El Govern prorroga els convenis amb les entitats que presten serveis socials especialitzats

• •Els serveis prorrogats cobreixen les necessitats de 13.000 persones i suposen una inversió de 144 milions d'euros
• L'acord permet finançar serveis dirigits a persones discapacitades, afectades pel VIH/SIDA, amb risc d'exclusió social o gent gran amb dependència o risc social, entre altres

El Govern ha prorrogat els convenis amb les entitats que presten serveis socials d'atenció especialitzada amb l'objectiu de mantenir el seu finançament fins que s'aprovi un nou acord pluriennal. Els serveis prorrogats cobreixen les necessitat de 13.000 persones aproximadament i suposen una inversió de 144 milions d'euros.

L'acord permet finançar les places, les activitats o els serveis ocupacionals dirigits als col•lectius següents:

• Persones discapacitades
• Gent gran amb dependència o risc social
• Persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental
• Persones amb problemàtica derivada de drogodependències i/o altres addiccions
• Persones afectades pel virus VIH/SIDA
• Persones afectades de risc d'exclusió social

Es lliuren els primers 75 diplomes als alumnes del curs per a directius i directives de serveis socials

El secretari general d'Acció Social i Ciutadania ha presidit l'acte, que s'ha celebrat avui al centre ESADE

El secretari general d’Acció Social i Ciutadania, Jordi Rustullet, acompanyat de la directora de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), Carolina Homar, i el director de l’Institut de Gestió i Direcció Pública d’ESADE, Francesc Longo, ha lliurat avui els diplomes als alumnes de les dues edicions del curs “Jo dirigeixo serveis socials!”.

 

Entre les dues edicions s’han format 75 alumnes, que s’han diplomat en funció gerencial en serveis socials, amb especial orientació al món local. Aquests cursos, que s’emmarquen en el Pla Director de Formació 2008-2010 del Departament d’Acció Social i Ciutadania, donen una formació de primer nivell en l’àmbit de la direcció i de la gestió dels serveis socials.

 

El secretari general Jordi Rustullet ha explicat que un dels reptes arran de l’aprovació de la Llei de Serveis Socials és garantir l’enfortiment de les capacitats de gestió i desenvolupament organitzatiu del Sistema Català de Serveis Socials i, per aconseguir-ho cal reforçar l’estructura de personal de direcció executiva i de gestió.

 

Per afrontar aquest repte, el Departament d’Acció Social i Ciutadania, amb el suport d’ESADE, va promoure l’any 2008 la primera edició del curs “Jo dirigeixo serveis socials!”, del qual se n’han fet una nova edició enguany. Entre les dues edicions s’han diplomat 75 alumnes, que s’han format en àmbits com finances i pressupost públic, demanda social i disseny de serveis, negociació i gestió del temps i l’entorn, entre altres.  

 

Durant l’acte d’entrega dels diplomes, també s’han presentat els projectes finals dels alumnes i la professora d’ètica de la Universitat de Barcelona i presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya, Begoña Roman, ha pronunciat una conferència sobre l’ètica i la funció gerencial en serveis socials.

FONT: Departament/s 

Acció Social i Ciutadania

Es presenta el primer 'Diccionari de serveis socials'

El secretari general d'Acció Social i Ciutadania, Jordi Rustullet, i la directora del Centre de Terminologia TERMCAT, Rosa Colomer, van presentar el passat 10 de novembre el "Diccionari de serveis socials" a DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials en un acte en el qual també va intervenir l'especialista en serveis socials, Glòria Rubiol. Aquest és el primer treball que sistematitza la terminologia d'aquest àmbit en llengua catalana i recull més d'un miler d'entrades.

Aquest diccionari serà una eina útil per al treball del dia a dia dels professionals dels serveis socials i d'altres sectors com la sanitat, l'educació, la justícia o l'habitatge. Paral·lelament, el "Diccionari de serveis socials" també contribuirà a fomentar l'ús de la llengua catalana en aquest àmbit professional i, per tant, ajudarà a la normalització de la terminologia científica en català.

El "Diccionari de serveis socials" reuneix un total de 1.061 termes. La publicació inclou tant els termes més representatius i àmpliament compartits pels professionals dels serveis socials, com aquells més nous que s'han introduït arran de les darreres normatives legislatives. En l'elaboració del diccionari han col·laborat una cinquantena de professionals i experts de l'àmbit dels serveis socials i tècnics del Centre de Terminologia TERMCAT.

