El vicepresident del Govern reivindica els centres educatius com a "espais privilegiats per conrear el respecte a la diversitat religiosa"

Josep-Lluís Carod-Rovira ha presentat la Guia per a la gestió de la diversitat religiosa als centres educatius

Aquesta nova guia, la sisena que edita el Govern per al respecte a la pluralitat d’opciones religioses, aborda l’alimentació als menjadors escolars, les festes religioses en els centres, el vestuari i l’ús de símbols i les matèries del currículum escolar

La guia exposa la normativa que cal seguir i criteris per a la seva aplicació

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha presentat aquesta tarda la Guia per a la gestió de la diversitat religiosa als centres educatius, on ha reiterat que “viure i crèixer en la societat catalana assumint-ne els valors comuns no és incompatible amb practicar una determinada religió o triar qualsevol opció de pensament”. En aquest sentit, el vicepresident ha exposat que els centres educatius “són un espai privilegiat per conrear aquests valors i per traduir les bones intencions en bones pràctiques”. A l’acte de presentació també han participat la directora general d’Afers Religiosos, Montserrat Coll i el secretari de Polítiques Educatives, Francesc Colomé.

Durant la seva intervenció el vicepresident del Goven ha recordat que el model català de laicitat, “és sinònim de respecte a totes les opcions religioses i de pensament i als seus valors”. I és que, com ha dit, és imprescindible que les diferents opcions religioses “puguin viure de forma pacífica, sense altra condició, precisament, que el respecte a unes normes públiques que permeten la llibertat de creences de cadascú, sobre la base de la igualtat ètica i de llibertat que només pot garantir un Estat laic”. En aquest sentit, Josep-Lluís Carod-Rovira ha posat de manifest que els centres educatius són “espais privilegiats per conrear el respecte a la diversitat religiosa” i ha apuntat que “és feina del Govern proveir les eines necessàries per construir una societat ben tramada, que continuï apostant pel respecte en pla d’igualtat per a totes les persones que la integren”.

 

En la mateixa línia, el vicepresident ha exposat que les guies per al respecte a la pluralitat d’opcions religioses promogudes pel Govern tenen un caràcter eminentment pragmàtic i sobretot de consens. En aquest sentit, ha recordat que aquestes publicacions “recullen bones pràctiques i compten amb l’experiència dels professionals de cada sector, així com les recomenacions d’experts i el consens de membres de les diverses confessions implicades”. Precisament Josep-Lluís Carod-Rovira ha volgut agrair públicament la “magnífica relació de col·laboració” que totes les confessions religioses han mantingut amb l’actual govern.

 

Per la seva banda, la directora general d’Afers Religiosos, Montserrat Coll, ha explicat que la guia “parteix del principi que l’escola no ha de negar ni ha de jutjar la fe de l’alumnat ni de les seves famílies, sinó que ha d’assegurar un àmbit en el qual es puguin manifestar les pròpies conviccions, veure i escoltar les dels altres i aprendre a conviure amb persones que pensen o creuen de manera diferent”. En aquest sentit ha exposat que la gran recomanació general “és el respecte i el diàleg”.

 

De la matexa manera, segons el secretari de Polítiques Educatives, Francesc Colomé, aquesta guia és un “magnífic instrument” que ens permetrà “pensar reflexionar i prendre les decisions més encertades” per avançar “cap a la fita que estem buscant, un futur social més just, més digne i més feliç”.

 

La guia

 

L’objectiu d’aquesta guia és oferir orientació i suport a totes les persones que gestionen la diversitat religiosa i les pràctiques concretes que se’n deriven en l’àmbit de l’educació. Per tant, va dirigida als professionals dels centres educatius, tot i que també resulta d’interès per a la resta d’agents que intervenen en aquest àmbit: famílies, alumnat, autoritats educatives, així com també les comunitats religioses.

 

La guia s’estructura en quatre parts: recull la legislació més rellevant en la matèria, ofereix uns principis d’actuació que poden servir per orientar en diversos moments les qüestions relacionades amb la diversitat religiosa, exposa recomanacions sobre quatre àmbits i presenta sintèticament els trets més rellevants de les confessions religioses presents a Catalunya.

 

Les recomanacions se centren en quatre àmbits:

 

1. Celebracions i commemoracions en els centres educatius

Les lleis estableixen en quines condicions l’alumnat pot faltar a classe a causa d’una festa religiosa, però els centres haurien de preveure aquestes absències, o millor encara, aprofitar les celebracions de les diverses religions de l’alumnat per a explicar la diversitat religiosa de forma inclusiva i no confessional.

 

2. L’alimentació als menjadors escolars i la diversitat religiosa

La guia explica quins preceptes alimentaris planteja cada religió, i de quina manera es poden compatibilitzar sense haver de multiplicar els menús oferts pels menjadors escolars. A més, proposa entendre el menjador escolar com un espai educatiu on es pot aprofundir en la diversitat cultural a partir de les varietats gastronòmiques.

 

3. El vestuari i l’ús de símbols religiosos

La guia remet a la normativa del Departament d'Educació segons la qual s'ha de permetre l'ús de vestuari o elements simbòlics, sempre que no impossibilitin la realització de totes les activitats curriculars, la comunicació interpersonal, la identificació personal o la seguretat personal o la dels altres.

 

4. El currículum i la diversitat religiosa

 

No es contemplen exempcions dels continguts obligatoris, per la qual cosa encara és més important fomentar el diàleg entre professorat, alumnes i famílies, amb l’objectiu de conèixer els posicionaments de cadascú sobre la matèria. Les famílies han de distingir els preceptes religiosos respecte d’altres costums culturals, mentre que els centres han de deixar clar quines activitats són obligatòries o optatives.

 

Per a l’elaboració d’aquesta guia, la Direcció General d'Afers Religiosos ha comptat amb un estudi previ del grup de recerca Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR), així com la col·laboració dels pedagogs Joan Canimas i Francesc Carbonell, i també dels responsables de diverses entitats religioses.

 

Aquesta guia és la sisena que edita la Direcció General d'Afers Religiosos. La col·lecció ofereix als professionals d’un determinat sector una eina que reuneix la normativa, pautes i bones pràctiques per a oferir un servei públic respectuós amb la llibertat religiosa i la resta del marc normatiu. Fins ara s’han publicat guies per als àmbits següents: hospitalari, penitenciari, funerari, cementiris i la dirigida als ajuntaments i a les comunitats islàmiques sobre la festa del sacrifici.

 FONT: Departament/s

Vicepresident de la Generalitat

  

El Govern aprova el reglament de la Llei de centres de culte

• El text fixa les condicions per a l'obertura i funcionament de nous espais i en regula els criteris de seguretat, salubritat, accessibilitat, protecció acústica, aforament, evacuació i molèsties a terceres persones
  
• L'objectiu del reglament és garantir el dret de llibertat de culte, donar suport als ajuntaments i vetllar per unes condicions adequades als locals
  
• Els plans d'ordenació urbanística municipal incorporaran una avaluació i justificació de les necessitats de sòl per aquests equipaments religiosos
  
• Els locals que ja funcionen tindran un període transitori per adaptar-se a les condicions bàsiques de seguretat de la nova regulació

 

El Govern ha aprovat el reglament de la Llei de centres de culte de Catalunya, que estableix les condicions tècniques i materials necessàries per a l'obertura i funcionament de nous locals. El reglament fixa el règim jurídic per la seva implantació i els criteris de seguretat, salubritat, accessibilitat, protecció acústica, aforament, evacuació i molèsties a tercers en el cas d'obertura d'un nou local. L'objectiu és garantir el dret de llibertat de culte, donar suport als ajuntaments i vetllar per unes condicions adequades als locals.

D'acord amb el que fixa la Llei de centres de culte, els ajuntaments hauran de preveure en els seus plans d'ordenació municipal sòls amb la qualificació de sistema d'equipament comunitari on s'admetin els usos de caràcter religiós. El reglament fixa que la memòria dels plans haurà d'incorporar una avaluació de les necessitats de cada municipi i de localització de sòl en el moment de la revisió del document o abans de l'agost de 2019.

