L’any 2008 el 2% de la població catalana es va veure implicada en algun procés de mediació per a la resolució d'un conflicte.
Aquest estudi, amb voluntat de globalitat, analitza les nombroses experiències de mediació al territori i aposta pel seu coneixement, consolidació i harmonització.
Aquest estudi, amb voluntat de globalitat, analitza les nombroses experiències de mediació al territori i aposta pel seu coneixement, consolidació i harmonització.
Es tracta d’analitzar les tasques i iniciatives d’un important col·lectiu de professionals de la mediació, lligades sovint a les administracions públiques, i d’impulsar tant les normatives sectorials que visibilitzin la mediació com les reformes legislatives de lleis estatals que contribueixin a assentar-la. Així s’aconseguirà facilitar i ampliar l’ús de la mediació, una eina immillorable per gestionar determinats tipus de conflictes, especialment aquells que tenen un component relacional entre les parts que protagonitzen el litigi.
La consellera de Justícia, Montserrat Tura, i el director general de la Fundació La Caixa, Jaume Lanaspa, han presentat avui, 27 d’octubre, el Llibre blanc de la mediació a Catalunya. Es tracta d’una extensa anàlisi de la mediació al nostre territori que abasta àmbits tan diferents com la mediació empresarial, laboral, ciutadana i comunitària, familiar, escolar i de la salut, així com la mediació en els àmbits penal, de consum i de conflictes ambientals, o la mediació en línia, o en relació amb el dret administratiu. També presenta un minuciós estudi jurídic i econòmic de la seva aplicació a la pràctica, juntament amb els avantatges que genera la desjudicialització de determinades categories de conflictes.
Catalunya és pionera en l’aposta per la mediació. Va tenir la primera Llei de mediació familiar de tot l’estat l’any 2001, i vuit anys més tard, l’any 2009, va aprovar una llei de mediació en l’àmbit del dret privat amb el propòsit d’estendre la mediació a altres conflictes entre les persones. Ha estat, de nou, una llei pionera que tenia molt presents els materials que procura el dret comunitari i el dret comparat.
Aquest sistema de resolució de conflictes ha de comportar una disminució significativa del volum de processos judicials i dotar la societat d'una eina legal útil, ràpida, eficaç i satisfactòria per a les parts en conflicte. Com s’afirmava al preàmbul de la Llei de 2009: “la voluntat d’evitar la judicialització de determinats conflictes no només té la finalitat d’agilitar el treball dels tribunals de justícia, sinó fonamentalment, la de fer possible l’obtenció de solucions responsables, autogestionades i eficaces”.
La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha remarcat que “dins de la mediació hi ha diverses raons i no una de sola. Aquest Llibre és el punt de partida d’un camí irreversible, en el qual totes les experiències actuals i les que s'esdevindran en el futur s’aniran aprofundint, i així ho reconeixerà també el poder judicial. El Llibre blanc serà un instrument útil i la mediació es convertirà en el sistema preferent de resolució de conflictes.”
Des d’aquesta perspectiva, era necessari un estudi que procurés una cartografia de les experiències de mediació, basada en l’obtenció de dades i la interlocució amb actors i institucions. Els resultats han estat impressionants, i avalen l’interès d’un estudi que no té un equivalent –encara- a la resta d’Europa. Així, avui es pot afirmar que l’any 2008 el 2% de la població catalana es va veure implicada en algun tipus de procés de mediació. En el còmput de les tasques i activitats mediadores es pot concloure que es van dur a terme un total de 141.602 mediacions, que van comportar 154.384 persones mediades, així com la intervenció de 515 entitats prestadores de serveis de mediació.
Un cop recollides i processades les dades –conjuminant diverses metodologies- el Llibre blanc de la mediació a Catalunya analitza supòsits, continguts i procediments. Finalment, s’ofereix una relació de conclusions i de recomanacions. Cal destacar-ne les següents:
1. Es recomana un aclariment social i normatiu de la mediació, de manera que se situïn els diferents nivells i dimensions que permetin diferenciar-la d’altres mecanismes de resolució de conflictes.
2. Malgrat l’existència de resultats que demostren que la mediació és un mecanisme eficaç de la gestió de conflictes, cal un reconeixement d’aquest instrument per superar el sentiment generalitzat de fragilitat de la institució.
3. Cal conscienciar els responsables del poder judicial dels avantatges i els beneficis de la mediació per a la gestió de determinats conflictes. La derivació de conflictes a la mediació permet als jutges un millor desenvolupament de les seves funcions. Així, aconseguir que determinades controvèrsies es resolguin mitjançant la mediació millora la resolució, en conjunt, dels conflictes que arriben als òrgans jurisdiccionals.
4. Així mateix, cal detallar el possible cost i l’efectivitat de la mediació en les seves tipologies per poder avaluar quant s’estalvia en justícia ordinària per cada euro invertit en mediació.
5. Cal aprovar amb la màxima celeritat el reglament de la Llei de mediació en l’àmbit del dret privat, ja que constitueix l’eina complementària per fixar l’estatut del mediador habilitat pel centre de mediació en els propers anys. El reglament esdevé una garantia per als professionals i els usuaris.
6. Cal desenvolupar reglaments o normatives sectorials que poden ser molt adients en àmbits com ara la mediació comunitària, atès que farà visibles les seves especificitats –i de manera específica la funció preventiva-, i també en d’altres com l’àmbit de la salut, per garantir una consolidació harmonitzada en tot l’espai sanitari, o en el del medi ambient, on esdevindria una eina d’introducció i coneixement de la mediació, fins i tot per a la mateixa Administració.
7. Cal elaborar codis de bones pràctiques o de protocols lligats als principis que presideixen la mediació i l’activitat del mediador.
8. Des de Catalunya cal impulsar reformes legislatives de diferents lleis estatals, com ara la Llei d’enjudiciament civil, el Codi penal o la Llei d’enjudiciament criminal, per tal de facultar els jutges a derivar assumptes a la mediació.
9. Cal analitzar la possibilitat d’incorporar incentius econòmics a favor de les persones que optin per aquest mecanisme de resolució de conflictes.
10. Es recomana la creació d’espais permanents d’interlocució que permetin una millor comunicació de les experiències recíproques.
11. Es recomana la implantació de la mediació en línia (ODR) en els diversos àmbits de la mediació, com a modalitat que s’està consolidant en el nostre entorn.
12. Cal una formació rigorosa en mediació ja que som davant d’una professió emergent que s’ha de consolidar des de la promoció de les institucions i el respecte de la ciutadania.
13. Cal fer difusió de la mediació entre la ciutadania per destacar-ne tant els beneficis com els aspectes tècnics.
14. Cal fer-ne una revisió periòdica i la consegüent anàlisi correlativa de les dades obtingudes en aquest llibre, així com la difusió d’aquest treball.
El Llibre blanc és fruit de dos anys de treball i ha estat elaborat per 16 grups de recerca en els quals han participat més de cent investigadors de les diverses universitats catalanes i d’altres centres d’investigació reconeguts. Ha estat dirigit conjuntament per Pompeu Casanovas, director de l’Institut de Dret i Tecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona; Jaume Magre, director de la Fundació Carles Pi i Sunyer, i Elena Lauroba, directora de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que ha destacat que “som davant d’una de les tasques de recerca social més importants de la darrera dècada.”
Llibre Blanc de la Mediació a Catalunya
Llibre Blanc de la Mediació a Catalunya
Entrades
