Milagros Hernando, directora de Planificació i Avaluació de Polítiques de Desenvolupament i Iñigo Moré, director de remesas.org, analitzen les característiques de l'enviament de diners que els immigrants fan als seus països d'origen.
Les remeses, quantitats de diners enviades per les persones emigrants als seus països d'origen, han estat durant diverses generacions una gran ajuda per als familiars que romanen en els països d'origen. En els últims anys les quantitats anuals de diners han arribat a ser tan grans que en alguns països han desplaçat a les exportacions tradicionals com la principal font d'ingressos de l'economia nacional.
Les remeses que els immigrants que viuen a l'Estat espanyol envien als seus països d'origen suposen "pràcticament el doble de la quantitat que dedica Espanya a l'ajuda oficial al desenvolupament", ja que van arribar el 2007 els 10.000 milions d'euros, mentre que l'ajuda oficial al desenvolupament arribarà el 2008 als 5.000 milions d'euros, segons assegura la directora general de Planificació i Avaluació de Polítiques per al Desenvolupament, Milagros Hernando.
"Afany de rapinya"
Hernando assenyala que els governs dels països receptors de diners "intenten cobrar impostos per les remeses que reben", cosa que qualifica d'"afany de rapinya", mentre que "els països del Nord intenten comptabilitzar-les en el suport que ofereixen als països receptors". Aquests últims "temen que les transferències privades substitueixin a l'ajuda oficial", el que "no és l'objectiu del Govern d'Espanya", assegura.
Segons diu, als 8.300 milions en remeses que es van enviar el 2007 pels canals oficials, se suma una quantitat "del 30 per cent aproximadament a través de canals no formalitzats".
Per a la directora general de Planificació de Polítiques per al Desenvolupament, és necessari "dinamitzar els acords entre entitats bancàries perquè hagi seguretat jurídica en les remeses que s'envien" i assenyala la urgència de "que la persona receptora pugui plantejar-se plans de futur" amb un accés al crèdit bancari i a "plans de futur" a partir dels fons que rep de familiars a d'altres països.
De la seva banda, Iñigo Moré, director de Remesas.org, entitat especialitzada en l'enviament de diners dels emigrants als seus països d'origen, assegura que "si les remeses deixessin d'arribar als països de destinació, seria un cataclisme econòmic per a aquestes nacions". Moré indica que "l'aplicació de la legislació europea durà en poc temps que qualsevol pugui realitzar un enviament de diners" a altre país, el que qualifica de "democratització financera" i durà que acabi el monopoli actual dels bancs.
Per a Moré, "la regulació en l'enviament de remeses fa que els que les envien busquin formes alternatives de fer-ho", i cita l'obligació de justificar l'origen dels diners per a enviaments a partir de 3.000 euros, mentre que "els diners que es poden dur en metàl·lic d'un país a un altre no tenen límit". En aquest sentit, "el 20 per cent de les remeses que van a Romania arriben amb autobús".
Espanya, tercer país en enviament de remeses del món
En el mercat de les remeses, s'observa un "canvi", que consisteix en que "els remesadors es compren uns a uns altres", a més que "els bancs estan entrant en aquest mercat". Segons assegura, Espanya és el tercer país en enviament de remeses del món. "Espanya està ara en el moment àlgid d'enviament de remeses", ja que "els immigrants començaran a enviar menys diners des del 2009, quan creixin les seves despeses a Espanya, a més de que arribaran menys immigrants en un futur pròxim", afirma.
Propostes perquè les remeses es converteixin en un instrument de desenvolupament
“Avui dia, una de cada 10 persones en el món està relacionada directament amb les remeses. Aproximadament, 125 milions de treballadors envien diners per a donar suport a 500 milions de familiars que romanen en el seu país d'origen”, afirma Donald Terry, director del Fons Multilateral d'Inversions (FOMIN) al seu informe 'A la vista de tots però invisibles: el cas de les remeses'.
Des del 1993, com a part del Grup BID, el FOMIN és un motor d'impuls per al desenvolupament innovador del sector privat a Amèrica Llatina i el Carib, usant donacions i inversions per a ajudar a les micro i petites empreses. D'aquesta manera, ha establert un conjunt de recomanacions per a les institucions de remeses, els organismes públics i la societat civil, i col·labora activament amb altres organitzacions internacionals a fi de millorar la qualitat de les dades sobre remeses i l'impacte d'aquests fluxos en la vida de les persones.
L'entitat intenta donar suport a l'impacte de desenvolupament de remeses fent més segures i barates les transferències de diners i posant els serveis bancaris formals a l'abast de les persones que envien i reben remeses. L'organització promou la proposta d'institucions que promoguin projectes que donin suport el desenvolupament d'instruments financers i fons d'inversió destinats a aprofitar el capital dels emigrants en la creació de noves empreses i altres aplicacions innovadores.
Enllaços relacionats:
Remesas.org
Fons Multilateral d'Inversions (FOMIN)
Llegeix altres notícies relacionades amb les remeses publicades a Canal Solidari.
