Actualment ja funcionen 12 Oficines Joves, que agrupen tots els serveis per a l'emancipació, i es preveu obrir-ne 4 més aquest any
El Ple del Parlament ha aprovat avui la Llei de Polítiques de Joventut que regula l’única competència exclusiva de la Generalitat pendent de desplegar des de l’entrada en vigor de l’Estatut de Sau, el 1979. Aquesta nova llei determina que els poders públics han de fer polítiques específiques per a l’un milió tres-cents mil joves que hi ha a Catalunya i té com a eixos centrals l’emancipació i la participació.
Un dels aspectes més destacats de la Llei és la creació de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, que ja s’ha començat a materialitzar amb les Oficines Joves desplegades per tot el territori. El text situa el Pla Nacional de Joventut com a ideari de les polítiques de joventut tant de la Generalitat, com dels governs locals i de les entitats i posa les base per regularitzar els professionals que es dediquen al sector de polítiques per als i les joves.
Després del dictamen favorable del Consell de Garanties Estatutàries que conclou que la Llei de Polítiques de Joventut no vulnera l’autonomia local, la nova norma jurídica ha obtingut el suport de la cambra. La Llei blinda la competència exclusiva que l’Estatut atorga a la Generalitat en matèria de joventut, deixant clar que correspon al Govern i els ens locals catalans l’impuls de les polítiques per a joves. Això inclou la gestió de les subvencions de l’Estat i de la Unió Europea.
La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha defensat aquesta norma jurídica perquè “incrementa els recursos dels professionals de la joventut, fomenta la participació i endreça i regula les polítiques adreçades als i les joves”.
L’emancipació juvenil, una prioritat
La llei creala Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, que el Govern desplegarà fins al 2015. Comptarà amb 64 Oficines Joves que agrupen, en una finestra única, tots els serveis per a l’emancipació juvenil que presten les diferents administracions. Les Oficines Joves ofereixen una atenció pròxima, integral i personalitzada i disposen d’un catàleg de serveis especialitzats: borsa jove d’habitatge, oficina jove de treball, punt d’informació juvenil, així com assessoraments en matèria legal, de salut o cultura a càrrec de professionals especialitzats.
Actualment ja funcionen 12 Oficines Joves (l’Alt Urgell, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Garraf, les Garrigues, el Gironès, el Montsià, la Noguera, el Priorat, la Selva, el Tarragonès i el Vallès Oriental) i està previst que aquest any se n’obrin al Baix Ebre, el Maresme, Osona i el Solsonès. Les oficines s’implantaran a totes les capitals de comarca i a les ciutats de més de 50.000 habitants.
El Pla Nacional de Joventut de Catalunya es dota de rang legal
El Pla és el marc de referència de les polítiques per a joves de Generalitat, món local i entitats juvenils. D’aquesta manera es consolida el treball conjunt dut a terme els últims anys entre les diferents administracions públiques i el teixit associatiu juvenil.
La Llei, a més, potencia la transversalitat de les polítiques per a joves i estableix que tots el departaments del Govern comparteixen responsabilitats en matèria de joventut. El text també reconeix noves formes de participació juvenil com els consells locals de joventut o els grups de joves.
Més recursos per als professionals de joventut
Aquest col·lectiu, cada cop més nombrós, sovint ha hagut de treballar en condicions de precarietat laboral i sense itineraris de professionalització. Amb la Llei se supera aquest dèficit i es posen recursos al seu abast per tal que puguin dur a terme la seva feina.
La llei impulsarà la creació d’un Registre d’Equipaments i Serveis Juvenils per conèixer els recursos públics de què disposa el país i decidir quins seran necessaris per donar uns serveis adequats a la ciutadania jove.
Els joves: entre 16 i 29 anys
La norma acota la joventut en la franja d’edat entre els 16 i els 29 anys, llevat per a polítiques públiques concretes (com les d’educació sexual, que es poden avançar des de l’adolescència, o les d’habitatge, que s’allarguen fins als 35 anys). És a partir dels 16 anys quan un o una jove ja té l’edat per poder emancipar-se civilment, incorporar-se al món laboral o triar itineraris educatius voluntàriament.
Es defineix la joventut com aquell col·lectiu majoritàriament immers en processos de formació i/o inserció laboral i/o d’emancipació domiciliar amb unes necessitats específiques. Les persones joves viuen una etapa de transició cap a la vida adulta que es caracteritza per la dificultat d’exercir la ciutadania, tant a nivell social i polític, com econòmic i cultural.
L’aprovació de la Llei s’emmarca en l’aposta del Govern per les polítiques d’emancipació juvenil, especialment en un moment en què el col·lectiu jove està rebent un fort impacte de la crisi. L’aprovació d’aquesta norma se suma a d’altres iniciatives de la Generalitat en matèria de joventut, com la renovació del Pla Nacional de Joventut de Catalunya fins al 2020; la signatura de l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil amb els agents socials, dotat amb més de 200 milions, per lluitar contra la crisi i la precarietat laboral, o l’aprovació del Pacte Nacional per a l’Habitatge, amb especial atenció a les necessitats dels i les joves.
FONT: Departament/s:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada