El Parlament aprova per unanimitat el Projecte de llei de salut pública de Catalunya
La Llei reconeix la importància de l’acció interdepartamental i intersectorial per promoure i protegir la salut i prevenir la malaltia
A més, permetrà treballar contra les desigualtats en salut per raó de gènere, classe social i grup ètnic Es crea l’Agencia de Salut Pública de Catalunya, com a òrgan executiu, governat conjuntament per la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments
Catalunya disposarà de la primera llei de salut pública de l’Estat espanyol que incorpora les principals tendències internacionals en la vigilància de la salut, la promoció de la salut individual i col·lectiva, la prevenció de la malaltia i la protecció de la salut, responent al mandat de la Unió Europea d’“assegurar un elevat nivell de protecció de la salut humana en la definició i implantació de totes les polítiques” (article 152 del Tractat d’Amsterdam).
Amb aquesta Llei, el Govern es compromet a fer de les accions i els serveis de salut pública un dret dels ciutadans, alhora que situa la salut pública al capdavant de les prioritats de l’acció de Govern, d’acord amb el Pla de Govern 2007-2010, i confirma la importància d’abordar la salut no només des de l’atenció a la malaltia, sinó també de manera integral, incloent-hi la prevenció i la promoció de la salut
La salut pública s’ocupa de protegir i millorar la salut de la població a través del control dels riscos per a la salut presents en el medi i en els aliments, i de promoure estils de vida saludables. Són exemples d’actuacions en salut pública les inspeccions que fan els veterinaris als escorxadors abans i després del sacrifici dels animals; les inspeccions perquè es compleixi la llei del tabac, o el programa de vacunes.
Cartera de prestacions i serveis
La nova norma reconeix les prestacions i els serveis que, en matèria de salut pública, ha de prestar el sistema sanitari públic a Catalunya, incorporant dins del seu catàleg les prestacions adreçades a les persones de forma individual (com el suport per deixar de fumar) i els serveis adreçats a les col·lectivitats (com els plans de promoció de l’exercici físic i de l’alimentació saludable) i als riscos ambientals (promoció d’entorns saludables).
Entre les prestacions incloses a la cartera de serveis de salut pública reconeguts en aquesta llei, hi destaquen en l’ambit de la protecció i vigilància; la salut alimentària i ambiental, la gestió dels riscos sanitaris (vigilància i control dels establiments alimentaris, de les aigües de consum humà, del risc de legionel·la, brots epidèmics i alertes sanitàries...), plans de prevenció a l’hivern (grip), actuacions davant l’onada de calor, etc.
Al catàleg de prestacions, també s’hi ha inclòs les actuacions adreçades a prevenir i millorar la salut, entre les quals tenen especial rellevància totes les destinades a prevenir el tabaquisme; a reduir l’impacte de la pobresa en la salut (programa Salut als barris, que entre altres actuacions facilita fàrmacs a persones amb pocs recursos); a millorar la salut de la població vulnerable (nens, gent gran, discapacitats, minories ètniques, etc.); a millorar la salut laboral; a promoure l’exercici físic i l’alimentació saludable; a prevenir l’aparició de malalties com el càncer, la diabetis i les malalties cardiovasculars, entre d’altres.
Una de les novetats d’aquesta Llei és que preveu la possibilitat que qualsevol administració de Catalunya, abans de dur a terme alguna actuació, tingui la possibilitat de demanar l’elaboració d’un informe d’avaluació dels riscos per a la salut.
Un euro en salut pública és cinquanta vegades més productiu
Aquestes actuacions, a més de revertir en una millora de la salut individual i col·lectiva de la població i en la millora de la qualitat de vida, també suposen un estalvi considerable a llarg termini, ja que diversos estudis internacionals demostren que cada euro invertit en accions de salut pública és cinquanta vegades més productiu en termes de salut que l’assistència sanitària a la malaltia, i comporta un major creixement econòmic i, per tant, l’enfortiment de la sostenibilitat financera dels sistemes de salut i benestar.
Aquesta Llei permetrà treballar de forma eficient contra les desigualtats que es produeixin en matèria de salut per raó de gènere, classe social i grup ètnic. També permetrà donar respostes a aquestes situacions de desnivell, especialment en el cas de les dones i d’aquelles poblacions més vulnerables, a l’entorn de les quals es concentren els riscos per a la salut i els problemes associats.
La norma també ha estat pensada per donar resposta als nous reptes plantejats per la globalització com ara el canvi climàtic o les diverses crisis internacionals de salut pública que s’han produït en els darrers anys, com la malaltia de les vaques boges o el risc de pandèmia gripal.
En el seu àmbit d’actuació, la Llei també inclou la salut laboral i la medioambiental, dos àmbits de gran impacte poblacional i que requereixen una visió de salut pública per garantir la plena efectivitat del sistema sanitari.
Creació de l’Agència Catalana de Salut Pública
La Llei recull la creació de l’Agència Catalana de Salut Pública, que entrarà en funcionament al 2010, i que integrarà dins del seu àmbit d’actuació les actuals agències de Protecció de la Salut i de Seguretat Alimentària.
L’Agència neix com una organització executiva interdepartamental amb una àmplia desconcentració que permetrà respondre a les necessitats en matèria de salut pública, amb especial atenció al territori i a l’àmbit local. Per això incorpora els elements de descentralització territorial, amb instruments que van des de la col·laboració amb els ens locals fins a la participació d’aquests en la titularitat de la mateixa Agència.
A nivell territorial, l’Agència de Salut Pública de Catalunya es vincula, a través dels seus serveis regionals, als Governs Territorials de Salut, i contribueix a potenciar la cooperació amb els ens locals i supralocals i a enfortir la transversalitat i la continuïtat de les actuacions.
Es crea també el Sistema d’Informació en Salut Pública, que estarà integrat en el Sistema d’Informació de Salut. Es tracta d’un sistema organitzat d’informació sanitària orientat a la vigilància i l’acció en salut pública, a la gestió del qual contribueix de manera decisiva l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
Estructura de la Llei
La Llei s’estructura en cinc títols. En el títol primer s’enuncien les disposicions generals que tracten sobre l’objecte de la Llei. En el segon, es recull el conjunt de polítiques en matèria de salut pública, les prestacions, la formació, la recerca, la informació i la comunicació. El títol tercer tracta sobre els sistema organitzatiu de la salut pública i recull la creació de l’Agencia de Salut Pública de Catalunya. El títol quart es refereix a la intervenció administrativa, i el cinquè s’ocupa del règim sancionador i tracta de les infraccions i les sancions.
La salut pública en xifres
Actualment el Departament de Salut du a terme moltes activitats de salut pública destinades a preservar la salut de la població davant dels agents físics, químics i biològics presents en el medi, i també a promoure la salut de la població. En destaquem algunes:
196.306 inspeccions d’establiments alimentaris.
59.039 inspeccions ambientals (xarxes de subministrament d’aigua, controls de legionel·la, allotjaments temporals, entitats gestores d’aigua de consum)
99.543 determinacions analítiques
163.356 visites a la indústria alimentària
30.950 visites a menjadors col·lectius i a establiments de comerç minorista
239.319.253 actuacions de control de sacrificis als escorxadors
59 intervencions especials en toxiinfeccions alimentàries
Més de 32.000 consultes preventives d’adolescents (alimentació, sexualitat, salut mental, tabac i addiccions) ateses a les escoles per personal sanitari
Més de 5.000 activitats de promoció de la salut realitzades en l’entorn escolar
Participació de més de 5.700 persones grans en accions de promoció de l’alimentació saludable i activitat física que s’han desenvolupat a 140 centres de gent gran de tot Catalunya
Prop de 5.000 tractaments farmacològics gratuïts de suport a persones amb especial vulnerabilitat que volen deixar de fumar.
Presència del programa Salut als Barris en més de 30 barris desfavorits de Catalunya.
FONT: GENCAT.CAT
dimecres, 14 d’octubre del 2009
dimarts, 6 d’octubre del 2009
La majoria d'atencions telefòniques a l'Oficina de Defensa de la Gent Gran són per maltractaments
La majoria d'atencions telefòniques a l'Oficina de Defensa de la Gent Gran són per maltractaments
Durant la celebració del 5è Ple de l'Experiència, organitzat el 5 d'octubre pel Departament d'Acció Social i Ciutadania i el Consell de la Gent Gran, en col·laboració amb el Parlament, la consellera Capdevila va fer balanç de les polítiques dutes a terme pel Govern en matèria de gent gran. La consellera va destacar la utilitat de l'Oficina per a la promoció dels Drets i la Defensa de la Gent Gran (ODG), un servei d'atenció telefònica que l'any passat va atendre moltes trucades sobre diversos temes. Els més recurrents van ser els maltractaments, les sol·licituds d'ajudes i les restriccions de visites entre avis i néts i a les residències.
Carme Capdevila va anunciar que la majoria de trucades rebudes a l'ODG han estat per assumptes de maltractaments, ja sigui per qüestió de negligència o abandonament de familiars molt propers o per espoli econòmic, en molts casos duts a terme pels propis fills o filles. La Consellera va condemnar aquests "abusos" i va considerar que aquestes conductes són una autèntica xacra que, conjuntament amb el risc de pobresa i d'exclusió social que pateix aquest col·lectiu, cal combatre amb totes les energies. Va afirmar que "és intolerable que actes d'aquests passin en un país avançat i cohesionat" i va destacar que cal continuar creant els Protocols de maltractaments a la gent gran perquè són "una eina bàsica per a detectar i impedir aquests tipus de conducta".
Relació de trucades per tipologia:
Assumptes
Percentatge
Maltractaments
28,00%
Sol·licitud d'ajudes
22,00%
Restriccions de visites entre avis-néts i a residències
13,60%
Habitatge
13,60%
Assessorament jurídic
5,5%
Sol·licitud de vivenda assistida a gent gran
4,00%
Altres
13,30%
FONT: DIXIT
Durant la celebració del 5è Ple de l'Experiència, organitzat el 5 d'octubre pel Departament d'Acció Social i Ciutadania i el Consell de la Gent Gran, en col·laboració amb el Parlament, la consellera Capdevila va fer balanç de les polítiques dutes a terme pel Govern en matèria de gent gran. La consellera va destacar la utilitat de l'Oficina per a la promoció dels Drets i la Defensa de la Gent Gran (ODG), un servei d'atenció telefònica que l'any passat va atendre moltes trucades sobre diversos temes. Els més recurrents van ser els maltractaments, les sol·licituds d'ajudes i les restriccions de visites entre avis i néts i a les residències.
Carme Capdevila va anunciar que la majoria de trucades rebudes a l'ODG han estat per assumptes de maltractaments, ja sigui per qüestió de negligència o abandonament de familiars molt propers o per espoli econòmic, en molts casos duts a terme pels propis fills o filles. La Consellera va condemnar aquests "abusos" i va considerar que aquestes conductes són una autèntica xacra que, conjuntament amb el risc de pobresa i d'exclusió social que pateix aquest col·lectiu, cal combatre amb totes les energies. Va afirmar que "és intolerable que actes d'aquests passin en un país avançat i cohesionat" i va destacar que cal continuar creant els Protocols de maltractaments a la gent gran perquè són "una eina bàsica per a detectar i impedir aquests tipus de conducta".
Relació de trucades per tipologia:
Assumptes
Percentatge
Maltractaments
28,00%
Sol·licitud d'ajudes
22,00%
Restriccions de visites entre avis-néts i a residències
13,60%
Habitatge
13,60%
Assessorament jurídic
5,5%
Sol·licitud de vivenda assistida a gent gran
4,00%
Altres
13,30%
FONT: DIXIT
divendres, 18 de setembre del 2009
Principals dades demogràfiques població marroquina empadronada a Catalunya
La immigració en xifres es presenta una selecció de dades sobre el col·lectiu de nacionalitat marroquina que viu a Catalunya. El marroquí constitueix el grup estranger més nombrós, i també el que més anys porta a Catalunya (la seva presència ja arrenca dels anys 70). I, de tots els països d'origen de població estrangera, és el país més proper. És, per tant, una migració de proximitat, amb totes les conseqüències que se'n deriven. La combinació de la proximitat geogràfica, la gran magnitud demogràfica i la dilatació temporal en l'arribada deriva en una gran heterogeneïtat en la seva composició social, cultural, econòmica, familiar i lingüística.
Demografia
Principals dades demogràfiques de la població marroquina
El marroquí constitueix el col·lectiu més nombrós de població estrangera empadronada a Catalunya des de fa més de quinze anys. Actualment en representen el 19%, el que equival a un 3% de la població total. Són més de 225.000 les persones d'aquesta nacionalitat que viuen a Catalunya; es tracta d'un grup de població molt jove, amb una mitjana d'edat de 27 anys i amb més proporció d'homes que de dones.
Distribució
Distribució territorial
El col·lectiu marroquí té un nivell d'assentament considerable i es distribueix de manera força homogènia en el territori: només a un de cada quatre municipis de Catalunya no hi resideix cap estranger d'aquesta nacionalitat. Els municipis amb més volum de marroquins no es concentren tots a l'Àrea Metropolitana, així com tampoc aquells que tenen els percentatges més alts sobre la població estrangera o la total, que solen ser municipis petits o mitjans.
Treball
Mercat de treball
La seva participació en el mercat de treball ha augmentat ininterrompudament al llarg dels anys, ja que en gran part es tracta de persones en plena edat laboral. Tot i així, l'actual situació econòmica també els ha repercutit: les afiliacions han experimentat una davallada des de juny de 2008 i les taxes d'atur han augmentat de manera notable, mantenint-se, des d'aleshores, per sobre de les taxes del conjunt de la població i de la resta d'estrangers.
Educació
Educació
L'augment d'alumnat marroquí a les aules ha anat paral·lel al creixement d'aquesta població. Actualment constitueix la quarta part de l'alumnat estranger, i es concentra sobretot en les etapes de Primària i Secundària Obligatòria. En els nivells post-obligatoris, però, hi ha una davallada del nombre d'alumnes. Pel que fa a la titularitat dels centres, existeix una clara concentració de l'alumnat marroquí en els centres públics.
FONT: GENCAT.CAT
Acció social edita llibre per difondre coneixement dels usos del temps per promoure canvi cultural
La publicació vol aprofundir en el coneixement dels usos del temps i ajudar a promoure un canvi cultural en l’organització del temps en la vida quotidiana
La secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Carme Porta, ha presentat avui el llibreTemps i Cura. La coresponsabilitat social de la cura a la vida quotidiana. Aquesta publicació, editada pel Departament d’Acció Social i Ciutadania, vol aprofundir en el coneixement dels usos del temps i ajudar a promoure un canvi cultural en l’organització del temps en la vida quotidiana.
El llibre està coordinat per la doctora en sociologia, Cristina Brullet, i compta amb articles del sociòleg Salvador Cardús; la doctora en ciències econòmiques i empresarials i professora de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona, Cristina Carrasco; la doctora en geografia humana i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Maria Prats; i la sociòloga i investigadora, Teresa Torns.
La publicació tracta temes com les relacions familiars i les responsabilitats de la cura a la vida quotidiana, les polítiques de conciliació o la relació entre temps, cura i drets de ciutadania. El text també repassa algunes de les iniciatives en polítiques del temps que s’estan aplicant a Catalunya i aposta per una nova organització social de la cura basada en la coresponsabilitat i reciprocitat entre homes i dones.
Aquest llibre s’emmarca en la promoció de les polítiques del temps que està desenvolupant la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania a través del Pla Estratègic d’Usos i Gestió del Temps de la Vida Quotidiana 2008-2018. És el segona publicació sobre aquesta temàtica que realitza el Departament. L’any passat ja es va editar l’estudi Temps de famílies: anàlisi sociològica dels usos del temps dins de les llars catalanes a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància.
dijous, 10 de setembre del 2009
Comença la segona fase de la campanya sobre els efectes del tabac “El fum és fatal”
L’objectiu d’aquesta campanya és sensibilitzar i informar la població dels components del fum del tabac i dels seus efectes negatius sobre la salut
El Departament de Salut presenta la segona onada de la campanya d’informació i sensibilització sobre els efectes del consum del tabac sota el lema “El fum és fatal”, que es desenvoluparà en els mitjans de comunicació des del dia 7 de setembre fins al 4 d’octubre de 2009.
L’antecedent:
Durant el mes de desembre de 2009 es va portar a terme la primera fase d’aquesta campanya que pretén informar i sensibilitzar sobre els efectes del fum del tabac i els més de quatre mil components que s’hi troben, i que s’adreça tant a les persones fumadores com a les no fumadores. Es va utilitzar com a suport mediàtic un espot de televisió, bàners a Internet, falques radiofòniques, publicitat escrita, publicitat externa (opis al metro, bars, discoteques, centres comercials...), entre d’altres.
A més de sensibilitzar sobre la toxicitat del fum del tabac, amb aquest àmplia acció també es pretenia augmentar el coneixement i la utilització dels recursos assistencials existents per deixar de fumar, com són les consultes als centres de salut i a les farmàcies, les unitats de tabaquisme i, especialment, la línea telefònica d’ajut al fumador de Sanitat Respon (tel. 902 111 444).
Com a resultat directe de la campanya:
- 1.806 persones, entre el 9 de desembre 2008 i el 15 de febrer 2009, van trucar a la línia telefònica i 621 van iniciar tractament de deshabituació.
- Es van repartir 152.000 postals i 49.000 braçalets i es van recollir 12.204 cigarretes en les diverses accions de carrer realitzades.
- Es van planificar 21.084.455 impactes en mitjans de comunicació: televisió, ràdio, premsa escrita i publicitat exterior principalment.
La nova campanya:
Atès que és important que les campanyes de sensibilització es realitzin de forma periòdica, i tenint en compte que els missatges utilitzats en la primera fase de la campanya han estat ben valorats, se n’ha planificat una segona fase que ha de permetre diversificar i ampliar els mitjans de comunicació emprats, amb un efecte acumulatiu i sinèrgic, ja que es vol aprofitar el record i la sensibilització prèvia amb tots els elements utilitzats anteriorment.
Aquesta nova onada de la campanya estarà basada en:
- publicitat exterior: opis al metro i FGC a Barcelona, banderoles a les ciutats de Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona, publicitat als autobusos (integral a la part del darrere) a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona;
- ràdio: falques de vint segons a les emissores generalistes i radiofòrmules;
- materials gràfics: cartells (30.000 unitats), fullets (200.000 unitats), adhesius (100.000 unitats) que es distribuiran a partir de la segona quinzena de setembre en centres hospitalaris, d’atenció primària i ASSIR, unitats de salut laboral, farmàcies entre altres; més endavant, ajuntaments, centres educatius i àmbit laboral.
S’han actualitzat la informació i els continguts de la pàgina web específica (http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir3283/doc27362.html)
des de la qual es pot accedir als materials gràfics (amb alta qualitat d’impressió) i, eventualment, sol·licitar-ne més exemplars al Servei de Publicacions.
Segons dades de l’ESCA del 2006, es calcula que un 29,4% de la població adulta de Catalunya és fumadora (el 25,5% fumen diàriament, el 3,9% són fumadors ocasionals). Malgrat que el 97,7% de les persones fumadores saben que el tabac és perjudicial, només a un 54,3% els preocupa els efectes del tabac sobre la seva salut i 8 de cada 10 persones que fumen no es plantegen deixar-ho en els propers sis mesos. L’ESCA també ens indica que un 63,1% de la població enquestada afirmava que caldria fer més campanyes per conscienciar la població per deixar de fumar.
divendres, 28 d’agost del 2009
Vídeo: Què pensen els joves del casal d´infants del Raval (Barcelona)
Vídeo explicatiu del que pensen joves del Casal d´Infants del Raval i del que es troben a peu de carrer en el seu entorn d´exclusió social:
Dotació de 63 milions per garantir assistència jurídica gratuïta amb advocat per a persones sense recursos
El Departament de Justícia destina més de 63 milions d’euros a garantir l’assistència jurídica gratuïta amb advocat per a les persones sense recursos
La xifra que percebrà el Consell dels Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) per fer front a la prestació d’aquest servei comporta un increment del 18% respecte de l’any passat
Una nova aplicació informàtica permetrà que es puguin tramitar sol•licituds d’assistència jurídica gratuïta per via telemàtica abans de final d’any
El Departament de Justícia destinarà 63.685.511,67 € a l’assistència jurídica gratuïta amb advocat durant aquest any gràcies a l’acord que han signat avui la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i el president del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, Josep Canicio. El conveni preveu un increment del 18% en el pressupost que el Departament destina a la prestació del servei de l’assistència jurídica gratuïta, tractant-se de l’augment més important que registra aquesta partida en els darrers cinc anys. “En aquest temps gairebé hem doblat la quantitat de recursos que es destinen a la garantia de prestar assistència jurídica a persones sense recursos”, ha destacat la consellera de Justícia, Montserrat Tura.
Tal com reflecteixen les següents dades, l’increment del pressupost destinat a l’assistència jurídica gratuïta ha estat constant en els darrers cinc anys.
2006: 40.606.922.13€
2007: 46.543.050.34€
2008:54.918.671.01€
2009: 63.685.511.67€
Sol·licituds via telemàtica
El conveni signat avui també representa un aprofundiment en la millora del servei d’assistència jurídica gratuïta. Així, entre els acords presos, destaca la incorporació de la nova aplicació informàtica AJG, iniciada durant el darrer any, que farà possible la tramitació del procediment de reconeixement del dret d’assistència jurídica gratuïta per part dels diferents organismes implicats i la realització d’aquesta sol·licitud, per part de l’usuari, de manera telemàtica.
L’objectiu és que abans de final d’any l’aplicatiu s’hagi desplegat a tots els col·legis d’advocats de Catalunya. Es pretén així que el ciutadà vegi simplificada la tramitació de la seva sol·licitud i que s’obtingui d’ofici, amb la seva autorització prèvia, la documentació necessària per resoldre-la.
Finalment, l’acord d’avui recull l’obligatorietat per part dels col·legis d’advocats d’establir torns específics en matèria d’assistència a víctimes de violència sobre la dona, estrangeria, menors i detinguts, i de supervisar la formació general i específica dels advocats de formin part de cadascun d’aquests torns.
El Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya i els diferents col·legis d’advocats han de garantir també, segons el conveni, que els ciutadans que accedeixin al servei puguin ser atesos pels professionals en qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya.
La xifra que percebrà el Consell dels Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) per fer front a la prestació d’aquest servei comporta un increment del 18% respecte de l’any passat
Una nova aplicació informàtica permetrà que es puguin tramitar sol•licituds d’assistència jurídica gratuïta per via telemàtica abans de final d’any
El Departament de Justícia destinarà 63.685.511,67 € a l’assistència jurídica gratuïta amb advocat durant aquest any gràcies a l’acord que han signat avui la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i el president del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, Josep Canicio. El conveni preveu un increment del 18% en el pressupost que el Departament destina a la prestació del servei de l’assistència jurídica gratuïta, tractant-se de l’augment més important que registra aquesta partida en els darrers cinc anys. “En aquest temps gairebé hem doblat la quantitat de recursos que es destinen a la garantia de prestar assistència jurídica a persones sense recursos”, ha destacat la consellera de Justícia, Montserrat Tura.
Tal com reflecteixen les següents dades, l’increment del pressupost destinat a l’assistència jurídica gratuïta ha estat constant en els darrers cinc anys.
Cost
2006: 40.606.922.13€
2007: 46.543.050.34€
2008:54.918.671.01€
2009: 63.685.511.67€
Sol·licituds via telemàtica
El conveni signat avui també representa un aprofundiment en la millora del servei d’assistència jurídica gratuïta. Així, entre els acords presos, destaca la incorporació de la nova aplicació informàtica AJG, iniciada durant el darrer any, que farà possible la tramitació del procediment de reconeixement del dret d’assistència jurídica gratuïta per part dels diferents organismes implicats i la realització d’aquesta sol·licitud, per part de l’usuari, de manera telemàtica.
L’objectiu és que abans de final d’any l’aplicatiu s’hagi desplegat a tots els col·legis d’advocats de Catalunya. Es pretén així que el ciutadà vegi simplificada la tramitació de la seva sol·licitud i que s’obtingui d’ofici, amb la seva autorització prèvia, la documentació necessària per resoldre-la.
Finalment, l’acord d’avui recull l’obligatorietat per part dels col·legis d’advocats d’establir torns específics en matèria d’assistència a víctimes de violència sobre la dona, estrangeria, menors i detinguts, i de supervisar la formació general i específica dels advocats de formin part de cadascun d’aquests torns.
El Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya i els diferents col·legis d’advocats han de garantir també, segons el conveni, que els ciutadans que accedeixin al servei puguin ser atesos pels professionals en qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya.
FONT: GENCAT.CAT
dilluns, 17 d’agost del 2009
Programació territorial dels recursos d´atenció social especialitzada i domiciliària 2008-2012 a Catalunya
Programació territorial dels recursos d'atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya
L'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) del El Departament d'Acció Social i Ciutadania ha editat la Programació territorial dels recursos d'atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012 i bases per a la nova planificació que té per objectiu centrar les accions i els serveis a desenvolupar.
El document s'organitza en dues parts: en la primera es defineixen la programació de recursos i en la segona s'estableixen les bases per a la nova planificació e cara a l'horitzó de l'any 2012.
Al document hi podeu trobar els següents continguts:
Programació territorial dels recursos d'atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012. Es concreten diversos col·lectius d'atenció (persones grans, persones amb discapacitat psíquica, persones amb discapacitat física, persones amb discapacitat derivada de malaltia mental, persones afectades per drogodependències, persones afectades per VIH/SIDA, Servei d'Ajuda a Domicili i Servei d'Atenció Precoç.
L'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) del El Departament d'Acció Social i Ciutadania ha editat la Programació territorial dels recursos d'atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012 i bases per a la nova planificació que té per objectiu centrar les accions i els serveis a desenvolupar.
El document s'organitza en dues parts: en la primera es defineixen la programació de recursos i en la segona s'estableixen les bases per a la nova planificació e cara a l'horitzó de l'any 2012.
Al document hi podeu trobar els següents continguts:
Programació territorial dels recursos d'atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012. Es concreten diversos col·lectius d'atenció (persones grans, persones amb discapacitat psíquica, persones amb discapacitat física, persones amb discapacitat derivada de malaltia mental, persones afectades per drogodependències, persones afectades per VIH/SIDA, Servei d'Ajuda a Domicili i Servei d'Atenció Precoç.
Bases per a la nova planificació: en el que es defineixen les Bases del nou model de planificació i vincles amb les properes carteres de servei i l'anàlisi de la demanda.
FONT: XARXANET.ORG
Noves incorporacions a la taula de ciutadania i immigració
Noves incorporacions a la Taula de Ciutadania i Immigració
Tal com s'ha informat el passat 30 de juny al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, setze entitats de suport a la immigració i de col·lectius d'origen estranger s'han incorporat a la nova Taula de Ciutadania i Immigració. Els nous membres han estat escollits a través d'una convocatòria pública de selecció, que tindrà una vigència de tres anys. A partir d'ara formaran part de la comissió permanent d'aquest òrgan assessor de la Generalitat en polítiques migratòries.
Es tracta de vuit vocalies que corresponen a organitzacions de caràcter cívic o social que donen suport a la immigració estrangera i vuit més a associacions de persones d'origen immigrat. En concret, les entitats de suport escollides són: la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, la Taula d'Entitats del Tercer Sector, Càritas, Creu Roja, Òmnium Cultural, la Federació d'Associacions de Veïns d'Habitatge Social de Catalunya, la Fundació Ser.Gi i SOS Racisme. Les entitats de persones immigrades són l'Associació de Treballadors Pakistanesos a Catalunya, l'Associació Sociocultural Ibn Batuta (que representa majoritàriament al col·lectiu d'origen magrebí), la Federació d'Entitats Llatinoamericanes de Catalunya (Fedelatina), la Federació d'Entitats Peruanes de Catalunya (Fepercat), la Coordinadora d'Associacions Senegaleses, l'Associació de Dones Xineses a Catalunya, Taghrast – Espai Amazic, i la Associació Romanesa de Catalunya Asocrom.
La nova comissió permanent, que es reuneix amb caràcter periòdic al llarg de l'any, també està integrada per la Secretaria per a la Immigració, que n'ostenta la presidència, per agents econòmics i socials, entitats municipalistes i per dos representants més del Govern en nom de la Comissió Interdepartamental en Immigració de la Generalitat.
La Taula de Ciutadania i Immigració es va crear per decret el 15 d'abril de 2008 i substitueix l'anterior Consell Assessor de la Immigració. S'estructura en una comissió permanent, un plenari, diversos grups de treball i taules territorials.
Tal com s'ha informat el passat 30 de juny al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, setze entitats de suport a la immigració i de col·lectius d'origen estranger s'han incorporat a la nova Taula de Ciutadania i Immigració. Els nous membres han estat escollits a través d'una convocatòria pública de selecció, que tindrà una vigència de tres anys. A partir d'ara formaran part de la comissió permanent d'aquest òrgan assessor de la Generalitat en polítiques migratòries.
Es tracta de vuit vocalies que corresponen a organitzacions de caràcter cívic o social que donen suport a la immigració estrangera i vuit més a associacions de persones d'origen immigrat. En concret, les entitats de suport escollides són: la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, la Taula d'Entitats del Tercer Sector, Càritas, Creu Roja, Òmnium Cultural, la Federació d'Associacions de Veïns d'Habitatge Social de Catalunya, la Fundació Ser.Gi i SOS Racisme. Les entitats de persones immigrades són l'Associació de Treballadors Pakistanesos a Catalunya, l'Associació Sociocultural Ibn Batuta (que representa majoritàriament al col·lectiu d'origen magrebí), la Federació d'Entitats Llatinoamericanes de Catalunya (Fedelatina), la Federació d'Entitats Peruanes de Catalunya (Fepercat), la Coordinadora d'Associacions Senegaleses, l'Associació de Dones Xineses a Catalunya, Taghrast – Espai Amazic, i la Associació Romanesa de Catalunya Asocrom.
La nova comissió permanent, que es reuneix amb caràcter periòdic al llarg de l'any, també està integrada per la Secretaria per a la Immigració, que n'ostenta la presidència, per agents econòmics i socials, entitats municipalistes i per dos representants més del Govern en nom de la Comissió Interdepartamental en Immigració de la Generalitat.
La Taula de Ciutadania i Immigració es va crear per decret el 15 d'abril de 2008 i substitueix l'anterior Consell Assessor de la Immigració. S'estructura en una comissió permanent, un plenari, diversos grups de treball i taules territorials.
Distribueixen 50.000 opuscles amb mesures d´autoprotecció per a dones que paeixen violència domèsticatica
Interior distribueix 50.000 opuscles amb mesures d'autoprotecció per a dones que pateixen violència masclista en l'àmbit de la parella
El Programa de Seguretat contra la Violència Masclista (Dep. Interior, Relacions Institucionals i Participació) ha començat a distribuir 50.000 exemplars de l'opuscle Mesures d'autoprotecció per a dones, que inclou un seguit de recomanacions per afrontar una situació de violència masclista en l'àmbit de la parella en qualsevol de les seves fases: des d'aprendre a detectar-la fins a saber com actuar quan ja s'ha produït l'agressió o quan ja s'han dictat mesures judicials de protecció.
La distribució d'aquest opuscle de funció preventiva respon a l'augment estadístic de casos de violència masclista a l'estiu.
El Programa de Seguretat contra la Violència Masclista (Dep. Interior, Relacions Institucionals i Participació) ha començat a distribuir 50.000 exemplars de l'opuscle Mesures d'autoprotecció per a dones, que inclou un seguit de recomanacions per afrontar una situació de violència masclista en l'àmbit de la parella en qualsevol de les seves fases: des d'aprendre a detectar-la fins a saber com actuar quan ja s'ha produït l'agressió o quan ja s'han dictat mesures judicials de protecció.
La distribució d'aquest opuscle de funció preventiva respon a l'augment estadístic de casos de violència masclista a l'estiu.
Llegir més...
FONT: XARXANET.ORG
divendres, 14 d’agost del 2009
Fins el 10 de setembre tens temps de VOTAR TREBALL SOCIAL als Premis Blocs Catalunya
Per segona edició es convoquen els remis Blocs Catalunya del 2009. I pots participar-hi votant el present bloc , que hi pren part en l´apartat d´Educació, CLICANT AQUÍ:
dimarts, 28 de juliol del 2009
Les oficines d'atenció a la víctima del delicte disposen d'un programa marc per a l'atenció integral
 | |
Per aquest motiu, la Subdirecció General de Reparació i Execució Penal a la Comunitat ha considerat que calia fer una redefinició de les funcions i una reordenació de les actuacions de les oficines d'atenció a la víctima del delicte, impulsant l'elaboració d'aquest programa marc amb la participació activa de tots els professionals. Llegir més... FONT: XARXANET.ORG | |
El 70% dels nens amb discapacitat aniran a col•legis ordinaris el 2015
| |
Llegir més... FONT: XARXANET.ORG | |
Bones pràctiques: comunitats terapèutiques i pisos amb suport per a persones amb problemes de drogodependències
| ||||
Aquest manual de bones practiques, és fruit de les aportacions de professionals que treballen en aquests equipaments així com dels seus usuaris, oferint “recomanacions de millora de la qualitat en els diferents processos de treball dels recursos residencials per a persones amb problemes de drogodependències” i esdevenint el resultat del desenvolupament d'una de les línies estratègiques del III Pla de qualitat de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS).
| ||||
Web sobre seguretat dels infants a Internet
| |
Aquesta plana web té seccions sobre diferents temes amb informació, consells i enllaços d'interès. | |
La nova pobresa posa a prova les entitats socials
| |
Degut a la crisi que estem patint, moltes persones que venen d'altres països, s'han trobat en què han de demanar ajuda per tenir un lloc on poder viure. Les demandes a les entitats socials son cada dia més nombroses ja que degut a la crisi, moltes famílies han hagut de buscar refugi i trobar altres alternatives per no veure's afectats. Amb això va relacionat els llocs de treball. Famílies senceres s'han quedat a l'atur i les seves hores les aprofiten fent cursos ocupacionals Si vols llegir la noticia sencera pots fer clic aqui | |
Creix el pressupost i les persones remunerades i voluntàries dedicades al tercer sector a Catalunya
L’Anuari 2009 presentat per la Taula d’entitats del Tercer Sector de Catalunya revela un fort creixement del desplegament de serveis socials, així com de la participació ciutadana en l’acció social.
Segons les dades aportades per més de 1.000 entitats catalanes, el tercer sector ha passat a ser “un sector emergent a tenir una presència social i un nivell d’activitats molt elevats” en els darrers anys. Aquesta és la conclusió que aporten les dades de l’Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya, que es va presentar el passat 9 de juliol per la Taula d'entitats del Tercer Sector i l'Observatori del Tercer Sector.
Les dades es basen en un informe que compara les xifres d’aquest any amb les dades recollides l’any 2003. El nombre d’entitats dedicades al tercer sector ha passat de 5.600 a 7.500 mentre que el volum econòmic del sector ha crescut de 900 a milions d’euros a 5.550 milions d’euros. També el nombre de persones compromeses, de forma professional o voluntària, en l’acció social ha vist gairebé doblar la xifra de 2003. A més, el pressupost mig anual de les organitzacions se situa al 2009 en 766.000 euros mentre que a l’any 2003 era de 380.000 euros.
La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras, va destacar que “davant del pessimisme que provoquen les dades sobre la crisi i el creixement de la pobresa, volem reafirmar la voluntat de la força ciutadana per fer una Catalunya més inclusiva". Així mateix, també va afirmar que “el tercer sector som la representació dels més vulnerables i dels sectors sotmesos a l’exclusió social. En aquest sentit el tercer sector aporta una gran contribució a la democràcia fent que tots els sectors de la societat estiguin representats i els drets socials arribin cada cop més a tothom”.
Aquí teniu el vídeo que presenta l'Anuari d'enguany:
Les dades es basen en un informe que compara les xifres d’aquest any amb les dades recollides l’any 2003. El nombre d’entitats dedicades al tercer sector ha passat de 5.600 a 7.500 mentre que el volum econòmic del sector ha crescut de 900 a milions d’euros a 5.550 milions d’euros. També el nombre de persones compromeses, de forma professional o voluntària, en l’acció social ha vist gairebé doblar la xifra de 2003. A més, el pressupost mig anual de les organitzacions se situa al 2009 en 766.000 euros mentre que a l’any 2003 era de 380.000 euros.
La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras, va destacar que “davant del pessimisme que provoquen les dades sobre la crisi i el creixement de la pobresa, volem reafirmar la voluntat de la força ciutadana per fer una Catalunya més inclusiva". Així mateix, també va afirmar que “el tercer sector som la representació dels més vulnerables i dels sectors sotmesos a l’exclusió social. En aquest sentit el tercer sector aporta una gran contribució a la democràcia fent que tots els sectors de la societat estiguin representats i els drets socials arribin cada cop més a tothom”.
Aquí teniu el vídeo que presenta l'Anuari d'enguany:
FONT: CANAL SOLIDARI
divendres, 17 de juliol del 2009
Acció Social, entitats del tercer sector i municipalistes constitueixen la Taula d´Iniciativa Social
Acció Social, entitats dels tercer sector i municipalistes constitueixen la Taula d’Iniciativa Social
El Departament d’Acció Social i Ciutadania, les entitats del tercer sector, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis han constituït aquesta tarda la Taula d’Iniciativa Social i Municipal. Aquesta iniciativa, impulsada per la conselleria, farà un seguiment de l’evolució de la crisi i coordinarà les respostes de les administracions i les entitats socials.
En aquesta reunió, la consellera Carme Capdevila ha presentat el protocol que fixa uns criteris mínims i comuns a tot el territori pel pagament de les prestacions d’urgència social. Aquest document s’ha elaborat a petició de les mateixes entitats municipalistes.
El protocol determina que els beneficiaris de les prestacions d’urgència social seran les persones o famílies en situació de vulnerabilitat econòmica, pobresa o exclusió que tinguin dificultats per cobrir les necessitats bàsiques. En aquesta línia, s’estableixen cinc tipus d’ajuts: allotjament i alimentació, habitatge, subministraments de la llar, atenció a menors en situació de risc i atenció sanitària.
El protocol també fixa uns criteris generals bàsics a tenir en compte per definir la situació d’urgència social, que haurà de ser valorada pels serveis bàsics municipals. Un cop s’hagin resolt els expedients, la concessió dels ajuts es vincularan a un Pla Individual d’Atenció Social no només per resoldre la situació d’urgència social sinó també millorar la situació a mig o llarg termini.
Durant la trobada, la consellera Carme Capdevila també ha informat a les entitats socials i municipalistes de la distribució del fons extraordinari de 3,5 milions d’euros per a prestacions d’urgència social. Aquesta partida, inclosa als contractes programa firmats amb ajuntaments de més de 20.000 habitants i consells comarcals, es repartirà en funció de la població.
El Departament d’Acció Social i Ciutadania, les entitats del tercer sector, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis han constituït aquesta tarda la Taula d’Iniciativa Social i Municipal. Aquesta iniciativa, impulsada per la conselleria, farà un seguiment de l’evolució de la crisi i coordinarà les respostes de les administracions i les entitats socials.
En aquesta reunió, la consellera Carme Capdevila ha presentat el protocol que fixa uns criteris mínims i comuns a tot el territori pel pagament de les prestacions d’urgència social. Aquest document s’ha elaborat a petició de les mateixes entitats municipalistes.
El protocol determina que els beneficiaris de les prestacions d’urgència social seran les persones o famílies en situació de vulnerabilitat econòmica, pobresa o exclusió que tinguin dificultats per cobrir les necessitats bàsiques. En aquesta línia, s’estableixen cinc tipus d’ajuts: allotjament i alimentació, habitatge, subministraments de la llar, atenció a menors en situació de risc i atenció sanitària.
El protocol també fixa uns criteris generals bàsics a tenir en compte per definir la situació d’urgència social, que haurà de ser valorada pels serveis bàsics municipals. Un cop s’hagin resolt els expedients, la concessió dels ajuts es vincularan a un Pla Individual d’Atenció Social no només per resoldre la situació d’urgència social sinó també millorar la situació a mig o llarg termini.
Durant la trobada, la consellera Carme Capdevila també ha informat a les entitats socials i municipalistes de la distribució del fons extraordinari de 3,5 milions d’euros per a prestacions d’urgència social. Aquesta partida, inclosa als contractes programa firmats amb ajuntaments de més de 20.000 habitants i consells comarcals, es repartirà en funció de la població.
FONT: ESQUERRA.CAT
dijous, 16 de juliol del 2009
Convocatòria subvencions a programes d´atenció a víctimes del tràfic d´esser humans amb explotació sexual
| Oberta la convocatòria de subvencions destinades a programes d'atenció per a les víctimes del tràfic d'essers humans amb finalitats d'explotació sexual. | |
| |
El termini de presentació de les sol•licituds finalitza el 20 de juliol. FONT: BOE.ES | |
Presentat Pla Integral del poble gitano 2009-1013
La Generalitat inverteix 17,7 milions en l’aplicació del Pla integral del poble gitano 2009-2013
Aquest nou Pla per a cinc anys preveu 106 actuacions repartides en 16 àmbits de treball i té com a objectiu principal combatre la situació de desigualtat que pateix la població gitana a Catalunya. El conseller de Governació, Jordi Ausàs, destaca que el Pla incorpora les millores i els canvis sorgits del treball conjunt entre els departaments de la Generalitat i les diferents associacions gitanes i progitanes que hi ha participat.
- El conseller Ausàs durant la presentació
- Reprensentants de la SAC, en un moment de l'acte
El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, acompanyat de les entitats i associacions gitanes de Catalunya, ha presentat el Pla integral del poble gitano 2009-2013. L’objectiu d’aquest nou Pla és combatre des d’una perspectiva global la situació de desigualtat que pateix la població gitana a Catalunya. Amb aquest Pla es persegueix avançar en l’equiparament sociocultural i econòmic d’aquest col·lectiu amb la societat i, alhora, promoure i reconèixer els seus trets propis i culturals.
El conseller Jordi Ausàs ha explicat que “el Pla per aquests cinc anys dóna continuïtat al primer Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya, vigent entre els anys 2005 i 2008, i incorpora les millores i els canvis sorgits del treball conjunt entre els departaments de la Generalitat i les diferents associacions gitanes i progitanes que hi ha participat”. També ha remarcat que “encara queda molt per fer, tot i que ja s’ha pogut copsar resultats importants fruit de l’aplicació del primer Pla, com ara la posada en marxa del projecte Promotors i promotores escolars, l’ensenyament de la llengua romaní o la visibilització de la cultura gitana als centres educatius”.
A més del conseller Jordi Ausàs, que ha presentat l’acte en tant que president del Consell Assessor del Poble Gitano de Catalunya, també hi ha participat el secretari d’Acció Ciutadana del Departament i vicepresident 1r del Consell Assessor, Josep M. Civis, i el president de l’Agrupació d’Entitats per al Desenvolupament del Poble Gitano dels Països Catalans i vicepresident 2n del Consell Assessor del Pla, Àngel Jiménez.
A l’acte també hi han assistit les entitats: l’Associació Cultural Cristiana de Catalunya AGAPE, l’Associació Cultural Gitana Camps Blancs, l’Associació Cultural Gitana de Viladecans, l’Associació Socio-Cultural Lachó Bají Calí, l’Associació Cultural Monàrquica de Girona, l’Associació d’Acció Social i Promoció Juvenil Futur de Lleida, l’Associació Gitana de Mujeres Drom Kotar Mestipén, l’Associació Gitana de Sabadell, el Centro Cultural Gitano La Mina, la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), la Federació de Joves i Gitanes de Catalunya, la Fundació Pere Closa, la Fundació Secretariado Gitano, el Instituto Romanó para Asuntos Sociales y Culturales, l’Associació Cultural Gitana del Maresme i l’Agrupació d’Entitats per al Desenvolupament del Poble Gitano dels Països Catalans.
Més de 3,5 milions d’euros aquest any
En aquesta nova edició, el Pla Integral del poble gitano 2009-2013 compta amb una dotació econòmica total de 17,7760.206 euros per a cinc anys, el que suposa un increment del 41,7% respecte a la primera edició del Pla per als anys 2005 i 2008, que es va fixar per a quatre anys.
Només per a aquest any 2009, el Pla preveu una dotació econòmica de 3.547.000 euros provinent dels diversos departaments de la Generalitat. Per a aquest any, el Departament de Governació i Administracions Públiques és qui inverteix bona part dels recursos, en total 2.158.415 euros, per a l’aplicació del Pla. També destaquen les aportacions d’Educació, amb 956.387 euros; Treball, amb 147.000; Interior, amb 70.986 euros; i Acció Social i Ciutadania, amb 67.000 euros, provinents de les secretaries d’Immigració, Joventut i Infància, així com de l’Institut Català de les Dones.
Per a l’any 2010, els recursos econòmics previstos per part del conjunt de la Generalitat per al desplegament i l’aplicació del Pla són de 3.554.706,98 euros; per al 2011, de 3.550.779,98 euros, i per al 2012, de 3.553.879,98 euros, la mateixa quantitat que la prevista per al 2013.
106 actuacions en 16 àmbits de treball
A través del Pla integral del poble gitano 2009-2013 s’impulsaran un total de 106 actuacions incloses en 16 àmbits de treball: acció social i ciutadania, comerç, cultura, dones i polítiques de gènere, educació, esport, habitatge, política lingüística, justícia, participació, joventut, rehabilitació de nuclis antics, salut, seguretat pública, sostenibilitat i treball.
Entre les línies estratègiques destaquen les actuacions transversals per tal de visibilitzar les persones gitanes en tots els àmbits de la societat. Així, a partir d’aquest Pla s’impulsaran mesures per a la seva equiparació amb la resta de la ciutadania, com ara l’accés o la promoció en el mercat laboral, l’habitatge, l’educació i els estudis universitaris.
Algunes de les actuacions més rellevants són la promoció de projectes de mediació sociocultural als municipis, la promoció escolar, la creació de la Fundació Institut de Cultura del Poble Gitano, la recuperació de la llengua romaní, la inclusió de la cultura gitana al currículum educatiu, les accions de suport per incorporar les persones gitanes als circuits per a l’accés als serveis generals per a la ciutadania, la coordinació interdepartamental entorn el col·lectiu de persones gitanes d’origen immigrant o la mediació civicocomunitària
Procés participatiu de redacció i avaluació
El procés de desenvolupament d’aquest nou Pla és el resultat d’un treball compartit entre diversos departaments de la Generalitat, les entitats gitanes a través del Consell Assessor del Poble Gitano, els ens locals i les organitzacions de l’àmbit social, sindical i cultural.
A més, el Pla compta amb un procés d’avaluació contínua que farà el seguiment de la implementació de les actuacions i una avaluació final per extreure’n el resultat global. L’avaluació constarà de tres informes, dos d’interns i un d’extern, i se centrarà en nou àmbits fonamentals: el funcionament, l’eficiència, la participació, la transversalitat, la perspectiva de gènere, l’impacte sobre la imatge social del poble gitano de Catalunya, la territorialitat del Pla, la transnacionalitat i la inversió econòmica.
FONT: GENCAT.CAT
El sistema de protecció a la infància saturat
| |
El Síndic ha lliurat al Parlament l'informe extraordinari "La protecció a la infància en situació d'alt risc social a Catalunya". El treball ofereix una diagnosi global sobre la situació del sistema protector i evidencia indicadors de saturació i diverses mancances del sistema. L'anàlisi de les xifres evidencia un augment significatiu dels recursos destinats al sistema de protecció, els quals han augmentat un 28% en el període 2003-2007, un esforç quasi equivalent a l'increment del nombre d'infants tutelats (27%). Tanmateix, l'augment del nombre de professionals dels equips d'atenció a la infància (EAIA) i de places residencials no han impedit que els centres estiguin al límit o per sobre de la seva capacitat o que molts infants no puguin disposar del recurs més adequat a les seves necessitats. L'informe destaca, entre moltes dades, la sobreocupació d'alguns centres, alguns dels quals amb una ocupació propera al 150% de la seva capacitat, el fet que hi hai 190 infants en espera de plaça en un centre residencial o la gran manca de famílies d'acolliment, cosa que ha fet que aquest recurs vagi minvant respecte a l'acolliment residencial. L'informe assenyala també manca de places en centres residencials d'educació intensiva i un dèficit preocupant de centres per atendre infants amb problemes de salut mental. www.sindic.cat | |
La quarta reforma de la llei limita el reagrupament familiar i amplia fins a 60 dies l'estada en un centre d'internament
| |
La reforma preveu concedir permisos de treball als fills reagrupats en edat laboral (16), permisos de residència i treball a les estrangeres víctimes de violència masclista per tal que no tinguin por de denunciar, i possibilitarà reunir la parella de fet en les mateixes condicions que un matrimoni. A més, els menors d'edat podran ser escoltats per un advocat abans de ser repatriats als seus països d'origen. Així mateix, la nova Llei d'estrangeria preveu que no es castigarà aquelles ONG que prestin assistència humanitària als immigrants il•legals i tampoc retallarà els seus drets. Font: XARXANET.ORG | |
Informe extraordinari "La protecció de la infància en situació d'alt risc social a Catalunya"
L'anàlisi de les xifres evidencia un augment significatiu dels recursos destinats al sistema de protecció, els quals han augmentat un 28% en el període 2003-2007, un esforç quasi equivalent a l'increment del nombre d'infants tutelats (27%). Tanmateix, l'augment del nombre de professionals dels equips d'atenció a la infància (EAIA) i de places residencials no han impedit que els centres estiguin al límit o per sobre de la seva capacitat o que molts infants no puguin disposar del recurs més adequat a les seves necessitats.
Aprovat el Projecte de llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència
El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència, una nova norma que recull tota la legislació actual catalana sobre la infància i l’adolescència i que introdueix novetats en aspectes com la protecció davant el maltractament de menors, el procediment de desemparament, o el procés d’acolliment, amb dues noves modalitats: el permanent i l’especialitzat. La llei també prioritza que en casos de maltractament familiar sigui la persona maltractadora qui deixi la llar en lloc de l’infant, entre altres mesures.
FONT: GENCAT.CAT
Disponibles les versions en català, aranès, castellà, anglès i francès del Pacte per a la Immigració
| |
Les diverses versions, disponibles en format PDF, estan a l'abast de totes les persones, entitats i institucions d'arreu del món que tinguin interès en conèixer les mesures que estableix el Pacte. Les trobareu aquí. De forma paral·lela, la Secretaria per a la Immigració també ha iniciat un procés de distribució d'exemplars del document en les diverses llengües a diferents actors de l'àmbit de la immigració tant de l'Estat espanyol com de la resta de la Unió Europea. | |
divendres, 3 de juliol del 2009
Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010-2013
El Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya és un instrument tècnic del Govern que té per objecte ordenar el conjunt de mesures, recursos i accions necessaris per assolir els objectius de la política de serveis socials. L'elaboració del primer Pla Estratègic de Serveis Socials dóna compliment a l'objectiu del Pla de Govern 2007-2010 de desplegar la llei 12/2007 de serveis socials. Abans de l'aprovació del Pla estratègic per Acord del Govern, cal que el Parlament de Catalunya s'hi pronunciï.
El Pla Estratègic cobreix el conjunt del sistema públic de serveis socials del territori de Catalunya, és a dir inclou els serveis socials de titularitat de l'Administració de la Generalitat, de les entitats locals i d'altres administracions així com els que l'administració concerti amb les entitats d'iniciativa social o privada. El Pla Estratègic ha de respectar el principi d'autonomia local, així com tendir al principi de subsidiarietat.
El sistema públic de serveis socials atén situacions de necessitats d'un ampli ventall de població en situació de dependència o vulnerabilitat social: gent gran; persones amb discapacitats; infants, adolescents i joves i les seves famílies; dones maltractades; persones amb malaltia mental; persones drogodependents, i persones en situació d'exclusió social, en general.
El nou pla aporta un nou marc de referència per als propers 4 anys a les actuacions en matèria de serveis socials realitzades pel Departament, pels ens locals i pel sector privat, molt especialment pel que fa al tercer sector, ja que fonamenta l'actuació del sistema en les necessitats personals bàsiques i en les necessitats socials.
L'elaboració del Pla Estratègic consta de dues fases. En primer lloc, la fase de diagnòstic que avalua les necessitats de serveis socials de la població catalana i la situació de l'oferta de prestacions del sistema català de serveis socials. En segon lloc, la fase de planificació que estableix els objectius estratègics de cada component del sistema català de serveis socials amb una perspectiva temporal quadriennal.
El Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010-2013 es realitza a través d'un procés de participació amb el conjunt d'entitats representatives dels diferents sectors de població que són usuaris dels serveis socials. Compta també amb una àmplia participació a nivell territorial que permet una concreció final del Pla Estratègic 2010-2013 per a cada demarcació territorial de la Generalitat de Catalunya. Aquest Pla Estratègic substituirà el IV Pla d'Acció Social.
FONT: GENCAT.CAT
dijous, 2 de juliol del 2009
Càritas preveu atendre 45.000 persones l´any 2009
Càritas va atendre 45.058 persones l'any passat, un 66% més que el 2007. Les xifres són més demolidores aquest any, ja que des del gener fins al maig s'han beneficiat dels serveis de Càritas 31.000 persones, les mateixes que en tot l'any 2007. Darrere d'aquests números s'amaguen persones que no poden fer front a les necessitats bàsiques com l'habitatge i el menjar. L'entitat, que depèn de l'Església catòlica, alerta que cada cop són més els que requereixen els seus serveis per primer cop. Fins i tot hi ha persones que «tenen ingressos de 1.500 euros que demanen menjar per poder pagar la hipoteca», explica el director de Càritas, Jordi Roglà. La població que demana ajuda a Càritas creix progressivament des del 2004.
Entre el 2007 i el 2008, però, la xifra de gent que va requerir els serveis d'aquesta entitat es va disparar. Segons la memòria de Càritas, l'any passat va atendre 45.058 persones, la qual cosa representa un increment del 66% respecte del 2007. La dada «més preocupant» és la referent al nombre de menors atesos, que ha augmentat un 124% en un any. La cap de gestió social, Mercè Darnell, advertia que «si la pobresa infantil es fa crònica es pot arrossegar al llarg de tota la vida». Les dades dels primers cinc mesos d'aquest any no permeten ser optimista; del gener al maig, Càritas ha atès 31.000 persones, les mateixes que en tot l'any 2007.
La diòcesi amb més demanda d'ajuda és la de Terrassa, amb 12.076 persones, seguida de la de Barcelona, amb 11.309, i la de Sant Feliu, amb 6.725. Tot i que la majoria continuen sent immigrants, tres de cada deu persones són nascudes a l'Estat.
L'entitat alerta, a més, que el 40% dels qui han requerit els seus serveis aquest any ho han fet per primera vegada. El perfil dels qui van a Càritas són famílies amb fills (49%). La majoria són a l'atur (72%), només un 13% treballen i el 8% tenen alguna feina en l'economia submergida, un percentatge que, segons Darnell, podria ser molt superior.
FONT: XARXANET.ORG
La FCVS posa en marxa la BORSA de VOLUNTARIAT
La Borsa de VOLUNTARIAT de la Federació Catalana de Voluntariat Social ja és una realitat. Comprova-ho! Clica a www.voluntaris.cat.
A partir d'aquest moment s'inicia un camí en el qual les ENTITATS FEDERADES de la FCVS ja poden fer les seves peticions per tenir voluntaris i els voluntaris poden veure quines ofertes hi ha a la borsa. El Voluntariat Social, com ja sabeu, és una xarxa de persones que: * Fan un servei en benefici de persones amb mancances bàsiques.
* El fan perquè volen, sense cap coacció externa.
* Ho fan en el si d'una organització. * Sense cap remuneració, ni esperar res a canvi.
* El voluntariat té reconeguts uns drets i deures (www.federacio.net). Com s'estructura la borsa de voluntariat social:
1.- Cada Entitat Federada té una contrasenya com a usuària i una contrasenya per poder publicar d'una manera fàcil les seves peticions de voluntariat. També pot actualitzar les dades de l'entitat d'una manera senzilla perquè els internautes puguin comunicar-s'hi.
2.- La resta de l'estructura s'ha realitzat de la manera següent: Peticions per comarques, disponibilitat personal del voluntari, àmbit en el qual vol realitzar el seu voluntariat i la dedicació que podrà oferir a les entitats. +info: comunicacio@federacio.net
FONT: XARXANET.ORG
dimecres, 1 de juliol del 2009
Twitter de TREBALL SOCIAL
A partir d´ara podràs seguir les informacions del webloc de TREBALL SOCIAL , mitjançant l´eina de miniblogging TWITTER. Si ets usuari de TWITTER, ja t´hi pots subscriure´t a l´adreça:
dimarts, 30 de juny del 2009
El Govern català aprova el Projecte de llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència
El Govern aprova el Projecte de llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència
- La nova norma aglutina tota la legislació que hi ha sobre infància i adolescència
- Permetrà que en casos de maltractament familiar sigui la persona maltractadora qui marxi de casa, enlloc de l’infant
- La nova Llei vol evitar que els nens hagin de declarar dues vegades per un cas d’abús o maltractament
- El Govern també ha aprovat construir 32 nous centres educatius i ha destinat gairebé 10 milions d’euros per millorar els dèficits d’algunes urbanitzacions
- A més, ha destinat 35 milions al Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) i ha impulsat infraestructures científiques de l’àmbit agroalimentari
El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència, una nova norma que recull tota la legislació actual catalana sobre la infància i l’adolescència i que introdueix novetats en aspectes com la protecció davant el maltractament de menors, el procediment de desemparament, o el procés d’acolliment, amb dues noves modalitats; el permanent i l’especialitzat.
La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, juntament amb la directora general de Comunicació del Govern, Aurora Masip, ha comparegut a la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l’Executiu, ha explicat que la nova Llei suposa un “canvi de paradigma importantíssim” a l’hora de legislar sobre la infància i l’adolescència perquè incorpora la prevenció a les polítiques de protecció, fins ara majoritàries. “Fins ara fins les lleis existents s’havien fet envers la protecció de la infància, i només entraven a regular situacions en què s’estava en situació de risc o desemparament”.
A partir d’ara, a banda de promoure i regular les mesures per pal·liar les situacions de risc, s’incorporen i dicten normatives pel que fa la prevenció, l’atenció, la promoció i la participació d’aquests col·lectius. “La llei, per tant, per primer cop s’adreça a tota la població infantil i adolescent de Catalunya, i està pensada per millorar el benestar dels nostres infants i de tots aquells que es troben en situació de risc i desemparament”, ha conclòs Capdevila.
Es tracta d’una llei adreçada a tots els infants i adolescents que estan domiciliats a Catalunya, un total de 1.283.493 infants i adolescents entre 0 i 17 anys, i que té com a objectiu principal “millorar el benestar dels nostres infants i de tots aquells que es troben en situació de risc i desemparament”.
La consellera Capdevila ha donat a conèixer les darreres dades pel que fa a infància adolescència en situació de risc a Catalunya. Del total d’1’2 milions d’infants i adolescents, 10.822 estan en situació de risc o sota alguna mesura de protecció. D’aquests, 7.448 estan tutelats, 2.566 ingressats en centres d’acolliment o residencials i 4.882 estan atesos en família, sigui la família natural o no. La consellera ha destacat també que, pel que fa a les mesures dedicades a la prevenció, és important assenyalar que hi ha 6.236 infants i adolescents més que són usuaris de centres oberts.
Entre les novetats més destacades que aporta la normativa hi ha el fet que prioritza que en casos de maltractament familiar sigui la persona maltractadora qui deixi la llar, enlloc de l’infant. Generalment fins ara, en cas de maltractament infantil, calia separar el menor del seu domicili o nucli familiar. També vol evitar la doble victimització, és a dir, que els infants hagin de declarar dues vegades per un cas d’abús o maltractament.
A més, un altre dels elements destacats és “que permetrà agilitzar totes les adopcions nacionals perquè s’escurcen els terminis per oposar-se a l’acolliment preadoptiu”, ha emfatitzat la consellera. Igualment, pel que fa als casos d’acolliment, “és molt important la nova regulació perquè es crea l’acolliment permanent per a infants que no volen o no poden ser adoptats i es regula la unitat de convivència de dedicació exclusiva per a l’acolliment, de la qual ja se n’està fen una prova pilot”, ha explicat.
Pel que fa la prevenció, i també com a novetat, la norma fa una separació entre les situacions de risc social i el desemparament. Fins ara, per tal que un infant accedís a una mesura de protecció se l’havia de desemparar. Ara només s’haurà de fer si la mesura de protecció ho requereix.
Temps límit per oposar-se al desemparament i a la protecció
La norma també estableix un temps límit per oposar-se judicialment a les resolucions de desemparament i a les mesures de protecció. D’aquesta manera s’evita que els infants hagin de patir situacions d’incertesa, que a vegades l’alentiment dels processos d’oposició pot provocar. Fins ara, es podien iniciar en qualsevol moment, sense importar quan s’havia dictat la resolució.
En el cas de l’acolliment preadoptiu, que és el pas previ obligatori abans de l’adopció, el termini que tenen els progenitors per oposar-s’hi és de dos mesos. “Escurçar aquests terminis –ha explicat la consellera- ha de permetre agilitzar totes les adopcions nacionals i donar més seguretat als pares i mares adoptants i també totes les garanties legals que necessiten els pares biològics”.
Més participació dels infants
La norma també crea la figura del procurador de la infància i l’adolescència, per tal de donar plena efectivitat al dret dels infants i adolescents tutelats per la Generalitat a ser escoltats.
Per promocionar la participació dels infants i adolescents, el Projecte de llei crea un Consell Nacional de la Infancia perquè els infants puguin participar d’aquelles decisions que els afecten. A més, també contempla la creació de Taules Territorials d’Infància, que coordinaran les diferents administracions i institucions implicades en la detecció i intervenció davant dels maltractaments infantils.
Noves modalitats d’acolliment: especialitzats i permanents
El Projecte de llei inclou dues noves modalitats. D’una banda, l’acolliment familiar permanent, que es durà a terme quan el desemparament sigui pràcticament definitiu, però no sigui possible l’adopció o no es consideri l’opció més favorable per al menor.
D’altra banda, l’acolliment familiar en unitat convivencial d’acció educativa està adreçat a infants i adolescents tutelats que requereixen d’una atenció més especialitzada: menors amb necessitats educatives especials (per causes psíquiques, físiques o sensorials); malalties cròniques i/o trastorns de conducta i grups de germans.
La consellera Capdevila ha explicat que actualment s’està treballant en una prova pilot per avaluar el funcionament d’aquest tipus d’acolliment i s’espera que a finals d’any, encara que no s’hagi aprovat la llei, es puguin aplicar aquestes unitats. Aquest tipus d’acolliment requereix que un dels membres de la família compti amb una titulació específica, formació i experiència per atendre les necessitats especials d’aquests infants i adolescents.
Tota la legislació en un Projecte de llei
Aquest Projecte de llei reuneix en un sol text tota la legislació sobre infància i adolescència, tant aquella que s’adreça a la infància i l’adolescència en general, com aquella que regula la protecció dels menors en situacions de risc o de desemparament. L’objectiu és atendre, protegir i promocionar el benestar personal i social dels infants i dels adolescents, i garantir l’exercici dels seus drets i responsabilitats.
La nova norma situa l’infant i l’adolescent com a subjecte de drets i oportunitats i actualitza la normativa que fins ara hi havia en aquest camp per adaptar-la a les noves necessitats i circumstàncies socials. També incorpora el principi de transversalitat en les polítiques d’infància i adolescència, ja que entén que la infància és cosa de tota la societat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
