Gràfica de l'evolució de la població estrangera empadronada a Catalunya

• Nou cicle migratori

  Catalunya inicia un nou cicle migratori caracteritzat per l'aturada de l'intens flux migratori que ha experimentat el nostre país durant els darrers 10 anys, així com per una certa estabilització del nombre total de persones estrangeres que hi viuen. Així ho indica la comparativa dels padrons corresponents a 1 de juliol de 2009 i a 1 de gener de 2010.
  Aquesta nova tendència estarà marcada per un menor volum d'entrades, per un lleuger retorn als llocs d'origen i per la proliferació de noves estratègies migratòries, com ara el trasllat a països tercers.
  Hi ha, però, especificitats a nivell territorial: l'Àmbit metropolità, les comarques centrals, les Terres de l'Ebre i l'Alt Pirineu i Aran perden població estrangera, mentre que les comarques gironines, el Camp de Tarragona i l'Àmbit de Ponent en guanyen.

Evolució

• Evolució de la població estrangera a Catalunya

  Els darrers anys s'han caracteritzat per un creixement constant de població estrangera empadronada a Catalunya, assolint un punt àlgid l'any 2001, en què es va enregistrar un creixement interanual de població estrangera d'un 48,5%. Durant 2009, el creixement interanual s'ha situat en un 3,8%, la meitat que l'enregistrat l'any 2008.

Nou cicle

• Anàlisi del darrer semestre de 2009

  La diferència entre les xifres provisionals de juliol de 2009 i les de gener de 2010 mostra que el nombre de persones estrangeres empadronades a Catalunya s'ha reduït, per primera vegada, d'ençà una dècada. En concret, la reducció ha estat d'un 1,39%, que equival a una pèrdua de 17.437 persones estrangeres empadronades als registres municipals. Aquesta disminució afecta sobretot la franja d'edat dels 15 als 29 anys, i més als homes que a les dones.

Col·lectius

• Canvis en els principals col·lectius

  Durant el darrer semestre de 2009 hi ha col·lectius residents a Catalunya, sobretot procedents de Llatinoamèrica, que han registrat un descens en el padró: equatorians, bolivians, peruans, pakistanesos i xinesos són els principals. Altres nacionalitats com els romanesos o els marroquins continuen creixent, tot i que a un ritme menys intens que en etapes anteriors.

Territori

• Anàlisi territorial

  La dinàmica no és la mateixa a tot el territori: un terç dels municipis catalans han perdut població estrangera durant el darrer semestre, mentre que un 40,8% n'han guanyat. Per comarques, n'hi ha 13 que han guanyat població estrangera, 16 s'han mantingut igual i 12 que n'han perdut. El motiu que decanta la balança cap a baix és el fet que la principal davallada es dóna a l'Àmbit metropolità, que concentra més població que la resta d'àmbits territorials catalans.
  
  FONT: Departament d'Acció Social i Ciutadania