Canal Solidari-OneWorld 2008
Les remeses, quantitats de diners enviades per les persones emigrants als seus països d'origen, han estat durant diverses generacions una gran ajuda per als familiars que romanen en els països d'origen. En els últims anys les quantitats anuals de diners han arribat a ser tan grans que en alguns països han desplaçat a les exportacions tradicionals com la principal font d'ingressos de l'economia nacional.
Les remeses que els immigrants que viuen a l'Estat espanyol envien als seus països d'origen suposen "pràcticament el doble de la quantitat que dedica Espanya a l'ajuda oficial al desenvolupament", ja que van arribar el 2007 els 10.000 milions d'euros, mentre que l'ajuda oficial al desenvolupament arribarà el 2008 als 5.000 milions d'euros, segons assegura la directora general de Planificació i Avaluació de Polítiques per al Desenvolupament, Milagros Hernando.
"Afany de rapinya"
Hernando assenyala que els governs dels països receptors de diners "intenten cobrar impostos per les remeses que reben", cosa que qualifica d'"afany de rapinya", mentre que "els països del Nord intenten comptabilitzar-les en el suport que ofereixen als països receptors". Aquests últims "temen que les transferències privades substitueixin a l'ajuda oficial", el que "no és l'objectiu del Govern d'Espanya", assegura.
Segons diu, als 8.300 milions en remeses que es van enviar el 2007 pels canals oficials, se suma una quantitat "del 30 per cent aproximadament a través de canals no formalitzats".
Per a la directora general de Planificació de Polítiques per al Desenvolupament, és necessari "dinamitzar els acords entre entitats bancàries perquè hagi seguretat jurídica en les remeses que s'envien" i assenyala la urgència de "que la persona receptora pugui plantejar-se plans de futur" amb un accés al crèdit bancari i a "plans de futur" a partir dels fons que rep de familiars a d'altres països.
De la seva banda, Iñigo Moré, director de Remesas.org, entitat especialitzada en l'enviament de diners dels emigrants als seus països d'origen, assegura que "si les remeses deixessin d'arribar als països de destinació, seria un cataclisme econòmic per a aquestes nacions". Moré indica que "l'aplicació de la legislació europea durà en poc temps que qualsevol pugui realitzar un enviament de diners" a altre país, el que qualifica de "democratització financera" i durà que acabi el monopoli actual dels bancs.
Per a Moré, "la regulació en l'enviament de remeses fa que els que les envien busquin formes alternatives de fer-ho", i cita l'obligació de justificar l'origen dels diners per a enviaments a partir de 3.000 euros, mentre que "els diners que es poden dur en metàl·lic d'un país a un altre no tenen límit". En aquest sentit, "el 20 per cent de les remeses que van a Romania arriben amb autobús".
Espanya, tercer país en enviament de remeses del món
En el mercat de les remeses, s'observa un "canvi", que consisteix en que "els remesadors es compren uns a uns altres", a més que "els bancs estan entrant en aquest mercat". Segons assegura, Espanya és el tercer país en enviament de remeses del món. "Espanya està ara en el moment àlgid d'enviament de remeses", ja que "els immigrants començaran a enviar menys diners des del 2009, quan creixin les seves despeses a Espanya, a més de que arribaran menys immigrants en un futur pròxim", afirma.
Propostes perquè les remeses es converteixin en un instrument de desenvolupament
“Avui dia, una de cada 10 persones en el món està relacionada directament amb les remeses. Aproximadament, 125 milions de treballadors envien diners per a donar suport a 500 milions de familiars que romanen en el seu país d'origen”, afirma Donald Terry, director del Fons Multilateral d'Inversions (FOMIN) al seu informe 'A la vista de tots però invisibles: el cas de les remeses'.
Des del 1993, com a part del Grup BID, el FOMIN és un motor d'impuls per al desenvolupament innovador del sector privat a Amèrica Llatina i el Carib, usant donacions i inversions per a ajudar a les micro i petites empreses. D'aquesta manera, ha establert un conjunt de recomanacions per a les institucions de remeses, els organismes públics i la societat civil, i col·labora activament amb altres organitzacions internacionals a fi de millorar la qualitat de les dades sobre remeses i l'impacte d'aquests fluxos en la vida de les persones.
L'entitat intenta donar suport a l'impacte de desenvolupament de remeses fent més segures i barates les transferències de diners i posant els serveis bancaris formals a l'abast de les persones que envien i reben remeses. L'organització promou la proposta d'institucions que promoguin projectes que donin suport el desenvolupament d'instruments financers i fons d'inversió destinats a aprofitar el capital dels emigrants en la creació de noves empreses i altres aplicacions innovadores.
Enllaços relacionats:
Remesas.org
Fons Multilateral d'Inversions (FOMIN)
Llegeix altres notícies relacionades amb les remeses publicades a Canal Solidari.
Canal Solidari-OneWorld 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada