Protocol de prevenció contra la Mutilació Genital Femenina a Gàmbia, pels Mossos d´Esquadra

Protocol de prevenció contra la Mutilació Genital Femenina a Gàmbia, dels mossos d´esquadra.

 

• Durant l’any 2008, els Mossos d’Esquadra van fer treballs preventius en el marc del protocol amb 55 famílies que viuen a Catalunya, que tenen 104 nenes, per tal d’evitar possibles mutilacions genitals

• La responsable de Relacions, Associacions i Mediació del Departament d’Interior, Noemí Ayguasenosa, i la intendenta Cristina Manresa, viatjaran la setmana vinent a Gàmbia convidades per una ONG asturiana per conscienciar a les famílies gambianes

 

 

La responsable de Relacions, Associacions i Mediació del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Noemí Ayguasenosa, i la cap de l’Àrea Bàsica Policial de Sants-Montjuïc i membre del Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya, la intendenta Cristina Manresa, viatjaran del 22 al 29 d’aquest mes a Gàmbia convidades per l’organització no governamental asturiana O’dam ONGd per tal d’explicar a famílies i entitats d’aquell país africà les conseqüències que la Mutilació Genital Femenina (MGF) comporta a la població gambiana que viu a Catalunya.

 

Les dues representants del Departament d’Interior han estat convidades per la ONG d’Oviedo per participar en el projecte de “Prevenció de la Mutilació Genital Femenina a la regió oest de Gàmbia” que O’dam ONGd està portant a terme en col·laboració amb l’Associació de Dones Antiablació AMAM de Barcelona i l’organització gambiana Gambian Commitee on Tradicional Practices (GAMCOTRAP).

 

Ayguasenosa i Manresa seran les encarregades d’explicar en varies escoles de les comunitats de Pakaliba i Kiang, situades a la Lower River Region de Gàmbia, les mesures de prevenció de la Mutilació Genital Femenina que s’apliquen a Catalunya per tal de conscienciar les famílies i explicar el protocol d’intervenció policial que té la policia autonòmica per prevenir, evitar i perseguir les mutilacions genitals femenines (MFG).

 

Els Mossos d’Esquadra treballen en tasques de prevenció des de l’any 2000 i des del 2002 ho fan en el marc del Protocol d’actuacions per a prevenir la MGF de la Generalitat de Catalunya a on se’ls identifica com un dels operadors implicats en l’abordatge de casos.

 

L’any passat, dins el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, es va elaborar un protocol intern policial, basat en l’experiència capdavantera de la Regió Policial de Girona amb especialistes com la sergenta Rosa Negre, que defineix l’àmbit d’actuació, els grups i la metodologia que fan servir els Mossos d’Esquadra a tot Catalunya davant d’aquest fet il·lícit.

 

Aquest protocol, pioner a les policies de l’Estat espanyol, dóna valor a la tasca preventiva i a la detecció de casos mitjançant el treball en xarxa i estableix els casos de risc i de consumació que han de ser posats en coneixement de la Fiscalia de Menors.

 

El viatge a Gàmbia també servirà perquè les dues representants dels del Departament d’Interior coneguin de més a prop les comunitats originàries de moltes famílies gambianes que viuen actualment a Catalunya i els llocs on es practica encara aquesta tradició de mutilar a les nenes.

 

S’entén per Mutilació Genital Femenina (MGF) totes aquelles pràctiques que impliquen l’extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals de les dones per raons culturals, religioses o d’altres amb finalitat no terapèutica.

 

La regió oest de Gàmbia, a on viatjaran les representants d’Interior amb la O’dam ONGd, té una població de 234.917 persones, de les quals 119.031 són dones, i subsisteixen de l’agricultura. A aquesta regió predominen les ètnies Mandinga i Jola i totes dues tenen molt arrelades pràctiques tradicionals relacionades amb la Mutilació Genital Femenina.

 

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), hi ha tres tipus de MGF depenent del grau d’intervenció:

 

Tipus I: Clitoridectomia, que és la mutilació del prepuci del clítoris.

Tipus II: Excisió, que és l’ablació del clítoris i dels llavis menors, total o parcialment.

Tipus III: Infibulació, que és la mutilació del clítoris, la totalitat dels llavis menors i majors i la sutura dels dos costats de la vulva.

