Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aturats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aturats. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de desembre del 2010

El Govern destina 19,9 milions d'euros a posar en marxa el projecte SUMA'T d'orientació, formació i inserció laboral de joves en atur


 

  • Aquesta iniciativa és innovadora i pionera a tot l’Estat
  • El projecte s’adreça a persones joves menors de 25 anys en situació de fracàs escolar i que estiguin inscrites en l’Oficina de Treball com a demandants d’ocupació no ocupats
  • La posada en marxa d’aquest pla estava a l’espera de l’aprovació definitiva de la reforma laboral, ja que el nou contracte per a la formació té avantatges tant per al treballador com per a l’empresa i pels programes públics de formació i treball
 
El Govern ha aprovat avui destinar 19,9 milions d’euros per posar en marxa el projecte SUMA’T, una iniciativa innovadora i pionera a tot l’Estat adreçada a les persones joves en atur menors de 25 anys. Aquest programa combina accions d’orientació, formació i d’adquisició d’experiència professional en empreses amb l’objectiu de millorar la qualificació professional de les persones joves desocupades i facilitar la seva inserció laboral a les empreses.
 
Aquesta nova iniciativa suposa que, per primera vegada, es realitzi una actuació vers la inserció laboral de persones joves en empreses, utilitzant com a eina principal el contracte per a la formació, amb un acompanyament de la persona jove al llarg de tota la durada del projecte.
 
La posada en marxa d’aquest pla estava a l’espera de l’aprovació definitiva de la reforma laboral, ja que el nou contracte per a la formació permet que la formació especifica prèvia feta en el marc de programes públics formació i treball (formació en alternança) serveixi com a formació teòrica del contracte laboral per la formació.
 
D’altre banda, té avantatges tant per al treballador com per a l’empresa. En el cas del treballador i a diferència de la modalitat anterior en els sis mesos contractats tindrà la mateixa protecció social que la resta de treballadors i pel que fa a l’empresa, aquest tipus de contracte està bonificat amb un estalvi del 100% de les cotitzacions a la Seguretat Social. Així mateix, si a l’acabament del contracte per a la formació, l’empresa decideix contractar de forma indefinida a la persona jove també comptarà amb una bonificació per la transformació del contracte temporal en indefinit.
 
El perfil de les persones joves beneficiàries del SUMA’T, unes 5.000, és el d’un jove menor de 25 anys en situació de fracàs escolar, és a dir, que no hagi finalitzat l’Educació Secundària Obligatòria i que estigui inscrit en l’Oficina de Treball com a demandant d’ocupació no ocupat.
 
El Govern subvencionarà tot el cost de l’orientació i la formació. Pel que fa al contracte de les persones joves, serà un contracte per a la formació d’una durada de 6 mesos en què el Govern subvencionarà el 70% del salari. Els joves contractats percebran el salari segons el conveni col·lectiu de l’empresa.
 
El projecte SUMA’T serà implementat en col·laboració amb les entitats locals de municipis de més de 20.000 habitants i de més de 30.000 habitants, en el cas de la demarcació de Barcelona. Les Oficines de Treball seran les responsables de seleccionar i derivar les persones participants a les entitats locals, que comptaran amb el suport del Servei d’Ocupació de Catalunya en el procés de recerca i selecció de les empreses més adequades per a la contractació de les persones participants en el programa.
 
Les actuacions ocupacionals a desenvolupar amb el SUMA’T són:
 
1- Tutorització i acompanyament a la inserció
 
Les persones joves beneficiàries començaran el programa amb una orientació individualitzada per tal que identifiquin i desenvolupin els seus recursos i competències. Aquestes accions hauran d’incloure mecanismes de diagnosi, informació, assessorament, motivació, tutories i tècniques de recerca de feina.
 
Durant el programa, inclòs el període de vigència del contracte laboral, totes les persones participants tindran un acompanyament personalitzat que els hi donarà suport, assessorament i farà un seguiment del seu procés d’incorporació al mercat laboral ordinari.
 
2- Formació professionalitzadora i assoliment de competències clau i formació per a l’obtenció del títol de graduat en ESO
 
Les actuacions de formació tenen l’objectiu de millorar l’ocupabilitat i facilitar la inserció laboral de les persones joves destinatàries del programa. Aquestes són d'una banda, una acció formativa orientada a proporcionar competències clau que els permetin interactuar en l’entorn sociolaboral i, de l'altra, una formació teòrica necessària per al desenvolupament adequat d’un determinat lloc de treball, i per facilitar l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria. El cost de la formació està subvencionat íntegrament pel Departament de Treball.
 
a)     Formació per assolir les competències clau
L’objectiu principal és facilitar a les persones joves participants aquelles capacitats, habilitats i actituds per poder interactuar en l’entorn sociolaboral. Atenent a les necessitats i al perfil de les persones participants, el contingut d’aquesta formació ha d’incloure algunes de les diferents competències clau per a l’aprenentatge permanent com comunicació en llengües; competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia; competència digital; competències socials i cíviques i sentit de la iniciativa i esperit d’empresa, entre d'altres.
 
