La consellera Carme Capdevila ha inaugurat avui una nova mesa de treball a Premià de Mar
El Departament d’Acció Social i Ciutadania ha impulsat en el darrer any més d’una trentena de taules locals arreu de Catalunya, en col·laboració amb ajuntaments i consells comarcals, amb l’objectiu de prevenir les mutilacions genitals femenines (MGF). Són el resultat de les recomanacions de la segona edició del “Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina” que la consellera Carme Capdevila va presentar ara fa un any. Una de les principals propostes d’actuació que marca aquest Protocol és el treball en xarxa i tranversal entre els diversos agents implicats. En aquest sentit, des de mitjans de 2008 s’han posat en funcionament 21 meses locals en diversos punts del territori, especialment a les comarques gironines i al Maresme on hi ha una presència més notable de menors en possible situació de risc, ja que pertanyen a famílies procedents de països on es practica l’extirpació dels genitals femenins. Al llarg d’aquest 2009 caldrà afegir deu taules més que es concretaran properament.
Aquestes reunions permeten un treball coordinat entre els professionals dels serveis públics que estan en contacte directe amb la població que podria ser practicant. Es vol facilitar així la prevenció i la detecció precoç de possibles situacions de risc. S’estableix també un protocol d’actuacions a escala local, que inclou el seguiment de casos concrets i les mesures a emprendre des del primer moment en què hi hagi alguna sospita. Les actuacions se centren en l’acció comunitària per detectar grups de risc i d’influència. En tot cas, val a dir que aquest treball en xarxa passa molt especialment per la col·laboració i la implicació de les associacions que treballen per la prevenció i, sobretot, de les persones de la pròpia comunitat com a agents actius que afavoreixen les dinàmiques de sensibilització entre les famílies.
Els agents que formen part d’aquestes taules transversals són:
- treballadors/treballadores socials d’atenció primària
- tècnics/tècniques de polítiques migratòries
- tècnics/tècniques de polítiques per a dones
- directors/directores de centres educatius
- metges/metgesses i responsables de Centres d’Atenció Primària
- representants dels Mossos d’Esquadra
- representants de la Policia Local
- representants d’Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència
- altres
Actualment, les 23 taules de treball que s’han concretat a través d’ajuntaments o consells comarcals són:
- La Bisbal d’Empordà
- Santa Coloma de Farners
- Santa Cristina d’Aro
- Arbúcies
- Cassà de la Selva
- Celrà
- Lloret de Mar
- Sant Feliu de Guíxols
- Banyoles
- Blanes
- Olot
- Pineda - Calella (Alt Maresme)
- Premià de Mar
- Igualada
- Manlleu
- Consell Comarcal de l’Anoia
- Tàrrega
- Ripollet
- Barberà del Vallès
- Granollers
- Sant Celoni – Baix Montseny
- Tona
- Torelló
Properament està previst que es constitueixin a:
- Girona
- Figueres
- Salt
- Mataró
- Martorell
- Camp de Tarragona
- Terres de l’Ebre
- Tremp
- Arenys de Mar
- Vic
Primera sessió a Premià de Mar
Coincidint amb el Dia Mundial contra les MGF que se celebra cada 6 de febrer, la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha inaugurat aquest matí la taula de treball de Premià de Mar acompanyada per l’alcalde Miquel Buch i la regidora de Serveis Socials, Mercè Gisbert. Capdevila s’ha felicitat per la constitució d’aquesta mesa i ha animat als professionals de diversos àmbits que en formen part a treballar conjuntament. En concret, Premià compta amb un percentatge de població de nacionalitat estrangera inferior a la mitja catalana que supera el 15 % i dos dels col·lectius més nombrosos són el gambià i el senegalès, ambdós amb probabilitat de ser practicants.
Pel que fa al conjunt de Catalunya, segons dades provisionals de la Secretaria per a la Immigració a 1 de juliol de 2008 no oficials, hi ha 14.497 dones empadronades als ajuntaments procedents de països on es practica la MGF. D’aquestes, 5.223 són menors de 20 anys. A Catalunya hi ha moltes famílies que van arribar com a practicants i defensores de la tradició i que avui l’han abandonada, però també és una realitat que hi ha famílies que, per diferents raons, encara la defensen i que si no es posen els mitjans oportuns, si no es fan les tasques de sensibilització pertinents i es prenen mesures, les possibles víctimes poden quedar desemparades. Es tracta d’una pràctica mil·lenària prèvia al naixement i expansió de les grans religions, que depèn més de les ètnies practicants que no pas del país del que provenen les famílies.
Amb iniciatives com el Protocol i sessions com les de Premià també es promou l’actuació de les dones africanes com a principals protagonistes en el procés d’eradicació de les mutilacions genitals femenines, perquè són elles les principals afectades. En aquest sentit, el treball desenvolupat pel Govern juntament amb la nova legislació està introduint elements de reflexió a les pròpies comunitats i està fent canviar la seva percepció.
La mutilació genital femenina
La MGF és el nom genèric que es dóna a les pràctiques consistents en l’extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o d’altres agressions als òrgans genitals. Es dóna en el si de comunitats que ho justifiquen per diverses creences errònies: per tradició, per controlar la sexualitat, per funcions reproductives, per higiene, per estètica o per motius religiosos. És habitual a diversos països de l’Àfrica i del Pròxim Orient (veure mapa).
El 20 de juny de 2001 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució sobre l’adopció de mesures contra la pràctica de les MGF. Aleshores es va constituir un grup interdepartamental que va desembocar en l’edició del primer Protocol el juny de 2002. La segona edició, de desembre de 2007, recull l’experiència dels primers cinc anys de la comissió de seguiment integrada pels departaments d’Acció Social i Ciutadania, Educació, Salut i Interior. A més a més, s’adapta a la legislació que ha anat endurint i perseguint cada vegada més aquesta pràctica execrable, com la modificació del Codi Penal, de la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei contra la violència masclista.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada