divendres, 6 de febrer de 2009

Acció Social i la Creu Roja implanten un localitzador de persones malaltes d’Alzheimer

El Departament d’Acció Social i Ciutadania i la Creu Roja implantaran aquest any conjuntament un servei de localització de persones que pateixen malalties degeneratives cognitives com ara l’Alzheimer. Així ho recull el conveni que aquest matí han firmat la consellera Carme Capdevila, el president de la Creu Roja a Catalunya, Josep Marquès, i la presidenta de la Federació d’Associacions de Familiars d’Alzheimer de Catalunya, Immaculada Fernández.


El Sistema Intel·ligent de Monitorització d’Alertes Personals (SIMAP) és un servei posat en marxa per la Creu Roja que consta d’un dispositiu mòbil amb un receptor GPS i un mòdem GSM. El malalt porta l’aparell a sobre i, per tant, se’l pot tenir localitzat de manera permanent i detectar les situacions potencialment perilloses en què es pugui trobar.

Aquest servei també permet que la família o el cuidador pugui veure sempre que sigui necessari els moviments de la persona malalta a través de diverses tecnologies. Entre aquestes hi ha el Centre de Coordinació de la Creu Roja a Catalunya, el servei d’atenció a través del web —d’accés personal i restringit—, el servei d’atenció SMS a través del telèfon mòbil, o el servei d’MMS per a telèfons multimèdia on s’indica la ubicació del malalt en un mapa.

El localitzador s’experimentarà inicialment amb 535 usuaris que se seleccionaran a través de la xarxa de serveis socials bàsics i de les entitats i associacions de familiars d’Alzheimer. Actualment, a Catalunya hi ha unes 75.000 persones majors de 70 anys amb demència, 51.000 de les quals pateixen símptomes definitoris de l’Alzheimer.

El pressupost que es destinarà aquest any per implantar el localitzador és de 312.244 euros, dels quals el Departament d’Acció Social i Ciutadania n'aportarà 90.000. Aquests diners serviran per pagar la meitat de les quotes d’alta i mensuals de les persones beneficiàries, abaratint així l’accés al servei. El Departament també sufragarà els costos del material que es faci servir per difondre el projecte.

La Creu Roja, de la seva banda, aportarà 222.244 euros procedents de la subvenció del 0,52% de l’Impost de la Renda destinada a fins d’interès social. L’entitat s’encarregarà d’adquirir els equips de telefonia mòbil i els GPS. També coordinarà i gestionarà el projecte.

FONT: ESQUERRA.CAT

dijous, 5 de febrer de 2009

El Departament d’Acció Social i Ciutadania promou més d’una trentena de taules locals a Catalunya per prevenir la mutilació genital femenina

La consellera Carme Capdevila ha inaugurat avui una nova mesa de treball a Premià de Mar

 

El Departament d’Acció Social i Ciutadania ha impulsat en el darrer any més d’una trentena de taules locals arreu de Catalunya, en col·laboració amb ajuntaments i consells comarcals, amb l’objectiu de prevenir les mutilacions genitals femenines (MGF). Són el resultat de les recomanacions de la segona edició del “Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina” que la consellera Carme Capdevila va presentar ara fa un any. Una de les principals propostes d’actuació que marca aquest Protocol és el treball en xarxa i tranversal entre els diversos agents implicats. En aquest sentit, des de mitjans de 2008 s’han posat en funcionament 21 meses locals en diversos punts del territori, especialment a les comarques gironines i al Maresme on hi ha una presència més notable de menors en possible situació de risc, ja que pertanyen a famílies procedents de països on es practica l’extirpació dels genitals femenins. Al llarg d’aquest 2009 caldrà afegir deu taules més que es concretaran properament.
 
Aquestes reunions permeten un treball coordinat entre els professionals dels serveis públics que estan en contacte directe amb la població que podria ser practicant. Es vol facilitar així la prevenció i la detecció precoç de possibles situacions de risc. S’estableix també un protocol d’actuacions a escala local, que inclou el seguiment de casos concrets i les mesures a emprendre des del primer moment en què hi hagi alguna sospita. Les actuacions se centren en l’acció comunitària per detectar grups de risc i d’influència. En tot cas, val a dir que aquest treball en xarxa passa molt especialment per la col·laboració i la implicació de les associacions que treballen per la prevenció i, sobretot, de les persones de la pròpia comunitat com a agents actius que afavoreixen les dinàmiques de sensibilització entre les famílies.
 
Els agents que formen part d’aquestes taules transversals són:
 
  • treballadors/treballadores socials d’atenció primària
  • tècnics/tècniques de polítiques migratòries
  • tècnics/tècniques de polítiques per a dones
  • directors/directores de centres educatius
  • metges/metgesses i responsables de Centres d’Atenció Primària
  • representants dels Mossos d’Esquadra
  • representants de la Policia Local
  • representants d’Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència
  • altres
  •  
Actualment, les 23 taules de treball que s’han concretat a través d’ajuntaments o consells comarcals són:
 
  • La Bisbal d’Empordà
  • Santa Coloma de Farners
  • Santa Cristina d’Aro
  • Arbúcies
  • Cassà de la Selva
  • Celrà
  • Lloret de Mar
  • Sant Feliu de Guíxols
  • Banyoles
  • Blanes
  • Olot
  • Pineda - Calella (Alt Maresme)
  • Premià de Mar 
  • Igualada
  • Manlleu
  • Consell Comarcal de l’Anoia
  • Tàrrega
  • Ripollet
  • Barberà del Vallès
  • Granollers
  • Sant Celoni – Baix Montseny
  • Tona
  • Torelló
 
Properament està previst que es constitueixin a:
 
  • Girona
  • Figueres
  • Salt
  • Mataró
  • Martorell
  • Camp de Tarragona
  • Terres de l’Ebre
  • Tremp
  • Arenys de Mar
  • Vic
 
Primera sessió a Premià de Mar
Coincidint amb el Dia Mundial contra les MGF que se celebra cada 6 de febrer, la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha inaugurat aquest matí la taula de treball de Premià de Mar acompanyada per l’alcalde Miquel Buch i la regidora de Serveis Socials, Mercè Gisbert. Capdevila s’ha felicitat per la constitució d’aquesta mesa i ha animat als professionals de diversos àmbits que en formen part a treballar conjuntament. En concret, Premià compta amb un percentatge de població de nacionalitat estrangera inferior a la mitja catalana que supera el 15 % i dos dels col·lectius més nombrosos són el gambià i el senegalès, ambdós amb probabilitat de ser practicants.
 
Pel que fa al conjunt de Catalunya, segons dades provisionals de la Secretaria per a la Immigració a 1 de juliol de 2008 no oficials, hi ha 14.497 dones empadronades als ajuntaments procedents de països on es practica la MGF. D’aquestes, 5.223 són menors de 20 anys. A Catalunya hi ha moltes famílies que van arribar com a practicants i defensores de la tradició i que avui l’han abandonada, però també és una realitat que hi ha famílies que, per diferents raons, encara la defensen i que si no es posen els mitjans oportuns, si no es fan les tasques de sensibilització pertinents i es prenen mesures, les possibles víctimes poden quedar desemparades. Es tracta d’una pràctica mil·lenària prèvia al naixement i expansió de les grans religions, que depèn més de les ètnies practicants que no pas del país del que provenen les famílies.
 
Amb iniciatives com el Protocol i sessions com les de Premià també es promou l’actuació de les dones africanes com a principals protagonistes en el procés d’eradicació de les mutilacions genitals femenines, perquè són elles les principals afectades. En aquest sentit, el treball desenvolupat pel Govern juntament amb la nova legislació està introduint elements de reflexió a les pròpies comunitats i està fent canviar la seva percepció.
 
La mutilació genital femenina
La MGF és el nom genèric que es dóna a les pràctiques consistents en l’extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o d’altres agressions als òrgans genitals. Es dóna en el si de comunitats que ho justifiquen per diverses creences errònies: per tradició, per controlar la sexualitat, per funcions reproductives, per higiene, per estètica o per motius religiosos. És habitual a diversos països de l’Àfrica i del Pròxim Orient (veure mapa).
 
El 20 de juny de 2001 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució sobre l’adopció de mesures contra la pràctica de les MGF. Aleshores es va constituir un grup interdepartamental que va desembocar en l’edició del primer Protocol el juny de 2002. La segona edició, de desembre de 2007, recull l’experiència dels primers cinc anys de la comissió de seguiment integrada pels departaments d’Acció Social i Ciutadania, Educació, Salut i Interior. A més a més, s’adapta a la legislació que ha anat endurint i perseguint cada vegada més aquesta pràctica execrable, com la modificació del Codi Penal, de la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei contra la violència masclista.


El CIRE i la Creu Roja faran el seguiment de reclusos que entren al mercat laboral

El projecte té per objectiu fomentar la reinserció amb un acompanyament dirigit a consolidar el manteniment del lloc de treball

 
La Creu Roja i el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) fomentaran la reinserció sociolaboral de reclusos mitjançant un conveni de col·laboració, signat avui entre el gerent del CIRE, Adolf Cabruja, i el president de Creu Roja a Catalunya, Josep Marquès. El Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) és l’empresa pública del Departament de Justícia dedicada a la reinserció de persones privades de llibertat, mitjançant la formació professional ocupacional i el treball productiu.
 
El conveni té com a objectiu la realització conjunta d’accions per tal de millorar l’ocupació, inserció i posterior manteniment del lloc de treball de les persones privades de llibertat.
 
En concret, el projecte, que rebrà per nom APROP, va dirigit a promoure el manteniment en el mercat de treball ordinari de persones sota mesures penitenciàries i es desenvoluparà en el marc del Pla de Treball per a Col·lectius Vulnerables de Creu Roja, cofinançat pel Fons Social Europeu.
 
Els reclusos que hagin aconseguit una feina a través de la Borsa de Treball del CIRE, i que participin en el projecte, rebran un seguiment tutelat per part de Creu Roja. L’entitat farà un acompanyament dels presos que hagin aconseguit una feina per tal d’ajudar-los en el manteniment del seu lloc de treball. En especial, es farà un seguiment dels primers mesos de contractació, els més crítics alhora de consolidar un treball, però també amb posterioritat.
 
A més, Creu Roja es compromet a oferir beques i ajudes per als interns que requereixin d’un suport complementari per a desenvolupar el seu itinerari d’inserció sociolaboral.
 
El projecte es desenvoluparà a la província de Barcelona durant tot aquest any i tindrà continuïtat el 2010. L’acte de signatura del conveni ha comptat també amb l’assistència del secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, Albert Batlle.
 
La Borsa de Treball del CIRE és el pont entre el món penitenciari i el món empresarial i va dirigida als interns dels centres penitenciaris i educatius catalans que estan en semillibertat.