Tan ambiciós era reduir a la meitat les persones que passen fam? Fa 10 anys, 189 països van signar la Declaració del Mil·lenni i amb ella es van fixar objectius concrets sobre la reducció de la pobresa. Avui, amb aquestes metes abocades al fracàs, es reuneixen a Nova York per avaluar la situació. Hem parlat amb 8 ONG especialistes en diversos àmbits per donar idees sobre què poden fer els polítics i què pots fer tu!
1. Reduir a la meitat la pobresa extrema i la fam i, concretament, reduir a la meitat, entre 1990 i 2015, el percentatge de persones que passen fam. Gairebé 1 de cada 6 persones passa avui fam en un món capaç de produir suficients aliments per a tots.
Què poden fer els polítics? Intermon Oxfam proposa que els polítics assumeixin que la fam no és conseqüència de l’escassesa d’aliments ni de cap fatalitat, sinó de decisions que s’han pres durant anys, i que està en la seva mà canviar. “Han de començar per complir compromisos que ja han acordat en els últims anys i comprometre’s a invertir més en l’agricultura, prioritzant polítiques justes per als petits productors (especialment les dones) i a desenvolupar polítiques de protecció social que donin suport als més vulnerables, per evitar que una sequera, una plaga o una pujada en els preus arruïni milions de persones. Però aquests plans nacionals no aniran molt lluny sense el compromís dels països rics de donar suport econòmicament aquests plans a través d’una Ajuda al Desenvolupament que ha d’augmentar i ha de dedicar més fons al desenvolupament rural i l’alimentació. Un Pla global que reculli aquests plans i compromisos i sobre el qual es rendeixi comptes ha de ser engegat amb urgència.
Els països rics, a més, han de ser coherents i reformar polítiques que estan darrere de les causes de la fam, com els acords comercials injusts o la promoció insensata dels biocombustibles. Però a més cal plantar cara de manera conjunta i coordinada a grans reptes globals com el canvi climàtic que copeja als més pobres, la volatilitat dels preus dels aliments, la falta de regulació dels mercats especulatius o les acaparacions de terres per part de grans empreses en països pobres. Per a aconseguir-ho, els líders han de donar-li el poder de direcció i coordinació internacional necessari al Consell de Seguretat Alimentària, que en poques setmanes es reunirà a Roma”.
Què pots fer tu? Intermon et proposa col·laborar amb les organitzacions que treballen al costat dels més pobres, i que a més els recolzen en les seves lluites pel dret a l’alimentació i que intenten incidir en les decisions polítiques que els afecten (encara que es prenguin lluny d’ells): des de la quantitat de l’ajuda, els acords comercials, el canvi climàtic o les regulacions per a l’actuació de les empreses. “Però a més hem d’exigir als qui prenen decisions en el nostre nom que la solidaritat no sigui allò que es dóna quan sobra de tot. Hem de fer-li arribar clarament al nostre govern el missatge que volem que la lluita contra la fam i la pobresa sigui una prioritat, i no el primer lloc on es fica tisora quan hi ha dificultats. Les mobilitzacions i la pressió ciutadana serà l‘única cosa que faci que els polítics prenguin les mesures que necessitem”.
Des de Fundació Hazloposible et proposem que signis contra les retallades socials.
2. Aconseguir l’ensenyament primari universal. 1 de cada 10 nens i nenes en edat de cursar primària no ha trepitjat una escola. Són 72 milions en el món, més de la meitat a l‘Àfrica subsahariana.
Què poden fer els polítics? Ajuda en Acció proposa que preparin immediatament un pla d’intervenció per complir amb la seva part del finançament necessari per a l’EPT. L’ajuda a l’educació bàsica ha de duplicar-se immediatament i passar de 4 mil milions a 8 mil milions de dòlars anuals, i després augmentar de manera paulatina d’aquí al 2014 fins a arribar als 16 mil milions de dòlars anuals. “També han de proporcionar ajuda per a finançar les despeses bàsiques de l’educació: docents, llibres i escoles, i acabar amb la pràctica enganyosa d’incloure en els totals les despeses relatives a l’alumnat estrangers que estudien en el país donant i les ajudes als territoris d’ultramar. I donar suport plans i iniciatives internacionals per garantir recursos i resultats. A més de prestar ajuda als països que s’enfronten a les majors dificultats, inclosos els quals travessen guerres i conflictes, i aquells en els quals les nenes pateixen els majors desavantatges. I exigir que l’FMI i el Banc Mundial adoptin polítiques “en pro de l’educació”.
Què pots fer tu? Ajuda en Acció et proposa que donis suport a la campanya “1 gol per l’educació”. Encara ets a temps de deixar la teva signatura, que li lliurarem a Ban Ki-moon el dimecres 22. També pots participar en la Campanya Mundial per l’Educació i seguir l’actualitat de la Cimera de Revisió dels ODM a través del bloc de Gols per a l’Educació
Des de Fundació Hazloposible et proposem que li demanis al G8 que doni un suport pràctic a les mares i els nens i nenes sense escolaritzar.
3. Equitat entre els gèneres i autonomia de la dona. Es calcula que un 70% de les persones que viuen en la pobresa són dones.
Què poden fer els polítics? Acsur opina que han d’ampliar els nivells d’exigència anant més enllà del compliment d’aquest objectiu del mil·lenni i assimilar les seves peticions a les quals es van exigir a la Conferència de Beijing el 1995.
Què pots fer tu? Segons Acsur, hem d’augmentar el nostre nivell d’exigència. Una bona forma de fer-lo és vincular-se a les reivindicacions locals. En el nostre entorn, trobem moltes possibilitats d’actuar molt vinculades a canviar les condicions de vida de les persones de tot el món.
Des de Fundació Hazloposible et proposem que enforteixis les ONG! Col·labora amb elles com a assessor voluntari.
4. Reduir la mortalitat infantil. 9 milions de nens i nenes van morir l’any passat per causes fàcilment tractables o prevenibles, com la diarrea. Només per la crisi econòmica han mort 50.000 nens i nenes més a l‘Àfrica.
Què poden fer els polítics? Save the Children proposa que els líders mundials (o més concretament, José Luis Rodríguez Zapatero) donin suport a l’Estratègia “Global en favor de la Salut Materna i Infantil” del Secretari General de Nacions Unides, prioritzant l’equitat com pedra angular en la lluita contra la mortalitat infantil.
Què pots fer tu? Save the Children t’anima a participar en la campanya Tots Comptem i exigir al govern que es comprometi a adoptar les mesures necessàries per complir el 4art. Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni i reduir en dos terços les morts de nens i nenes menors de cinc anys en tot el món.
5. Millorar la salut materna. Una dona mor cada minut i mig en l’embaràs o el part per manca d’assistència sanitària bàsica gratuïta, el 95% de les quals a països del Sud.
Què poden fer els polítics? Mans Unides pensa que els polítics han de treballar per a assolir la meta proposada per l’any 2015 amb la mateixa determinació que posen en assumptes tan d’actualitat com la crisi econòmica, amb veritables compromisos, recursos i voluntat.
Què pots fer tu? Mans Unides anima a la ciutadania a pressionar a través de les eines que estan al seu abast per fer escoltar la seva veu i la dels més desfavorits del planeta, en aquest cas, de les dones i els seus fills.
Des de Fundació Hazloposible et proposem que facis un voluntariat amb una entitat que defensi els drets de les dones.
6. Combatre el VIH/sida, la malària i altres malalties epidèmiques. Prop d’un milió de persones moren a causa de la malària cada any: el 95% d’elles viuen a l‘Àfrica subsahariana, i la gran majoria són menors de cinc anys.
Què poden fer els polítics? Planeta Salut pensa que la classe política ha d’impulsar i supervisar les accions de govern, des del nivell municipal fins al del Govern central. Un exemple clar són els parlamentaris, tant del Senat com del Congrés. Tenen la responsabilitat d’exigir al Govern espanyol que mantingui els seus esforços en la lluita contra el VIH/Sida, la malària i altres malalties (com la tuberculosi) que maten gairebé 6 milions de persones cada any. Des del Parlament han d’assegurar-se que el Govern compleixi amb els compromisos que ha assumit en favor de la salut global i que les seves polítiques de cooperació s’adeqüin a les polítiques aprovades com el Pla Director de Cooperació espanyola 2009-2012 que té a les malalties incloses a l’ODM 6 com una de les seves accions prioritàries. Finalment, els i les parlamentàries tenen, com representants directes de la ciutadania, la responsabilitat d’escoltar i atendre les peticions de la societat civil en aquest terreny.
Què pots fer tu? Planeta Salut t’anima a utilitzar les teves xarxes socials com Twitter o Facebook per a difondre informació i sensibilitzar així els teus contactes sobre les necessitats existents. Tens un bloc? Dedica-li un espai per informar sobre aquestes malalties que maten gairebé 6 milions de persones cada any. Informa’t: en webs com www.sinexcusas2015.org, que proporcionen molta informació sobre com actuar i moure’s en favor dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Necessites informació i dades? Entra a www.planetasalud.org o escriu-nos (info[arrova]planetasalud.org), et donarem un cop de mà. No ho oblidis: les malalties no estan en crisis, necessitarem del teu suport al llarg de tot l’any.
Des de Fundació Hazloposible et proposem que signis perquè no neixin més nenes ni nens amb el virus del vih al món.
7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient. Frenar l’agressió que suposen les emissions de carboni és el repte, però els governs regategen amb els diners que urgeixen per prevenir nous desastres climàtics.
Què poden fer els polítics? A Ecologistes en Acció pensen que els polítics han de reduir el consum material i el consum energètic que requereix la nostra economia i canviar de direcció des de l’actual economia del balafiament cap a una economia que cobreixi les nostres necessitats sense malbaratar recursos.
Què pots fer tu? Ecologistes en Acció et proposen que intentis fer dues coses. Primer, reduir el teu consum. Hem d’aprendre a viure millor menys. Dur una vida més austera no significa que aquesta sigui menys satisfactòria. En segon lloc, hem d’associar-nos, ajuntar-nos, col·laborar amb ONG ecologistes o no, però implicar-nos per exigir responsabilitats.
Des de Fundació Hazloposible et proposem que facis un voluntariat en una entitat mediambiental.
8. Una Aliança Mundial per al Desenvolupament. Més ajuda dels països rics, menys deute per als països pobres i més coherència de les polítiques internacionals i nacionals són els objectius a aconseguir per complir amb aquest objectiu.
Què poden fer els polítics? InspirAction respon que els líders reunits a Nova York haurien d’acordar la manera d’implementar els canvis estructurals necessaris per dur a terme una acció sistemàtica i coordinada en la lluita contra la pobresa. Això passa per garantir les eines i els recursos necessaris perquè la comunitat internacional respecti els acords i mesures. Zapatero, que té un paper destacat en aquesta cimera, ha d’exigir que malgrat la crisi, els països reunits compleixin amb els nivells de l’ajuda oficial compromesos. D’altra banda, no cal oblidar que els països en desenvolupament perden més diners per l’evasió fiscal del que reben en concepte d’ajuda internacional al Desenvolupament. Per això, és hora que la comunitat internacional prengui mesures concretes i efectives, més enllà de declaracions de bona voluntat, per acabar amb la cultura de secretisme financer que facilita la fugida de capitals en països en vies de desenvolupament (en la seva major part deguda a multinacionals que utilitzen diferents estratègies per no pagar impostos en els països en els quals operen). El govern espanyol ha d’usar la seva influència a la Cimera de Nova York per impulsar un acord global que impulsi una major transparència financera.
Què pots fer tu? Per a InspirAction els ciutadans han d’exigir els seus representants polítics que la crisi no afebleixi el seu compromís amb l’Ajuda Oficial al Desenvolupament. Avui més que mai cal seguir exigint que el 0,7% del total del producte interior brut es destini a desenvolupament.
Poden a més donar suport a les campanyes en favor de la transparència financera i d’acords globals que garanteixin la mobilització de recursos econòmics suficients en la lluita contra la pobresa. Poden, finalment, seguir les negociacions que es portin a terme a Nova York i visibilitzar el treball de les ONG entorn d’aquesta cimera.
