La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha comparegut avui a la comissió parlamentària de Benestar i Immigració per parlar sobre l’impacte econòmic de l’aplicació de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) a Catalunya. La consellera Capdevila ha tornat a insistir en què 'cal que el Govern espanyol millori el sistema de finançament de la Llei' i, en aquest sentit, ha proposat una sèrie de mesures per reequilibrar l’aportació econòmica de l’Estat.
La consellera d’Acció Social i Ciutadania ha recordat que 'la LAPAD estableix que el finançament públic de les prestacions de la dependència han de ser compartides per les comunitats autònomes i l’Estat en un 50%'. No obstant això, actualment aquesta proporció no es compleix i l’aportació al cost de la dependència de les comunitats autònomes és molt superior. A finals del 2008 la despesa per atendre a les persones beneficiàries de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència ascendirà a 545 milions d’euros. La major part d’aquests diners, 370 milions, els haurà aportat la Generalitat. En contrapartida, l’Estat només haurà aportat en concepte del mínim garantit i acordat, 113 milions d’euros. La resta, 62 milions, vindran per via del copagament.
Davant d’aquesta situació, el Departament d’Acció Social i Ciutadania ha tramés al Govern espanyol una proposta centrada en cinc punts:
1. Els pressupostos generals de l’Estat haurien de diferenciar els crèdits destinats al mínim garantit i els corresponents al nivell acordat. En el sistema actual de finançament les comunitats autònomes reben les aportacions de l’Estat a través de dues fonts: el nivell mínim garantit i el nivell acordat. El primer és un import per cada una de les persones que se’ls ha reconegut el dret i, que varia segons el grau i nivell. Són crèdits ampliables, ja que responen a un dret subjectiu, que ha de fer-se efectiu en funció de les persones beneficiàries del sistema. Per la seva banda, el nivell acordat és un import fix que es distribueix entre les comunitats autònomes d’acord amb una sèrie de criteris. La consellera Capdevila afirma que la finalitat del nivell mínim garantit i del nivell acordat són molt diferents i, el fet de diferenciar els crèdits que es destinen a un concepte o un altre, permetria a Catalunya conèixer abans d’iniciar-se l’exercici els recursos a distribuir entre les diferents comunitats. Això evitaria que recursos inicialment previstos pel nivell acordat es destinessin al nivell mínim per insuficiència del crèdit total.
2. El nivell acordat hauria de contemplar el finançament del manteniment del total de les places destinades a l’atenció dels beneficiaris de la Llei de la Dependència i no només les noves.L’Estat només contribueix al finançament de les places noves, però no aporta ni un euro al manteniment d’aquelles places creades en anys anteriors. Això provoca que es vagi incrementant cada cop més la despesa que han de suportar les comunitats autònomes i que s’incompleixi el cofinançament del 50% entre Govern espanyol i Generalitat.
3. Incrementar els imports del mínim garantit d’aquest any i adequar-los al cost real de les prestacions i al previst al finançament de la Llei. El nivell mínim aportat pel Govern espanyol és igual pels beneficiaris d’un mateix nivell i grau, amb independència de que estigui en una residència, un centre de dia, gaudeixi d’una ajuda a domicili o tingui una prestació econòmica. Però, el cost real en cadascun d’aquests casos és molt diferent. Per tant, el nivell acordat hauria de compensar una part de la diferència del cost, ja que la comunitat autònoma ha de suportar el dèficit que es produeix entre la quantitat aportada a través del nivell mínim garantit, el cost del servei i el copagament.
4. Creació d’un fons addicional per a inversions de centres destinats a l’atenció de persones en situació de dependència i per a la promoció de l’autonomia personal.
Creació d’un fons addicional per a les despeses indirectes de gestió de les prestacions de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Aquest fons contribuiria a finançar part de les despeses derivades de la valoració de l’estat de dependència, la realització del Programa individual d’atenció, el servei d’informació i reclamacions, el cost del manteniment de la base de dades, etc, que actualment la Generalitat afronta en solitari.
Més implicació de l'Estat
La consellera Capdevila ha assegurat durant la seva compareixença que malgrat 'els problemes de finançament, treballem cada dia per anar consolidant el sistema d'atenció a la dependència i per tal que, com està previst, estigui en ple funcionament el 2015'.'A més', ha dit, 'anirem consolidant els programes actuals i desenvolupant els programes adreçats a la millora de l'accessibilitat i de l'autonomia. Tot això serà possible només amb l'esforç compartit de totes les administracions implicades, començant per la de l'Estat'.
El diputat d'Esquerra, Pere Bosch, ha aplaudit les propostes formulades per la Consellera i ha remarcat 'la transparència' del Govern sobre aquesta qüestió, que ha informat en tot moment, ja sigui des del Parlament o des dels mitjans de comunicació. Bosch ha afirmat que 'al capdavall, el finançament de la Llei de la dependència és un problema més del mal model de finançament que té la Generalitat' i ha lamentat 'la deslleialtat del Govern espanyol' amb aquesta llei.
Proposta de resolució
Finalment, els tres grups que donen suport al Govern han anunciat que promouran una proposta de resolució amb els cinc punts que ha anunciat la Consellera que proposarà al Govern espanyol.
Font: Esquerra
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada