L'Impost de la Renda Negatiu, la proposta del 3r Sector per redistribuir la riquesa

Proposen augmentar l'IRPF dels declarants de més de 60.000 euros perquè beneficiï a 2'2 milions de persones que viuen sota el llindar de la pobresa

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa més de 3.000 entitats socials, ha presentat aquesta setmana la proposta d’Impost de la Renda Negatiu per a persones i famílies amb baixos ingressos. La proposta, que va avançar-se fa dos mesos pel Dia Internacional de l'Erradicació de la Pobresa, s'ha presentat ara en el marc de les eleccions espanyoles del 20D.

 

L'Impost de la Renda Negatiu (IRN) és una mesura de redistribució de la riquesa que vol que les persones o unitats familiars amb ingressos més baixos rebin una subvenció monetària immediata a partir del transvasament directe dels impostos de les rendes més altes. A la pràctica, les rendes que declaren més de 60.000 euros pagarien un impost per tal que el seu IRPF servís per aquelles persones que la seva renda anual sigui igual o inferior a 12.000 euros l'any, xifra que es marca com a límit per definir una situació de pobresa.

 

Les entitats consideren que el percentatge fiscal que dediquen les persones hauria de ser de ser en relació a la renda. Per això, les rendes més altes, que és calcula que són les de 293.331 declarants, podrien aportar fins a 1.700 milions per tal que 2,2 milions de persones a Catalunya es puguin millorar i equilibrar mínimament les seves rendes. L'aportació multiplica per quatre la suma de totes les actuals prestacions socials econòmiques que perceben els ciutadans de Catalunya, sense comptar les pensions i el subsidi d’atur.

 

Les persones que es troben al límit del llindar de la pobresa haurien de fer una Declaració Negativa sobre la Renda que els donaria dret a percebre una subvenció pel valor dels diners que els faltaria per assolir un mínim de renda. La Taula del Tercer Sector destaca és un sistema redistributiu i equitatiu, que augmenta el consum i l'activitat econòmica i, a més, millora l'eficiència de les polítiques socials que poden destinar-se a sufragar altres aspectes per millorar la qualitat de vida de les persones. 

 

La pobresa augmenta a Catalunya

 

Les desigualtats socials augmenten malgrat que l'economia creix. Segons l'índex Gini, les desigualtats social han crescut gairebé 5 punts i han passat del 20,6 el al 35,1 el 2014. L'any passat el 9'4% de les llars catalanes van viure amb uns ingressos inferiors o iguals a 9.000 euros l'any, un 1'2 més per sobre que l'any anterior. Es calcula que un milió i mig de catalans (20'9%) estan per sota del llindar de la pobresa, dels quals 900.000 (11'9%) pateixen pobresa severa. 

FONT: SOCIAL.CAT

Què fem les entitats socials contra la pobresa?

Compromís

Aquests són els compromisos de les entitats socials recollits al 'Compromís 17 d'octubre de les entitats socials de Catalunya', que les entitats socials de Catalunya van signar el 17 d'octubre de 2010.

• Defensar amb més força una societat en la qual els drets socials de totes les persones siguin reals i efectius, compromesa amb els Drets Humans, i identificada amb els principis de llibertat, igualtat i justícia social.
• Seguir posant la persona al centre de tota la nostra activitat, especialment les més vulnerables.
• Ser coherents, en tots els nostres programes i actuacions, amb  els valors que ens identifiquen.
• Educar i fer créixer la cuitadania en els valors democràtics de la solidaritat i l'equitat per construir una societat més conscienciada, crítica i cohesionada.
• Promoure la participació amb les entitats socials i el voluntariat, posant especial èmfasi en la corresponsabilitat de tots per construir una societat més justa.
• Col·laborar més intensament amb els poders públics en l'elaboració i l'execució de polítiques d'inclusió social, per contribuir que siguin eficaces, ambicioses i sostenibles.
• Incrementar la nostra actuació en els barris i en els pobles més necessitats, des de la proximitat, el treball comunitari i la participació associativa.
• Prestar especial atenció als nous rostres de la pobresa generats per la crisi econòmica, i augmentar els nostres esforços per estar més a prop de qui més ho necessita.
• Invertir més energies, recursos i imaginació per fer possible l'ocupació dels col·lectius que pateixen més dificultats d'accés al mercat de treball.
• Enfortir i vertebrar encara més el ric teixit associatiu que té Catalunya, perquè la força del seu compromís cívic és la millor herència que podem deixar a les generacions futures.
  
  Consulta el Compromís 17 d'Octubre aquí
• Programes concrets
  Aquests són alguns exemples de programes innovadors que duen a terme les entitats socials contra la pobresa:
  Servei de Mediació en l’Habitatge (Càritas Barcelona).L’equip del programa atén, amb cita prèvia, les consultes i situacions relacionades amb deutes pendents de lloguer o d’hipoteca, fent tasques d’intermediació amb propietaris i entitats creditores, per tal d’arbitrar solucions proporcionades i justes que evitin el màxim possible els desnonaments.
   Campanya "Que els infants no paguin la crisi" (FEDAIA). La campanya vol fer una crida a les autoritats polítiques, als empresaris i a la societat en general perquè s’actuï de manera coordinada per a evitar que els infants paguin la crisi. I proposem que el benestar dels infants sigui un eix vertebrador de les polítiques públiques.
  Kits de suport social (Creu Roja). Els kits tenen per objectiu fer front a les necessitats de col·lectius en risc d’exclusió social i afectats per la crisi, com ara les famílies amb bona part dels seus membres en atur, la petita infància, la gent gran o bé aquelles persones que ja es troben en situació de vulnerabilitat abans de la recessió econòmica. Entre aquests col·lectius figuren la població nouvinguda, les persones amb drogodependència i les dones en situació de dificultat, entre d’altres.  La Creu Roja ha distribuït des de l’inici del projecte (setembre de 2009) fins el mes de setembre de 2011, un total de 42.910 kits per a 68.602 persones, per valor de 1.271.309€. 
  Pisos d’Inclusió (Sant Joan de Déu, Serveis Socials). S'atén a les persones que es derivaden de l’Ajuntament al Centre Residencial - Alberg de Sant Joan de Déu, amb pisos d’inclusió social. És dóna una atenció integral, incidint amb la inserció laboral i promovent l’autonomia que permet a la persona estabilitzar-se personal, econòmica i laboralment.
  'Construeix-te' (ECAS-Fundació Comtal). 'Construeix-te' pretén facilitar les eines necessàries perquè els joves inactius, de 16 a 20 anys, es motivin i desenvolupin les capacitats imprescindibles que els permetin la seva posterior inserció laboral o formativa. El projecte es basa en la metodologia d’aprenentatge i servei, on es fan activitats per a la formació bàsica amb un posterior servei a la comunitat on es desenvolupen les tècniques adquirides durant l’etapa d’aprenentatge. A més a més, s’intenta que els i les joves assoleixin els valors del treball i de l’esforç, i que generin un sentiment de pertinença i compromís a l’entorn.
  Centre Obert del Raval (ECAS-Fundació Arrels). La Fundació Arrels gestiona aquest centre que està obert totes les tardes i s'hi atén una mitjana de 82 persones cada dia. Es tracta d’un espai diürn d’accés lliure on les persones troben un lloc d’acollida i de relació i una sèrie de serveis que els permet millorar la seva vida quotidiana
  Campanya “Cap infant sense colònies" (Fundacio Pere Tarrés). Campanya de captació de fons per ajudar a les famílies que no disposen de recursos perquè els seus fills i filles participin en activitats de lleure, especialment durant les vacances escolars d'estiu.
  Mirall (Fundació Catalana de l'Esplai). La proposta educativa "Mirall" treballa per la igualtat d’oportunitats. Aquest tema s’aborda a partir de tres eixos: la igualtat de gènere, la discapacitat i la pobresa i l'exclusió social. La proposta educativa s'ha editat en forma de llibre i també en un web. La seguiran 65 esplais, amb 15.500 infants i joves.
  Banc de productes no alimentaris (Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. Promotors: Associació Cívica La Nau i Fundació IReS). Servei que promou la captació i la gestió de productes procedents de donacions que realitzen les empreses, amb la voluntat de distribuir aquest material a entitats de caire social i sense ànim de lucre per al seu ús i aprofitament, així com actuar en favor de col·lectius de població vulnerables a processos d’exclusió social. Amb la crisi, els seus serveis han augmentat considerablement.
  FONT: TAULA DEL TERCER SECTOR
   

La Generalitat triplica en 6 anys el pressupost destinat a la concertació de serveis amb les entitats del tercer sector social

La Generalitat ha triplicat en 6 anys els diners destinats a la concertació de serveis amb les entitats del tercer sector social. Així, si el 2002 es van destinar 83,8 milions d'euros a la compra de serveis, el 2008 –últim any del qual es disposa de dades definitives- la quantitat va ser de 257,3 milions d'euros. L'increment percentual ha estat, doncs, del 207% durant aquest sexenni. Aquestes xifres les va donar a conèixer la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, durant la presentació feta el 17 de març del llibre "L'ocupació al Tercer Sector Social de Catalunya" editat per l'Obra Social de Caixa Catalunya.

