La necessitat de treballar l'emancipació de les joves i dels joves tutelats
La constitució de l'ASJTET en programes intenta reflectir els aspectes en què es realitza l'acompanyament mencionat. En aquest sentit, parlarem d'acompanyament o de suport socioeducatiu, psicològic, d'habitatge, econòmic, sociolaboral i jurídic. Cadascun d'aquests àmbits es correspon amb un programa que el gestiona i el desenvolupa d'una manera integral.
Com ja hem indicat, el procés d'acompanyament no tan sols és voluntari –és la jove o el jove qui el demana i s'hi compromet–, sinó que ho fa, i ho fem, amb una orientació determinada i irrenunciable: la millora social. Mesurar el grau de millora en un procés com el que ens ocupa és quelcom difícil, però no ho és valorar si aquesta es produeix. Aquest és el nostre objectiu principal: intentar assegurar que tot procés iniciat, seguit i finalitzat amb una jove o un jove els ha deparat una situació millor a aquella en què es trobaven a l'inici.
El procés de millora l'ubiquem en l'àmbit social. No és gaire complicat entendre per què: el nostre treball en l'acompanyament intenta "acondiciar" la jove o el jove d'acord amb la societat. Aquest acondiciament social el fem (s'hauria de fer) en l'habitatge i el treball i amb prou recursos personals (psicològics i socioeducatius) i socials (econòmics i jurídics) perquè sàpiga manejar-los. Podríem resumir aquest procés i la seva fita amb el terme emancipació. No és difícil apreciar, i amb això tanquem el cercle metodològic, que aquest acondiciament està parametritzat en els programes de l'ASJTET, que, com ja hem dit, són el seu cor.
No hem parlat encara de la població atesa a l'ASJTET, del seu jovent, de les seves joves i dels seus joves. Al llarg de la seva història, l'ASJTET ha modificat el perfil de la seva població, que, a grans trets, té en l'actualitat les característiques següents:
1.. Joves atesos en un recurs de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) que requereixen una resposta alternativa a la seva problemàtica.
2.. Joves extutelats majors de 18 anys que requereixen acabar el seu procés d'emancipació –iniciat en la DGAIA o en la xarxa de protecció social.
3.. Joves menors que entren en el sistema de protecció a la infància i no tenen història institucional i les seves característiques (edat i tipus de pla de treball) no aconsellen la utilització dels recursos residencials habituals.
El jovent provinent de la DGAIA, ja sigui l'atès en algun dels seus recursos o l'extutelat, constitueix el volum més important de la població atesa a l'ASJTET i és un sector que s'està incrementant en els darrers anys.
No tan sols hem de parlar de canvis en el perfil i en el volum de la població provinent de la DGAIA. També hem de destacar l'evolució en la població en general i en la societat mateixa. En efecte, volem posar de manifest que l'evolució de la societat en els àmbits socioeconòmic i polític ha pertorbat la relació entre el límit legal per a la majoria d'edat i les possibilitats del jovent en general d'assolir un nivell suficient d'independència per aconseguir l'emancipació definida anteriorment.
Metodologia
L'escenari descrit fins ara és el marc en què s'acredita la necessitat de l'ASJTET de tenir "coneixement" del jovent que pot demanar o necessitar, directament o indirectament, una millora en el seu procés d'emancipació –ara ja sabem de què parlem. Aquest coneixement s'ha de conceptualitzar en aquells aspectes del seu perfil en els quals es produeixi l'acompanyament que hem definit anteriorment.
Aquesta és la raó de ser de l'estudi que presentem en aquest article, que té com a missió disposar de la informació que ens permeti, si escau, perfilar i ajustar els programes i els seus recursos per donar resposta als canvis que es puguin donar en la futura població de l'ASJTET provinent dels recursos de la DGAIA.
Hem parlat dels aspectes que configuren el perfil de les futures usuàries i usuaris i sobre els quals se sustentarà el treball en els diferents programes. L'estudi s'ha dissenyat d'acord amb aquests trets i amb una metodologia basada en l'anàlisi multidimensional. Amb aquest mètode hem pretès definir uns elements característics del perfil de la població que anomenem fets construïts a partir de determinats atributs que anomenem dimensions.
Seguidament presentem els fets i les dimensions que constitueixen els trets que estudiarem de la població resident en els recursos de la DGAIA:
1.. Dades generals: edat, sexe, tipus de mesura, nacionalitat i procedència.
2.. Formació acadèmica: domini instrumental de la llengua, nivell de formació, temps d'escolaritat i previsions en els tres propers anys en l'àmbit formatiu.
3.. Àmbit laboral: grau d'interès, història laboral, situació laboral actual i formació laboral.
4.. Trets psicosanitaris: presència d'alguna patologia, tipus de patologia, tipus de tractament, disminucions acreditades pel CAD i toxicomanies.
5.. Trets socials i personals: compromís amb el seu programa educatiu, habilitats i tipus de conducta.
6.. Àmbit familiar i institucional: origen, trets fonamentals de la família, vincles socials i afectius amb la família, grau d'acceptació de la institucionalització i fugues.
7.. Relació amb la justícia: mesures imposades pels jutjats de menors.
8.. Sortida del recurs: tipus de sortida, edat prevista de la sortida i àmbits d'actuació.
El projecte d'estudi s'ha plantejat en dues fases. En la primera s'ha desenvolupat un estudi bàsic, que és el que presentem en aquest article, i en la segona se'n farà un de més aprofundit amb un vessant de recerca quant a la interrelació (causes i efectes) entre diferents àmbits. És a dir, es plantejaran hipòtesis del tipus "un valor màxim en l'àmbit social i personal implica un valor màxim en l'àmbit familiar i psicosanitari i mínim en la relació amb la justícia?". Per a la segona fase s'utilitzaran tècniques d'anàlisi multidimensional (computació de cubs de dades) treballades mitjançant tecnologia OLAP (On-line Analytical Processing).
Les dades
L'estudi que presentem en aquest article és el que correspon al nivell bàsic. Ha estat realitzat a partir d'una selecció dels àmbits i paràmetres introduïts en l'apartat anterior i que detallem tot seguit:
1.. Familiar i institucional: nombre de germans a la DGAIA.
2.. Psicosanitari: presència d'alguna patologia, tipus de patologia, tipus de tractament, disminucions acreditades pel CAD i toxicomanies.
3.. Formació acadèmica: domini instrumental del català i el castellà, nivell de formació i anys d'escolaritat.
4.. Laboral: historial laboral, situació laboral actual i formació laboral.
5.. Relació amb la justícia: tipus de relació i de mesura.
6.. Sortida del recurs: tipus i edat de sortida prevista.
Cadascun dels paràmetres han estat distribuïts en tres de les dimensions de l'àmbit de dades generals, concretament per edat, sexe i nacionalitat.
Les dades han estat obtingudes a través d'una enquesta que s'ha distribuït en els 91 centres de la DGAIA a joves de més de 15 anys i ha estat contestada correctament per 77 (vegeu la taula 1). Les enquestes han estat respostes per als professionals de cadascun dels recursos educatius.
Edat del jovent estudiat 15 anys o més grans
Nombre de joves estudiats/ades 512
Nombre vàlid de joves estudiats/ades 478
Nombre de recursos enquestats entre joves de 15 anys o més 70 de 91 (77%)
Tipus de centres enquestats Centre d'acolliment 10%
Centre d'urgències 3%
Centre de primera acollida 4%
Centre sociosanitari 4%
CRAE 66%
CRAE intensiu 4%
Residència disminuïts 1%
Servei d'acolliment 2%
Servei d'acompanyament especialitzat 6%
Taula 1. Dades Generals de l'enquesta.
Sexe, edat i nacionalitat
a.. Homes: 60,46% - Dones: 39,54%.
b.. Nacionalitat espanyola: 58,16% - Nacionalitat estrangera: 41,84%.
c.. El 43% té 17 anys.
Àmbit psicosanitari i toxicomanies
a.. El 76 % de la població dels recursos de la DGAIA no pateix cap tipus de patologia.
b.. Els homes en general i els estrangers en particular, tenen un millor estat de salut.
c.. El 77% de la població que pateix alguna patologia és de tipus psíquic (igual en dones que en homes).
d.. El 79% de la població amb alguna patologia rep tractament farmacològic.
e.. El 19% de la població que pateix alguna patologia està incapacitat judicialment.
f.. El 65% de la població no consumeix cap tipus de tòxic (no es té en compte el tabac) i no hi ha diferències ni per sexe ni per nacionalitat.
g.. Pren cànnabis el 50% de la població que consumeix algun tipus de tòxic.
h.. El 70% de la població que pren algun tipus de tòxic ho fa entre els 17 i els 18 anys.
Formació acadèmica
a.. El 55% de la població té un domini instrumental del català i del castellà.
- 40% nacionalitat espanyola
- 15% nacionalitat estrangera
b.. El 40% només el té del castellà.
- 16% nacionalitat espanyola
- 24% nacionalitat estrangera
c.. El 52% de la població no arriba a l'escolaritat obligatòria.
- Dones: 19%
- Homes: 33%
- Nacionalitat espanyola: 25%
- Nacionalitat estrangera: 27%
d.. El 5% de la població ha iniciat estudis previs als universitaris (batxillerat o FP de grau mitjà).
