El risc a la pobresa afecta el 19,9% de la població catalana

L'any 2010 el risc a la pobresa va afectar el 19,9% de la població de Catalunya, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Per al conjunt d'Espanya la taxa de pobresa es va situar en el 20,7% segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i, les darreres estimacions de l'Eurostat situen la taxa de pobresa a la UE27 en el 16,4%.

A Catalunya, el risc a la pobresa té més incidència entre les dones (21,3%) que entre els homes (18,5%). Pel que fa a la distribució per edats, el col·lectiu més vulnerable és el de persones menors de 16 anys, amb una taxa de risc a la pobresa del 23,7%, pràcticament la mateixa que l'any 2009 (23,4%). La població major de 65 anys ha reduït el seu risc a la pobresa en 3,7 punts i se situa en el 21,4%, mentre que la de 16 a 64 anys l'ha incrementat 3 punts i se situa en el 18,6%.

Per mesurar el risc a la pobresa a la qual està exposada la població catalana, l'Idescat estableix un llindar d'ingressos anuals sota el qual una llar o una persona entra en l'àmbit d'aquest risc. En el cas de Catalunya, aquest llindar és de 8.719 euros nets anuals per persona, el qual situa el risc a la pobresa en un 19,9% de la població l'any 2010, 1,5 punts més que l'any anterior.

L'anàlisi de la composició de les llars mostra que hi ha tres tipus de llars que superen la mitjana catalana de risc a la pobresa. Les més vulnerables són les monoparentals amb una taxa del 46,6%, seguides de les llars unipersonals (28,1%) i les formades per dos adults amb fills dependents (21,3%).

PDF de l'anàlisi

Enquesta de violència masclista a Catalunya

Cardots, Thistles, aquarel·la d'Eulàlia Petit

Del 18 de març al 24 de juny de 2010 el Departament ha previst dur a terme la primeraEnquesta de violència masclista a Catalunya (EVMC), on es pregunta telefònicament a unes 14.000 dones residents a Catalunya sobre les seves percepcions i les seves experiències personals en matèria de violència contra les dones. Complementàriament, s’entrevista a una mostra d’uns 1.500 homes amb l’objecte de comparar les percepcions dels homes i de les dones pel que fa a la violència masclista. És a dir, a les dones se’ls pregunta per les seves opinions i les seves vivències personals, i als homes només per les seves opinions.

• La importància de les enquestes de violència masclista

• Com es seleccionen les persones que són entrevistades?
• Es obligatori contestar l’enquesta?
• Sobre què es pregunta, concretament?
• Qui són les entrevistadores?
• Les respostes són anònimes?

• Puc fer l’entrevista en el moment que jo vulgui?
• Quant temps dura l’entrevista?
• Com puc contactar amb els responsable d’aquesta enquesta?
• Quins organismes promouen l’Enquesta de Violència Masclista a Catalunya?

Com es seleccionen les persones que són entrevistades?

La selecció és aleatòria, és a dir, per sorteig. En primer lloc, es seleccionen per sorteig les llars que participaran a l’enquesta, a partir d’una base de dades de telèfons fixes. I un cop que s’ha entrat en contacte telefònic amb la llar seleccionada, es determina -sempre per sorteig- la persona de la llar que ha de contestar a l’enquesta.

 

Es obligatori contestar l’enquesta?

No hi ha cap obligació de contestar l’Enquesta de violència masclista a Catalunya. La participació és totalment voluntària. I, per tant, les persones contactades telefònicament poden decidir amb tota llibertat si volen participar o no en aquesta operació estadística. Això no obstant, demanem i agraïm la col·laboració de totes les dones seleccionades per a recollir una informació important i massa sovint ocultada.

 

Sobre què es pregunta, concretament?

Després d’uns comentaris introductoris i d’unes preguntes de classificació, comença el cos de l’entrevista amb unes preguntes sobre les percepcions de la dona entrevistada pel que fa a la violència masclista. A continuació es plantegen preguntes sobre la victimització que ha viscut personalment als espais públics, a la feina o en les relacions de parella. El mòdul final es dedica a formes particularment greus de violència masclista. Les entrevistes als homes es limiten a les preguntes sobre percepció.

 

Qui són les entrevistadores?

Les entrevistadores son persones seleccionades i formades per l’Instituto DYM, una empresa especialitzada en estudis d’opinió que ha guanyat un concurs entre empreses homologades per a dur a terme les entrevistes. Al començar la conversa telefònica, les entrevistadores han de identificar-se sempre donant el seu nom:
Sóc .............. de l’Instituto DYM
Pot prendre nota d’aquest nom i de l’hora de la trucada, ja què això li pot ser útil per a formular qualsevol reclamació o plantejar qualsevol dubte.

 

Les respostes són anònimes?

Les operacions públiques d’enquesta són totalment anònimes i estan sotmeses al secret estadístic. Totes les persones que participen en aquestes operacions s’han de comprometre formalment a guardar aquest secret, eliminar qualsevol registre que permeti individualitzar les dades, i tractar la informació obtinguda de manera anònima, és a dir, agregant-la a milers d’altres informacions procedents de la mateixa enquesta, de manera que mai es pugui individualitzar el seu origen.

 

Puc fer l’entrevista en el moment que jo vulgui?

Vostè pot decidir en quin moment vol realitzar l’entrevista, acordant amb l’entrevistadora el dia i l’hora que li resulti més còmode dintre de l’horari d’entrevistes, que s’estén de 10.00 h a 22.00 h, sense interrupcions, de dilluns a divendres. A hores convingudes també es realitzen entrevistes els dissabtes. I també pot optar per trucar al telèfon gratuït del centre de trucades (900 180 611) però en aquest cas amb un horari d’atenció de 10.00h. A 18.00h

 

Quant temps dura l’entrevista?

El temps de l’entrevista varia considerablement en funció dels episodis de violència masclista que hagi patit la dona entrevistada, i això no obstant, es preveu que la mitjana de les entrevistes estarà al voltant dels 15 minuts.

 

Com puc contactar amb els responsable d’aquesta enquesta?

Evidentment es pot entrar en contacte amb els responsables de l’enquesta per a formular qualsevol demanda d’informació, suggeriment o reclamació. Per motius pràctics, aconsellem els contactes per escrit a la següent adreça electrònica de la Generalitat de Catalunya:
Correu electrònic:enquestes@gencat.cat

Això no obstant, si es necessita entrar en contacte de manera immediata amb el personal de la Generalitat responsabilitzat del seguiment del treball de camp, pot obtenir el nom i els telèfons d’aquestes persones trucant al telèfon d’informació de la Generalitat de Catalunya i preguntant per les persones responsables de l’Enquesta de violència masclista a Catalunya
Telèfon d’informació de la Generalitat de Catalunya: 012
Finalment, si vol contactar de manera directa amb el centre de trucades de l’Instituto DYM, des del qual es fan les entrevistes telefòniques (per exemple, per confirmar l’origen de una trucada, o per finalitzar una entrevista quan li resulti còmode, etc.) pot adreçar-se a
Telèfon gratuït del centre de trucades: 900 180 611

 

Quins organismes promouen l’Enquesta de Violència Masclista a Catalunya?

L’Enquesta de Violència Masclista a Catalunya constitueix una operació convinguda entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Més concretament, aquesta enquesta ha estat promoguda pel Programa de Seguretat contra la violència masclista del Departament d’Interior, Relacions Ciutadanes i Participació de la Generalitat, en col·laboració amb l’Institut Català de les Dones, també de la Generalitat i la Regidoria de Dones de l’Ajuntament de Barcelona.  

FONT: GENCAT.CAT

Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010-2013

El Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya és un instrument tècnic del Govern que té per objecte ordenar el conjunt de mesures, recursos i accions necessaris per assolir els objectius de la política de serveis socials. L'elaboració del primer Pla Estratègic de Serveis Socials dóna compliment a l'objectiu del Pla de Govern 2007-2010 de desplegar la llei 12/2007 de serveis socials. Abans de l'aprovació del Pla estratègic per Acord del Govern, cal que el Parlament de Catalunya s'hi pronunciï.

El Pla Estratègic cobreix el conjunt del sistema públic de serveis socials del territori de Catalunya, és a dir inclou els serveis socials de titularitat de l'Administració de la Generalitat, de les entitats locals i d'altres administracions així com els que l'administració concerti amb les entitats d'iniciativa social o privada. El Pla Estratègic ha de respectar el principi d'autonomia local, així com tendir al principi de subsidiarietat.

El sistema públic de serveis socials atén situacions de necessitats d'un ampli ventall de població en situació de dependència o vulnerabilitat social: gent gran; persones amb discapacitats; infants, adolescents i joves i les seves famílies; dones maltractades; persones amb malaltia mental; persones drogodependents, i persones en situació d'exclusió social, en general.

El nou pla aporta un nou marc de referència per als propers 4 anys a les actuacions en matèria de serveis socials realitzades pel Departament, pels ens locals i pel sector privat, molt especialment pel que fa al tercer sector, ja que fonamenta l'actuació del sistema en les necessitats personals bàsiques i en les necessitats socials.

L'elaboració del Pla Estratègic consta de dues fases. En primer lloc, la fase de diagnòstic que avalua les necessitats de serveis socials de la població catalana i la situació de l'oferta de prestacions del sistema català de serveis socials. En segon lloc, la fase de planificació que estableix els objectius estratègics de cada component del sistema català de serveis socials amb una perspectiva temporal quadriennal.

El Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010-2013 es realitza a través d'un procés de participació amb el conjunt d'entitats representatives dels diferents sectors de població que són usuaris dels serveis socials. Compta també amb una àmplia participació a nivell territorial que permet una concreció final del Pla Estratègic 2010-2013 per a cada demarcació territorial de la Generalitat de Catalunya. Aquest Pla Estratègic substituirà el IV Pla d'Acció Social.

FONT: GENCAT.CAT

La immigració a Catalunya, en xifres

Demografia

• Principals dades demogràfiques de la població estrangera a Catalunya

  El segle XXI ha significat un extraordinari esclat migratori internacional a Catalunya. Els fluxos d’entrada al país de persones de nacionalitat estrangera s’han multiplicat per 12 des de 1999 i han fet créixer aquest col·lectiu en més d’un milió de persones en els darrers nou anys. A 1 de gener de 2008 la població estrangera assolia el 15% de la població total de Catalunya, té una estructura més jove que la de nacionalitat espanyola i està força equilibrada per sexes.

Distribució i diversitat

• Distribució territorial i diversitat comarcal

  La distribució territorial de la població estrangera segueix les pautes de concentració de la població total: ho fa sobretot l’àrea metropolitana de Barcelona, el litoral i les capitals de comarca. Tot i així, en el 98% dels 946 municipis de Catalunya hi resideix com a mínim un estranger i en 38 de les 41 comarques catalanes més d’un 10% de la població total és estrangera. La nacionalitat majoritària per a la majoria de comarques és la marroquina.

Col·lectius

• Col·lectius estrangers més nombrosos

  A Catalunya conviuen actualment 179 nacionalitats diferents. El col·lectiu més nombrós és el marroquí, que representa gairebé el 19% de tots els estrangers. Li segueixen Romania, Equador i Bolívia. Els diferents col·lectius presenten diferències pel que fa a la seva estructura per edats i sexe i la seva distribució territorial. D’altra banda, les 20 nacionalitats més nombroses suposen més del 78% de tota la població estrangera.

Treball i educació

• Mercat de treball i educació

  La presència del col·lectiu d’estrangers en el mercat laboral ha estat caracteritzada per alts nivells d’activitat, que han arribat al màxim durant els anys 2007 i principis de 2008. Tot i així, la crisi econòmica s’ha fet notar i ha fet augmentar les taxes d’atur de la població estrangera, especialment altes durant l’any 2009.

  D’altra banda, la presència d’alumnat estranger a les aules ha protagonitzat l’augment de la població escolar des del curs 2000-2001, especialment en les etapes de Primària i Educació Secundària Obligatòria. Durant el curs 2007-2008 els alumnes estrangers suposaven el 12,5% del total d’alumnes escolaritzats als centres catalans i es concentraven de manera desigual en els centres de titularitat pública (84,2%) i privada (15,8%).

FONTS: Departament d´Acció Social i ciutadania

Neoliberal ZP el porta a rebaixa IRPF a poderosos del 43% al 18% als més rics. I mentrestant a Catalunya ja té 402.800 aturats/des

Ha saltat la notícia, al debat.cat:

El govern espanyol ha emprat un Reial Decret de prevenció del frau fiscal per rebaixar d’amagatotis la fiscalitat dels grans accionistes dels bancs, els membres de les seves cúpules, els alts executius i tota la seva família, inclosos oncles i nebots. Tots ells podran tributar l’IRPF al tipus reduït del 18% en comptes del 43% que se’ls aplicava fins ara. L’Executiu de Zapatero pretenia que la mesura passés desapercebuda i només l’havia recollit a través de l’opac redactat del decret, on apareix una disposició final tercera que modifica el reglament de l’IRPF. El diari El Mundo va detectar-la i li ha donat una àmplia difusió, tot i definint-la com “aguinaldo fiscal” per les elits financeres. 

A partir d’ara i d’acord amb el decret si, per exemple, el propietari d’un banc vol fer un préstec a la seva entitat per capitalitzar-la, podrà tributar pels interessos rebuts al 18%. El propietari d’una petita empresa d’hosteleria hauria de pagar el 43%. Aquests avantatges a la cúpula del sector financer tenen a més efecte retroactiu a l’1 de gener del 2008. 

Ras i curt, el govern del PSOE afavorint les grans fortunes, inclús amb efectes retroactius a 1 de gener del 2008.

I la resta, a pa i aigua, en un atur creixen i una crisi que es va estenent , amb manifestacions que apunten a una vaga general del nou coordinador d´IU, Cayo Lara, en una encertada expressió de treure diners dels pobres per donar-los al rics. Si hi ha un dels pocs elements redictributius de l´estat, aquest és l´IRPF, per tal que els que més tenen paguin més, fruit de la seva acumulació de riquesa u capacitat especulativa, principi de justícia social, demostrant que la S i la O del PAOSE, ja fa temps és en el calaix dels records, en contra de la majoria social treballadora que li és orfe políticament, amb exemples immorals  que l´equiparen a les pitjors pol´tiques neoliberals de Jose Maria Aznar. Un dia es fa la foto al Congrés de CCOO i l´endemà impulsa un Decret-Llei imposant el buidatge de fons publics amb l´exempció fiscal als poderosos, com la banca. 

I tot plegat és un insult quan ara fa falta més inversió social per doanr suport al sectors més desafavorits. El contrast: si a Catalunya tenim 800 aturats diaris, uns 402.800 aturats/des arreu del territori, amb un continu degoteig d´expedients de regulació teporals, parcials o que comporten l´extinció d´empreses o deslocalització encoberta.Observem dades facilitades per l´IDESCAT, a novembre de 2008:

                Variació interanual                                              Valor        absoluta         % mes        % acumulatTotal                              402,8      143,7          55,4                  27,4Agricultura                   6,5         3,0           83,2             52,2Indústria                    81,2       24,0           42,0             16,0Construcció                 59,6       34,0         132,8             83,4Serveis                     237,0       75,8           47,0             22,6Sense ocupació ant.     18,5        6,9            59,5            33,0Unitats: Milers de persones.Font: Departament de Treball.

Comentari El nombre d'aturats inscrits a les oficines d'ocupació de Catalunya ha estat de 402,8 milers de persones,  al novembre del 2008, un 55,4% més que al mateix mes d'un any enrere. L'atur ha crescut en tots els  sectors i és el de la construcció el que mostra un creixement més elevat (132,8%). El sector serveis, que aplega el major nombre d'aturats registrats, ha crescut un 47% interanual. A Espanya, el nombre d'aturats inscrits és  d'un 42,7% més que al novembre anterior, i és també el sector de la construcció el que presenta l'augment més  pronunciat (106,7%). Data d'actualització: 2 de desembre del 2008.

Opinió de Moisès Rial

www.llibertats.cat