dimarts, 30 de juny de 2009

El Govern català aprova el Projecte de llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència

El Govern aprova el Projecte de llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència
  • La nova norma aglutina tota la legislació que hi ha sobre infància i adolescència
  • Permetrà que en casos de maltractament familiar sigui la persona maltractadora qui marxi de casa, enlloc de l’infant
  • La nova Llei vol evitar que els nens hagin de declarar dues vegades per un cas d’abús o maltractament
  • El Govern també ha aprovat construir 32 nous centres educatius i ha destinat gairebé 10 milions d’euros per millorar els dèficits d’algunes urbanitzacions
  • A més, ha destinat 35 milions al Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) i ha impulsat infraestructures científiques de l’àmbit agroalimentari
El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència, una nova norma que recull tota la legislació actual catalana sobre la infància i l’adolescència i que introdueix novetats en aspectes com la protecció davant el maltractament de menors, el procediment de desemparament, o el procés d’acolliment, amb dues noves modalitats; el permanent i l’especialitzat.
La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, juntament amb la directora general de Comunicació del Govern, Aurora Masip, ha comparegut a la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l’Executiu, ha explicat que la nova Llei suposa un “canvi de paradigma importantíssim” a l’hora de legislar sobre la infància i l’adolescència perquè incorpora la prevenció a les polítiques de protecció, fins ara majoritàries. “Fins ara fins les lleis existents s’havien fet envers la protecció de la infància, i només entraven a regular situacions en què s’estava en situació de risc o desemparament”.
A partir d’ara, a banda de promoure i regular les mesures per pal·liar les situacions de risc, s’incorporen i dicten normatives pel que fa la prevenció, l’atenció, la promoció i la participació d’aquests col·lectius. “La llei, per tant, per primer cop s’adreça a tota la població infantil i adolescent de Catalunya, i està pensada per millorar el benestar dels nostres infants i de tots aquells que es troben en situació de risc i desemparament”, ha conclòs Capdevila.
Es tracta d’una llei adreçada a tots els infants i adolescents que estan domiciliats a Catalunya, un total de 1.283.493 infants i adolescents entre 0 i 17 anys, i que té com a objectiu principal “millorar el benestar dels nostres infants i de tots aquells que es troben en situació de risc i desemparament”.
La consellera Capdevila ha donat a conèixer les darreres dades pel que fa a infància adolescència en situació de risc a Catalunya. Del total d’1’2 milions d’infants i adolescents, 10.822 estan en situació de risc o sota alguna mesura de protecció. D’aquests, 7.448 estan tutelats, 2.566 ingressats en centres d’acolliment o residencials i 4.882 estan atesos en família, sigui la família natural o no. La consellera ha destacat també que, pel que fa a les mesures dedicades a la prevenció, és important assenyalar que hi ha 6.236 infants i adolescents més que són usuaris de centres oberts.
Entre les novetats més destacades que aporta la normativa hi ha el fet que prioritza que en casos de maltractament familiar sigui la persona maltractadora qui deixi la llar, enlloc de l’infant. Generalment fins ara, en cas de maltractament infantil, calia separar el menor del seu domicili o nucli familiar. També vol evitar la doble victimització, és a dir, que els infants hagin de declarar dues vegades per un cas d’abús o maltractament.
A més, un altre dels elements destacats és “que permetrà agilitzar totes les adopcions nacionals perquè s’escurcen els terminis per oposar-se a l’acolliment preadoptiu”, ha emfatitzat la consellera. Igualment, pel que fa als casos d’acolliment, “és molt important la nova regulació perquè es crea l’acolliment permanent per a infants que no volen o no poden ser adoptats i es regula la unitat de convivència de dedicació exclusiva per a l’acolliment, de la qual ja se n’està fen una prova pilot”, ha explicat.
Pel que fa la prevenció, i també com a novetat, la norma fa una separació entre les situacions de risc social i el desemparament. Fins ara, per tal que un infant accedís a una mesura de protecció se l’havia de desemparar. Ara només s’haurà de fer si la mesura de protecció ho requereix.
Temps límit per oposar-se al desemparament i a la protecció
La norma també estableix un temps límit per oposar-se judicialment a les resolucions de desemparament i a les mesures de protecció. D’aquesta manera s’evita que els infants hagin de patir situacions d’incertesa, que a vegades l’alentiment dels processos d’oposició pot provocar. Fins ara, es podien iniciar en qualsevol moment, sense importar quan s’havia dictat la resolució.
En el cas de l’acolliment preadoptiu, que és el pas previ obligatori abans de l’adopció, el termini que tenen els progenitors per oposar-s’hi és de dos mesos. “Escurçar aquests terminis –ha explicat la consellera- ha de permetre agilitzar totes les adopcions nacionals i donar més seguretat als pares i mares adoptants i també totes les garanties legals que necessiten els pares biològics”.
Més participació dels infants
La norma també crea la figura del procurador de la infància i l’adolescència, per tal de donar plena efectivitat al dret dels infants i adolescents tutelats per la Generalitat a ser escoltats.
Per promocionar la participació dels infants i adolescents, el Projecte de llei crea un Consell Nacional de la Infancia perquè els infants puguin participar d’aquelles decisions que els afecten. A més, també contempla la creació de Taules Territorials d’Infància, que coordinaran les diferents administracions i institucions implicades en la detecció i intervenció davant dels maltractaments infantils.
Noves modalitats d’acolliment: especialitzats i permanents
El Projecte de llei inclou dues noves modalitats. D’una banda, l’acolliment familiar permanent, que es durà a terme quan el desemparament sigui pràcticament definitiu, però no sigui possible l’adopció o no es consideri l’opció més favorable per al menor.
D’altra banda, l’acolliment familiar en unitat convivencial d’acció educativa està adreçat a infants i adolescents tutelats que requereixen d’una atenció més especialitzada: menors amb necessitats educatives especials (per causes psíquiques, físiques o sensorials); malalties cròniques i/o trastorns de conducta i grups de germans.
La consellera Capdevila ha explicat que actualment s’està treballant en una prova pilot per avaluar el funcionament d’aquest tipus d’acolliment i s’espera que a finals d’any, encara que no s’hagi aprovat la llei, es puguin aplicar aquestes unitats. Aquest tipus d’acolliment requereix que un dels membres de la família compti amb una titulació específica, formació i experiència per atendre les necessitats especials d’aquests infants i adolescents.
Tota la legislació en un Projecte de llei
Aquest Projecte de llei reuneix en un sol text tota la legislació sobre infància i adolescència, tant aquella que s’adreça a la infància i l’adolescència en general, com aquella que regula la protecció dels menors en situacions de risc o de desemparament. L’objectiu és atendre, protegir i promocionar el benestar personal i social dels infants i dels adolescents, i garantir l’exercici dels seus drets i responsabilitats.
La nova norma situa l’infant i l’adolescent com a subjecte de drets i oportunitats i actualitza la normativa que fins ara hi havia en aquest camp per adaptar-la a les noves necessitats i circumstàncies socials. També incorpora el principi de transversalitat en les polítiques d’infància i adolescència, ja que entén que la infància és cosa de tota la societat.

Projectes innovadors de serveis i continguts digitals amb objectius socials


Us apropem els projectes que es van presentar a la Jornada d'Innovació de serveis i continguts digitals a l'àmbit social, que va tenir lloc el passat dilluns 22 de juny a Barcelona.

Els projectes que es van presentar a la jornada són projectes subvencionats, en part, per la Convocatòria d'ajuts Serveis i Continguts Digitals 2007/2008 de la Generalitat de Catalunya. Tos ells fan servir les TIC i Internet per aconseguir un objectiu social.


  • Webvisual: Projecte de televisió on-line en llenguatge de signes. Ofereix informació genèrica i informació específica sobre la comunitat de persones sordes.

  • Observatori d'Arxius i Televisions Locals: Recull l'arxiu audiovisual de les televisions locals.

  • Banc de continguts digitals de premsa gratuïta: Una eina per als membres de l'Associació Catalana de la Premsa Gratuïta per intercanviar i compartir continguts.

  • Banc de memòria digital de les Garrigues: Pretén conservar la tradició, sobretot oral, de la comarca; entrevisten persones grans i fan difusió dels coneixements d'aquestes persones fent servir les eines 2.0.

  • Arxiu Virtual de la memòria local de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra: Arxiu audiovisual en línia de la memòria local, amb entrevistes en vídeo, fotografies i texts relacionats amb la comarca i els seus habitants.

  • Creació de planes web: Plataforma per la Lleguna juntament amb la Fundació Equilibri ha realitzat amb programari lliure planes web de diverses entitats de persones immigrades: Tamettu, Cornellà sense Fronteres, Fasamcat i Centre Bolivià Català.

  • Teranga.cat: Plana web adreçada a la comunitat senegalesa que viu a Catalunya i també als catalans i catalanes per fomentar el coneixement entre les dues comunitats. És també una eina de les associacions de senegalesos que hi ha a Catalunya.

  • Comunitat Cultura.cat: Pretén ser una comunitat digital al voltant d'un banc de coneixement sobre la cultura popular i el folklore catalans.

  • Centre d'Estudis Passionarium: És un centre de documentació virtual de les representacions populars de la Passió.

  • LaMosqueta.cat: Plana web per a nens i nenes amb discapacitat psíquica.

  • Enable Viacam: Software que permet moure el ratolí amb el moviment del cap, mitjançant una webcam.

La taxa d’absentisme es redueix fins a un 30% en les empreses que posen en marxa polítiques de conciliació de la vida personal i laboral

La consellera de Treball, Mar Serna, ha presentat aquest migdia els resultats de l’estudi “Experiències en organització del temps de treball a les empreses de Catalunya”, que analitza la situació de la conciliació de la vida laboral i personal en 600 empreses catalanes. Una de les principals conclusions de l'estudi, realitzat pel Departament de Treball i IESE, és que la taxa d’absentisme en les empreses que posen en marxa polítiques de conciliació de la vida personal i laboral es redueix fins a un 30%.

dilluns, 29 de juny de 2009

Acció Social impulsa la campanya “Per què no?” per lluitar contra la discriminació a lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals

La campanya, que inclou un manifest i un joc, s’emmarca en les celebracions del dia de l’Orgull lesbià, gai, bisexual i transsexual

campanya PKN
Marta Molina, responsable programa LGTB; Carme Porta, secretària Polítiques Familiars

El Departament d’Acció Social i Ciutadania impulsa la campanya “Per què no?” per lluitar contra la discriminació i sensibilitzar en favor de la normalització de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. La secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania del Departament, Carme Porta, l’ha presentat avui acompanyada de la responsable del Programa per al col·lectiu, gai, lesbià i transsexual, Marta Molina. La campanya es presenta en el marc dels actes de celebració del dia de l’orgull LGBT.

“Per què no?” és una campanya interactiva de participació ciutadana que ensenya a viure la diferència com un fet positiu. És la primera campanya viral institucional per combatre la discriminació i en favor de la normalització de persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.
“Per què no?” és un qüestionament sobre la realitat LGBT i una proposta de sensibilització cap aquest col·lectiu.
La campanya consta de missatges de mòbil, díptics, cartells i una pàgina web en la qual hi ha un manifest i un joc viral. A través de l’adreça http://pkno.gencat.cat s’accedeix a un menú amb un seguit d’enllaços, entre els quals hi ha el joc “Quants petons pots fer?”, en el que cada persona tria la seva opció –dona, home o tots dos- i entra en competició amb la resta de jugadores i jugadors.
Catalunya és capdavantera en la defensa dels drets de totes les persones i un referent internacional en la normalització del col·lectiu LGBT. En els darrers anys, el Govern ha aplicat mesures de reconeixement de drets i en contra de la discriminació. Amb aquesta campanya, el Departament d’Acció Social i Ciutadania continua amb l’impuls de polítiques de generin igualtat plena de les ciutadanes i ciutadans, independentment de la seva orientació sexual.

La campanya parteix de la base que la societat és diversa i que aquesta diversitat inclou també opcions sexuals com les de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i remarca que cal reconèixer la diversitat com un element positiu. En aquest sentit, advoca perquè les persones puguin fer pública la seva orientació sexual i aposta per la sensibilització sobre la realitat LGTB.

FIONT: GENCAT.CAT

divendres, 26 de juny de 2009

Acció Social reforça els serveis socials bàsics per fer front a la crisi

Els ajuntaments de més de 20.000 habitants i els consells comarcals rebran aquest any del Departament d’Acció Social i Ciutadania 162.324.607,7 euros per desenvolupar programes d’atenció social. Així ho recullen els contractes programa en matèria de serveis socials que ha presentat aquest matí la consellera Carme Capdevila acompanyada dels presidents de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, i el de l’Associació Catalana de Municipis, Salvador Esteve.

L’aportació que rebran aquest 2009 els ajuntaments i consells comarcals significa un increment global del 13% respecte els 143.680.841,98 euros que van rebre l’any passat. A la convocatòria d’enguany s’hi han acollit 62 ajuntaments, els 41 consells comarcals i la Mancomunitat de la Plana.

Enguany, la novetat més destacada és l’important increment que registraran les ajudes del Departament destinades a finançar els serveis socials bàsics dels ajuntaments i consells comarcals. Aquests serveis són els que han notat més directament l’impacte de la crisi, ja que actuen com la primera finestra a la qual s’adreça la ciutadania amb dificultats.

Per ajudar-los a donar una resposta satisfactòria aquest any els ens locals rebran 102.049.912,62 euros per finançar els serveis bàsics. Aquesta xifra representa el 62% del total de les subvencions recollides als contractes programa i suposa un increment del 19,4% respecte la que es va concedir l’any passat pel mateix concepte. A aquesta partida cal afegir-hi 3,5 milions més que el Departament ha habilitat excepcionalment aquest any per a actuacions d’urgència social. En total, doncs, són gairebé 106 milions d’euros que Acció Social posa a disposició dels ens locals per fer front a l’impacte de la crisi.

Un informe elaborat a finals de març entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania i els serveis socials locals ja posava de manifest la forta pressió que l’advers context econòmic provocava sobre els serveis bàsics. Aquests havien detectat un increment generalitzat, principalment a les zones industrials, de les demandes d’assistència sobretot per part de persones i famílies que mai s’havien adreçat als serveis socials i que degut a la crisi demanaven ajut i orientació per poder cobrir necessitats bàsiques i assumir el pagament d’algunes despeses.

Així, la nova tipologia de persones usuàries dels serveis socials bàsics la conformen famílies en atur, homes sols i famílies d’origen immigrant en situació irregular o a l’atur, famílies monoparentals en atur o ingressos baixos, famílies amb patologies de salut mental i persones soles amb recursos insuficients.

Entre les demandes principals de les persones que utilitzen els serveis socials bàsics hi ha la cobertura de les despeses d’alimentació, el pagament del lloguer i les hipoteques de l’habitatge habitual i els subministres com l’aigua, la llum o el gas, l’accés a beques escolars per a llars d’infants i el pagament de bolquers, les quotes de l’escola concertada i finalment l’atenció domiciliària.

Davant d’aquesta situació, els ens locals van demanar a Acció Social la inclusió en els contractes programa d’aquest any d'una partida extraordinària destinada a ajudes d’urgència social. El Departament ha respost positivament i aquest any s’han habilitat 3,5 milions d’euros per fer front a aquestes actuacions. A més, els 102 milions d’euros per a serveis bàsics inclouen una partida d’11 milions que permetran reforçar els serveis municipals fins assolir els nivells de cobertura establerts a la cartera de la Llei de serveis socials de 3 treballadors/es socials i 2 educadors/es socials per cada 15.000 habitants.

Més de 60 milions d’euros per a la resta de programes dels contractes

A banda de la injecció de més de 100 milions d’euros per reforçar els serveis socials bàsics i fer front a la crisi, els contractes també distribuiran 60.274.695,08 euros. Aquests diners permetran finançar la resta d’actuacions incloses al programa: transport adaptat; atenció especialitzada de persones amb disminució; atenció especialitzada a la gent gran amb dependència; drogodependències i prevenció de la SIDA; impuls i ordenació de la promoció de l'autonomia personal i l'atenció a les persones amb situació de dependència; inclusió social; atenció a la infància i l’adolescència; famílies monoparentals; dones i els seus fills/es en situació de violència masclista; i integració de les persones estrangeres immigrants.

En aquest sentit els programes relacionats amb l’acollida i integració de les persones immigrades, després dels serveis bàsics, són els més ben dotats econòmicament amb una partida de 15,3 milions d’euros. A continuació se situen els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), amb un ajut global de 14 milions d’euros, i el finançament del transport adaptat amb 6,6 milions d’euros.

La signatura dels contractes programa es deriva de l’Acord Marc en matèria de serveis socials subscrit l’any passat entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis. Aquest Acord, vigent pel període 2008-2011, fixa un nou esquema de coordinació, cooperació i col·laboració interadministrativa per a la prestació i finançament dels serveis socials.

El nou model substitueix el sistema basat en convocatòries de subvencions per un altre d’avaluació d’objectius que permet equilibrar la relació entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania i els ens locals. A través dels contractes programa, la Generalitat i els ens locals acordaran les accions a desenvolupar i avaluaran anualment la consecució dels objectius per determinar les noves aportacions econòmiques. En tractar-se d’actuacions plurianuals, es garanteix als ens locals la seguretat i estabilitat financera per desenvolupar-les.

Precisament, el Govern va aprovar fa dues setmanes la plurianualitat d’una part important dels serveis que s’inclouen als contractes programa. Aquesta plurianualitat compromet la Generalitat a destinar fins el 2011 un mínim de 364.485.871 euros als ajuntaments de més de 20.000 habitants, als consells comarcals i als ens locals supramunicipals pel desenvolupament de programes d’atenció social. Aquesta plurianualitat garanteix als ens locals estabilitat econòmica per finançar programes d’atenció social.

FONT: ESQUERRA.CAT

Subvencions de més de 652 milions d'euros ajuntaments i entitats per desenvolupar programes de serveis socials

El Govern ha destinat 652.339.177 euros a ajuntaments, consells comarcals i entitats d’iniciativa social per desenvolupar programes de serveis socials, des d’aquest any i fins el 2011. D’una banda, subvencionarà amb més de 364 milions d’euros els contractes programa amb ajuntaments i consells comarcals per tal que puguin oferir els serveis socials. D’altra banda, ha aprovat convenis de més de 287 milions d’euros per finançar programes socials d’entitats. Concretament, el Govern subvencionarà amb 287.853.306 euros, durant aquest any i el que ve, entitats sense afany de lucre per tal que desenvolupin programes de serveis socials. Aquests convenis beneficiaran sectors com el de la gent gran, persones amb discapacitat, malaltia mental, drogodependència, sida i tutela.

El Govern també va aprovar el passat 16 de juny la dotació pressupostària corresponent a una part important dels serveis inclosos dins els contractes programa amb ens locals. Servirà per finançar, des d’aquest any i fins el 2011, serveis socials com l’atenció primària, el transport adaptat o l’atenció especialitzada a la gent gran amb dependència. Els ajuts, per un import total de 364.485.871 euros, es destinaran als ajuntaments de més de 20.000 habitants i als consells comarcals. Aquesta inversió es formalitzarà a través dels anomenats contractes programa, que el Departament d’Acció Social i Ciutadania signarà properament amb els ens locals i comarcals.

En un context de crisi com l’actual, el contracte programa, amb actuacions plurianuals, garanteix estabilitat econòmica per finançar programes d’atenció social. Els contractes programa, que es van signar per primer cop l’any passat, fixen un nou esquema de coordinació, cooperació i col·laboració interadministrativa per a la prestació i finançament dels serveis socials. Substitueix l’anterior sistema basat en convocatòries de subvencions i permet equilibrar la relació entre el Departament i els ens locals.

Font: DIXIT

La immigració a Catalunya, en xifres

Demografia

  • Principals dades demogràfiques de la població estrangera a Catalunya

    El segle XXI ha significat un extraordinari esclat migratori internacional a Catalunya. Els fluxos d’entrada al país de persones de nacionalitat estrangera s’han multiplicat per 12 des de 1999 i han fet créixer aquest col·lectiu en més d’un milió de persones en els darrers nou anys. A 1 de gener de 2008 la població estrangera assolia el 15% de la població total de Catalunya, té una estructura més jove que la de nacionalitat espanyola i està força equilibrada per sexes.

Distribució i diversitat

  • Distribució territorial i diversitat comarcal

    La distribució territorial de la població estrangera segueix les pautes de concentració de la població total: ho fa sobretot l’àrea metropolitana de Barcelona, el litoral i les capitals de comarca. Tot i així, en el 98% dels 946 municipis de Catalunya hi resideix com a mínim un estranger i en 38 de les 41 comarques catalanes més d’un 10% de la població total és estrangera. La nacionalitat majoritària per a la majoria de comarques és la marroquina.

Col·lectius

  • Col·lectius estrangers més nombrosos

    A Catalunya conviuen actualment 179 nacionalitats diferents. El col·lectiu més nombrós és el marroquí, que representa gairebé el 19% de tots els estrangers. Li segueixen Romania, Equador i Bolívia. Els diferents col·lectius presenten diferències pel que fa a la seva estructura per edats i sexe i la seva distribució territorial. D’altra banda, les 20 nacionalitats més nombroses suposen més del 78% de tota la població estrangera.

Treball i educació

  • Mercat de treball i educació

    La presència del col·lectiu d’estrangers en el mercat laboral ha estat caracteritzada per alts nivells d’activitat, que han arribat al màxim durant els anys 2007 i principis de 2008. Tot i així, la crisi econòmica s’ha fet notar i ha fet augmentar les taxes d’atur de la població estrangera, especialment altes durant l’any 2009.

    D’altra banda, la presència d’alumnat estranger a les aules ha protagonitzat l’augment de la població escolar des del curs 2000-2001, especialment en les etapes de Primària i Educació Secundària Obligatòria. Durant el curs 2007-2008 els alumnes estrangers suposaven el 12,5% del total d’alumnes escolaritzats als centres catalans i es concentraven de manera desigual en els centres de titularitat pública (84,2%) i privada (15,8%).

FONTS: Departament d´Acció Social i ciutadania

dijous, 11 de juny de 2009

El Govern aprova el projecte de llei que estableix un servei universal d'acollida per a tots els immigrants i d'impuls a la reinserció laboral

El Govern aprova el Projecte de llei d'acollida

El Govern va aprovar el dimarts 2 de juny el Projecte de Llei d’Acollida a les persones immigrades i retornades a Catalunya. Es tracta d'una iniciativa que té com a objectiu fomentar l'autonomia de les persones immigrades perquè siguin menys dependents dels sistemes públics i, d'aquesta manera, incrementar la igualtat d'oportunitats. Per aconseguir-ho, la futura llei crea un servei de primera acollida homogeni i universal a través dels ens locals, un servei que esdevindrà un conjunt d'eines formatives a l'abast dels usuaris. La futura llei estableix el català com a llengua comuna i vehicular en els processos d’acollida, tal i com estableix el Pacte Nacional per a la Immigració.

El servei de primera acollida a través dels ens locals inclourà una entrevista amb un agent d’acollida, informació i formació sobre la societat catalana, el mercat laboral, el dret d’estrangeria i la llengua. L’aprofitament dels cursos es determinarà mitjançant una acreditació que s’obtindrà després de l’assistència continuada a les classes i que ha de servir per a la inserció laboral de les persones immigrades. La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, també ha anunciat que el Govern intentarà arribar a acords amb l’Administració de l’Estat per tal que les certificacions del servei tinguin efecte en els procediments d’estrangeria, tal i com reclama el Pacte Nacional per a la Immigració.

El nou text situa Catalunya com a regió europea de referència en l’acolliment de nouvinguts ja que és la primera comunitat a l’Estat i al Sud d’Europa en impulsar una normativa així. La Llei, que es desplegarà de manera progressiva fins el 2015, s’ha elaborat "recollint anys de bones praxis del món local i amb la seva participació i el de les entitats que hi treballen”, ha destacat Capdevila. La previsió pressupostària de la Llei s’incrementarà en funció dels consistoris que vagin oferint el servei i preveu que hi hagi serveis d’acollida a la totalitat dels municipis catalans amb més de 20.000 habitants. Així, està previst que inicialment, al segon any de la Llei, el serveis s’estengui a 32 municipis, fins arribar als 101 ens locals en finalitzar el seu desplegament, el 2015.

PDF dels acords de govern



FONT: BUTLLETÍ DIXIT

Subvencions corresponents a l'any 2009 per ajudar a pagar el lloguer a arrendataris amb risc d'exclusió social per motius residencials

Subvencions corresponents a l'any 2009 per ajudar a pagar el lloguer a arrendataris amb risc d'exclusió social per motius residencials

Subvencions destinades a les persones físiques titulars d’un contracte de lloguer la unitat de convivència de les quals tingui uns ingressos no superiors a 2,5 vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM). Tanmateix els destinataris han de trobar-se en una de les circumstàncies següents: ser major de 65 anys, titulars de contractes de lloguer amb pròrroga forçosa; ser llogaters o cessionaris per un altre títol d’habitatges administrats per la Generalitat de Catalunya, per administracions o empreses públiques d’àmbit local, o per entitats sense ànim de lucre; ser titulars d’un contracte de lloguer obtingut o supervisat a través de les borses integrades en la Xarxa de mediació per al lloguer social; ser joves de fins a 35 anys d’edat inclosos, amb ingressos anuals mínims de 5.500 euros, que hagin signat un contracte de lloguer o l’hagin fet supervisar a través de borses joves d’habitatge convingudes amb la Secretaria de Joventut, o de les borses de la Xarxa de mediació per al lloguer social.

Termini: 30 de juny de 2009

PDF de la convocatòria

FONT: BUTLLETÍ DIXIT

Subvencions per prestacions econòmiques per a famílies amb filles i fills a càrrec

  • Prestacions econòmiques per a les famílies amb filles i fills a càrrec

    Concessió de prestacions econòmiques per a les famílies amb filles i fills a càrrec i s’aproven les bases que han de regir aquesta convocatòria. Les prestacions econòmiques per a les famílies que preveu aquesta Ordre són de caràcter universal per infant a càrrec i per part, adopció, tutela o acolliment múltiple.

    Termini: 30 de desembre de 2009

    PDF de la convocatòria

    FONT: BUTLLETÍ DIXIT

divendres, 5 de juny de 2009

El Govern aprova el Projecte de llei que estableix un servei universal d’acollida per a tots els immigrants i d'impuls a la reinserció laboral

Catalunya es posiciona com a regió europea de referència en l’acolliment de nouvinguts ja que és la primera comunitat a l’Estat i al Sud d’Europa en impulsar una Llei així

Es crearà un servei de primera acollida homogeni, que inclourà una entrevista amb un agent d’acollida, informació i formació sobre la societat catalana, el mercat laboral, el dret d’estrangeria i la llengua



La Llei
estableix el català com a llengua comuna i vehicular, tal com marca el Pacte Nacional per a la Immigració



El Consell de Govern també ha
destinat més de 2 milions d’euros per crear 140 noves places per a persones dependents i 78 nous llocs de treball


A més, ha augmentat en un 51%
els ajuts al lloguer per a persones amb risc d’exclusió social i ha destinat 6,4 milions a subvencionar la sisena hora dels centres concertats el proper curs escolar

El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei d’acollida a les persones immigrades i retornades a Catalunya, un “servei universal d’acollida” dirigit a totes les persones immigrades que estiguin empadronades a Catalunya o que acreditin un mínim de 90 dies de residència. Es tracta d’”una caixa d’eines per a nouvinguts per fomentar la seva mobilitat social i reduir la seva dependència dels sistemes públics incrementant la seva aportació a la societat”, ha declarat la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, que juntament amb la directora general de Comunicació del Govern, Aurora Masip, ha comparegut a la roda de premsa posterior al Consell de Govern.
La futura llei estableix un servei de primera acollida a través dels ens locals que serà homogeni, i que inclourà una entrevista amb un agent d’acollida, informació i formació sobre la societat catalana, el mercat laboral, el dret d’estrangeria i la llengua. L’aprofitament dels cursos es determinarà mitjançant una acreditació que s’obtindrà després de l’assistència continuada a les classes i que ha de servir per donar oportunitats a les persones immigrades per a la seva inserció laboral”, ha deixat clar la consellera. Capdevila ha anunciat que el Govern intentarà arribar a acords amb l’Administració de l’Estat per tal que les certificacions del servei tinguin efecte en els procediments d’estrangeria, tal i com reclama el Pacte Nacional per a la Immigració.
La titular d’Acció Social ha explicat que el procés “començarà per l’agent que valora les necessitats de la persona i l’orienta en les primeres passes a la societat”, i ha precisat que “s’intentarà que aquest agent sigui una persona integrada a Catalunya del mateix origen que la persona usuària”.
La futura Llei estableix el català com a llengua comuna i vehicular en el procés d’acollida i reforça l’aprenentatge de la llengua, en la línia de les mesures establertes en el Pacte Nacional per a la Immigració. Concretament, el Projecte de llei contempla oferir, des d’ara fins el 2015, més d’11.700 nous cursos inicials o bàsics de català que s’integraran a l’oferta actual, i que implicaran un increment molt important respecte els 2000 que s’ofereixen ara. Capdevila ha explicat que un cop finalitzat l’assoliment de competències de llengua catalana, s’oferirà a qui ho requereixi formació per adquirir competències en llengua castellana.
El nou text situa Catalunya com a regió europea de referència en l’acolliment de nouvinguts ja que és la primera comunitat a l’Estat i al Sud d’Europa en impulsar una normativa així. D’aquesta manera, “Catalunya –ha dit la consellera d’Acció Social- es reconeix com a societat diversa, amb flux migratori perdurable en el temps, que hem de poder gestionar amb la regularitat i oferint atenció sistematitzada”. La consellera Capdevila ha explicat a més que aquesta Llei permet “desenvolupar competències exclusives en matèria d’integració, recollides en l’Estatut”,a l’hora que dóna compliment al Pacte Nacional per a la Immigració, concretament, al punt sobre l’adaptació dels serveis públics a una societat diversa.
La Llei, que es desplegarà de manera progressiva fins el 2015, neix amb la voluntat “d’homogeneitzar arreu del territori els diferents serveis d’acollida i praxis que ja fan alguns ajuntaments. El text s’ha elaborat recollint anys de bones praxis del món local i amb la seva participació i el de les entitats que hi treballen”, ha destacat Capdevila. La previsió pressupostària de la Llei s’incrementarà en funció dels consistoris que vagin oferint el servei i preveu que hi hagi serveis d’acollida a la totalitat dels municipis catalans amb més de 20.000 habitants. Així, està previst que inicialment, al segon any de la Llei, el serveis s’estengui a 32 municipis, fins arribar als 101 municipis en finalitzar el seu desplegament, el 2015.
