dimarts, 11 d’abril de 2006

DROGUES: CAL SABER ELS SEUS EFECTES. PREVENCIÓ I PLANS D´ACTUACIÓ SOCIAL I INSTITUCIONAL PER A LA REINSERCIÓ. LEGISLACIÓ ESTATAL SOBRE DROGUES

INFORMACIÓ GENERAL
Les drogues són agents naturals o químics que afecten les funcions i l'estructura del cos dels éssers vivents. Canvien la manera d'actuar, pensar o sentir de qui les consumeixen. S´entén per droga qualsevol substància que introduïda al cos, pot modificar una o més funcions d´aquest. Les drogues poden produir dependència psíquica, física o els dos tipus. Hi ha drogues com el cafè i el té que poden produir dependència però no d´un manera agressiva. En canvi , hi ha altres drogues que epr estimular o depremir el sistema nerviós central, pertorbar la percepció, l´estat d´ànim, el pensament o la conducta són capaços de generar greus problemes a nivell individual, social i públic.
Hi ha dos tipus de dependència:
Dependència psíquica. la dependència psíquica és els sentiments de plaer que la persona té n el moment que s´administra la droga i l´impuls psíquic que requereix l´administració regular i continua de la droga per tal de produir el plaer o evitar el malestar. L´estat mental que és capaç de produir les drogues a vegades són l´únic factor que fan que hi hagi una dependència.
Dependència física. és un estat d´adaptació que es manifesta amb intensos trastorns físics quan s´interromp l´administració de la droga. Aquests són els símptomes que es produeixen en la retirada o abstinència de la substància. Exemple: un alconhòlic per abandonar la seva addicció cal que es prengui medicaments per suavitzar l dependència física que li produeix el deixar de beure.
Definicions a tenir en compte:
Tolerància: És un estat d´adaptació que es caracteitza per una disminució de la resposta amb una mateixa quantitat de droga, això porta a que l´individu augmenti la dosis per aconseguir el mateix efecte.
Addició: És un estat caracteritzat per la necessitat física de consumir una determinada quantitat de droga per mantenir la normalitat a l´organisme, arribant fins al punt que l´absència de la substància produeix trastorns físics i mentals que es coneixen amb el nom de "síndrome de l´abstinènci".
Abstinència: Són els símptomes contraris als que produeix la droga (desesperació, nerviosisme, angoix...) que no es poden frenar si no és amb l´administració d´una nova dosis. Malgrat totes aquestes definicions, no són justificades científicament, i moltes vegades paraules com drogodependent, "fer un ús abusiu" no són res més que fer-nos viure la substància com una cosa incorrecte, inmoral, perillosa...en el fons són judicis de valors, ja que la droga per si mateixa només és una substància, és a dir, no és ni bona ni dolenta.
Els factors de risc per a l individu, relacionats amb la substància en si mateixa no és un element fonamental, adquireix importància quan compleix una determinada funció per l´usuari i es troba dins un context que li dona significat.
En quan relacionat amb el subjecte, per edat, a unes determinades edats la persona és més propensa a iniciar-se en el consum. Com més jove és la persona que experimenta una droga més probabilitats té de patir consequències.
Hi ha altres factors de risc, com l´estat general del cos , el context familiar, amb l´escola, amb el grup d´iguals o d´edat, l´entorn laboral, etc.
Hi ha dos tipus de consumidors:
- Consumidor habitual: persona que habitualment consumeix i que en certs contextos necessita consumir (persona que el dissavte a la nit necessita prendre´s certes substàncies)
- Consumidor ocasional: aquell que consumeix de forma esporàdica.

Intervenció en un cas individual.
1. Estudi del cas, situar-lo dins d´un context determinat, qui formula la demnada, com ens arriba..
2. Anàlisi del cas des de diferents perspectives, senyalr les diferents variables
3. Identificar la informació que necessitem i on la podem buscar
4. Recollida de la informació
5. Detecció dels punts forts i febles i la interacció que es produeixen entre ells.
6. Determinar els rols que fan els implicats, plantejaments teòrics i ideològics que hi ha
7. Implicar el subjecte en tot el procés
8. Proposar alternatives per portar a terme els canvis i proposar-los als implicats
9. Establiment del compromís i estructurar l´actuació a desenvolupar. Concretar tasques i responsabilitats.
10. Seguiment del cas (calendari)
11. Prevenció de situacions de risc possibles respostes

Els tipus més comunament utilitzats de drogues són:

Antibiòtics: substància produïda per bacteris i altres organismes, la funció dels quals és destruir o inhibir el creixement de certs microorganismes en el cos.
Estimulants: són drogues que estimulen el sistema nerviós central Sedants: són drogues que produeixen calma i relaxació muscular degut al fet que alenteixen el funcionament del sistema nerviós central.

Alcohol: Són liquids, de varis colors, sabors i textures. S´ingereixen via oral, bebent. Relaxa, disminueix el dolor i l´ansietat, desinhiveix, provoca descoordinació i pèrdua d´agilitat motriu i altera l´atenció i el rendiment intelectual.

Inhalants: són solucions volàtils, aerosols o vapors que s'inhalen per via nasal. Narcòtics: són les drogues derivades de l'opi, algunes d'elles sintètiques, les quals són summament addictives. Les drogues receptades són preparades en la seva justa mesura per a usar-se amb la freqüència adequada, pel que beneficien la nostra salut ajudant-nos a combatre les malalties. No obstant això, les drogues il·lícites que es venen en el carrer es consumeixen en la seva forma pura, combinacions o derivats. Utilitzades esporàdica o addictivament, intoxiquen i van deteriorant els òrgans vitals fins a degradar al ser humà a un estat de total inutilitat que pot concloure amb la seva mort.

FÀRMACS ESTIMULANTS:L´ANFETAMINA: Es pren en càpsules, comprimits o ampolles injectables. S´empasen o s´injecten. Estimulen, exciten, treuen el son, augmenten la vivència d´energia i disminueixen la sensació de cansament i de gana. Pot Provocar alteracions mentals(deliris, alucinacions, insomni, irritabilitat)., alteracions cardiocirculatòries: hipertensió, taquicardia, infarts. És una droga estimulant. En 1927 es va descobrir que aquesta droga augmentava la pressió sanguínia, engrandia els passatges nasals i bronquials i estimulava el sistema nerviós central. L'ús d'aquesta droga va ser regulat en els anys '60 per prescripció. Actualment s'utilitza contra una malaltia rara i seriosa coneguda menjo Narcolèpsia, en la qual les seves víctimes pateixen de somni descontrolat. Denominacions de carrer: "Speed", Creus Blanques, "Uppers", "Dixies", "Bennies" i Cristall. En la seva forma pura, és un cristall groguenc que es fabrica com un comprimit en càpsules, píndoles o tauletes. S'ingereix oralment, s'injecta o inhala a través dels passatges nasals. Si s'ingereix, la droga té un sabor agre. En injeccions és molt dolorosa.

FÀRMACS DEPRESSORS: BARBITÚRICS, TRANQUILITZANTS, HIPNÒTICS. Es consumeix en càpsules,comprimits o injectables. S´empasa o s´injecta. Té els efectes tranquilitzants, calmen l´excitació nerviosa i donen son. Els riscs són d´alteracions neurològiques: tremolors, vertigen, alteracions mentals: irritabilitt,depressió, empitjorament psicològic general.

LA COCAÏNA. és una pols blanca cristalina, semblant a la sal. Es pren normalment esnifant-se, també s injecta i es fuma barrejada amb tabac. Estimula, excita, disminueix el cansament, el son i la gana. Augmenta la seguretat subjectiva i produeix vivències de benestar. Pot provocar agitació, impulsivitat i agresivitat. Té el risc d´alteracions cardiocirculatòries: infarts, hipertensió, hemorràgies cerebrals, alteracions mentals:deliris, agitació, insomni, irritabilitat, depressió de rebot. Lesions locals de la mucosa nasal. És una droga derivada de l'arbust de la coca, el qual creix majorment en les muntanyes dels Andes, Bolívia, Colòmbia i Perú. És un alcaloide estimulant. Surt hidroclorhídrica; La Gran C; "Lady"; Neu; Coca; "Coke"; "Nose , Candy"; "Snowbird"; "Free Base" (Base Lliure) Usualment es presenta com una pols blanca fi. Se sol barrejar amb substàncies tals com talc, maicena, amfetamines, quinina, àcid bàsic, estricnina, detergents, formol, etc. Per aquest motiu la seva puresa fluctuï entre un 5% i un 50%. La forma més comuna d'utilitzar la pols de cocaïna és inhalant-lo. La cocaïna que es ven en el carrer és soluble en aigua, pel que també la injecten per via intravenosa.

TABAC: Són fulles seques en forme d´hebre o de color marró. Es fuma. Estimula i afavoreix l´estat d alerta. Pot funcionar com un hàbit tranquilitzador. Provoca alteracions en el sistema respiratori: bronquitis, enfisema, càncer. Produeix alteracions en el sistema circulatori: infarts i arterioesclerosis.

EL "CRACK" O BASE LLIURE. És un derivat de la cocaïna. S'obté escalfant el hidroclorur de cocaïna amb èter, amoníac o bicarbonat de soda (baking soda). El nom prové del so que fa la barreja a l'escalfar-se. Es presenta en forma de roques blanques. El Crack que és un derivat processat de la cocaïna, sol fumar-se en pipa. LSD. És una droga al·lucinògena. Va Ser descoberta en 1938 pel Dr. Albert Hoffmann.Es deriva de l'Acidific Lisèrgic, el qual es troba en el fong Ergot que creix en el sègol i altres grans. Acidific, "Microdot", Llamp Blanc, Cel Blau i Galledes de Sucre. Pot veure's com tauletes acolorides, paper assecant, líquid clar o galledes quadrades de gelatina. S'ingereix oralment, es llepa la gelatina o es col·loca en els ulls.

HACHIS: PORROS. Té l´aspecte de boles o planxes,com fang premsat de color marró fosc(xocolata). Fulles seques. Es pren barrejant amb tabac i es lia unes cigarretes que es denominen porros, petes o canutos. A vegades fins i tot es menja. Provoca que relaxi i desinhibeixi. Pot funcionar com a facilitador de les relacions socials. Té el risc d´alteracions psicològiques: dificultats de memòria i concentració, alteracions perceptives, disminució de l´interès i la motivació.

LA MARIHUANA. És una barreja verda, marró o grisa de fulles i flors seques de la planta de cànem Cannabis Sativa. La marihuana conté 400 productes químics que causen eufòria, però el THC o delta-9-tetrahidrocanabinol és l'ingredient principal. La proporció de THC i d'altres productes químics varia d'una planta a una altra. Denominacions de carrer: Pastura, Herba, Sensellavor, Moto, "Marijuana", "Pot", "Dopi", "Ganja". És semblant al julivert sec, amb tiges i /o llavors. Usualment es fuma en forma de cigarrets o en pipa, encara que hi ha qui la mengen.

DROGUES DE SÍNTESI: ÈXTASIS. Són pastilles de diferents formes, mides i colors. Es prenen empasant-se oralment. Estimulen i disminueix el son i el cansament. Desinhibeixen i proporcionen una vivència de fàcil contacte interpersonal. Té el risc d´alteracions mentals: ansietat, pànic, depressió de rebot, deliris, insomni, trastorns de memòria i concentració. Risc de shock: cop de calor.

ALUCINÒGENS: ÀCIDS, LSD. Són pastilles en un troç de papr secant, impregnat amb el àcid. S´empasen oralment. Provoquen alteracions en la forma de veure la realitat, ampliant o distorsionant les formes de les coses, els colors, les mides i els sons. Té el risc d´alteracions mentals: insomni, deliris, alucinacions, trastorns de l´esta d´ànim, irritabilitat.

DISSOLVENTS I SUBSTÀNCIES VOLÀTILS
L'augment de l'abús de dissolvents és un fenomen recent, que preocupa, sobretot, perquè afecta als nens i pot conduir ràpidament a una dependència psíquica severa. El terme popular "esnifat de cols" és massa restrictiu, ja que el problema arriba a la inhalació de moltes substàncies casolanes, des de pintures, a la gasolina d'encenedors o els esprais de laca per al pèl. S'ha calculat que una llar mitja tindria unes 30 substàncies de les quals es podria abusar. Els efectes mes corrents provocats pel consum poden ser un comportament embriac i antisocial .L'abús de dissolvents pot causar seriosos problemes de salut i fins i tot morts accidentals. El gas hilarant (Òxid Nitrós) es va fabricar a la fi del segle XIX, i molt aviat es va utilitzar com droga recreativa a causa de els seus efectes eufòrics. Més tard es va usar cloroform i èter per a produir intoxicació. Tots ells poden considerar-se precursors dels nostres problemes actuals amb el consum de dissolvents i substàncies volàtils.

Els efectes mes corrents provocats pel consum poden ser un comportament embriac i antisocial. L'abús de dissolvents pot causar seriosos problemes de salut i fins i tot morts accidentals. El gas de la hilaritat (Òxid nitrós) es va fabricar a la fi del segle XIX, i molt aviat es va utilitzar com droga recreativa a causa de els seus efectes eufòrics. Més tard es va usar cloroform i èter per a produir intoxicació. Tots ells poden considerar-se precursors dels nostres problemes actuals amb el consum de dissolvents i substàncies volàtils.
HEROÏNA. És una droga derivada de la morfina, la qual s'obté de la flor d'opi. Es coneix amb els noms de Sucre Negra, "Smack", "Horse", "Big H", "Black Tar", entre uns altres. És una pols de color blanc a marró fosc o substància semblant al quitrà. S'injecta a la vena o a un múscul, es fuma o s'inhala. Quan s'injecta, el seu efecte arriba al cervell entre 15 a 30 segons. Si es fuma, arriba al cervell en 7 segons.
LA MORFINA. és una pols de color blanc com la farina o marró fosc com el sucre moreno. Sínjecta, es fuma o s´inhala. Produeix relaxació i elimina el dolor i la ansietat. Indueix al son i disminueix lé stat d´alerta i el funcionament mental. Té el risc d´alteracions digestives: falta de gana, estrenyiment., alteraions cardiocirculatòies, hipotensió, alteracions del sistema nerviós: trastorn de memòria i d´tenció, pèrdua de motivació, depressió, alteracions metabòliques. La morfina és el principal alcaloide de l'opi, el seu contingut pot variar entre el 8 i el 18 %, segons la regió on es conreï la planta. És un potent xuclador del dolor i produeix efectes somnífers. La morfina és una pols cristal·lina blanca, molt suau al tacte, essent la seva olor lleugerament àcida tenint sabor amarg. La morfina en pols pot variar des d'un color blanc brut, fins a marró. S'extreu al dissoldre l'opi cru en aigua, tractar-lo amb calç i després filtrar-lo. S’afegeix clorur de amoni a la solució, el que té com resultat la precipitació d'una base crua de morfina. Se separa i es purifica encara més amb altres productes químics. La substància resultant és un analgèsic, de tres a cinc vegades més potents en els seus efectes que l'opi mateix. La morfina destinada a convertir-se en heroïna, en els laboratoris clandestins, vària de color fins a arribar al marró o marró clar, ja que el seu color és tant més clar com més refinat és el producte Formes d'ús: Injectada i oral, generalment injectada en vena, encara que també pot injectar-se subcutàniament. Efectes: Poder depressor sobre els centres nerviosos, de la respiració i de la tos. Símptomes dels seus consumidors: Nàusees, letargia, eufòria, pupil·les contretes, marques i abscessos en els llocs injectats. Reconeixement: La pols de morfina per a ús farmacològic és blanc i inodor i s'empra principalment en la preparació de líquids. Podrien ser receptats en forma de xarops per a calmar la tos, o en solucions orals de hidroclorur de morfina utilitzades per al tractament de dolors severs en malalties terminals. Noms vulgars: Morfo, Mor, Sta. Ema, Casa Blanca.

EFECTES DE LES DROGUES
EFECTES DE LES ANFETAMINES EN EL COS.
El consum de amfetamines produeix en el cos els següents símptomes: • accelera el ritme cardíac i pulmonar • dilata les pupil·les • redueix l'apetit • produeix sequedat en • la boca suors • mals de cap • pèrdua de visió • marejos • insomni • ansietat A llarg termini i /o usades en dosis elevades, ocasionen: • tremolors • pèrdua de coordinació • col·lapse físic • dany a ronyons i teixits • depressió • malnutrició • augment sobtat de pressió sanguínia que pot produir la • mort per atac, febre molt alta o insuficiència cardíaca. ÉS ADDICTIVA? Sí, és addictiva perquè l'organisme l'assimila i crea tolerància a la droga, el que ocasiona que l'usuari necessiti cada vegada major quantitat per a assolir la mateixa nota estimulant.
EFECTES DE LA COCAINA / CRACK EN EL COS La cocaïna estimula el sistema nerviós central. Els seus efectes immediats inclouen: • dilatació de les pupil·les • augment de la pressió sanguínia, del ritme cardíac i respiratori • augment en la temperatura del cos El seu ús ocasional pot produir: • congestió o drenatge del nas • ulceració de la membrana mucosa del nas La injecció de cocaïna amb equip contaminat pot produir SIDA, Hepatitis i altres malalties. L'ús crònic d'aquesta droga causa els següents símptomes en l'organisme en addició als efectes dalt esmentats: • dolor abdominal • nàusees• vòmits • respiració irregular • convulsions • aturada cardíaca La barreja de cocaïna amb heroïna, coneguda menjo "Speedball", pot causar la mort. ÉS ADDICTIVA? La cocaïna és una de les drogues més addictives que hi ha, ja que el seu efecte, encara que fort, és de curta durada.
El Crack és extremadament addictiu. Els símptomes següents arriba a un màxim entre 48 a 72 hores subsegüents a l'última dosi: • enrampades abdominals i diarrea • augment en el ritme cardíac i la pressió sanguínia • calfreds alternats amb transpiració excessiva, •acaloraments sobtats i debilitat • dolor i espasmes musculars • convulsions Una dosi excessiva pot produir coma i possible mort. L'ús de xeringues contaminades pot ocasionar malalties com SIDA, Endocarditis i Hepatitis.
ÉS ADDICTIVA? És summament addictiva perquè es desenvolupa tolerància a la droga amb molta rapidesa.
CONEIX ELS EFECTES DEL LSD EN EL COS. • dilatació de pupil·les • augment en la temperatura corporal • augment de la pressió sanguínia • insomni • tremolors • pèrdua de control A l'experiència amb aquesta droga li criden "un viatge",el qual pot tenir una durada fins a de 12 hores. Però moltes vegades aquest resulta ser un malson. Alguns usuaris experimenten pensaments i visions aterridores que creen en ells tal pànic que molts han saltat al buit provocant la seva pròpia mort per a fugir d'aquestes sensacions que identifiquen com un perill real. ÉS ADDICTIVA? Si és addictiva perquè qui la usa necessita cada vegada una dosi major per a assolir la mateixa experiència d'igual intensitat.
EFECTES DE LA MARIHUANA EN EL COS. “LA MARIHUANA NO ÉS INOFENSIVA”. Els efectes físics observats regularment són: • acceleració substancial del ritme • cardíac • ulls injectats (de sang) • sequedat en la boca i la gola • augment de l'apetit • redueix la capacitat de memòria i comprensió a curt termini • altera el sentit del temps • disminueix la capacitat de realitzar tasques que requereixen concentració i coordinació motora • paranoia • psicosi Com els fumadors de marihuana inhalen profundament el fum sense filtrar i ho retenen en els pulmons tant temps com puguin, la marihuana és perjudicial per als pulmons. El fum de marihuana conté més agents cancerigens que el fum del tabac. ÉS ADDICTIVA? Si. Estudis han comprovat que l'ús constant de la marihuana crea tolerància cap a la droga. Això significa que la persona ha de fumar més quantitat per a sentir l'eufòria que solia sentir amb petites dosis. També crea una dependència psicològica, la qual cosa significa que l'usuari apeteix la droga pels seus efectes. El cos igualment desenvolupa una dependència física cap a la droga, mostrant símptomes de la falta de la droga com la dificultat de dormir, nerviosisme i mal geni.
COM SABER SI UN ÉSSER ESTIMAT CONSUMEIX DROGUES.
És possible que si el seu fill, un amic o un familiar està experimentant amb drogues s'identifiquin algunes dels següents senyals: Senyals Físics: • ulls vidriosos, enrogits i pupil·les dilatades • està somnolent amb gran freqüència • té constant secreció nasal • té manca de gana • pateix de suors • li donen mals de cap sovint • marejos • nàusea i vòmits • visió borrosa • falta de concentració • disminució en coordinació muscular • insomni • mostra marques de burxades en els braços • mostra marques de cremades en les mans • presa molta llet. Senyals Emocionals: • S'observa nerviós, inquiet i s'irrita amb facilitat mostra depressió o ansietat • Té falta d'entusiasme o indiferència per les coses que abans li interessaven es donen canvis radicals en el seu caràcter i personalitat • Canvis en el patró de conducta: • Gasta molts diners sense que es vegi en què • Té nous amics o canvia de grup d'amics • Demostra irresponsabilitat • Mostra deixadesa en la seva vestir i condícia personal • S'absenta de l'escola i les seves notes baixen Altres indicadors: • Les seves camises mostren taques de sang en les mànigues • Es troben cremades en el llit o en la roba • Descobreix una agulla hipodèrmica, un degotador o una cullera en la seva cambra o entre les seves pertinences • Es troben en la seva cambra o altre lloc de la casa petits trossets de paper de cel·lofana que hagin estat doblegats • De la casa comencen a desaparèixer coses de valor Per a poder identificar si el seu fill està utilitzant drogues, es deuen prendre en consideració la suma de diverses d'aquestes manifestacions i no expressions aïllades que puguin tenir el seu origen en altre tipus de problema. Si vam identificar que els nostres fills estan experimentant en l'ús de drogues, no hem d'assumir actituds irritables, agressives ni de rebot. L'actitud ha de ser una de diàleg, comprensió, confiança i recerca d'ajuda.

QUE FER PERQUÈ EL SEU FILL O CONEGUT PROPER NO LES USI PATERNITAT PREVENTIVA
Molts joves escapen a través de les drogues de la falta d'amor, la incomprensió, la set d'atenció que experimenten en la llar. La tasca de criar als nostres fills és probablement la qual més satisfacció ens produeix però, a la mateixa vegada, és la més exigent! Ser mare o pare requereix temps, atenció, paciència i energia. Però, abans de res, requereix amor. És important desenvolupar destreses com mares i pares per a estar millor preparats i poder ajudar als nostres fills a desenvolupar els seus talents al màxim en tots els aspectes de les seves vides. Aquestes destreses també ens ajudaran a satisfer les necessitats físiques, emocionals i intel·lectuals dels nostres fills. El nostre paper com mare i pare canvia a mesura que els nostres fills creixen. Durant els anys infantils, hem de satisfer totes les necessitats dels nostres fills: alimentar-los, vestir-los, banyar-los i estimar-los. Segons van creixent, la nostra funció es va ampliant. Assumim papers de mestre i conseller. Com Mestres, vam ajudar als nostres fills a aprendre sobre l'alegria i les meravelles del món. Els expliquem per quin i com funcionen les coses. Els contestem preguntes d'una forma que ells poden entendre. Com Consellers, vam aconsellar als nostres fills durant temps agradables i difícils, donant-los amor, suport i orientació. Hem d'estar conscients de les necessitats dels nostres fills o amics coneguts afectats.

PROGRAMES DE REHABILITACIÓ
Els programes de rehabilitació pels toxicòmans de cocaïna i hero¨na el programa més utilitzat és la METADONA.
La metadona és una substància que s´administra per via oral i que el que fa és un efecte calmant a la persona. La metadona és una substància que també crea addicció, però que s´utilitza perquè la persona es pugui estabilitzar i trenqui amb el seu consum habitual. Els programes de Metadona es porten a terme a la zona des de l´hospital més pròxim. L´equip que els atén solen tenir un psicòleg, inferme i treballador/a social.
Funcionament del programa:
- La persona que entra dins del programa s´ha de comprometre a deixar les drogues.
- La persona ha de passar per uns controls d´orina diaris o bé setmanals tal hi com dicti el metge o la treballador/a social
- La persona a d´acudir diàriament a l´hospital per a prendre´s la dosi
- Normalment el programa de Metadona cal que vagi acompanyat de tractament psiquiàtric i psicològic
A vegades aquest programa les persones el qeu fan és combinar la Metadona amb altres substàncis. Cal dur un tractament continuat, la persona diàriament ha d´naar al´hospital, i teneint en compte que la Metadona també crea addicció.

Les següents són les necessitats més importants que ells tenen:

NECESSITATS FISIQUES • Bona nutrició • Descans • Cura mèdica • Roba apropiada • Seguretat física
NECESSITATS EMOCIONALS • Amor • Acceptació • Sentit de pertinença • Reconeixement • Seguretat emocional
NECESSITATS INTEL·LECTUALS Comunicació: Parlem amb els nostres fills. A mesura que els nostres fills creixen, hem de parlar amb ells, explicar-los el que veiem, el que fem i per què, animant-los a fer preguntes. Participació és la seva labor acadèmica. Participem en l'educació dels nostres fills. Hem de conèixer els mestres dels nostres fills i el que li ensenyen. Ajudem als nostres fills amb les seves assignacions escolars, però no les fem per ells. Desenvolupament del potencial creatiu. Fomentem l'habilitat creadora. Deixem que els nostres fills explorin el seu món. Fomentem interès en els esports, la música, el ball, l'escriptura, el drama, etc.. Proveïm mitjans alterns d'aprenentatge Depenent de l'edat dels seus fills, consideri galledes, trencaclosques, models i llibres com mitjans alterns d'aprenentatge. Nosaltres, les mares i els pares, tenim la responsabilitat d'ajudar als nostres fills a desenvolupar un comportament apropiat. Això ho podem fer amb les següents recomanacions: • Castigui amb amor: Asseguri's que existeixin regles en la llar i que els seus fills les coneguin i les comprenguin. Que ells sàpiguen que és important seguir-les. De no seguir-les, castigui amb fermesa, però amb amor. No entri en una lluita de poder amb els seus fills. Aquest és l'error més gran que cometem com pares i mares. Els nostres fills han de saber que, si ells no compleixen amb les seves responsabilitats i deures, haurà conseqüències. És la nostra responsabilitat complir amb les conseqüències en una forma ferma però de bon tros amor i sense cridar ni perdre la paciència. • Ensenyi habilitats socials: Els bons modals, compartir, escoltar i respectar les necessitats, opinions i diferències dels altre so importants per a un desenvolupament saludable. • Davant la frustració: Ensenyem als nostres fills que les emocions són normals, però que cridar, copejar, etc., no són les millors maneres d'expressar sentiments. És important animar-los que parlin sobre els seus sentiments, en comptes de comportar-se de forma inadequada. • Comunicació efectiva: • Parlem amb els nostres fills sobre les seves experiències i sentiments. Siguem francs, però no jutgem als nostres fills. Les nostres crítiques han de ser constructives. Això animarà a plans i somnis. • Sempre hem d'explicar-los el que nosaltres creiem i per què establim les regles. Quan els nostres fills no estan d'acord amb nosaltres, hem d'escoltar-los i estar disposats a negociar amb ells dintre del que sigui possible i raonable. • Hem de ser imparcials quan els nostres fills tenen disputes amb els seus germans o amistats. Hem d'escoltar a tots amb cura abans d'intervenir. • Hem de recordar que els nens aprenen molt imitant als altres. Com pares i mares, som els millors o pitjors models per als nostres fills: • Si vam mostrar amor, els nostres fills faran el mateix. • Si respectem als nostres fills, ells ens respectaran a nosaltres i a uns altres també. • Si tenim autodisciplina, ells també la tindran. • Si tractem als altres cortès i imparcialment, els nostres fills ho faran també. • Si actuem amb serenitat quan les coses van malament, els nostres fills faran el mateix davant l'adversitat. • Si actuem amb coratge i rancor, els nostres fills ho faran també. • Si nosaltres enfrontem els nostres problemes amb una actitud positiva ("puc fer-lo") en comptes de què faig ara?"), els nostres fills o coneguts faran el mateix.

CONSUM DE DROGUES A L´ESTAT ESPANYOL
- QUINS tipus de Drogues es consumeix?
Consum de Drogues a l´Estat espanyol
Els anys 90 han portat una sèrie de transformacions en les drogues consumides i en els patrons de consum que apunten a una situació diferent respecte a l'existent en la passada dècada. Així, mentre en els anys 80 i primers 90 la "droga" emblemàtica era l'heroïna, avui existeixen clares evidències sobre l'estabilització, i fins i tot descens, del seu consum. Això no significa que no sofrim encara durant anys les greus conseqüències del mateix. De fet, l'antiguitat en el consum de molts drogodependents i la presència de la sida i altres malalties associades generen un gran nombre de problemes individuals i familiars, tant en l'esfera sanitària com social. Enfront d'aquesta situació, la dècada dels 90 ve marcada per la utilització de noves drogues (fonamentalment les cridades "drogues de síntesis") i l'adopció de nous patrons de consum de substàncies ja utilitzades anteriorment (alcohol).
Aquests nous estils de consum, especialment en el cas dels joves, no suposen en general posicions contraculturals o comportaments marginals, com succeïa anteriorment. Ens trobem amb noves modes, noves formes d'estar en societat, que afecten a grups importants de joves acceptablement integrats en el seu mitjà familiar i social. Les principals tendències del consum de drogues en aquests moments són: Heroïna Tots les dades apunten a un descens del seu consum en totes les modalitats (tant en el consum experimental, com en l'ocasional o habitual). Un aspecte important en el consum d'aquesta substància, des d'una perspectiva de salut pública, és el canvi de via quant a la seva administració: continua disminuint la pràctica de la injecció i augmentant la de fumar o inhalar aquesta droga. Drogues de síntesis (èxtasis i similars) Es tracta de psicofàrmacs sintètics que, en general, són variants de l´anfetamina, un estimulant del sistema nerviós central.
La més coneguda, l'èxtasi o MDMA, està inclosa des de 1985 en la llista I del Conveni sobre Substàncies Psicotròpiques de les Nacions Unides, que és on s'agrupen les substàncies considerades més perilloses i, per això, més subjectes a control internacional. Aquestes substàncies van aparèixer a Espanya en llocs de fort predomini turístic (Eivissa i el Llevant), i, en un primer moment entre estrangers. El seu consum es va estendre amb una gran rapidesa al començament dels anys 90 i en un breu espai de temps. Cocaïna No semblen apreciar-se grans canvis en el consum d'aquesta substància en la població general, si bé sí s'ha detectat un lleuger increment durant els últims anys entre la població juvenil.
El fet més rellevant en relació amb la cocaïna és el significatiu augment del nombre de persones amb problemes pel seu consum que sol·liciten atenció en serveis sanitaris i socials durant els últims dos anys. Cannabis Els seus derivats, fonamentalment l'haixix, segueixen sent les drogues al.legals més consumides a l´Estat espanyol. Aproximadament, dos de cada cinc ha provat alguna vegada aquesta substància. S'ha produït una expansió d'aquest consum en la població juvenil i adolescent durant els últims anys. Alcohol L'alcohol és la substància tòxica més consumida pels espanyols, encara que segons les últimes dades disponibles, el seu consum no sembla estar augmentant.
Entre els joves el consum d'alcohol posseeix unes característiques peculiars: es localitza principalment en àmbits públics o llocs de diversió, es produeix majoritàriament durant el cap de setmana i se centra en la cervesa i els combinats com begudes preferents. Un elevat percentatge de la població de 15 a 28 anys manté un patró de consum de cap de setmana. El consum diari i, per tant, més problemàtic se centra sobretot en els majors de 49 anys.
Tabac
El tabac és, juntament amb l'alcohol, la substància tòxica més consumida pels espanyols. Una gran majoria de la població l'ha provat en alguna ocasió, sent l'edat mitja de contacte amb la mateixa els 16.6 anys. Els joves actuals s'inicien abans en l'hàbit de fumar, amb un percentatge apreciable que ho ha fet abans dels 14 anys. Les dones de 15 a 18 anys comencen a fumar abans que els homes de la mateixa edat i, en el sector de joves d'aquesta edat que fuma tots els dies, és superior el percentatge de dones que ho fan que el de homes.
El Pla Estatal sobre Drogues és una iniciativa governamental destinada a coordinar i potenciar les polítiques que, en matèria de drogues, es porten a terme des de les diferents Administracions Públiques i entitats socials a Espanya. D'acord amb la situació actual que presenten les drogodependències, poden assenyalar-se les següents línies d'actuació del Pla:
Comproveu també l'ortografia del text original
Promoure una política de prevenció que faci possible una disminució de l'oferta i de la demanda de drogues. Enfortir una xarxa de centres per a l'assistència i rehabilitació de persones amb problemes derivats del consum de drogues, impulsant la seva incorporació a la vida social. Desenvolupar les reformes legals necessàries per a afrontar amb èxit els problemes relacionats amb el consum i tràfic de drogues. Coordinar l'actuació conjunta i eficaç de tots els organismes de l'Estat destinats al control de l'oferta. Impulsar els programes i activitats que les diferents institucions autonòmiques, locals i Organitzacions no Governamentals realitzen en aquest àmbit. Fomentar la responsabilitat i la participació de tots els ciutadans.
L'estructura organitzativa del Pla és la següent: Un Grup Interministerial, presidit pel ministre de l'Interior i del que formen part els Ministres de Justícia, d'Educació i Cultura, de Sanitat i Consum, de Treball i Assumptes Socials, així com el Secretari d'Estat d'Hisenda, el Secretari d'Estat d'Economia i el Secretari d'Estat de Relacions amb les Corts. La Secretaria d'aquest Grup Interministerial l'ostenta el Delegat del Govern per al PESD. La relació entre l'Administració Central i les CC.AA i/o nacions.. s'efectua a través de dos òrgans:
a) La Conferència Sectorial, presidida pel ministre de l'Interior, òrgan de decisió política, format pels membres del Grup Interministerial i els Consellers responsables de la política de drogodependències en l'àmbit autonòmic i,
b) La Comissió Interautonòmica o de les diferents nacions de l´estat, presidida pel delegat del Govern per al PESD, de la qual formen part els responsables directes dels Plans Autonòmics sobre Drogues existents en les 17 CC.AA. i les Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla, que eleva proposades de caràcter tècnic a la Conferència Sectorial i executa les directrius emanades de la mateixa. La participació de la societat civil Organitzacions no Governamentals, iniciativa privada, fundacions, empreses, etc. s'articula mitjançant variades fórmules de cooperació.
Funcions de la Delegació del Govern per al PESD
El Reial decret 1449/2000, de 28 de juliol, d'estructura bàsica del Ministeri de l'Interior, regula en detall les funcions que li corresponen a la Delegació del Govern. Entre aquestes cap destacar: Preparar i informar els assumptes que hagin de sotmetre's al Grup Interministerial per al Pla Estatal sobre Drogues. Desenvolupar les accions i propostes derivades dels acords d'aquest Grup Interministerial i vetllar per la seva execució. Exercir, quan escaigui, la coordinació en aquest àmbit, entre els Serveis o Unitats dels diferents Departaments ministerials. Mantenir relacions amb les diferents Administracions Públiques i Organitzacions no Governamentals, així com amb altres institucions privades i experts, tant nacionals com estrangers.

Dirigir el Sistema d'Informació sobre Drogues.
Coordinar l'assignació dels recursos pressupostaris del Pla Estatal sobre Drogues. Participar en les reunions dels Organismes Internacionals corresponents i intervenir en l'aplicació dels acords que es derivin de les mateixes. Dur el Registre General d'Operadors de Substàncies Químiques Catalogades, i exercir les altres competències que al Ministre de l'Interior li atribueix la Llei 3/1996, de 10 de gener, de mesures de control de substàncies químiques catalogades susceptibles de desviament per a la fabricació il·lícita de drogues.
La recepció, anàlisi i estudi de la informació sobre tràfic de drogues i blanqueig de capitals relacionat amb aquest tràfic. Proposar programes d'actuació per a la lluita contra el tràfic i el consum de drogues. Gestionar el Fons procedent dels béns decomissats per tràfic de drogues i altres delictes relacionats, a fi que es destinin a la prevenció, assistència i rehabilitació de drogoaddictes, així com al suport a la repressió de l'oferta de drogues.
Servir com òrgan estatal de comunicació amb l'Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies en l'exercici per aquest de les competències que té reconegudes en la normativa comunitària, així com realitzar i coordinar en el territori espanyol, a efectes interns, activitats de recollida i anàlisi de dades i de difusió de la informació sobre les drogues i les toxicomanies, definint, a tals efectes, indicadors i criteris, i actuant com Observatori Espanyol de la Droga i les Toxicomanies. Podrà correspondre al Delegat del Govern per al Pla Estatal sobre Drogues, per delegació del Secretari d'Estat de Seguretat, quant a la coordinació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, les competències en matèria de: Delictes de tràfic de drogues i blanqueig de capitals relacionats amb aquest tràfic, comesos per organitzacions criminals. Delictes de tràfic de drogues i blanqueig de capitals relacionats amb aquest tràfic, l'enjudiciament del qual correspongui, per raó del territori, a l'Audiència "Nacional".
Delictes connexos amb els anteriors, o relacionats amb ells, per raó de la utilització de beneficis econòmics procedents dels mateixos. Observatori Espanyol sobre Drogues Entre les mesures que la Delegació del Govern per al PESD ha engegat en els últims anys per a millorar la informació i l'anàlisi del fenomen de les drogodependències en el nostre país, cap destacar l'Observatori Espanyol sobre Drogues (OED). El Reial decret 783/1998, de 30 d'abril, estableix en el Ministeri de l'Interior aquest Observatori i atribueix a aquest Ministeri, a través de la Delegació del Govern per al PNSD, la competència relativa al desenvolupament en l'àmbit estatal de les activitats de recollida i anàlisi de dades i de difusió d'informació sobre les drogues i les toxicomanies corresponents en l'àmbit intern a les encomanades a nivell europeu a l'Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies.
El OED es concep com una estructura cooperativa, integrada per diferents fonts d'informació procedents d'institucions públiques i privades, nacionals i estrangeres, especialistes i científics, sobre la base del respecte de les responsabilitats i competències respectives. La seva funció bàsica és l'avaluació de la situació de les drogodependències a Espanya, basant-se en la recollida i anàlisi d'informació, i posant a la disposició de les institucions, professionals que gestionen i/o treballen en aquest camp i públic interessat els resultats de la seva activitat. L'Observatori suposa també l'existència d'un instrument eficaç en la presa de decisions pels responsables del PESD per a una adequada planificació i engegada d'actuacions en aquesta matèria.
La constitució de l'Observatori Espanyol ha suposat la realització de les següents actuacions: Creació d'un Consell Assessor que actua com element consultiu i que està integrat per membres dels grups socials, professionals, tècnics i científics relacionats amb la lluita contra les drogues en el nostre país. Altres òrgans de funcionament del OED que també s'han constituït són: el Comitè Científic, el Comitè d´ONGs i el Comitè Tècnic de Professionals que Intervenen en Drogodependències. Elaboració d'un Sistema d'Informació del OED que, integrant els indicadors d'anteriors sistemes incorpora noves fonts informants i nous indicadors: Sondes d'Informació Ràpida i Serveis Telefònics d'Informació i Alerta Immediata.
Elaboració d'informes periòdics on s'analitzen diversos aspectes de la situació de les drogodependències a l´Estat espanyol. Realització d'enquestes anuals dirigides tant a la població general com a la població escolar. Desenvolupament d'un Centre d'Informació i Documentació que posa a la disposició d'organismes públics i institucions privades, investigadors i públic en general els documents i publicacions més actualitzades sobre el desenvolupament del fenomen. Entre els serveis que presta el Centre es conta la realització de recerques bibliogràfiques en les seves bases de dades, i en unes altres d'altres centres de documentació, amb els quals manté col·laboració; consulta de fons documentals i accés als mateixos en funció de les possibilitats existents, i informació sobre la situació de les drogodependències en el nostre país, i les activitats desenvolupades en el marc del Pla Estatal sobre Drogues.
Entre els objectius futurs del OED figura l'aprofundiment en la coordinació amb els Observatoris existents en els Plans Autonòmics de Drogues i amb l'Observatori Europeu amb seu a Lisboa, i l'impuls a la constitució d'Observatoris en aquelles Comunitats Autònomes que manquin d'aquest organisme. Per altra banda, i dintre de l'aplicació de les noves tecnologies de la informació, especialment en relació amb el fenomen d'Internet, la Delegació del Govern per al PNSD, ha dissenyat una web pròpia. La pàgina vol ser útil a una àmplia diversitat d'usuaris (Planes autonòmics i Municipals sobre Drogues, ONGs, equips d'investigació universitaris, professionals de la sanitat i els serveis socials, etc.), escurçant la distància que es produeix entre aquests i un organisme públic de caràcter estatal.
La web s'estructura en diferents punts d'accés amb continguts molt diversos, on es troba informació sobre recursos i serveis d'assistència, programes de prevenció, publicacions, activitats en l'àmbit internacional, adreces útils, etc. La prevenció del consum La prevenció de l'ús indegut de drogues és l'objectiu prioritari establert pel pla Nacional sobre Drogues. La prevenció que des del Pla Estatal sobre Drogues es propugna es basa en alguns principis bàsics, entre els quals cal destacar: Una prevenció concebuda com educació en valors, competències i habilitats socials. Una prevenció que precisa de l'avaluació i el rigor metodològic.
Una prevenció que precisa de l'avaluació i el rigor metodològic. Una prevenció que parteix de l'articulació d'estratègies globals coordinades. Una prevenció que es recolza en el coneixement objectiu de la realitat. Una prevenció universal que tracta si es fes compatible amb la priorització dels grups d'alt risc. Una prevenció que només pot portar-se a terme mitjançant el foment de la participació de tota la societat.
A la Delegació del Govern per al Pla Estatal sobre Drogues, com a màxim òrgan responsable de l'execució del Pla, li competeix definir una política estratègica global que, des del consens, possibiliti l'estabilitat dels programes i actuacions preventives, la seva constant avaluació i la seva progressiva millora. Les Comunitats Autònomes i nacions de l´estat, en col·laboració amb les Administracions locals, tenen la funció de planificar i executar unes adequades polítiques autonòmiques i locals en aquesta matèria, així com els seus corresponents suports financers i tècnics. Entre els diferents sectors de població i línies d'actuació en els quals es desenvolupen els programes preventius, cal assenyalar: Comunicació social En aquest àmbit s'inclouen tant les campanyes dirigides a informar i sensibilitzar a la societat, com les accions específiques de cooperació amb els mitjans de comunicació.
Comunitari
És, sens dubte, l'àmbit d'actuació propi de les Administracions més properes al ciutadà -nacional i/o autonòmica i local-, de les organitzacions i col·lectius socials i de la família com base de la nostra organització social. En aquest nivell se situen els "mediadors socials" com representació formal i dinamitzadors de la comunitat.
Escolar
Els programes de prevenció en l'escola es desenvolupen en coordinació amb el Ministeri d'Educació i Cultura i les Conselleries Autonòmiques competents en aquesta matèria. Els programes escolars es donen suport bàsicament en les següents activitats: Formació del professorat Participació i formació dels pares d'alumnes Aplicació de projectes educatius en els centres En l'actualitat, s'està procedint a una generalització dels programes preventius a tota la població escolar, promovent especialment aquells que han demostrat la seva validesa després d'haver estat avaluats.
Laboral
Es promou la prevenció de l'ús indegut de drogues en el lloc de treball, mitjançant l'establiment d'acords de col·laboració entre els Plans Autonòmics sobre Drogues i les organitzacions sindicals i empresarials. Aquests acords prioritzen els sectors de producció i els col·lectius de treballadors en situació de risc i també aquells l'acompliment laboral dels quals pugui suposar un risc per a tercers conductors de vehicles de serveis públics, professionals de la seguretat, etc. Per a impulsar aquest tipus d'actuacions, existeix una Comissió Estatal per a la Prevenció i el Tractament de les Drogodependències en l'Àmbit Laboral, en la qual participen la Delegació del Govern per al PESD, la Confederació Sindical de CC.OO., l'U.G.T. i la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials.
Uns altres
Altres sectors en els quals també es desenvolupen programes de caràcter preventiu són el militar (amb cursos de formació per a comandaments, i activitats informatives per als soldats professionals i de reemplaçament), i el penitenciari (amb programes diversos que es desenvolupen en els centres penitenciaris, portats a terme en col·laboració pels professionals d'aquests centres i dels recursos comunitaris de les administracions autonòmica i local). L'atenció als consumidors: Assistència i reinserció
En l'actualitat, l´Estat espanyol compta amb una xarxa de programes i recursos, consolidada i diversificada que atén a la població drogodependent, realitzant una oferta variada d'actuacions en funció de les diferents necessitats que els consumidors i les seves famílies presenten. Aquesta xarxa depèn de les nacions,Comunitats i Ciutats Autònomes, les Entitats Locals i les Organitzacions no Governamentals que intervenen en drogodependències.
Atès que aquestes persones presentes diferents problemes, i que en cada cas existeix una manera més adequada d'abordar-los, la xarxa d'atenció a les drogodependències disposa d'una diversitat de recursos el nombre dels quals i tipologia pot observar-se en el gràfic adjunt. La majoria de les persones ateses, ho són en centres ambulatoris d'atenció, sent el segon tipus de recurs més utilitzat els serveis de prescripció i/o dispensació de metadona.
Referent a això cap destacar el importantissim increment que aquest últim tipus de programes (de manteniment amb metadona) i, en general, tots aquells encaminats a la reducció del dany associat al consum de drogues (programes de vacunació, programes de dispensació i intercanvi de xeringues i kits sanitaris, etc.) han vingut experimentant en els últims anys. Altres programes tenen com objectiu facilitar la incorporació a la societat de les persones afectades per toxicomanies que estan en tractament. Aquests programes contemplen tant activitats de formació acadèmica i professional, com programes d'integració laboral (treball en tallers artesans, reserva de places en empreses, programes específics d'ocupació, promoció de cooperatives d'autoajuda, etc.) o de suport residencial (mitjançant pisos tutelats o no, acolliment temporal en famílies, etc.).
En relació amb l'impuls als programes d'incorporació laboral cal assenyalar que el 28 de maig de 1997, es va signar un Acord de Col·laboració entre el Ministeri de l'Interior i el Ministeri de Treball i Assumptes Socials, instrumentat mitjançant un Protocol establert entre la Delegació del Govern per al Pla Estatal sobre Drogues i l'Institut Estatal d'Ocupació. En virtut d'aquest Acord, l'INEM o l´OTG van oferir cinc mil places per a promoure la inserció laboral de drogodependents, a través del Pla Estatal de Formació i Inserció Professional i de la subvenció de projectes d'Escoles Taller i Cases d'Oficis. A més, cal destacar l'articulació d'un pla global d'intervenció sobre la problemàtica dels drogodependents amb problemes jurídics-penals a través del desenvolupament de les següents estratègies:
a) foment dels compliments alternatius a la pena privativa de la llibertat,
b) impuls dels programes en comissaries i jutjats i,
c) consolidació de programes d'intervenció en institucions penitenciàries, especialment els tractaments amb metadona. En Espanya tots els recursos i serveis d'atenció de caràcter públic o concertats des del sector públic amb la iniciativa privada, tenen caràcter gratuït per als seus usuaris.
Cooperació internacional
La Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues analitza el problema de les drogues des d'una perspectiva global i integrada, afectant a múltiples àmbits de la societat. Sota aquest enfocament cal actuar de forma coordinada i conjunta en els diferents camps d'acció. En aquest esquema de treball, dintre de la Delegació del Govern per al Pla Estatal sobre Drogues, la cooperació internacional es constitueix com un àrea d'especial importància que possibilita la participació activa d'Espanya en tots els fòrums multilaterals en els quals es tracta el fenomen de les drogues així com el desenvolupament de les relacions de col·laboració bilateral amb països amb els quals compartim aquest problema comú. Els principis en els quals es basa aquesta participació són els següents:
1. Compromís actiu d'Espanya en el debat internacional de drogues.
2. Enfocament global del problema de les drogues, anivellant les polítiques de demanda i oferta. 3. Asunción del principi de responsabilitat compartida.
4. Millora dels sistemes de prevenció enfront de nous patrons de consum i nous fenòmens com les drogues de síntesis.
5. Defensa d'una política comuna en matèria de drogues en el si de la Unió Europea.
6. Desenvolupament dels mecanismes regionals de col·laboració i cooperació amb IberoAmèrica i la conca mediterrània.
7. Increment dels sistemes de formació, informació i col·laboració en matèria de lluita contra el tràfic de drogues i el crim organitzat relacionat amb aquest tràfic, i altres delictes connexos.
8. Reforçament de la cooperació internacional en la lluita contra el blanqueig de capitals.
9. Millora de l'intercanvi d'informació contra el comerç il·lícit de precursors.
En l'àmbit de la Unió Europea, seguint la prioritat d'aprofundir les seves relacions amb Ibero Amèrica es destaca la constitució del Mecanisme de Cooperació i Coordinació entre la Unió Europea i IberoAmèrica i el Carib en 1998, culminat amb l'elaboració d'un Pla d'Acció en IberoAmèrica. Així mateix, l´Estat espanyol participa activament en els treballs que desenvolupen l'Observatori Europeu de Drogues i Toxicomanies (OEDT) i la Unitat de Drogues de Europol (UDE/Europol), estructures comunitàries especialitzades en l'anàlisi i investigació del problema de les drogues. Espanya també és membre del Grup Dublín, dedicat a la consulta i coordinació d'informació sobre els problemes mundials, regionals i específics de cada país en relació al problema de la droga. L´Estat espanyol ostenta la Presidència del Grup Regional Dublín (Amèrica Central i Mèxic). En el marc de Nacions Unides, l´Estat espanyol ha incorporat al seu ordenament jurídic les Convencions subscrites en la lluita contra la droga. Per la seva transcendència cal destacar els treballs d'Espanya en l'aplicació de les mesures contingudes en la Declaració Política aprovada a Nova York els dies 8 a 10 de juny de 1998, els Principis rectors de la reducció de la demanda de drogues i les Mesures de foment de la cooperació internacional en la lluita contra el problema mundial de les drogues.
A Iberoamèrica, s'han potenciat les relacions amb la Comissió Interamericana pel Control de l'Abús de Drogues (CIDAD) de la OEA, a través de diversos projectes de cooperació. També es porten a terme diversos seminaris de capacitació en matèria de drogues, amb la col·laboració de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI). Entre ells cap destacar el 1er Seminari iberoamericà sobre cooperació en drogodependències, celebrat a Cartagena d'Índies (Colòmbia) a l'abril de 1998, que va servir de fòrum per a la creació de la Xarxa Iberoamericana de ONGs que Treballen en Drogodependències (RIOD).
L´Estat espanyol participa també en els treballs del Grup Pompidou del Consell d'Europa. Es tracta d'un grup interdisciplinar que aborda matèries de reducció de l'oferta i demanda de drogues il·legals. Dintre de l'actuació del Grup Financer d'Acció Internacional (GAFI), la valoració del sistema espanyol de prevenció i repressió del blanqueig de capitals va ser molt positiva. Espanya ha reforçat el seu compromís en la lluita contra aquesta pràctica mitjançant la seva elecció com membre del Comitè Director del GAFI al juny de 1998 i la seva pròxima Presidència per al període 2000-2001 . Quant a les relacions bilaterals, Espanya ha conclòs Acords bilaterals i desenvolupa fluïdes relacions de col·laboració amb la major part dels països iberoamericans i europeus, amb Estats Units i El Marroc. Estratègia Nacional sobre Drogues:
Un nou Pla Estatal sobre Drogues
Després de quinze anys de vigència, el Pla Estatal sobre Drogues necessitava adequar-se a la realitat sempre canviant de les drogodependències, sobretot donades les transformacions tan importants que ha experimentat aquest fenòmens en els últims anys. D'altra banda, els compromisos internacionals adquirits per Espanya també ens obligaven a això. Així, la XX Sessió Extraordinària de l'Assemblea General de Nacions Unides, celebrada al juny de 1998, va aprovar una declaració en la qual es demanava a tots els Estats l'elaboració d'estratègies nacionals per a aconseguir una sèrie d'objectius centrats en dues dates: els anys 2003 i 2008.
D'acord amb tot l'anterior, la Delegació del Govern per al PNSD va decidir elaborar un document on es recollissin de forma clara i precisa les metes i objectius a arribar a en aquestes dates en les diferents àrees d'intervenció del Pla. En l'elaboració d'aquest document, denominat Estratègia Nacional sobre Drogues han participat tots els Plans Autonòmics, havent col·laborat així mateix diversos òrgans de l'Administració Central i Organitzacions no Governamentals del sector. L'Estratègia Estatal va ser aprovada per Consell de Ministres, mitjançant Reial decret al desembre de 1999.
L'Estratègia Estatal que, constitueix una autèntica posada al dia del Pla Estatal sobre Drogues aprovat en 1985, té unes característiques que es poden resumir en deu punts:
1. Un pla participatiu i integrador Es tracta d'un Pla que està obert a la participació del conjunt de les Administracions Públiques, institucions i sectors de la societat interessats pels problemes de les drogues i que integra la totalitat de les estratègies necessàries per a enfrontar-se a aquest fenomen: des de la prevenció, rehabilitació i inserció dels afectats fins al control de l'oferta de drogues.
2. Un pla global El nou Pla Estatal sobre Drogues aborda el fenomen de les drogues des d'una perspectiva global, el que suposa incorporar totes les substàncies que puguin ser objecte d'ús i abús, amb especial atenció a l'alcohol i al tabac.
3. Generalització de la prevenció escolar El Pla prioritza la prevenció com l'estratègia més important per a enfrontar-se al problema de les drogues i té molt en compte els consums de caràcter recreatiu de cap de setmana. Proposa una prevenció basada fonamentalment en l'educació i en la utilització saludable de l'oci pels joves. Per a això, es propugna una generalització dels programes preventius a tota la població escolar, superant les activitats aïllades i puntuals i prioritzant els grups d'alt risc.
4. Prevenció en el mitjà laboral Es promou l'establiment d'acords de col·laboració entre els Plans Autonòmics sobre Drogues i les organitzacions sindicals i empresarials, semblants al ja existent en el plànol nacional i dirigits a promoure la prevenció de drogodependències en l'àmbit laboral. Aquests programes prioritzaran els sectors de producció i els col·lectius de treballadors en situació de risc i també aquells l'acompliment laboral dels quals pugui suposar un risc per a tercers conductors de vehicles de serveis públics, professionals de la seguretat, etc.
5. Normalització de l'assistència als drogodependents Un objectiu fonamental del nou Pla Nacional sobre Drogues consisteix a normalitzar les xarxes assistencials a drogodependents integrant-les de forma coordinada en els Sistemes Públics de Salut i Serveis Socials. Els diferents recursos que formin parteixen del denominat Sistema d'Assistència i Integració Social de drogodependents, siguin públics o privats, han d'estar degudament autoritzats i/o acreditats i s'han de caracteritzar per la seva professionalització, interdisciplinarietat i fàcil accessibilitat. Aquest sistema continuarà incidint en els programes de reducció de danys i incorporarà estratègies per a abordar el tractament dels problemes relacionats amb l'alcohol, les noves drogues i els nous patrons de consum.
6. Plena cobertura assistencial Segons aquest nou Pla, el Sistema Nacional de Salut garanteix la plena assistència ambulatòria als drogodependents en l'àmbit de la seva Comunitat o Ciutat Autònoma i dintre de l'àrea de salut de la seva residència. Igualment, contempla que complertes les necessitats de cobertura universal assistencial, es presti especial atenció a les desigualtats i molt especialment a aquells col·lectius de drogodependents que no contactin amb les xarxes assistencials.
7. Integració laboral dels drogodependents Es proposen mesures concretes que facilitin a les persones amb problemes per l'ús de drogues -en procés terapèutic o no- la seva incorporació a la societat en qualitat de membres actius de la mateixa. A aquests efectes, els Plans Autonòmics sobre Drogues i els municipis de més de 20.000 habitants tindran programes de formació i ocupació normalitzats o específics per a drogodependents. Aquests programes es portaran a terme en col·laboració amb les agències públiques d'ocupació.
8. Investigació i formació Es crearà l'Institut Estatal d'Investigació i Formació sobre Drogues, dependent de la Delegació del Govern per al Pla Estatal sobre Drogues. Des d'aquest Institut es promourà l'engegada i consolidació d'equips estables d'investigació i es definiran les àrees d'actuació preferent en aquesta matèria. D'igual manera, es vetllarà per la idoneïtat i adequació dels continguts en la formació tant de professionals com del voluntariat. Es contempla una formació organitzada en tres nivells: de pregrau, de postgrau universitari i d'actualització o reciclatge.
9. Observatori Espanyol sobre Drogues El nou Pla Nacional sobre Drogues desenvolupa les possibilitats de l'Observatori Espanyol sobre Drogues impulsant nous sistemes d'informació i avaluació. Així mateix, es constituiran Observatoris sobre Drogues en la totalitat de les Nacions i/o Comunitats Autònomes.
10. Control de l'oferta El control de l'oferta il·lícita de drogues es potenciarà a través de tres eixos fonamentals: Adequació del marc normatiu a les activitats de tràfic de drogues i blanqueig de béns produït pel mateix. Coordinació i potenciació de les unitats especialitzades d'investigació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Increment del control del tràfic de drogues a petita escala en determinats llocs i èpoques de l'any que registrin un especial augment d'aquesta activitat.
Pla Municipal, comarcal o regional Sobre Drogues (aplicable depèn de la població i àrea d´aplicació i /o necessitats socials)
La complexitat d'aquesta problemàtica requereix de abordatges múltiples que contemplen tant els aspectes preventius com els de rehabilitació i inserció social. Per a articular aquesta resposta integral es pot comptar amb la col·laboració de diferents Àrees Municipals:
Serveis Socials, Salut i Consum, Cultura, Educació, Joventut i Esports, Seguretat i Policia Municipal, Promoció de la Igualtat i l'Ocupació, Institut Municipal per a l'Ocupació i la Formació Professional, a més de les Juntes Municipals o comarcals.
L'adreça tècnica del Pla Municipal contra les Drogues és assumida per l'Àrea de Serveis Socials. Quines línies d'actuació pot desenvolupar?
El pla Municipal contra les Drogues: Impulsa diferents línies d'actuació en una sèrie d'àmbits complementaris entre si: • Programa de Prevenció: El seu objectiu és prevenir l'ús i abús de substàncies per part d'adolescents i joves. • Programa d'Intervenció amb menors i adolescents: Pretén detectar de forma precoç als menors que s'inicien en el consum de drogues i intervenir per a evitar una evolució desfavorable • Programa d'Atenció a les Drogodependències: Ofereix un tractament adequat a les diferents necessitats dels drogodependents del Municipi o àrea i els seus familiars. • Programa d'Inserció Social: Dirigit a aquelles persones que a causa de la seva addicció a les drogues precisen d'un suport extern per a assolir la seva plena inserció social. Programa de Prevenció En Que consisteix? Es tracta d'un conjunt d'estratègies planificades que tenen com objectiu prevenir l'ús i l'abús de substàncies, així com reduir els danys associats en el seu possible consum. Per això pretén facilitar informació i propiciar el canvi d'actituds enfront de les drogues millorant els recursos i habilitats personals i actuant sobre els factors de risc i protecció que puguin influir en els comportaments socials i individuals dels adolescents i joves.
A qui es pot dirigir?
Els programes de prevenció solament poden ser eficaços si prenen part els ciutadans, tant individualment com a través de les diferents estructures socials: la família, els centres escolars, els mitjà de comunicació, el teixit associatiu, etc., especialment aquells que d'alguna manera estan implicats en la tasca d'educar.
Quines línies ho defineixen? El Pla pot impulsar programes que es desenvolupen en els següents àmbits: • Àmbit familiar: Constitueix una de les prioritats d'actuació del Pla i té com objectiu sensibilitzar als pares/mares sobre la importància del seu paper com agents preventius i donar suport a les famílies per a prevenir els problemes de consum en els fills. • Àmbit comunitari: Les propostes de prevenció solament podran ser eficaces amb la participació del conjunt de la societat, per a això es desenvolupen diferents actuacions dirigides a informar, sensibilitzar i potenciar la participació i implicació de la societat civil, reduir l'oferta i disponibilitat de les drogues, capacitar al major nombre de Mediadors Socials, i facilitar l'engegada de Projectes de Prevenció Comunitària en diferents zones de l´àrea a tractar. • Àmbit escolar: Aquests programes tenen com finalitat reduir el consum de drogues entre la població escolar, retardar l'edat d'inici en el consum de drogues i dotar als escolars d'habilitats que els permetin enfrontar-se i resoldre amb eficàcia les diferents pressions socials que influeixen directa o indirectament en el consum de drogues. Taula Programa de Prevenció Pla d'Intervenció amb menors.
Que s´hauria d´oferir en un Pla Municipal, als menors que consumeixen drogues?
L'evolució que s'ha produït en els patrons d'ús de determinades substàncies i en contacte primerenc tan generalitzat dels adolescents amb l'alcohol ha dut al Pla Municipal contra les Drogues a desenvolupar un Programa d'Intervenció amb Menors que permet identificar i intervenir precoçment amb els menors que s'inicien en el consum de drogues i ofereix una resposta assistencial adequada a les característiques dels adolescents amb addicció a les drogues, i a les seves famílies. En cada Centre d'Atenció a les Drogodependències (CAD) pot existir un Equip de Menors (mèdic, infermer, psicòleg, treballador social, terapeuta ocupacional i educador)que, en col·laboració amb els recursos comunitaris que treballen amb adolescents, realitzen la detecció de menors en situació de risc per l'abús de drogues i de menors drogodependents, desenvolupant amb ells intervencions que van dirigides bé al desenvolupament d'activitats alternatives al consum de drogues (menors en situació de risc), bé al tractament de la drogodependència (menors que abusen o depenen de les drogues). Com s'accedeix a aquest Programa? Tant els propis adolescents com les seves famílies, els professors o les institucions poden sol·licitar els serveis del Programa dirigint-se a l'Equip de Menors del CAD de la seva zona.
Quins serveis s'ofereixen des del Programa?
Orientació i Assessorament a Famílies i a altres Mediadors Socials. Ofereix a les famílies de menors consumidors de drogues, professors i altres mediadors socials un assessorament especialitzat que els permeti abordar la problemàtica del consum de drogues en l'àmbit familiar, en els centres educatius i el mitjà social pròxim al menor. Intervenció amb Menors en Situació de Risc. Desenvolupament d'activitats socioeducatives amb els menors, de manera que suposin una alternativa al consum de drogues. Seguiment individualitzat dels menors d'alt risc per part dels educadors del programa. Tractament en el CAD dels Menors drogodependents. Quan la drogoaddicció ja s'ha instaurat, es presta un tractament especialitzat a aquests menors i a les seves famílies. Pla d'Atenció
Que pot oferir un Pla Municipal contra les drogues per al tractament de les drogodependències?
El Pla Municipal contra les Drogues pot posar a la disposició dels ciutadans amb problemes de drogodependència una àmplia varietat de recursos per al seu tractament: centres ambulatoris, comunitats terapèutiques, pisos de suport al tractament, tallers...A aquests recursos que integren la Xarxa Municipal d'Atenció a les Drogodependències s'accedeix a través dels Centres d'Atenció a les Drogodependències (CAD)
Que pot ser un CAD? El CAD pot ser la porta d'entrada a tots els recursos que l'Ajuntament o comarca té per al tractament de la drogodependència. El CAD pot estar integrat per un equip interdisciplinar compost per metges, psicòlegs, infermers, treballadors socials i terapeutes ocupacionals. Aquest equip estudia la situació particular de cada drogodependent i el seu entorn familiar i social, i estableix un programa individualitzat de tractament, adequat a les característiques de cada subjecte.
Quins programes de tractament pot oferir el CAD?
El CAD es poden realitzar tractaments ambulatoris de diversos tipus: Programes lliures de drogues, per al tractament de l'addicció a l'heroïna ,cocaïna, cannabis, drogues de síntesis i altres drogues, inclòs l'alcohol, amb l'objectiu d'assolir l'abstinència i aconseguir una integració social satisfactòria. Programes de Substitutius opiàcids, en el qual s'utilitza metadona o altres fàrmacs per a facilitar l'assoliment d'objectius que van des de la reducció de danys a canvis en l'estil de vida i l'abstinència total. Programa de Reducció de Danys, dirigit a aquelles persones que consumeixen drogues i que no es plantegen, de forma immediata deixar-les. El seu objectiu és disminuir els riscos sociosanitaris associats al consum. Per a això s'utilitza una gran diversitat d'estratègies com són: Intercanvi de xeringues, distribució de preservatius, tallers de prevenció del VIH/SIDA (sexe més segur i consum de menor risc), tallers d'educació per a la salut, etc. Programa d'Atenció i intervenció familiar, ofereix atenció a les famílies que acudeixen al CAD, realitzant diferents actuacions segons es tracti de famílies amb un membre drogodependent, famílies amb un jove en risc d'iniciar-se al consum o famílies preocupades pel tema i interès per la seva prevenció.
Com s'accediria a un CAD?
L'accés hauria d´èsser directe, parant-se esment immediata i gratuïta a tots els ciutadans de la zona que ho sol·licitin. A més, altres Serveis Públics poden derivar dels CADs: -Els Serveis Socials Generals dels Municipis o consell comarcal. -La Xarxa Sanitària. -Institucions Públiques. -Organitzacions no governamentals que desenvolupen la seva actuació en l'àmbit de les drogodependències. Que altres recursos existeixen per al tractament de les drogodependències? Per a adequar els programes de tractament a les necessitats particulars de cada drogodependent, la Xarxa Municipal d'Atenció a les Drogodependències conta amb altres recursos que donen suport el treball fet des dels CADs. Recursos Servei que presta Accés/Localització Comunitats Terapèutiques. Tractament de règim d'internat A través de CAD. Unitats de desintoxicació hospitalària. Desintoxicació en un Hospital A través de CAD. Pisos de suport al tractament. Suport convivencial durant el tractament. A través de CAD. Centres Ocupacions. Activitats Socioeducatives. A través de CAD. Unitat d'Anàlisis Clíniques de les drogodependències. Analítiques toxicològiques i anàlisis clíniques. A través de CAD. Centre de Contacte i Atenció Sociosanitària para drogodependents. Atenció sociosanitària bàsica (alimentació, detecció de malalties, cures, motivació per al tractament, intercanvi de xeringues, repartiment de preservatius.) en horari assequible, de 20h.a 8h. Accés Directe, com seria a un hospital local o comarcal. Servei d'Assessorament a jutges i informació al drogodependent. Assessorament a jutges i informació al detingut i els seus familiars. A través dels jutjat de Guàrdia local o comarcal. . Centres Específics del Tractament amb Substitutius Opiàcids. Tractament amb suport de metadona o altres fàrmacs. A través de CAD. Programa d'Inserció
Com es pot fer la reinserció social des del Pla Municipal contra les Drogues?
Amb la finalitat que els drogodependents que presentin algun problema d'inserció social vagin normalitzant progressivament el seu estil de vida, el Pla Municipal contra les Drogues hauria de disposar d'una sèrie de recursos de suport a la inserció social. Aquests recursos pretendrien reforçar els processos de rehabilitació, brindant recolzament en àmbits tals com el convivencial, l'ocupacional, el formatiu-laboral i el relacional. Recursos Servei que presta Accés/localització Pisos de Reinserció Espai convivencial per a drogodependents que manquen de suport sociofamiliar al realitzar el seu tractament de reinserció. A través del CAD Tallers sociolaborals (en col·laboració amb ONGs) Formació de diverses especialitats: marroquineria, patronatge industrial, reparació de calçat, informàtica, fusteria, ebenisteria, electricitat, reparació d'automòbil. A través del CAD Projectes de formació i ocupació en col·laboració amb (OTG) Cursos de Formació per a la Inserció Professional (FP). Escoles taller. Cases d'Ofici. Projectes d'Inserció Laboral. A través del CAD Serveis Socials. Generals i Orientador sociolaboral. Activitats desenvolupades en l'Agència • Informació i Orientació al Ciutadà en matèria de drogodependències • Informació i Sensibilització de l'opinió pública • Coordinació, suport tècnic i col·laboració amb les Entitats Públiques i la Iniciativa Social • Planificació, coordinació i finançament dels recursos i programes de prevenció, assistència i reinserció • Manteniment de la xarxa pública d'atenció a la drogodependència Programes Preventius Orientats a Nens i Joves o En l'horta amb els meus amics o Prevenir en col·lecció o El cinema en l'ensenyament o PPD ( programa de prevenció de drogodependències en centres educatius de la localitat o comarca) o Escola de monitors de temps lliure especialitzats en prevenció de drogodependències o Programa de formació dirigit a joves en situació de risc o Centre de dia de prevenció per a joves en situació d'alt risc Adults o Formació en prevenció de drogodependències en l'àmbit familiar o Formació en prevenció de drogodependències per a mediadors socials o Formació en prevenció de drogodependències per a la iniciativa social o Programa de prevenció en l'àmbit militar o Programa de prevenció per a policies locals Programes Lliures de Drogues Subprogrames: • Diagnòstic Bio-psicosocial • Desintoxicació o Ambulatori o En Unitats de Desintoxicació Hospitalària • Deshabituació i Reinserció Social o Programes Terapèutics o Teràpia Individual o Teràpia Grupal o Tallers de capacitació professional o Tallers d'Oci i Temps Lliure
Recursos:
• Unitats de Desintoxicació Hospitalària • Pisos de Suport a la Desintoxicació • Comunitats Terapèutiques Programes amb Substitutius Opiàcids Recursos: • Unitats de Desitoxicació Hospitalària • Comunitats Terapèutiques • Centre Residencial de Suport a Dones Gestants
• Unitats mòbils de dispensació de Metadona • NIU ( Unitat mòbil d'atenció domiciliària) Programes Sanitaris Programa d'Atenció Psiquiàtrica Recursos: • CAID • Unitat Experimental de Conductes Addictives Programes de reducció del risc associat al consum • P. d'intercanvi de material estèril Recursos: • Recursos Permanents o Centres d'Emergència Sociosanitària o Centres d'Atenció Integral al drogodependent ( CAID) • Recursos Mòbils o Radar • Dispositiu Assistencial de Venopunxar Objectius: • Reduir: o Les infeccions més freqüents o La transmissió del VIH o La transmissió d'hepatitis víriques • Identificar patologies emergents • Disminuir el nombre i conseqüències ( mortalitat) de les reaccions agudes a drogues • Facilitar l'accés a la xarxa específica de l'Agència Antidroga i a les xarxes sociosanitàries generals • Potenciar el autocuidat • Ensinistrar als subjectes en l'ocupació de tècniques correctes en venopunxar • Afavorir el canvi a vies de consum menys perilloses • Pal·liar l'impacte social del consum intravenós en espais públics. Població diana: Consumidors de drogues per via intravenosa allunyats dels circuits assistencials; consumidors que constitueixen el grup de més alt risc dintre de la població consumidora de substàncies psicoactives Condicions d'utilització: • L'usuari d'aquest dispositiu ha de ser major d'edat • Ha d'entrar amb la seva ÚNICA DOSI • Cap professional del dispositiu intervé directament sobre l'usuari ni amb la substància d'abús, salvo en cas de RISC VITAL. • L'usuari de la sala ho és VOLUNTÀRIAMENT i és informat dels riscos que assumeix. • L'usuari VOLUNTÀRIA i PERSONALMENT podrà identificar la substància que va a consumir. • Cada usuari ha d´AUTOADMINISTRAR-SE la seva dosi. P. d'intervenció en centres penitenciaris P. de reinserció La reinserció social de drogodependents, objectiu final de l'Agència Antidroga de Catalunya competent, que pot està emmarcat per tres criteris: • Pot partir d'un pla global que comprèn el abordatge dels aspectes biològics, psicològics i socials del problema i la intervenció sobre l'individu, el seu entorn i la comunitat. • Ha de recolzar-se en els recursos personals i socials del subjecte, prèviament adquirits, recuperats o potenciats • Els agents, recursos, serveis comunitaris i la participació activa ciutadana són indispensables per a qualsevol acció de socialització. Objectius: • Normalització de la situació personal i social de les persones amb problemes de drogodependències. • Sensibilització de la societat, transmetent a la població, una visió de la drogodependència ajustada a la realitat per a afavorir actituds socials més eficaces i solidàries. • Potenciació de xarxes comunitàries de suport social i col·laboració amb la iniciativa social. • Dotació de dispositius i recursos específics, entesos com complementaris i transitoris als recursos normalitzats.
ÀREES D'INTERVENCIÓ EN ELS PROCESSOS DE REINSERCIÓ
• Personal i Social Adquisició de normes de convivència, foment d'actituds positives cap a persones no consumidores i promoció de la utilització de recursos comunitaris o Pisos de suport al tractament i la reinserció o Pisos d´autogestió o Tallers educatius, d'oci i temps lliure o Programa d'escola de pares o Grups d'autoajuda o Programa d'habilitats socials • Formació laboral Foment de coneixements, hàbits i tècniques professionals o Centre d'orientació sociolaboral o Tallers de capacitació professional o Tallers educatius i d'oci i temps lliure o Programa d'habilitats socials • Ocupació Recerca i consecució d'un treball remunerat. o Centre d'orientació sociolaboral o Servei de promoció d'alternatives laborals o Programa de recerca d'ocupació • Educativa i Cultural Consecució d'un nivell educatiu, cultural i lúdic suficient per a comprendre i participar en la vida social. o Tallers educatius, d'oci i temps lliure o Programa d'habilitats socials • Regularització jurídic-penal i jurídic-civil o Pisos de compliment de pena o Compliment alternatiu de condemna en els CAD i CAID o SAJIAD (Servei d'assessorament a jutges i informació i atenció al detingut drogodependent.) o Programes d'intervenció en centres penitenciaris • Intervenció comunitària o Coordinació, suport tècnic i col·laboració amb entitats públiques i amb la iniciativa social. Servei d'informació, orientació i assessorament directe i telefònic. Convenis i acords. o Potenciació dels serveis socials comunitaris. Formació i subvencions. Recursos de l'Agència Antigor • Centres d'Atenció Integral a drogodependents (CAID) • Centres de Dia amb Suport Residencial • Comunitats Terapèutiques • Unitat Experimental de Conductes Addictives
PROGRAMES: Programa de Cocaïna Programa de Patologia Dual Programa de Tuberculosi Programa d'Investigació • Unitats de desintoxicació Hospitalària:
Serveis Mòbils o Metabus • Equips multiprofesionals d'atenció a drogodependents en centres penitenciaris • Centres d'Emergència Social • Pisos de suport a la desintoxicació • Pisos de suport al tractament i la reinserció • Pisos de compliment de pena • Pis de autogestió • Centre d'Orientació sociolaboral • Tallers de capacitació professional • Tallers educatius, d'Oci i Temps Lliure • Servei d'Assessorament a Jutges i Informació i Atenció al Detingut Drogodependent (SAJIAD) • Servei 24 hores d'informació telefònica sobre drogues • Servei d'informació, orientació i assessorament directe i telefònic.

LEGISLACIÓ
El codi penal recull com causa d'exempció de responsabilitat criminal el fet de ser addicte o depenent d'una substància. La llei reconeix que el drogodependent és un malalt i que qui es droga sofreix un trastorn important de la conducta. Art. 20 DEL CODI PENAL Està exempt de responsabilitat criminal: El qual al temps de cometre una infracció penal es trobi en un estat d'intoxicació plena, sota la influència d'una síndrome d'abstinència, o estigui impedit per a comprendre la ilicitut d'un fet o actuar conforme a aquesta comprensió. Tot això, és clar, sempre que no s'hagi buscat a propòsit cometre el delicte. Existeix una relació molt estreta entre droga i delinqüència ja que aquestes provoquen desinhibició de la conducta. Sota els efectes de les drogues es perd el control de les emocions. Les drogues i els delictes mantenen una estreta relació a causa dels diners. Per això, es dóna el robatori, per a aconseguir els diners per a adquirir drogues. Els drogodependents necessiten de 60 a 300 euros al dia per a comprar heroïna o cocaïna. Alguns heroïnòmans o cocaïnòmans es prostitueixen o roben per a aconseguir diners per a la seva dosi diària. El mercat negre ven a preus desorbitats, substàncies que en realitat costen 100 vegades menys. El codi penal, en el seu Art. 20, preveu unes mesures de seguretat per a qui han incorregut en un delicte amb atenuant o exempció de responsabilitat a causa d'un trastorn psiquiàtric o un ús de drogues. Aquestes mesures substitueixen la pena de presó per un tractament obligatori, sigui de tipus psiquiàtric o de la pròpia drogodependència. Tot el relacionat amb els internaments psiquiàtrics no voluntaris està recollit en l'Art. 211 del codi penal. El drogodependent pot ser, a més, declarat incapacitat pel codi civil. El consum de totes les drogues en llocs públics, així com la tinença il·lícita, encara que no estigués destinada al tràfic, és una infracció greu per a la Llei sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana. Pot, per tal consideració, ser sancionat amb multa entre 300 i 30000 euros.
Cannabis: Els Tribunals de Justícia no consideren el cannabis dintre de les “drogues que causen greu dany a la salut”. Per tal motiu, la pena mínima per a qui ho conreïn, elaborin, trafiquin, promoguin, afavoreixin o facilitin el seu consum, o ho posseeixin amb tals fins, serà d'un a tres anys de presó, i la multa “ del tant al doble” del valor de la droga. Respecte a la conducció de vehicles a motor, el Codi Penal estableix una pena d'arrest de 8 a 12 caps de setmana o multa de 3 a 8 mesos, així com privació del dret a conduir de 1 a 4 anys, per a qui condueixi un vehicle a motor o ciclomotor sota la influència de qualsevol tipus de droga.
Cocaïna: Els Tribunals de Justícia consideren la cocaïna entre les drogues que causen greu dany a la salut. Per això, les conductes assenyalades al parlar del cannabis (cultiu, tràfic,...), estan penalitzades amb un mínim de 3 a 9 anys de presó i multa “del tant al triple” del valor de la droga. Unes altres (heroïna, anfetamines,..): Les altres drogues es penalitzen igual. Alcohol: Serà sancionat aquell que es negui a fer les proves de alcoholèmia, bé perquè es trobi conduint, bé perquè estigui implicat en un accident. També serà sancionat sempre que el seu grau de alcoholèmia es trobi per sobre del límit que se li permeti. Tabac: La Llei prohibeix fumar en: • Locals públics,d'escolars, de malalts, llocs habilitats lliures de fum amb darrera llei... • Hospitals • On hi hagi una dona embarassada • Sales de teatre i cinema • Ascensors
Legislació espanyola en matèria de drogues
La Delegació del Govern per al Pla Estatal sobre Drogues ha recopilat tota la normativa vigent sobre el mateix i a través de la seva pàgina web ofereix un compendi electrònic que es descriu com: una exhaustiva recopilació de la profusa i dispersa legislació espanyola sobre drogues, tenint en compte les diferents perspectives existents sobre aquest fenomen social amb l'objecte de satisfer l'àmplia demanda documental d'aquesta naturalesa que en els últims anys ha sorgit des de diferents àmbits, professionals o no, ja estiguin vinculats o no amb el món del Dret.
La normativa que es recull en aquest llibre electrònic, que segons la web s'actualitza periòdicament, constituïx el dret positiu sobre drogues vigent a Espanya. També incorpora un apartat de les legislacions de les nacions i/o Comunitats Autònomes en matèries directa o indirectament relacionades amb el fenomen de les drogues, altre apartat amb la legislació internacional i altre amb la legislació de la de la Unió Europea.
A les pròpies disposicions normatives s'afegeixen, a més, altres textos, que no tenen en si mateix valor normatiu (per exemple: plans, recomanacions, declaracions, etc.), però que no obstant això tenen influència en la política legislativa sobre la matèria. Per a concloure, la recopilació es completarà amb un últim apartat no normatiu, però que, pel seu interès per al coneixement de la forma en com és interpretat i aplicat el dret sobre drogues pels diferents operadors jurídics, ha de ser tingut en compte necessàriament. En aquest apartat es recull una àmplia recopilació de Circulars, Instruccions i Consultes de la Fiscalia General de l'Estat, així com d'aquells organismes de l'Administració General de l'Estat (Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, Direcció general de la Policia, Direcció general de Farmàcia i Productes Sanitaris, Direcció general d'Institucions Penitenciàries, Departament de Duanes i Impostos Especials -A.I.A.T.-) amb competències en la matèria.
Al seu torn aquest apartat es completa amb els informes parlamentaris de la Comissió Mixta Congrés-Senat per a l'Estudi del problema de la droga, donada l'especial influència que els treballs de la mateixa han vingut exercint en la política sobre drogues a l´Estat espanyol des de la seva constitució en la IV Legislatura. Anar al Ir al Llibre Electrònic sobre Legislació Espanyola .
Alguns enllaços útils a consultar dins la web del Ministeri de l´Interior (www.mir.es) :
- Decrets del Ministeri d´interior darrers anys sobre drogues
-Normativa estatal
-Observatori Espanyol sobre Drogues:
-Pla Estatal sobre Drogues (PNSD)
Darrers decrets sobre drogues en l´ambit social, entitats socials, en l´àmbit esportiu, substàncies quimiques, antidopatge, tabac..., en format .pdf adjunt ( en castellà) :

- Orden SCO/1932/2005, de 20 de junio, por la que se establecen las bases reguladoras de las convocatorias para la concesión de ayudas económicas a entidades privadas sin fines de lucro de ámbito estatal para la realización de programas en el ámbito de las drogodependencias.( formato PDF)
- Resolución de 7 de noviembre de 2005, de la Presidencia del Consejo Superior de Deportes, por la que se modifica la de 27 de diciembre de 2004, por la que se aprueba la lista de sustancias y métodos prohibidos en el deporte.(formato PDF)
- Resolución de 21 de diciembre de 2005, de la Presidencia del Consejo Superior de Deportes, por la que se aprueba la lista de sustancias y métodos prohibidos en el deporte.( formato PDF)
- Ley 28/2005, de 26 de diciembre, de medidas sanitarias frente al tabaquismo y reguladora de la venta, el suministro, el consumo y la publicidad de los productos del tabaco( formato PDF)
2004
- Orden SCO/127/2004, de 22 de enero, por la que se desarrollan los artículos 4 y 6 del Real Decreto 1079/2002, de 18 de octubre, por el que se regulan los contenidos máximos de nicotina, alquitrán y monóxido de carbono de los cigarrillos, el etiquetado de los productos de tabaco, así como las medidas relativas a ingredientes y denominaciones de los productos del tabaco.(formato PDF)
- Orden SCO/190/2004, de 28 de enero, por la que se establece la lista de plantas cuya venta al público queda prohibida o restringida por razón de su toxicidad.(formato PDF)
- Real Decreto 255/2004, de 13 de febrero, por el que se modifica el Real Decreto 1313/1997, de 1 de agosto, por el que se establece la composición y funciones de la Comisión Nacional Antidopaje.( formato PDF)
- Real Decreto 293/2004, de 20 de febrero, por el que se modifican los anexos I y III de la Ley 3/1996, de 10 de enero, sobre medidas de control de sustancias químicas catalogadas susceptibles de desvío para la fabricación ilícita de drogas.(formato PDF )
- Orden SCO/2359/2004, de 2 de julio, por la que se moficia el Anexo I del Real Decreto 2829/1997, de 6 de octubre, por el que se regulan las sustancias y productos psicotrópicos..( formato PDF)
- Resolución de 27 de diciembre de 2004, de la Presidencia del Consejo Superior de Deportes, por la que se aprueba la lista de sustancias y métodos prohibidos en el deporte.( formato PDF)
- Real Decreto 548/2003, de 9 de mayo, por el que se crea la Comisión Intersectorial de Dirección y el Comité Ejecutivo para el desarrollo del Plan nacional de prevención y control del tabaquismo 2003-2007( formato PDF)
- Ley 17/2003, de 29 de mayo, por la que se regula el Fondo de bienes decomisados por tráfico ilícito de drogas y otros delitos relacionados(formato PDF)
Real Decreto 998/2003, de 25 de julio, por el que se modifica el Real Decreto 1449/2000, de 28 de julio, por el que se modifica y desarrolla la estructura orgánica básica del Ministerio del Interior, y se crea el Consejo Asesor del Observatorio de Seguimiento de uso de las nuevas tecnologías por las organizaciones criminales de traficantes de drogas ilegales, de blanqueo de capitales procedentes de dicho tráfico ilegal y de otros delitos conexos.(formato PDF)
- Resolución de 10 de diciembre de 2003, de la Presidencia del Consejo Superior de Deportes, por la que se aprueba la lista de sustancias y grupos farmacológicos prohibidos y de métodos no reglamentarios de dopaje en el deporte(formato PDF)
- Orden SCO/3685/2003, de 22 de diciembre, por la que se incluye la sustancia amineptina en la Lista II del Anexo I del Real Decreto 2829/1977, de 6 de octubre, por el que se regulan las sustancias y productos psicotrópicos.(formato PDF)
- Orden SCO/469/2002, de 19 de febrero, por la que se incluyen determinados principios activos en el Anexo I del Real Decreto 2829/1997, de 6 de octubre, por el que se regulan las sustancias y productos psicotrópico.( formato PDF)
- Orden INT/2437/2002, de 4 de octubre, por la que se regula la composición y régimen de funcionamiento del Instituto Nacional de Investigación y Formación sobre Drogas( formato PDF)
- Real Decreto 1079/2002, de 18 de octubre, por el que se regulan los contenidos máximos de nicotina, alquitrán y monóxido de carbono de los cigarrillos, el etiquetado de los productos del tabaco, así como las medidas relativas a ingredientes y denominaciones de los productos del tabaco( formato PDF)
Resolución de 10 de diciembre de 2002, del Consejo Superior de Deportes, por la que se aprueba la lista de sustancias y grupos farmacológicos prohibidos y de métodos no reglamentarios de dopaje en el deportes( formato PDF)

Cap comentari: