El Govern és pioner en aplicar mesures legislatives que afavoreixin la igualtat de gènere en la direcció de les entitats esportives

· El Decret d'Entitats Esportives aprovat avui estableix que les entitats han de complir un criteri de gènere en els seus òrgans directius per accedir a subvencions públiques

La secretària general de l’Esport, Anna Pruna, ha explicat avui el contingut del nou Decret de les Entitats Esportives de Catalunya, que ha aprovat aquest matí el Govern i que introdueix per primera vegada un títol específic de gènere per afavorir “la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en el món de l’esport”. El Decret, que entra en vigor en 20 dies, simplifica la normativa en l’àmbit de les entitats i incorpora novetats que afecten tot tipus de clubs, federacions i altres entitats.

Pel que fa a la igualtat de dones i homes, el Decret és pioner al donar instruments al Govern per aplicar mesures de caire legislatiu que afavoreixin “la presència del màxim nombre de dones en llocs de rellevància de les juntes directives de les entitats esportives de Catalunya”, ha dit Anna Pruna. S’arriba a aquest punt després que la Secretaria General de l’Esport hagi dut a terme durant aquesta legislatura diverses accions de sensibilització, de promoció i de formació per afavorir tant la pràctica, com l’excel·lència i les tasques directives en l’esport per part de les dones.

 

En aquesta línia, el Decret determina que totes les entitats han de preveure plans d’igualtat i de promoció de l’esport femení tant en la vessant de la pràctica com en la gestió. Al mateix temps, les federacions, els clubs i les agrupacions esportives han de complir un criteri de gènere en la composició de les juntes directives o consells d’administració per poder accedir a subvencions públiques, crèdit o aval públic: les entitats esportives hauran de triar entre el compliment de la paritat (més d’un 40% de qualsevol gènere) o tenir un nombre de dones a les juntes igual o superior a la proporció d’associades o de llicències existents en l’entitat. El Govern, a més, crearà un distintiu específic per reconèixer les entitats esportives que destaquen per l’aplicació de polítiques d’igualtat.

 

D’altra banda, la nova normativa també afecta de diverses maneres l’activitat dels clubs. Així, en primer lloc, garanteix que si els Estatuts preveuen la limitació de mandats, el president sortint no pugui assumir la presidència en cap moment del mandat immediatament posterior. 

 

El Decret també liberalitza el règim de compromissaris per les assemblees, de manera que a partir d’avui serà un procés optatiu i només per als clubs amb més de 3.000 socis. Aquest sistema queda prohibit en el cas de l’elecció de la junta directiva. També es recomana als clubs que tenen part de la seva massa social fora del territori, que introdueixin mecanismes de participació per aquests socis, especialment en els processos electorals.

 

El text permet, aixímateix, que per sota de 100 socis els clubs tinguin una estructura simplificada, i dóna pautes per a la regulació dels vots de censura, que s’haurà d’aprovar en assemblea general i només podrà acordar-se per votació directa i presencial favorable dels 2/3 dels membres que hagin exercit el dret a vot. El nombre de socis necessari per sol·licitar aquest mecanisme haurà de representar com a mínim el 15% dels membres de l’assemblea. En els processos electorals, la junta electoral es designarà per sorteig entre els membres assistents a l’assemblea general, el cens electoral serà d’accés públic i el vot haurà de ser presencial.

 

Finalment, es mantenen els canvis del Decret 215/2008, que estableix la durada dels mandats de 6 a 8 anys i la presència d’un mínim de 3 persones per constituir un club, però també s’elimina la distinció entre club federat i club de lleure, i s’homologuen les Associacions Esportives Escolars al règim de funcionament dels clubs.

 

Mandats de 6 anys en la federacions

 

Quant a les federacions esportives, i tal com ha exposat la secretària general de l’Esport, el nou Decret d’Entitats Esportives modifica la durada dels mandats, que passen de 4 a 6 anys, deixant en mans de cada federació la limitació de mandats, mentre que es rebaixa de 20 a 10 el nombre de clubs necessaris per constituir-ne una.

 

Pel que fa a les seva activitat, s’amplien les funcions de les federacions a la col·laboració en l’esport escolar i universitari, a la promoció de la construcció i gestió d’instal·lacions esportives i al control dels temes d’igualtat de gènere en el seu àmbit. El Decret també introdueix un règim simplificat de la junta directiva per federacions amb menys de 12 entitats, acaba amb el vot per delegació -de manera que es restringeix la representació de les entitats en l’assemblea només al president-, i s’atorga el dret a vot a qui acrediti un any d’afiliació i activitat esportiva oficial en un dels dos darrers anys o temporades. Per últim, es flexibilitza la representació dels estaments federatius a l’assemblea, mentre no superin el 50%.

 

Al mateix temps, el text legal deixa sense efecte la subjecció obligatòria de les federacions catalanes a les estatals i els dóna llibertat de vinculació a altres federacions estatals o internacionals. Un altre canvi destacat és l’ampliació de la definició d’esportista català als estrangers amb 2 d’anys d’empadronament a Catalunya (veïnatge administratiu). A banda, i pel que fa a l’activitat de les seleccions catalanes, prima el dret d’un esportista a participar en la selecció sobre el dret del club a retenir-lo.

 

Pel que fa a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), el Decret estableix els mandats de la junta directiva i presidència en 6 anys, sense regular la limitació de mandats, i estableix que la UFEC haurà de preveure l’entrada de noves federacions en un termini no superior a 2 anys des del moment de la sol·licitud. I en les unions esportives de clubs –pas previ a constituir una federació-, es rebaixa de 10 a 5 els clubs necessaris per formalitzar-se.

 

També hi ha novetats destacades en les funcions dels directius de les entitats, que veuen reforçat el seu caràcter voluntari i no professional. Queden regulades, a més, les incompatibilitats dels càrrecs directius, així com la percepció de compensacions econòmiques als directius, de manera que no podran ser contractats directa o indirectament. Dins les federacions, el Decret prohibeix els contractes blindats als professionals i també regula les incompatibilitats dels presidents, que no podran ser càrrecs electes o de lliure designació.

 

Igualment, i amb la voluntat de vetllar per la salut dels esportistes, el Decret d’Entitats Esportives determina, d’altra banda, que per obtenir una llicència esportiva serà obligatori presentar una declaració responsable en relació a l’estat de salut i condició física del demandant. Si és necessari, el/la sol·licitant haurà d’acreditar l’obtenció d’un certificat mèdic d’aptitud o informe mèdic. En aquest àmbit, s’estableixen 3 tipus de llicència esportiva: federativa, escolar i d’activitat física, i es flexibilitza la seva durada, que pot ser anual o inferior.

 

El nou Decret simplifica el marc normatiu que regula les entitats esportives catalanes, de manera que es passa de 8 a 3 decrets (el text aprovat avui, el de Consells Esportius i el de Registre) i, segons Anna Pruna, suposa un pas més en la “modernització i millora del sistema esportiu català”, que impulsa la Secretaria General de l’Esport “per afrontar nous reptes”.

 

FONT: GENCAT