Benestar Social i Família posa en marxa la prestació econòmica vinculada al pagament d'una plaça privada de residència en els centres acreditats

Els centres privats hauran d'estar acreditats i complir amb els estàndards de qualitat que fixa el Departament

Les persones amb dret a prestació de servei residencial que no disposin d’una plaça pública en el seu entorn territorial, rebran a partir d’ara una prestació econòmica perquè puguin pagar una plaça privada en un centre acreditat. Aquesta mesura l’ha aprovat el Departament de Benestar Social i Família, amb l’objectiu de facilitar l’accés a les residències de les persones que tenen reconegut aquest servei però que fins ara no podien accedir-hi per falta de places.

 

Per accedir els centres privats hauran de complir els paràmetres que fixa la disposició transitòria de la cartera de serveis socials. Aquesta disposició especifica que es consideraran acreditades:

 

• Les entitats inscrites al Registre d’entitats, serveis i establiments socials, si compleixen les clàusules administratives i les prescripcions tècniques per contractar amb la Generalitat. Aquestes clàusules i prescripcions estableixen les garanties de qualitat del servei i es poden consultar al web del Departament de Benestar Social i Família.

• Les entitats col·laboradores de les prestacions de determinats serveis a l’empara de les ordres dictades pel departament competent en matèria de serveis socials

Els centres privats que vulguin sol·licitar l’autorització per atendre persones amb dret a prestació econòmica vinculada al servei de residència hauran de presentar la seva sol·licitud als serveis territorials corresponents del Departament de Benestar Social i Família. El compliment de les condicions el verificarà el servei d’inspecció del Departament.

 

 FONT:

Departament/s

Benestar Social i Família

 

Manifest del 6è Congrés Nacional de la Gent Gran de Catalunya

Reunits en el Citilab de Cornellà de Llobregat el dia 7 d’octubre de 2010, i com a resum dels textos i aportacions aprovades en les tres ponències,

DECLAREM:

• Que aquest 6è Congrés s’ha celebrat sota els signes de la participació i el consens de les persones grans del nostre país, tant en l’elaboració del primer text de ponències, que ha comptat amb la participació del Consell de la Gent Gran de Catalunya i dels seus experts i expertes, com en la revisió que s’ha realitzat mitjançant els següents espais de participació:
• 27 sessions territorials
• 14 tallers en casals de gent gran
• Sessions en diferents consells de participació
• Sessions a diferents punts de la xarxa TIC.
• Bústia ciutadana per a les aportacions de caire individual

Posteriorment a aquesta fase, els delegats i delegades escollits han realitzat un total de 469 esmenes per acabar de definir les seves idees i aportacions.

• Que el 6è Congrés Nacional de la Gent Gran reclama el dret de tothom a exercir la ciutadania i també el reivindica, és clar, per a totes les persones grans. Tal com diu l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006, en el capítol I, article 18: “les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat”.

D’altra banda, el text estatutari proclama que “els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural. També han de procurar la plena integració de les persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional.”

• Que les persones del Consell de la Gent Gran de Catalunya, òrgan consultiu de participació de les persones grans del nostre país, fent-nos ressò del que creiem que és el sentir dels delegats i delegades d’aquest 6è Congrés i també de les persones grans que no hi han assistit, volem dir que ens sentim compromesos en la construcció d’un futur que també considerem nostre. I el volem viure de manera digna i responsable, amb el ple exercici dels nostres drets i deures.

En base a tot el que exposem, les persones assistents al 6è Congrés Nacional de la Gent Gran, dipositàries de la veu de totes les persones grans de Catalunya,

MANIFESTEM:

• Que l’envelliment és un procés, no un estat, que té lloc al llarg de tota la vida. Aquesta realitat s’ha de tenir en compte a l’hora de dissenyar i desenvolupar polítiques d’envelliment actiu.
• Que les persones grans no podem ser només objecte de gestió assistencial, sinó que hem de ser subjectes i protagonistes en la vida social, cultural, econòmica i política, en la qual hem de trobar el nostre benestar i ens hi hem de trobar bé.
• Que l’objectiu principal a aconseguir per a la gent gran és un benestar lligat al màxim d’autonomia personal i al mínim possible de dependència, un benestar que no s’ha de refiar del proteccionisme, sinó que ha de fomentar la participació activa en la xarxa ciutadana de drets i deures.
• Que demanem més i millor representació de la gent gran a la vida política en tots els àmbits territorials, que permeti una participació més activa en el desenvolupament del nostre país.
• Que reclamem una major i millor visibilitat de la gent gran de Catalunya als mitjans de comunicació, amb un tractament respectuós i realista de les diverses situacions en què es troba, sense marginalitats ni singularitats que afavoreixin estereotips que malmetin la visió que la societat té de les persones grans.
• Que cal promocionar i impulsar una formació continuada i permanent de la gent gran més enllà de la vida laboral, fomentant, entre d’altres, la formació professional, els cursos universitaris i les noves tecnologies, posant-les a l’abast tant de la gent gran nascuda aquí com de la nouvinguda.
• Que reclamem un major poder de decisió i gestió entorn els serveis i activitats dirigides a la gent gran, que permeti la nostra implicació en llurs dissenys i en llurs desenvolupaments, per tal d’adaptar-les el màxim possible a les nostres necessitats i expectatives, però també per tal de fomentar la nostra pròpia autonomia i activitat.
• Que ha de ser prioritària la intensificació de les polítiques concretes d’assistència a l’envelliment, als casos de malalts més desvalguts i de persones discapacitades i/o incapacitades.
• Que reclamem al nostre govern una llei de drets i garanties de la dignitat de les persones en el procés de la mort, fent prevaldre la voluntat de les persones a l’hora de decidir les condicions de la seva mort digna, i que es difongui la normativa de “voluntats mèdiques anticipades”.
• Que reclamem que l’economia estigui al servei de les persones, dotant dels recursos econòmics suficients per al desenvolupament equilibrat territorialment de la Llei de Serveis Socials, aplicant els mecanismes necessaris per abordar seriosament les situacions de pobresa i marginació social, facilitant el coneixement i utilització de la cartera de serveis a totes les persones i analitzant sistemes de finançament efectius.
• Que reclamem la dotació dels recursos econòmics suficients per al bon desenvolupament de l’anomenada Llei de la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, prioritzant la dotació de serveis per damunt les dotacions econòmiques, agilitzant aquesta dotació i fomentant la professionalització, un salari adient i la valoració social dels cuidadors i cuidadores.
• Que defensem el nostre sistema públic de pensions i de repartiment de la Seguretat Social, i per això exigim que se’ns millori el sistema i se’ns garanteixi la seva viabilitat futura, fomentant la cotització de tothom i augmentant significativament aquelles pensions que es troben per sota el llindar de la pobresa
• Que demanem la revisió i/o derogació de les reformes que contemplen la congelació, a partir de l’1-1-2011, de les pensions superiors a les mínimes.
• Que demanem als nostres governs mesures adequades per regular els mercats financers, així com la creació d’un impost en la transacció d’operacions financeres, impulsar l’eliminació dels paradisos fiscals, una lluita decidida contra el frau fiscal i una revisió de la fiscalitat de les SICAV ( societats d’inversió en capital variable)..
• Que exigim un finançament suficient per al nostre sistema sanitari, tenint en compte el nombre real de persones que tenen dret a Catalunya a prestació sanitària. Però, no només cal garantir la dotació econòmica suficient, sinó també una atenció sanitària ràpida, àgil, respectuosa, professional i especialitzada, que tingui en compte les particularitats de la gent gran.

• Que cal elaborar polítiques socials d’habitatges dirigides a la gent gran, que tinguin en compte la seva situació econòmica i les seves necessitats quant a accessibilitat i adaptació dels habitatges.
• Que reclamem una major promoció i foment del transport públic, dotant d’una xarxa que tingui en compte l’equilibri territorial, que estigui adaptada a les necessitats de la gent gran i les persones discapacitades i que sigui accessible econòmicament.
• Que exigim la posada en funcionament del marc normatiu que doti dels instruments adequats per donar resposta als maltractaments a la gent gran i la provisió dels serveis necessaris per poder respondre de forma adequada i immediata a aquestes situacions i, en la mesura que es pugui, prevenir el problema. Però també animem a tota la gent gran a denunciar qualsevol cas de maltractament que pateixin o detectin en terceres persones, per facilitar la detecció i la disminució d’aquestes situacions.
• Que cal garantir que els processos d’incapacitació assoleixin l’objectiu de protegir els drets i la guarda de les persones afectades i dels seus béns, dotant dels recursos suficients i adaptats per fer-ne la valoració, donant caràcter d’urgència als processos judicials i aplicant–hi mesures de control i seguiment.
• Que cal fomentar i facilitar un envelliment actiu de la gent gran, que integri els conceptes de prevenció i hàbits saludables en el dia a dia, dotant dels equipaments, espais i serveis necessaris i adequats per permetre una participació adaptada a la nostra edat i estat de salut.

Finalment,

• Tots els delegats i delegades ens felicitem per la gran participació que hi ha hagut en aquest 6è Congrés Nacional de la Gent Gran, pel consens i la qualitat de les conclusions i acords a què hem arribat, i ens encoratgem a continuar treballant per tenir un millor futur.
• Demanem que el Consell de la Gent Gran de Catalunya, com òrgan consultiu i de participació, segueixi fent el seguiment acurat del grau d’assoliment dels acords que s’han pres en aquest congrés.
• Al Govern de la Generalitat de Catalunya li reclamem l’impuls i el fer realitat els acords d’aquest 6è Congrés.

Acció Social posa en marxa un model experimental d'atenció a persones afectades per l'Alzheimer en quatre centres diürns de gent gran

Un cop avaluat el funcionament s'incorporarà com a servei garantit a la cartera de serveis socials el 2012

Quatre centres de dia de la xarxa pública posaran en marxa el mes de novembre de manera experimental un nou model d’atenció específica per a les persones malaltes d’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives. L’experiència permetrà avaluar el funcionament del protocol per incorporar-lo com a servei garantit a la Cartera de Serveis Socials el 2012 i estendre’l d’aquesta manera a tots els centres diürns per a gent gran de la xarxa pública.

 

El nou model d’atenció l’ha impulsat Acció Social i recull tota l’experiència en el tractament assistencial a les persones malaltes d’Alzheimer que durant anys han desenvolupat les associacions de familiars i les entitats especialitzades. Amb el nou model es compleix amb una vella reivindicació dels familiars i les entitats especialitzades en aquestes demències.

 

Els centres de dia que participaran d’aquesta experiència pilot són el de l’Associació de Familiars de Malats d’Alzheimer, el de Sant Antoni (tots dos a Barcelona), un altre al barri d’Horta de Barcelona, i un quart equipament del qual encara no s’ha decidit la ubicació.

Un nou model que personalitza l’atenció

 

El nou sistema d’atenció personalitza el suport a les persones malaltes d’Alzheimer i potencia la col·laboració i el suport amb la família de la persona malalta així com amb la persona que en té cura.

 

• Personalitzar el suport

 

El nou model singularitzarà al màxim l’atenció a les persones amb Alzheimer ja que els símptomes de la demència són i tenen un impacte divers en cada persona. No requereix la mateixa atenció qui es troba en la fase inicial de la malaltia que qui es troba en fase moderada o avançada. Per això, les activitats tindran en compte les característiques i la situació de l’usuari (àrees conservades, grau de deteriorament cognitiu, etc) centrant-se en les seves capacitats i habilitats, preferències i necessitats

 

 

Per exemple, les teràpies com els tallers de memòria treballaran específicament allò que és més conegut i familiar a la persona, ja que serà més fàcil que reconegui aquesta experiència. Sí una persona ha treballat amb un sector determinat, li serà més fàcil reconèixer el vocabulari, el llenguatge i les accions relacionades amb aquest sector que no pas amb un altre.

 

El model també especifica que s’incrementaran els serveis especialitzats per a aquestes persones com els tallers l’estimulació cognitiva, sensorial o musicoteràpia. L’entorn físic dels centres de dia també s’adaptarà a les necessitats de les persones afectades d’Alzheimer amb, entre d’altres, l’ús de colors que identifiquin els espais o la necessitat d’utilitzar codis específics de seguretat per poder obrir les portes i sortir del recinte.

 

• Col·laboració integral

 

Tenir cura d’una persona malalta d’Alzheimer o altres demències pot generar problemes de salut (físics o psíquics) i suposar una situació de risc per a la família. Per evitar aquest impacte, el nou model ofereix una atenció professional integral a les famílies a través de tallers i entrevistes on se’ls informarà i educarà sobre la malaltia i el seu desenvolupament.

 

En aquestes trobades setmanals s’informarà de l’evolució de la persona afectada, s’assessorarà la família sobre com atendre-la i se’ls donaran recursos per prevenir l’estrès i l’esgotament emocional que pot suposar la convivència. També es fomentarà la creació de grups d’ajuda mútua.

 

Més d’un centenar de places diürnes específiques creades aquest any

 

Es calcula que a Catalunya aproximadament unes 80.000 persones pateixen Alzheimer. Es preveu, a més, que el nombre d’afectats es pugui duplicar en 10 anys a causa de l’envelliment progressiu de la població. Actualment hi ha registrades 325 places públiques específiques en centres d’atenció diürna per a persones afectades per l’Alzheimer o altres malalties neurodegeneratives. El 40% d’aquestes noves places, més d’un centenar, s’han creat aquest any.

 

Precisament, la xarxa residencial i diürna pública ja acull un nombrós percentatge de persones afectades per l’Alzheimer. Es calcula que el 70% dels usuaris i usuàries de les residències i centres de dia d’Acció Social i Ciutadania ha desenvolupat algun tipus de demència. Actualment, el Departament té unes 31.800 places residencials i gairebé 7.000 més de centre de dia.

 

FONT:  Departament/s

Acció Social i Ciutadania

 

Prop del 60% de les places residencials són públiques, mentre que a l'inici de la legislatura només ho era el 42%

Al llarg d'aquesta legislatura, el Departament d'Acció Social ha millorat la qualitat assistencial a la gent gran

Carme Capdevila, consellera d'Acció Social i Ciutadania, i Carolina Homar, directora de l'ICASS, en l'acte de presentació

Actualment a Catalunya hi ha unes 53.500 places residencials de les quals 31.200 (el 58%) són amb finançament públic. A l’inici de la legislatura, al 2006, el percentatge de places públiques era només del 42% (25.300). Això significa un increment d’un 16% de places públiques en aquests darrers quatre anys. Per tant, s’han creat en aquests 4 anys 5.900 noves places públiques i el parc públic ja és més de la meitat del total. Així ho ha anunciat la consellera Carme Capdevila, en el balanç d’atenció a la gent gran que ha presentat avui, juntament amb la directora de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, Carolina Homar.

A Catalunya hi ha 1.008 establiments residencials per a gent gran registrats. D’aquests, gairebé el 70% rep finançament públic. La resta són centres exclusivament privats.

 

La consellera d’Acció Social i Ciutadania ha destacat les inversions que, per valor de 31 milions d’euros, ha fet el Departament per millorar les condicions estructurals dels centres assistencials per a gent gran. A més, la inversió en equipaments propis de gent gran ha estat de 121,5 milions d’euros, en aquesta legislatura.

Durant aquest mandat s’ha millorat el model assistencial i s’ha actualitzat i incrementat el pagament de mòduls.

 

El Departament ha incrementat durant aquesta legislatura en 291,54 euros (un 26,7%) el preu que paga per cada plaça residencial de gent gran concertada. En els darrers 7 anys, el total d’increment ha estat de 477,44 euros que representa un augment del 34%, 12 punts per sobre del creixement que ha experimentat l’IPC el mateix període.

 

Amb aquest creixement, la tarifa que paga el Departament per cada plaça pública se situa en una mitjana de 1.700 euros, amb un màxim d’uns 1.900 euros mensuals.

 

Els imports han quedat fixats després de la darrera actualització de tarifes aprovada per Acció Social i Ciutadania. S’incrementa en un 4% el finançament de les places que s’adaptin als requisits de concertació i 0,8% per a la resta. Aquests requisits fan referència a la millora de la qualitat assistencial que comporta, entre altres, millores en sou, formació i horaris del personal treballador, presentació d’un balanç anual de qualitat assistencial, etc.

 

Pel que fa als centres de dia, des del 2006 al 2009 l’increment ha estat del 23% i amb el nou model d’atenció diürna l’actualització de les tarifes serà fins a un 12%, fins arribar uns 30 euros per persona i dia.

 

En el cas de les places que compleixin els nous requisits de concertació, el Departament estableix un màxim de 1.928,75 euros. Per a totes aquelles que encara no s’hagin adaptat o bé siguin places col·laboradores, el preu màxim que es paga és de 1.869,4 euros.

 

Paral·lelament, en les properes setmanes el Departament obrirà el procés perquè les aproximadament 14.000 places residencials que actualment tenen la consideració de col·laboradores passin a ser concertades. El concert d’aquestes places garanteix una major seguretat i estabilitat financera ja que les empreses cobren independentment de que estiguin ocupades o no. Això no passa en el cas de les places col·laboradores.

 

 

Nou model d’atenció diürna

 

Respecte a l’atenció diürna de la gent gran, el 2006 hi havia 5.116 places de centre de dia amb finançament públic i al 2009 les places eren 6.005, que significa un increment de disponibilitat del 17,3%.

 

Però més enllà de l’increment de places, s’ha començat a implantar el nou model d’atenció a la gent gran en els centres de dia, basat en la flexibilitat i en una gestió més fluida i adaptable.

 

El nou model d’atenció en els centres de dia s’ha dissenyat tenint en compte el nou perfil dels usuaris que, si fins fa poc presentaven un lleuger grau de dependència, actualment molts ja tenen una alta dependència.

 

La flexibilitat del model té a veure amb l’horari i temps d’atenció a les persones, reconeix la compatibilitat amb altres serveis, segueix el Pla Individual d’Atenció i fomenta la participació activa tant de l’usuari com de la seva família. Per tant, es treballa per necessitats individuals ajustades a les característiques úniques de les persones.

 

El centre d’atenció diürna per a gent gran és un servei de proximitat en l’entorn del domicili de la persona gran i que dona atenció i assistència a persones amb dependència que viuen al seu domicili amb els suport de la família i/o altres serveis socials complementaris. Però el centre de dia també és un servei obert a la comunitat, que facilita i promou les relacions amb l’entorn i que pot oferir serveis oberts addicionals i complementaris.

 

Escala Gencat de qualitat de vida

 

És un barem que el Departament d’Acció Social aplica de manera experimental en uns 400 centres, i es tracta d’una iniciativa pionera a tot l’Estat.

 

Aquest barem permet mesurar la qualitat de vida de la gent gran que viu als centres i es basa en el model desenvolupat per  Robert L. Schalock i Miguel A. Verdugo. Aquest model estableix vuit factors que conformen la sensació de benestar: benestar emocional, relacions interpersonals, benestar material, desenvolupament personal, benestar físic, autodeterminació, inclusió social i drets. A través de les puntuacions de l’escala, es pot obtenir una visió global de la qualitat de vida de qualsevol persona usuària dels serveis socials

 

Aquesta avaluació permet identificar els punts forts i les àrees de millora de cada una de les persones usuàries, amb la qual cosa l’Escala Gencat esdevé una eina molt útil per a la planificació de l’atenció de la persona, i per tant, un recurs molt potent per a l’elaboració del Pla d’Atenció Individual de cada una de les persones usuàries dels serveis socials. Però també serveix de guia per  millorar la qualitat del servei a les persones, incorporant un estil de gestió en contínua evolució i millora.

 

FONT:  GENCAT

6è. Congrés Nacional de la Gent Gran

El Congrés Nacional de la Gent Gran, que convoquen cada quatre anys el Departament d'Acció Social i Ciutadania i el Consell de la Gent Gran de Catalunya (CGGCat), aplega representants de les persones grans de Catalunya i d'associacions, així com persones expertes i professionals que durant diverses jornades de treball reflexionen sobre la realitat que viu la gent gran al nostre país i tracten els principals temes que els afecten. 

El Departament d'Acció Social i Ciutadania ha decidit desenvolupar aquesta sisena edició del Congrés a través d'un procés participatiu amb la col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana, amb l'objectiu d'incorporar-hi el màxim de visions de la gent gran i d'acostar el Congrés al territori.

El procés ha comptat amb la participació de més de 1.300 persones grans que han pogut debatre al voltant de les tres ponències escollides per a aquest 6è Congrés: participació de la gent gran, pobresa i exclusió socials i polítiques d'envelliment actiu. Per consultar l'informe global de resultats del procés, feu clic aquí.

Acció Social aprova un protocol per lluitar contra els maltractaments a la gent gran

Per primer cop s'estableix un mètode comú i criteris d'actuació als professionals per abordar aquest fenomen

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i la secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Carme Porta, han presentat avui un protocol d’àmbit nacional per lluitar contra els maltractaments a la gent gran.

 

Per primer cop hi ha un protocol que estableix els criteris d’actuació i un mètode comú als i les professionals per abordar aquest fenomen. Fins al dia d’avui, les institucions sanitàries, judicials, residencials, policials i socials també actuaven però sense cap protocol.

 

Aquest document recull dades estadístiques sobre maltractaments, extrets d’informes publicats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), unes estadístiques que apunten que la taxa de maltractaments vers la gent gran podria arribar fins al 35%. La mateixa OMS, però, posa de manifest la dificultat de quantificar aquestes dades i assegura que poden ser només la punta d’un iceberg, ja que es considera que el 80% de les situacions de maltractaments no són denunciades.

Tipus de maltractaments

El protocol defineix els maltractaments i marca els diferents tipus. D’aquesta manera, es considera que el maltractament vers les persones grans és una acció o una falta d’una resposta adequada que causa dany o angoixa a una persona gran i que té lloc dins de qualsevol relació on hi ha una expectativa de confiança. Així mateix, el protocol marca els diferents tipus de maltractament, que poden consistir en accions violentes o conductes passives:

• Violència física. Són aquelles accions que produeixen un dany o una lesió física de forma intencional

• Violència psicològica. Es tracta d’aquelles accions que poden causar de forma intencionada angoixa, patiment, pena, por, estrès o sentiments d’indignitat mitjançant actes tant verbals com no verbals

• Violència sexual. Contacte o comportament de caràcter sexual en el qual la persona gran no hagi donat el seu consentiment o no sigui capaç de donar-lo

• Violència econòmica. Robatori o ús il·legal, no autoritzat o inadequat, dels fons o les propietats d’una persona gran, causant un perjudici per a la persona gran o un benefici per a una altra persona

• Negligència. Acte d’omissió intencional o no intencional, una manca en l’acompliment de les necessitats vitals d’una persona gran per part de la persona encarregada de la seva cura. Per exemple, un acte de negligència seria el cas d’una persona gran que es troba malalta i la persona cuidadora, tot i ser-ne conscient, no acudeix a visitar-la durant uns dies

• Altres. A banda dels anteriors, hi ha altres formes de maltractament, com l’obstinació diagnòstica o l’obstinació terapèutica, que consisteixen en aferrissar-se a fer noves proves per ampliar el diagnòstic d’una malaltia o utilitzar mitjans desproporcionats per allargar la vida d’un pacient, sense tenir en compte el dany que això pot provocar a la persona gran

 

El protocol marc també distingeix entre els escenaris on pot tenir lloc el maltractament: l’àmbit domèstic, que té lloc al domicili de la persona gran; l’àmbit institucional, que pot tenir lloc en establiments que ofereixen serveis sanitaris, sociosanitaris o socials, i l’àmbit estructural o social, que són situacions que afecten a diferents administracions o estructures socials que provoquen una discriminació de la persona gran.

 

Model d’intervenció en cas de maltractaments

Per abordar de forma coordinada una situació de maltractaments, el protocol estableix tres fases: prevenció, detecció i atenció i recuperació.

 

A la fase de prevenció, s’hi inclouen totes aquelles accions encaminades a reduir els factors de risc, com per exemple sensibilitzar a professionals i a la ciutadania en general, formar a les persones cuidadores, minimitzar les situacions de dependència i aïllament social que puguin viure persones grans, etc. Però per prevenir els maltractaments també es poden utilitzar recursos legals com conviure amb una família d’acollida o compartir l’habitatge amb una altra persona gran a través del servei de convivència d’ajuda mútua. També hi ha casos en què un jutge pot dictaminar la incapacitació d’una persona i nomenar un tutor legal proper, per aquelles persones que no poden autogovernar-se ni prendre decisions sobre la seva pròpia vida.

 

La detecció de possibles situacions de maltractament pot donar-se de diferents formes: a través de la mateixa persona gran, d’algú de la seva família o del seu entorn proper o de part de qualsevol professional que identifiqui algun indicador de patir maltractaments. La denúncia es pot dur a terme tant als recursos de seguretat, com als socials o als sanitaris, on es comprovarà si hi ha hagut maltractaments a través d’una exploració completa de la persona gran i de la seva situació personal. Si els maltractaments es confirmen, cal determinar el risc que corre aquella persona.

 

Finalment, en la fase d’atenció i recuperació, cal posar-se en contacte amb membres de la família de la persona gran o del seu entorn proper, així com els equips professionals perquè facin una valoració més àmplia de la situació que ha comportat els maltractaments. D’altra banda, un cop es detecta el maltractament s’ha de comunicar al Jutjat de Guàrdia i a Fiscalia.

 

Hi ha casos en què el maltractament a una persona gran es tracta d’una situació de violència masclista. En aquests casos, només cal activar el circuit per a l’abordatge d’aquesta situació que ja està desplegat per tot el país.

 

Aquest protocol ha estat impulsat pel Departament d’Acció Social i ha comptat amb la participació de la resta de departaments del Govern, representats a la Comissió interdepartamental de suport a les famílies.

 

FONT: Departament/s

Acció Social i Ciutadania

Sabadell acull una de les sessions participatives del 6è Congrés de la Gent Gran de Catalunya

Sabadell acull una de les sessions participatives del 6è Congrés de la Gent Gran de Catalunya

La secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Carme Porta, ha presidit aquesta sessió participativa

Sabadell ha acollit aquest matí una de les 26 sessions territorials del 6è Congrés de la Gent Gran de Catalunya. La secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Carme Porta, acompanyada del director general de Participació Ciutadana del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Marc Rius, i del director dels Serveis Territorials del Departament de Governació i Administracions Públiques a Barcelona, Joan Rabasseda, ha presidit aquesta sessió participativa. 

 

El 6è Congrés de la Gent Gran de Catalunya culminarà a la tardor, en un acte de cloenda amb 300 delegades i delegats que aprovaran tres ponències, unes conclusions i un manifest. Aquest procés se celebrarà de forma descentralitzada en 45 sessions, entre tallers sectorials i sessions territorials. L’objectiu és recollir les aportacions de cada territori i promoure la comunicació entre les persones participants.

 

A la sessió que s’ha celebrat avui al Casal de Gent Gran Sabadell-Creu Alta hi han assistit representants del consells consultius comarcals de la gent gran i de les entitats relacionades amb aquest col·lectiu. En tot el procés, es preveu que hi participin més de 2.000 persones d’arreu de Catalunya.

 

Envelliment actiu i participació de gent gran

 

En la jornada, s’han presentat les tres ponències elaborades pel Consell de la Gent Gran de Catalunya amb motiu del Congrés on es tracten temes com l’envelliment actiu i la participació de les persones grans. Proposen la creació d’una direcció general de la Gent Gran que promogui la participació a tots els nivells i es demana als principals municipis una regidoria de la gent gran, tal com molts ja tenen per la Joventut. També demanen als partits polítics que incorporin a més persones grans a les llistes electorals, tant de les eleccions al Parlament, com a les municipals i a les generals.

 

Una de les ponències també demana als mitjans de comunicació un canvi en la seva manera d’enfocar la vida de la gent gran, que generalment és ignorada o recollida a través de notícies curioses, marginals o tràgiques. Volen que els mitjans no els marginin ni singularitzin, sinó que convidin la gent gran a participar en col·loquis, tertúlies i comentaris, tal com fan amb la resta de la ciutadania.

 

El Departament d’Acció Social i Ciutadania, juntament amb el Consell de la Gent Gran de Catalunya, s’encarrega de l’organització del 6è Congrés de la Gent Gran de Catalunya, un procés en el qual també hi participen el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, a través de la Direcció General de Participació Ciutadana, i el Departament de Governació i Administracions Públiques, a través de la Secretaria d’Acció Ciutadana.

 

Un casal amb més de 3.700 usuaris

 

El Casal de Sabadell Creu Alta forma part de la Xarxa d’Equipaments Cívics de Catalunya, la Xecat, que té per finalitat millorar la qualitat dels serveis i donar resposta a les necessitats dels conjunt de la població. La Xecat compta amb 237 equipaments cívics que donen servei a les entitats i a la societat civil arreu del territori. En concret disposa de 101 casals de la gent gran, 34 centres cívics, 13 cases del mar, 15 hotels d’entitats, 6 ludoteques i 67 oficines d’Atenció Ciutadana. A Sabadell, aquesta xarxa compta amb 6 casals de Gent Gran, 3 Oficines d’Acció Ciutadana, 2 Centres Cívics i 1 Hotel d’Entitats.

 

Aquest equipament de Sabadell dóna servei a més de 3.700 usuaris i és un dels més actius de la ciutat. Hi ha programades diverses activitats com gimnàstica, havaneres, tall i confecció, taller de decoració i pintura, cant coral, ioga, taller de ceràmica, taller de fang, i taller de vestits de paper.

 

FONT: Departament/s

Acció Social i Ciutadania

La majoria d'atencions telefòniques a l'Oficina de Defensa de la Gent Gran són per maltractaments

La majoria d'atencions telefòniques a l'Oficina de Defensa de la Gent Gran són per maltractaments
Durant la celebració del 5è Ple de l'Experiència, organitzat el 5 d'octubre pel Departament d'Acció Social i Ciutadania i el Consell de la Gent Gran, en col·laboració amb el Parlament, la consellera Capdevila va fer balanç de les polítiques dutes a terme pel Govern en matèria de gent gran. La consellera va destacar la utilitat de l'Oficina per a la promoció dels Drets i la Defensa de la Gent Gran (ODG), un servei d'atenció telefònica que l'any passat va atendre moltes trucades sobre diversos temes. Els més recurrents van ser els maltractaments, les sol·licituds d'ajudes i les restriccions de visites entre avis i néts i a les residències.
Carme Capdevila va anunciar que la majoria de trucades rebudes a l'ODG han estat per assumptes de maltractaments, ja sigui per qüestió de negligència o abandonament de familiars molt propers o per espoli econòmic, en molts casos duts a terme pels propis fills o filles. La Consellera va condemnar aquests "abusos" i va considerar que aquestes conductes són una autèntica xacra que, conjuntament amb el risc de pobresa i d'exclusió social que pateix aquest col·lectiu, cal combatre amb totes les energies. Va afirmar que "és intolerable que actes d'aquests passin en un país avançat i cohesionat" i va destacar que cal continuar creant els Protocols de maltractaments a la gent gran perquè són "una eina bàsica per a detectar i impedir aquests tipus de conducta".
Relació de trucades per tipologia:
Assumptes
Percentatge
Maltractaments
28,00%
Sol·licitud d'ajudes
22,00%
Restriccions de visites entre avis-néts i a residències
13,60%
Habitatge
13,60%
Assessorament jurídic
5,5%
Sol·licitud de vivenda assistida a gent gran
4,00%
Altres
13,30%

FONT: DIXIT