Al llarg d'aquesta legislatura, el Departament d'Acció Social ha millorat la qualitat assistencial a la gent gran
Carme Capdevila, consellera d'Acció Social i Ciutadania, i Carolina Homar, directora de l'ICASS, en l'acte de presentació
Actualment a Catalunya hi ha unes 53.500 places residencials de les quals 31.200 (el 58%) són amb finançament públic. A l’inici de la legislatura, al 2006, el percentatge de places públiques era només del 42% (25.300). Això significa un increment d’un 16% de places públiques en aquests darrers quatre anys. Per tant, s’han creat en aquests 4 anys 5.900 noves places públiques i el parc públic ja és més de la meitat del total. Així ho ha anunciat la consellera Carme Capdevila, en el balanç d’atenció a la gent gran que ha presentat avui, juntament amb la directora de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, Carolina Homar.
A Catalunya hi ha 1.008 establiments residencials per a gent gran registrats. D’aquests, gairebé el 70% rep finançament públic. La resta són centres exclusivament privats.
La consellera d’Acció Social i Ciutadania ha destacat les inversions que, per valor de 31 milions d’euros, ha fet el Departament per millorar les condicions estructurals dels centres assistencials per a gent gran. A més, la inversió en equipaments propis de gent gran ha estat de 121,5 milions d’euros, en aquesta legislatura.
Durant aquest mandat s’ha millorat el model assistencial i s’ha actualitzat i incrementat el pagament de mòduls.
El Departament ha incrementat durant aquesta legislatura en 291,54 euros (un 26,7%) el preu que paga per cada plaça residencial de gent gran concertada. En els darrers 7 anys, el total d’increment ha estat de 477,44 euros que representa un augment del 34%, 12 punts per sobre del creixement que ha experimentat l’IPC el mateix període.
Amb aquest creixement, la tarifa que paga el Departament per cada plaça pública se situa en una mitjana de 1.700 euros, amb un màxim d’uns 1.900 euros mensuals.
Els imports han quedat fixats després de la darrera actualització de tarifes aprovada per Acció Social i Ciutadania. S’incrementa en un 4% el finançament de les places que s’adaptin als requisits de concertació i 0,8% per a la resta. Aquests requisits fan referència a la millora de la qualitat assistencial que comporta, entre altres, millores en sou, formació i horaris del personal treballador, presentació d’un balanç anual de qualitat assistencial, etc.
Pel que fa als centres de dia, des del 2006 al 2009 l’increment ha estat del 23% i amb el nou model d’atenció diürna l’actualització de les tarifes serà fins a un 12%, fins arribar uns 30 euros per persona i dia.
En el cas de les places que compleixin els nous requisits de concertació, el Departament estableix un màxim de 1.928,75 euros. Per a totes aquelles que encara no s’hagin adaptat o bé siguin places col·laboradores, el preu màxim que es paga és de 1.869,4 euros.
Paral·lelament, en les properes setmanes el Departament obrirà el procés perquè les aproximadament 14.000 places residencials que actualment tenen la consideració de col·laboradores passin a ser concertades. El concert d’aquestes places garanteix una major seguretat i estabilitat financera ja que les empreses cobren independentment de que estiguin ocupades o no. Això no passa en el cas de les places col·laboradores.
Nou model d’atenció diürna
Respecte a l’atenció diürna de la gent gran, el 2006 hi havia 5.116 places de centre de dia amb finançament públic i al 2009 les places eren 6.005, que significa un increment de disponibilitat del 17,3%.
Però més enllà de l’increment de places, s’ha començat a implantar el nou model d’atenció a la gent gran en els centres de dia, basat en la flexibilitat i en una gestió més fluida i adaptable.
El nou model d’atenció en els centres de dia s’ha dissenyat tenint en compte el nou perfil dels usuaris que, si fins fa poc presentaven un lleuger grau de dependència, actualment molts ja tenen una alta dependència.
La flexibilitat del model té a veure amb l’horari i temps d’atenció a les persones, reconeix la compatibilitat amb altres serveis, segueix el Pla Individual d’Atenció i fomenta la participació activa tant de l’usuari com de la seva família. Per tant, es treballa per necessitats individuals ajustades a les característiques úniques de les persones.
El centre d’atenció diürna per a gent gran és un servei de proximitat en l’entorn del domicili de la persona gran i que dona atenció i assistència a persones amb dependència que viuen al seu domicili amb els suport de la família i/o altres serveis socials complementaris. Però el centre de dia també és un servei obert a la comunitat, que facilita i promou les relacions amb l’entorn i que pot oferir serveis oberts addicionals i complementaris.
Escala Gencat de qualitat de vida
És un barem que el Departament d’Acció Social aplica de manera experimental en uns 400 centres, i es tracta d’una iniciativa pionera a tot l’Estat.
Aquest barem permet mesurar la qualitat de vida de la gent gran que viu als centres i es basa en el model desenvolupat per Robert L. Schalock i Miguel A. Verdugo. Aquest model estableix vuit factors que conformen la sensació de benestar: benestar emocional, relacions interpersonals, benestar material, desenvolupament personal, benestar físic, autodeterminació, inclusió social i drets. A través de les puntuacions de l’escala, es pot obtenir una visió global de la qualitat de vida de qualsevol persona usuària dels serveis socials
Aquesta avaluació permet identificar els punts forts i les àrees de millora de cada una de les persones usuàries, amb la qual cosa l’Escala Gencat esdevé una eina molt útil per a la planificació de l’atenció de la persona, i per tant, un recurs molt potent per a l’elaboració del Pla d’Atenció Individual de cada una de les persones usuàries dels serveis socials. Però també serveix de guia per millorar la qualitat del servei a les persones, incorporant un estil de gestió en contínua evolució i millora.
FONT: GENCAT
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada