S'aprova el Projecte de llei de serveis socials
La llei garanteix l'accés als serveis socials per a totes les persones que tenen necessitats socials
El Ple del Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat, el 3 d'octubre, la Llei de serveis socials que garanteix l'accés als serveis socials per a totes les persones que tenen necessitats socials. Amb aquesta nova normativa es posa en funcionament un nou model d'atenció a les persones que reconeix el dret als serveis socials i a la prestació, com ho és l'educació, la salut i les pensions, i que constitueix el quart pilar de l'estat de benestar a Catalunya. La nova llei entrarà en vigor el 2008.
La nova Llei de serveis socials, elaborada pel Departament d'Acció Social i Ciutadania, ha de servir perquè les classes mitjanes puguin accedir als serveis socials amb uns efectes més importants en la redistribució de la renda, que generi ocupació en l'atenció a les persones, que faciliti la cohesió social de les nostres comunitats, que sigui un factor de progrés en el benestar social i la qualitat de vida de les persones.
La llei garanteix l'accés als serveis socials per a totes les persones que tenen necessitats socials a Catalunya.
Una novetat important que aporta la Llei de serveis socials serà la introducció de la cartera de serveis socials que, juntament als reglaments que ordenin l'atenció bàsica i l'atenció especialitzada, ha de fixar les ràtios de personal professional, les titulacions d'accés i els perfils professionals per assegurar la qualitat i l'eficiència en la prestació dels serveis socials garantits del sistema.
Una altra de les principals novetats que aporta la Llei de serveis socials és la creació de la figura del professional de referència per a l'atenció de les persones en matèria de serveis socials, en el que seria una figura similar a la del metge de capçalera en l'àmbit de la salut.
El Consell Executiu del 17 de gener de 2006 ja va aprovar el Projecte de llei de serveis socials, que garanteix i universalitza el dret als serveis socials per a totes les persones que tenen necessitats socials a Catalunya.
La normativa s'ha aprovat després d'un ampli i sistemàtic procés participatiu, en el qual s'ha intentat assolir el màxim consens possible de tots els sectors implicats en els serveis socials de Catalunya.
La nova llei, que és una de les prioritats del Govern pel que fa a la millora i aprofundiment de les noves polítiques socials al país, planteja deu compromisos:
- Només s'avaluarà la renda de la persona usuària.
- La nova normativa proposa que els patrimonis intestats sense hereus siguin donats als serveis socials per finançar-los.
- Només es tindrà en compte la renda desprès per fixar el preu, però atendrà totes les que presentin necessitat social segons la llei.
- Hi haurà una xarxa única de serveis socials de responsabilitat/d'atenció pública.
- El desplegament i la descentralització dels serveis socials es farà en un Consell conjunt de la Generalitat amb la Federació i l'Associació de Municipis.
- Servei personalitzat per a persones i famílies amb l'assignació d'un/a professional de referència, que els orientarà en totes les gestions que necessitin al llarg de la seva vida.
- Amb greu situació de dependència física es podran triar entre seguir vivint a casa seva amb ajut a domicili professional, viure en un centre residencial, o bé disposar d'un assistent personal que li faciliti l'organització de la seva vida.
- Es regularà la participació de les entitats, sindicats i patronals, FMC i ACM i col·legis professionals en la planificació i l'avaluació dels serveis socials.
- El Parlament aprovarà anualment la Cartera de Serveis conjuntament amb la Llei de pressupostos. Serà la primera llei en tot l'Estat que garantirà una cartera de serveis per llei, amb un model equivalent al de salut o educació, que és la garantia dels drets i deures.
- Els ciutadans i ciutadanes que creguin que no són atesos correctament o que no es garanteixen els seus drets estatutaris o fixats per la llei, podran exigir-ne el compliment més fàcilment, administrativament o judicialment, a l'Administració.
Hi haurà un professional de referència per a l'atenció de les persones, com ho és el metge de capçalera en salut
La Llei de serveis socials entra en el tràmit final amb el debat i la votació que tindrà lloc al Ple del Parlament de Catalunya demà dimecres 3 d'octubre. Amb aquesta nova normativa es posa en funcionament un nou model d'atenció a les persones que reconeix el dret als serveis socials i a la prestació, com ho és l'educació, la salut i les pensions, i que constitueix el quart pilar de l'Estat de Benestar a Catalunya.
La nova Llei de serveis socials, elaborada pel Departament d'Acció Social i Ciutadania, el projecte de la qual va ser aprovat pel Govern de la Generalitat el passat 5 de desembre de 2006, ha de servir perquè les classes mitjanes puguin accedir als serveis socials. S'aprova, per tant, una nova Llei de serveis socials que tingui uns efectes més importants en la redistribució de la renda en el nostre país, que generi ocupació en l'atenció a les persones, que faciliti la cohesió social de les nostres comunitats, que sigui un factor de progrés en el benestar social i la qualitat de vida de les persones que visquin a Catalunya.
Fins ara, la legislació anterior definia els serveis socials, establint un dret genèric per a tota la població que ha servit per posar en funcionament una estructura dels serveis socials, per avançar en la responsabilització pública de les diferents administracions i per establir un sistema de participació molt formal i burocratitzat. En canvi, amb la nova llei, el sistema descentralitzat que es proposa exigeix cercar fórmules que facin compatibles el dret de les persones a la igualtat en l'accés als serveis, independentment del lloc on visquin, amb la necessària diversitat d'opcions territorials i sectorials.
La universalització del dret als serveis socials
La llei garanteix l'accés als serveis socials per a totes les persones que tenen necessitats socials a Catalunya. La nova normativa neix de la necessitat de millorar una situació ambigua pel què fa a l'atribució de responsabilitats als diferents nivells de l'Administració. Fins ara, hi havia una dotació insuficient de recursos públics per finançar els serveis necessaris, una coordinació feble entre administracions i entitats privades gestores de serveis socials, i una prestació de serveis molt centralitzada i burocratitzada.
Una part del nou sistema català de serveis socials és la conseqüència de l'aplicació de la Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència i les seves famílies. La nova normativa, però, no crea dos sistemes d'atenció paral·lels a Catalunya, que disposarà d'una única xarxa de responsabilitat pública de serveis socials. D'aquesta manera, la nova llei marca un abans i un després en l'atenció social, donant un salt del model assistencialista i posant les bases d'un nou model garantista i universal.
Serveis socials per dret
Amb la nova llei, els serveis socials s'ofereixen a tota la població i tenen com a destinataris les persones que necessiten informació, valoració, diagnòstic, orientació, suport, intervenció i assessorament individual, familiar o comunitari per a fer front a situacions de necessitat personal bàsica, de manca de cohesió social o familiar o de desigualtat i per a prevenir-les.
Són titulars del dret a accedir al sistema públic de serveis socials la ciutadania dels estats membres de la Unió Europea empadronats en un municipi de Catalunya. A més, poden accedir al sistema públic les persones que es trobin en estat de necessitat personal bàsica, d'acord amb el que estableix la legislació en matèria d'estrangeria. En aquest sentit, no s'ha d'excloure ningú dels serveis o prestacions garantits per manca de recursos econòmics. Tampoc no s'ha de condicionar la qualitat del servei o la prioritat o urgència de l'atenció a la participació econòmica.
La cartera de serveis socials
Una novetat important que aporta la Llei de serveis socials serà la introducció de la cartera de serveis socials que, juntament als reglaments que ordenin l'atenció bàsica i l'atenció especialitzada, ha de fixar les ràtios de personal professional, les titulacions d'accés i els perfils professionals per a assegurar la qualitat i l'eficiència en la prestació dels serveis socials garantits del sistema.
Segons la nova normativa, la cartera de serveis socials que el Govern aprovi inicialment (amb la llei anual de pressupostos) ha de prioritzar els serveis que permetin a les persones amb dependència gaudir de la major autonomia personal possible, incloent-hi les prestacions tecnològiques, l'assistent personal i l'atenció domiciliària, i també els programes de desenvolupament comunitari. Aquesta figura de l'assistent personal estarà regulada per reglament.
Nivell d'objectius de les prestacions garantides en la Cartera de serveis socials 2008-2009:
• La cartera de serveis socials corresponent als exercicis pressupostaris 2008 i 2009 ha d'arribar a un primer nivell d'objectius de dotació de serveis que garanteixi un primer conjunt de prestacions.
• La Cartera de serveis socials 2008-2009 ha d'incloure almenys els requisits següents:
• Les àrees bàsiques de serveis socials han de tenir una dotació de tres diplomats en treball social i dos diplomats en educació social per cada quinze mil habitants.
• La dotació de professionals dels equips d'atenció a la infància i l'adolescència i dels equips de valoració de les persones amb discapacitat s'ha d'incrementar el 50%.
• El serveis d'ajuda a domicili han d'arribar a atendre el 4% de les persones de seixanta-cinc o més anys.
• El nombre de persones ateses pel servei de teleassistència domiciliària ha d'arribar a 24.000.
• L'assistència tecnològica, el servei d'assistent personal i les ajudes instrumentals destinades a mantenir o millorar l'autonomia personal que tinguin caràcter de dret subjectiu han d'arribar, d'acord amb els programes individuals d'atenció, a les persones en situació de dependència de grau III, d'acord amb la classificació que estableix la Llei de l'Estat 39/2006.
• El nombre d'hores d'atenció dels serveis d'atenció precoç ha d'arribar a una mitjana d'1,2 hores setmanals i a un mínim de 25.000 usuaris.
• El nombre de places en serveis d'intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents s'ha d'incrementar el 50%.
• El nombre de places de residències i centres de dia de gent gran, residències, llars residència, centres de dia, centres d'atenció especialitzada i centres ocupacionals per a persones amb discapacitat o amb malaltia mental s'ha d'incrementar el 20%.
• S'han de dotar les places d'acolliment residencial per a infants i adolescents que calguin per a atendre les necessitats detectades.
El professional de referència
Una de les principals novetats que aporta la Llei de serveis socials és la creació de la figura del professional de referència per a l'atenció de les persones en matèria de serveis socials, en el que seria una figura similar a la del metge de capçalera en l'àmbit de la salut. D'aquesta manera, totes les persones i famílies que acudeixin als serveis socials tindran assignat un o una professional de referència, que les orientarà en totes les gestions que necessitin al llarg de la seva vida i que les avisarà quan hagin de fer un nou tràmit o hi hagi un nou ajut o servei disponibles.
La nova normativa inclou un capítol dedicat als professionals, que detalla la cobertura de necessitats i les mesures de protecció i suport. També destina un títol a la formació permanent, la recerca, la innovació tecnològica i la qualitat, l'ètica i la deontologia professional. A més, una disposició addicional explicita que les prestacions per a l'atenció a les persones amb dependència resten integrades en el sistema català de serveis socials.
La Llei de serveis socials tindrà un impacte directe en l'economia productiva catalana. El Departament d'Acció Social i Ciutadania estima que, cap a l'any 2015 haurà generat prop de 53.000 nous llocs de treball. D'aquests nous contractes directes, 2.769 seran de titulacions superiors (psicologia, pedagogia, medicina, sociologia, advocacia, economia i informàtica), 9.173 seran de titulacions mitjanes (treball social, educació social, infermeria i informàtica) i 40.961 serà personal tècnics i auxiliar (treball familiar, assistència personal, geriatria i d'altres).
En aquest àmbit, la Llei de serveis socials també preveu que la Generalitat, en col·laboració amb els municipis i els altres ens locals, ha d'adoptar les mesures necessàries per a fomentar l'acompliment d'activitats i programes adreçats a la formació i el millorament de les capacitats del personal professional de serveis socials i a la recerca i la innovació tecnològica.
Nota oficial del 2 d'octubre de 2007
La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha presentat avui el desplegament de la Llei de serveis socials al Consell de Govern. Aquesta nova Llei, que va ser aprovada el dimecres passat per unanimitat al Parlament de Catalunya, suposa l'accés universal i la lliure elecció als serveis socials, la instauració d'un professional de referència, la creació d'una cartera de serveis i la integració d'altres lleis sectorials així com la normativa estatal d'aquest àmbit, entre d'altres.
Així, segons ha traslladat avui la consellera al Govern, el Departament d'Acció Social i Ciutadania presentarà l'avantprojecte de la cartera de serveis 2008-2009 abans de desembre de 2007 per garantir la ràpida implementació de la Llei a partir de la seva entrada en vigor. Aquesta cartera i les accions posteriors garantiran l'assoliment dels nivells de cobertura fixats a la disposició addicional segona de la nova normativa.
