http://www.sindic.cat/site/
6. Infància
pàgina 159
6.8. Menors estrangers no acompanyats
pàgina 176
En el decurs de l’any 2008, el Síndic ha continuat l’estudi i l’anàlisi de l’actuació d’ofici 01512/07, en relació amb les garanties en els procediments de repatriació per reagrupació de menors immigrants no acompanyats.
Aquest estudi mostra que el procés i el model d’atenció d’aquest col·lectiu mostra disfuncions del sistema quant a aspectes jurídics i tècnics que dificulten la integració i la inserció sociolaboral d’aquests menors a Catalunya i sobre la manca de garanties observades en els processos de repatriació que s’insten per reagrupament familiar.
La situació d’aquests menors és problemàtica des del punt de vista jurídic per la seva doble condició: d’una banda, immigrants irregulars, amb la restricció de drets que aquesta situació comporta i, d’altra banda, menors d’edat, que els garanteix una protecció que no sempre coincideix amb l’ajuda que ells desitgen, però en tot cas és l’ajuda a la qual tenen dret.
Aquests menors emigren sense família, de manera irregular, i es troben en territori català sense representació legal i en situació de desemparament. Per aquest motiu, les mesures de protecció existents al nostre ordenament jurídic són també extensibles a aquests menors.
Els menors immigrants no acompanyats tenen el mateix dret a la protecció pública que els menors catalans.
D’acord amb l’ordenament jurídic vigent, els menors immigrants tenen dret a la protecció pública i, a més, el tenen en igualtat de condicions amb els menors catalans. Aquesta premissa deriva, en primer lloc, de
la Constitució espanyola, que estableix, en l’article 39.4, que “els nens gaudiran de la protecció prevista en els acords internacionals que vetllin pels seus drets”. La remissió de la Constitució als tractats internacionals pel que fa a la protecció de la infància significa evidentment la vinculació a la Convenció internacional sobre els drets dels infants de 1989.
A més dels aspectes ja assenyalats, cal destacar que el Defensor del Poble ha recomanat, en el mateix sentit que el Consell General de l’Advocacia Espanyola, que es notifiquin formalment les resolucions de repatriació als menors i que se’ls escolti prèviament.
Així mateix, ha manifestat la seva preocupació per la manca de garanties que es produeixen en els processos de repatriació d’aquests menors per la manca d’assistència d’advocat que els permeti manifestar la seva oposició.
La Instrucció 6/2004, de la Fiscalia General de l’Estat, determina que la repatriació no és un objectiu que calgui perseguir per damunt de tot. Es tracta d’interessos en conflicte i poden convergir-hi altres interessos com ara la vida, la integritat física o psíquica i el respecte als drets fonamentals dels menors.
De l’anàlisi dels diversos aspectes sobre els processos de repatriació de menors immigrants, i partint de les consideracions jurídiques precedents, el Síndic s’ha adreçat diversos cops al Departament d’Acció Social i Ciutadania per sol·licitar informació sobre les actuacions que es duen a terme i en els processos de repatriació de menors i el grau de compliment de les garanties esmentades anteriorment pel que fa a l’audiència, l’escolta, les notificacions, la traducció i la informació.
El Departament d’Acció Social i Ciutadania argumenta que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència només es limita a fer la proposta de repatriació davant la Subdelegació de Govern i a comunicar que ha fet aquesta proposta al menor interessat. El Departament indica que, d’acord amb el que estableix l’article 92.4 del Reglament de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre els drets i les llibertats dels estrangers a Espanya, els procediments de repatriació per reagrupació familiar, els duu a terme la Subdelegació de Govern, i que és aquesta administració pública la que està obligada a tramitar aquest procediment administratiu d’acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i segons la Llei orgànica 4/2000, d’estrangeria, i el Reglament que la desplega, el Reial decret 2393/2004, de 30 de desembre.
El Departament únicament va deixar constància que tots els menors estrangers, en el moment de la comunicació de la proposta de repatriació, disposen de l’assistència d’un traductor que llegeix la documentació que els menors signen una vegada ha estat degudament explicada.
La DGAIA hauria de garantir el dret de l’infant a una assistència jurídica davant dels processos de repatriació
Així, tot i que l’Administració consideri que només es limita a proposar i que els procediments de repatriació, els duu a terme la Subdelegació de Govern, s’ha de recordar que s’ha d’escoltar l’infant en qualsevol procediment administratiu o judicial que l’afecti, i aquest dret no es garanteix solament demanant formalment
l’opinió de l’infant o amb l’assistència d’un traductor, encara que sigui per mitjà d’un representant, sinó que té com a requisit previ el reconeixement d’altres drets com ara tenir informació sobre les opcions possibles existents i les conseqüències que se’n derivin (Manual de preparació d’informes de drets humans de Nacions Unides de 1998).
Així, tenint en compte la resposta rebuda del Departament d’Acció Social i Ciutadania, el Síndic es va tornar a adreçar al Departament per traslladar-li un conjunt de consideracions i suggeriments.
Primerament, va demanar al Departament que es posicionés davant dels casos de conflicte d’interessos entre el menor i la DGAIA.
En segon lloc, va suggerir la creació d’un protocol d’actuació global que inclogués cadascuna de les intervencions que s’havien de dur a terme i el temps que calia respectar des que el menor era posat a disposició de la DGAIA perquè es complissin totes les garanties en els processos de repatriació per reagrupació familiar que la legislació internacional, estatal i autonòmica assenyalen.
I en tercer lloc, també va suggerir al Departament d’Acció Social i Ciutadania la conveniència de signar convenis de col·laboració amb la Subdelegació de Govern de Barcelona i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, a fi d’establir circuits d’actuació que respectin totes les garanties jurídiques.
Per altra banda, sobre aquest mateix assumpte, el Síndic es va adreçar a la Subdelegació de Govern per
sol·licitar informació, i amb caràcter general va sollicitar:
• Com es practica i es documenta el tràmit d’escoltar el menor previst a l’article 92.4 del Reglament d’estrangeria a l’expedient que es tramita per executar el procediment de repatriació.
• Si el menor està assistit per un intèrpret que pugui informar-lo amb claredat de tot el procediment i dels drets que li corresponen.
• Si les resolucions administratives es notifiquen directament al menor.
• La seva valoració sobre el fet que en els procediments de reagrupació dels menors no acompanyats a Espanya, no sigui obligatòria l’assistència jurídica al menor, ni hi hagi torn d’ofici a aquest efecte.
La Subdelegació de Govern no va donar resposta al Síndic i va indicar que, com a òrgan de l’Administració
General de l’Estat a Catalunya, la institució competent per dur a terme la gestió de la queixa era el Defensor del Poble. Així, el Síndic va adreçar la petició d’informe al Defensor del Poble.
El Defensor del Poble va emetre una resolució que va adreçar a la Subdelegació de Govern de Barcelona amb les recomanacions següents:
1. En els expedients de repatriació de menors no acompanyats que en endavant tramiti la Subdelegació del Govern, cal que s’escolti el menor en el marc del procediment administratiu que aquest organisme iniciï. Aquest tràmit ha de substanciar-se d’acord amb el grau de maduresa i desenvolupament del menor, abans de dictar la resolució.
2. Que es revisin les setanta-dues resolucions de repatriació dictades que es troben pendents d’execució,
amb la retrotracció de les actuacions al moment immediatament anterior a la resolució, a fi de formalitzar el tràmit d’audiència previst a l’article 92.4 del Reial decret 2393/2004.
3. En endavant, i també en relació amb els setanta dos expedients pendents d’execució, que es notifiquin als menors les resolucions que puguin recaure en els expedients de repatriació, amb la indicació dels recursos que hi puguin interposar en contra.
4. Que s’iniciïn els tràmits per a la signatura d’un conveni de col·laboració entre la Subdelegació del Govern de Barcelona i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats d’aquesta ciutat en matèria d’assistència jurídica a menors estrangers no acompanyats, a fi que aquests menors comptin amb la deguda assistència jurídica en els procediments de repatriació que els afectin.
El Defensor del Poble ha instat la Subdelegació del Govern a revisar les resolucions de repatriació.
Aquestes consideracions van en la línia de resolucions anteriors del Síndic. En aquest marc, el Síndic s’ha tornat a adreçar al Departament d’Acció Social i Ciutadania per demanar informació sobre com duu a terme els tràmits d’informació, audiència i notificació al menor la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada