L'Any Internacional dels Idiomes comença amb una dada per pensar: cada quinze dies deixa de parlar-se una llengua i en un futur pròxim desapareixeran la meitat dels 6.700 idiomes parlats. Es podria evitar amb voluntat política.
En albanès es diu pake, en àrab salaam, mier en eslovac, guapy en guaraní, rongo en maorí i sidi en tibetà. A l'Estat espanyol es diu també de diverses maneres: bake, pau i paz. La paraula ‘pau’ podria desaparèixer en molts idiomes perquè, en els pròxims anys, més de 3.350 idiomes parlats en tot el món es podrien extingir.
La Unesco ha donat la benvinguda a l'Any Internacional dels Idiomes que se celebra aquest 2008 amb una dada preocupant: més de la meitat de les 6.700 llengües orals de tot el planeta “corren el perill de desaparèixer en el futur. El seu ritme d'extinció és ràpid: cada quinze dies una d'elles deixa de parlar-se”. A més, es calcula que el 96% de les llengües existents només les parlen el 4% de la població mundial.
La tribu amazònica akuntsu és un exemple clar d'aquesta situació. Els seus sis membres podrien passar per una família però en realitat són tot un poble. Fa poc més de deu anys, els funcionaris del Govern brasiler van contactar amb ells i avui dia la seva terra està legalment reconeguda. No obstant això, l'extinció d'aquest poble avança a causa de la pressió de terratinents i criadors de bestiar. “Ningú ha après la llengua akuntsu i per això és dificil per a ells expressar les seves necessitats i explicar la seva història”, denuncia l'organització Survival.
Una llengua, una manera d'entendre el món
Més enllà d'un conjunt de signes, una llengua està estretament lligada a la identitat d'un poble, a les seves maneres de comunicació i a qüestions com l'educació, el desenvolupament i la integració social.
Per això, com expliquen des de la Unesco, “quan una llengua s'extingeix, s'empobreix el teixit ric de la diversitat cultural". “Es perden també possibilitats, tradicions, memòries, maneres singulars de pensament i expressió, recursos valuosos per assolir un futur millor”, apunta l'agència de l'ONU, mentre des de Survival recorden que estudiar i gravar una llengua “serveix de poc” sense persones que la parlin.
Això mateix passarà amb els akuntsu quan els seus únics sis membres desapareguin i, en menys de vint anys, amb un centenar de pobles indígenes aïllats. “Una llengua només pot viure si el seu poble viu, i si volem que els pobles indígenes d'avui tinguin un futur hem de respectar el seu dret a escollir el seu propi model de vida”, adverteix Survival. Aquesta organització posa l'accent en la realitat dels pobles indígenes perquè de les més de 6.000 llengües que es parlen en el món en l'actualitat 5.000 són indígenes i moltes estan en perill d'extinció.
La riquesa del plurilingüisme
Per promoure molts d'aquests idiomes, persones amb llengües minoritàries a títol individual i organitzacions socials porten a terme iniciatives de tot tipus. A Internet, per exemple, trobem un diccionari guaraní-castellà-portuguès-alemany, blocs que promouen el quítxua i iniciatives que aposten pel programari lliure també en quítxua.
Fora de la Xarxa també es porten a terme iniciatives, com la que impulsen a Xile les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés i la Universitat Tecnològica Metropolitana de Santiago de Xile. A la regió de Bío-Bío, els dos centres universitaris recolzen comunitats locals maputxes a través de formació d'educadors comunitaris, recuperació de tècniques ancestrals i la revitalització de la seva llengua.
A través d'aquesta iniciativa, que pren com exemple el procés de recuperació de la llengua catalana, es plasmen mites i llegendes en materials didàctics i contes infantils i es fomenten valors com els drets humans.
Des de la Unesco expliquen que totes aquestes accions han d'anar acompanyades de voluntat política. De moment, a nivell internacional existeix la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, que parla de tradicions i expressions orals i destaca l'idioma “com vehicle del patrimoni cultural immaterial”. A la Unió Europea, destaca la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
En aquest context, i aprofitant l'inici ara al febrer de l'Any Internacional dels Idiomes, la Unesco insta la comunitat internacional a promoure instruments a favor del plurilingüisme. Es tracta de fomentar polítiques lingüístiques regionals i nacionals “coherents” que propiciïn la utilització apropiada de les llengües en un país determinat, que permetin a cada comunitat utilitzar la seva llengua materna “en públic i en privat” i que possibiliti l'aprenentatge d'altres idiomes locals, nacionals i internacionals, conclou la Unesco.
Què Puc Fer Jo?
La Unesco recolza projectes a favor del plurilingüisme en àmbits com l'educació, les ciències i la cultura. Informa't!
¡Dóna suport al poble akuntsu! Survival et convida a signar per demanar accions urgents al Govern brasiler. A més, l'ONG t'ensenya en aquest curt en anglès més sobre els pobles no contactats.
La Fundació per la Pau t'ensenya com dir 'pau' en 70 idiomes.
Més informació:
Unesco
Survival
Informació de l'Atles de les llengües en perill de la Unesco
Altres notícies sobre diversitat lingüística publicades a Canal Solidari
Canal Solidari-OneWorld 2008
En albanès es diu pake, en àrab salaam, mier en eslovac, guapy en guaraní, rongo en maorí i sidi en tibetà. A l'Estat espanyol es diu també de diverses maneres: bake, pau i paz. La paraula ‘pau’ podria desaparèixer en molts idiomes perquè, en els pròxims anys, més de 3.350 idiomes parlats en tot el món es podrien extingir.
La Unesco ha donat la benvinguda a l'Any Internacional dels Idiomes que se celebra aquest 2008 amb una dada preocupant: més de la meitat de les 6.700 llengües orals de tot el planeta “corren el perill de desaparèixer en el futur. El seu ritme d'extinció és ràpid: cada quinze dies una d'elles deixa de parlar-se”. A més, es calcula que el 96% de les llengües existents només les parlen el 4% de la població mundial.
La tribu amazònica akuntsu és un exemple clar d'aquesta situació. Els seus sis membres podrien passar per una família però en realitat són tot un poble. Fa poc més de deu anys, els funcionaris del Govern brasiler van contactar amb ells i avui dia la seva terra està legalment reconeguda. No obstant això, l'extinció d'aquest poble avança a causa de la pressió de terratinents i criadors de bestiar. “Ningú ha après la llengua akuntsu i per això és dificil per a ells expressar les seves necessitats i explicar la seva història”, denuncia l'organització Survival.
Una llengua, una manera d'entendre el món
Més enllà d'un conjunt de signes, una llengua està estretament lligada a la identitat d'un poble, a les seves maneres de comunicació i a qüestions com l'educació, el desenvolupament i la integració social.
| "Quan una llengua s'extingeix, s'empobreix el teixit ric de la diversitat cultural" |
Això mateix passarà amb els akuntsu quan els seus únics sis membres desapareguin i, en menys de vint anys, amb un centenar de pobles indígenes aïllats. “Una llengua només pot viure si el seu poble viu, i si volem que els pobles indígenes d'avui tinguin un futur hem de respectar el seu dret a escollir el seu propi model de vida”, adverteix Survival. Aquesta organització posa l'accent en la realitat dels pobles indígenes perquè de les més de 6.000 llengües que es parlen en el món en l'actualitat 5.000 són indígenes i moltes estan en perill d'extinció.
La riquesa del plurilingüisme
Per promoure molts d'aquests idiomes, persones amb llengües minoritàries a títol individual i organitzacions socials porten a terme iniciatives de tot tipus. A Internet, per exemple, trobem un diccionari guaraní-castellà-portuguès-alemany, blocs que promouen el quítxua i iniciatives que aposten pel programari lliure també en quítxua.
Fora de la Xarxa també es porten a terme iniciatives, com la que impulsen a Xile les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés i la Universitat Tecnològica Metropolitana de Santiago de Xile. A la regió de Bío-Bío, els dos centres universitaris recolzen comunitats locals maputxes a través de formació d'educadors comunitaris, recuperació de tècniques ancestrals i la revitalització de la seva llengua.
A través d'aquesta iniciativa, que pren com exemple el procés de recuperació de la llengua catalana, es plasmen mites i llegendes en materials didàctics i contes infantils i es fomenten valors com els drets humans.
Des de la Unesco expliquen que totes aquestes accions han d'anar acompanyades de voluntat política. De moment, a nivell internacional existeix la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, que parla de tradicions i expressions orals i destaca l'idioma “com vehicle del patrimoni cultural immaterial”. A la Unió Europea, destaca la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
En aquest context, i aprofitant l'inici ara al febrer de l'Any Internacional dels Idiomes, la Unesco insta la comunitat internacional a promoure instruments a favor del plurilingüisme. Es tracta de fomentar polítiques lingüístiques regionals i nacionals “coherents” que propiciïn la utilització apropiada de les llengües en un país determinat, que permetin a cada comunitat utilitzar la seva llengua materna “en públic i en privat” i que possibiliti l'aprenentatge d'altres idiomes locals, nacionals i internacionals, conclou la Unesco.
Què Puc Fer Jo?
La Unesco recolza projectes a favor del plurilingüisme en àmbits com l'educació, les ciències i la cultura. Informa't!
¡Dóna suport al poble akuntsu! Survival et convida a signar per demanar accions urgents al Govern brasiler. A més, l'ONG t'ensenya en aquest curt en anglès més sobre els pobles no contactats.
La Fundació per la Pau t'ensenya com dir 'pau' en 70 idiomes.
Més informació:
Unesco
Survival
Informació de l'Atles de les llengües en perill de la Unesco
Altres notícies sobre diversitat lingüística publicades a Canal Solidari
Canal Solidari-OneWorld 2008
Entrades
