Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris salut mental. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris salut mental. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 de desembre del 2015

Els aturats tenen el triple de risc de patir trastorns mentals



Un estudi sobre l'efecte de la crisi posa de manifest que la població més vulnerable visita més el metge i és més propensa a les addiccions


Els aturats, les persones que reben pensions no contributives i les desocupades de llarga durada utilitzen més els serveis sanitaris, tant els d'atenció primària -1,4 vegades més- , com els de salut mental -3,5 vegades més.
 









Així mateix, tenen un 2,8 més de risc de patir un trastorn mental greu i el doble de probabilitats de consumir psicofàrmacs -antidepressius, ansiolítics, antipsicòtics, hipnòtics i sedants. Un 39% de les persones a les quals no s'aplica el copagament  farmacèutic -aturats de dos anys, pensions no contributives, grups en risc d'exclusió i amb discapacitat-  consumeix aquest tipus de medicaments.

Són dades de l'informe 'Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població a Catalunya' de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, que estudia un grup de 300.000 persones exemptes del copagament.

El director de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas), Josep Maria Argimon, va evitar establir una relació de causa i efecte entre desocupació i salut mental, però va admetre que “l'atur és un factor de risc que fa augmentar la sensació de malestar”.

L'informe constata que la població vulnerable presenta pitjors resultats en salut que la població general, ja que "aproximadament el 80% de factors determinants de la salut recauen fora dels serveis sanitaris". Així, per exemple, les persones en risc d'exclusió social assisteixen al CAP vuit vegades a l'any de mitjana, mentre que la resta de població realitza sis consultes anuals.

Els aturats de llarga durada veuen i fumen més

De l'estudi se'n desprèn que el consum d'alcohol i tabac ha augmentat entre les persones en situació d'atur de llarga durada, més de dos anys, des del començament de la crisi. Una tendència contrària a la que segueix la resta de la població, que fuma i beu menys. Josep Maria Argimon ha alertat que el consum de tabac i alcohol en els aturats d'aquest tipus "no s'observava el 2006".

Els nens, les grans víctimes de la pobresa

L'estudi constata també un altre canvi de tendència. Si abans de la crisis el grup que més patia la pobresa eren els jubilats, ara són els nens. Els menors de 16 anys tenen més risc de pobresa (28,8%), les segueixen les persones d'entre 16 i 64 anys (20,6%) i en tercer lloc els jubilats (14,4%). Aquesta inversió s'entén per l'extensió de l'atur entre la població en edat activa, fet que provoca que els jubilats, fins i tots els que tenen pensions mínimes, tinguin en alguns casos més ingressos.

Tot i que durant la presentació de l'estudi no es van aportar dades concretes sobre crisi i suïcidis, l'informe reflexa que la taxa de mortalitat per suïcidi creix des del 2007 i que tres de cada quatre víctimes són homes (76,6%). L'augment s'explica “per l'alça que hi ha hagut en persones d'entre 40 i 60 anys”, segons Argimon.

FONT: SOCIAL.CAT

divendres, 19 de juny del 2015

“Per una atenció integral: treball social, salut i salut mental”

“Per una atenció integral: treball social, salut i salut mental”


  • Imatge de Jorge Daniel Liporance, flickr
    Imatge de Jorge Daniel Liporance, flickr
El Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya (CDTSC) i la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM) organitzen el proper 22 de juny una jornada on es debatrà la dimensió de la salut mental en el treball social i la necessitat d’un treball intersectorial per una atenció integral.
Amb l’objectiu de mostrar les experiències que els equips d’atenció a la salut mental estan desenvolupant i debatre entorn aquestes, el Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya(CDTSC) i la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM) realitzaran una jornada gratuïta el proper 22 de juny al Caixa Fòrum. L’acte comptarà amb una conferència a càrrec del Dr. Jorge Tizón i es presentaran diferents experiències que s’estan portant a terme des de diferents àrees del camp social.

Programa
8.45h Acollida i registre dels participants
9.00h Inauguració i presentació de la Jornada
9.30h Conferència –Debat
  • “Treball social i salut (mental) en temps de crisis” a càrrec de Jorge Tizón, psiquiatre i psicoanalista de la SEP. Director de l’Equip d’Atenció Precoç als Pacients en risc de Psicosis (EAPPP). Ex- Professor de l’Escola Universitària de Treball Social de Barcelona
Participants
11.30h Pausa
12.00h Taula d’experiències:
  • “Prevenció i atenció en petita infància de famílies en risc psicosocial” a càrrec de Montse Cerezo, treballadora social, i Núria Oñor, coordinadora i psicològa del CDIAP Magroc de Terrassa
  • “La gestió de casos per persones amb trastorns mentals greus en situació sense sostre”, a càrrec de Ferran Maincera, educador social, i Estefania Cuello, treballadora social Sant Pere Claver-Fundació Sanitària
  • “La Família: treball interdisciplinari i en xarxa” a càrrec de Carolina Roser Galart, metge de família ABS Sant Adrià del Besòs  i coordinadora del grup de treball de Salut Mental de la CAMFIC
  • “Experiències de col·laboració amb diferents agents del territori” a càrrec de Lluis Pèrez, treballador social i director de la Fundació 3 Turons, i Maria Rosa Díaz, treballadora social, psicòloga i coordinadora del Servei de joves de la Fundació 3 Turons
  • “L’atenció a les necessitats socials de les persones amb problemes de salut mentals des dels serveis socials. Una experiència amb grups de dones” a càrrec de Assumpta Pèrez Llopart, treballadora social de CSS del Carmel-Ajuntament de Barcelona
Moderadora:
  • Teresa Aragonès, treballadora social, docent i supervisora
14.30h Cloenda de la jornada
  • Dates: 22 de juny de 2011
  • Horari: de 8.45 a 14.30h
  • Ubicació: CaixaForum- Av. Francesc Ferrer i Guardia, 6-8
  • Preu: Gratuït
  • Més informació: info@fccsm.net i 932.386.247
  • Inscripcions: Mail a info@fccsm.net indicant les dades personals (nom, professió, lloc de treball, adreça electrònica i adreça postal).