La pràctica de cadascun d’aquests tipus de MGF depèn de factors culturals, religiosos i socials. Tot i això, la MGF, que no respon a cap precepte religiós i té un origen molt anterior a la majoria de les religions conegudes, es practica actualment a 26 països de l’Àfrica i alguns de l’Àsia.

         

 

A Catalunya, on, segons dades del 2008, viuen 13.362 dones procedents d’aquests països, 4.846 de les quals menors de 19 anys, hi ha moltes famílies que van arribar com a practicants i defensores de la tradició i que actualment l’han abandonada.

 

Pel que fa a la població d’origen gambià que viu a Catalunya ha passat dels 6.955 ciutadans que hi havia l’any 2000 als 14.099 que estaven censats l’any 2007, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

 

Durant l’any passat, els Mossos d’Esquadra van fer treballs de prevenció en el marc del protocol per evitar que 104 nenes que viuen actualment a Catalunya patissin la mutilació. L’any 2007 van ser 67 les nenes que estaven implicades en casos de risc. Això no vol dir que creixin el nombre de casos, sinó que les estratègies adoptades pels professionals que treballen en aquest àmbit mitjançant xarxa facilita la detecció dels possibles casos de risc i el seu pertinent abordatge. 

 

 

Treball conjunt i sensibilització

 

Un total de 300 agents dels Mossos d’Esquadra van assistir l’any passat a un curs d’especialització en MGF per treballar conjuntament amb altres organismes i associacions en la prevenció d’aquestes agressions a les dones.

La majoria d’aquests agents treballen a les oficines de Relacions amb la Comunitat (ORC) i els grups d’Atenció a la Víctima (GAV), que són els encarregats, mitjançant el treball en xarxa, d’aconseguir la màxima informació en aquest àmbit per l’abordatge de les situacions de risc. Així mateix es dóna un nou impuls a la sensibilització dels col·lectius per tal que les persones encara practicants abandonin la tradició no només per imposició legal sinó per propi convenciment.

D’aquesta forma, el protocol policial estableix que el treball d’informació i formació tindrà com a objectiu obrir portes a la reflexió de les persones que encara defensen la MGF, això sí, sense obviar la informació referida al marc legal.   

 

Un segon àmbit de desenvolupament d’accions preventives genèriques és el que porten a terme les ORC. Aquestes unitats han de tractar aquesta qüestió amb les famílies, els líders socials i els mediadors comunitaris del seu territori quan tinguin planificat desenvolupar un pla de prevenció i d’actuació en aquesta matèria.

 

Aquestes relacions han de permetre fer un diagnòstic de quina és la situació respecte de la MGF. 

 

L’objectiu de les accions preventives genèriques és que totes les famílies que han arribat a Catalunya essent practicants, siguin subjectes destinatàries d’abordatges preventius i sensibilitzadors abans no es plantegi un viatge de retorn definitiu o de vacances al país d’origen, atès que en la majoria dels casos la MGF es produeix fora del nostre territori.

 

El protocol estableix que quan els Mossos d’Esquadra detectin un cas de risc ho han de comunicar immediatament a les institucions i entitats implicades (serveis de salut, serveis d’educació, serveis socials, associacions que treballen contra la MGF) i recollir la informació rellevant sobre la família.

 

Si es detecta que es tracta d'una situació de risc urgent, el protocol obliga a una intervenció conjunta amb la resta d’operadors i si hi ha indicis que la menor pot ser víctima de la MGF aquest fet s'ha de comunicar al jutjat de guàrdia i a la Fiscalia de Protecció de Menors, i la dotació policial ha d'acompanyar la menor fins que arribi la resolució judicial que determinarà si s’adopten o no mesures cautelars. .

 

En els casos que es detecti que una menor ha tornat mutilada caldrà instruir l’atestat policial pertinent i si hi havia tasca preventiva feta s’adjuntarà tota la informació referida a aquesta adjuntant-hi, si es disposa, l’informe lliurat pel Departament de Salut o les dades que identifiquen el professional de salut de referència. Aquestes diligències s'instruiran per un presumpte delicte de lesions de l’art. 149.2 del Codi penal.

 

Si en el moment del retorn es tenen sospites fonamentades, però no és possible confirmar que la menor ha estat mutilada, s'haurà de comunicar al jutjat competent mitjançant diligències informatives, traslladant-li tota la informació relativa al cas.

FONT: GENCAT.CAT