La incidència més gran és entre els menors de 16 anys, amb un 28,8% de risc, segons el darrer informe de l'Idescat
Pobresa Divendres, 31 de juliol de 2015, a les 15:30 h
La pobresa segueix creixent a Catalunya. Així ho constata l'enquestapublicada ahir per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), de la qual es desprèn que el 20,9% de la població catalana viu per sobta del llindar de risc de pobresa, un increment d'1,1 punts respecte el 2013.
L'any 2008, quan va esclatar la crisi, aquest risc se situava en el 16,6% de la població i, des de llavors, el percentatge no ha fet més que augmentar. La taxa catalana és inferior a la mitjana espanyola, que és del 22,2%, però superior a la de la Unió Europea dels 28, que el 2013 era del 16,6%.
Segons l'Idescat, el risc de pobresa té major incidència entre els menors de 16 anys (28,8%), fet que suposa increment d'1,5 punts respecte de l'any anterior. El col·lectiu que ha patit un augment més significatiu del risc, però, ha estat el de majors de 65 anys, que passa del 12,4% al 14,4% al 2014.
El risc de pobresa, en funció de la composició de la llar, té més incidència en les famílies amb fills dependents -amb una taxa del 27%- i en les famílies monoparentals amb un o més fills dependents, en les quals la taxa s'eleva fins el 42,4%.
Llindar mínim d'ingressos
Aquest risc es calcula en funció del llindar mínim d'ingressos anuals, que l'any 2014 va situar-se en 9.767 euros nets anuals per a les llars d'una persona i en 20.512 euros per a una llar formada per dos adults i dos nens. D'acord amb les dades de l'informe de l'Idescat, a Catalunya una de cada cinc famílies es troba sota aquests ingressos.
Les ajudes del sistema de protecció social esdevenen claus en aquests casos, ja que redueixen el risc de pobresa significativament: abans de percebre-les, la pobresa afecta al 46,4% de la població. Cal tenir present que un 67% de les llars catalanes van rebre el 2014 prestacions. Les més concurrents són les de vellesa i supervivència, que van arribar a més d'1.073.000 llars.
El risc de pobresa o exclusió social comptabilitzada amb la taxa Arope, que mesura altres indicadors i carències a més de la monetària, es va situar a Catalunya el 2014 en el 26% de la població, 1,7 punts per damunt de l'any anterior (24,3%) i per sota del nivell d'Espanya, que és del 29,2%.
La taxa Arope complementa l'indicador de risc de pobresa i té en compte, a més de la renda, el nombre de persones que viuen en llars amb intensitat de feina molt baixa i el nombre de persones amb privació material severa.
Les principals privacions dels catalans
Durant el 2014, la principal privació material manifestada per la població catalana va ser la de no poder fer, com a mínim, una setmana de vacances l'any - una situació que afecta al 42,6% del total de la població, tot i que ha disminuït respecte de l'any anterior.
La següent privació més freqüent, amb un 41,1%, és la de no poder fer front a despeses imprevistes, que augmenta 1,1 punts, seguida amb un 9,9% del retard en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal, percentatge que es manté respecte a l'any
Segons l'Idescat, el risc de pobresa té major incidència entre els menors de 16 anys (28,8%), fet que suposa increment d'1,5 punts respecte de l'any anterior. El col·lectiu que ha patit un augment més significatiu del risc, però, ha estat el de majors de 65 anys, que passa del 12,4% al 14,4% al 2014.
El risc de pobresa, en funció de la composició de la llar, té més incidència en les famílies amb fills dependents -amb una taxa del 27%- i en les famílies monoparentals amb un o més fills dependents, en les quals la taxa s'eleva fins el 42,4%.
Llindar mínim d'ingressos
Aquest risc es calcula en funció del llindar mínim d'ingressos anuals, que l'any 2014 va situar-se en 9.767 euros nets anuals per a les llars d'una persona i en 20.512 euros per a una llar formada per dos adults i dos nens. D'acord amb les dades de l'informe de l'Idescat, a Catalunya una de cada cinc famílies es troba sota aquests ingressos.
Les ajudes del sistema de protecció social esdevenen claus en aquests casos, ja que redueixen el risc de pobresa significativament: abans de percebre-les, la pobresa afecta al 46,4% de la població. Cal tenir present que un 67% de les llars catalanes van rebre el 2014 prestacions. Les més concurrents són les de vellesa i supervivència, que van arribar a més d'1.073.000 llars.
El risc de pobresa o exclusió social comptabilitzada amb la taxa Arope, que mesura altres indicadors i carències a més de la monetària, es va situar a Catalunya el 2014 en el 26% de la població, 1,7 punts per damunt de l'any anterior (24,3%) i per sota del nivell d'Espanya, que és del 29,2%.
La taxa Arope complementa l'indicador de risc de pobresa i té en compte, a més de la renda, el nombre de persones que viuen en llars amb intensitat de feina molt baixa i el nombre de persones amb privació material severa.
Les principals privacions dels catalans
Durant el 2014, la principal privació material manifestada per la població catalana va ser la de no poder fer, com a mínim, una setmana de vacances l'any - una situació que afecta al 42,6% del total de la població, tot i que ha disminuït respecte de l'any anterior.
La següent privació més freqüent, amb un 41,1%, és la de no poder fer front a despeses imprevistes, que augmenta 1,1 punts, seguida amb un 9,9% del retard en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal, percentatge que es manté respecte a l'any
FONT: SOCIAL.CAT
Entrades
