dimecres, 14 d’octubre del 2009

El Parlament aprova per unanimitat el Projecte de llei de salut pública de Catalunya

El Parlament aprova per unanimitat el Projecte de llei de salut pública de Catalunya
La Llei reconeix la importància de l’acció interdepartamental i intersectorial per promoure i protegir la salut i prevenir la malaltia
A més, permetrà treballar contra les desigualtats en salut per raó de gènere, classe social i grup ètnic Es crea l’Agencia de Salut Pública de Catalunya, com a òrgan executiu, governat conjuntament per la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments

Catalunya disposarà de la primera llei de salut pública de l’Estat espanyol que incorpora les principals tendències internacionals en la vigilància de la salut, la promoció de la salut individual i col·lectiva, la prevenció de la malaltia i la protecció de la salut, responent al mandat de la Unió Europea d’“assegurar un elevat nivell de protecció de la salut humana en la definició i implantació de totes les polítiques” (article 152 del Tractat d’Amsterdam).

Amb aquesta Llei, el Govern es compromet a fer de les accions i els serveis de salut pública un dret dels ciutadans, alhora que situa la salut pública al capdavant de les prioritats de l’acció de Govern, d’acord amb el Pla de Govern 2007-2010, i confirma la importància d’abordar la salut no només des de l’atenció a la malaltia, sinó també de manera integral, incloent-hi la prevenció i la promoció de la salut

La salut pública s’ocupa de protegir i millorar la salut de la població a través del control dels riscos per a la salut presents en el medi i en els aliments, i de promoure estils de vida saludables. Són exemples d’actuacions en salut pública les inspeccions que fan els veterinaris als escorxadors abans i després del sacrifici dels animals; les inspeccions perquè es compleixi la llei del tabac, o el programa de vacunes.

Cartera de prestacions i serveis
La nova norma reconeix les prestacions i els serveis que, en matèria de salut pública, ha de prestar el sistema sanitari públic a Catalunya, incorporant dins del seu catàleg les prestacions adreçades a les persones de forma individual (com el suport per deixar de fumar) i els serveis adreçats a les col·lectivitats (com els plans de promoció de l’exercici físic i de l’alimentació saludable) i als riscos ambientals (promoció d’entorns saludables).

Entre les prestacions incloses a la cartera de serveis de salut pública reconeguts en aquesta llei, hi destaquen en l’ambit de la protecció i vigilància; la salut alimentària i ambiental, la gestió dels riscos sanitaris (vigilància i control dels establiments alimentaris, de les aigües de consum humà, del risc de legionel·la, brots epidèmics i alertes sanitàries...), plans de prevenció a l’hivern (grip), actuacions davant l’onada de calor, etc.

Al catàleg de prestacions, també s’hi ha inclòs les actuacions adreçades a prevenir i millorar la salut, entre les quals tenen especial rellevància totes les destinades a prevenir el tabaquisme; a reduir l’impacte de la pobresa en la salut (programa Salut als barris, que entre altres actuacions facilita fàrmacs a persones amb pocs recursos); a millorar la salut de la població vulnerable (nens, gent gran, discapacitats, minories ètniques, etc.); a millorar la salut laboral; a promoure l’exercici físic i l’alimentació saludable; a prevenir l’aparició de malalties com el càncer, la diabetis i les malalties cardiovasculars, entre d’altres.

Una de les novetats d’aquesta Llei és que preveu la possibilitat que qualsevol administració de Catalunya, abans de dur a terme alguna actuació, tingui la possibilitat de demanar l’elaboració d’un informe d’avaluació dels riscos per a la salut.

Un euro en salut pública és cinquanta vegades més productiu
Aquestes actuacions, a més de revertir en una millora de la salut individual i col·lectiva de la població i en la millora de la qualitat de vida, també suposen un estalvi considerable a llarg termini, ja que diversos estudis internacionals demostren que cada euro invertit en accions de salut pública és cinquanta vegades més productiu en termes de salut que l’assistència sanitària a la malaltia, i comporta un major creixement econòmic i, per tant, l’enfortiment de la sostenibilitat financera dels sistemes de salut i benestar.

Aquesta Llei permetrà treballar de forma eficient contra les desigualtats que es produeixin en matèria de salut per raó de gènere, classe social i grup ètnic. També permetrà donar respostes a aquestes situacions de desnivell, especialment en el cas de les dones i d’aquelles poblacions més vulnerables, a l’entorn de les quals es concentren els riscos per a la salut i els problemes associats.

La norma també ha estat pensada per donar resposta als nous reptes plantejats per la globalització com ara el canvi climàtic o les diverses crisis internacionals de salut pública que s’han produït en els darrers anys, com la malaltia de les vaques boges o el risc de pandèmia gripal.

En el seu àmbit d’actuació, la Llei també inclou la salut laboral i la medioambiental, dos àmbits de gran impacte poblacional i que requereixen una visió de salut pública per garantir la plena efectivitat del sistema sanitari.

Creació de l’Agència Catalana de Salut Pública
La Llei recull la creació de l’Agència Catalana de Salut Pública, que entrarà en funcionament al 2010, i que integrarà dins del seu àmbit d’actuació les actuals agències de Protecció de la Salut i de Seguretat Alimentària.

L’Agència neix com una organització executiva interdepartamental amb una àmplia desconcentració que permetrà respondre a les necessitats en matèria de salut pública, amb especial atenció al territori i a l’àmbit local. Per això incorpora els elements de descentralització territorial, amb instruments que van des de la col·laboració amb els ens locals fins a la participació d’aquests en la titularitat de la mateixa Agència.

A nivell territorial, l’Agència de Salut Pública de Catalunya es vincula, a través dels seus serveis regionals, als Governs Territorials de Salut, i contribueix a potenciar la cooperació amb els ens locals i supralocals i a enfortir la transversalitat i la continuïtat de les actuacions.

Es crea també el Sistema d’Informació en Salut Pública, que estarà integrat en el Sistema d’Informació de Salut. Es tracta d’un sistema organitzat d’informació sanitària orientat a la vigilància i l’acció en salut pública, a la gestió del qual contribueix de manera decisiva l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Estructura de la Llei
La Llei s’estructura en cinc títols. En el títol primer s’enuncien les disposicions generals que tracten sobre l’objecte de la Llei. En el segon, es recull el conjunt de polítiques en matèria de salut pública, les prestacions, la formació, la recerca, la informació i la comunicació. El títol tercer tracta sobre els sistema organitzatiu de la salut pública i recull la creació de l’Agencia de Salut Pública de Catalunya. El títol quart es refereix a la intervenció administrativa, i el cinquè s’ocupa del règim sancionador i tracta de les infraccions i les sancions.


La salut pública en xifres
Actualment el Departament de Salut du a terme moltes activitats de salut pública destinades a preservar la salut de la població davant dels agents físics, químics i biològics presents en el medi, i també a promoure la salut de la població. En destaquem algunes:

196.306 inspeccions d’establiments alimentaris.
59.039 inspeccions ambientals (xarxes de subministrament d’aigua, controls de legionel·la, allotjaments temporals, entitats gestores d’aigua de consum)
99.543 determinacions analítiques
163.356 visites a la indústria alimentària
30.950 visites a menjadors col·lectius i a establiments de comerç minorista
239.319.253 actuacions de control de sacrificis als escorxadors
59 intervencions especials en toxiinfeccions alimentàries
Més de 32.000 consultes preventives d’adolescents (alimentació, sexualitat, salut mental, tabac i addiccions) ateses a les escoles per personal sanitari
Més de 5.000 activitats de promoció de la salut realitzades en l’entorn escolar
Participació de més de 5.700 persones grans en accions de promoció de l’alimentació saludable i activitat física que s’han desenvolupat a 140 centres de gent gran de tot Catalunya
Prop de 5.000 tractaments farmacològics gratuïts de suport a persones amb especial vulnerabilitat que volen deixar de fumar.
Presència del programa Salut als Barris en més de 30 barris desfavorits de Catalunya.

FONT: GENCAT.CAT

dimarts, 6 d’octubre del 2009

La majoria d'atencions telefòniques a l'Oficina de Defensa de la Gent Gran són per maltractaments

La majoria d'atencions telefòniques a l'Oficina de Defensa de la Gent Gran són per maltractaments
Durant la celebració del 5è Ple de l'Experiència, organitzat el 5 d'octubre pel Departament d'Acció Social i Ciutadania i el Consell de la Gent Gran, en col·laboració amb el Parlament, la consellera Capdevila va fer balanç de les polítiques dutes a terme pel Govern en matèria de gent gran. La consellera va destacar la utilitat de l'Oficina per a la promoció dels Drets i la Defensa de la Gent Gran (ODG), un servei d'atenció telefònica que l'any passat va atendre moltes trucades sobre diversos temes. Els més recurrents van ser els maltractaments, les sol·licituds d'ajudes i les restriccions de visites entre avis i néts i a les residències.
Carme Capdevila va anunciar que la majoria de trucades rebudes a l'ODG han estat per assumptes de maltractaments, ja sigui per qüestió de negligència o abandonament de familiars molt propers o per espoli econòmic, en molts casos duts a terme pels propis fills o filles. La Consellera va condemnar aquests "abusos" i va considerar que aquestes conductes són una autèntica xacra que, conjuntament amb el risc de pobresa i d'exclusió social que pateix aquest col·lectiu, cal combatre amb totes les energies. Va afirmar que "és intolerable que actes d'aquests passin en un país avançat i cohesionat" i va destacar que cal continuar creant els Protocols de maltractaments a la gent gran perquè són "una eina bàsica per a detectar i impedir aquests tipus de conducta".
Relació de trucades per tipologia:
Assumptes
Percentatge
Maltractaments
28,00%
Sol·licitud d'ajudes
22,00%
Restriccions de visites entre avis-néts i a residències
13,60%
Habitatge
13,60%
Assessorament jurídic
5,5%
Sol·licitud de vivenda assistida a gent gran
4,00%
Altres
13,30%

FONT: DIXIT