dijous, 2 d’abril de 2015

Les 10 claus per entendre l'autisme: afecta a sis de cada 1.000 naixements i és més freqüent en els homes que en les dones

Les 10 claus per entendre l'autisme


Aquest trastorn afecta a sis de cada 1.000 naixements i és més freqüent en els homes que en les dones


El Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme se celebra cada 2 d'abril. L'objectiu d'aquest esdeveniment, promogut per l'Assemblea General de les Nacions Unides des de l'any 2007, és sensibilitzar l'opinió pública sobre la necessitat d'ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones que presenten autisme i trencar  mites. Quins són els punts claus que cal conèixer sobre el trastorn?
 







Etiquetes:
autisme Francesc Cuxart TEA,
1. Què és l'autisme?
Els trastorns de l'espectre autista (TEA) són trastorns del neurodesenvolupament, de caràcter crònic i que normalment es detecten durant els 30 primers mesos de vida.

2. Per què parlem de Trastorn d'Espectre Autista i no d'autisme?
Aquest terme va introduir-se en el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Desordres Mentals (DSM-5), ja que va considerar-se que hi havia diferents diagnòstics que havien d'integrar-se en una dimensió comuna. Així, doncs, tot i que col·loquialment parlem d'autisme, el TEA inclou diferents trastorns, cada un amb les seves singularitats.

El trastorn de l’espectre autista (TEA) inclou l’autisme, el trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat, l’autisme atípic, el trastorn desintegratiu infantil o síndrome de Heller, la síndrome d’Asperger i la síndrome de Rett.

3. Com es manifesta?
El TEA es caracteritza per tres símptomes fonamentals: un desenvolupament marcadament anormal o deficient de la interacció, alteracions de la comunicació, així com per un patró d'interessos i activitats molt restringit i estereotipat. A més, sovint s'observen conductes estranyes, com un balanceig constant de l'infant, i obsessions insòlites vers a alguns objectes.

Cal tenir present que aquestes manifestacions poden variar molt en funció del grau de desenvolupament i de l'edat de l'infant, però sempre estan presents en el diagnòstic.

4. Quines són les causes del TEA?
L'autisme és un trastorn d'origen biològic i, per tant, "no és l'expressió d'un trauma psicològic en l'infant", ni tampoc és conseqüència d'una desatenció per part dels pares com es considerava anteriorment, apunta Francesc Cuxart, doctor en psicologia i consultor delprojecte Autisme de la Garriga.

Tot i que se'n desconeix la naturalesa, hi ha diverses hipòtesis com l'existència de causes genètiques, alteracions de la connectivitat cerebral, del sistema immunitari i probablement d'altres sistemes.

El doctor Cuxart explica que l'infant neix amb el trastorn, però que aquest no es detecta fins passat un temps. "Generalment les primeres consultes solen ser a l'any i mig de vida. Els pares pregunten als pediatres i aquest els deriven a centres més específics".

5. On són atesos els infants i adolescents amb TEA?
A Catalunya l'atenció clínica especialitzada als infants i adolescents amb Trastorns de l'Espectre Autista es dur a terme als serveis de Neuropediatria dels hospitals generals, als centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) i als centres de detecció i atenció precoç (CDIAP).

6. Quantes persones presenten el trastorn?
Es calcula que un 1% de la població mundial pateix autisme. Tot i que no hi ha dades concretes es creu que el TEA afecta a sis de cada 1.000 naixements a Catalunya i és més freqüent en el sexe masculí que en el femení (4:1).

Els Centres de Salut mental infantil i Juvenil (CSMIJ) van atendre 4.206 persones amb TEA el 2013, un 7,18% del total de casos a Catalunya.

En els darrers anys s'ha detectat un increment en el nombre d'afectats, fet que pot atribuir-se a un ventall més ampli de l'espectre diagnòstic, però també a un augment real del nombre de casos com a conseqüència de factors etiològics (causals) desconeguts.

El doctor Francesc Cuxart atribueix aquest creixement "al canvi en els criteris per diagnosticar la malaltia, a la conscienciació de la població i també a possibles factors ambientals que hi podrien influir, tot i que no està demostrat, com la contaminació atmosfèrica o l'alimentació".

7. Com es tracta?
L'autisme és una trastorn crònic i, per tant, incurable. No obstant, una detecció precoç permet un tractament més eficaç.

Generalment el tractament consisteix en estimular l'infant per afavorir la comunicació. El doctor Francesc Cuxart explica que  "s'han d'emprar mètodes que s'hagi demostrat que funcionen i que impliquin sistemes d'avaluació per veure si realment tenen efectes positius". Un d'aquests, per exemple, són els sistemes alternatius de comunicació, com ara pictogrames, que s'apliquen si el nen, major de quatre anys, no parla. 

Cuxart assegura que és imprescindible aplicar el tractament amb la intensitat necessària i que fer-ho un cop a la setmana no és suficient.  Al tractament de tipus piscoeducatiu se n'hi pot afegir un de psicofarmacologic, que no tracta el trastorn sinó els efectes secundaris que se'n deriven, com poden ser l'ansietat, la impulsivitat, l'insomni...

Actualment s'estan fent assajos amb oxitocina, una hormona relacionada amb la conducta sexual, paternal i maternal, que podria permetre una millora en la socialització i tindria una influència en els símptomes nuclears del trastorn.

8. Quins són els senyals d'alarma que ens han de fer sospitar que un nen té TEA?
D'acord amb el Pla d'Atenció Integral a les Persones amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA), els signes que ens poden fer sospitar depenen de l'edat de l'infant i són diferents en funció del moment de desenvolupament sociocomunicatiu del nadó. No tots els infants que presenten un TEA, però, han de mostrar necessàriament tots els símptomes.

Als 6 mesos: 
els nadons que tenen TEA utilitzen menys el contacte visual, presten més atenció als objectes que a les persones i no somriuen al cuidador.

Als 9 mesos: no segueixen amb la mirada objectes familiars quan el cuidador els assenyala, no tenen intercanvis relacionals amb els pares i tampoc estenen els braços quan algú els agafa a coll.

Als 12 mesos: 
l'infant no balboteja, ni imita gestos o assenyala amb el dit per obtenir un objecte fora del seu abast. A més, presenta patrons de moviment estranys i fa activitats en solitari (jocs de mans davant dels ulls, balanceig...). Així mateix, a vegades sembla que no hi senti i presenta particularitats motrius.

Als 15 mesos: no estableix contacte visual quan parla amb algú, no mostra atenció compartida amb la resta per a un objecte o activitat, no respon de manera consistent al seu nom, ni tampoc a ordres simples. Així mateix, tampoc no diu "papa" i "mama" amb sentit.

Als 18 mesos: 
no diuen cap paraula amb valor propositiu (reclamant algun objecte, per exemple), no saben fer jocs simbòlics amb les joguines (com alimentar a un ninot), no porten objectes als adults per mostrar-los-els i no responen quan el cuidador assenyala un objecte.

Als 24 mesos: no fan frases de dos elements, no mostren interès per altres infants, presenten una motricitat peculiar (caminen de puntetes, fent girs...), poden tenir conductes auto-lesives, es mostren hiperactius i prefereixen jugar sols.

A partir dels 36 mesos: com que la detecció és més tardana, cal adonar-se de la presència d'alteracions en la comunicació i el llenguatge, en la relació social (que és molt limitada), en el joc (fixació per determinades joguines i jocs repetitius) i en patrons de conducta i interessos, que són molt repetitius i restringits.

S'ha de tenir en compte que els infants de més de quatre anys i els adolescents també poden patir TEA i que no se'ls hagi diagnosticat prèviament, perquè no el manifesten de manera clara fins que no es troben amb demandes socials més complexes.

9. Quins serveis inclou el Pla d'atenció integral a les persones amb TEA de Catalunya?
Els equips que atenen la persona amb TEA i la seva família faciliten al pacient  tractament individual a través d'un programa d'estimulació intensiva, però també una intervenció de tipus grupal, és a dir, una psicoteràpia de grup amb altres infants i adolescents. Així mateix, també donen suport i informació sobre el trastorn i els ajuts socials a les famílies.

Els programes d'inclusió social són un altre factor a tenir en compte, per exemple en l'àmbit de l'orientació laboral i els centres de dia ocupacionals.

El Pla també ha de garantir la intervenció amb els professionals de salut i dels serveis educatius, que sovint necessiten formació i que han de col·laborar per acomplir els objectius i garantir un bon desenvolupament de l'infant.

En darrera instància el Pla també ha d'incloure un servei d'aspectes de qualitat, on es valora i s'analitza el nombre de casos que es tracten i els mètodes que s'empren. Resulta imprescindible, així mateix,  la implicació dels professionals en projectes de recerca.

10. Dia Mundial de l'Autisme 2015
Enguany, amb el lema "Autisme. Evitem la discriminació", la celebració destaca la necessitat de promoure la inclusió de les persones afectades pel trastorn  en tots els aspectes de la vida. L'Organització de les Nacions Unides (ONU) centra les reivindicacions en l'àmbit laboral i posa de manifest que més del 80% de les persones adultes amb autisme es troben a l'atur.

Amb motiu d'aquesta jornada, per sisè any consecutiu, diverses ciutats s'uniran a la Light It Up Blue, una iniciativa de l'organització Autism Speaks que consisteix a il·luminar de blau a la nit els edificis més emblemàtics de tot el món.

La Federació Autisme Catalunya se suma a aquesta iniciativa i il·luminarà de blau alguns edificis de la Garriga, com l'Ajuntament i l'Església. L'associació també organitza altres actes commemoratius, com una exposició de dibuixos de persones amb trastorns de l'espectre autista (TEA) i la projecció d'un documental sobre l'associació.


FONT: SOCIAL.CAT