I tu què en penses? Creus el plantejament dels Objectius del Mil·leni anunciava el seu fracàs d’entrada, com pensa l’ONG InspirAction. O que si no es financen els ODM, el 2015 serà l’any “del major fracàs de la humanitat”, com creuen a Intermon Oxfam i Amnistia Internacional ? Comenta la notícia!
Font: canal Solidari
1. Reduir a la meitat la pobresa extrema i la fam i, concretament, reduir a la meitat, entre 1990 i 2015, el percentatge de persones que passen fam. Gairebé 1 de cada 6 persones passa avui fam en un món capaç de produir suficients aliments per a tots.
Què poden fer els polítics? Intermon Oxfam proposa que els polítics assumeixin que la fam no és conseqüència de l’escassesa d’aliments ni de cap fatalitat, sinó de decisions que s’han pres durant anys, i que està en la seva mà canviar. “Han de començar per complir compromisos que ja han acordat en els últims anys i comprometre’s a invertir més en l’agricultura, prioritzant polítiques justes per als petits productors (especialment les dones) i a desenvolupar polítiques de protecció social que donin suport als més vulnerables, per evitar que una sequera, una plaga o una pujada en els preus arruïni milions de persones. Però aquests plans nacionals no aniran molt lluny sense el compromís dels països rics de donar suport econòmicament aquests plans a través d’una Ajuda al Desenvolupament que ha d’augmentar i ha de dedicar més fons al desenvolupament rural i l’alimentació. Un Pla global que reculli aquests plans i compromisos i sobre el qual es rendeixi comptes ha de ser engegat amb urgència.
Els països rics, a més, han de ser coherents i reformar polítiques que estan darrere de les causes de la fam, com els acords comercials injusts o la promoció insensata dels biocombustibles. Però a més cal plantar cara de manera conjunta i coordinada a grans reptes globals com el canvi climàtic que copeja als més pobres, la volatilitat dels preus dels aliments, la falta de regulació dels mercats especulatius o les acaparacions de terres per part de grans empreses en països pobres. Per a aconseguir-ho, els líders han de donar-li el poder de direcció i coordinació internacional necessari al Consell de Seguretat Alimentària, que en poques setmanes es reunirà a Roma”.
Què pots fer tu? Intermon et proposa col·laborar amb les organitzacions que treballen al costat dels més pobres, i que a més els recolzen en les seves lluites pel dret a l’alimentació i que intenten incidir en les decisions polítiques que els afecten (encara que es prenguin lluny d’ells): des de la quantitat de l’ajuda, els acords comercials, el canvi climàtic o les regulacions per a l’actuació de les empreses. “Però a més hem d’exigir als qui prenen decisions en el nostre nom que la solidaritat no sigui allò que es dóna quan sobra de tot. Hem de fer-li arribar clarament al nostre govern el missatge que volem que la lluita contra la fam i la pobresa sigui una prioritat, i no el primer lloc on es fica tisora quan hi ha dificultats. Les mobilitzacions i la pressió ciutadana serà l‘única cosa que faci que els polítics prenguin les mesures que necessitem”.
Des de Fundació Hazloposible et proposem que signis contra les retallades socials.
2. Aconseguir l’ensenyament primari universal. 1 de cada 10 nens i nenes en edat de cursar primària no ha trepitjat una escola. Són 72 milions en el món, més de la meitat a l‘Àfrica subsahariana.
Què poden fer els polítics? Ajuda en Acció proposa que preparin immediatament un pla d’intervenció per complir amb la seva part del finançament necessari per a l’EPT. L’ajuda a l’educació bàsica ha de duplicar-se immediatament i passar de 4 mil milions a 8 mil milions de dòlars anuals, i després augmentar de manera paulatina d’aquí al 2014 fins a arribar als 16 mil milions de dòlars anuals. “També han de proporcionar ajuda per a finançar les despeses bàsiques de l’educació: docents, llibres i escoles, i acabar amb la pràctica enganyosa d’incloure en els totals les despeses relatives a l’alumnat estrangers que estudien en el país donant i les ajudes als territoris d’ultramar. I donar suport plans i iniciatives internacionals per garantir recursos i resultats. A més de prestar ajuda als països que s’enfronten a les majors dificultats, inclosos els quals travessen guerres i conflictes, i aquells en els quals les nenes pateixen els majors desavantatges. I exigir que l’FMI i el Banc Mundial adoptin polítiques “en pro de l’educació”.
Què pots fer tu? Ajuda en Acció et proposa que donis suport a la campanya “1 gol per l’educació”. Encara ets a temps de deixar la teva signatura, que li lliurarem a Ban Ki-moon el dimecres 22. També pots participar en la Campanya Mundial per l’Educació i seguir l’actualitat de la Cimera de Revisió dels ODM a través del bloc de Gols per a l’Educació
Des de Fundació Hazloposible et proposem que li demanis al G8 que doni un suport pràctic a les mares i els nens i nenes sense escolaritzar.
3. Equitat entre els gèneres i autonomia de la dona. Es calcula que un 70% de les persones que viuen en la pobresa són dones.
Què poden fer els polítics? Acsur opina que han d’ampliar els nivells d’exigència anant més enllà del compliment d’aquest objectiu del mil·lenni i assimilar les seves peticions a les quals es van exigir a la Conferència de Beijing el 1995.
Què pots fer tu? Segons Acsur, hem d’augmentar el nostre nivell d’exigència. Una bona forma de fer-lo és vincular-se a les reivindicacions locals. En el nostre entorn, trobem moltes possibilitats d’actuar molt vinculades a canviar les condicions de vida de les persones de tot el món.
Des de Fundació Hazloposible et proposem que enforteixis les ONG! Col·labora amb elles com a assessor voluntari.
4. Reduir la mortalitat infantil. 9 milions de nens i nenes van morir l’any passat per causes fàcilment tractables o prevenibles, com la diarrea. Només per la crisi econòmica han mort 50.000 nens i nenes més a l‘Àfrica.
Què poden fer els polítics? Save the Children proposa que els líders mundials (o més concretament, José Luis Rodríguez Zapatero) donin suport a l’Estratègia “Global en favor de la Salut Materna i Infantil” del Secretari General de Nacions Unides, prioritzant l’equitat com pedra angular en la lluita contra la mortalitat infantil.
Què pots fer tu? Save the Children t’anima a participar en la campanya Tots Comptem i exigir al govern que es comprometi a adoptar les mesures necessàries per complir el 4art. Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni i reduir en dos terços les morts de nens i nenes menors de cinc anys en tot el món.
5. Millorar la salut materna. Una dona mor cada minut i mig en l’embaràs o el part per manca d’assistència sanitària bàsica gratuïta, el 95% de les quals a països del Sud.
Què poden fer els polítics? Mans Unides pensa que els polítics han de treballar per a assolir la meta proposada per l’any 2015 amb la mateixa determinació que posen en assumptes tan d’actualitat com la crisi econòmica, amb veritables compromisos, recursos i voluntat.
Què pots fer tu? Mans Unides anima a la ciutadania a pressionar a través de les eines que estan al seu abast per fer escoltar la seva veu i la dels més desfavorits del planeta, en aquest cas, de les dones i els seus fills.
Des de Fundació Hazloposible et proposem que facis un voluntariat amb una entitat que defensi els drets de les dones.
6. Combatre el VIH/sida, la malària i altres malalties epidèmiques. Prop d’un milió de persones moren a causa de la malària cada any: el 95% d’elles viuen a l‘Àfrica subsahariana, i la gran majoria són menors de cinc anys.
Què poden fer els polítics? Planeta Salut pensa que la classe política ha d’impulsar i supervisar les accions de govern, des del nivell municipal fins al del Govern central. Un exemple clar són els parlamentaris, tant del Senat com del Congrés. Tenen la responsabilitat d’exigir al Govern espanyol que mantingui els seus esforços en la lluita contra el VIH/Sida, la malària i altres malalties (com la tuberculosi) que maten gairebé 6 milions de persones cada any. Des del Parlament han d’assegurar-se que el Govern compleixi amb els compromisos que ha assumit en favor de la salut global i que les seves polítiques de cooperació s’adeqüin a les polítiques aprovades com el Pla Director de Cooperació espanyola 2009-2012 que té a les malalties incloses a l’ODM 6 com una de les seves accions prioritàries. Finalment, els i les parlamentàries tenen, com representants directes de la ciutadania, la responsabilitat d’escoltar i atendre les peticions de la societat civil en aquest terreny.
Què pots fer tu? Planeta Salut t’anima a utilitzar les teves xarxes socials com Twitter o Facebook per a difondre informació i sensibilitzar així els teus contactes sobre les necessitats existents. Tens un bloc? Dedica-li un espai per informar sobre aquestes malalties que maten gairebé 6 milions de persones cada any. Informa’t: en webs com www.sinexcusas2015.org, que proporcionen molta informació sobre com actuar i moure’s en favor dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Necessites informació i dades? Entra a www.planetasalud.org o escriu-nos (info[arrova]planetasalud.org), et donarem un cop de mà. No ho oblidis: les malalties no estan en crisis, necessitarem del teu suport al llarg de tot l’any.
Des de Fundació Hazloposible et proposem que signis perquè no neixin més nenes ni nens amb el virus del vih al món.
7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient. Frenar l’agressió que suposen les emissions de carboni és el repte, però els governs regategen amb els diners que urgeixen per prevenir nous desastres climàtics.
Què poden fer els polítics? A Ecologistes en Acció pensen que els polítics han de reduir el consum material i el consum energètic que requereix la nostra economia i canviar de direcció des de l’actual economia del balafiament cap a una economia que cobreixi les nostres necessitats sense malbaratar recursos.
Què pots fer tu? Ecologistes en Acció et proposen que intentis fer dues coses. Primer, reduir el teu consum. Hem d’aprendre a viure millor menys. Dur una vida més austera no significa que aquesta sigui menys satisfactòria. En segon lloc, hem d’associar-nos, ajuntar-nos, col·laborar amb ONG ecologistes o no, però implicar-nos per exigir responsabilitats.
Des de Fundació Hazloposible et proposem que facis un voluntariat en una entitat mediambiental.
8. Una Aliança Mundial per al Desenvolupament. Més ajuda dels països rics, menys deute per als països pobres i més coherència de les polítiques internacionals i nacionals són els objectius a aconseguir per complir amb aquest objectiu.
Què poden fer els polítics? InspirAction respon que els líders reunits a Nova York haurien d’acordar la manera d’implementar els canvis estructurals necessaris per dur a terme una acció sistemàtica i coordinada en la lluita contra la pobresa. Això passa per garantir les eines i els recursos necessaris perquè la comunitat internacional respecti els acords i mesures. Zapatero, que té un paper destacat en aquesta cimera, ha d’exigir que malgrat la crisi, els països reunits compleixin amb els nivells de l’ajuda oficial compromesos. D’altra banda, no cal oblidar que els països en desenvolupament perden més diners per l’evasió fiscal del que reben en concepte d’ajuda internacional al Desenvolupament. Per això, és hora que la comunitat internacional prengui mesures concretes i efectives, més enllà de declaracions de bona voluntat, per acabar amb la cultura de secretisme financer que facilita la fugida de capitals en països en vies de desenvolupament (en la seva major part deguda a multinacionals que utilitzen diferents estratègies per no pagar impostos en els països en els quals operen). El govern espanyol ha d’usar la seva influència a la Cimera de Nova York per impulsar un acord global que impulsi una major transparència financera.
Què pots fer tu? Per a InspirAction els ciutadans han d’exigir els seus representants polítics que la crisi no afebleixi el seu compromís amb l’Ajuda Oficial al Desenvolupament. Avui més que mai cal seguir exigint que el 0,7% del total del producte interior brut es destini a desenvolupament.
Poden a més donar suport a les campanyes en favor de la transparència financera i d’acords globals que garanteixin la mobilització de recursos econòmics suficients en la lluita contra la pobresa. Poden, finalment, seguir les negociacions que es portin a terme a Nova York i visibilitzar el treball de les ONG entorn d’aquesta cimera.
I tu què en penses? Creus el plantejament dels Objectius del Mil·leni anunciava el seu fracàs d’entrada, com pensa l’ONG InspirAction. O que si no es financen els ODM, el 2015 serà l’any “del major fracàs de la humanitat”, com creuen a Intermon Oxfam i Amnistia Internacional ? Comenta la notícia!
Font: canal Solidari
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada