La consellera de Justícia, Montserrat Tura, acompanyada del degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Pedro L. Yúfera; el president del despatx Garrigues, Antonio Garrigues Walker; el degà del Col·legi de Notaris, Joan Carles Ollé; la presidenta del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, Lidia Condal, i el notari Lluís Jou, ha participat en la presentació del primer Llibre d’estil jurídic en català.
El Llibre, promogut pel Centre d’Estudis Garrigues, ha comptat amb la participació dels serveis lingüístics del Departament de Justícia per a la seva revisió i correcció. L’obra, adaptada a les necessitats dels professionals del dret que treballen en català, ha estat editada per Thomson Reuters Aranzadi i coordinada per Joaquim Triadú, soci de Garrigues, i per la filòloga Ester Franquesa.
Participació dels serveis lingüístics del Departament de Justícia
La participació del Departament de Justícia, a través del servei lingüístic de l’àmbit judicial, s’ha basat en la lectura i revisió del llibre, així com l’aportació de l’experiència adquirida en la tasca de traducció, revisió i estandardització de la documentació juridicojudicial. Així, s’ha proposat la incorporació de determinades qüestions que la pràctica demostra que són difícils d’assimilar per part dels operadors jurídics, de calcs habituals del castellà o d’exemples extrets de la documentació que han treballat els tècnics lingüístics del Departament.
Participació dels serveis lingüístics del Departament de Justícia
La participació del Departament de Justícia, a través del servei lingüístic de l’àmbit judicial, s’ha basat en la lectura i revisió del llibre, així com l’aportació de l’experiència adquirida en la tasca de traducció, revisió i estandardització de la documentació juridicojudicial. Així, s’ha proposat la incorporació de determinades qüestions que la pràctica demostra que són difícils d’assimilar per part dels operadors jurídics, de calcs habituals del castellà o d’exemples extrets de la documentació que han treballat els tècnics lingüístics del Departament.
Contingut de l’obra
El Llibre s’estructura en un primer epígraf dedicat a l’ortografia del text jurídic; el segon, a la sintaxi, morfologia i lèxic, amb una part important adreçada a aclarir els dubtes més freqüents dins del discurs jurídic i un lèxic castellà-català; el tercer, a qüestions estilístiques i de redacció jurídica; el quart, al tractament informàtic dels textos; el cinquè conté una tipologia de la documentació recurrent en aquest àmbit, i el sisè fa una síntesi del règim de la llengua a la legislació espanyola.
Dimensió col·laborativa del manual
Cal destacar la dimensió col·laborativa d’aquest manual entre les institucions administratives i jurídiques dels territoris de parla catalana, entre l’àmbit professional privat i el públic, i entre els juristes i els lingüistes especialitzats en el llenguatge jurídic. Així, hi han col·laborat els col·legis d’advocats de Barcelona, de les Illes Balears i d’Andorra, el Consell de l’Advocacia Catalana i els col·legis de notaris d’aquests territoris. També ha comptat amb el suport institucional dels governs balear i andorrà.
Normalització del català jurídic
El Departament de Justícia ha fet, des d’un punt de vista editorial, una contribució important a la normalització del català jurídic amb l’edició de manuals, lleis i codis com ara el Manual de llenguatge judicial, Vocabulari de dret penal i penitenciari, Vocabulari de dret civil, Curs de llenguatge jurídic, Codi penal, Llei d’enjudiciament civil o Llei d’enjudiciament criminal.
El web del Departament de Justícia també compta amb diversos recursos lingüístics i jurídics en català com per exemple la base de legislació de l’Estat en català LexCat.
Català i món jurídic
La presència del català en el món del dret és força irregular: el seu ús és generalitzat a les institucions catalanes, però, alhora, molt reduït a l’Administració de justícia i entre els advocats.
És per això que, a banda de les editorials, el Departament de Justícia ha impulsat també altres iniciatives per fomentar l’aprenentatge i l’ús del català en l’àmbit professional, com ara l’Acord signat l’any 2008 amb el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, l’Acord amb el Col·legi de Notaris de Catalunya (2010), l’Acord amb el Col·legi de Registradors (2010) i l’Acord amb el Consell dels Il·lustres Col·legis de Procuradors de Catalunya, que properament se signarà.
Tots aquests acords han tingut un desplegament amb activitats formatives i de foment, i especialment en el cas dels advocats, en què s’ha dut a terme un Pla d’actuacions durant el període 2009-2010. Exemple d’aquestes activitats són el Pla de qualitat als despatxos d’advocats, la formació a distància dels nivells C i J de català, a la qual s’han acollit cap a 800 advocats, 10 cursos d’oratòria o de traductor automàtic, entre d’altres.
FONT: Departament/s
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada