dimecres, 30 d’abril de 2008

"Les remeses dels immigrants suposen el doble de l'ajuda que Estat espanyol dedica a desenvolupament”


Milagros Hernando, directora de Planificació i Avaluació de Polítiques de Desenvolupament i Iñigo Moré, director de remesas.org, analitzen les característiques de l'enviament de diners que els immigrants fan als seus països d'origen.


Les remeses, quantitats de diners enviades per les persones emigrants als seus països d'origen, han estat durant diverses generacions una gran ajuda per als familiars que romanen en els països d'origen. En els últims anys les quantitats anuals de diners han arribat a ser tan grans que en alguns països han desplaçat a les exportacions tradicionals com la principal font d'ingressos de l'economia nacional.

Les remeses que els immigrants que viuen a l'Estat espanyol envien als seus països d'origen suposen "pràcticament el doble de la quantitat que dedica Espanya a l'ajuda oficial al desenvolupament", ja que van arribar el 2007 els 10.000 milions d'euros, mentre que l'ajuda oficial al desenvolupament arribarà el 2008 als 5.000 milions d'euros, segons assegura la directora general de Planificació i Avaluació de Polítiques per al Desenvolupament, Milagros Hernando.

"Afany de rapinya"

Hernando assenyala que els governs dels països receptors de diners "intenten cobrar impostos per les remeses que reben", cosa que qualifica d'"afany de rapinya", mentre que "els països del Nord intenten comptabilitzar-les en el suport que ofereixen als països receptors". Aquests últims "temen que les transferències privades substitueixin a l'ajuda oficial", el que "no és l'objectiu del Govern d'Espanya", assegura.

Segons diu, als 8.300 milions en remeses que es van enviar el 2007 pels canals oficials, se suma una quantitat "del 30 per cent aproximadament a través de canals no formalitzats".

Per a la directora general de Planificació de Polítiques per al Desenvolupament, és necessari "dinamitzar els acords entre entitats bancàries perquè hagi seguretat jurídica en les remeses que s'envien" i assenyala la urgència de "que la persona receptora pugui plantejar-se plans de futur" amb un accés al crèdit bancari i a "plans de futur" a partir dels fons que rep de familiars a d'altres països.

De la seva banda, Iñigo Moré, director de Remesas.org, entitat especialitzada en l'enviament de diners dels emigrants als seus països d'origen, assegura que "si les remeses deixessin d'arribar als països de destinació, seria un cataclisme econòmic per a aquestes nacions". Moré indica que "l'aplicació de la legislació europea durà en poc temps que qualsevol pugui realitzar un enviament de diners" a altre país, el que qualifica de "democratització financera" i durà que acabi el monopoli actual dels bancs.

Per a Moré, "la regulació en l'enviament de remeses fa que els que les envien busquin formes alternatives de fer-ho", i cita l'obligació de justificar l'origen dels diners per a enviaments a partir de 3.000 euros, mentre que "els diners que es poden dur en metàl·lic d'un país a un altre no tenen límit". En aquest sentit, "el 20 per cent de les remeses que van a Romania arriben amb autobús".

Espanya, tercer país en enviament de remeses del món

En el mercat de les remeses, s'observa un "canvi", que consisteix en que "els remesadors es compren uns a uns altres", a més que "els bancs estan entrant en aquest mercat". Segons assegura, Espanya és el tercer país en enviament de remeses del món. "Espanya està ara en el moment àlgid d'enviament de remeses", ja que "els immigrants començaran a enviar menys diners des del 2009, quan creixin les seves despeses a Espanya, a més de que arribaran menys immigrants en un futur pròxim", afirma.

Propostes perquè les remeses es converteixin en un instrument de desenvolupament

“Avui dia, una de cada 10 persones en el món està relacionada directament amb les remeses. Aproximadament, 125 milions de treballadors envien diners per a donar suport a 500 milions de familiars que romanen en el seu país d'origen”, afirma Donald Terry, director del Fons Multilateral d'Inversions (FOMIN) al seu informe 'A la vista de tots però invisibles: el cas de les remeses'.

Des del 1993, com a part del Grup BID, el FOMIN és un motor d'impuls per al desenvolupament innovador del sector privat a Amèrica Llatina i el Carib, usant donacions i inversions per a ajudar a les micro i petites empreses. D'aquesta manera, ha establert un conjunt de recomanacions per a les institucions de remeses, els organismes públics i la societat civil, i col·labora activament amb altres organitzacions internacionals a fi de millorar la qualitat de les dades sobre remeses i l'impacte d'aquests fluxos en la vida de les persones.

L'entitat intenta donar suport a l'impacte de desenvolupament de remeses fent més segures i barates les transferències de diners i posant els serveis bancaris formals a l'abast de les persones que envien i reben remeses. L'organització promou la proposta d'institucions que promoguin projectes que donin suport el desenvolupament d'instruments financers i fons d'inversió destinats a aprofitar el capital dels emigrants en la creació de noves empreses i altres aplicacions innovadores.

Enllaços relacionats:

Remesas.org
Fons Multilateral d'Inversions (FOMIN)

Llegeix altres notícies relacionades amb les remeses publicades a Canal Solidari.

Canal Solidari-OneWorld 2008

dijous, 10 d’abril de 2008

Ajuts a les families per rebre prestació econòmica universal per a infant a càrrec

Vull sol·licitar una prestació econòmica de caràcter universal per a infant a càrrec

La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, presenta el document de bases del Pacte Nacional per a la Immigració

Pacte Nacional Immigració
La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha presentat aquest matí a Barcelona acompanyada pel secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, el document de bases del Pacte Nacional per a la Immigració. La consellera ha justificat la necessitat d'aquest acord estratègic per tal de donar resposta a les demandes i necessitats de la ciutadania. El Pacte Nacional per a la immigració ha de permetre resoldre, entre d'altres, la paradoxa entre la percepció sovint negativa del fet migratori i les demandes del nostre mercat laboral.
Així, davant la necessitat d’ordenar els fluxos migratoris, el Pacte Nacional per a la Immigració proposa mobilitzar els recursos interns, gestionar els fluxos externs i coordinar-los amb el desenvolupament dels països d’origen; a través de les següents mesures:
  • Promoure l’accés al treball de les persones reagrupades
  • Estendre les autoritzacions temporals de recerca de feina per al sector de serveis de proximitat i cura a les persones
  • Afavorir la transferència de remeses a través de canals transparents i de menor cost d’intermediació
  • Establir mecanismes de compensació de la fuga de cervells als països d'origen, implicant l’activitat empresarial i la responsabilitat social corporativa de les empreses.
Davant la necessitat d’evitar la competència pels recursos públics, el Pacte Nacional per a la Immigració proposa crear un servei universal d’acollida i reforçar els serveis públics; a través de les següents mesures:
  • Impulsar la unificació dels criteris d’inscripció al padró municipal, l’elaboració de l’informe municipal sobre la disponibilitat i adequació de l’habitatge i de l’informe municipal per a documentar l’arrelament social.
  • Garantir un servei d’acollida universal, sistematitzat i homogeni en tot el territori que redueixi la incertesa, informi sobre l’entorn social i cultural, els drets i deures existents, l’accés als serveis bàsics i contribueixi a millorar el nivell de formació de les persones que arriben a Catalunya.
  • Facilitar els recursos lingüístics als serveis d’acollida perquè puguin atendre a l’usuari o usuària amb un idioma de proximitat, tot garantint que la llengua vehicular del servei sigui la catalana.
  • Dimensionar adequadament els serveis públics bàsics, juntament amb les prestacions socials més sensibles per la població, i incrementar progressivament la seva dotació per evitar pèrdua de qualitat en els serveis.
  • Crear mecanismes de detecció de les necessitats d’intervenció i de les situacions crítiques de competència pels serveis públics que poden tensionar la cohesió social i la convivència.
  • Fomentar la presència de professionals de procedència comunes a les de la població immigrada agilitant l’homologació de títols a professionals originaris d’altres països, un cop hagi estat transferida aquesta competència.
  • Implantar models de zonificació escolar integradors, que permetin una escolarització equilibrada entre el dret d’elecció de les famílies i la necessària cohesió social.
Davant la necessitat de dotar d’elements de cohesió a una societat diversa, el Pacte Nacional per a la Immigració proposa assegurar la integració en la cultura pública comuna, pròpia de la societat diversa diferenciada que és Catalunya; a través de les següents mesures:
  • Fomentar la incorporació i participació dels nous catalans i catalanes a les entitats culturals i esportives, a les associacions, a les entitats sindicals i a les entitats empresarials.
  • Proposar rebaixar el període general de 10 anys a 5 anys de residència regular i continuada per a l’accés a la plena ciutadania.
  • Proposar concedir el dret a vot a les persones estrangeres a partir dels cinc anys de la residència regular.
  • Signar un compromís per a la no utilització instrumental del fet migratori en els períodes electorals per part dels partits polítics amb representació a Catalunya.
  • Lluitar contra la formació de mecanismes formals i informals de segregació de les persones nouvingudes i crear l’Oficina de Drets de la Ciutadania que, entre altres funcions, treballi contra el racisme i la xenofòbia.
  • Promoure l’adhesió de tots els mitjans de comunicació al protocol del Col·legi de Periodistes sobre el tractament mediàtic del fet migratori.
Tot plegat és fruit del treball de més de 120 persones que han intervingut en la diagnosi i la fase consultiva d'aquest acord estratègic que ha de marcar les futures polítiques del Govern en immigració, però també les actuacions de la resta d'actors implicats. El Pacte Nacional per a la Immigració és un dels quatre grans pactes d'aquesta legislatura que promou la Generalitat juntament amb els d'Habitatge, Recerca i Infraestructures.
De juny a setembre de 2007 la Secretaria per a la Immigració va analitzar l'estat de la qüestió amb una vuitantena de professionals de diverses administracions i entitats d'arreu de Catalunya que treballen en l'àmbit de la immigració. Posteriorment, per a la fase consultiva d’octubre a febrer de 2008, es van constituir quatre comissions de persones expertes que han analitzat quatre àrees de treball. Com a resultat d'aquest procés s'ha redactat el document de bases que presenta avui la consellera Carme Capdevila. En els grups de treball hi han participat persones reconegudes en aquest àmbit, ja sigui de l’àmbit acadèmic o de les administracions públiques:
1) Gestió dels fluxos migratoris: Josep Oliver, coordinador del grup; Gemma Aubarell, coordinadora executiva; Cristina Guisande; David Moya; Dolors Olivares; Llorenç Olivé; Paco Ramos.
2) Accés al mercat de treball: Eduardo Rojo, coordinador del grup; Gemma Pinyol, coordinadora executiva; Xavier Alonso; Maria Helena Bedoya; Francesc Castellana; Ignasi Camós; Oriol Homs; Andreu Peix; Angelina Puig.
3) Adaptació dels serveis públics a la societat diversa: Jordi Sànchez, coordinador del grup; Mònica Nadal, coordinadora executiva; Eliseo Aja; Tona Lizana; Ramon Mora; Montse Solé; Joan Subirats; Josep Vallcorba; Josep Viñas.
4) Integració en una cultura pública comuna: Ricard Zapata-Barrero, coordinador del grup; Salwa Al-Gharbi, coordinadora executiva; Salvador Cardús; Rafa Crespo; Saoka Kingolo; Mary Nash; Eunice Romero; Ramon Sanahuja.
Comença la fase participativa
Un cop elaborat el document de bases, entre els mesos d’abril a juny es preveu una fase participativa que permetrà incorporar les aportacions de persones a títol individual i de diversos agents socials, econòmics, territorials i locals de referència. Per aconseguir-ho es compta amb la col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana. En aquest sentit, es preveuen tres eixos d'actuació:
1) I tu què en penses? Aportacions a títol individual mitjançant el web del Pacte Nacional per a la Immigració www.gencat.cat/dasc/pni
2) Accions al territori: 48 sessions a tot Catalunya [veure calendari adjunt] amb presentació del document de bases i jornades de dinamització i participació perquè tots els actors implicats i persones interessades puguin aportar la seva opinió i suggeriments.
3) Conferència internacional de Dones Migrades: organitzada conjuntament amb la Secretaria de Polítiques Familiars i l’Institut Català de les Dones del Departament d'Acció Social i Ciutadania. Prevista per al mes de juny.
El proper 14 d'abril la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, inaugurarà les “Jornades de presentació de les bases del Pacte Nacional per a la Immigració” que s'allargaran fins el 15 d'abril a l'auditori del Palau de la Generalitat. Serà el tret de sortida oficial a la fase participativa i permetrà que els quatre coordinadors de les comissions de treball presentin públicament les conclusions de les seves comissions. Així mateix servirà per recollir les primeres aportacions dels principals agents negociadors.
En total, el document de bases del Pacte Nacional per a la Immigració compta amb tres eixos bàsics, 11 reptes, 65 polítiques vigents que proposa reforçar i 50 mesures noves (annexes al comunicat).

Informació a GENCAT