dilluns, 10 d’octubre del 2011

La depressió afecta el doble a les dones que als homes




La depressió afecta el doble a les dones que als homes
Avui, 10 d’octubre és el dia que la OMS declara com a dia mundial de la salut mental, s’ha de recordar que, segons les dades de l’organització publicades en l’ Atlas de Salud Mental 2011, emès per la Organització Mundial de la Salut (OMS), una de casa quatre persones requerirà atenció per patir algun trastorn mental, i d’aquestes, més de la meitat, seran dones.
Perquè en el dia mundial de la salut mental, s’ha de recordar que al 2020 la depressió serà la primera causa de discapacitat després de les malalties cardiovasculars, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). És un mal que afecta el doble a les dones que als homes. Una de cada cinc té risc de patir un episodi al llarg de la seva vida, segons una enquesta realitzada a més de 1.500 metges i psiquiatres d’atenció primària. Les dones pateixen més depressions lleus o moderades i de forma més freqüent, mentre que en els homes prevalen les depressions de tipus greu o malenconiós. No obstant això, en les malalties mentals com la bipolaritat, l’esquizofrènia o els trastorns obsés-compulsius la incidència és la mateixa en ambdós sexes.
Segons Jeronimo Saiz, president de la Societat Espanyola de Psiquiatria, creu que hi ha una exigència per part de la societat cap al rol de la dona que està resultant malsana. "Se li demana a la dona actual que tingui molts rols diferents, de mare, de parella, en el professional competint al màxim nivell i moltes vegades això no s’acompanya de la satisfacció, de la compensació que seria d’esperar del paper tradicional de la dona com a cuidadora d’altres persones ".
Segons els estudis epidemiològics, encara que la depressió pot afectar qualsevol edat-incloses nenes-hi ha major incidència a partir de la pubertat fins al final de la menopausa. Però es dóna amb més freqüència entre els 25 i els 45 anys. Segons una enquesta de Actimude (Actitud de la Dona davant la Depressió), un 38% de les depressions en la dona s’associa amb la menopausa i un 17% amb situacions premenstruals. Una dada significativa si es té en compte que la dona està un terç de la seva vida amb la menopausa.
Jorge Cervilla, professor titular de Psiquiatria a la Universitat de Granada, va realitzar fa dos anys un projecte pioner a Espanya que va concloure que ser dona és un element de risc. Hi ha una sèrie de causes genètiques que no condicionen, però que sí predisposen, a la concurrència d’altres elements com els ambientals i que augmenten el risc de depressió en una persona. El projecte està actualment en la seva segona fase: l’estudi de 2.000 pacients en l’atenció primària amb un seguiment a llarg termini, des dels 12 fins als 24 mesos. "Hem trobat que el risc de depressió ve augmentat per un paquet de factors de risc; genètic, ser dona i tenir una sèrie d’esdeveniments vitals estressants o haver patit abusos en la infància", explica Cervilla, un dels investigadors principals del CIBERSAM, els Centres d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental.
Ara per ara, les dones afronten de manera diferent la depressió que els homes. Les dones recorren més al metge de capçalera, són més expansives amb les seves emocions i no tenen problemes a demanar ajuda. En els homes hi ha major taxa de prevalença d’alcohol o d’altres drogues, segons dades de 2006 de l’Observatori de la Salut, un 6,5% enfront d’un 0,9% en les dones. En aquest sentit, Julio Bobez, president de la Societat Espanyola de Psiquiatria Biològica, creu que no s’ha demostrat que de les diferències que hi pugui haver entre el funcionament cerebral de les dones i els homes es derivi que les dones siguin més vulnerables a la depressió . "En el que sí hi ha diferències és que si vas a una consulta veuràs que hi ha més dones que acudeixen per depressió que homes, perquè aquestes tenen un estil d’afrontar la salut diferent. Els homes resisteixen més les disfuncions psicosocials ia més, en molts casos, les intenten solucionar amb alcohol i altres drogues ".
L’esquerda dels països
Per a la OMS, hi ha una gran quantitat de persones al món que no reben cap tipus d’atenció, proporció que en els països més pobres arriba a les tres quartes parts de la població que necessita d’atenció mental. "Gairebé la meitat de la població del món viu en països on, de mitjana, es disposa d’un psiquiatre o menys per cada 200.000 persones", va afirmar Shekhar Saxena, director del departament de Salut Mental i Abús de Substàncies de l’OMS. Però encara pitjor, en moltes nacions d’ingressos baixos hi ha menys d’un especialista en salut mental per cada milió d’habitants.
El responsable de l’OMS també es va referir als avenços assolits en diversos països gràcies al programa d’acció posat en marxa el 2008 per aquesta entitat per corregir la bretxa en matèria de salut mental, basat en la formació del personal mèdic d’atenció primària, tant metges com infermeres, per conèixer sobre el diagnòstic i tractament d’aquests trastorns.
Entre els països que gaudeixen d’aquest programa figuren Etiòpia i Nigèria, que acaben d’incorporar, i Jordània o Panamà. Altres països en desenvolupament de grans dimensions com Brasil, l’Índia i Tailàndia també estan progressant ràpidament en l’ampliació dels seus programes nacionals de salut mental, segons va afirmar l’OMS.
Font: Isabel Landa (ElPaís) i OMS
Documents adjunts