Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educacio social. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educacio social. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de desembre del 2010

Catalunya se situa per damunt de la mitjana OCDE i espanyola en l'informe PISA 2009


 
  • L’informe PISA 2009 avalua principalment la competència lectora
  • Catalunya obté 498 punts, 17 punts més que la mitjana espanyola i 6.5 punts per sobre de l’OCDE. (S’adjunta informe)
  • Els resultats catalans estan per sobre de Suècia, Alemanya, Dinamarca, Irlanda, França, el Regne Unit, Portugal i Itàlia.
  • El conseller d’Educació en funcions destaca la millora respecte de l’any 2000 donat els canvis socioeconòmics que ha viscut el país. (Adjuntem declaracions)
  • El president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu a Catalunya, Jorge Calero destaca la millora en els resultats de les tres competències avaluades: lectora, científica i matemàtica. (Adjuntem declaracions)
 
El conseller d’Educació en funcions, Ernest Maragall i el president del consell superior d’avaluació del sistema educatiu, Jorge Calero, han presentat aquest matí els resultats obtinguts per Catalunya en l’informe PISA a partir de les proves realitzades durant l’any 2009.
 
En comprensió lectora, la competència principal analitzada en aquesta prova, Catalunya obté 498 punts, 17 punts per sobre de la mitjana espanyola i 6.5 punts per sobre de la mitjana ponderada de l’OCDE. Catalunya, doncs, està per sobre de Suècia, Alemanya, Dinamarca, Irlanda, França, el Regne Unit, Portugal i Itàlia. I respecte d’altres comunitats autònomes és la tercera que compta amb millors resultats.
 
Pel que fa a la comprensió científica i matemàtica, Catalunya obté 495 punts a la científica (12,6 punts per sobre de la mitjana espanyola i 7,2 punts per sobre del Total OCDE). I a la matemàtica, 497.3 punts (9,3 punts per sobre de la mitjana espanyola i pràcticament coincident amb el Total OCDE, +0,9 punts).
 
El conseller d’Educació en funcions, Ernest Maragall, ha assenyalat que els resultats obtinguts durant el 2009 demostren com l’educació catalana ha aconseguit en una generació millorar resultats, tot i els canvis socials.
 
Pel president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu a Catalunya, Jorge Calero, els resultats en comprensió lectora han millorat clarament en relació amb les edicions anteriors de l’estudi. “Hi ha hagut una millora en els resultats de les tres competències avaluades. La millora és especialment rellevant en comprensió lectora, competència avaluada amb més profunditat en el PISA 2009. Podem afirmar que els esforços duts a terme per part del professorat i dels centres juntament amb les mesures de política educativa, de recolzament d’alumnat i de centres amb més dificultats, estan donant el seu fruit en relació amb l’objectiu de millorar els resultats de l’educació a Catalunya. La consolidació d’un model d’avaluacions censals de competències, dutes a terme a Catalunya els darrers anys ha permès prendre nota dels propis punts forts i febles i introduir mesures de millora.”
 
El president també ha explicat que pel que fa a la distribució de percentatges de l’alumnat en cadascun dels nivells de la competència en comprensió lectora el nombre d’alumnes en nivells baixos és més petit que els de l’OCDE i el d’Espanya i s’ha reduït clarament en relació amb l’any 2006 passant del 21 per cent al 13 per cent el 2009. En canvi, el nombre d’alumnat en nivells alts ha millorat en relació amb el 2006 però segueix més baix que el de l’OCDE..
 
7 de desembre de 2010
FONT: Departament/s 

dimecres, 8 de setembre del 2010

Educació i ascens social a Catalunya

Jornada de treball sobre l'estudi Ascens Social i Educació


El passat 11 de juny es va presentar davant de diversos representants del món acadèmic, social i de l'administració pública l'Informe "Mobilitat social i desigualtat d'oportunitats a Catalunya" del professor Xavier Martínez Celorrio i l'investigador Antoni Marín Saldo.

La recerca ha estat realitzada a partir de l'explotació de les quatre primeres onades del PaD (2001-2005). La matriu de dades del PaD facilita la base empírica necessària per estudiar les desigualtats socials i educatives intergeneracionals entre orígens socials dels progenitors i destins socials dels fills.

En la recerca, els autors constaten que en els últims cinquanta anys (1955-2005) Catalunya ha conegut una alta mobilitat social absoluta i relativa en detriment del classisme i de l'herència de classe. Avui, el destí social dels catalans ve determinat principalment per l'educació assolida i no tant per l'origen social de classe. Amb tot, aquesta pauta meritocràtica coexisteix amb una feble política d'ajudes i beques a l'estudi que desafavoreix el progrés educatiu dels fills de les famílies més pobres.

La recerca completa es publicarà el mes de setembre. Mentrestant, en trobareu un informe breu titulat "Educació i ascens social a Catalunya" que podeu descarregar d'aquí

FONT: FUNDACIÓ BOFILL

dilluns, 23 de novembre del 2009

1er Congrés Català d'educació social

Presentació

Des del reconeixement oficial de l’Educació Social, els canvis en la societat catalana han estat considerables. Les diferents esferes que afecten la vida de les persones (productiva, familiar, econòmica, educativa, social, cultural, etc.) han viscut importants transformacions que obliguen als educadors i educadores a reorientar el treball socioeducatiu per satisfer les noves necessitats i assolir nous reptes. Les diverses realitats socials estan donant lloc a nous i vells conflictes visibles en els diferents espais de relacions socials, a les ciutats, a les institucions educatives, als espais públics, etc.

En aquest marc i amb la finalitat de debatre i elaborar respostes als reptes plantejats, l’Ajuntament de Vic, el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya i la Universitat de Vic han decidit organitzar aquest Primer Congrés Català d’Educació Social.

El Congrés vol promoure el diàleg i el debat entre els diferents agents implicats en l’espai de l’Educació Social, per a projectar-la cap al futur com a dret de la ciutadania, traspassant els límits de la necessitat o la exclusió. En aquesta nova situació seguim apostant per la promoció cultural i social orientada a dotar totes les persones d’utillatge d’època per a navegar i generar noves xarxes socials.

El Primer Congrés Català d’Educació Social serà, sens dubte, una oportunitat per fer balanç d’aquests anys de professió reconeguda, per plantejar-nos quins han de ser els objectius i les metodologies en el present i, sobretot, en el futur, tenint en compte que treballem “amb” i “per” la ciutadania. En aquest sentit el congrés és una crida per a garantir els drets de la ciutadania plena per a tothom amb la mirada posada en la fita de la societat inclusiva. Això vol dir, entre altres aspectes, que ens caldrà formular finalitats i desenvolupar formes de treballar que contribueixin a la construcció d’un model de ciutadania activa, democràtica, crítica, participativa i acollidora. Per assolir-ho és necessari definir o rescatar nous significants a partir dels quals projectar itineraris per tal d’establir llaços socials, culturals i simbòlics amb el present.

El Primer Congrés Català d’Educació Social vol ser un lloc de trobada, de reconeixement i de retroalimentació de tots els qui desenvolupem alguna tasca en relació a l’educació social. El congrés ha de facilitar i crear espais per al contrast d’experiències pràctiques i la cerca de consensos discursius i pretén ser una eina al servei del creixement de la professió i de la societat. Per aquest motiu les entitats organitzadores fan una crida a la participació individual i col·lectiva de tots els educadors i educadores socials i de les institucions, entitats, grups i col·lectius implicats en la tasca socioeducativa.

Des d’aquesta perspectiva desitgem que Primer Congrés Català d’Educació Social sigui l’espai i el temps per afrontar aquests objectius, abordar conjuntament els reptes i, a través del diàleg i el debat obert, elaborar les respostes més adequades.

Programa

Dijous 26 de novembre de 2009

  • 9.00: Recollida de documentació.
  • 9.30: Inauguració.

    Il·lm. Sr. Josep Maria Vila d'Abadal i Serra, Alcalde de Vic.
    Hble. Sra. Carme Capdevila i Palau. Consellera d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.
    Il·lma. Sra. Montserrat Ballarín Espuña. Presidenta delegada de l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona.
    Excma. i Mgfca. Sra. Assumpta Fargas i Riera, Rectora de la Universitat de Vic.
    Sra. Maite Mauricio i Jareño. Presidenta del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya.

  • 10.00: Conferència Plenària Inaugural: Drets i Ciutadania a Catalunya
    A càrrec del Sr. Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya.
  • 11.30: Pausa.
  • 12.00: Conferència Diàleg: Cap a una societat inclusiva: els darrers 25 anys de l’educació social.
    A càrrec de Pere Soler, professor de la UdG, i de Carlos Sánchez-Valverde,
    educador social i historiador. Professor de la Universitat de Barcelona i de la
    UNED.
  • 14.00: Dinar.
  • 16 - 17.30: Conferències temàtiques simultànies per eixos de treball.

    Quina ciutadania? Quins drets?
    A càrrec d’Antonio Rosa, educador social i llicenciat en Antropologia Cultural. Membre de GRES (Grup de Recerca en Educació Social).

    Quins professionals? Quina formació?
    A càrrec de Pilar Morros, educadora social i psicopedagoga, sotsdirectora de
    les Llars Infantils "Torre Vicens" de Lleida; professora de la diplomatura
    d’Educació Social a la UNED.

    Quines apostes? Quines pràctiques?
    A càrrec d’Àngel Mestres. Director general del Grup Trànsit. Coordinador del
    Màster de Gestió d’Organitzacions i Entitats Culturals de la UB; ha estat director
    de recursos externs i comunicació de l’ICUB. Ha coordinat estudis i plans
    estratègics culturals, a Espanya i Iberoamèrica.

  • 17.30 - 19.00: Espais de participació (tallers, comunicacions, audiovisuals, taules de tertúlia i pòsters).
  • 19.00: Activitats lúdiques socials culturals.

Divendres 27 de novembre de 2009

  • 9.30 - 11.00: Espais de participació.
  • 11.00: Pausa.
  • 11.30 - 13.00: Espais de participació.
  • 13.30: Dinar.
  • 15.30: Conferència Plenària Final: Eixos de treball en clau internacional.
    A càrrec de Joan Mª Senent, coordinador de Convergència Europea de la
    Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de la Universitat de València.
  • 17.30: Cloenda.

    Sr. Joan López i Carol, Regidor de l’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic.
    Sr. Rafel López Zaguirre, Vocal de la Junta de Govern del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya.
    Sra. Núria Simó Gil, Coordinadora dels estudis d’Educació Social de la Universitat de Vic.

  • 18.00: Clownclusions, a càrrec de Clownvocats.

Descarrega el Programa definitiu del Congrès.

FONT: CONGRÉS CATALÀ EDUCACIÓ SOCIAL