D'aquesta manera, el nivell de cobertura a 31 de desembre de 2009 de la nova Llei de serveis socials, que representa una fita llargament esperada pel sector, serà:
- La dotació a totes les àrees bàsiques de serveis socials serà de tres diplomats en treball social i dos diplomats en educació social per cada 15.000 habitants.
- Els professionals dels equips de valoració i diagnosi de serveis socials per a les persones amb discapacitat i d'atenció a la infància i l'adolescència s'incrementaran en un 50%.
- Els serveis d'ajut a domicili arribaran a atendre el 4% de les persones de 65 o més anys.
- El nombre de persones ateses pel servei de teleassistència domiciliària serà de 24.000.
- L'assistència tecnològica, el servei d'assistència personal i les ajudes instrumentals destinades a mantenir o millorar l'autonomia personal que tinguin caràcter de dret subjectiu arribaran a les persones en situació de dependència de grau III.
- El nombre d'hores d'atenció dels serveis d'atenció precoç arribarà a ser d'un promig d'1,2 hores setmanals i a un mínim de 25.000 usuaris.
- S'augmentarà el nombre de places en serveis d'intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents en un 50%.
- S'augmentarà el nombre de places de residències i centres de dia de gent gran, residències, llars residència, centres de dia, centres d'atenció especialitzada i centres ocupacionals per a persones amb discapacitat o amb malaltia mental en un 20%.
- S'hauran de dotar totes les places d'acolliment residencial per a infants i adolescents que calguin per a atendre les necessitats detectades.
A més, el desplegament normatiu s'iniciarà durant el primer semestre de 2008, finalitzarà el segon semestre de 2009 i abastarà una sèrie de nous reglaments. Durant el primer semestre de 2008 es constituiran els següents òrgans d'avaluació, participació i coordinació: el Consell General de Serveis Socials, els consells territorials de serveis socials, el Consell de Coordinació de Benestar Social i el Comitè d'Avaluació de Necessitats de Serveis Socials.
Altres aspectes del desplegament de la nova Llei de serveis socials que es realitzaran durant el 2008 són: l'aprovació del Pla de Qualitat dels Serveis Socials, l'aprovació del Pla Estratègic 2008-2011 i la Cartera de Serveis 2009-2011, l'establiment del Sistema d'Informació Social i implementació del sistema a partir de gener de 2009 o l'establiment dels nous models de conveni que fixaran la nova relació amb els ens locals.
Nota oficial del 9 d'octubre de 2007Acord de Govern del 17.01.06
Nota del Departament de Benestar i Família
Text de l'articulat del projecte de Llei (200kb)
Informe econòmic sobre el desplegament de la Llei (39kb)
Acció de Govern en serveis socials
Tema relacionat: Serveis socials
VALORACIONS
La nova Llei de serveis socials, un pas per superar l´estat neoliberal que vol legitimar-se. Falta per un estat català del benestar
Catalunya té prop de 850.000 persones que necesiten el suport dels serveis socials. I la nova llei aprovada, genera drets universals i farà extensiu a 500.000 persones més serveis socials, ajuts i eines per inserir a la societat a aquells que per diverses circumstàncies necessiten un suport públic.
Un gran dia pel benestar dels més desafavorits amb aquesta iniciativa, parcialment . Ara bé, això servirà per no deixant-se envair competencialment, quan l atribució dels serveis i atenció socials correspon a les comunitats autònomes o nacions com la nostra? Tenim un desastrós exemple amb la Llei de dependència. Caldrà veure com s´articula i que no sigui per delegació de l´estat sinó per gestió i direcció i competència del govern català, i no ens trobem que amb els nostres impostos es cometi una LOAPA com recentment pretén la ministra Chacón amb competències d´habitatge també i que no passi que les ajudes les patrimonialitzi l´estat espanyol que ens espolia socialment i fiscalment i fixa criteris, sovint contraris al que constitucionalment es defineixi l´estat com "un estado social y democrático de derecho", que no s´aplica en la generació de drets reals, cal que al nostre país, Catalunya i fixem les bases espanque ens nega l´estat espanyol.
Si volem construir un ple estat del benestar que suposa amb aquesta Llei avançar en la quarta pota i poc a poc acostar-nos socialment a països nòrdics.La tendència és a substituir al concepte estat del benestar a l´estat de serveis, en criteris clarament mercantilista la ideologia que propaguen els mitjans de comunicació dominants del lliure mercat, com potenciador del món dels desitjos, i així de la demanda i el consum, amb una clara pèrdua de la perspectiva del punt de vista social de les necesitats, incentivant una capa mitja pro-sistema capitalista,per tant arraconant-se,de les situacions de mancances de determinats col.lectius de població, cada cop més majoritari de grups marginats, jubilats, parats, subcontractats, precaris...
Existeix el ocult "estat del malestar", , com són els joves, dones, vells i grups que per qualsevol motius són considerats "diferents".
L´estat espanyol en els temes socials i nacionals usa l´intervencionisme negatiu, que consisteix d´intentar de suprimir el problema generat per les necessitats mitjançant la tàctica d´eliminar els problemes que crea a la col.lectivitat el plantejament públics de les necesitats mitjançant la repressió de les manifestacions d´aquestes reaccions, com en d´altres temps es va fer amb l almoina i el tractament de la pobresa.
I l´efecte més debastador de l´estat espanyol el de l´absentisme, que consisteix a inhibir-se entre el lliure joc de la dinàmica econòmica i social.
La tercera reacció quan no funcionen les dos anteriors és l´intervencionisme positiu, i en aquest cas és el govern català ha exercit amb la nova Llei de serveis socials, a l´espera del seu desplegament normatiu i de règim competencial i econòmic.
Ara bé, que ningú s´equivoqui la despesa social de l´estat o del govern català tracta d´asegurar la legitimació del sistema capitalista, com o defensa James O´Connor en l´obra "La crisis fiscal del Estado". Ell defensa que l´origen i evolució de l´estat del benestar, va lligat a les necesitats de desenvolupament i pervivència del capitalisme en la seva fase avançada, abans que ja que el capitalisme se sustenta en les desigualtats entre rics que acumulen riquesa i pobres que sotmeten als primers.
El desplegament normatiu i la capacitat econòmica marcaran el desenvolupament de la Llei, que benvinguda sigui, per les conseqüències positives que generarà, ni que sigui per paliar efectes neoliberals. Caldrà que en aquesta fase avançada del capitalisme en la privatització de serveis i prestacions i desmantellin encobertament les institucions públiques per generar amb les necessitats, beneficis privats que s´hauria de gestionar públicament de forma descentralitzada a organismes més propers a la població, com marca inclús legislació estatal,q ue no es va respectar amb la Llei de dependència.
El govern català li cal crear eines que substitueixin la Dirección General de Inmigración y migraciones, la Dirección general de servicios socials i dependencias, la secretaria de estado de servicios socials, familias y discapacidad, el Imserso, Dirección general de coordinación de politicas sectoriales sobre la discapacidad,Instituto de la juventud(injuve) , Instituto de la mujer amb lenes competències i crei òrgans de tutela nacional catalana per la Creu Roja , la ONCE en territori propi, etc, que tenen tutela estatal, encara en molts aspectes i que donaria cara i ulls a un estat català del benestar si creem eines necesàries d´autogovern.
Un dubte: s´estan fent els esforços per tenir a milers de treballadors socials necessaris? A la UOC, per exemple no cursen estudis de diplomatura de Treball social, malgrat que els efectes de desigualtats produïts pel neoliberalisme capitalista cada cop són més presents, i així, el serveis amb qui es farà? Els usuaris en pagaran conseqüències de no planificar-se la formació de professionals Cal posar-hi fil a l´agulla, perquè no tothom pot fer classes presencials i amb el nou espai europeu universitari, que dona ales a l´elitisme universitari ja que requerirà plena dedicació i per tant la maoria social de fills de treballadors/es es veuran limitats a poder-los exercir amb mínimes garanties de disponibilitat de temps. Una porta a l´esperança si corregim errors anteriors.
Moisès Rial Medina
www.llibertats.cat
Entrades
1 comentari:
Felicitats i l'enhorabona per aquest article amè i útil tant per a professionals del sector com per les persones interessades en la nova Llei.
Endavant i gràcies.
Publica un comentari a l'entrada