Per determinar aquestes necessitats, es tindran en compte els informes municipals i els suggeriments i al•legacions que formulin les esglésies, les confessions i les comunitats religioses en el procés de participació ciutadana. Els ajuntaments hauran de garantir que l'equipament estigui ben comunicat per no dificultar l'exercici del dret de llibertat de culte. La concreció de l'ús dels centres religiosos es farà a través d'un pla especial, que haurà d'incloure un estudi de mobilitat i de necessitat de noves places d'aparcament en cas que el local superi els mil metres quadrats de superfície construïda o l'aforament de 500 persones.

Regulació dels permisos municipals

Per iniciar una nova activitat, les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que estiguin inscrites en el registre estatal d'entitats religioses hauran de sol•licitar a l'ajuntament la llicència municipal d'obertura i ús de centres de culte. Aquesta normativa no és aplicable als locals que no tinguin més de 100 metres quadrats útils per al culte i no superin les noranta persones d'aforament. En aquest cas, en comptes de demanar una llicència, només s'haurà de comunicar a l'ajuntament corresponent l'obertura del nou equipament i el compliment de les condicions tècniques establertes en aquest reglament. Tampoc no hauran de demanar una llicència municipal els edificis o locals que acullin actes de forma esporàdica, ja que únicament necessitaran l'autorització corresponent.

A banda de la llicència d'inici d'obertura i ús, caldrà demanar una llicència urbanística en cas que s'hagin de fer obres de construcció o treballs d'ampliació o reforma. L'ajuntament notificarà a les parts la resolució de la sol•licitud en un termini màxim de quatre mesos i informarà la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat (DGAR) de les peticions rebudes i les llicències atorgades per al seu coneixement i posterior actualització del mapa religiós.

Condicions de seguretat i higiene

Per a l'atorgament de la llicència, els locals hauran de complir les condicions de seguretat i salubritat que regula el reglament. Així, pel que fa a seguretat, fixa les mesures mínimes contra incendis (propagació del foc, evacuació, sistemes de protecció...) i determina l'aforament, que serà d'una persona per metre quadrat útil, en el cas que no disposi de seients. També fixa les condicions de salubritat (sistemes de ventilació, serveis sanitaris..) i d'accessibilitat.

Els locals que superin les 200 persones d'aforament hauran de tenir espais de vestíbul exterior amb una superfície suficient per aplegar una proporció d'usuaris del centre. El reglament també estableix les mesures d'aïllament acústic necessàries per evitar les molèsties a l'exterior, ja sigui a nivell estructural o limitant el so dels aparells electrònics. Així, els centres que es trobin a menys de 100 metres de vivendes o centres hospitalaris hauran d'incrementar els nivells mínims d'aïllament acústic. Queden excloses de les condicions de protecció acústica les campanes dels centres de culte, atesos els usos que se'ls han atribuït tradicionalment.

Per comprovar que el local disposa de llicència i compleix les condicions fixades, el reglament regula també el procediment d'inspecció. En cas que el centre no tingui llicència, disposarà de tres mesos per regularitzar la situació. Les inspeccions es faran sense interrompre ni pertorbar cap activitat de culte, prèvia notificació al centre, excepte quan es produeixi un cas de risc o perill imminent pels usuaris del centre o els immobles adjacents.

Adaptació al nou reglament

Per als centres ja existents s'estableix un règim transitori per adaptar-se a les condicions bàsiques de seguretat que estableix el nou reglament. Els que no tinguin llicència municipal d'activitats, hauran de comunicar en un termini màxim de cinc anys el compliment de les condicions bàsiques de seguretat davant l'òrgan competent. Queden exclosos d'aquesta adaptació els espais que ja disposin de la llicència sobre policia de l'espectacle, activitats recreatives i establiments públics -que és el nom de la llicència que es demanava a alguns ajuntaments abans d'aquesta normativa específica- o altres normes vigents en el seu moment.

D'altra banda, queden exclosos del reglament els centres de culte ubicats en centres hospitalaris, assistencials, educatius, cementiris, tanatoris i centres penitenciaris, així com els que estan en espais de titularitat pública o privada destinats a altres activitats principals. Tampoc queden afectats pel reglament els centres inclosos en l'Inventari del Patrimoni Cultural Català, tal com preveu ja la legislació perquè es regeixen per la Llei del Patrimoni.

 

Font: Departament/s

Vicepresident de la Generalitat Comunicació del Govern Afers Religiosos