La sentència de l'Audiència Provincial de Lleida senta jurisprudència sobre l'assetjament laboral a nivell estatal.
Malgrat això, el conseller d'Obres Públiques de Montilla, el socialista Joaquim Nadal, no fa ni cas i, a més, puja a la funcionària condemnada i paga als seus advocats.
És la primera sentència per assetjament laboral - 'mobbing'-, en la qual resulta condemnada una Administració pública, en aquest cas la Generalitat catalana. I ja és ferma, quan l'Audiència Provincial de Lleida ha ratificat el dictat pel Jutjat Penal n º 2 de la capital lleidatans.
Es jutjar Teresa Casals, cap de servei de la Conselleria d'Obres públiques (que dirigeix el socialista Joaquim Nadal) per assetjament laboral a la funcionària Begoña Solé. La sentència, ara ratificada en tots els seus pronunciaments, estableix una quantitat de 8782 euros d'indemnització i fa responsable de la Generalitat: "Ha quedat acreditada en autos la perpetració de la falta de coaccions subjectivament dotada d'un element intencional i voluntari-el dol - . la senyora Casals va desenvolupar un comportament voluntari, volgut i intencional-(és a dir dolós) tendent precisament a que la senyora Solé fes el que no estava obligada a fer, porti a fer el que ella no volia, pretenent amb això causar desassossec comminava l'acompliment de la seva tasca en condicions que lesionen la seva dignitat de la seva funció laboral, generant a la perjudicada una situació psicològica delicada doncs desenvolupament un trastorn d'adaptació requerint tractament mèdic adequat a aquest trastorn directament relacionat amb la conducta de la apelante ".
En suma, per primera vegada, una administració pública és condemnada a Espanya per 'mobbing' i aquesta Administració és la Generalitat catalana. I Joaquim Nadal ha fet tot el possible per presindir de tal 'guardó'. Per exemple, la Generalitat ha corregut amb les despeses de defensa Casals, que no han servit per a molts, i per això ha contret a un dels millors bufets de Barcelona, el de Cristóbal Matellán. Aquestes despeses s'han justificat perquè la causa posava en perill "el bon nom de la Generalitat".
Pel que sembla, a la justícia el bon nom de l'organisme públic no li sembla raó suficient per deixar impune la qüestió.
No només això. El major menyspreu del conseller Nadal a la justícia és que, després de conèixer la sentència, encara no ferma, del Jutjat, no se li va obrir expedient disciplinari algun. Per contra, va ser premiada amb un ascens. El seu cap immediat, Jordi Benet, que segons la sentència empara i fomentar l'assetjament, i la dimissió havia estat sol · licitada pel sindicat UGT, tampoc se li ha obert expedient algun. Per cert, Benet ha estat director del Servei de Carreteres de la Generalitat a Lleida durant anys, al temps que era fundador i propietari (després sorgir l'escàndol va traspassar les seves accions a la seva germana) de l'empresa Projectec, premiada reiteradament amb contractes pel propi servei que dirigia. En definitiva, el poder col · labora amb un condemnat, en contra de la part més dèbil, ara declarada innocent. Però, malgrat això, alguna cosa ha canviat, perquè aquesta sentència senti jurisprudència en matèria d'assetjament laboral a
espanya.
L'Audiència ratifica la condemna de la cap de Carreteres per 'mobbing' a una funcionària
L'Audiència de Lleida ha ratificat la sentència dictada pel Jutjat Penal número 2 que va condemnar l'ex cap del Servei Territorial de Carreteres de la Generalitat a la demarcació de Lleida, Teresa Casals Escuer, per assetjament laboral a una subordinat.
L'Audiència reafirmada d'aquesta manera la decisió emesa el passat mes de febrer a favor de la víctima del mobbing, representada pel despatx d'advocats de Josep Maria Moragues, que es va convertir en la primera sentència condemnatòria per assetjament laboral contra una administració pública de l'Estat espanyol.
La sentència del Jutjat Penal 2 va establir en el seu moment que la Generalitat hauria d'indemnitzar la funcionària que va patir l'assetjament laboral amb 63.398 euros per ser responsable civil subsidiari.
Tanmateix, l'Audiència de Lleida estableix que aquesta quantitat haurà de ser valorada pel metge forense en funció de les seqüeles dels fets que li hagin quedat a la assetjada.
La treballadora denunciant acusar Teresa Casals de tracte vexatori entre 1996 i 2005. Durant el judici va assegurar que el seu superior la insults, li cronometrat quan treballava, li encarregava tasques de conserge i li va amenaçar diverses ocasions amb extraure'l. La sentència va assenyalar que els serveis territorials de Carreteres podien haver evitat el cas d'assetjament laboral únicament canviant de secció a la funcionària.
La Generalitat va recórrer la sentència del jutjat d'allò penal, que ara ha finalitzat amb una sentència ferma per part de l'Audiència de Lleida que ratifica la sentència anterior.
Aquest nou error és contundent al sentenciar que "és clar que la conducta de la imputada ha excedit amb molt d'allò acceptable laboral i personalment a una conducta adreçada a fustigació a l'altra persona. Una cosa és el rigor en l'acompliment d'un càrrec de responsabilitat i una altra convertir la insistència en una conducta d'assetjament, amb menyspreu de la dignitat i voluntat de l'altra persona ".
És la primera sentència per assetjament laboral - 'mobbing'-, en la qual resulta condemnada una Administració pública, en aquest cas la Generalitat catalana. I ja és ferma, quan l'Audiència Provincial de Lleida ha ratificat el dictat pel Jutjat Penal n º 2 de la capital lleidatans.
Es jutjar Teresa Casals, cap de servei de la Conselleria d'Obres públiques (que dirigeix el socialista Joaquim Nadal) per assetjament laboral a la funcionària Begoña Solé. La sentència, ara ratificada en tots els seus pronunciaments, estableix una quantitat de 8782 euros d'indemnització i fa responsable de la Generalitat: "Ha quedat acreditada en autos la perpetració de la falta de coaccions subjectivament dotada d'un element intencional i voluntari-el dol - . la senyora Casals va desenvolupar un comportament voluntari, volgut i intencional-(és a dir dolós) tendent precisament a que la senyora Solé fes el que no estava obligada a fer, porti a fer el que ella no volia, pretenent amb això causar desassossec comminava l'acompliment de la seva tasca en condicions que lesionen la seva dignitat de la seva funció laboral, generant a la perjudicada una situació psicològica delicada doncs desenvolupament un trastorn d'adaptació requerint tractament mèdic adequat a aquest trastorn directament relacionat amb la conducta de la apelante ".
En suma, per primera vegada, una administració pública és condemnada a Espanya per 'mobbing' i aquesta Administració és la Generalitat catalana. I Joaquim Nadal ha fet tot el possible per presindir de tal 'guardó'. Per exemple, la Generalitat ha corregut amb les despeses de defensa Casals, que no han servit per a molts, i per això ha contret a un dels millors bufets de Barcelona, el de Cristóbal Matellán. Aquestes despeses s'han justificat perquè la causa posava en perill "el bon nom de la Generalitat".
Pel que sembla, a la justícia el bon nom de l'organisme públic no li sembla raó suficient per deixar impune la qüestió.
No només això. El major menyspreu del conseller Nadal a la justícia és que, després de conèixer la sentència, encara no ferma, del Jutjat, no se li va obrir expedient disciplinari algun. Per contra, va ser premiada amb un ascens. El seu cap immediat, Jordi Benet, que segons la sentència empara i fomentar l'assetjament, i la dimissió havia estat sol · licitada pel sindicat UGT, tampoc se li ha obert expedient algun. Per cert, Benet ha estat director del Servei de Carreteres de la Generalitat a Lleida durant anys, al temps que era fundador i propietari (després sorgir l'escàndol va traspassar les seves accions a la seva germana) de l'empresa Projectec, premiada reiteradament amb contractes pel propi servei que dirigia. En definitiva, el poder col · labora amb un condemnat, en contra de la part més dèbil, ara declarada innocent. Però, malgrat això, alguna cosa ha canviat, perquè aquesta sentència senti jurisprudència en matèria d'assetjament laboral a
espanya.
L'Audiència ratifica la condemna de la cap de Carreteres per 'mobbing' a una funcionària
L'Audiència de Lleida ha ratificat la sentència dictada pel Jutjat Penal número 2 que va condemnar l'ex cap del Servei Territorial de Carreteres de la Generalitat a la demarcació de Lleida, Teresa Casals Escuer, per assetjament laboral a una subordinat.
L'Audiència reafirmada d'aquesta manera la decisió emesa el passat mes de febrer a favor de la víctima del mobbing, representada pel despatx d'advocats de Josep Maria Moragues, que es va convertir en la primera sentència condemnatòria per assetjament laboral contra una administració pública de l'Estat espanyol.
La sentència del Jutjat Penal 2 va establir en el seu moment que la Generalitat hauria d'indemnitzar la funcionària que va patir l'assetjament laboral amb 63.398 euros per ser responsable civil subsidiari.
Tanmateix, l'Audiència de Lleida estableix que aquesta quantitat haurà de ser valorada pel metge forense en funció de les seqüeles dels fets que li hagin quedat a la assetjada.
La treballadora denunciant acusar Teresa Casals de tracte vexatori entre 1996 i 2005. Durant el judici va assegurar que el seu superior la insults, li cronometrat quan treballava, li encarregava tasques de conserge i li va amenaçar diverses ocasions amb extraure'l. La sentència va assenyalar que els serveis territorials de Carreteres podien haver evitat el cas d'assetjament laboral únicament canviant de secció a la funcionària.
La Generalitat va recórrer la sentència del jutjat d'allò penal, que ara ha finalitzat amb una sentència ferma per part de l'Audiència de Lleida que ratifica la sentència anterior.
Aquest nou error és contundent al sentenciar que "és clar que la conducta de la imputada ha excedit amb molt d'allò acceptable laboral i personalment a una conducta adreçada a fustigació a l'altra persona. Una cosa és el rigor en l'acompliment d'un càrrec de responsabilitat i una altra convertir la insistència en una conducta d'assetjament, amb menyspreu de la dignitat i voluntat de l'altra persona ".
Entrades
