98.700 joves catalans ni estudien ni treballen

98.700 joves catalans ni estudien ni treballen

L'estudi Els altres joves, publicat pel sindicat UGT, revela que a Catalunya hi viuen 98.700 joves d'entre 16 i 24 anys que ni estudien ni treballen. Aquests altres joves representen un 14,3% de la població de la franja d'edat esmentada. Segons UGT, que ja va elaborar un estudi similar a l'any 2005, aquest grup ha crescut considerablement en els últims anys. A l'any 2005 s'havia detectat l'existència de 65.000 joves d'entre 16 i 24 anys en aquesta situació. És a dir, en només tres anys el col·lectiu de joves que ni estudien ni treballen s'ha incrementat en un 33%. Per al sindicat, es tracta d'un col·lectiu que suposa un potencial humà molt importat que s'està malmetent. És per això que l'estudi prova d'identificar les causes d'aquesta situació i proposa actuacions per tal de corregir-la.

Una de les causes que s'assenyalen a l'informe és l'alt índex de fracàs escolar que hi ha al país, ja que Catalunya és avui la quarta comunitat autònoma amb la taxa d'escolaritat més baixa als 16 anys i la tercera amb la taxa d'escolaritat més baixa als 17 anys. Alhora resulta molt preocupant que, cada any, entorn del 27% de l'alumnat que comença la ESO no la finalitza i això sovint prediu dificultats en l'accés al mercat laboral. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, el 76% dels joves que no finalitzen la ESO no segueixen posteriorment cap tipus de formació professionalitzadora. L'informe subratlla que aquesta situació fa anys que es manté i s'han realitzat múltiples diagnòstics dels factors que hi influeixen. El sindicat estableix que això hauria de permetre una bona planificació i l'elaboració de les eines adequades per minimitzar la taxa de fracàs escolar i els seus efectes, per tal que no signifiquin l'exclusió del mercat laboral.

En canvi, la taxa d'escolaritat als 18 i 19 anys situa Catalunya entre les deu primeres comunitats autònomes de l'Estat. Això fa pensar als autors de l'estudi que els alumnes que provenen del batxillerat continuen els seus estudis mentre que l'alumnat que prové de la formació professional els abandona abans. Per aquesta raó el sindicat demana un replantejament seriós de la formació professional.

I si les estadístiques del món formatiu aporta pistes sobre el perquè de l'augment del col·lectiu dels altres joves, el món laboral n'aporta algunes més, com el fet que la taxa de temporalitat en la contractació dels joves d'entre 16 i 24 anys a l'any 2007 va ser del 55,6%.

En les conclusions de l'estudi, a més de posar en relleu aquestes xifres, UGT demana al Govern de la Generalitat que impulsi noves mesures per reconvertir la situació actual i proposa un conjunt integral d'actuacions:

• Polítiques de prevenció de l'abandonament prematur dels estudis als centres de formació, que incloguin orientació professional i motivació de l'alumnat.
• Mesures de formació i orientació professional flexibles que permetin combinar períodes de formació amb períodes de treball remunerat.
• Reforma integral dels estudis de formació professional per fer-los atractius, vinculant-los a les necessitats del mercat laboral i amb un fort component de pràctiques professionalitzadores.
• Polítiques d'ajuts al manteniment d'itineraris formatius.
• Mesures per aproximar els joves que han abandonat el seu itinerari formatiu i professional a les accions d'informació i orientació establertes.

A més, per a UGT és indispensable un reforç en els sistemes d'informació i orientació escolar en els darrers cursos de la ESO, per tal que l'alumne tingui les eines necessàries per planificar el seu futur acadèmic i professional. En aquest sentit, el sindicat valora positivament els nous Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), però titlla de "clarament insuficient" l'oferta de places prevista: 6.180. D'altra banda, la Generalitat de Catalunya incorporarà a l'octubre 184 orientadors laborals al Servei d'Ocupació de Catalunya per assessorar de forma personalitzada als joves que es trobin en aquesta situació per ajudar-los a trobar feina o a continuar estudiant. En definitiva, sembla que és cabdal posar fil a l'agulla per tal d'evitar que continuï augmentant de forma exponencial la ja engrossida xifra de joves que ni treballen ni estudien.

Informe Els altres joves