actuacions en 16 àmbits de treball
A través del Pla integral del poble gitano 2009-2013 s’impulsaran un total de 106 actuacions incloses en 16 àmbits de treball: acció social i ciutadania, comerç, cultura, dones i polítiques de gènere, educació, esport, habitatge, política lingüística, justícia, participació, joventut, rehabilitació de nuclis antics, salut, seguretat pública, sostenibilitat i treball.
Entre les línies estratègiques destaquen les actuacions transversals per tal de visibilitzar les persones gitanes en tots els àmbits de la societat. Així, a partir d’aquest Pla s’impulsaran mesures per a la seva equiparació amb la resta de la ciutadania, com ara l’accés o la promoció en el mercat laboral, l’habitatge, l’educació i els estudis universitaris.
Algunes de les actuacions més rellevants són la promoció de projectes de mediació sociocultural als municipis, la promoció escolar, la creació de la Fundació Institut de Cultura del Poble Gitano, la recuperació de la llengua romaní, la inclusió de la cultura gitana al currículum educatiu, les accions de suport per incorporar les persones gitanes als circuits per a l’accés als serveis generals per a la ciutadania, la coordinació interdepartamental entorn el col·lectiu de persones gitanes d’origen immigrant o la mediació civicocomunitària
Procés participatiu de redacció i avaluació
El procés de desenvolupament d’aquest nou Pla és el resultat d’un treball compartit entre diversos departaments de la Generalitat, les entitats gitanes a través del Consell Assessor del Poble Gitano, els ens locals i les organitzacions de l’àmbit social, sindical i cultural.
A més, el Pla compta amb un procés d’avaluació contínua que farà el seguiment de la implementació de les actuacions i una avaluació final per extreure’n el resultat global. L’avaluació constarà de tres informes, dos d’interns i un d’extern, i se centrarà en nou àmbits fonamentals: el funcionament, l’eficiència, la participació, la transversalitat, la perspectiva de gènere, l’impacte sobre la imatge social del poble gitano de Catalunya, la territorialitat del Pla, la transnacionalitat i la inversió econòmica.
FONT: GENCAT.CAT
El sistema de protecció a la infància saturat
| |
El Síndic ha lliurat al Parlament l'informe extraordinari "La protecció a la infància en situació d'alt risc social a Catalunya". El treball ofereix una diagnosi global sobre la situació del sistema protector i evidencia indicadors de saturació i diverses mancances del sistema. L'anàlisi de les xifres evidencia un augment significatiu dels recursos destinats al sistema de protecció, els quals han augmentat un 28% en el període 2003-2007, un esforç quasi equivalent a l'increment del nombre d'infants tutelats (27%). Tanmateix, l'augment del nombre de professionals dels equips d'atenció a la infància (EAIA) i de places residencials no han impedit que els centres estiguin al límit o per sobre de la seva capacitat o que molts infants no puguin disposar del recurs més adequat a les seves necessitats. L'informe destaca, entre moltes dades, la sobreocupació d'alguns centres, alguns dels quals amb una ocupació propera al 150% de la seva capacitat, el fet que hi hai 190 infants en espera de plaça en un centre residencial o la gran manca de famílies d'acolliment, cosa que ha fet que aquest recurs vagi minvant respecte a l'acolliment residencial. L'informe assenyala també manca de places en centres residencials d'educació intensiva i un dèficit preocupant de centres per atendre infants amb problemes de salut mental. www.sindic.cat | |
La quarta reforma de la llei limita el reagrupament familiar i amplia fins a 60 dies l'estada en un centre d'internament
| |
La reforma preveu concedir permisos de treball als fills reagrupats en edat laboral (16), permisos de residència i treball a les estrangeres víctimes de violència masclista per tal que no tinguin por de denunciar, i possibilitarà reunir la parella de fet en les mateixes condicions que un matrimoni. A més, els menors d'edat podran ser escoltats per un advocat abans de ser repatriats als seus països d'origen. Així mateix, la nova Llei d'estrangeria preveu que no es castigarà aquelles ONG que prestin assistència humanitària als immigrants il•legals i tampoc retallarà els seus drets. Font: XARXANET.ORG | |
Informe extraordinari "La protecció de la infància en situació d'alt risc social a Catalunya"
L'anàlisi de les xifres evidencia un augment significatiu dels recursos destinats al sistema de protecció, els quals han augmentat un 28% en el període 2003-2007, un esforç quasi equivalent a l'increment del nombre d'infants tutelats (27%). Tanmateix, l'augment del nombre de professionals dels equips d'atenció a la infància (EAIA) i de places residencials no han impedit que els centres estiguin al límit o per sobre de la seva capacitat o que molts infants no puguin disposar del recurs més adequat a les seves necessitats.
Aprovat el Projecte de llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència
El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència, una nova norma que recull tota la legislació actual catalana sobre la infància i l’adolescència i que introdueix novetats en aspectes com la protecció davant el maltractament de menors, el procediment de desemparament, o el procés d’acolliment, amb dues noves modalitats: el permanent i l’especialitzat. La llei també prioritza que en casos de maltractament familiar sigui la persona maltractadora qui deixi la llar en lloc de l’infant, entre altres mesures.
FONT: GENCAT.CAT
Disponibles les versions en català, aranès, castellà, anglès i francès del Pacte per a la Immigració
| |
Les diverses versions, disponibles en format PDF, estan a l'abast de totes les persones, entitats i institucions d'arreu del món que tinguin interès en conèixer les mesures que estableix el Pacte. Les trobareu aquí. De forma paral·lela, la Secretaria per a la Immigració també ha iniciat un procés de distribució d'exemplars del document en les diverses llengües a diferents actors de l'àmbit de la immigració tant de l'Estat espanyol com de la resta de la Unió Europea. | |
divendres 3 de juliol de 2009
Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010-2013
El Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya és un instrument tècnic del Govern que té per objecte ordenar el conjunt de mesures, recursos i accions necessaris per assolir els objectius de la política de serveis socials. L'elaboració del primer Pla Estratègic de Serveis Socials dóna compliment a l'objectiu del Pla de Govern 2007-2010 de desplegar la llei 12/2007 de serveis socials. Abans de l'aprovació del Pla estratègic per Acord del Govern, cal que el Parlament de Catalunya s'hi pronunciï.
El Pla Estratègic cobreix el conjunt del sistema públic de serveis socials del territori de Catalunya, és a dir inclou els serveis socials de titularitat de l'Administració de la Generalitat, de les entitats locals i d'altres administracions així com els que l'administració concerti amb les entitats d'iniciativa social o privada. El Pla Estratègic ha de respectar el principi d'autonomia local, així com tendir al principi de subsidiarietat.
El sistema públic de serveis socials atén situacions de necessitats d'un ampli ventall de població en situació de dependència o vulnerabilitat social: gent gran; persones amb discapacitats; infants, adolescents i joves i les seves famílies; dones maltractades; persones amb malaltia mental; persones drogodependents, i persones en situació d'exclusió social, en general.
El nou pla aporta un nou marc de referència per als propers 4 anys a les actuacions en matèria de serveis socials realitzades pel Departament, pels ens locals i pel sector privat, molt especialment pel que fa al tercer sector, ja que fonamenta l'actuació del sistema en les necessitats personals bàsiques i en les necessitats socials.
L'elaboració del Pla Estratègic consta de dues fases. En primer lloc, la fase de diagnòstic que avalua les necessitats de serveis socials de la població catalana i la situació de l'oferta de prestacions del sistema català de serveis socials. En segon lloc, la fase de planificació que estableix els objectius estratègics de cada component del sistema català de serveis socials amb una perspectiva temporal quadriennal.
El Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010-2013 es realitza a través d'un procés de participació amb el conjunt d'entitats representatives dels diferents sectors de població que són usuaris dels serveis socials. Compta també amb una àmplia participació a nivell territorial que permet una concreció final del Pla Estratègic 2010-2013 per a cada demarcació territorial de la Generalitat de Catalunya. Aquest Pla Estratègic substituirà el IV Pla d'Acció Social.
FONT: GENCAT.CAT
dijous 2 de juliol de 2009
Càritas preveu atendre 45.000 persones l´any 2009
Càritas va atendre 45.058 persones l'any passat, un 66% més que el 2007. Les xifres són més demolidores aquest any, ja que des del gener fins al maig s'han beneficiat dels serveis de Càritas 31.000 persones, les mateixes que en tot l'any 2007. Darrere d'aquests números s'amaguen persones que no poden fer front a les necessitats bàsiques com l'habitatge i el menjar. L'entitat, que depèn de l'Església catòlica, alerta que cada cop són més els que requereixen els seus serveis per primer cop. Fins i tot hi ha persones que «tenen ingressos de 1.500 euros que demanen menjar per poder pagar la hipoteca», explica el director de Càritas, Jordi Roglà. La població que demana ajuda a Càritas creix progressivament des del 2004.
Entre el 2007 i el 2008, però, la xifra de gent que va requerir els serveis d'aquesta entitat es va disparar. Segons la memòria de Càritas, l'any passat va atendre 45.058 persones, la qual cosa representa un increment del 66% respecte del 2007. La dada «més preocupant» és la referent al nombre de menors atesos, que ha augmentat un 124% en un any. La cap de gestió social, Mercè Darnell, advertia que «si la pobresa infantil es fa crònica es pot arrossegar al llarg de tota la vida». Les dades dels primers cinc mesos d'aquest any no permeten ser optimista; del gener al maig, Càritas ha atès 31.000 persones, les mateixes que en tot l'any 2007.
La diòcesi amb més demanda d'ajuda és la de Terrassa, amb 12.076 persones, seguida de la de Barcelona, amb 11.309, i la de Sant Feliu, amb 6.725. Tot i que la majoria continuen sent immigrants, tres de cada deu persones són nascudes a l'Estat.
L'entitat alerta, a més, que el 40% dels qui han requerit els seus serveis aquest any ho han fet per primera vegada. El perfil dels qui van a Càritas són famílies amb fills (49%). La majoria són a l'atur (72%), només un 13% treballen i el 8% tenen alguna feina en l'economia submergida, un percentatge que, segons Darnell, podria ser molt superior.
FONT: XARXANET.ORG
La FCVS posa en marxa la BORSA de VOLUNTARIAT
La Borsa de VOLUNTARIAT de la Federació Catalana de Voluntariat Social ja és una realitat. Comprova-ho! Clica a www.voluntaris.cat.
A partir d'aquest moment s'inicia un camí en el qual les ENTITATS FEDERADES de la FCVS ja poden fer les seves peticions per tenir voluntaris i els voluntaris poden veure quines ofertes hi ha a la borsa. El Voluntariat Social, com ja sabeu, és una xarxa de persones que: * Fan un servei en benefici de persones amb mancances bàsiques.
* El fan perquè volen, sense cap coacció externa.
* Ho fan en el si d'una organització. * Sense cap remuneració, ni esperar res a canvi.
* El voluntariat té reconeguts uns drets i deures (www.federacio.net). Com s'estructura la borsa de voluntariat social:
1.- Cada Entitat Federada té una contrasenya com a usuària i una contrasenya per poder publicar d'una manera fàcil les seves peticions de voluntariat. També pot actualitzar les dades de l'entitat d'una manera senzilla perquè els internautes puguin comunicar-s'hi.
2.- La resta de l'estructura s'ha realitzat de la manera següent: Peticions per comarques, disponibilitat personal del voluntari, àmbit en el qual vol realitzar el seu voluntariat i la dedicació que podrà oferir a les entitats. +info: comunicacio@federacio.net
FONT: XARXANET.ORG
dimecres 1 de juliol de 2009
Twitter de TREBALL SOCIAL
A partir d´ara podràs seguir les informacions del webloc de TREBALL SOCIAL , mitjançant l´eina de miniblogging TWITTER. Si ets usuari de TWITTER, ja t´hi pots subscriure´t a l´adreça:
dimarts 30 de juny de 2009
El Govern català aprova el Projecte de llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència
El Govern aprova el Projecte de llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència
- La nova norma aglutina tota la legislació que hi ha sobre infància i adolescència
- Permetrà que en casos de maltractament familiar sigui la persona maltractadora qui marxi de casa, enlloc de l’infant
- La nova Llei vol evitar que els nens hagin de declarar dues vegades per un cas d’abús o maltractament
- El Govern també ha aprovat construir 32 nous centres educatius i ha destinat gairebé 10 milions d’euros per millorar els dèficits d’algunes urbanitzacions
- A més, ha destinat 35 milions al Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) i ha impulsat infraestructures científiques de l’àmbit agroalimentari
El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència, una nova norma que recull tota la legislació actual catalana sobre la infància i l’adolescència i que introdueix novetats en aspectes com la protecció davant el maltractament de menors, el procediment de desemparament, o el procés d’acolliment, amb dues noves modalitats; el permanent i l’especialitzat.
La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, juntament amb la directora general de Comunicació del Govern, Aurora Masip, ha comparegut a la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l’Executiu, ha explicat que la nova Llei suposa un “canvi de paradigma importantíssim” a l’hora de legislar sobre la infància i l’adolescència perquè incorpora la prevenció a les polítiques de protecció, fins ara majoritàries. “Fins ara fins les lleis existents s’havien fet envers la protecció de la infància, i només entraven a regular situacions en què s’estava en situació de risc o desemparament”.
A partir d’ara, a banda de promoure i regular les mesures per pal·liar les situacions de risc, s’incorporen i dicten normatives pel que fa la prevenció, l’atenció, la promoció i la participació d’aquests col·lectius. “La llei, per tant, per primer cop s’adreça a tota la població infantil i adolescent de Catalunya, i està pensada per millorar el benestar dels nostres infants i de tots aquells que es troben en situació de risc i desemparament”, ha conclòs Capdevila.
Es tracta d’una llei adreçada a tots els infants i adolescents que estan domiciliats a Catalunya, un total de 1.283.493 infants i adolescents entre 0 i 17 anys, i que té com a objectiu principal “millorar el benestar dels nostres infants i de tots aquells que es troben en situació de risc i desemparament”.
La consellera Capdevila ha donat a conèixer les darreres dades pel que fa a infància adolescència en situació de risc a Catalunya. Del total d’1’2 milions d’infants i adolescents, 10.822 estan en situació de risc o sota alguna mesura de protecció. D’aquests, 7.448 estan tutelats, 2.566 ingressats en centres d’acolliment o residencials i 4.882 estan atesos en família, sigui la família natural o no. La consellera ha destacat també que, pel que fa a les mesures dedicades a la prevenció, és important assenyalar que hi ha 6.236 infants i adolescents més que són usuaris de centres oberts.
Entre les novetats més destacades que aporta la normativa hi ha el fet que prioritza que en casos de maltractament familiar sigui la persona maltractadora qui deixi la llar, enlloc de l’infant. Generalment fins ara, en cas de maltractament infantil, calia separar el menor del seu domicili o nucli familiar. També vol evitar la doble victimització, és a dir, que els infants hagin de declarar dues vegades per un cas d’abús o maltractament.
A més, un altre dels elements destacats és “que permetrà agilitzar totes les adopcions nacionals perquè s’escurcen els terminis per oposar-se a l’acolliment preadoptiu”, ha emfatitzat la consellera. Igualment, pel que fa als casos d’acolliment, “és molt important la nova regulació perquè es crea l’acolliment permanent per a infants que no volen o no poden ser adoptats i es regula la unitat de convivència de dedicació exclusiva per a l’acolliment, de la qual ja se n’està fen una prova pilot”, ha explicat.
Pel que fa la prevenció, i també com a novetat, la norma fa una separació entre les situacions de risc social i el desemparament. Fins ara, per tal que un infant accedís a una mesura de protecció se l’havia de desemparar. Ara només s’haurà de fer si la mesura de protecció ho requereix.
Temps límit per oposar-se al desemparament i a la protecció
La norma també estableix un temps límit per oposar-se judicialment a les resolucions de desemparament i a les mesures de protecció. D’aquesta manera s’evita que els infants hagin de patir situacions d’incertesa, que a vegades l’alentiment dels processos d’oposició pot provocar. Fins ara, es podien iniciar en qualsevol moment, sense importar quan s’havia dictat la resolució.
En el cas de l’acolliment preadoptiu, que és el pas previ obligatori abans de l’adopció, el termini que tenen els progenitors per oposar-s’hi és de dos mesos. “Escurçar aquests terminis –ha explicat la consellera- ha de permetre agilitzar totes les adopcions nacionals i donar més seguretat als pares i mares adoptants i també totes les garanties legals que necessiten els pares biològics”.
Més participació dels infants
La norma també crea la figura del procurador de la infància i l’adolescència, per tal de donar plena efectivitat al dret dels infants i adolescents tutelats per la Generalitat a ser escoltats.
