En l’últim any s’han donat de baixa prop de 10.000 persones immigrades a tot Catalunya, que actualment sumen més d’1,2 milions
Les nacionalitats que més baixen són l’equatoriana, la boliviana, l’argentina, la brasilera i la colombiana
El total de població empadronada supera els 7,5 milions d’habitants, el 16,4 % dels quals tenen nacionalitat estrangera
Les xifres provisionals de padró de juliol de 2010 de la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania confirmen el canvi de cicle migratori que viu Catalunya després de la intensitat d’entrades viscudes durant els darrers anys. La comparativa amb les dades de juliol de 2009 mostra un descens del 0,8 % pel que fa a població de nacionalitat estrangera, el que equival a 9.983 persones menys als registres dels ajuntaments.
El descens s’ha concentrat exclusivament entre els homes (-1,74 %) i s’ha notat especialment a la franja d’edat dels 15 als 29 anys (- 6,58 %). Per contra, entre les dones estrangeres es detecta un lleuger augment (0,33 %) i representen ja el 46,1 % del total d’estrangers a Catalunya. Segons el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, “aquest fet probablement tingui a veure amb els sectors econòmics on estan ocupades, que resisteixen la crisi econòmica en millors condicions”.
Per nacionalitats
Les nacionalitats que registren un descens més acusat durant el darrer any són: Equador (-6.707 persones), Bolívia (-3.588), Argentina (-2.772), Brasil (-2.507) i Colòmbia (-1.772). També cal tenir en compte el possible efecte de les nacionalitzacions d’estrangers, que deixen de constar al registre com a tals per passar a engrossir la xifra de persones amb nacionalitat espanyola.
En paral·lel, hi ha altres nacionalitats que augmenten efectius, principalment Pakistan (3.635 persones), Marroc (2.464) i Hondures (1.580). Tot i això, en el comput global aquests increments no es tradueixen en un augment substancial ni són comparables a la intensitat d’entrades viscudes durant els darrers anys de bonança econòmica.
Principals col·lectius
Més enllà dels descensos i augments més notables, les persones amb nacionalitat marroquina continuen al capdavant de la llista d’estrangers empadronats a Catalunya amb un 19,6 % del total, seguides per les persones de nacionalitat romanesa (8 %), equatoriana (6,3), boliviana (4,7) i italiana (4,1), que s’incorporen entre els cinc primers al passar davant de les persones amb nacionalitat colombiana. Per consultar la resta de col·lectius cliqueu aquí.
El resultat final a juliol de 2010 dóna un total d’1.241.522 persones estrangeres empadronades a Catalunya, el que equival al 16,4 % (dues dècimes menys que a juliol de 2009) del conjunt de la població catalana, que es manté lleugerament per sobre dels set milions i mig d’habitants.
Per comarques i demarcacions
Del conjunt de comarques catalanes, 24 perden població estrangera i 17 en guanyen, si bé amb percentatges molt inferiors en comparació amb anys anteriors. Totes les demarcacions enregistren descensos, especialment l’Alt Pirineu i Aran, amb l’única excepció de l’Àmbit de Ponent que continua guanyant efectius:
- Àmbit metropolità
El descens és del 0,95 %. La població estrangera empadronada representa a juliol de 2010 el 15,3 % del total d’habitants de la demarcació. Les principals nacionalitats són el Marroc (15,3 % del global d’estrangers), Equador (8,6), Bolívia (6,2), Itàlia (5,1) i Xina (4,9).
- Comarques gironines
Enregistra un descens del 0,17 %. La població estrangera empadronada a juliol de 2010 representa el 22 % del total d’habitants de la demarcació. Les principals nacionalitats són el Marroc (24,8 % del global d’estrangers), Romania (8,7), Gàmbia (5,5), França (4,9) i Hondures (4,4).
- Camp de Tarragona
El descens és de l’1,54 %. La població estrangera empadronada a gener de 2010 representa el 18,7 % del total. Les principals nacionalitats són el Marroc (29, 8 % del global d’estrangers), Romania (12,8), Colòmbia (5,7), Argentina (3,5) i Itàlia (3,3).
- Terres de l’Ebre
Enregistra un descens de la població estrangera de l’1,26 %. A juliol de 2010 representa el 20,8 % del total d’habitants empadronats. Les principals nacionalitats són Romania (31,9 % del global d’estrangers), el Marroc (19,5), el Regne Unit (6,4), Pakistan (4,2) i Equador (3,7).
- Àmbit de Ponent
A diferència de la resta de demarcacions enregistra un augment de la població estrangera d’un 1,19 %. A juliol de 2010 representa el 19,4 % del conjunt dels habitants empadronats. Les principals nacionalitats són Romania (27, 7 % del global d’estrangers), el Marroc (19,8), Senegal (4,7), Colòmbia i Ucraïna (4).
- Comarques centrals
El descens és del 0,57 %. La població estrangera empadronada a juliol de 2010 representa el 12,5 % del total d’habitants. Les principals nacionalitats són el Marroc (41,7 % del global d’estrangers), Romania (10,1), Equador (4,7), Polònia (3,7) i Xina (3,3).
- Alt Pirineu i Aran
És la demarcació que enregistra un descens més acusat, en concret del 2,81 %, dos punts per sobre de la mitjana catalana. La població estrangera empadronada a juliol de 2010 representa el 17,2 % del total. Les principals nacionalitats són Romania (16 % del global d’estrangers), Portugal (13,2), Bolivia (9,6), el Marroc (9,3) i Colòmbia (5,2).
Més informació sobre les dades provisionals de padró d’estrangers a juliol de 2010, pels principals col·lectius, per comarques, demarcacions i el conjunt de Catalunya a la secció “Dades de la immigració a Catalunya > Perfils demogràfics ” del web de la Secretaria per a la Immigració.
FONT: Departament/s
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada