El nombre d'estrangers empadronats a Catalunya es redueix per primera vegada en els últims dotze anys

Es confirma així l'entrada en un nou cicle migratori marcat per una menor intensitat en les entrades, un lleuger retorn als llocs d'origen i trasllats a països tercers

El nombre de persones estrangeres empadronades a Catalunya s’ha reduït per primera vegada des de 1998, segons càlculs de la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania corresponents a la comparativa de xifres provisionals entre juliol de 2009 i gener de 2010, i que acaba de publicar a través del butlletí electrònic “La immigració en xifres” número 6 i que duu per títol “Nou cicle migratori”.

 

En concret, la reducció ha estat d’un 1,39 %, el que equival a 17.437 persones estrangeres menys als registres dels ajuntaments. El descens ha estat més notable entre els homes (2% menys) que les dones (0,6) i s’ha notat especialment a la franja d’edat dels 15 als 29 anys. Només augmenten, tot i que molt lleument, les franges de més de 45 anys, especialment a partir dels 60, en correspondència amb els reagrupaments familiars dels ascendents que han començat a exercir les persones immigrades que resideixen a Catalunya.

 

Per col·lectius extracomunitaris, els que registren un descens més acusat en el padró durant el darrer semestre de 2009 són per aquest ordre: l’equatorià (3.318 persones menys), el bolivià (2.527), el peruà (1.296), el pakistanès (959) i el xinès (882). En canvi, altres nacionalitats com els romanesos o els marroquins continuen creixent, tot i que a un ritme menys intens en comparació amb etapes anteriors. El resultat final a gener de 2010 dóna un total d’1.234.068 persones estrangeres empadronades a Catalunya, el que equival al 16,4 % (dues dècimes menys que a juliol de 2009) del conjunt de la població catalana, que ja supera els set milions i mig d’habitants.

 

Per demarcacions

Aquesta lectura global per al conjunt del país és bastant diferent en funció de les comarques i demarcacions, si analitzem les dades a una escala inferior. Així, s’observa com en realitat hi ha 13 comarques que guanyen població estrangera, 16 es mantenen igual i 12 en perden. El motiu que decanta la balança cap a baix és el fet que la principal davallada es dóna a l’Àmbit metropolità, que concentra més població.

 

• Àmbit metropolità

 

El descens és d’un 2,17%, sobretot a Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Els col·lectius que més baixen són, per aquest ordre: l’equatorià, el bolivià, el peruà, l’argentí, el pakistanès i el xinès. A diferència de les altres demarcacions, totes les principals nacionalitats estrangeres (pel seu nombre i presència al territori) disminueixen. Per edats només hi ha increments en el registre per a les edats compreses entre els 45 i els 74 anys, però amb uns percentatges poc significatius. La població estrangera empadronada representa a gener de 2010 el 15,2 % del total.

 

• Comarques gironines

 

Enregistra un lleuger increment del 0,05%, més notable a l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany, el que a la pràctica ve a significar un estancament en el registre d’estrangers. Tot i així, el Baix Empordà, el Ripollès i la Cerdanya perden població estrangera respecte el juliol de 2009. Per col·lectius, el descens es detecta tímidament entre marroquins, britànics i colombians. En canvi l’augment (molt inferior en comparació amb altres semestres) correspon sobretot a romanesos, hondurenys i francesos. Per edats, la franja dels 15 als 29 anys és la que es redueix més i augmenta la de més de 75 pels efectes del reagrupament familiar d’ascendents. La població estrangera empadronada a gener de 2010 representa el 22,1% del total.

 

• Camp de Tarragona

 

També enregistra un petit increment del 0,16%, gairebé imperceptible, que prové essencialment del Baix Camp, l’Alt Camp i el Priorat. El Baix Penedès és l’única comarca de la demarcació que disminueix (tal com passa a l’Alt Penedès). Per col·lectius els que més baixen són els argentins, els brasilers, els alemanys i els xinesos. En canvi, es detecta un augment de marroquins. De nou, la franja d’edat on es detecten més baixes és la dels 15 als 29 anys i els augments es concentren sobretot en les edats dels ascendents que arriben per reagrupament familiar. La població estrangera empadronada a gener de 2010 representa el 19 % del total.

 

• Àmbit de Ponent

 

Es detecta un augment del 0,31%, frenant la progressió ascendent que es venia reproduint any rere any des de l’última dècada. El lleuger increment es produeix en totes les comarques amb l’excepció del Segrià on es manté el nombre de població estrangera. Per col·lectius, els que més baixen són el colombià, el brasiler i l’algerià. Per contra, augmenten (tot i que menys que en èpoques anteriors) els nacionals de Romania, Senegal i el Marroc. Per edats, baixen les persones entre 15 i 29 anys i augmenten sobretot les de més de 45 anys pels efectes del reagrupament d’ascendents. La població estrangera empadronada a gener 2010 representa el 19,3 % del total.

 

• Comarques centrals

 

Pràcticament es mantenen les dades respecte juliol de 2009, amb un augment molt reduït del 0,23%. Perden població estrangera el Bages i el Solsonès i la resta es mantenen igual. Per col·lectius baixen sobretot els equatorians, els polonesos, els bolivians i els romanesos. Pugen en canvi, tot i que en xifres poc considerables, les persones procedents de la Xina i Ghana. La franja dels 15 als 29 anys és la que més es redueix. La població estrangera empadronada a gener de 2010 representa el 12,6 % del total.

 

• Terres de l’Ebre

 

Igual que l’Àmbit metropolità, enregistra un descens de la població estrangera per primera vegada en més de 10 anys. En concret, d’un 1,57%. Curiosament, això és així al Baix Ebre i el Montsià però no en canvi a la Terra Alta o la Ribera d’Ebre on guanya pes la població estrangera, tot i que amb percentatges molt reduïts. Per col·lectius, baixa especialment el romanès (que és el més nombrós a la demarcació), seguit pel britànic, l’equatorià o el lituà. Només augmenten el marroquí i el moldau en xifres poc significatives. Per edats, es perd població estrangera sobretot entre els 15 i el 29 anys i se’n guanya de més de 75 anys pels efectes del reagrupament familiar d’ascendents. La població estrangera empadronada a gener de 2010 representa el 20,7 % del total.

 

• Alt Pirineu i Aran

 

Juntament amb l’Àmbit metropolità i les Terres de l’Ebre, enregistra el primer descens de població estrangera empadronada en dotze anys, amb un 1,62%. Els col·lectius que més baixen són el bolivià i, amb menys intensitat, el francès, el brasiler i el colombià. Augmenten, tot i que amb poca intensitat, els romanesos i marroquins. Per franges d’edat, els que més disminueixen són els menors de 29 anys i els que més augmenten són els que estan entre els 60 i els 74 anys pels efectes del reagrupament familiars d’ascendents. La població estrangera empadronada a gener de 2010 representa el 17,4 % del total.

 

Segons el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, aquest escenari confirma l’entrada en un nou cicle migratori després de la intensitat viscuda en els darrers deu anys pel creixement econòmic i la necessitat de mà d’obra. Aquesta nova etapa estarà marcada, ha afegit, per una menor intensitat en les entrades, que no obstant continuaran existint; per un lleuger retorn als llocs d’origen i per la proliferació d’estratègies com els trasllats a països tercers que ofereixin millors oportunitats a les persones estrangeres migrants.

 

La disminució d’estrangers empadronats també pot ser atribuïble, en part, als processos de nacionalització: el 2008 es van registrar 19.806 persones estrangeres nacionalitzades a Catalunya, pràcticament el doble que el 2004 (10.127 nacionalitzacions). Els principals col·lectius nacionalitzats eren de països llatins i una de cada sis naturalitzacions corresponia a persones marroquines.

 

Tanmateix i malgrat el que pugui semblar, Amorós ha recalcat que “la feina en immigració no s’ha acabat. Primer perquè segueixen havent-hi desenes de milers d’entrades, encara que no surtin a les estadístiques perquè es compensen amb les sortides. Segon perquè el gruix es quedarà i ara el gran repte que tenim és la seva integració. En els propers 10 anys han de ser catalans i catalanes iguals a la resta en drets i deures”.

 

Per obtenir més informació sobre la comparativa entre el padró d’estrangers de gener de 2010 i juliol de 2009, consulteu el número 6 del butlletí (annex al comunicat). Les dades provisionals més actuals dels principals col·lectius, per comarques, demarcacions i el conjunt de Catalunya també es poden consultar a través de la secció “Dades de la immigració a Catalunya” dins del web de la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania: www.gencat.cat/dasc/immigracio.