Per promocionar la participació dels infants i adolescents, el Projecte de llei crea un Consell Nacional de la Infancia perquè els infants puguin participar d’aquelles decisions que els afecten. A més, també contempla la creació de Taules Territorials d’Infància, que coordinaran les diferents administracions i institucions implicades en la detecció i intervenció davant dels maltractaments infantils.
Noves modalitats d’acolliment: especialitzats i permanents
El Projecte de llei inclou dues noves modalitats. D’una banda, l’acolliment familiar permanent, que es durà a terme quan el desemparament sigui pràcticament definitiu, però no sigui possible l’adopció o no es consideri l’opció més favorable per al menor.
D’altra banda, l’acolliment familiar en unitat convivencial d’acció educativa està adreçat a infants i adolescents tutelats que requereixen d’una atenció més especialitzada: menors amb necessitats educatives especials (per causes psíquiques, físiques o sensorials); malalties cròniques i/o trastorns de conducta i grups de germans.
La consellera Capdevila ha explicat que actualment s’està treballant en una prova pilot per avaluar el funcionament d’aquest tipus d’acolliment i s’espera que a finals d’any, encara que no s’hagi aprovat la llei, es puguin aplicar aquestes unitats. Aquest tipus d’acolliment requereix que un dels membres de la família compti amb una titulació específica, formació i experiència per atendre les necessitats especials d’aquests infants i adolescents.
Tota la legislació en un Projecte de llei
Aquest Projecte de llei reuneix en un sol text tota la legislació sobre infància i adolescència, tant aquella que s’adreça a la infància i l’adolescència en general, com aquella que regula la protecció dels menors en situacions de risc o de desemparament. L’objectiu és atendre, protegir i promocionar el benestar personal i social dels infants i dels adolescents, i garantir l’exercici dels seus drets i responsabilitats.
La nova norma situa l’infant i l’adolescent com a subjecte de drets i oportunitats i actualitza la normativa que fins ara hi havia en aquest camp per adaptar-la a les noves necessitats i circumstàncies socials. També incorpora el principi de transversalitat en les polítiques d’infància i adolescència, ja que entén que la infància és cosa de tota la societat.
Projectes innovadors de serveis i continguts digitals amb objectius socials
| |
Els projectes que es van presentar a la jornada són projectes subvencionats, en part, per la Convocatòria d'ajuts Serveis i Continguts Digitals 2007/2008 de la Generalitat de Catalunya. Tos ells fan servir les TIC i Internet per aconseguir un objectiu social.
FONT: XARXANET.ORG | |
La taxa d’absentisme es redueix fins a un 30% en les empreses que posen en marxa polítiques de conciliació de la vida personal i laboral
La consellera de Treball, Mar Serna, ha presentat aquest migdia els resultats de l’estudi “Experiències en organització del temps de treball a les empreses de Catalunya”, que analitza la situació de la conciliació de la vida laboral i personal en 600 empreses catalanes. Una de les principals conclusions de l'estudi, realitzat pel Departament de Treball i IESE, és que la taxa d’absentisme en les empreses que posen en marxa polítiques de conciliació de la vida personal i laboral es redueix fins a un 30%.
dilluns 29 de juny de 2009
Acció Social impulsa la campanya “Per què no?” per lluitar contra la discriminació a lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals
La campanya, que inclou un manifest i un joc, s’emmarca en les celebracions del dia de l’Orgull lesbià, gai, bisexual i transsexual
Marta Molina, responsable programa LGTB; Carme Porta, secretària Polítiques Familiars
El Departament d’Acció Social i Ciutadania impulsa la campanya “Per què no?” per lluitar contra la discriminació i sensibilitzar en favor de la normalització de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. La secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania del Departament, Carme Porta, l’ha presentat avui acompanyada de la responsable del Programa per al col·lectiu, gai, lesbià i transsexual, Marta Molina. La campanya es presenta en el marc dels actes de celebració del dia de l’orgull LGBT.
“Per què no?” és una campanya interactiva de participació ciutadana que ensenya a viure la diferència com un fet positiu. És la primera campanya viral institucional per combatre la discriminació i en favor de la normalització de persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.
“Per què no?” és un qüestionament sobre la realitat LGBT i una proposta de sensibilització cap aquest col·lectiu.
La campanya consta de missatges de mòbil, díptics, cartells i una pàgina web en la qual hi ha un manifest i un joc viral. A través de l’adreça http://pkno.gencat.cat s’accedeix a un menú amb un seguit d’enllaços, entre els quals hi ha el joc “Quants petons pots fer?”, en el que cada persona tria la seva opció –dona, home o tots dos- i entra en competició amb la resta de jugadores i jugadors.
Catalunya és capdavantera en la defensa dels drets de totes les persones i un referent internacional en la normalització del col·lectiu LGBT. En els darrers anys, el Govern ha aplicat mesures de reconeixement de drets i en contra de la discriminació. Amb aquesta campanya, el Departament d’Acció Social i Ciutadania continua amb l’impuls de polítiques de generin igualtat plena de les ciutadanes i ciutadans, independentment de la seva orientació sexual.
La campanya parteix de la base que la societat és diversa i que aquesta diversitat inclou també opcions sexuals com les de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i remarca que cal reconèixer la diversitat com un element positiu. En aquest sentit, advoca perquè les persones puguin fer pública la seva orientació sexual i aposta per la sensibilització sobre la realitat LGTB.
La campanya parteix de la base que la societat és diversa i que aquesta diversitat inclou també opcions sexuals com les de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i remarca que cal reconèixer la diversitat com un element positiu. En aquest sentit, advoca perquè les persones puguin fer pública la seva orientació sexual i aposta per la sensibilització sobre la realitat LGTB.
FIONT: GENCAT.CAT
divendres 26 de juny de 2009
Acció Social reforça els serveis socials bàsics per fer front a la crisi
Els ajuntaments de més de 20.000 habitants i els consells comarcals rebran aquest any del Departament d’Acció Social i Ciutadania 162.324.607,7 euros per desenvolupar programes d’atenció social. Així ho recullen els contractes programa en matèria de serveis socials que ha presentat aquest matí la consellera Carme Capdevila acompanyada dels presidents de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, i el de l’Associació Catalana de Municipis, Salvador Esteve.
L’aportació que rebran aquest 2009 els ajuntaments i consells comarcals significa un increment global del 13% respecte els 143.680.841,98 euros que van rebre l’any passat. A la convocatòria d’enguany s’hi han acollit 62 ajuntaments, els 41 consells comarcals i la Mancomunitat de la Plana.
Enguany, la novetat més destacada és l’important increment que registraran les ajudes del Departament destinades a finançar els serveis socials bàsics dels ajuntaments i consells comarcals. Aquests serveis són els que han notat més directament l’impacte de la crisi, ja que actuen com la primera finestra a la qual s’adreça la ciutadania amb dificultats.
Per ajudar-los a donar una resposta satisfactòria aquest any els ens locals rebran 102.049.912,62 euros per finançar els serveis bàsics. Aquesta xifra representa el 62% del total de les subvencions recollides als contractes programa i suposa un increment del 19,4% respecte la que es va concedir l’any passat pel mateix concepte. A aquesta partida cal afegir-hi 3,5 milions més que el Departament ha habilitat excepcionalment aquest any per a actuacions d’urgència social. En total, doncs, són gairebé 106 milions d’euros que Acció Social posa a disposició dels ens locals per fer front a l’impacte de la crisi.
Un informe elaborat a finals de març entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania i els serveis socials locals ja posava de manifest la forta pressió que l’advers context econòmic provocava sobre els serveis bàsics. Aquests havien detectat un increment generalitzat, principalment a les zones industrials, de les demandes d’assistència sobretot per part de persones i famílies que mai s’havien adreçat als serveis socials i que degut a la crisi demanaven ajut i orientació per poder cobrir necessitats bàsiques i assumir el pagament d’algunes despeses.
Així, la nova tipologia de persones usuàries dels serveis socials bàsics la conformen famílies en atur, homes sols i famílies d’origen immigrant en situació irregular o a l’atur, famílies monoparentals en atur o ingressos baixos, famílies amb patologies de salut mental i persones soles amb recursos insuficients.
Entre les demandes principals de les persones que utilitzen els serveis socials bàsics hi ha la cobertura de les despeses d’alimentació, el pagament del lloguer i les hipoteques de l’habitatge habitual i els subministres com l’aigua, la llum o el gas, l’accés a beques escolars per a llars d’infants i el pagament de bolquers, les quotes de l’escola concertada i finalment l’atenció domiciliària.
Davant d’aquesta situació, els ens locals van demanar a Acció Social la inclusió en els contractes programa d’aquest any d'una partida extraordinària destinada a ajudes d’urgència social. El Departament ha respost positivament i aquest any s’han habilitat 3,5 milions d’euros per fer front a aquestes actuacions. A més, els 102 milions d’euros per a serveis bàsics inclouen una partida d’11 milions que permetran reforçar els serveis municipals fins assolir els nivells de cobertura establerts a la cartera de la Llei de serveis socials de 3 treballadors/es socials i 2 educadors/es socials per cada 15.000 habitants.
Més de 60 milions d’euros per a la resta de programes dels contractes
A banda de la injecció de més de 100 milions d’euros per reforçar els serveis socials bàsics i fer front a la crisi, els contractes també distribuiran 60.274.695,08 euros. Aquests diners permetran finançar la resta d’actuacions incloses al programa: transport adaptat; atenció especialitzada de persones amb disminució; atenció especialitzada a la gent gran amb dependència; drogodependències i prevenció de la SIDA; impuls i ordenació de la promoció de l'autonomia personal i l'atenció a les persones amb situació de dependència; inclusió social; atenció a la infància i l’adolescència; famílies monoparentals; dones i els seus fills/es en situació de violència masclista; i integració de les persones estrangeres immigrants.
En aquest sentit els programes relacionats amb l’acollida i integració de les persones immigrades, després dels serveis bàsics, són els més ben dotats econòmicament amb una partida de 15,3 milions d’euros. A continuació se situen els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), amb un ajut global de 14 milions d’euros, i el finançament del transport adaptat amb 6,6 milions d’euros.
La signatura dels contractes programa es deriva de l’Acord Marc en matèria de serveis socials subscrit l’any passat entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis. Aquest Acord, vigent pel període 2008-2011, fixa un nou esquema de coordinació, cooperació i col·laboració interadministrativa per a la prestació i finançament dels serveis socials.
El nou model substitueix el sistema basat en convocatòries de subvencions per un altre d’avaluació d’objectius que permet equilibrar la relació entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania i els ens locals. A través dels contractes programa, la Generalitat i els ens locals acordaran les accions a desenvolupar i avaluaran anualment la consecució dels objectius per determinar les noves aportacions econòmiques. En tractar-se d’actuacions plurianuals, es garanteix als ens locals la seguretat i estabilitat financera per desenvolupar-les.
Precisament, el Govern va aprovar fa dues setmanes la plurianualitat d’una part important dels serveis que s’inclouen als contractes programa. Aquesta plurianualitat compromet la Generalitat a destinar fins el 2011 un mínim de 364.485.871 euros als ajuntaments de més de 20.000 habitants, als consells comarcals i als ens locals supramunicipals pel desenvolupament de programes d’atenció social. Aquesta plurianualitat garanteix als ens locals estabilitat econòmica per finançar programes d’atenció social.
FONT: ESQUERRA.CAT
Subvencions de més de 652 milions d'euros ajuntaments i entitats per desenvolupar programes de serveis socials
El Govern ha destinat 652.339.177 euros a ajuntaments, consells comarcals i entitats d’iniciativa social per desenvolupar programes de serveis socials, des d’aquest any i fins el 2011. D’una banda, subvencionarà amb més de 364 milions d’euros els contractes programa amb ajuntaments i consells comarcals per tal que puguin oferir els serveis socials. D’altra banda, ha aprovat convenis de més de 287 milions d’euros per finançar programes socials d’entitats. Concretament, el Govern subvencionarà amb 287.853.306 euros, durant aquest any i el que ve, entitats sense afany de lucre per tal que desenvolupin programes de serveis socials. Aquests convenis beneficiaran sectors com el de la gent gran, persones amb discapacitat, malaltia mental, drogodependència, sida i tutela.
El Govern també va aprovar el passat 16 de juny la dotació pressupostària corresponent a una part important dels serveis inclosos dins els contractes programa amb ens locals. Servirà per finançar, des d’aquest any i fins el 2011, serveis socials com l’atenció primària, el transport adaptat o l’atenció especialitzada a la gent gran amb dependència. Els ajuts, per un import total de 364.485.871 euros, es destinaran als ajuntaments de més de 20.000 habitants i als consells comarcals. Aquesta inversió es formalitzarà a través dels anomenats contractes programa, que el Departament d’Acció Social i Ciutadania signarà properament amb els ens locals i comarcals.
En un context de crisi com l’actual, el contracte programa, amb actuacions plurianuals, garanteix estabilitat econòmica per finançar programes d’atenció social. Els contractes programa, que es van signar per primer cop l’any passat, fixen un nou esquema de coordinació, cooperació i col·laboració interadministrativa per a la prestació i finançament dels serveis socials. Substitueix l’anterior sistema basat en convocatòries de subvencions i permet equilibrar la relació entre el Departament i els ens locals.
Font: DIXIT
La immigració a Catalunya, en xifres
Demografia
Principals dades demogràfiques de la població estrangera a Catalunya
El segle XXI ha significat un extraordinari esclat migratori internacional a Catalunya. Els fluxos d’entrada al país de persones de nacionalitat estrangera s’han multiplicat per 12 des de 1999 i han fet créixer aquest col·lectiu en més d’un milió de persones en els darrers nou anys. A 1 de gener de 2008 la població estrangera assolia el 15% de la població total de Catalunya, té una estructura més jove que la de nacionalitat espanyola i està força equilibrada per sexes.
Distribució i diversitat
Distribució territorial i diversitat comarcal
La distribució territorial de la població estrangera segueix les pautes de concentració de la població total: ho fa sobretot l’àrea metropolitana de Barcelona, el litoral i les capitals de comarca. Tot i així, en el 98% dels 946 municipis de Catalunya hi resideix com a mínim un estranger i en 38 de les 41 comarques catalanes més d’un 10% de la població total és estrangera. La nacionalitat majoritària per a la majoria de comarques és la marroquina.
Col·lectius
Col·lectius estrangers més nombrosos
A Catalunya conviuen actualment 179 nacionalitats diferents. El col·lectiu més nombrós és el marroquí, que representa gairebé el 19% de tots els estrangers. Li segueixen Romania, Equador i Bolívia. Els diferents col·lectius presenten diferències pel que fa a la seva estructura per edats i sexe i la seva distribució territorial. D’altra banda, les 20 nacionalitats més nombroses suposen més del 78% de tota la població estrangera.
Treball i educació
Mercat de treball i educació
La presència del col·lectiu d’estrangers en el mercat laboral ha estat caracteritzada per alts nivells d’activitat, que han arribat al màxim durant els anys 2007 i principis de 2008. Tot i així, la crisi econòmica s’ha fet notar i ha fet augmentar les taxes d’atur de la població estrangera, especialment altes durant l’any 2009.
D’altra banda, la presència d’alumnat estranger a les aules ha protagonitzat l’augment de la població escolar des del curs 2000-2001, especialment en les etapes de Primària i Educació Secundària Obligatòria. Durant el curs 2007-2008 els alumnes estrangers suposaven el 12,5% del total d’alumnes escolaritzats als centres catalans i es concentraven de manera desigual en els centres de titularitat pública (84,2%) i privada (15,8%).
dijous 11 de juny de 2009
El Govern aprova el projecte de llei que estableix un servei universal d'acollida per a tots els immigrants i d'impuls a la reinserció laboral
El Govern va aprovar el dimarts 2 de juny el Projecte de Llei d’Acollida a les persones immigrades i retornades a Catalunya. Es tracta d'una iniciativa que té com a objectiu fomentar l'autonomia de les persones immigrades perquè siguin menys dependents dels sistemes públics i, d'aquesta manera, incrementar la igualtat d'oportunitats. Per aconseguir-ho, la futura llei crea un servei de primera acollida homogeni i universal a través dels ens locals, un servei que esdevindrà un conjunt d'eines formatives a l'abast dels usuaris. La futura llei estableix el català com a llengua comuna i vehicular en els processos d’acollida, tal i com estableix el Pacte Nacional per a la Immigració.
El servei de primera acollida a través dels ens locals inclourà una entrevista amb un agent d’acollida, informació i formació sobre la societat catalana, el mercat laboral, el dret d’estrangeria i la llengua. L’aprofitament dels cursos es determinarà mitjançant una acreditació que s’obtindrà després de l’assistència continuada a les classes i que ha de servir per a la inserció laboral de les persones immigrades. La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, també ha anunciat que el Govern intentarà arribar a acords amb l’Administració de l’Estat per tal que les certificacions del servei tinguin efecte en els procediments d’estrangeria, tal i com reclama el Pacte Nacional per a la Immigració.
El nou text situa Catalunya com a regió europea de referència en l’acolliment de nouvinguts ja que és la primera comunitat a l’Estat i al Sud d’Europa en impulsar una normativa així. La Llei, que es desplegarà de manera progressiva fins el 2015, s’ha elaborat "recollint anys de bones praxis del món local i amb la seva participació i el de les entitats que hi treballen”, ha destacat Capdevila. La previsió pressupostària de la Llei s’incrementarà en funció dels consistoris que vagin oferint el servei i preveu que hi hagi serveis d’acollida a la totalitat dels municipis catalans amb més de 20.000 habitants. Així, està previst que inicialment, al segon any de la Llei, el serveis s’estengui a 32 municipis, fins arribar als 101 ens locals en finalitzar el seu desplegament, el 2015.
FONT: BUTLLETÍ DIXIT
Subvencions corresponents a l'any 2009 per ajudar a pagar el lloguer a arrendataris amb risc d'exclusió social per motius residencials
Subvencions corresponents a l'any 2009 per ajudar a pagar el lloguer a arrendataris amb risc d'exclusió social per motius residencials
Subvencions destinades a les persones físiques titulars d’un contracte de lloguer la unitat de convivència de les quals tingui uns ingressos no superiors a 2,5 vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM). Tanmateix els destinataris han de trobar-se en una de les circumstàncies següents: ser major de 65 anys, titulars de contractes de lloguer amb pròrroga forçosa; ser llogaters o cessionaris per un altre títol d’habitatges administrats per la Generalitat de Catalunya, per administracions o empreses públiques d’àmbit local, o per entitats sense ànim de lucre; ser titulars d’un contracte de lloguer obtingut o supervisat a través de les borses integrades en la Xarxa de mediació per al lloguer social; ser joves de fins a 35 anys d’edat inclosos, amb ingressos anuals mínims de 5.500 euros, que hagin signat un contracte de lloguer o l’hagin fet supervisar a través de borses joves d’habitatge convingudes amb la Secretaria de Joventut, o de les borses de la Xarxa de mediació per al lloguer social.
Termini: 30 de juny de 2009
FONT: BUTLLETÍ DIXIT
Subvencions per prestacions econòmiques per a famílies amb filles i fills a càrrec
Prestacions econòmiques per a les famílies amb filles i fills a càrrec
Concessió de prestacions econòmiques per a les famílies amb filles i fills a càrrec i s’aproven les bases que han de regir aquesta convocatòria. Les prestacions econòmiques per a les famílies que preveu aquesta Ordre són de caràcter universal per infant a càrrec i per part, adopció, tutela o acolliment múltiple.
Termini: 30 de desembre de 2009
FONT: BUTLLETÍ DIXIT
divendres 5 de juny de 2009
El Govern aprova el Projecte de llei que estableix un servei universal d’acollida per a tots els immigrants i d'impuls a la reinserció laboral
Es crearà un servei de primera acollida homogeni, que inclourà una entrevista amb un agent d’acollida, informació i formació sobre la societat catalana, el mercat laboral, el dret d’estrangeria i la llengua
La Llei estableix el català com a llengua comuna i vehicular, tal com marca el Pacte Nacional per a la Immigració
El Consell de Govern també ha destinat més de 2 milions d’euros per crear 140 noves places per a persones dependents i 78 nous llocs de treball
A més, ha augmentat en un 51% els ajuts al lloguer per a persones amb risc d’exclusió social i ha destinat 6,4 milions a subvencionar la sisena hora dels centres concertats el proper curs escolar
El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei d’acollida a les persones immigrades i retornades a Catalunya, un “servei universal d’acollida” dirigit a totes les persones immigrades que estiguin empadronades a Catalunya o que acreditin un mínim de 90 dies de residència. Es tracta d’”una caixa d’eines per a nouvinguts per fomentar la seva mobilitat social i reduir la seva dependència dels sistemes públics incrementant la seva aportació a la societat”, ha declarat la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, que juntament amb la directora general de Comunicació del Govern, Aurora Masip, ha comparegut a la roda de premsa posterior al Consell de Govern.
La futura llei estableix un servei de primera acollida a través dels ens locals que serà homogeni, i que inclourà una entrevista amb un agent d’acollida, informació i formació sobre la societat catalana, el mercat laboral, el dret d’estrangeria i la llengua. L’aprofitament dels cursos es determinarà mitjançant una acreditació que s’obtindrà després de l’assistència continuada a les classes i que ha de servir per “donar oportunitats a les persones immigrades per a la seva inserció laboral”, ha deixat clar la consellera. Capdevila ha anunciat que el Govern intentarà arribar a acords amb l’Administració de l’Estat per tal que les certificacions del servei tinguin efecte en els procediments d’estrangeria, tal i com reclama el Pacte Nacional per a la Immigració.
La titular d’Acció Social ha explicat que el procés “començarà per l’agent que valora les necessitats de la persona i l’orienta en les primeres passes a la societat”, i ha precisat que “s’intentarà que aquest agent sigui una persona integrada a Catalunya del mateix origen que la persona usuària”.
La futura Llei estableix el català com a llengua comuna i vehicular en el procés d’acollida i reforça l’aprenentatge de la llengua, en la línia de les mesures establertes en el Pacte Nacional per a la Immigració. Concretament, el Projecte de llei contempla oferir, des d’ara fins el 2015, més d’11.700 nous cursos inicials o bàsics de català que s’integraran a l’oferta actual, i que implicaran un increment molt important respecte els 2000 que s’ofereixen ara. Capdevila ha explicat que un cop finalitzat l’assoliment de competències de llengua catalana, s’oferirà a qui ho requereixi formació per adquirir competències en llengua castellana.
El nou text situa Catalunya com a regió europea de referència en l’acolliment de nouvinguts ja que és la primera comunitat a l’Estat i al Sud d’Europa en impulsar una normativa així. D’aquesta manera, “Catalunya –ha dit la consellera d’Acció Social- es reconeix com a societat diversa, amb flux migratori perdurable en el temps, que hem de poder gestionar amb la regularitat i oferint atenció sistematitzada”. La consellera Capdevila ha explicat a més que aquesta Llei permet “desenvolupar competències exclusives en matèria d’integració, recollides en l’Estatut”,a l’hora que dóna compliment al Pacte Nacional per a la Immigració, concretament, al punt sobre l’adaptació dels serveis públics a una societat diversa.
La Llei, que es desplegarà de manera progressiva fins el 2015, neix amb la voluntat “d’homogeneitzar arreu del territori els diferents serveis d’acollida i praxis que ja fan alguns ajuntaments. El text s’ha elaborat recollint anys de bones praxis del món local i amb la seva participació i el de les entitats que hi treballen”, ha destacat Capdevila. La previsió pressupostària de la Llei s’incrementarà en funció dels consistoris que vagin oferint el servei i preveu que hi hagi serveis d’acollida a la totalitat dels municipis catalans amb més de 20.000 habitants. Així, està previst que inicialment, al segon any de la Llei, el serveis s’estengui a 32 municipis, fins arribar als 101 municipis en finalitzar el seu desplegament, el 2015.
L’acollida a Catalunya i en el país d’origen
Tot i que el gruix dels serveis es donaran a Catalunya, el text aprovat avui també contempla oferir el servei de primera acollida ja en el país d’origen, en els casos regulats pel marc legal d’estrangeria, que en aquests moments s’aplicaria bàsicament als reagrupaments familiars.
En l’àmbit català, el nou text contempla un treball conjunt entre el Govern i els ens locals, mantenint l’autonomia municipal i reconeixent la seva experiència acumulada en els darrers anys. “La integració és responsabilitat de totes les administracions però també de tots els sectors socials”, ha dit Capdevila, i és per aquest motiu que el Govern farà un acord amb agents socials per desenvolupar programes d’acollida, integració i gestió de la diversitat a les empreses i centres de treball.
El Projecte de llei també inclou la creació de la futura Agència de les Migracions de Catalunya, un nou òrgan adscrit a la Generalitat que facilitarà i agilitzarà el treball en xarxa amb els ens locals i les entitats que donen suport a la immigració.
El resultat d’un procés participatiu amb ens locals i entitats de tot Catalunya
La llei sorgeix del consens després d’un ampli procés participatiu en el qual hi ha intervingut més de 700 persones d’arreu de Catalunya, càrrecs electes de 208 ens locals i 199 entitats. El text també s’ha debatut amb entitats municipalistes i agents socials.
L’objectiu del Govern és demanar al Parlament la tramitació del Projecte de llei per procediment d’urgència perquè la norma pugui entrar en vigor aquesta mateixa legislatura. La previsió és que les seves disposicions s’apliquin de forma progressiva, de manera que el 2015 estigui completament desplegada.
140 noves places d’atenció a la dependència
En el mateix àmbit de l’acció social, el Consell de Govern ha destinat més de 2 milions d’euros a construir dos nous equipaments d’atenció a la dependència ubicats a Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell) i a Sabadell (Vallès Occidental), i ampliar-ne un d’existent a Súria (Bages). En total, crearan 140 noves places i 78 nous llocs de treball.
Les subvencions aprovades avui, que formen part dels 61,9 milions d’euros traspassats a Catalunya a compte del Fons estatal per a obres de creació i millora de la xarxa d’atenció a la dependència, se sumen als més de 12,7 milions d’euros que el Govern ha aprovat en les darreres setmanes per millorar nou equipaments d’atenció a la dependència, que permetran crear 496 noves places, millorar-ne 8 més i generar 253 llocs de treball.
Fins a 59 milions d’ajuts al lloguer per a persones amb risc d’exclusió social
El Govern d’avui també ha aprovat ampliar l’import de la convocatòria de subvencions per ajudar a pagar el lloguer a persones amb ingressos molt baixos. Aquesta convocatòria, publicada dimarts passat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, comptava amb un import inicial de 39 milions d’euros, i avui el Govern ha acordat ampliar la partida fins als 59 milions d’euros, fet que suposarà augmentar les ajudes en un 51% respecte el 2008. Es calcula que se’n podran beneficiar fins a 28.000 llars que tinguin problemes amb el pagament del seu habitatge de lloguer.
Subvenció de la sisena hora als centres concertats i d’altres acords
Per tal de subvencionar les activitats complementàries pel curs 2009-2010, conegudes com a sisena hora, el Govern ha aprovat avui destinar 6,4 milions. L’acord s’aplicarà el curs 2009-2010 als centres concertats que tenen subscrit amb el Departament d’Educació un contracte programa. Les subvencions aprovades avui beneficien 12.415 alumnes de 27 centres educatius.
El Govern ha aprovat també la constitució dels Governs Territorials de Salut del Barcelonès Nord-Baix Maresme i de l’Alt Penedès, declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de lloc històric, la necròpolis medieval de la comunitat jueva de Barcelona, situada a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona, o la concessió definitiva de ràdio municipal a l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat, i de ràdio comercial a Onda Ramblas de Balaguer, entre d’altres acords.
FONT: GENCAT.CAT
FONT: GENCAT.CAT
dilluns 1 de juny de 2009
Procés participatiu de l'Avantprojecte de Llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat entre dones i homes
Procés participatiu de l'Avantprojecte de Llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat entre dones i homes
Ambit : Participació on-line
L'Institut Català de les Dones, amb la col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana, inicia el procés participatiu de l'Avantprojecte de Llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat entre dones i homes (títol provisional).
Les aportacions per a l'Avantprojecte es poden fer mitjançant un formulari i el termini de presentació finalitza l'11 de juny.
Trobareu el formulari i molta més informació en aquest enllaç.
Organitza: Institut Català de les Dones, Direcció General de Participació Ciutadana
Ambit : Participació on-line
L'Institut Català de les Dones, amb la col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana, inicia el procés participatiu de l'Avantprojecte de Llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat entre dones i homes (títol provisional).
Les aportacions per a l'Avantprojecte es poden fer mitjançant un formulari i el termini de presentació finalitza l'11 de juny.
Trobareu el formulari i molta més informació en aquest enllaç.
Organitza: Institut Català de les Dones, Direcció General de Participació Ciutadana
diumenge 31 de maig de 2009
Informe Parlament any 2008 sobre menor no acompanyats
INFORME AL PARLAMENT 2008
http://www.sindic.cat/site/unitFiles/2420/Informe%20anual%20Sindic%202008_def.pdf
6. Infància
pàgina 159
6.8. Menors estrangers no acompanyats
pàgina 176
En el decurs de l’any 2008, el Síndic ha continuat l’estudi i l’anàlisi de l’actuació d’ofici 01512/07, en relació amb les garanties en els procediments de repatriació per reagrupació de menors immigrants no acompanyats.
Aquest estudi mostra que el procés i el model d’atenció d’aquest col·lectiu mostra disfuncions del sistema quant a aspectes jurídics i tècnics que dificulten la integració i la inserció sociolaboral d’aquests menors a Catalunya i sobre la manca de garanties observades en els processos de repatriació que s’insten per reagrupament familiar.
La situació d’aquests menors és problemàtica des del punt de vista jurídic per la seva doble condició: d’una banda, immigrants irregulars, amb la restricció de drets que aquesta situació comporta i, d’altra banda, menors d’edat, que els garanteix una protecció que no sempre coincideix amb l’ajuda que ells desitgen, però en tot cas és l’ajuda a la qual tenen dret.
Aquests menors emigren sense família, de manera irregular, i es troben en territori català sense representació legal i en situació de desemparament. Per aquest motiu, les mesures de protecció existents al nostre ordenament jurídic són també extensibles a aquests menors.
Els menors immigrants no acompanyats tenen el mateix dret a la protecció pública que els menors catalans.
D’acord amb l’ordenament jurídic vigent, els menors immigrants tenen dret a la protecció pública i, a més, el tenen en igualtat de condicions amb els menors catalans. Aquesta premissa deriva, en primer lloc, de
la Constitució espanyola, que estableix, en l’article 39.4, que “els nens gaudiran de la protecció prevista en els acords internacionals que vetllin pels seus drets”. La remissió de la Constitució als tractats internacionals pel que fa a la protecció de la infància significa evidentment la vinculació a la Convenció internacional sobre els drets dels infants de 1989.
A més dels aspectes ja assenyalats, cal destacar que el Defensor del Poble ha recomanat, en el mateix sentit que el Consell General de l’Advocacia Espanyola, que es notifiquin formalment les resolucions de repatriació als menors i que se’ls escolti prèviament.
Així mateix, ha manifestat la seva preocupació per la manca de garanties que es produeixen en els processos de repatriació d’aquests menors per la manca d’assistència d’advocat que els permeti manifestar la seva oposició.
La Instrucció 6/2004, de la Fiscalia General de l’Estat, determina que la repatriació no és un objectiu que calgui perseguir per damunt de tot. Es tracta d’interessos en conflicte i poden convergir-hi altres interessos com ara la vida, la integritat física o psíquica i el respecte als drets fonamentals dels menors.
De l’anàlisi dels diversos aspectes sobre els processos de repatriació de menors immigrants, i partint de les consideracions jurídiques precedents, el Síndic s’ha adreçat diversos cops al Departament d’Acció Social i Ciutadania per sol·licitar informació sobre les actuacions que es duen a terme i en els processos de repatriació de menors i el grau de compliment de les garanties esmentades anteriorment pel que fa a l’audiència, l’escolta, les notificacions, la traducció i la informació.
El Departament d’Acció Social i Ciutadania argumenta que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència només es limita a fer la proposta de repatriació davant la Subdelegació de Govern i a comunicar que ha fet aquesta proposta al menor interessat. El Departament indica que, d’acord amb el que estableix l’article 92.4 del Reglament de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre els drets i les llibertats dels estrangers a Espanya, els procediments de repatriació per reagrupació familiar, els duu a terme la Subdelegació de Govern, i que és aquesta administració pública la que està obligada a tramitar aquest procediment administratiu d’acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i segons la Llei orgànica 4/2000, d’estrangeria, i el Reglament que la desplega, el Reial decret 2393/2004, de 30 de desembre.
El Departament únicament va deixar constància que tots els menors estrangers, en el moment de la comunicació de la proposta de repatriació, disposen de l’assistència d’un traductor que llegeix la documentació que els menors signen una vegada ha estat degudament explicada.
La DGAIA hauria de garantir el dret de l’infant a una assistència jurídica davant dels processos de repatriació
Així, tot i que l’Administració consideri que només es limita a proposar i que els procediments de repatriació, els duu a terme la Subdelegació de Govern, s’ha de recordar que s’ha d’escoltar l’infant en qualsevol procediment administratiu o judicial que l’afecti, i aquest dret no es garanteix solament demanant formalment
l’opinió de l’infant o amb l’assistència d’un traductor, encara que sigui per mitjà d’un representant, sinó que té com a requisit previ el reconeixement d’altres drets com ara tenir informació sobre les opcions possibles existents i les conseqüències que se’n derivin (Manual de preparació d’informes de drets humans de Nacions Unides de 1998).
Així, tenint en compte la resposta rebuda del Departament d’Acció Social i Ciutadania, el Síndic es va tornar a adreçar al Departament per traslladar-li un conjunt de consideracions i suggeriments.
Primerament, va demanar al Departament que es posicionés davant dels casos de conflicte d’interessos entre el menor i la DGAIA.
En segon lloc, va suggerir la creació d’un protocol d’actuació global que inclogués cadascuna de les intervencions que s’havien de dur a terme i el temps que calia respectar des que el menor era posat a disposició de la DGAIA perquè es complissin totes les garanties en els processos de repatriació per reagrupació familiar que la legislació internacional, estatal i autonòmica assenyalen.
I en tercer lloc, també va suggerir al Departament d’Acció Social i Ciutadania la conveniència de signar convenis de col·laboració amb la Subdelegació de Govern de Barcelona i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, a fi d’establir circuits d’actuació que respectin totes les garanties jurídiques.
Per altra banda, sobre aquest mateix assumpte, el Síndic es va adreçar a la Subdelegació de Govern per
sol·licitar informació, i amb caràcter general va sollicitar:
• Com es practica i es documenta el tràmit d’escoltar el menor previst a l’article 92.4 del Reglament d’estrangeria a l’expedient que es tramita per executar el procediment de repatriació.
• Si el menor està assistit per un intèrpret que pugui informar-lo amb claredat de tot el procediment i dels drets que li corresponen.
• Si les resolucions administratives es notifiquen directament al menor.
• La seva valoració sobre el fet que en els procediments de reagrupació dels menors no acompanyats a Espanya, no sigui obligatòria l’assistència jurídica al menor, ni hi hagi torn d’ofici a aquest efecte.
La Subdelegació de Govern no va donar resposta al Síndic i va indicar que, com a òrgan de l’Administració
General de l’Estat a Catalunya, la institució competent per dur a terme la gestió de la queixa era el Defensor del Poble. Així, el Síndic va adreçar la petició d’informe al Defensor del Poble.
El Defensor del Poble va emetre una resolució que va adreçar a la Subdelegació de Govern de Barcelona amb les recomanacions següents:
1. En els expedients de repatriació de menors no acompanyats que en endavant tramiti la Subdelegació del Govern, cal que s’escolti el menor en el marc del procediment administratiu que aquest organisme iniciï. Aquest tràmit ha de substanciar-se d’acord amb el grau de maduresa i desenvolupament del menor, abans de dictar la resolució.
2. Que es revisin les setanta-dues resolucions de repatriació dictades que es troben pendents d’execució,
amb la retrotracció de les actuacions al moment immediatament anterior a la resolució, a fi de formalitzar el tràmit d’audiència previst a l’article 92.4 del Reial decret 2393/2004.
3. En endavant, i també en relació amb els setanta dos expedients pendents d’execució, que es notifiquin als menors les resolucions que puguin recaure en els expedients de repatriació, amb la indicació dels recursos que hi puguin interposar en contra.
4. Que s’iniciïn els tràmits per a la signatura d’un conveni de col·laboració entre la Subdelegació del Govern de Barcelona i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats d’aquesta ciutat en matèria d’assistència jurídica a menors estrangers no acompanyats, a fi que aquests menors comptin amb la deguda assistència jurídica en els procediments de repatriació que els afectin.
El Defensor del Poble ha instat la Subdelegació del Govern a revisar les resolucions de repatriació.
Aquestes consideracions van en la línia de resolucions anteriors del Síndic. En aquest marc, el Síndic s’ha tornat a adreçar al Departament d’Acció Social i Ciutadania per demanar informació sobre com duu a terme els tràmits d’informació, audiència i notificació al menor la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.
http://www.sindic.cat/site/
6. Infància
pàgina 159
6.8. Menors estrangers no acompanyats
pàgina 176
En el decurs de l’any 2008, el Síndic ha continuat l’estudi i l’anàlisi de l’actuació d’ofici 01512/07, en relació amb les garanties en els procediments de repatriació per reagrupació de menors immigrants no acompanyats.
Aquest estudi mostra que el procés i el model d’atenció d’aquest col·lectiu mostra disfuncions del sistema quant a aspectes jurídics i tècnics que dificulten la integració i la inserció sociolaboral d’aquests menors a Catalunya i sobre la manca de garanties observades en els processos de repatriació que s’insten per reagrupament familiar.
La situació d’aquests menors és problemàtica des del punt de vista jurídic per la seva doble condició: d’una banda, immigrants irregulars, amb la restricció de drets que aquesta situació comporta i, d’altra banda, menors d’edat, que els garanteix una protecció que no sempre coincideix amb l’ajuda que ells desitgen, però en tot cas és l’ajuda a la qual tenen dret.
Aquests menors emigren sense família, de manera irregular, i es troben en territori català sense representació legal i en situació de desemparament. Per aquest motiu, les mesures de protecció existents al nostre ordenament jurídic són també extensibles a aquests menors.
Els menors immigrants no acompanyats tenen el mateix dret a la protecció pública que els menors catalans.
D’acord amb l’ordenament jurídic vigent, els menors immigrants tenen dret a la protecció pública i, a més, el tenen en igualtat de condicions amb els menors catalans. Aquesta premissa deriva, en primer lloc, de
la Constitució espanyola, que estableix, en l’article 39.4, que “els nens gaudiran de la protecció prevista en els acords internacionals que vetllin pels seus drets”. La remissió de la Constitució als tractats internacionals pel que fa a la protecció de la infància significa evidentment la vinculació a la Convenció internacional sobre els drets dels infants de 1989.
A més dels aspectes ja assenyalats, cal destacar que el Defensor del Poble ha recomanat, en el mateix sentit que el Consell General de l’Advocacia Espanyola, que es notifiquin formalment les resolucions de repatriació als menors i que se’ls escolti prèviament.
Així mateix, ha manifestat la seva preocupació per la manca de garanties que es produeixen en els processos de repatriació d’aquests menors per la manca d’assistència d’advocat que els permeti manifestar la seva oposició.
La Instrucció 6/2004, de la Fiscalia General de l’Estat, determina que la repatriació no és un objectiu que calgui perseguir per damunt de tot. Es tracta d’interessos en conflicte i poden convergir-hi altres interessos com ara la vida, la integritat física o psíquica i el respecte als drets fonamentals dels menors.
De l’anàlisi dels diversos aspectes sobre els processos de repatriació de menors immigrants, i partint de les consideracions jurídiques precedents, el Síndic s’ha adreçat diversos cops al Departament d’Acció Social i Ciutadania per sol·licitar informació sobre les actuacions que es duen a terme i en els processos de repatriació de menors i el grau de compliment de les garanties esmentades anteriorment pel que fa a l’audiència, l’escolta, les notificacions, la traducció i la informació.
El Departament d’Acció Social i Ciutadania argumenta que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència només es limita a fer la proposta de repatriació davant la Subdelegació de Govern i a comunicar que ha fet aquesta proposta al menor interessat. El Departament indica que, d’acord amb el que estableix l’article 92.4 del Reglament de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre els drets i les llibertats dels estrangers a Espanya, els procediments de repatriació per reagrupació familiar, els duu a terme la Subdelegació de Govern, i que és aquesta administració pública la que està obligada a tramitar aquest procediment administratiu d’acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i segons la Llei orgànica 4/2000, d’estrangeria, i el Reglament que la desplega, el Reial decret 2393/2004, de 30 de desembre.
El Departament únicament va deixar constància que tots els menors estrangers, en el moment de la comunicació de la proposta de repatriació, disposen de l’assistència d’un traductor que llegeix la documentació que els menors signen una vegada ha estat degudament explicada.
La DGAIA hauria de garantir el dret de l’infant a una assistència jurídica davant dels processos de repatriació
Així, tot i que l’Administració consideri que només es limita a proposar i que els procediments de repatriació, els duu a terme la Subdelegació de Govern, s’ha de recordar que s’ha d’escoltar l’infant en qualsevol procediment administratiu o judicial que l’afecti, i aquest dret no es garanteix solament demanant formalment
l’opinió de l’infant o amb l’assistència d’un traductor, encara que sigui per mitjà d’un representant, sinó que té com a requisit previ el reconeixement d’altres drets com ara tenir informació sobre les opcions possibles existents i les conseqüències que se’n derivin (Manual de preparació d’informes de drets humans de Nacions Unides de 1998).
Així, tenint en compte la resposta rebuda del Departament d’Acció Social i Ciutadania, el Síndic es va tornar a adreçar al Departament per traslladar-li un conjunt de consideracions i suggeriments.
Primerament, va demanar al Departament que es posicionés davant dels casos de conflicte d’interessos entre el menor i la DGAIA.
En segon lloc, va suggerir la creació d’un protocol d’actuació global que inclogués cadascuna de les intervencions que s’havien de dur a terme i el temps que calia respectar des que el menor era posat a disposició de la DGAIA perquè es complissin totes les garanties en els processos de repatriació per reagrupació familiar que la legislació internacional, estatal i autonòmica assenyalen.
I en tercer lloc, també va suggerir al Departament d’Acció Social i Ciutadania la conveniència de signar convenis de col·laboració amb la Subdelegació de Govern de Barcelona i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, a fi d’establir circuits d’actuació que respectin totes les garanties jurídiques.
Per altra banda, sobre aquest mateix assumpte, el Síndic es va adreçar a la Subdelegació de Govern per
sol·licitar informació, i amb caràcter general va sollicitar:
• Com es practica i es documenta el tràmit d’escoltar el menor previst a l’article 92.4 del Reglament d’estrangeria a l’expedient que es tramita per executar el procediment de repatriació.
• Si el menor està assistit per un intèrpret que pugui informar-lo amb claredat de tot el procediment i dels drets que li corresponen.
• Si les resolucions administratives es notifiquen directament al menor.
• La seva valoració sobre el fet que en els procediments de reagrupació dels menors no acompanyats a Espanya, no sigui obligatòria l’assistència jurídica al menor, ni hi hagi torn d’ofici a aquest efecte.
La Subdelegació de Govern no va donar resposta al Síndic i va indicar que, com a òrgan de l’Administració
General de l’Estat a Catalunya, la institució competent per dur a terme la gestió de la queixa era el Defensor del Poble. Així, el Síndic va adreçar la petició d’informe al Defensor del Poble.
El Defensor del Poble va emetre una resolució que va adreçar a la Subdelegació de Govern de Barcelona amb les recomanacions següents:
1. En els expedients de repatriació de menors no acompanyats que en endavant tramiti la Subdelegació del Govern, cal que s’escolti el menor en el marc del procediment administratiu que aquest organisme iniciï. Aquest tràmit ha de substanciar-se d’acord amb el grau de maduresa i desenvolupament del menor, abans de dictar la resolució.
2. Que es revisin les setanta-dues resolucions de repatriació dictades que es troben pendents d’execució,
amb la retrotracció de les actuacions al moment immediatament anterior a la resolució, a fi de formalitzar el tràmit d’audiència previst a l’article 92.4 del Reial decret 2393/2004.
3. En endavant, i també en relació amb els setanta dos expedients pendents d’execució, que es notifiquin als menors les resolucions que puguin recaure en els expedients de repatriació, amb la indicació dels recursos que hi puguin interposar en contra.
4. Que s’iniciïn els tràmits per a la signatura d’un conveni de col·laboració entre la Subdelegació del Govern de Barcelona i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats d’aquesta ciutat en matèria d’assistència jurídica a menors estrangers no acompanyats, a fi que aquests menors comptin amb la deguda assistència jurídica en els procediments de repatriació que els afectin.
El Defensor del Poble ha instat la Subdelegació del Govern a revisar les resolucions de repatriació.
Aquestes consideracions van en la línia de resolucions anteriors del Síndic. En aquest marc, el Síndic s’ha tornat a adreçar al Departament d’Acció Social i Ciutadania per demanar informació sobre com duu a terme els tràmits d’informació, audiència i notificació al menor la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.
divendres 29 de maig de 2009
El 50% de les lesions que pateixen les dones maltractades es localitza en el cap, el tronc i els genitals
- El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació organitza una conferència a càrrec de la doctora Consuelo Barea amb motiu del Dia Internacional per a la Salut de les Dones.
- La violència masclista augmenta el risc de mala salut en les dones que la pateixen, amb seqüeles físiques i posteriorment psicològiques que Barea equipara a les que pateixen les víctimes de tortures.
- L’escanyament és una de les formes més letals de violència domèstica, ja que només en el 16% dels casos produeix lesions evidents. El 64% de dones maltractades ha intentat suïcidar-se en alguna ocasió.
Amb motiu de la celebració avui del Dia Internacional per a la Salut de les Dones, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació ha organitzat la conferència ‘Empremtes de la violència masclista en la salut de les dones’, a càrrec de la doctora Consuelo Barea, una professional amb àmplia experiència en la prevenció de la violència de gènere i l’atenció a les víctimes, la formació als professionals que les assisteixen i l’assessorament a institucions i organismes en aquest àmbit.
FONT: Departament d´Interior Generalitat de Catalunya
FONT: Departament d´Interior Generalitat de Catalunya
Consuelo Barea ha estat acompanyada pel secretari de Seguretat del Departament d’Interior, Joan Delort, i la directora del Programa de Seguretat contra la violència masclista, Alba García. L’acte ha comptat també amb la presència del subdirector operatiu de la Policia, el comissari Josep Milan, i d’altres membres de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra que treballen en els Grups d’Atenció a la Víctima.
La doctora ha explicat que "a més del 80% dels homes que maltracten les seves parelles no se’ls pot considerar malalts” i ha detallat a continuació el procés que pateix una víctima de violència masclista des de l’estadi inicial en què és objecte de crits i insults que li creen un sentiment d’inseguretat i confusió que deriven en depressió fins a l’agressió psicològica oberta. Posteriorment arriba l’aïllament, el control i la intimidació per part del maltractador, pas previ a l’agressió física.
La violència masclista augmenta el risc de mala salut en les dones maltractades, amb seqüeles físiques i posteriorment psicològiques que Barea equipara a les que pateixen les víctimes de tortures. “El 50% de les lesions que pateixen les víctimes de violència masclista correspon al patró central (cap, tronc i genitals). Són comuns els despreniments de retina, el trencament del timpà, les fractures facials i les hemorràgies intracranials pels cops al cap”, ha explicat Barea.
L’escanyament és una de les formes més letals de violència domèstica, ja que només en el 16% dels casos produeix lesions evidents. D’altra banda, el 64% de les dones maltractades a Espanya ha intentat suïcidar-se en alguna ocasió. A més, la majoria de dones que moren assassinades ho són a mans dels seus companys actuals o anteriors.
De mitjana, les víctimes estan sotmeses a maltractaments durant un període de 10,3 anys. En aquest temps, si la dona no troba una sortida, acaba acceptant el maltractament com inevitable. D’aquí la importància del suport que pugui rebre de la societat i de les institucions i professionals que les assisteixen. Aquests professionals també han de preparar-se psicològicament per evitar l’afectació i dotar-se de recursos per afrontar i resoldre els conflictes.
El Cos de Mossos d’Esquadra té un protocol específic d’atenció a les dones maltractades i des del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista s’està duent a terme una campanya per tot Catalunya per tal de donar a conèixer a les dones que pateixen violències masclistes l’ajuda que els hi pot prestar la Policia de la Generalitat.
Per a més informació podeu contactar amb el Gabinet de Comunicació del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació: 93 551 2148/2248/ 2269.
dissabte 23 de maig de 2009
Nova guia 'Viure a Catalunya. Aprenem català des de l'àrab'
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va presentar dilluns 11 de maig la guia "Viure a Catalunya. Aprenem el català des de l'àrab", un material que han editat la Secretaria de Política Lingüística i la Secretaria per a la Immigració. L'objectiu d'aquesta guia és facilitar el coneixement del català entre la població d'origen magribí. Aquest col·lectiu és el més nombrós de Catalunya, amb el 19 per cent del total de població estrangera empadronada als ajuntaments catalans. A banda del vicepresident, a la presentació també hi van participar el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós.
Actualitat
Per difondre la nova guia d'acollida...
El passat 28 d'abril el Departament d'Acció Social i Ciutadania va presentar un nou portal a Internet per a facilitar la integració de les persones nouvingudes a la direcció www.acollida.gencat.cat que està disponible en 10 llengües. Teniu al vostre abast, doncs, un nou instrument que ens ha d'ajudar a fer de les noves i nous catalans una ciutadania més autònoma i, per tant, menys dependent. Per tot això és important que, en la mesura de les vostres possibilitats, pugueu incorporar l'enllaç a aquest web des dels vostres serveis i pàgines web corporatives, per donar a conèixer aquesta eina entre la població interessada i també per incrementar la utilitat dels vostres propis webs. Només es tracta de vincular-lo a l'adreça del portal: www.acollida.gencat.cat
Desenvolupament d'indicadors per a la protecció, el respecte i la promoció dels drets dels infants a la UE
L'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea ha presentat l’informe "Desenvolupant indicadors per a la protecció, el respecte i la promoció dels drets dels nens a la UE" que proposa un conjunt d'indicadors per mesurar com s'implementen, es protegeixen, es respecten i es promouen els drets dels infants arreu de la Unió Europea.
Segons els representants de l'Agència, aquest informe representa un pas important per a l'elaboració de polítiques que facin dels drets dels nens una realitat. Així, Morten Kjaerum, director de l'Agència, ha assegurat que "la situació de molts nens arreu de la UE és preocupant: una cinquena part estan en risc de pobresa, alguns pateixen situacions de violència a les seves famílies o comunitats i els que pertanyen a minories són sovint objecte de discriminació en l'educació. A banda, continuen sent objecte de tràfic cap a la UE i dins de la Unió".
Segons Kjaerum cal una acció concertada a escala de la UE per protegir-los i els indicadors comuns són una bona eina per aconseguir-ho. Els indicadors contemplats a l'informe cobreixen les àrees següents:
- Situació familiar i atenció alternativa
- Protecció davant l'explotació i la violència
- Educació, ciutadania i activitats culturals
- Nivell de vida adequat
FONT: GENCAT.CAT
dijous 21 de maig de 2009
Acció Social i la FAPAES promouen la integració de les famílies immigrades a través de les AMPA
Acció Social i la Federació d’Associacions de Pares i Mares FAPAES promouen la integració de les famílies immigrades a través de les AMPA
Arxius
Fotografia de la presentació de la guia amb Josep Vallcorba, Oriol Amorós i Pere Farriol (d'esquerra a dreta)
Guia "Ajudem les famílies nouvingudes" en pdf
Presenten una guia per a facilitar la participació dels nuclis familiars d’alumnat nouvingut a l’entorn escolar
La iniciativa tindrà continuïtat amb diverses sessions formatives arreu de Catalunya
Josep Vallcorba, Oriol Amorós i Pere Farriol durant la presentació de la guia
El secretari per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Oriol Amorós; el subdirector general de Llengües i Entorn del Departament d’Educació, Josep Vallcorba; i el president de la Federació d’Associacions de Pares i Mares FAPAES, Pere Farriol, han presentat avui la guia “Ajudem les famílies nouvingudes!”, un opuscle de suport a les AMPA per a l’acollida i integració dels alumnes nouvinguts i dels seus nuclis familiars. Es tracta d’un document basat en les bones pràctiques i en l’experiència de l’AMPA de l’Institut d’Estudis Secundaris Guillem Catà de Manresa.
L’objectiu és donar resposta a la noves necessitats que tenen els centres escolars, en un moment en què la incidència dels fluxos migratoris els converteixen en uns espais més heterogenis que mai, amb uns requeriments cada vegada més específics, especialment vinculats als alumnes nouvinguts i a les seves famílies.
Aquesta iniciativa parteix de la constatació que d’una bona participació de les famílies se’n deriva gairebé sempre un bon centre educatiu. També es vincula a la necessitat de formació i d’actuacions concretes per part de les AMPA en allò que representa superar el repte d’atendre i apropar-se a les famílies nouvingudes, sovint procedents de països amb llengües diferents i sense tradició d’associacionisme entre els pares i mares d’alumnes.
Aquesta guia s’adreça als membres de les AMPA i promou l’empatia cap a les famílies d’origen estranger. Proposa treballar conjuntament amb el centre educatiu i planificar amb suficient antelació l’arribada d’aquestes famílies, ja que el primer contacte sempre esdevé clau per a garantir l’èxit posterior. També planteja que les AMPA disposin de responsables específics d’acollida. De fet, diverses associacions ja han optat per professionalitzar aquesta tasca i han contractat a un treballador o treballadora social que comparteixen en horaris diferents al llarg de la setmana.
La guia també posa èmfasi en la necessitat d’ajudar les famílies a estabilitzar i regularitzar la seva situació, de fomentar la igualtat d’oportunitats en els accessos a serveis i ajuts, i d’explicar els drets i deures fonamentals. També és important, assegura, facilitar elements i informació perquè coneguin millor l’entorn on viuen, per exemple sobre les activitats al barri o les activitats extraescolars que poden millorar el rendiment escolar dels seus fills i filles. Així mateix, s’aposta per aconseguir un progressiu acostament al centre, per establir primers contactes amb altres famílies i per promoure la seva participació activa a les AMPA. Finalment, es fa un recull bones pràctiques com les famílies acollidores que acompanyen durant el curs a famílies nouvingudes, els grups de conversa en català o activitats festives, formatives i culturals d’intercanvi i coneixement mutu.
Sessions formativesAquesta guia s’emmarca en el “Programa per a la integració al nostre sistema educatiu, de l’alumnat i les seves famílies nouvingudes” de FAPAES. De cara als propers mesos, la Federació preveu organitzar una fase de formació a les AMPA de les diverses demarcacions, basada en els continguts de la guia i que servirà per coordinar els projectes que es desenvolupen a cada centre en xarxa amb els diversos actors implicats. Una línia de treball que compta amb el suport del Departament d’Acció Social i Ciutadania i que coincideix amb les mesures establertes en el Pacte Nacional per a la Immigració, signat el passat 19 de desembre per la majoria de partits polítics i agents implicats en la gestió del fet migratori. FAPAES és, precisament, un dels agents signants d’aquest document estratègic que marca les polítiques sectorials d’ara i fins l’horitzó 2020.
FONT: GENCAT.CAT
Arxius
Fotografia de la presentació de la guia amb Josep Vallcorba, Oriol Amorós i Pere Farriol (d'esquerra a dreta)
Guia "Ajudem les famílies nouvingudes" en pdf
Presenten una guia per a facilitar la participació dels nuclis familiars d’alumnat nouvingut a l’entorn escolar
La iniciativa tindrà continuïtat amb diverses sessions formatives arreu de Catalunya
Josep Vallcorba, Oriol Amorós i Pere Farriol durant la presentació de la guia
El secretari per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Oriol Amorós; el subdirector general de Llengües i Entorn del Departament d’Educació, Josep Vallcorba; i el president de la Federació d’Associacions de Pares i Mares FAPAES, Pere Farriol, han presentat avui la guia “Ajudem les famílies nouvingudes!”, un opuscle de suport a les AMPA per a l’acollida i integració dels alumnes nouvinguts i dels seus nuclis familiars. Es tracta d’un document basat en les bones pràctiques i en l’experiència de l’AMPA de l’Institut d’Estudis Secundaris Guillem Catà de Manresa.
L’objectiu és donar resposta a la noves necessitats que tenen els centres escolars, en un moment en què la incidència dels fluxos migratoris els converteixen en uns espais més heterogenis que mai, amb uns requeriments cada vegada més específics, especialment vinculats als alumnes nouvinguts i a les seves famílies.
Aquesta iniciativa parteix de la constatació que d’una bona participació de les famílies se’n deriva gairebé sempre un bon centre educatiu. També es vincula a la necessitat de formació i d’actuacions concretes per part de les AMPA en allò que representa superar el repte d’atendre i apropar-se a les famílies nouvingudes, sovint procedents de països amb llengües diferents i sense tradició d’associacionisme entre els pares i mares d’alumnes.
Aquesta guia s’adreça als membres de les AMPA i promou l’empatia cap a les famílies d’origen estranger. Proposa treballar conjuntament amb el centre educatiu i planificar amb suficient antelació l’arribada d’aquestes famílies, ja que el primer contacte sempre esdevé clau per a garantir l’èxit posterior. També planteja que les AMPA disposin de responsables específics d’acollida. De fet, diverses associacions ja han optat per professionalitzar aquesta tasca i han contractat a un treballador o treballadora social que comparteixen en horaris diferents al llarg de la setmana.
La guia també posa èmfasi en la necessitat d’ajudar les famílies a estabilitzar i regularitzar la seva situació, de fomentar la igualtat d’oportunitats en els accessos a serveis i ajuts, i d’explicar els drets i deures fonamentals. També és important, assegura, facilitar elements i informació perquè coneguin millor l’entorn on viuen, per exemple sobre les activitats al barri o les activitats extraescolars que poden millorar el rendiment escolar dels seus fills i filles. Així mateix, s’aposta per aconseguir un progressiu acostament al centre, per establir primers contactes amb altres famílies i per promoure la seva participació activa a les AMPA. Finalment, es fa un recull bones pràctiques com les famílies acollidores que acompanyen durant el curs a famílies nouvingudes, els grups de conversa en català o activitats festives, formatives i culturals d’intercanvi i coneixement mutu.
Sessions formativesAquesta guia s’emmarca en el “Programa per a la integració al nostre sistema educatiu, de l’alumnat i les seves famílies nouvingudes” de FAPAES. De cara als propers mesos, la Federació preveu organitzar una fase de formació a les AMPA de les diverses demarcacions, basada en els continguts de la guia i que servirà per coordinar els projectes que es desenvolupen a cada centre en xarxa amb els diversos actors implicats. Una línia de treball que compta amb el suport del Departament d’Acció Social i Ciutadania i que coincideix amb les mesures establertes en el Pacte Nacional per a la Immigració, signat el passat 19 de desembre per la majoria de partits polítics i agents implicats en la gestió del fet migratori. FAPAES és, precisament, un dels agents signants d’aquest document estratègic que marca les polítiques sectorials d’ara i fins l’horitzó 2020.
FONT: GENCAT.CAT
Campanya d´objecció fiscal 2009
Campanya d'Objecció Fiscal que proposa la CGT Catalunya per la declaració de l´any 2009
Com podríem definir l'Objecció Fiscal?
Dit de forma breu i senzilla, l'objecció fiscal és una forma de desobediència civil amb la qual es pretén aconseguir que es respecti el dret individual a l'objecció de consciència a les despeses militars. A nivell tècnic, del que es tracta és de desviar de l'impost sobre la renda una quantitat fixa de diners o el percentatge que correspon al Ministeri de Defensa d'acord amb els pressupostos de l'Estat cap a un projecte alternatiu i solidari. Entenem que aquests diners que estan pressupostats al Ministeri de Defensa no tenen com a objectiu defensar-nos de ningú ni de res sinó contribuir a augmentar la maquinària de guerra.
Com es fa l'objecció fiscal?
Es tracta de fer la declaració de renda normal fins que arribem a l'última pàgina de la declaració, a la casella on posa "quota resultant de l'autoliquidació", apartat 737.
Aquest apartat inclou tots els impostos que paguem durant l'any. A continuació hi ha tota una sèrie d'apartats on incloem les deduccions. A la casella on posa "per guanys patrimonials (premis inclosos)" és on posem la quantitat que volem deduir per objecció fiscal. Per escollir la quantitat que volem desviar hi ha diferents vies:
- Calcular el 5,5% de la casella 737. És el que es destina enguany al Ministeri de Defensa i per tant és el que ens reduïm.
- Objecció fixa: És l'import que a nivell individual decidim objectar. La proposta és de 84 €.
En tot cas, cal tenir clar que en el fons el que volem és fer un acte de denúncia, per tant, finalment el que acabem desviant no és el més important sinó el fet mateix de fer l'objecció fiscal.
Un cop ens hem deduït la part de l'objecció fiscal imprimim la declaració, ratllem la casella que hem utilitzat, i posem a sobre "per objecció fiscal".
Un cop hem acabat amb la declaració cal que adjunem un rebut de la quantitat que es destina a un projecte alternatiu, aquesta quantitat haurà de coincidir amb la quantitat que ens hem deduït.
Finalment, cal enviar al Ministre d'Hisenda, acompanyant la declaració de renda, una carta on s'explica què és el que fem i perquè ho estem fent, i omplir una enquesta i enviar-nos-la per tal que es pugui fer un cens de tota la gent que fa objecció fiscal. Tant el model de carta al Ministre d'Hisenda com l'enquesta del cens les podeu trobar als locals de CGT o descarregar-les del web de CGT Catalunya: www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2948
Per tal de realitzar un cens de la campanya i de la seva incidència us demanem que un cop hagueu fet objecció fiscal ens ho notifiqueu amb el vostre nom i el projecte al que heu donat suport. Ho podeu fer enviant el full de l'enquesta a: spccc@cgtcatalunya.cat
Propostes de projectes alternatius 2009 als que destinar l'objecció fiscal
- ASSEMBLEA D’ATURATS/DES DE BARCELONAEl mes d’abril passat es va constituir l’Assemblea d’aturats i aturades de Barcelona. En una context de crisi com el que estem vivint en el qual ja hi ha més de 4 milions de persones que estan a l’atur organitzar-se esdevé una necessitat. L’atur està provocant que cada cop més gent tingui dificultats per arribar a final de mes, no pugui pagar les hipoteques i ha fet augmentar de forma preocupant els desnonaments. A més, l’atur, o més aviat la por a l’atur, està sent utilitzada pels empresaris per rebaixar els salaris i les condicions laborals. Així doncs, l’objectiu de l’assemblea és la de discutir estratègies i accions contra l’actual crisi i la situació específica que viuen les persones aturades i al mateix temps treure el problema de l’àmbit privat i fer-lo col·lectiu, alhora que es fa visible a la resta de la societat . Nº de compte: 3025 0001 17 1433334811
- CAMPANYA APAGUEM LES NUCLEARSL’energia nuclear té efectes molt nocius sobre la salut i el medi, sobretot si se’n considera tot el cicle, des de la mineria de l’urani fins als residus. A aquest fet cal afegir que el cicle civil de l’energia nuclear té nombrosos punts de contacte amb el cicle militar. I, per a acabar-ho d’adobar, si se’n contempla tot el cicle, és una ruïna econòmica, amagada pel fet que les inversions les paguem entre tots i totes.I pel que fa a les energies alternatives que són molt més respectuoses amb el medi i les persones ja estan disponibles. Ens cal només combinar-les adequadament segons les necessitats i les disponibilitats locals, l’aproximació dels centres productors d’electricitat i de les àrees de consum i, sobretot, amb una política d’estalvi energètic ben conduïdaLes llicències d’activitat d’Ascó I i Vandellòs II espiren el 2010 i la d’Ascó II, el 2011. És un bon moment exigir doncs, la no renovació d’aquestes centrals nuclears i per tant, el tancament definitiu.Perquè és possible viure sense nuclears:Nº de compte: 3025 0001 17 1433334811
- DESPENALITZACIÓ DEL TOP-MANTA, JA L'Associació dels Sense Papers de Madrid i el Ferrocarril Clandestí estan duent a terme una campanya per la despenalització del top-manta que reclama la modificació de l'article 270 del Codi Penal. Aquest article castiga amb penes de fins a dos anys de presó i multes desorbitades a qui intenta vendre CD’s i DVD’s pirates al carrer. Amb la campanya es pretén conscienciar l’opinió pública del patiment humà, injust i estèril, que està recaient els top-manta un dels sectors socials més vulnerables i precaris.La campanya exigeix la fi d'aquesta persecució tan desproporcionada a les persones que intenten sobreviure venent, que es posi en llibertat a totes les persones preses per aquest motiu i, per últim, el tancament de totes les causes penals obertes.Nº de Compte: 2038 1847 90 3001842017
Per què la CGT dóna suport a l'objecció fiscal?
Perquè volem contribuir a impulsar el moviment antimilitarista obrint noves formes de participació i lluita. Perquè exigim una reducció progressiva dels diners que es destinen als exèrcits i a la indústria militar fins a la seva abolició. Perquè volem impulsar una lluita no violenta, activa i pública que defensa els drets de les persones i una societat més justa. Perquè entenem que la millor forma de resoldre els conflictes entre els pobles és el diàleg, la cooperació i la solidaritat.
La CGT de Catalunya forma part de l'Assemblea d'Objecció Fiscal de Catalunya.
Secretaria d'Acció Social CGT Catalunya
FONT: CGT CATALUNYA
Com podríem definir l'Objecció Fiscal?
Dit de forma breu i senzilla, l'objecció fiscal és una forma de desobediència civil amb la qual es pretén aconseguir que es respecti el dret individual a l'objecció de consciència a les despeses militars. A nivell tècnic, del que es tracta és de desviar de l'impost sobre la renda una quantitat fixa de diners o el percentatge que correspon al Ministeri de Defensa d'acord amb els pressupostos de l'Estat cap a un projecte alternatiu i solidari. Entenem que aquests diners que estan pressupostats al Ministeri de Defensa no tenen com a objectiu defensar-nos de ningú ni de res sinó contribuir a augmentar la maquinària de guerra.
Com es fa l'objecció fiscal?
Es tracta de fer la declaració de renda normal fins que arribem a l'última pàgina de la declaració, a la casella on posa "quota resultant de l'autoliquidació", apartat 737.
Aquest apartat inclou tots els impostos que paguem durant l'any. A continuació hi ha tota una sèrie d'apartats on incloem les deduccions. A la casella on posa "per guanys patrimonials (premis inclosos)" és on posem la quantitat que volem deduir per objecció fiscal. Per escollir la quantitat que volem desviar hi ha diferents vies:
- Calcular el 5,5% de la casella 737. És el que es destina enguany al Ministeri de Defensa i per tant és el que ens reduïm.
- Objecció fixa: És l'import que a nivell individual decidim objectar. La proposta és de 84 €.
En tot cas, cal tenir clar que en el fons el que volem és fer un acte de denúncia, per tant, finalment el que acabem desviant no és el més important sinó el fet mateix de fer l'objecció fiscal.
Un cop ens hem deduït la part de l'objecció fiscal imprimim la declaració, ratllem la casella que hem utilitzat, i posem a sobre "per objecció fiscal".
Un cop hem acabat amb la declaració cal que adjunem un rebut de la quantitat que es destina a un projecte alternatiu, aquesta quantitat haurà de coincidir amb la quantitat que ens hem deduït.
Finalment, cal enviar al Ministre d'Hisenda, acompanyant la declaració de renda, una carta on s'explica què és el que fem i perquè ho estem fent, i omplir una enquesta i enviar-nos-la per tal que es pugui fer un cens de tota la gent que fa objecció fiscal. Tant el model de carta al Ministre d'Hisenda com l'enquesta del cens les podeu trobar als locals de CGT o descarregar-les del web de CGT Catalunya: www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2948
Per tal de realitzar un cens de la campanya i de la seva incidència us demanem que un cop hagueu fet objecció fiscal ens ho notifiqueu amb el vostre nom i el projecte al que heu donat suport. Ho podeu fer enviant el full de l'enquesta a: spccc@cgtcatalunya.cat
Propostes de projectes alternatius 2009 als que destinar l'objecció fiscal
- ASSEMBLEA D’ATURATS/DES DE BARCELONAEl mes d’abril passat es va constituir l’Assemblea d’aturats i aturades de Barcelona. En una context de crisi com el que estem vivint en el qual ja hi ha més de 4 milions de persones que estan a l’atur organitzar-se esdevé una necessitat. L’atur està provocant que cada cop més gent tingui dificultats per arribar a final de mes, no pugui pagar les hipoteques i ha fet augmentar de forma preocupant els desnonaments. A més, l’atur, o més aviat la por a l’atur, està sent utilitzada pels empresaris per rebaixar els salaris i les condicions laborals. Així doncs, l’objectiu de l’assemblea és la de discutir estratègies i accions contra l’actual crisi i la situació específica que viuen les persones aturades i al mateix temps treure el problema de l’àmbit privat i fer-lo col·lectiu, alhora que es fa visible a la resta de la societat . Nº de compte: 3025 0001 17 1433334811
- CAMPANYA APAGUEM LES NUCLEARSL’energia nuclear té efectes molt nocius sobre la salut i el medi, sobretot si se’n considera tot el cicle, des de la mineria de l’urani fins als residus. A aquest fet cal afegir que el cicle civil de l’energia nuclear té nombrosos punts de contacte amb el cicle militar. I, per a acabar-ho d’adobar, si se’n contempla tot el cicle, és una ruïna econòmica, amagada pel fet que les inversions les paguem entre tots i totes.I pel que fa a les energies alternatives que són molt més respectuoses amb el medi i les persones ja estan disponibles. Ens cal només combinar-les adequadament segons les necessitats i les disponibilitats locals, l’aproximació dels centres productors d’electricitat i de les àrees de consum i, sobretot, amb una política d’estalvi energètic ben conduïdaLes llicències d’activitat d’Ascó I i Vandellòs II espiren el 2010 i la d’Ascó II, el 2011. És un bon moment exigir doncs, la no renovació d’aquestes centrals nuclears i per tant, el tancament definitiu.Perquè és possible viure sense nuclears:Nº de compte: 3025 0001 17 1433334811
- DESPENALITZACIÓ DEL TOP-MANTA, JA L'Associació dels Sense Papers de Madrid i el Ferrocarril Clandestí estan duent a terme una campanya per la despenalització del top-manta que reclama la modificació de l'article 270 del Codi Penal. Aquest article castiga amb penes de fins a dos anys de presó i multes desorbitades a qui intenta vendre CD’s i DVD’s pirates al carrer. Amb la campanya es pretén conscienciar l’opinió pública del patiment humà, injust i estèril, que està recaient els top-manta un dels sectors socials més vulnerables i precaris.La campanya exigeix la fi d'aquesta persecució tan desproporcionada a les persones que intenten sobreviure venent, que es posi en llibertat a totes les persones preses per aquest motiu i, per últim, el tancament de totes les causes penals obertes.Nº de Compte: 2038 1847 90 3001842017
Per què la CGT dóna suport a l'objecció fiscal?
Perquè volem contribuir a impulsar el moviment antimilitarista obrint noves formes de participació i lluita. Perquè exigim una reducció progressiva dels diners que es destinen als exèrcits i a la indústria militar fins a la seva abolició. Perquè volem impulsar una lluita no violenta, activa i pública que defensa els drets de les persones i una societat més justa. Perquè entenem que la millor forma de resoldre els conflictes entre els pobles és el diàleg, la cooperació i la solidaritat.
La CGT de Catalunya forma part de l'Assemblea d'Objecció Fiscal de Catalunya.
Secretaria d'Acció Social CGT Catalunya
FONT: CGT CATALUNYA
El racisme institucional es consolida a Catalunya i Espanya, segons SOS Racisme
El racisme institucional es consolida a Catalunya i Espanya, segons SOS Racisme
L'informe anual sobre xenofòbia de la Federació SOS Racisme diu que sí. Segons l'ONG, el Govern espanyol va canviar de discurs durant el 2008 aprofitant la crisi econòmica i ha proposat lleis més restrictives.
Aquestes icones enllacen amb serveis web externs i aliens a CanalSolidari.org que faciliten la gestió personal o comunitària de la informació. A través d'ells podràs classificar, promoure, compartir, valorar, comentar o conservar els continguts que trobes en Internet. Per a utilitzar-los, hauràs de registrar-te com usuari/a en ells.
L'informe anual sobre xenofòbia de la Federació SOS Racisme diu que sí. Segons l'ONG, el Govern espanyol va canviar de discurs durant el 2008 aprofitant la crisi econòmica i ha proposat lleis més restrictives.
Aquestes icones enllacen amb serveis web externs i aliens a CanalSolidari.org que faciliten la gestió personal o comunitària de la informació. A través d'ells podràs classificar, promoure, compartir, valorar, comentar o conservar els continguts que trobes en Internet. Per a utilitzar-los, hauràs de registrar-te com usuari/a en ells.
L’Informe anual 2009 sobre racisme a l'Estat espanyol analitza els casos de racisme social durant l'any passat entre particulars i en les polítiques governamentals relatives a la població estrangera i a la situació del poble gitano. La conclusió de l'informe és clara: durant el 2008 es va consolidar la xenofòbia institucional a l'Estat espanyol i el discurs polític es va endurir en matèria d'immigració com a “conseqüència” de la crisi econòmica”. La situació de crisi econòmica que es viu ha estat aprofitada per la classe política per mostrar un discurs en matèria d'immigració i minories “vetllada o obertament xenòfob”, que “focalitza en la immigració les frustracions i els problemes”, alerta l'informe SOS Racisme.
Com a exemples, el text parla de les mesures per posar més traves a l'entrada regular d'immigrants a Espanya i de la decisió de deixar la gestió de les fronteres en mans de determinats països que “no ofereixen garanties”.
La Federació SOS Racisme també critica la proposta de reforma de la Llei d'Estrangeria, per intentar “fer creure que amplia drets”, el tractament dels menors immigrants no acompanyats, la situació en els centres d'internament i la “manca d'interès” de l'Administració per protegir les víctimes de racisme i xenofòbia. L’Informe anual 2009 sobre racisme a l'Estat espanyol mostra també la preocupació de les organitzacions antiracistes davant de la situació de la població gitana a Espanya i, per fer-ho, posa d'exemple les dades del Centre d'Investigacions Sociològiques, que diuen que el 59% de la població a l’Estat “no tenen simpatia” per les persones d'ètnia gitana. Què PuC fEr jO?
Difon la idea. T’ha semblat interessant aquesta informació? Ens ajudes a difondre-la? Pots enviar-la a algú, reproduir-la al teu bloc o web (citant-nos i enllaçant-nos, si us plau) o menear-nos. Difondre una bona idea per construir un món millor és ja una passa per aconseguir-lo!
Busca al nostre directori entitats que treballin temes de drets humans a la teva província i posa-t'hi en contacte per participar. També pots buscar ofertes de voluntariat relacionades amb aquest tema a HacesFalta.org
Consulta altres notícies sobre racisme i xenofòbia publicades a CanalSolidari.org. Si vols trobar notícies sobre altres temes i ONG concretes, t’animem a utilitzar el nostre cercador de notícies.
I si no vols perdre’t cap d’aquestes informacions... subscriu-te al butlletí setmanal de Canal Solidari i el rebràs cada dimarts al teu correu electrònic. També t'hi pots subscriure via rss.
Difon la idea. T’ha semblat interessant aquesta informació? Ens ajudes a difondre-la? Pots enviar-la a algú, reproduir-la al teu bloc o web (citant-nos i enllaçant-nos, si us plau) o menear-nos. Difondre una bona idea per construir un món millor és ja una passa per aconseguir-lo!
Busca al nostre directori entitats que treballin temes de drets humans a la teva província i posa-t'hi en contacte per participar. També pots buscar ofertes de voluntariat relacionades amb aquest tema a HacesFalta.org
Consulta altres notícies sobre racisme i xenofòbia publicades a CanalSolidari.org. Si vols trobar notícies sobre altres temes i ONG concretes, t’animem a utilitzar el nostre cercador de notícies.
I si no vols perdre’t cap d’aquestes informacions... subscriu-te al butlletí setmanal de Canal Solidari i el rebràs cada dimarts al teu correu electrònic. També t'hi pots subscriure via rss.
Font: Canal Solidari
divendres 8 de maig de 2009
La Unió Europea vol que la baixa per maternitat sigui de 20 setmanes
| |
Si el parlament Europeu aprova la proposta en el mes de maig, els 27 membres de la UE tindran fins l'any 2011 per adaptar les seves lleis. FONT: XARXANET.ORG | |
El Govern Català crea una línia de préstecs destinada a empreses d'inserció i centres especials de treball
El Govern crea una línia de préstecs destinada a empreses d'inserció i centres especials de treball
La línia està dotada amb 10 milions d'euros i té com a objectiu principal vetllar per la integració laboral de persones amb discapacitat i amb risc d'exclusió social
El Govern intenta pal·liar així les conseqüències de la crisi en les petites i mitjanes empreses que promouen objectius socials
El Govern ha acordat crear una línia de préstecs per facilitar el finançament i l'activitat de les empreses d'inserció i els centres especials de treball. Amb aquesta nova iniciativa, que s'inclou en el conjunt de mesures impulsades pel Govern per contrarestar els efectes de la crisi, es vol donar suport a les petites i mitjanes empreses de caràcter social que tenen com a objectiu principal vetllar per la integració laboral de persones amb discapacitat i amb risc d'exclusió social.
L'objectiu de la nova línia d'ajuts, per la qual el Departament de Treball i l'Institut Català de Finances formalitzaran un conveni de col·laboració, és facilitar el finançament de l'activitat econòmica d'aquestes empreses, que com a conseqüència de la situació econòmica actual, es troben amb dificultats de finançament alhora d'accedir al crèdit.
Els destinataris d'aquesta línia, que comptarà amb una dotació de 10 milions d'euros, són les empreses d'inserció i els centres especials de treball amb seu a Catalunya. Els préstecs es destinaran a finançar inversions en actius fixos materials i immaterials, i a bestretes de subvencions i compromisos de pagament per contractes de l'Administració Pública. Les característiques i condicions dels préstecs variaran en funció del destí final de la inversió.
dijous 7 de maig de 2009
Acció Social i la Taula del Tercer Sector impulsen la campanya per marcar la casella de fins d’interès social en la declaració de la renda
Acció Social i la Taula del Tercer Sector impulsen la campanya per marcar la casella de fins d’interès social en la declaració de la renda
El Departament d’Acció Social i Ciutadania i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya han impulsat la campanya per incentivar els i les contribuents a marcar la casella “altres fins d’interès social” en la declaració de la renda. La iniciativa l’han presentat aquest matí la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i el president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, Carles BarbaLa campanya recorda el dret de la ciutadania a decidir i es durà a terme a través de la tramesa de 100.000 tríptics informatius, l’elaboració de 5.000 cartells i el web de la Taula del Tercer Sector www.tercersector.cat.
El Departament d’Acció Social i Ciutadania i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya han impulsat la campanya per incentivar els i les contribuents a marcar la casella “altres fins d’interès social” en la declaració de la renda. La iniciativa l’han presentat aquest matí la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i el president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, Carles BarbaLa campanya recorda el dret de la ciutadania a decidir i es durà a terme a través de la tramesa de 100.000 tríptics informatius, l’elaboració de 5.000 cartells i el web de la Taula del Tercer Sector www.tercersector.cat.
La iniciativa també permetrà aclarir els possibles dubtes que tingui el ciutadà a l’hora de marcar la casella per a fins socials.La importància de destinar el 0,7% per a fins d’interès social.A la declaració de la renda, els ciutadans poden destinar un 0,7% dels seus impostos a programes socials gestionats per les ONG, marcant la casella d’altres finalitats socials.
L’any passat, es van recaptar per aquest concepte 245 milions d’euros al conjunt de l’Estat.La campanya del 0,7% de l’IRPF sensibilitza la ciutadania de la importància de destinar aquest percentatge a fins d’interès social, ja que permet que moltes ONG catalanes puguin finançar diverses actuacions en benefici de la comunitat. Enguany, a més, el context de crisi global afecta principalment els col·lectius més desfavorits de la població.Catalunya, la comunitat més solidària.Històricament, Catalunya ha estat la comunitat on un major percentatge de declarants marquen l’opció ‘altres fins d’interès social’. Ho fa el 57% dels contribuents, 12 punts per sobre de la mitjana estatal.
També és la comunitat amb un teixit associatiu més ampli i que ha presentat un major nombre de projectes.
A Catalunya, l’any passat 341 entitats catalanes van presentar 754 projectes dels quals se’n van aprovar 506. En total, l’import que es va destinar a finançar aquestes actuacions va ser de 17.029.667 euros. Enguany, les entitats i el Govern esperen que arribin molts més recursos a Catalunya atès l’increment de recaptació que es va produir l’any passat al passar del 0,52% al 0,7%Les entitats catalanes podran presentar els seus projectes.La campanya també té per objectiu aclarir que, finalment, totes les entitats que actuen a Catalunya, incloses les d’àmbit estrictament català, podran presentar els seus projectes a la convocatòria d’enguany.Precisament Trinijove
–l’entitat que ha acollit la presentació de la campanya– hagués estat una de les perjudicades en cas que la decisió del govern estatal de deixar fora les entitats d’àmbit estrictament català hagués tirat endavant. Aquesta associació té com a finalitat la promoció de la formació i l’ocupació a través de la realització de cursos, programes de reforç escolar, classes d’alfabetització per a immigrants i aules taller.
Trinijove va rebre l’any passat 32.000 euros provinents de l’IRPF que serveixen per formar emprenedors a l’hora de crear les seves empresesUn cop aconseguida la rectificació del govern espanyol, ara l’esforç del Departament d’Acció Social i Ciutadania i de la Taula del Tercer Sector se centra en aconseguir la territorialització de les ajudes i un increment important dels recursos que arriben a les ONG de Catalunya.Els dubtes més comuns que resol la campanya.A través de la campanya també es volen aclarir els possibles dubtes que tingui el ciutadà a l’hora de marcar o no la casella 0,7% “fins socials”. Aquests són els més comuns:
- Per què cal marcar la casella “altres fins d’interès social”?Perquè és un dret. En marcar la casella “altres fins d’interès social” es declara la solidaritat en assignar el 0,7% dels impostos del declarant per dur a terme programes per als col·lectius més necessitats.
- Cal decantar-se necessàriament per una de les dues caselles? La de l’”Església Catòlica” o la d’”Altres fins d’interès social”?No. Des de l’any 2000, els contribuents poden optar per tres opcions: assignar el 0,7% només a les ONG; assignar el 0,7 només a l’Església; o escollir les dues opcions a la vegada, amb la qual cosa se’ls assigna l’1,40% dels impostos del contribuent
- A què es destinen els diners resultants de marcar la casella “Altres fins d’interès social”?A finançar projectes socials per als col·lectius desfavorits de l’entorn més proper, però també a programes de cooperació internacional, a través d’organitzacions no governamentals (ONG).- Marcar la casella suposa un cost econòmic per al contribuent?No. L’elecció de qualsevol de les opcions d’assignació o deixar la casella en blanc no té cap cost econòmic i, per tant, la quantitat a ingressar o a retornar no quedarà en cap cas modificada.
- Què passa si no es marca cap casella, és a dir, si es deixen en blanc?Que l’assignació tributària del contribuent (0,70% o 1,40%, segons si deixa en blanc una o les dues caselles) s’imputarà directament als pressupostos generals de l’Estat.
Font: esquerra.cat
Adaptació de l'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats al nou reglament de protecció de dades
L'adaptació de l'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats al nou reglament de protecció de dadesUna oportunitat de servir millor a la ciutadaniaOlga Felis Pròsper, Antonio Ponce Tarela, Àrea de Suport als Joves Tutelats i ExtutelatsCom a professionals que pertanyem a una unitat de l'Administració, l'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (en endavant ASJTET), i que treballem amb adolescents i joves desafavorits, creiem que un dels objectius del nostre acompanyament en el seu procés de transició a l'autonomia ha de ser donar-los a conèixer els seus drets i ensenyar-los com els poden exercir de manera assertiva i efectiva. Aquest és un repte enorme, que suposa, en primer lloc, garantir que la informació relativa als seus drets els arriba i que l'entenen.
L'aprovació d'una nova normativa que afecta els drets o interessos d'aquests joves és una oportunitat de fer realitat aquest objectiu i ens obliga a adaptar-nos, com a professionals i com a organització, innovant allò que calgui.L'abril de 2008 va entrar en vigor el RD 1720/200, de 21 de desembre, (Reglament en endavant) que aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (Llei en endavant). El Reglament estableix, en primer lloc, quins són els principis en la protecció de dades personals respecte al tractament, el deure d'informar la persona afectada i la manera d'obtenir el seu consentiment per al registre de les dades. Regula també l'exercici dels drets d’accés1, rectificació2, cancel·lació3 i oposició4 que té la persona afectada respecte a les dades personals registrades en qualsevol mena de suport. Amb l'objectiu de garantir aquests drets estableix, entre altres, algunes obligacions per a les administracions públiques en la creació, modificació o supressió dels fitxers que continguin dades de caràcter personal i, sobretot, les mesures de seguretat que s'han d'aplicar en funció del tipus de dades personals que es registrin.El Reglament estableix diferents terminis d'implantació de les mesures de seguretat per als fitxers que ja existien en el moment de la seva entrada en vigor, en funció del tipus de dades i del nivell de protecció que requereixen, que van dels dotze als vint-i-quatre mesos. En canvi, els fitxers creats amb posterioritat a l'entrada en vigor del Reglament hauran de tenir implantades des del moment de la seva creació la totalitat de les mesures de seguretat regulades.En aquest àmbit concret, l'esforç d'adaptació i innovació que ha fet l'ASJTET per complir no sols amb la lletra, sinó amb l'esperit de la normativa, ha estat doble:En primer terme, i en l'àmbit intern de l'Administració, s'ha fet l'adaptació de l'organització a les necessitats de protecció de les dades.
Així, s'ha decidit organitzar el sistema de gestió dels diversos programes de l'ASJTET d’acord amb els requeriments de la Llei i el Reglament de protecció de dades i tenint en compte, com a punt de vista central, els de les persones joves. Aquest enfocament ens porta a considerar especialment la seva situació de vulnerabilitat (econòmica, psicològica i social) i les seves mancances (de formació, de relació, d'autoconfiança, etc.).El primer programa de l'ASJTET en el qual s'ha fet l'adaptació d'acord amb aquest criteri és el de la gestió de les prestacions socials de caràcter econòmic, regulada a la Llei 13/2006, i de les quals poden ser persones beneficiàries, entre d’altres, els joves extutelats.El sistema de gestió d'aquestes prestacions té en compte, en tot moment, el dret dels joves a conèixer quines dades de caràcter personal s'estan emmagatzemant, amb quina finalitat, qui i com hi tindrà accés i com pot obtenir aquesta informació de manera entenedora.
Aquest sistema pretén ser una experiència pilot i un model per a la posterior adaptació de la resta de programes de l'ASJTET als requeriments de la normativa en matèria de protecció de dades.En segon terme, i en l'àmbit extern de relació de l'Administració amb la ciutadania: l'adaptació del llenguatge utilitzat en tots els impresos, documents i en la informació que es transmet verbalment al jovent. Partint de la base que el llenguatge construeix i que les relacions del jovent amb els i les professionals, així com el procés de creixement personal i col·lectiu, estan condicionades per l'ús que tots plegats fem del llenguatge, hem considerat molt important "traduir" el llenguatge jurídic i administratiu per fer-lo entenedor a les persones que atenem, per posar-lo, realment, al seu servei. En general, tot i que treballem per anar canviant aquesta realitat, es tracta de persones joves amb un nivell acadèmic baix, que sovint no dominen el llenguatge escrit i que mostren desconcert i desconfiança davant d'un document oficial que no entenen i que se'ls demana que signin. Així doncs, tenim l'obligació de fugir, tant en la transmissió oral com escrita, de la terminologia jurídica més estàndard i sovint críptica als ulls de les persones no avesades a utilitzar-la, per aconseguir un llenguatge que comuniqui amb rigor i claredat el que pretenem comunicar, sobretot si afecta drets que són essencials per al desenvolupament de les persones joves.Adaptació de la norma a la persona objecte de la protecció de les seves dades personalsLa Llei ja va deixar clarament establert en el seu article 5 que quan s'utilitzin qüestionaris o altres impresos per a la recollida de dades personals han de figurar-hi, de manera clarament llegible, les advertències i condicions d'exercici del dret a la informació de les persones interessades a les quals se sol·licitin dades personals i que aquestes han de ser prèviament informades "de manera expressa, precisa i inequívoca".
En aquest mateix sentit, el capítol II del títol II del Reglament, que regula el consentiment per al tractament de les dades de caràcter personal i el deure d'informació, fa referència a la necessitat d'adaptació d'aquests aspectes a cada persona i circumstància i el respecte als seus drets fonamentals. Així, en el cas dels menors, es preveu que es podrà tractar les seves dades personals si tenen més de catorze anys i donen el seu consentiment, excepte en els casos en els quals la Llei exigeixi l'assistència del titulars de la pàtria potestat o tutela, mentre que en el cas dels menors de catorze anys es requerirà sempre el consentiment dels pares o tutors.Però l'adaptació de la norma a les persones joves que atenem a l'ASJTET té un abast molt més ampli que el de la diferenciació entre menors i majors d'edat, tots ells possibles beneficiaris dels nostres programes. S'ha d'individualitzar tenint en compte que el tipus de dades que acumulem en els nostres expedients poden afectar esferes especialment sensibles: dades que afecten la salut, la comissió d’infraccions administratives o penals, dades de caràcter personal que ofereixin una definició de les característiques o de la personalitat de la ciutadania, dades derivades d’actes de violència de gènere, etc.Es tracta de dades que sovint tenen a veure precisament amb la situació de vulnerabilitat dels joves. Per tant, l'aplicació i adaptació de la normativa amb aquest esperit garantista i amb aquesta vocació de posar la llei al seu abast com un instrument protector, més que "regulador", requereixen uns instruments tècnics i una documentació que estableixin criteris organitzatius clars i estables, i donin seguretat jurídica als i les professionals i, sobretot, a les persones afectades.Al llarg dels propers apartats exposarem breument quins són els instruments que des de l'ASJTET s’han començat a definir i es pretenen implantar.El Document de seguretatL'article 9 de la Llei, en el seu punt 1, assigna a la persona responsable5 del fitxer6 i a l'encarregada del tractament7 la responsabilitat d'establir les mesures tècniques i organitzatives que garanteixin la seguretat de les dades de caràcter personal.L'esperit d'aquest article identifica clarament els implicats principals i les funcions assignades per garantir la protecció d'una part essencial de les persones: la informació que els concerneix (les dades de caràcter personal).
La Secretaria d'Infància i Adolescència (SIA en endavant), en general, i l'ASJTET, en particular, tenen el mateix encàrrec, però ampliat a tots els aspectes de la persona infant o jove.Aquesta és la missió de l'article 9 esmentat, però afegeix que la persona responsable del fitxer –la SIA i l'ASJTET– té, com a funcions protectores de les dades de caràcter personal dels seus usuaris i usuàries, l'establiment de les mesures que garanteixin la seva seguretat. Aquestes mesures estan establertes en el Reglament que regula l'elaboració i la implantació de la normativa de seguretat a través d'un document, el Document de seguretat (DS en endavant), que s'ha de complir pel personal amb accés a aquest tipus de dades.En aquest sentit és el DS el que garanteix en últim terme la seguretat de les dades de caràcter personal a través de l'establiment de les mesures tècniques i organitzatives. En una organització com ara la SIA i l'ASJTET, aquest document hauria de formar part de l’estructura de protecció dels drets de la infància i dels joves i, per tant, hauria d’estar imbricat en el model de protecció o, si més no, se n’hauria de nodrir.Del DS s'han d'establir dos aspectes cabdals: els fitxers que regula, per tal de garantir la completesa de les dades personals protegides, i els nivells de seguretat, per optimitzar el grau de seguretat en la protecció de cadascuna.El Reglament no especifica si ha d'existir un únic DS per a tots els fitxers que gestiona la persona responsable del fitxer o un per a cadascun dels fitxers de dades personals.
La decisió que l'ASJTET ha adoptat és la d’establir un DS per a cada fitxer. Això és així perquè els àmbits d'actuació8 en la població atesa són heterogenis amb relació a les dades, és a dir, la informació que s'utilitza i es genera en cada àmbit preveu dades força diferents i, alhora, la seguretat en la protecció d'aquestes requereix un grau de protecció diferent.L'ASJTET ha decidit maximitzar el nivell de seguretat que s'ha d'aplicar en cada DS. No ha d'estranyar aquesta decisió, ja que les fonts d’informació relatives a les dades personals de les joves i dels joves atesos a l'Àrea són nombroses i força heterogènies.
Molta d'aquesta informació és oberta i pot recollir dades suplementàries que requereixen un nivell de seguretat més alt del que, en principi, requeririen les que determinen el fitxer en qüestió. En altres paraules, hem d'assegurar que no quedi cap dada amagada sense la protecció adient.L'estructura que l'ASJTET ha decidit donar a cada DS respon a un projecte marc d'adaptació a la Llei i al Reglament. D’aquest projecte marc en parlarem en l'última part de l'article.Aquesta estructura respon a la que l'article 88 del Reglament fixa com a mínims. No obstant això, l'ASJTET ha decidit dotar-la de les característiques següents:Ampliar les descripcions dels fitxers al màxim.Destinar un sol capítol per als procediments de gestió i un altre per als mecanismes de control. El primer agrupa els apartats de procediments i mesures del transport dels suports.
El segon, els punts d’identificació dels responsables de seguretat i dels encarregats del tractament.Introduir en el DS un apartat dedicat al procés sancionador que garanteixi el compliment obligat.Finalment s'afegeixen com a annexos tots els impresos de nomenaments, autoritzacions, etc.El projecte marc d'adaptacióL'ASJTET ha dissenyat un projecte marc d'adaptació dels seus sistemes d’informació a la Llei. Aquest projecte marc estructura la manera com cada sistema ha d'adaptar-s’hi a través d'un projecte específic.El fet de crear un projecte marc que inspiri cadascun dels projectes d'adaptació respon, com ja s'ha dit, a la heterogeneïtat dels diferents sistemes d'informació que gestionen cadascun dels programes i unitats que configuren l'ASJTET.
En efecte, l'Àrea se sustenta en tres grans àmbits de treball: la inserció laboral, l'habitatge i l'acompanyament psicològic, pedagògic, jurídic i suport econòmic. Els sistemes d'informació que els configuren utilitzen diferents tipus d'informació i de gestió. Fer l'adaptació a través d'un únic projecte per a tots tres àmbits dimensionaria exageradament el seu abast i implicaria un DS farragós i poc eficient quant a la seva aplicació.El projecte marc identifica els elements de cada sistema d'informació corresponent a cada programa i unitat: les usuàries i els usuaris (joves i entitats col·laboradores), els espais en què es recullen dades de caràcter personal i els components informàtics.Els objectius que cadascun dels projectes específics d'adaptació han de preveure són els següents:Identificar i adaptar tots els documents impresos en què es recullen dades de caràcter personal de les persones usuàries d'acord amb la Llei.
Establir els protocols d’actuació necessaris per a la protecció i seguretat dels documents i el compliment del deure de secret per part dels professionals que intervinguin en qualsevol fase del tractament de les dades de caràcter personal.Establir els protocols necessaris per a la recollida no documental de dades de caràcter personal de les persones usuàries d'acord amb la Llei.
Identificar i adaptar tots els components automatitzats i no automatitzats en què es guarden dades de caràcter personal de les persones usuàries i implementar les mesures i els elements nous en els àmbits regulats al Reglament.Establir les accions adients per a la consecució de l'objectiu 3 amb les unitats administratives del Departament d'Acció Social i Ciutadania de forma coordinada.
Finalment i en definitiva, amb aquest article volem posar en relleu que l'ASJTET, com a organisme de l'Administració amb una dimensió de servei públic, pretén fer protagonistes les persones joves que hi són ateses, donar rellevància als seus drets i facilitar-los el seu exercici a través d’una organització del treball eficaç i eficient mitjançant projectes ben conceptualitzats i planificats.
1. Dret d'accés: és el dret de la persona afectada a obtenir informació sobre si les seves pròpies dades de caràcter personal estan sent objecte de tractament, la finalitat del tractament i la informació disponible sobre l'origen d’aquestes dades i les comunicacions fetes o previstes d'aquestes. (Tornar)
2. Dret de rectificació: el dret de la persona afectada a modificar les dades que resultin ser inexactes o incompletes. (Tornar)
3. Dret de cancel·lació: el dret de la persona afectada a suprimir les dades que resultin inadequades o excessives. (Tornar)
4. Dret d'oposició: el dret de la persona afectada a dur a terme el tractament de les seves dades de caràcter personal o cessar el tractament en els supòsits legalment previstos. (Tornar)5. Responsable del fitxer: persona física o jurídica, de naturalesa pública o privada, o òrgan administratiu que decideix sobre la finalitat, el contingut i l'ús del tractament de les dades de caràcter personal. (Tornar)
6. Fitxer: conjunt organitzat de dades de caràcter personal que, d'alguna manera, permet el seu accés. (Tornar)
7. Encarregat del tractament: persona física o jurídica, de naturalesa pública o privada, o òrgan administratiu que tracta dades de caràcter personal per compte de la persona responsable del fitxer com a conseqüència de l'existència d’una vinculació jurídica que el vincula amb aquest últim. (Tornar)
8. L'ASJTET s'estructura en programes en què es treballen la inserció sociolaboral, l'habitatge, l'acompanyament jurídic i el suport psicològic i pedagògic de la població atesa. (Tornar)
dijous 30 d’abril de 2009
El Congrés espanyol estudiarà l'afectació dels torns de nit i rotatius
El diputat d’Esquerra Joan Tardà ha aconseguit aquest matí en la comissió de Treball que s'aprovés una PNL d’Esquerra per estudiar l'afectació dels torns rotatius i el torn de nit en la salut dels treballadors. Tardà ha explicat que és molt important la creació‘d'una comissió que estudiï l'impacte d'aquests torns sobre la classe treballadora i, especialment, que adopti les mesures per minimitzar-lo. Això ha de comprendre una informació adequada per a les persones treballadores, així com un major control de la seva salut i qualitat de vida’. La resolució indica que ha de presentar-se aquest estudi abans de 9 mesos.
Tardà ha expressat que ‘el treball en torn nocturn o a torns rotatius produeix una modificació dels cicles biològics diürns/nocturns, anomenats ritmes circadiaris, que tenen una incidència directa en la salut. En altres paraules, el nostre cos està preparat per a l'activitat durant el dia i el descans a la nit. L'alteració continuada dels cicles de treball i descans no suposen l'adaptació del cos a aquests ritmes, sinó el greuge de les seves conseqüències’.
Tardà ha recordat que els torns no només provoquen problemes de salut, que poden anar des de cefalees a problemes gàstrics i on és la dona qui sofreix majors problemes ‘perquè pateix trastorns ginecològics i hormonals amb alteracions de la menstruació, la fertilitat o la lactància, que provoquen una major freqüència d'avortaments, parts prematurs i dificultats per a quedar embarassades. D'altra banda, estudis recents semblen indicar una major incidència del càncer de mama, amb un augment del risc del 50% entre les dones que treballen a la nit i fins a un 70%’.
Tardà ha expressat que ‘el treball en torn nocturn o a torns rotatius produeix una modificació dels cicles biològics diürns/nocturns, anomenats ritmes circadiaris, que tenen una incidència directa en la salut. En altres paraules, el nostre cos està preparat per a l'activitat durant el dia i el descans a la nit. L'alteració continuada dels cicles de treball i descans no suposen l'adaptació del cos a aquests ritmes, sinó el greuge de les seves conseqüències’.
Tardà ha recordat que els torns no només provoquen problemes de salut, que poden anar des de cefalees a problemes gàstrics i on és la dona qui sofreix majors problemes ‘perquè pateix trastorns ginecològics i hormonals amb alteracions de la menstruació, la fertilitat o la lactància, que provoquen una major freqüència d'avortaments, parts prematurs i dificultats per a quedar embarassades. D'altra banda, estudis recents semblen indicar una major incidència del càncer de mama, amb un augment del risc del 50% entre les dones que treballen a la nit i fins a un 70%’.
FONT: ESQUERRA
dilluns 30 de març de 2009
Acció Social i Ciutadania crearà aquest any 5.105 noves places per atendre persones amb dependència
El Departament d’Acció Social i Ciutadania crearà i millorarà al llarg d’aquest any 5.105 places per atendre persones amb dependència. Així ho recull el conveni signat aquest matí entre la consellera Carme Capdevila i la secretària d’Estat de Serveis Socials, Famílies i Discapacitat, Amparo Valcarce. Tot plegat suposarà una inversió de gairebé 62 milions d’euros amb la qual, a més, es crearan més de 5.300 llocs de treball.
Aquest conjunt d’actuacions forma part del Fons Especial de l’Estat per a la dinamització de l’economia i l’ocupació aprovat recentment pel Govern espanyol i destinat a actuacions vinculades amb l’atenció a la dependència. Dels 400 milions que el Fons destina a totes les Comunitats, Catalunya rebrà 61.965.893 euros.
Aquests diners es distribuiran en tres paquets. El primer està dotat amb 9.784.940,9 euros i inclou actuacions de:
- modernització de centres i instal·lacions dedicats a la prestació de serveis d’atenció i prevenció de la dependència
- adequació de centres i serveis a les exigències normatives
- actuacions que serveixin per transformar places de no dependents en places per atendre persones en situació de dependència
La inversió corresponent a aquesta partida permetrà millorar unes 210 places.
El segon paquet d’ajudes (veure annex 2) està dotat amb un import de 30.492.926,1 euros. Aquests diners serviran per ampliar l’oferta de places en centres i serveis d’atenció a la dependència i inclouen:
- la inversió en noves places diürnes i residencials
- la inversió en la creació de places d’atenció a la dependència en el medi rural
Aquesta inversió permetrà crear unes 2.434 places.
Finalment, el conveni amb el Ministeri també incorpora una tercera partida de 21.688.062 euros. Aquest paquet inclou:
- inversions en allotjaments particulars per adequar-los i afavorir la permanència de les persones amb dependència a casa seva. 302.219,65 euros
- programes dedicats a la millora de la infraestructura per ampliar els serveis d’ajuda domiciliària i de transport. 1.500.000 euros.
- actuacions de gestió de nous serveis del catàleg mitjançant compra o concert. Es destinaran 19.885.842,35 euros i permetrà concertar 2.461 places.
FONT: ESQUERRA.CAT
dilluns 23 de març de 2009
Conclusions del Pla d´inclusió social de Berga
El passat divendres va haver-hi jornades per presentar i treballar a partir del Pla d´inclusió de Berga, amb interessants conclusions, extrapolables al conjunt del Berguedà,i d´altres comarques del país. A continuació en vídeo per part dels coordinadors:
divendres 6 de febrer de 2009
Acció Social i la Creu Roja implanten un localitzador de persones malaltes d’Alzheimer
El Departament d’Acció Social i Ciutadania i la Creu Roja implantaran aquest any conjuntament un servei de localització de persones que pateixen malalties degeneratives cognitives com ara l’Alzheimer. Així ho recull el conveni que aquest matí han firmat la consellera Carme Capdevila, el president de la Creu Roja a Catalunya, Josep Marquès, i la presidenta de la Federació d’Associacions de Familiars d’Alzheimer de Catalunya, Immaculada Fernández.
El Sistema Intel·ligent de Monitorització d’Alertes Personals (SIMAP) és un servei posat en marxa per la Creu Roja que consta d’un dispositiu mòbil amb un receptor GPS i un mòdem GSM. El malalt porta l’aparell a sobre i, per tant, se’l pot tenir localitzat de manera permanent i detectar les situacions potencialment perilloses en què es pugui trobar.
Aquest servei també permet que la família o el cuidador pugui veure sempre que sigui necessari els moviments de la persona malalta a través de diverses tecnologies. Entre aquestes hi ha el Centre de Coordinació de la Creu Roja a Catalunya, el servei d’atenció a través del web —d’accés personal i restringit—, el servei d’atenció SMS a través del telèfon mòbil, o el servei d’MMS per a telèfons multimèdia on s’indica la ubicació del malalt en un mapa.
El localitzador s’experimentarà inicialment amb 535 usuaris que se seleccionaran a través de la xarxa de serveis socials bàsics i de les entitats i associacions de familiars d’Alzheimer. Actualment, a Catalunya hi ha unes 75.000 persones majors de 70 anys amb demència, 51.000 de les quals pateixen símptomes definitoris de l’Alzheimer.
El pressupost que es destinarà aquest any per implantar el localitzador és de 312.244 euros, dels quals el Departament d’Acció Social i Ciutadania n'aportarà 90.000. Aquests diners serviran per pagar la meitat de les quotes d’alta i mensuals de les persones beneficiàries, abaratint així l’accés al servei. El Departament també sufragarà els costos del material que es faci servir per difondre el projecte.
La Creu Roja, de la seva banda, aportarà 222.244 euros procedents de la subvenció del 0,52% de l’Impost de la Renda destinada a fins d’interès social. L’entitat s’encarregarà d’adquirir els equips de telefonia mòbil i els GPS. També coordinarà i gestionarà el projecte.
FONT: ESQUERRA.CAT
dijous 5 de febrer de 2009
El Departament d’Acció Social i Ciutadania promou més d’una trentena de taules locals a Catalunya per prevenir la mutilació genital femenina
La consellera Carme Capdevila ha inaugurat avui una nova mesa de treball a Premià de Mar
El Departament d’Acció Social i Ciutadania ha impulsat en el darrer any més d’una trentena de taules locals arreu de Catalunya, en col·laboració amb ajuntaments i consells comarcals, amb l’objectiu de prevenir les mutilacions genitals femenines (MGF). Són el resultat de les recomanacions de la segona edició del “Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina” que la consellera Carme Capdevila va presentar ara fa un any. Una de les principals propostes d’actuació que marca aquest Protocol és el treball en xarxa i tranversal entre els diversos agents implicats. En aquest sentit, des de mitjans de 2008 s’han posat en funcionament 21 meses locals en diversos punts del territori, especialment a les comarques gironines i al Maresme on hi ha una presència més notable de menors en possible situació de risc, ja que pertanyen a famílies procedents de països on es practica l’extirpació dels genitals femenins. Al llarg d’aquest 2009 caldrà afegir deu taules més que es concretaran properament.
Aquestes reunions permeten un treball coordinat entre els professionals dels serveis públics que estan en contacte directe amb la població que podria ser practicant. Es vol facilitar així la prevenció i la detecció precoç de possibles situacions de risc. S’estableix també un protocol d’actuacions a escala local, que inclou el seguiment de casos concrets i les mesures a emprendre des del primer moment en què hi hagi alguna sospita. Les actuacions se centren en l’acció comunitària per detectar grups de risc i d’influència. En tot cas, val a dir que aquest treball en xarxa passa molt especialment per la col·laboració i la implicació de les associacions que treballen per la prevenció i, sobretot, de les persones de la pròpia comunitat com a agents actius que afavoreixen les dinàmiques de sensibilització entre les famílies.
Els agents que formen part d’aquestes taules transversals són:
- treballadors/treballadores socials d’atenció primària
- tècnics/tècniques de polítiques migratòries
- tècnics/tècniques de polítiques per a dones
- directors/directores de centres educatius
- metges/metgesses i responsables de Centres d’Atenció Primària
- representants dels Mossos d’Esquadra
- representants de la Policia Local
- representants d’Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència
- altres
Actualment, les 23 taules de treball que s’han concretat a través d’ajuntaments o consells comarcals són:
- La Bisbal d’Empordà
- Santa Coloma de Farners
- Santa Cristina d’Aro
- Arbúcies
- Cassà de la Selva
- Celrà
- Lloret de Mar
- Sant Feliu de Guíxols
- Banyoles
- Blanes
- Olot
- Pineda - Calella (Alt Maresme)
- Premià de Mar
- Igualada
- Manlleu
- Consell Comarcal de l’Anoia
- Tàrrega
- Ripollet
- Barberà del Vallès
- Granollers
- Sant Celoni – Baix Montseny
- Tona
- Torelló
Properament està previst que es constitueixin a:
- Girona
- Figueres
- Salt
- Mataró
- Martorell
- Camp de Tarragona
- Terres de l’Ebre
- Tremp
- Arenys de Mar
- Vic
Primera sessió a Premià de Mar
Coincidint amb el Dia Mundial contra les MGF que se celebra cada 6 de febrer, la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha inaugurat aquest matí la taula de treball de Premià de Mar acompanyada per l’alcalde Miquel Buch i la regidora de Serveis Socials, Mercè Gisbert. Capdevila s’ha felicitat per la constitució d’aquesta mesa i ha animat als professionals de diversos àmbits que en formen part a treballar conjuntament. En concret, Premià compta amb un percentatge de població de nacionalitat estrangera inferior a la mitja catalana que supera el 15 % i dos dels col·lectius més nombrosos són el gambià i el senegalès, ambdós amb probabilitat de ser practicants.
Pel que fa al conjunt de Catalunya, segons dades provisionals de la Secretaria per a la Immigració a 1 de juliol de 2008 no oficials, hi ha 14.497 dones empadronades als ajuntaments procedents de països on es practica la MGF. D’aquestes, 5.223 són menors de 20 anys. A Catalunya hi ha moltes famílies que van arribar com a practicants i defensores de la tradició i que avui l’han abandonada, però també és una realitat que hi ha famílies que, per diferents raons, encara la defensen i que si no es posen els mitjans oportuns, si no es fan les tasques de sensibilització pertinents i es prenen mesures, les possibles víctimes poden quedar desemparades. Es tracta d’una pràctica mil·lenària prèvia al naixement i expansió de les grans religions, que depèn més de les ètnies practicants que no pas del país del que provenen les famílies.
Amb iniciatives com el Protocol i sessions com les de Premià també es promou l’actuació de les dones africanes com a principals protagonistes en el procés d’eradicació de les mutilacions genitals femenines, perquè són elles les principals afectades. En aquest sentit, el treball desenvolupat pel Govern juntament amb la nova legislació està introduint elements de reflexió a les pròpies comunitats i està fent canviar la seva percepció.
La mutilació genital femenina
La MGF és el nom genèric que es dóna a les pràctiques consistents en l’extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o d’altres agressions als òrgans genitals. Es dóna en el si de comunitats que ho justifiquen per diverses creences errònies: per tradició, per controlar la sexualitat, per funcions reproductives, per higiene, per estètica o per motius religiosos. És habitual a diversos països de l’Àfrica i del Pròxim Orient (veure mapa).
El 20 de juny de 2001 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució sobre l’adopció de mesures contra la pràctica de les MGF. Aleshores es va constituir un grup interdepartamental que va desembocar en l’edició del primer Protocol el juny de 2002. La segona edició, de desembre de 2007, recull l’experiència dels primers cinc anys de la comissió de seguiment integrada pels departaments d’Acció Social i Ciutadania, Educació, Salut i Interior. A més a més, s’adapta a la legislació que ha anat endurint i perseguint cada vegada més aquesta pràctica execrable, com la modificació del Codi Penal, de la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei contra la violència masclista.
Documents relacionats
El CIRE i la Creu Roja faran el seguiment de reclusos que entren al mercat laboral
El projecte té per objectiu fomentar la reinserció amb un acompanyament dirigit a consolidar el manteniment del lloc de treball
La Creu Roja i el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) fomentaran la reinserció sociolaboral de reclusos mitjançant un conveni de col·laboració, signat avui entre el gerent del CIRE, Adolf Cabruja, i el president de Creu Roja a Catalunya, Josep Marquès. El Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) és l’empresa pública del Departament de Justícia dedicada a la reinserció de persones privades de llibertat, mitjançant la formació professional ocupacional i el treball productiu.
El conveni té com a objectiu la realització conjunta d’accions per tal de millorar l’ocupació, inserció i posterior manteniment del lloc de treball de les persones privades de llibertat.
En concret, el projecte, que rebrà per nom APROP, va dirigit a promoure el manteniment en el mercat de treball ordinari de persones sota mesures penitenciàries i es desenvoluparà en el marc del Pla de Treball per a Col·lectius Vulnerables de Creu Roja, cofinançat pel Fons Social Europeu.
Els reclusos que hagin aconseguit una feina a través de la Borsa de Treball del CIRE, i que participin en el projecte, rebran un seguiment tutelat per part de Creu Roja. L’entitat farà un acompanyament dels presos que hagin aconseguit una feina per tal d’ajudar-los en el manteniment del seu lloc de treball. En especial, es farà un seguiment dels primers mesos de contractació, els més crítics alhora de consolidar un treball, però també amb posterioritat.
A més, Creu Roja es compromet a oferir beques i ajudes per als interns que requereixin d’un suport complementari per a desenvolupar el seu itinerari d’inserció sociolaboral.
El projecte es desenvoluparà a la província de Barcelona durant tot aquest any i tindrà continuïtat el 2010. L’acte de signatura del conveni ha comptat també amb l’assistència del secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, Albert Batlle.
La Borsa de Treball del CIRE és el pont entre el món penitenciari i el món empresarial i va dirigida als interns dels centres penitenciaris i educatius catalans que estan en semillibertat.
FONT: GENCAT.CAT
divendres 23 de gener de 2009
Xerrada: Què passa als centres de menors ? Reforma i Protecció
Xerrada
Què passa als centres de menors ? Reforma i Protecció.
Presentació del dossier
Amb psicofàrmacs no s'educa.
Projecció del curt Confabulación.
Kafeta-tapeo i musiqueta.
organitzen :
Col.lectius Txinorris i Drari دراري
lloc : Centre Social Ocupat La Revoltosa. Carrer de Rogent 82. metro L2 i L1 Clot.
24 de gener, 18'30h.
Què passa als centres de menors ? Reforma i Protecció.
Presentació del dossier
Amb psicofàrmacs no s'educa.
Projecció del curt Confabulación.
Kafeta-tapeo i musiqueta.
organitzen :
Col.lectius Txinorris i Drari دراري
lloc : Centre Social Ocupat La Revoltosa. Carrer de Rogent 82. metro L2 i L1 Clot.
24 de gener, 18'30h.
dilluns 19 de gener de 2009
Protocol de prevenció contra la Mutilació Genital Femenina a Gàmbia, pels Mossos d´Esquadra
Protocol de prevenció contra la Mutilació Genital Femenina a Gàmbia, dels mossos d´esquadra.
- Durant l’any 2008, els Mossos d’Esquadra van fer treballs preventius en el marc del protocol amb 55 famílies que viuen a Catalunya, que tenen 104 nenes, per tal d’evitar possibles mutilacions genitals
- La responsable de Relacions, Associacions i Mediació del Departament d’Interior, Noemí Ayguasenosa, i la intendenta Cristina Manresa, viatjaran la setmana vinent a Gàmbia convidades per una ONG asturiana per conscienciar a les famílies gambianes
La responsable de Relacions, Associacions i Mediació del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Noemí Ayguasenosa, i la cap de l’Àrea Bàsica Policial de Sants-Montjuïc i membre del Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya, la intendenta Cristina Manresa, viatjaran del 22 al 29 d’aquest mes a Gàmbia convidades per l’organització no governamental asturiana O’dam ONGd per tal d’explicar a famílies i entitats d’aquell país africà les conseqüències que la Mutilació Genital Femenina (MGF) comporta a la població gambiana que viu a Catalunya.
Les dues representants del Departament d’Interior han estat convidades per la ONG d’Oviedo per participar en el projecte de “Prevenció de la Mutilació Genital Femenina a la regió oest de Gàmbia” que O’dam ONGd està portant a terme en col·laboració amb l’Associació de Dones Antiablació AMAM de Barcelona i l’organització gambiana Gambian Commitee on Tradicional Practices (GAMCOTRAP).
Ayguasenosa