Acció Social aprova un protocol per lluitar contra els maltractaments a la gent gran

Per primer cop s'estableix un mètode comú i criteris d'actuació als professionals per abordar aquest fenomen

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i la secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Carme Porta, han presentat avui un protocol d’àmbit nacional per lluitar contra els maltractaments a la gent gran.

 

Per primer cop hi ha un protocol que estableix els criteris d’actuació i un mètode comú als i les professionals per abordar aquest fenomen. Fins al dia d’avui, les institucions sanitàries, judicials, residencials, policials i socials també actuaven però sense cap protocol.

 

Aquest document recull dades estadístiques sobre maltractaments, extrets d’informes publicats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), unes estadístiques que apunten que la taxa de maltractaments vers la gent gran podria arribar fins al 35%. La mateixa OMS, però, posa de manifest la dificultat de quantificar aquestes dades i assegura que poden ser només la punta d’un iceberg, ja que es considera que el 80% de les situacions de maltractaments no són denunciades.

Tipus de maltractaments

El protocol defineix els maltractaments i marca els diferents tipus. D’aquesta manera, es considera que el maltractament vers les persones grans és una acció o una falta d’una resposta adequada que causa dany o angoixa a una persona gran i que té lloc dins de qualsevol relació on hi ha una expectativa de confiança. Així mateix, el protocol marca els diferents tipus de maltractament, que poden consistir en accions violentes o conductes passives:

• Violència física. Són aquelles accions que produeixen un dany o una lesió física de forma intencional

• Violència psicològica. Es tracta d’aquelles accions que poden causar de forma intencionada angoixa, patiment, pena, por, estrès o sentiments d’indignitat mitjançant actes tant verbals com no verbals

• Violència sexual. Contacte o comportament de caràcter sexual en el qual la persona gran no hagi donat el seu consentiment o no sigui capaç de donar-lo

• Violència econòmica. Robatori o ús il·legal, no autoritzat o inadequat, dels fons o les propietats d’una persona gran, causant un perjudici per a la persona gran o un benefici per a una altra persona

• Negligència. Acte d’omissió intencional o no intencional, una manca en l’acompliment de les necessitats vitals d’una persona gran per part de la persona encarregada de la seva cura. Per exemple, un acte de negligència seria el cas d’una persona gran que es troba malalta i la persona cuidadora, tot i ser-ne conscient, no acudeix a visitar-la durant uns dies

• Altres. A banda dels anteriors, hi ha altres formes de maltractament, com l’obstinació diagnòstica o l’obstinació terapèutica, que consisteixen en aferrissar-se a fer noves proves per ampliar el diagnòstic d’una malaltia o utilitzar mitjans desproporcionats per allargar la vida d’un pacient, sense tenir en compte el dany que això pot provocar a la persona gran

 

El protocol marc també distingeix entre els escenaris on pot tenir lloc el maltractament: l’àmbit domèstic, que té lloc al domicili de la persona gran; l’àmbit institucional, que pot tenir lloc en establiments que ofereixen serveis sanitaris, sociosanitaris o socials, i l’àmbit estructural o social, que són situacions que afecten a diferents administracions o estructures socials que provoquen una discriminació de la persona gran.

 

Model d’intervenció en cas de maltractaments

Per abordar de forma coordinada una situació de maltractaments, el protocol estableix tres fases: prevenció, detecció i atenció i recuperació.

 

A la fase de prevenció, s’hi inclouen totes aquelles accions encaminades a reduir els factors de risc, com per exemple sensibilitzar a professionals i a la ciutadania en general, formar a les persones cuidadores, minimitzar les situacions de dependència i aïllament social que puguin viure persones grans, etc. Però per prevenir els maltractaments també es poden utilitzar recursos legals com conviure amb una família d’acollida o compartir l’habitatge amb una altra persona gran a través del servei de convivència d’ajuda mútua. També hi ha casos en què un jutge pot dictaminar la incapacitació d’una persona i nomenar un tutor legal proper, per aquelles persones que no poden autogovernar-se ni prendre decisions sobre la seva pròpia vida.

 

La detecció de possibles situacions de maltractament pot donar-se de diferents formes: a través de la mateixa persona gran, d’algú de la seva família o del seu entorn proper o de part de qualsevol professional que identifiqui algun indicador de patir maltractaments. La denúncia es pot dur a terme tant als recursos de seguretat, com als socials o als sanitaris, on es comprovarà si hi ha hagut maltractaments a través d’una exploració completa de la persona gran i de la seva situació personal. Si els maltractaments es confirmen, cal determinar el risc que corre aquella persona.

 

Finalment, en la fase d’atenció i recuperació, cal posar-se en contacte amb membres de la família de la persona gran o del seu entorn proper, així com els equips professionals perquè facin una valoració més àmplia de la situació que ha comportat els maltractaments. D’altra banda, un cop es detecta el maltractament s’ha de comunicar al Jutjat de Guàrdia i a Fiscalia.

 

Hi ha casos en què el maltractament a una persona gran es tracta d’una situació de violència masclista. En aquests casos, només cal activar el circuit per a l’abordatge d’aquesta situació que ja està desplegat per tot el país.

 

Aquest protocol ha estat impulsat pel Departament d’Acció Social i ha comptat amb la participació de la resta de departaments del Govern, representats a la Comissió interdepartamental de suport a les famílies.

 

FONT: Departament/s

Acció Social i Ciutadania