dijous, 13 de setembre del 2018

.301 persones dormen al carrer en deu municipis catalans

Terrassa, Barcelona, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet han realitzat recomptes de persones sense llar aquesta setmana. Girona, Tarragona, Lleida, Mataró i Reus ja n’havien dut a terme en anys anteriors. Malgrat que no totes les dades són actualitzades, es pot confirmar que almenys 1.301 persones dormen al carrer en aquests deu municipis.
La nit del 16 al 17 de maig, més de 1.200 voluntaris han recorregut els carrers de Barcelona, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet per comptar quantes persones dormen al ras. La nit del 14 de maig es va fer la mateixa acció a Terrassa. “Cal tenir en compte que les dades són una xifra de mínims, perquè segurament hi haurà més persones que no haurem trobat”, afegeixen membres de la Fundació Arrels.

Les dades del recompte

La majoria de les persones que dormen al ras es concentren a Barcelona, on en són 956, Lleida, que en són 71, i Girona, que sumen fins a 60 persones. Això no significa, però, que siguin només aquestes les persones que no tenen llar. A Barcelona hi viuen 3.591 persones sense sostre, 956 de les quals dormen al carrer, 536 en assentaments i 2.099 estan allotjades en equipaments públics i privats.
Pel que fa a la resta de municipis, a Terrassa s’han localitzat 52 persones sense llar (29 d’elles dormint al ras i 23 a l’alberg L’Andana), a Badalona 229 (57 dormint al carrer, 58 en equipaments públics i 114 en habitatges inadequats) -18 més que l’any anterior-, a Sant Adrià del Besòs 16 i a Santa Coloma 19.
En els recomptes realitzats en anys anteriors, es van localitzar 71 persones dormint als carrers de Lleida, 60 a Girona, 49 a Tarragona, 40 a Mataró i 4 a Reus. En total, aquests deu municipis representen el 37,65% de la població catalana i acullen 1.301 persones dormint al carrer.
L’any 2015 el Parlament de Catalunya va instar el Govern de la Generalitat a realitzar recomptes bianuals per dimensionar el sensellarisme. Actualment, només aquests deu municipis catalans han sortit a comptar les persones que dormen al ras.
Segons la Fundació Arrels, “cal una visió catalana del sensellarismeˮ, i és per això que ha creat una guia pràctica per animar més municipis a recollir dades i “fer possible ningú dormint al carrerˮ.

FONT: SOCIAL.CAT

Un informe d'associacions en defensa de la sanitat pública situa Catalunya a la cua de l'Estat

Un informe d'associacions en defensa de la sanitat pública situa Catalunya a la cua de l'Estat en atenció sanitària. Segons l'estudi de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, Catalunya se situa en el tercer lloc per la cua dels territoris amb pitjor atenció sanitària. A l’informe, fet amb dades dels últims tres anys, Catalunya hi figura només per davant de les Canàries i el País Valencià, que ocupen els mateixos últims llocs des de fa nou anys.
Quant a les comunitats autònomes amb els millors serveis sanitaris, el País Basc, Navarra i Aragó encapçalen la llista dels tres primers llocs, cosa que ocorre des de fa cinc anys. A partir de 2009 els serveis sanitaris públics han patit una "agressió continuada amb un procés de retallades molt important", que l'informe situa al voltant dels 15.000 i 21.000 milions d'euros menys de pressupost anual, retallades que s'han produït en tots els territoris sense excepció. "La intensitat, però, ha variat molt d'unes comunitats a unes altres", precisen.
Així, el pressupost sanitari per càpita a Catalunya el 2018 és de 1.192,83 euros; el nombre de llits per cada 1.000 habitants és de 4 i els quiròfans, de 9,97. Quant a metges d'atenció especialitzada per cada 1.000 habitants, Catalunya se situa en els 1,90; els professionals d’infermeria en atenció especialitzada cada mil habitants són 3,25; els metges d’atenció primària cada mil habitants són 0,69 i els professionals de la infermeria 0,67 cada mil habitants.
Al territori amb millors serveis sanitaris, el País Basc, el pressupost sanitari per càpita el 2018 és de 1.693,49; el nombre de llits per cada 1.000 habitants és de 3,69 i els quiròfans per cada mil habitants, 10,21. Quant a metges d'atenció especialitzada per cada mil habitants, al País Basc se situa en 2,15; els professionals d’infermeria en atenció especialitzada cada 1.000 habitants són 4,35; els metges d’atenció primària cada 1.000 habitants són 0,74 i els professionals de la infermeria, 0,69 per cada mil habitants.
Les dades corroboren el Mapa de la Sanitat de la CONFAVC
Les dades de l’informe i la situació de Catalunya dins del rànquing de la sanitat no només corroboren, sinó que a més van més enllà del que ja va anunciar ara fa uns mesos el Mapa de la Sanitat, creat per la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya. El Mapa de la Sanitat és una radiografia que desgrana com s’han quedat els serveis d’atenció primària després de les retallades pressupostàries executades en sanitat entre 2011 i 2014.
Al mapa es plasma en colors i indicadors la pressió assistencial després de la retallada de personal generalitzada, la diferència de les visites el dia i dels llocs de treball entre aquest lapsus de temps, a més de senyalar en punts algunes de les lluites veïnals que algunes les associacions o federacions veïnals van liderar per a denunciar aquestes retallades. Igualment, enumera quines han estat les respostes des del moviment veïnal que es van articular com a protesta d’aquesta greu incidència en els barris.

FONT: SOCIAL.CAT