- Dones: 4%
- Homes: 1%
- Nacionalitat espanyola: 4%
- Nacionalitat estrangera: 1%
Àmbit laboral
Història laboral
a.. El 58% de la població en edat laboral no ha treballat mai:
- 27% dones i 31% homes
- 38% nacionals i 20% estrangeres o estrangers
b.. El 42% de la població en edat laboral ha treballat alguna vegada:
- 13% dones i 29% homes
- 21% nacionals i 21% estrangeres o estrangers
c.. El 19% de la població en edat laboral ha treballat amb contracte
- 7% dones i 12% homes
- 13% nacionals i 6% estrangeres o estrangers
Situació actual i formació laboral
a.. El 76% de la població en edat laboral no treballa: homes i dones, estrangers/eres i nacionals en les mateixes proporcions.
- El 17% de la població en edat laboral treballa amb contracte: 6% dones i 11% homes.
- El 46% de la població té algun tipus de formació laboral.
Relació amb la justícia(1)
a.. El 80% de la població no té cap tipus de relació amb la justícia.
b.. El 8% d'homes nacionals i el 6% d'homes estrangers en tenen alguna:
- L'edat en què es produeix majoritàriament es troba entre els 17 i els 18 anys.
- El 40% té mesures judicials i el 34% n'espera una.
- El 54% dels que en tenen algun tipus es troba en llibertat vigilada.
Prospecció de sortida del recurs on s'ha fet l'enquesta(2)
a.. El 35% de la població té com a proposta de sortida l'ASJTET.
b.. El 29% continua en algun tipus de recurs de l'Administració (diferent de l'ASJTET).
c.. El 12% assolirà l'autonomia.
d.. El 22% retorna a la família.
e.. El 73% surt del recurs actual als 18 anys o més.
f.. El 27% surt del recurs abans dels 18 anys.
Conclusions
En la introducció de l'article hem definit el treball que es realitza a l'ASJTET i hem dit que se centra en l'acompanyament i el suport de determinats joves per tal que millorin la seva situació social en l'àmbit de l'habitatge i del treball i amb la interiorització de certes destreses personals.
També hem identificat la missió de l'estudi: reajustar els programes i els seus recursos d'acord amb els trets principals que caracteritzaran la població futura de l'ASJTET en els propers anys i que estan relacionats amb el treball que es fa.
L'estudi reafirma l'orientació cap a la inserció laboral com un dels eixos fonamentals que configura el procés d'acompanyament: l'usuari tipus que resideix actualment en els recursos de la DGAIA i el que es proposa per a l'ASJTET té 17 anys i no ha treballat mai malgrat trobar-se en edat laboral.
D'altra banda apareix (o es confirma) la necessitat d'introduir en el procés d'acondiciament social del jovent la integració de les joves i els joves immigrants, que representen el 42% de la població resident en centres de la DGAIA.
L'estudi mostra l'aparició d'un factor que pot pertorbar el treball desenvolupat en l'ASJTET: el 18% de la població dels recursos de la DGAIA pateix algun tipus de trastorn psíquic que requereix tractament farmacològic en la majoria dels casos. Parlem de pertorbació perquè aquest fet pot dificultar els processos d'emancipació en aquesta població i recomana un nou disseny dels programes de suport psicològic per tal que incorporin un tipus de suport o supervisió psiquiàtric adient.
El 35% de la població consumeix algun tipus de tòxic diferent del tabac. És un volum important que ens ha de fer pensar en processos de prevenció de les toxicomanies a través de nous tipus de recursos amb què es pugui treballar.
L'estudi mostra l'emergència d'orientacions cap a estudis superiors (el 5% de la població ha iniciat estudis previs als universitaris). Aquest fet s'haurà d'incorporar en els programes de suport i d'habitatge.
Pel que fa a la qüestió del gènere, s'ha de continuar en el treball de balancejar el treball en l'àmbit masculí emfatitzant la formació acadèmica (el 34% dels joves no tenen l'escolaritat obligatòria, enfront del 19% de les joves) i, en el femení, la formació laboral (el 8% de les joves no treballa, enfront del 15% dels joves).
Finalment hem de destacar l'afermament de l'ASJTET com a principal recurs alternatiu de sortida de la DGAIA. En efecte, el 35% de la població resident en els seus recursos té com a proposta l'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats. Aquest fet confirma el que hem descrit en la introducció respecte de l'increment creixent en el volum de la població atesa a l'ASJTET i del canvi sociopolític que ha fet del límit legal per a la majoria d'edat quelcom prematur per a la nostra població, raó per la qual els seguim atenent fins als 21 anys.
Antonio Ponce
Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (6 de maig de 2008)
(1) La relació amb la justícia recull el tipus de relació (mesura judicial) i el tipus de mesura (internament, llibertat vigilada, mediació, etc.).
(2) Aquesta prospecció la fa el/la professional per a quan la jove o el jove surti del centre on està actualment sense tenir en compte la seva edat.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada