- El vicepresident del Govern insisteix que “no és una imposició ni una obligació, sinó un dret i un instrument útil per les persones que vulguin servir-se’n”
- La llei regula l’ús, l’aprenentatge, la docència, la recerca i la interpretació en la llengua i preveu crear una titulació universitària a les facultats d’interpretació catalanes
- Josep-Lluís Carod-Rovira trasllada públicament el seu reconeixement a les persones i entitats que han participat en la seva elaboració i que avui han assistit al ple de la Cambra
El Parlament de Catalunya ha aprovat avui per unanimitat la Llei de la Llengua de Signes Catalana (LSC) que “situa la llengua catalana de signes al lloc que li pertoca, li atorga l’entitat merescuda d’una llengua amb un sistema lingüístic propi”, tal com ha destacat el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira. “La llengua de signes catalana és una llengua més de Catalunya i avui en aquest Parlament li atorguem la dignitat que li pertoca a través del seu reconeixement institucional”, ha manifestat el vicepresident en la seva intervenció davant la Cambra. I és que es tracta d’una normativa de caràcter lingüístic que regula el dret d’ús i les condicions per a l’aprenentatge, la docència, la recerca i la interpretació en la llengua de signes catalana i, alhora, preveu també la creació d’una titulació universitària a les facultats d’interpretació de les universitats catalanes. La llei beneficiarà les 25.000 persones sords i sord-cegues que s’estima que hi ha a Catalunya. Justament, a la sessió plenària han assistit un centenar de representants de les entitats i professionals que han participat activament en l’elaboració de la llei, a través del grup de treball creat en aquest sentit per la Secretaria de Política Lingüística.
En la seva intervenció al ple del Parlament de Catalunya, el vicepresident del Govern ha subratllat la importància de l’aprovació de la Llei de la Llengua de Signes Catalana, que ha situat com “una de les fites importants” de la Secretaria de Política Lingüística durant aquesta legislatura, tenint en compte que es tracta d’una “regulació molt esperada, no només des del Govern i del Parlament, sinó també molt especialment del sector de persones que l’utilitzen cada dia”. I és que, ha remarcat, “el reconeixement del seu codi de comunicació com a llengua i la regulació dels aspectes lingüístics” que fa la llei suposa “un pas endavant en el reconeixement de la seva diferència, en la dignificació de la seva llengua i l’empara dels seus drets lingüístics, amb la garantia del seu dret d’usar-la i d’aprendre-la”.
Pel vicepresident del Govern, amb l’aprovació de la llei “s’ha fet justícia” amb el col·lectiu i “Catalunya ha tornat a ser capdavantera, al costat de països com Suècia i Finlàndia”. Josep-Lluís Carod-Rovira ha volgut “deixar clar que no és una imposició per les persones sordes ni una obligació per qui opti per comunicar-se oralment, sinó un dret i un instrument útil per les persones que vulguin servir-se’n”. “Ara tenen una cobertura legal que no tenien fins ara però que sí que era necessària”, ha sentenciat Josep-Lluís Carod-Rovira.
El vicepresident del Govern ha agraït “l’actitud positiva i constructiva” dels grups parlamentaris durant el procés parlamentari de la llei i ha volgut “reconèixer” també públicament les entitats que “han lluitat des de fa tants anys, també abans de la iniciativa del Parlament, perquè la llengua de signes fos present en l’agenda política”. El vicepresident ha subratllat que aquestes agrupacions “han treballat a fons per fer conèixer aquesta demanda de la societat”, algunes d’elles col·laborant “des del primer dia” en l’elaboració de la llei a través del grup de treball creat per la Secretaria de Política Lingüística. En aquest sentit, Josep-Lluís Carod-Rovira ha agraït públicament la tasca desenvolupada per la Federació d’Entitats de Sords de Catalunya (FESOCA), la Plataforma LSC Ara i l’Associació de pares de nens sords de Catalunya (APANSCE). I també ha traslladat el seu reconeixement i agraïment als professionals que fan la interpretació de la llengua i els científics que hauran de vetllar per la seva normativització, com són l’Associació catalana d’intèrprets de la llengua de signes catalana i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). “Gràcies a tots per preservar una llengua que forma part del nostre patrimoni cultural”, ha sentenciat.
L’estructura de la nova llei
La nova norma dóna resposta al mandat que estableix l’Estatut en el seu article 50.6 que determina que s’ha de garantir l’ús de la llengua de signes catalana, el seu ensenyament i protecció i vetllar per la igualtat de les persones amb sordesa que l’usin. Consta d’un preàmbul, 11 articles, 2 disposicions addicionals i 2 disposicions finals.
La norma regula el dret d’ús, l’aprenentatge, la docència, la recerca i la interpretació. En relació a l’aprenentatge, garanteix informació als pares i mares sobre les diferents opcions i estableix que el Departament d’Educació establirà la difusió de l’existència de la llengua entre l’alumnat a través dels plans d’estudis. Pel que fa a la docència, es garantirà la formació de les persones docents d’aquesta llengua, amb plans de formació específics i establint els requisits per a l’acreditació professional. En matèria d’interpretació, els departaments d’Educació i Treball determinaran la qualificació professional, mentre que Universitats impulsarà la creació d’una titulació superior d’interpretació. La recerca, finalment, serà responsabilitat de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i les universitats del país. També compromet l’administració a difondre i fomentar l’aprenentatge de la llengua entre la ciutadania i entre el personal de les administracions. El text reconeix l’IEC com l’autoritat normativa i preveu també la creació del Consell Social de la llengua de signes catalana, com a òrgan d’assessorament, consulta i participació.
Vídeo 1: fragment de la intervenció al ple del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira FONT: GENCAT.CAT
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada