La meitat dels catalans i espanyols que van anar a treballar a altres països europeus en els seixanta ho van fer de manera irregular, segons un estudi que també desdiu el tòpic que els immigrants treuen la feina als autòctons.
Més de la meitat dels catalans i espanyols que van emigrar a Europa durant la dècada dels seixanta del segle passat ho van fer sense papers i sense contracte de treball. Aquesta és una de les conclusions de l'informe Tòpics i innocències de la immigració espanyola des d'una perspectiva històrica, elaborat per la Universitat San Pablo-CEU de Madrid.
Entre 1900 i 1930 van emigrar més de tres milions d'espanyols, gran part d'ells de forma clandestina, per no complir el servei militar o per evitar pagar les taxes de sortida. Segons les xifres oficials de l'Institut Espanyol d'Emigració, al final de la guerra civil al 1939 s'havien expatriat a França més de 500.000 persones mentre altres 150.000 van aconseguir arribar a l'Argentina.
El continent europeu va rebre, de la seva banda, més d'un milió d'espanyols durant els anys seixanta i setanta. “Tot i que la dictadura de Franco va articular mecanismes per fomentar i canalitzar l'emigració legal durant aquestes dues dècades”, explica l'informe, més de la meitat dels quals van anar a Alemanya o a Suïssa a treballar ho van fer de forma irregular.
Tòpics i innocències de la immigració espanyola des d'una perspectiva històrica, dirigit per la professora Blanca Sánchez Alonso, repassa aquests fenòmens migratoris que van tenir lloc durant el segle XX i intenta endevinar la tendència a llarg termini dels fluxos migratoris que arriben avui a l'Estat español, convertit en un país receptor.
L'impacte econòmic de les migracions
L'estudi trenca a més altres mites que existeixen en el nostre país sobre la immigració actual. L'estudi nega que la pobresa absoluta sigui el principal impuls de les migracions. I és que, segons la professora, el viatge comporta un cost que l'emigrant ha d'afrontar. S'estableix així una relació entre creixement econòmic del país d'origen i la taxa d'emigració.
L'impacte econòmic que tenen les migracions al país receptor ha estat també objecte d'estudi de Blanca Sánchez Alonso. Defensa que, històricament els emigrants “no han robat” el treball els nacionals, almenys no els qualificats. El que sí que provoca, segons l'estudi, és un fenomen que la professora ha anomenat “efecte de desplaçament” dels autòctons a altres àrees geogràfiques o a altres ocupacions més qualificades i de més difícil accés pels estrangers.
També considera que l'impacte negatiu sobre la Seguretat Social del que es fa responsable a la immigració és relatiu. La majoria d'ells només es queden un temps en el nostre país per a després tornar al seu. Per això l'estudi destaca que, malgrat que puguin haver cotitzat, són molt pocs els immigrants que arriben a cobrar una pensió de jubilació.
Tòpics i innocències de la immigració espanyola des d'una perspectiva històrica destaca també que actualment els immigrants coneixen la realitat que trobaran al país de destinació, i ho relaciona amb els espanyols que van emigrar als anys seixanta. Explica que “fa gairebé cinquanta anys, els espanyols no van saltar al buit sinó que la informació va circular intensament a través de familiars i amics ja emigrats”. Va ser precisament aquest intercanvi d'informació el que la va dur a detectar la situació irregular de molts dels emigrants espanyols a Europa.
Els emigrants a l'actualitat
Encara que l'estudi recorre la immigració espanyola fins al segle XX, a l'actual segle l'emigració exterior espanyola segueix presentant una gran importància demogràfica. L'any 2001 residien fora de les nostres fronteres 1.413.353 espanyols, una xifra molt similar als estrangers dins del territori espanyol.
El portal web de la Ciutadania Espanyola a l'Exterior, engegat el 2006 per la Secretaria d'Estat d'Immigració i Emigració, permet acostar a l'Estat espanyol els gairebé milió i mig d'espanyols que actualment resideixen a l'estranger. A aquesta web, els emigrants poden sol·licitar prestacions i ajudes, obtenir textos de la normativa existent, així com participar en activitats lúdiques o culturals d'interès.
Què PuC Fer Jo?
Si t'interessa la situació dels immigrants a l'Estat espanyol, al directori d'organitzacions de Canal Solidari pots trobar entitats que treballen a la teva ciutat o província.
Més informació:
Ciutadania Espanyola a l'Exterior
Secretaria d'Estat d'Immigració i Emigració
Llegeix altres notícies sobre immigració i emigració publicades a Canal Solidari
Canal Solidari-OneWorld 2008
Més de la meitat dels catalans i espanyols que van emigrar a Europa durant la dècada dels seixanta del segle passat ho van fer sense papers i sense contracte de treball. Aquesta és una de les conclusions de l'informe Tòpics i innocències de la immigració espanyola des d'una perspectiva històrica, elaborat per la Universitat San Pablo-CEU de Madrid.
Entre 1900 i 1930 van emigrar més de tres milions d'espanyols, gran part d'ells de forma clandestina, per no complir el servei militar o per evitar pagar les taxes de sortida. Segons les xifres oficials de l'Institut Espanyol d'Emigració, al final de la guerra civil al 1939 s'havien expatriat a França més de 500.000 persones mentre altres 150.000 van aconseguir arribar a l'Argentina.
El continent europeu va rebre, de la seva banda, més d'un milió d'espanyols durant els anys seixanta i setanta. “Tot i que la dictadura de Franco va articular mecanismes per fomentar i canalitzar l'emigració legal durant aquestes dues dècades”, explica l'informe, més de la meitat dels quals van anar a Alemanya o a Suïssa a treballar ho van fer de forma irregular.
Tòpics i innocències de la immigració espanyola des d'una perspectiva històrica, dirigit per la professora Blanca Sánchez Alonso, repassa aquests fenòmens migratoris que van tenir lloc durant el segle XX i intenta endevinar la tendència a llarg termini dels fluxos migratoris que arriben avui a l'Estat español, convertit en un país receptor.
L'impacte econòmic de les migracions
L'estudi trenca a més altres mites que existeixen en el nostre país sobre la immigració actual. L'estudi nega que la pobresa absoluta sigui el principal impuls de les migracions. I és que, segons la professora, el viatge comporta un cost que l'emigrant ha d'afrontar. S'estableix així una relació entre creixement econòmic del país d'origen i la taxa d'emigració.
L'impacte econòmic que tenen les migracions al país receptor ha estat també objecte d'estudi de Blanca Sánchez Alonso. Defensa que, històricament els emigrants “no han robat” el treball els nacionals, almenys no els qualificats. El que sí que provoca, segons l'estudi, és un fenomen que la professora ha anomenat “efecte de desplaçament” dels autòctons a altres àrees geogràfiques o a altres ocupacions més qualificades i de més difícil accés pels estrangers.
També considera que l'impacte negatiu sobre la Seguretat Social del que es fa responsable a la immigració és relatiu. La majoria d'ells només es queden un temps en el nostre país per a després tornar al seu. Per això l'estudi destaca que, malgrat que puguin haver cotitzat, són molt pocs els immigrants que arriben a cobrar una pensió de jubilació.
Tòpics i innocències de la immigració espanyola des d'una perspectiva històrica destaca també que actualment els immigrants coneixen la realitat que trobaran al país de destinació, i ho relaciona amb els espanyols que van emigrar als anys seixanta. Explica que “fa gairebé cinquanta anys, els espanyols no van saltar al buit sinó que la informació va circular intensament a través de familiars i amics ja emigrats”. Va ser precisament aquest intercanvi d'informació el que la va dur a detectar la situació irregular de molts dels emigrants espanyols a Europa.
Els emigrants a l'actualitat
Encara que l'estudi recorre la immigració espanyola fins al segle XX, a l'actual segle l'emigració exterior espanyola segueix presentant una gran importància demogràfica. L'any 2001 residien fora de les nostres fronteres 1.413.353 espanyols, una xifra molt similar als estrangers dins del territori espanyol.
El portal web de la Ciutadania Espanyola a l'Exterior, engegat el 2006 per la Secretaria d'Estat d'Immigració i Emigració, permet acostar a l'Estat espanyol els gairebé milió i mig d'espanyols que actualment resideixen a l'estranger. A aquesta web, els emigrants poden sol·licitar prestacions i ajudes, obtenir textos de la normativa existent, així com participar en activitats lúdiques o culturals d'interès.
Què PuC Fer Jo?
Si t'interessa la situació dels immigrants a l'Estat espanyol, al directori d'organitzacions de Canal Solidari pots trobar entitats que treballen a la teva ciutat o província.
Més informació:
Ciutadania Espanyola a l'Exterior
Secretaria d'Estat d'Immigració i Emigració
Llegeix altres notícies sobre immigració i emigració publicades a Canal Solidari
Canal Solidari-OneWorld 2008
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada