dissabte, 18 de desembre de 2010

Estudi sobre la Joventut estrangera a Catalunya

Presentació

  • La joventut estrangera a Catalunya

    El present butlletí pretén fer una radiografia de la joventut estrangera que viu a Catalunya a partir de l'anàlisi de diverses variables demogràfiques i econòmiques. Atès que és a partir dels 16 anys que l'escolarització no és obligatòria i que aquesta és l'edat mínima per treballar, totes les variables s'han analitzat considerant joves les persones compreses en el tram dels 16 als 29 anys. L'any 2009 suposaven el 17,2% de la població total i més d'una quarta part (el 27,3%) tenien nacionalitat estrangera, principalment procedents del Marroc, Romania i Equador.

Demografia

  • Perfil demogràfic

    A Catalunya, el 27,3% de la població jove és de nacionalitat estrangera. En total, són més de 350 mil nois i noies de diverses procedències, principalment marroquina, romanesa i equatoriana. Els col·lectius més joves són els nacionals de Brasil i Hondures, en què el 40% de la població té de 16 a 29 anys. La joventut pakistanesa està molt masculinitzada (hi ha 8 nois per cada noia), mentre que la de Rússia compta amb dues noies per cada noi.

Distribució

  • Anàlisi territorial

    En 60 petites poblacions catalanes no hi consta cap jove estranger empadronat. En canvi, hi ha 8 municipis on suposen més del 10% de la població total. Hi ha comarques com l'Anoia, el Berguedà o el Ripollès en què el pes dels estrangers en el conjunt de joves no arriba a un de cada cinc, mentre que en comarques com l'Alt Empordà, el Montsià, la Segarra o la Val d'Aran, més del 35% dels joves són estrangers.

Treball

  • Mercat de treball

    El pes dels joves que no estudien ni estan treballant (ja sigui perquè no troben feina o perquè no la busquen) és del 22,9% entre els autòctons i del 38,4% entre els estrangers. I és que la taxa d'atur dels joves estrangers supera la dels autòctons en 10 punts. El perfil del jove aturat és el d'un home amb estudis secundaris i amb experiència en el sector dels serveis. L'entrada en vigor de la reforma de la LOEx ha facilitat l'accés al mercat de treball a molts joves estrangers reagrupats.

Educació

  • Formació

    Un 15,9% dels joves de 16 a 29 anys segueixen estudis reglats un cop superada l'etapa d'escolarització obligatòria. Entre els estrangers la proporció no arriba a 8 de cada 100 joves, mentre que entre els autòctons hi ha 19 matriculats per cada 100 empadronats. Les proporcions augmenten notablement en la franja més jove: entre els 16 i els 18 anys el 71,7% dels joves de nacionalitat espanyola i el 55,6% dels estrangers estan matriculats en algun centre educatiu català.

    FONT: BUTLLETÍ Immigració GENCAT

dimecres, 15 de desembre de 2010

La Generalitat, el Consell de Mallorca i la Xarxa Vives d'Universitats publiquen el Diccionari Biogràfic de Dones


    

 
  • El vicepresident del Govern en funcions ha presidit la presentació d’aquest diccionari al línia d’accés públic i gratuït, al qual s’accedeix a través del web www.dbd.cat
  • Inclou 655 biografies de dones dels territoris de parla catalana entre els segles I i XXI i permet noves incorporacions i actualitzacions
 
El Govern de la Generalitat, el Consell de Mallorca i la Xarxa Vives d’Universitats han posat en marxa el Diccionari Biogràfic de Dones, un diccionari en línia d’accés públic i gratuït que ofereix un extens recorregut al llarg de la història dels territoris de parla catalana entre els segles I i XXI a través de la biografia de 655 dones. El vicepresident del Govern en funcions, Joseph-Lluís Carod-Rovira, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació en funcions, Joan Manuel Tresserras, han presentat avui el diccionari, al qual s’accedeix a través de la pàgina web www.dbd.cat. També hi han participat el president de la Xarxa Vives d’Universitats i rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Antoni Giró; la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, i la directora científica del treball, Teresa Vinyoles.
 
El Diccionari Biogràfic de Dones és un projecte de recerca nascut a principis de legislatura a iniciativa de la Generalitat de Catalunya i el Consell de Mallorca amb l’objectiu de donar a conèixer la contribució que les dones han fet en la història dels territoris de parla catalana des de diferents camps de coneixement i àmbits d’actuació. En la seva elaboració han treballat investigadors i grups de recerca universitaris en estudis de les dones i de gènere.
 
El treball inclou actualment 655 biografies de dones de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord, Andorra i Sardenya en un llarg període que abarca des del segle I fins al segle XXI. Es tracta d’uns fons molt variat, que inclou des de pagases medievals, comteses, religioses i mestresses de casa, fins a sindicalistes, dirigents polítiques, artistes de teatre, escriptores o empresàries, entre moltes altres. La virreina de València, Germana de Foix, la primera presidenta de l’Agrupació Radical Femenina d’Alcalà de Xivert, Genoveva Marsal Santamaría, les escriptores Montserrat Roig i Mercè Rodoreda, la primera alcaldessa de Catalunya Natividad Yarzo o Elisabet Xifré, creadora de la primera escola de nenes de l’Estat són algunes de les moltes biografies que inclou el diccionari, que a través de les seves vides permet traçar una radiografia de cada moment de la historiografia dels territoris de parla catalana.
 
El vicepresident del Govern en funcions ha volgut subratllar el fet que el diccionari és “una obra viva, en construcció permanent”, que deixa la porta oberta a actualitzar i ampliar l’actual fons biogràfic, a partir de les aportacions dels grups de recerca universitaris, els estudiosos vinculats als centres d’història local, els professionals implicats en aquest àmbit i la societat civil en general. De fet, el web incorpora un apartat que permet als usuaris suggerir la incorporació de noves fitxes biogràfiques. “És un espai dinàmic i obert, que no només no està tancat mirant al passat, sinó que no està tancat mirant al futur, com la nostra societat, que és una societat amb una visió oberta, en moviment i en construcció permanent”, ha manifestat Josep-Lluís Carod-Rovira. El vicepresident del Govern ha mostrat la seva “enorme satisfacció” per una iniciativa que “enriqueix molt el coneixement del nostre país” i que parteix de l’àmbit geogràfic dels Països Catalans, cosa que, ha destacat, no hauria estat posible sense la Xarxa Vives d’Universitats i la col·laboració dels governs de Catalunya i Mallorca.
 
Segons el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació en funcions, Joan Manuel Tresserras, el diccionari és “una mirada històrica que atorga a les dones el paper que han tingut en la construcció del país” i que alhora “permet donar-los visibilitat”.“Ofereix una mirada més complexa del país i de la cultura compartida per tots els territoris de parla catalana”, ha manifestat.
 
Finalment, el president de la Xarxa Vives d’Universitats i rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Antoni Giró, ha parlat d’“un projecte de recerca ambiciós, amb grans dosis de rigor acadèmic” que constitueix “un exercici de memoria imprescindible per comprendre la nostra història”. Giró s’ha mostrat convençut de l’“èxit” que tindrà un projecte, que “ha permès treballar en xarxa i posar en comú totes les àrees de recerca i constatar l’enorme potencial que tenim quan treballem plegats”.
 
Una cinquantena d’experts de 12 universitats han treballat en l’elaboració del diccionari, en què han participat la Generalitat de Catalunya, a través dels departaments de la Vicepresidència, Cultura i Mitjans de Comunicació i Acció Social i Ciutadania; el Consell de Mallorca, i la Xarxa Vives d’Universitats (Universitat Abat Oliva CEU, Universitat d’Alacant, Universitat d’Andorra, UAB, UB, UPF, URL, URV, UdG, UdL, UdV, Universitat de les Illes Balears, Universitat Internacional de Catalunya, Universitat Jaume I, Universitat Miguel Hernández d’Elx, UOC, Universitat de Perpinyà Via Domitia, UPC de València, Universitat de Sàsser i Universitat de València).
 
 
Divendres 10 de desembre de 2010
 

La primera Enquesta de Violència Masclista de Catalunya destapa la necessitat d'un canvi cultural i de més mesures socials per lluitar contra una xacra més estesa del que es veu



  • La directora del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, Alba Garcia, ha explicat que els resultats de l’enquesta demostren que els casos de violència masclista que es denuncien són només la punta de l’iceberg d’un problema social molt més profund i que no només es produeix en l’àmbit privat, sinó també en els espais públics i en l’àmbit laboral
  • 1 de cada 4 dones ha patit una agressió masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida
  • Més d'un 80% de les dones que han patit fets que consideren delictius, la majoria a mans d’un home del seu entorn, no ho denuncien
  • En l’àmbit de la parella i ex-parella, prop de 70.000 dones residents a Catalunya es consideren maltractades el darrer any
  • En l’àmbit laboral, un 4% de les dones que han treballat per compte d’altri s’han vist obligades, algun cop al llarg de la seva vida, a deixar la feina a causa d’un assetjament sexual i un 5,2% han estat objecte d’acomiadaments sexistes
  • En l’espai públic, un 12,2% han patit algun tipus d’agressió sexista al carrer l’any passat, de les quals el 3,2% assenyala que els fets li van produir un impacte psicològic intens
  • Augmenta el retret social cap a la violència masclista, tot i que les dones són més pessimistes que els homes pel que fa als progressos assolits
  • És la primera vegada que es fa una enquesta específica sobre violència masclista a Catalunya, amb 14.122 dones i 1.501 homes entrevistats, i amb voluntat de continuïtat, per tal de visualitzar el fenomen, conèixer-ne l’evolució en els pròxims anys i fer polítiques públiques més efectives
 
La directora del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, Alba Garcia, i el responsable d’enquestes de victimització del Departament d’Interior, el sociòleg Josu Gondra, han presentat aquest matí els resultats de la primera Enquesta de Violència Masclista a Catalunya (EVCM), que revelen la gran magnitud, profunditat i invisibilitat del problema, i que posa en evidència la necessitat d’un canvi cultural a la societat per lluitar contra una xacra que està més estesa del que hom creu i del que es veu. També posa de manifest la necessitat d’implementar més mesures preventives i educatives per forçar aquest canvi cultural.
 
Una de les dades més punyents de l’enquesta és que 1 de cada 4 dones residents a Catalunya ha estat objecte d’alguna agressió masclista greu al llarg de la seva vida. Només al llarg de l’any 2009, la victimització per aquests mateixos fets va afectar l’1,4% de les dones residents a Catalunya d’entre 18 i 70 anys, el que suposa que més de 36.000 dones van patir agressions masclistes d’especial gravetat l’any passat.
 
L’enquesta també revela que, durant el 2009, el 6,8% de les dones ha estat víctima d’alguna agressió masclista que la mateixa víctima ha considerat delictiva, però només el 17,7% d’aquestes dones ha denunciat els fets.
 
La directora del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d’Interior, Alba Garcia, ha destacat que l’enquesta constata que els casos de violència masclista que es denuncien són només la punta del iceberg d’un problema social molt més profund, que no només es produeix en l’àmbit de la parella sinó també en els espais públics i en l’àmbit laboral.
 
Garcia ha dit que “l’enquesta constata el que ja intuíem: que la violència masclista a casa nostra té unes dimensions molts grans ” i“destapa la necessitat d’un canvi cultural” “de més mesures socials” per eradicar la violència masclista. En aquest sentit, ha fet un crida a continuar les polítiques públiques per eradicar la violència masclista “de manera ferma” perquè “estem a l’inici de l’abordatge del problema”.
 
La directora del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista ha destacat la prioritat del Govern d’esquerres en la lluita contra la violència masclista i ha fet una defensa de la feina feta des del Departament d’Interior “amb un programa pioner” que ha posat “al centre de la política i de la seguretat la lluita contra la violència masclista” amb “protocols mai fets des de les policies”.
 
Garcia ha agraït també la “implicació” i cooperació” dels mitjans de comunicació en la lluita per eradicar la violència masclista, la col·laboració “generosa” de les dones i homes entrevistats, i la participació de l’Institut Català de les Dones i la Regidoria de Dones de l’Ajuntament de Barcelona en la elaboració de l’EVMC.
 
Per la seva banda, el responsable d’enquestes de victimització del Departament d’Interior, el sociòleg Josu Gondraha posat de manifest que “la societat està incrementat la seva sensibilitat i el seu retret” contra la violència masclista i que s’està donant un canvi d’actituds comparable amb els inicis del rebuig de la conducció temerària, però ha dit que “no n’hi ha prou” i que cal una implicació de tota la societat, des de la família i l’escola, per aconseguir “una atmosfera de intens rebuig”, de consideració de què la violència masclista és “miserable, abjecte”.
 
La primera Enquesta de Violència Masclista de Catalunya, impulsada pel Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d’Interior en col·laboració amb l’Institut Català de les Dones i la Regidoria de Dones de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha fet amb l’objectiu de tenir una primera radiografia que indiqui què està passant a Catalunya respecte a la violència contra les dones i de conèixer la dimensió real del problema.
 
La voluntat del Departament d’Interior és fer aquesta enquesta periòdicament per avaluar l’evolució real del fenomen i dissenyar i aplicar polítiques públiques per eradicar-lo.
 
La primera EVMC s’ha elaborat amb entrevistes telefòniques a 14.122 dones i 1.501 homes d’entre 18 i 70 anys residents a Catalunya, que viuen en una llar amb telèfon fix i tenen capacitat d’entendre i d’expressar-se en castellà o en català. Les entrevistes es van efectuar entre el 8 d’abril i el 30 de juny del 2010, i han permès que moltes dones expliquessin per primera vegada de forma anònima casos que no han denunciat mai.
 
L’enquesta esdevé una eina sociològica valuosa, ja que analitza la violència masclista en tots els àmbits (a la parella, a la feina, a l’espai públic) durant el 2009, i recull dades de les grans violències patides per les dones al llarg de tota la vida. L’estudi reflecteix no només els tipus de fets, sinó també el nivell d’afectació que aquest fets tenen en la víctima, i els valors i les percepcions que tenim com a societat cap a aquest fenomen.
 
Tot i que l’enquesta evidencia un canvi significatiu cap a un major retret social de la violència masclista, les dones són més pessimistes que els homes pel que fa als progressos assolits i a l’evolució futura d’aquest problema.
 
*Adjuntem dossier en pdf i powerpoint amb els principals resultats de l'Enquesta de Violència Masclista de Catalunya

Presentació de la primera enquesta sobre les actituds i la percepció ciutadana davant la corrupció a Catalunya



Avui, 9 de desembre, amb motiu del Dia Internacional contra la Corrupció promogut per Nacions Unides, el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, David Martínez Madero, i el director del Centre d'Estudis d'Opinió, Gabriel Colomé, han fet públics els resultats de l’enquesta La corrupció a Catalunya: percepcions i actituds ciutadanes.

Es tracta del primer estudi sociològic sobre la percepció de la corrupció a Catalunya i dels nivells de transparència i integritat en les Administracions Públiques catalanes. L’enquesta aborda també el tema de la responsabilitat ciutadana i dels mitjans de comunicació davant d’aquest fenomen.

L’estudi, fet en col·laboració amb el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya, es va realitzar durant la primera meitat del passat mes d’octubre, mitjançant trucades telefòniques a 2000 persones.
FONT: Departament/s 

Catalunya se situa per damunt de la mitjana OCDE i espanyola en l'informe PISA 2009


 
  • L’informe PISA 2009 avalua principalment la competència lectora
  • Catalunya obté 498 punts, 17 punts més que la mitjana espanyola i 6.5 punts per sobre de l’OCDE. (S’adjunta informe)
  • Els resultats catalans estan per sobre de Suècia, Alemanya, Dinamarca, Irlanda, França, el Regne Unit, Portugal i Itàlia.
  • El conseller d’Educació en funcions destaca la millora respecte de l’any 2000 donat els canvis socioeconòmics que ha viscut el país. (Adjuntem declaracions)
  • El president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu a Catalunya, Jorge Calero destaca la millora en els resultats de les tres competències avaluades: lectora, científica i matemàtica. (Adjuntem declaracions)
 
El conseller d’Educació en funcions, Ernest Maragall i el president del consell superior d’avaluació del sistema educatiu, Jorge Calero, han presentat aquest matí els resultats obtinguts per Catalunya en l’informe PISA a partir de les proves realitzades durant l’any 2009.
 
En comprensió lectora, la competència principal analitzada en aquesta prova, Catalunya obté 498 punts, 17 punts per sobre de la mitjana espanyola i 6.5 punts per sobre de la mitjana ponderada de l’OCDE. Catalunya, doncs, està per sobre de Suècia, Alemanya, Dinamarca, Irlanda, França, el Regne Unit, Portugal i Itàlia. I respecte d’altres comunitats autònomes és la tercera que compta amb millors resultats.
 
Pel que fa a la comprensió científica i matemàtica, Catalunya obté 495 punts a la científica (12,6 punts per sobre de la mitjana espanyola i 7,2 punts per sobre del Total OCDE). I a la matemàtica, 497.3 punts (9,3 punts per sobre de la mitjana espanyola i pràcticament coincident amb el Total OCDE, +0,9 punts).
 
El conseller d’Educació en funcions, Ernest Maragall, ha assenyalat que els resultats obtinguts durant el 2009 demostren com l’educació catalana ha aconseguit en una generació millorar resultats, tot i els canvis socials.
 
Pel president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu a Catalunya, Jorge Calero, els resultats en comprensió lectora han millorat clarament en relació amb les edicions anteriors de l’estudi. “Hi ha hagut una millora en els resultats de les tres competències avaluades. La millora és especialment rellevant en comprensió lectora, competència avaluada amb més profunditat en el PISA 2009. Podem afirmar que els esforços duts a terme per part del professorat i dels centres juntament amb les mesures de política educativa, de recolzament d’alumnat i de centres amb més dificultats, estan donant el seu fruit en relació amb l’objectiu de millorar els resultats de l’educació a Catalunya. La consolidació d’un model d’avaluacions censals de competències, dutes a terme a Catalunya els darrers anys ha permès prendre nota dels propis punts forts i febles i introduir mesures de millora.”
 
El president també ha explicat que pel que fa a la distribució de percentatges de l’alumnat en cadascun dels nivells de la competència en comprensió lectora el nombre d’alumnes en nivells baixos és més petit que els de l’OCDE i el d’Espanya i s’ha reduït clarament en relació amb l’any 2006 passant del 21 per cent al 13 per cent el 2009. En canvi, el nombre d’alumnat en nivells alts ha millorat en relació amb el 2006 però segueix més baix que el de l’OCDE..
 
7 de desembre de 2010
FONT: Departament/s 

Acció Social i Ciutadania i Televisió de Catalunya signen un conveni per millorar els continguts coeducatius en la programació infantil i juvenil


A través d'aquest acord, la televisió pública catalana també es compromet a millorar el tractament de les informacions relacionades amb la violència masclista

El Departament d’Acció Social i Ciutadania i Televisió de Catalunya S.A. (TVC) han signat un conveni de col·laboració per millorar els continguts coeducatius de la programació infantil i juvenil, així com el tractament de les informacions relacionades amb el fenomen de la violència masclista.
 
A través d’aquest acord, l’Institut Català de les Dones, òrgan adscrit al Departament d’Acció Social i Ciutadania, oferirà als i les responsables de la programació infantil i juvenil de TVC orientació i assessorament en matèria de coeducació.
 
La coeducació és una eina fonamental per avançar en la consecució de la igualtat efectiva entre dones i homes. Consisteix en:
 
  • aprofundir en nous models de relació entre els sexes que superin els estereotips tradicionals i l’androcentrisme cultural basat en les relacions de poder que supediten un sexe a un altre
  • incorporar en igualtat de condicions les realitats i la història de les dones i dels homes per poder actuar en igualtat
  • reconèixer les diferències pròpies de cada sexe
 
Els mitjans de comunicació, juntament amb l’àmbit familiar i les institucions educatives,  tenen un paper primordial com a instruments de transmissió de valors culturals, idees i models i la seva influència en les pautes de comportament és fonamental. L’acord de col·laboració entre les dues institucions significa avançar cap a una societat que deixi enrere els estereotips sexistes i incorpori  les aportacions de les dones.
 
Tractament de la violència masclista
 
Per altra banda, l’acord també suposa el compromís de Televisió de Catalunya per millorar el tractament dels continguts relacionats amb la violència masclista i incorporar a les seves pràctiques comunicatives les Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació, sorgides de la iniciativa d’agents socials implicats en l’abordatge d’aquest fenomen.
 
Aquest document assenyala, entre d’altres, que alhora que s’informa sobre situacions de violència masclista, convé difondre informes, balanços periòdics i estadístiques, fer visible la xarxa de recursos i de serveis específics destinats a les dones en situació de violència masclista, així com fer visible la violència psicològica, l’econòmica o la que es dóna en l’àmbit social i laboral. Es recomana, així mateix que s’eviti el sensacionalisme i el dramatisme o que no es recorri als testimonis de veïnat i dels familiars, si no tenen dades concretes, aprofitables i fonamentades.
 
Seguint aquestes Recomanacions, Televisió de Catalunya informa sobre el Servei d’atenció a les dones en situació de violència masclista (Línia 900900120) en les notícies que tenen com a protagonista aquesta violència. Aquest servei atén prop d’un miler de trucades mensuals, és gratuït, confidencial, obert les 24 hores i de tots els dies de l’any i permet expressar-se en català, castellà, anglès, francès, alemany, italià, rus, àrab, romanès, croat i xinès (mandarí).