La formació en competències clau té una durada de 100 hores, s’haurà de portar a terme abans de la formalització del contracte per a la formació i l’hauran de realitzar totes les persones joves participants.
 
b)     Formació professionalitzadora
Aquesta formació té com a objectiu millorar l’ocupabilitat i les oportunitats d’ocupació de les persones joves desocupades, en els sectors i professions amb més potencial per generar ocupació en el futur i en el territori on es desenvolupi el programa. Aquesta formació, adequada a les característiques del lloc de treball a desenvolupar per la persona jove, tindrà una durada mínima de 288 hores.
 
La formació professionalitzadora vincularà, tant com sigui possible, els continguts teòrics dels mòduls formatius amb el lloc de treball a desenvolupar. Si superen la formació el Servei d’Ocupació de Catalunya expedirà un certificat de la formació professionalitzadora realitzada i per tant podran ser contractats per les empreses.
 
3- Formalització d’un contracte laboral per a la formació en empreses que rebran una subvenció equivalent al 70% del Salari Mínim Interprofessional
 
Les empreses hauran de formalitzar un contracte per a la formació d'una durada de sis mesos amb els joves prèviament formats per les entitats publiques, pel qual ja no hauran de fer la formació teòrica durant la vigència del contracte.
 
Les empreses també hauran de pagar els joves el salari previst en el conveni col·lectiu, i el Departament de Treball subvencionarà a les empreses durant sis mesos, amb una quantitat equivalent al 70 % del salari mínim interprofessional
 
Aquest punt té per objectiu l’adquisició dels coneixements pràctics necessaris per al desenvolupament d’una ocupació, realitzant una activitat professional en empreses vinculades amb els diferents sectors productius.  
 
L’empresa haurà de tutelar el desenvolupament del procés de treball efectiu realitzat per la persona jove mitjançant la designació d’un/a tutor/a d’empresa entre els seus treballadors.

divendres, 13 d’agost del 2010

El 23% dels joves catalans entre 16 i 24 anys ni estudien ni treballen

El 23% dels joves catalans entre 16 i 24 anys ni estudien ni treballen. El sindicat alerta de l'augment de la inactivitat en pocs anys i la baixa qualificació formativa Dimecres, 11 de agost del 2010 - 13:57h.
Un total de 154.000 joves entre 16 i 24 anys de Catalunya no segueixen cap tipus d'itinerari formatiu ni realitzen cap treball reconegut, una xifra que representa un 23,1% del total de la població d'aquesta franja d'edat, segons un informe sobre precarietat laboral juvenil d'UGT de Catalunya referent al 2009.
Segons el sindicat, el 2007 aquest col·lectiu representava un 14,3%. Els anomenats altres joves inclouen els desocupats i els inactius --que no treballen ni busquen feina-- que tampoc estudien. Des del 2004, aquest col·lectiu s'ha incrementat en un 133,7% a Catalunya i des del 2007, un 56%.
Mentre que el grup de joves inactius que no estudien s'ha mantingut més o menys estable des del 2004, entre 55.000 i 60.000 persones, el grup de desocupats que tampoc estudien s'ha triplicat. Fa cinc anys, hi havia 38.700 joves a l'atur que no s'estaven formant, mentre que el 2009 aquesta xifra va arribar gairebé a les 100.000 persones.
Fracàs de la Formació Professional
Segons la secretària de Política Institucional d'UGT de Catalunya, Neus Munté, aquest increment és degut, en part, al fet que la Formació Professional no s'adequa a les necessitats dels joves ni ajuda a millorar la seva situació de precarietat. "No hi ha prou oferta formativa ni prou interessant ni atractiva", ha assegurat.
L'informe posa de manifest que, a Catalunya, un 28,3% de joves de 16 a 24 anys abandonen prematurament els estudis. Aquesta xifra, malgrat que és sensiblement inferior al percentatge del conjunt d'Espanya, està molt allunyada de la que es registra a la Unió Europea dels 27, on es redueix fins al 14,9%.
Segons dades del juliol, un 94% dels joves d'aquesta franja d'edat a Catalunya tenen un nivell d'estudis com a màxim fins a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO). Segons Munté, la baixa qualificació és "l'autèntic problema" del mercat laboral espanyol, i en la seva opinió, el Govern no està actuant per eradicar-lo. Ha argumentat que la reforma laboral no incorpora cap mesura que actuï sobre la formació i que no afavoreix ni una contractació digna ni garanties de continuïtat en els llocs de treball.
"Més transparència"
El sindicat ha reiterat el seu rebuig a la decisió de la Generalitat de suprimir les escoles taller i les cases d'ofici, substituïdes pel nou programa Noves cases per a nous oficis, i ha reclamat que s'augmentin les places per als Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), dirigits als joves amb un nivell baix d'estudis.
Així mateix, Munté ha al·legat una "falta de transparència" per part de la Conselleria d'Educació pel que fa a la Formació Professional, ja que ha assegurat que no fan públiques les dades de les sol·licituds i les ofertes, de manera que no es pot arreglar el desajust que hi ha entre l'oferta i les necessitats i interessos demanda. En aquest sentit, ha insistit en la necessitat d'una millor planificació de la Formació Professional i que els sindicats i altres agents socials hi puguin participar.
 FONT: ELPERIODICO.CAT

dissabte, 20 de desembre del 2008

Neoliberal ZP el porta a rebaixa IRPF a poderosos del 43% al 18% als més rics. I mentrestant a Catalunya ja té 402.800 aturats/des


Ha saltat la notícia, al debat.cat:


A partir d’ara i d’acord amb el decret si, per exemple, el propietari d’un banc vol fer un préstec a la seva entitat per capitalitzar-la, podrà tributar pels interessos rebuts al 18%. El propietari d’una petita empresa d’hosteleria hauria de pagar el 43%. Aquests avantatges a la cúpula del sector financer tenen a més efecte retroactiu a l’1 de gener del 2008. 

Ras i curt, el govern del PSOE afavorint les grans fortunes, inclús amb efectes retroactius a 1 de gener del 2008.
I la resta, a pa i aigua, en un atur creixen i una crisi que es va estenent , amb manifestacions que apunten a una vaga general del nou coordinador d´IU, Cayo Lara, en una encertada expressió de treure diners dels pobres per donar-los al rics. Si hi ha un dels pocs elements redictributius de l´estat, aquest és l´IRPF, per tal que els que més tenen paguin més, fruit de la seva acumulació de riquesa u capacitat especulativa, principi de justícia social, demostrant que la S i la O del PAOSE, ja fa temps és en el calaix dels records, en contra de la majoria social treballadora que li és orfe políticament, amb exemples immorals  que l´equiparen a les pitjors pol´tiques neoliberals de Jose Maria Aznar. Un dia es fa la foto al Congrés de CCOO i l´endemà impulsa un Decret-Llei imposant el buidatge de fons publics amb l´exempció fiscal als poderosos, com la banca. 
I tot plegat és un insult quan ara fa falta més inversió social per doanr suport al sectors més desafavorits. El contrast: si a Catalunya tenim 800 aturats diaris, uns 402.800 aturats/des arreu del territori, amb un continu degoteig d´expedients de regulació teporals, parcials o que comporten l´extinció d´empreses o deslocalització encoberta.Observem dades facilitades per l´IDESCAT, a novembre de 2008:

                Variació interanual        
                                      Valor        absoluta         % mes        % acumulat
Total                              402,8      143,7          55,4                  27,4Agricultura                   6,5         3,0           83,2             52,2Indústria                    81,2       24,0           42,0             16,0Construcció                 59,6       34,0         132,8             83,4Serveis                     237,0       75,8           47,0             22,6Sense ocupació ant.     18,5        6,9            59,5            33,0
Unitats: Milers de persones.Font: Departament de Treball.



Comentari

El nombre d'aturats inscrits a les oficines d'ocupació de Catalunya ha estat de 402,8 milers de persones, 

al novembre del 2008, un 55,4% més que al mateix mes d'un any enrere. L'atur ha crescut en tots els 

sectors i és el de la construcció el que mostra un creixement més elevat (132,8%). El sector serveis, que aplega

el major nombre d'aturats registrats, ha crescut un 47% interanual. A Espanya, el nombre d'aturats inscrits és 

d'un 42,7% més que al novembre anterior, i és també el sector de la construcció el que presenta l'augment més

 pronunciat (106,7%).

Data d'actualització: 2 de desembre del 2008.


Opinió de Moisès Rial