FONT: GENCAT.CAT

Creix el pressupost i les persones remunerades i voluntàries dedicades al tercer sector a Catalunya

L’Anuari 2009 presentat per la Taula d’entitats del Tercer Sector de Catalunya revela un fort creixement del desplegament de serveis socials, així com de la participació ciutadana en l’acció social.

Segons les dades aportades per més de 1.000 entitats catalanes, el tercer sector ha passat a ser “un sector emergent a tenir una presència social i un nivell d’activitats molt elevats” en els darrers anys. Aquesta és la conclusió que aporten les dades de l’Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya, que es va presentar el passat 9 de juliol per la Taula d'entitats del Tercer Sector i l'Observatori del Tercer Sector.

Les dades es basen en un informe que compara les xifres d’aquest any amb les dades recollides l’any 2003. El nombre d’entitats dedicades al tercer sector ha passat de 5.600 a 7.500 mentre que el volum econòmic del sector ha crescut de 900 a milions d’euros a 5.550 milions d’euros. També el nombre de persones compromeses, de forma professional o voluntària, en l’acció social ha vist gairebé doblar la xifra de 2003. A més, el pressupost mig anual de les organitzacions se situa al 2009 en 766.000 euros mentre que a l’any 2003 era de 380.000 euros.

La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras, va destacar que “davant del pessimisme que provoquen les dades sobre la crisi i el creixement de la pobresa, volem reafirmar la voluntat de la força ciutadana per fer una Catalunya més inclusiva". Així mateix, també va afirmar que “el tercer sector som la representació dels més vulnerables i dels sectors sotmesos a l’exclusió social. En aquest sentit el tercer sector aporta una gran contribució a la democràcia fent que tots els sectors de la societat estiguin representats i els drets socials arribin cada cop més a tothom”.

Aquí teniu el vídeo que presenta l'Anuari d'enguany:

Presentacio Anuari 2009

FONT: CANAL SOLIDARI

Acció Social, entitats del tercer sector i municipalistes constitueixen la Taula d´Iniciativa Social

Acció Social, entitats dels tercer sector i municipalistes constitueixen la Taula d’Iniciativa Social

El Departament d’Acció Social i Ciutadania, les entitats del tercer sector, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis han constituït aquesta tarda la Taula d’Iniciativa Social i Municipal. Aquesta iniciativa, impulsada per la conselleria, farà un seguiment de l’evolució de la crisi i coordinarà les respostes de les administracions i les entitats socials.

En aquesta reunió, la consellera Carme Capdevila ha presentat el protocol que fixa uns criteris mínims i comuns a tot el territori pel pagament de les prestacions d’urgència social. Aquest document s’ha elaborat a petició de les mateixes entitats municipalistes.

El protocol determina que els beneficiaris de les prestacions d’urgència social seran les persones o famílies en situació de vulnerabilitat econòmica, pobresa o exclusió que tinguin dificultats per cobrir les necessitats bàsiques. En aquesta línia, s’estableixen cinc tipus d’ajuts: allotjament i alimentació, habitatge, subministraments de la llar, atenció a menors en situació de risc i atenció sanitària.

El protocol també fixa uns criteris generals bàsics a tenir en compte per definir la situació d’urgència social, que haurà de ser valorada pels serveis bàsics municipals. Un cop s’hagin resolt els expedients, la concessió dels ajuts es vincularan a un Pla Individual d’Atenció Social no només per resoldre la situació d’urgència social sinó també millorar la situació a mig o llarg termini.

Durant la trobada, la consellera Carme Capdevila també ha informat a les entitats socials i municipalistes de la distribució del fons extraordinari de 3,5 milions d’euros per a prestacions d’urgència social. Aquesta partida, inclosa als contractes programa firmats amb ajuntaments de més de 20.000 habitants i consells comarcals, es repartirà en funció de la població.

FONT: ESQUERRA.CAT

Acció Social i la Taula del Tercer Sector impulsen la campanya per marcar la casella de fins d’interès social en la declaració de la renda

Acció Social i la Taula del Tercer Sector impulsen la campanya per marcar la casella de fins d’interès social en la declaració de la renda
El Departament d’Acció Social i Ciutadania i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya han impulsat la campanya per incentivar els i les contribuents a marcar la casella “altres fins d’interès social” en la declaració de la renda. La iniciativa l’han presentat aquest matí la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i el president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, Carles BarbaLa campanya recorda el dret de la ciutadania a decidir i es durà a terme a través de la tramesa de 100.000 tríptics informatius, l’elaboració de 5.000 cartells i el web de la Taula del Tercer Sector www.tercersector.cat.

La iniciativa també permetrà aclarir els possibles dubtes que tingui el ciutadà a l’hora de marcar la casella per a fins socials.La importància de destinar el 0,7% per a fins d’interès social.A la declaració de la renda, els ciutadans poden destinar un 0,7% dels seus impostos a programes socials gestionats per les ONG, marcant la casella d’altres finalitats socials.

L’any passat, es van recaptar per aquest concepte 245 milions d’euros al conjunt de l’Estat.La campanya del 0,7% de l’IRPF sensibilitza la ciutadania de la importància de destinar aquest percentatge a fins d’interès social, ja que permet que moltes ONG catalanes puguin finançar diverses actuacions en benefici de la comunitat. Enguany, a més, el context de crisi global afecta principalment els col·lectius més desfavorits de la població.Catalunya, la comunitat més solidària.Històricament, Catalunya ha estat la comunitat on un major percentatge de declarants marquen l’opció ‘altres fins d’interès social’. Ho fa el 57% dels contribuents, 12 punts per sobre de la mitjana estatal.

També és la comunitat amb un teixit associatiu més ampli i que ha presentat un major nombre de projectes.

A Catalunya, l’any passat 341 entitats catalanes van presentar 754 projectes dels quals se’n van aprovar 506. En total, l’import que es va destinar a finançar aquestes actuacions va ser de 17.029.667 euros. Enguany, les entitats i el Govern esperen que arribin molts més recursos a Catalunya atès l’increment de recaptació que es va produir l’any passat al passar del 0,52% al 0,7%Les entitats catalanes podran presentar els seus projectes.La campanya també té per objectiu aclarir que, finalment, totes les entitats que actuen a Catalunya, incloses les d’àmbit estrictament català, podran presentar els seus projectes a la convocatòria d’enguany.Precisament Trinijove

–l’entitat que ha acollit la presentació de la campanya– hagués estat una de les perjudicades en cas que la decisió del govern estatal de deixar fora les entitats d’àmbit estrictament català hagués tirat endavant. Aquesta associació té com a finalitat la promoció de la formació i l’ocupació a través de la realització de cursos, programes de reforç escolar, classes d’alfabetització per a immigrants i aules taller.

Trinijove va rebre l’any passat 32.000 euros provinents de l’IRPF que serveixen per formar emprenedors a l’hora de crear les seves empresesUn cop aconseguida la rectificació del govern espanyol, ara l’esforç del Departament d’Acció Social i Ciutadania i de la Taula del Tercer Sector se centra en aconseguir la territorialització de les ajudes i un increment important dels recursos que arriben a les ONG de Catalunya.Els dubtes més comuns que resol la campanya.A través de la campanya també es volen aclarir els possibles dubtes que tingui el ciutadà a l’hora de marcar o no la casella 0,7% “fins socials”. Aquests són els més comuns:

- Per què cal marcar la casella “altres fins d’interès social”?Perquè és un dret. En marcar la casella “altres fins d’interès social” es declara la solidaritat en assignar el 0,7% dels impostos del declarant per dur a terme programes per als col·lectius més necessitats.

- Cal decantar-se necessàriament per una de les dues caselles? La de l’”Església Catòlica” o la d’”Altres fins d’interès social”?No. Des de l’any 2000, els contribuents poden optar per tres opcions: assignar el 0,7% només a les ONG; assignar el 0,7 només a l’Església; o escollir les dues opcions a la vegada, amb la qual cosa se’ls assigna l’1,40% dels impostos del contribuent

- A què es destinen els diners resultants de marcar la casella “Altres fins d’interès social”?A finançar projectes socials per als col·lectius desfavorits de l’entorn més proper, però també a programes de cooperació internacional, a través d’organitzacions no governamentals (ONG).- Marcar la casella suposa un cost econòmic per al contribuent?No. L’elecció de qualsevol de les opcions d’assignació o deixar la casella en blanc no té cap cost econòmic i, per tant, la quantitat a ingressar o a retornar no quedarà en cap cas modificada.

- Què passa si no es marca cap casella, és a dir, si es deixen en blanc?Que l’assignació tributària del contribuent (0,70% o 1,40%, segons si deixa en blanc una o les dues caselles) s’imputarà directament als pressupostos generals de l’Estat.

Font: esquerra.cat