L’acollida a Catalunya i en el país d’origen
Tot i que el gruix dels serveis es donaran a Catalunya, el text aprovat avui també contempla oferir el servei de primera acollida ja en el país d’origen, en els casos regulats pel marc legal d’estrangeria, que en aquests moments s’aplicaria bàsicament als reagrupaments familiars.
En l’àmbit català, el nou text contempla un treball conjunt entre el Govern i els ens locals, mantenint l’autonomia municipal i reconeixent la seva experiència acumulada en els darrers anys. “La integració és responsabilitat de totes les administracions però també de tots els sectors socials”, ha dit Capdevila, i és per aquest motiu que el Govern farà un acord amb agents socials per desenvolupar programes d’acollida, integració i gestió de la diversitat a les empreses i centres de treball.
El Projecte de llei també inclou la creació de la futura Agència de les Migracions de Catalunya, un nou òrgan adscrit a la Generalitat que facilitarà i agilitzarà el treball en xarxa amb els ens locals i les entitats que donen suport a la immigració.
El resultat d’un procés participatiu amb ens locals i entitats de tot Catalunya
La llei sorgeix del consens després d’un ampli procés participatiu en el qual hi ha intervingut més de 700 persones d’arreu de Catalunya, càrrecs electes de 208 ens locals i 199 entitats. El text també s’ha debatut amb entitats municipalistes i agents socials.
L’objectiu del Govern és demanar al Parlament la tramitació del Projecte de llei per procediment d’urgència perquè la norma pugui entrar en vigor aquesta mateixa legislatura. La previsió és que les seves disposicions s’apliquin de forma progressiva, de manera que el 2015 estigui completament desplegada.
140 noves places d’atenció a la dependència
En el mateix àmbit de l’acció social, el Consell de Govern ha destinat més de 2 milions d’euros a construir dos nous equipaments d’atenció a la dependència ubicats a Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell) i a Sabadell (Vallès Occidental), i ampliar-ne un d’existent a Súria (Bages). En total, crearan 140 noves places i 78 nous llocs de treball.
Les subvencions aprovades avui, que formen part dels 61,9 milions d’euros traspassats a Catalunya a compte del Fons estatal per a obres de creació i millora de la xarxa d’atenció a la dependència, se sumen als més de 12,7 milions d’euros que el Govern ha aprovat en les darreres setmanes per millorar nou equipaments d’atenció a la dependència, que permetran crear 496 noves places, millorar-ne 8 més i generar 253 llocs de treball.
Fins a 59 milions d’ajuts al lloguer per a persones amb risc d’exclusió social
El Govern d’avui també ha aprovat ampliar l’import de la convocatòria de subvencions per ajudar a pagar el lloguer a persones amb ingressos molt baixos. Aquesta convocatòria, publicada dimarts passat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, comptava amb un import inicial de 39 milions d’euros, i avui el Govern ha acordat ampliar la partida fins als 59 milions d’euros, fet que suposarà augmentar les ajudes en un 51% respecte el 2008. Es calcula que se’n podran beneficiar fins a 28.000 llars que tinguin problemes amb el pagament del seu habitatge de lloguer.
Subvenció de la sisena hora als centres concertats i d’altres acords
Per tal de subvencionar les activitats complementàries pel curs 2009-2010, conegudes com a sisena hora, el Govern ha aprovat avui destinar 6,4 milions. L’acord s’aplicarà el curs 2009-2010 als centres concertats que tenen subscrit amb el Departament d’Educació un contracte programa. Les subvencions aprovades avui beneficien 12.415 alumnes de 27 centres educatius.
El Govern ha aprovat també la constitució dels Governs Territorials de Salut del Barcelonès Nord-Baix Maresme i de l’Alt Penedès, declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de lloc històric, la necròpolis medieval de la comunitat jueva de Barcelona, situada a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona, o la concessió definitiva de ràdio municipal a l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat, i de ràdio comercial a Onda Ramblas de Balaguer, entre d’altres acords.

FONT: GENCAT.CAT

dilluns, 1 de juny de 2009

Procés participatiu de l'Avantprojecte de Llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat entre dones i homes

Procés participatiu de l'Avantprojecte de Llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat entre dones i homes
Ambit : Participació on-line
L'Institut Català de les Dones, amb la col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana, inicia el procés participatiu de l'Avantprojecte de Llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat entre dones i homes (títol provisional).
Les aportacions per a l'Avantprojecte es poden fer mitjançant un formulari i el termini de presentació finalitza l'11 de juny.
Trobareu el formulari i molta més informació en aquest enllaç.


Organitza: Institut Català de les Dones, Direcció General de Participació Ciutadana