D'altra banda, aquest diccionari no és una obra tancada. Per això, ofereix als seus usuaris la possibilitat de fer aportacions, comentaris i suggeriments a través de l'adreça electrònica dixit.dasc@gencat.cat. A més a més, properament estarà disponible una versió en línia del Diccionari, en la qual hi està treballant el TERMCAT.

Ponència de Glòria Rubiol a la presentació del 'Diccionari de Serveis Socials'

El Departament d'Acció Social i Ciutadania i la Universitat de Vic creen la primera Càtedra de Serveis Socials de Catalunya

A través de la Càtedra, es promourà la recerca en l'àmbit dels serveis socials i l'acció social

El Departament d’Acció Social i Ciutadania i la Universitat de Vic impulsen la primera Càtedra de Serveis Socials de Catalunya. La Càtedra serà un centre interdisciplinari de formació i recerca per fomentar, generar i difondre el coneixement relacionat amb l’àmbit dels serveis socials i l’acció social. Serà un espai on els diferents agents que intervenen en el Sistema Català de Serveis Socials podràn interactuar per compartir coneixement, elaborar recerca i impulsar la innovació. 

 

La Càtedra de Serveis Socials promourà i desenvoluparà estudis i projectes d’innovació i recerca en àmbits com ara al gestió dels serveis socials, l’economia i els serveis socials, envelliment i esport, salut i serveis socials o la innovació professional, entre altres. També desenvoluparà programes d’ajut a la formació, com ara màsters i doctorats; activitats de recerca; jornades, conferències, seminaris, exposicions i debats; postgraus, cursos d’extenció universitària i altres activitats de formació i especialtizació.

Avui s’ha donat el primer pas per la creació de la Càtedra amb la constitució del Consell d’Honor. Està integrat per:

• La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila
• El president de la Fundació Universitària Balmes, Josep Maria Vila
• El rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña
• L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu
• L’exconseller Antoni Comas, i les exconselleres Irene Rigau, Anna Simó i Carme Figueras
• El president d’honor de “la Caixa”, Ricard Fornesa
• El president de Caixa Catalunya, Narcís Serra
• El president d’UNNIM, Salvador Soley
• La presidenta del Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya, Núria Carrreras
• El president del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya, Pepín de la Rosa
• El coordinador executiu del Moviment Mundial en Favor de la Infància, Miquel de Paladella
• El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas
• La presidenta de l’Associació de Treballadors/es Familiars de Catalunya, Maria Bosch
• El president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, David Moner
• El president del FC Barcelona, Sandro Rossell
• El secretari general d’Acció Social i Ciutadania, Jordi Rustullet  

L’objectiu de la Càtedra de Serveis Socials és fomentar la recerca en aquest àmbit i la captació i retenció de talent en el territori per tal de contribuir al desenvolupament en serveis socials. Es calcula que fins al 2015 s’hauran de formar 33.000 persones en l’àmbit dels serveis socials i que 71.000 professionals s’hauran de reciclar a través de la formació contínua.

 

El Departament d’Acció Social i Ciutadania aportarà durant el periode 2010-2013, un total de 414.800 euros per al desenvolupament de la Càtedra.

 

FONT: Departament/s

Acció Social i Ciutadania

    

S'aprova el Pla Estratègic que ha d'universalitzar els serveis socials

• Defineix els principals eixos d’actuació del Sistema Català de Serveis Socials fins al 2013

• La ciutadania tindrà un coneixement fàcil i ràpid de què fan els serveis socials i com hi poden accedir

 

 

El Govern ha aprovat avui el Pla estratègic de Serveis Socials de Catalunya, que fixa els reptes i objectius que ha d’assolir el Sistema Català de Serveis Socials fins al 2013. D’aquesta manera, es garanteix la sostenibilitat del sistema i s’optimitzen els seus recursos, alhora que en consolida el seu creixement.

 

Per primera vegada se sistematitzen i ordenen les actuacions de tots els agents implicats, cosa que permetrà millorar la qualitat de les prestacions i consolidar el sistema públic de serveis socials. Amb aquest Pla, la ciutadania tindrà un coneixement fàcil i ràpid de què fan els serveis socials i com hi poden accedir; també serà un instrument molt útil per a les persones que treballen en el Sistema.

 

El Pla estratègic remarca que el sistema català de serveis socials ha d’assegurar la igualtat d’oportunitats i el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la seva vida, mitjançant la cobertura de les necessitats bàsiques i socials, garantint l’accés universal i els estàndards de qualitat òptims.

 

Els dos reptes fonamentals als quals el Sistema públic ha de donar resposta en els propers anys són: la universalització dels serveis socials i la qualitat de l’oferta de serveis

 

Per assolir aquests objectius, el Pla fixa 5 eixos estratègics que incorporen més de 150 propostes d’actuació concretes. Algunes de les més destacades són:

 

1. L’accés de les persones als serveis socials

 

• Actualitzar, desenvolupar i impulsar el catàleg de la cartera de serveis socials

• Millorar i ampliar la informació a la ciutadania sobre els recursos del sistema de serveis socials

• Implementar experiències pilot de participació telemàtica per promoure la participació de les persones i associacions en els òrgans consultius i de debat del sistema

• Crear el comitè d’ètica de serveis socials

 

1. La qualitat del sistema

 

1.  
   • Revisar el contingut de les prestacions de la cartera de serveis orientant-les a les necessitats socials de les persones. Estudiar la necessitat i els costos d’incorporar noves prestacions i actuacions

1.  
   • Promoure i treballar conjuntament amb les iniciatives impulsades per les entitats d’iniciativa social

1.  
   • Aprovar el decret d’acreditació que reguli els nivells i els estàndards de qualitat de la Xarxa de Serveis d’Atenció Pública. Instituir un guardó de reconeixement de la qualitat de la gestió

1. El treball en xarxa

 

1.  
   • Incrementar l’ús de fórmules de gestió conjunta per a la prestació de serveis al territori

1.  
   • Elaborar Plans d’Actuació Local en Matèria de Serveis Socials per part de totes les Àrees Bàsiques de Serveis Socials

1.  
   • Adaptar els sistemes d’informació propis als requeriments del Sistema d’Informació Social per donar informació actualitzada i compartir-la amb la resta d’Àrees Bàsiques

1.  
   • Consolidar els convenis per al finançament dels serveis socials bàsics, actualitzar el copagament i buscar fórmules de finançament alternatives per reduir la dependència de les aportacions públiques per part de les entitats d’iniciativa social

1. La tasca dels professionals

 

1.  
   • Crear espais de debat amb els professionals del sistema per definir i adaptar els perfils professionals tipus a l’evolució de les necessitats socials

1.  
   • Crear espais de debat amb la participació dels agents implicats per adequar progressivament els estudis acadèmics i la formació per a l’ocupació a la realitat dels serveis socials

1.  
   • Elaborar un nou Pla director de formació

1.  
   • Consolidar la xarxa DIXIT arreu del país i desenvolupar el mapa d’experts en serveis socials

1. Innovació i coneixement

 

• Dissenyar i implementar un directori de persones usuàries dels serveis socials amb un sistema únic d’identificació i la història social compartida

• Impulsar i dissenyar un instrument que permeti el coneixement periòdic de les necessitats de serveis

• Crear línies d’ajuts a la realització de tesis doctorals en matèria de serveis socials

 

 

El Pla estratègic de Serveis Socials va ser aprovat el passat 6 de juliol pel Parlament. Avui, amb l’aprovació del Govern, culmina el treball iniciat fa un any amb l’obertura del procés participatiu per a la redacció del Pla que va comptar amb la col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana. En aquest procés hi van participar un miler de persones en representació de tots els sectors (administració, empreses, entitats, professionals) relacionats amb el desplegament dels serveis socials. Les seves aportacions han ajudat a enriquir el contingut del Pla.

 

FONT:  Departament/s

Acció Social i Ciutadania Comunicació del Govern

 

El Parlament dóna el vist-i-plau al Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya

El Parlament va donar el vist-i-plau el 6 de juliol al Pla estratègic de Serveis Socials de Catalunya. Aquest document fixa els reptes i objectius que ha d'assolir el Sistema Català de Serveis Socials fins el 2013. El Pla s'ha elaborat després d'un ampli procés participatiu que ha comptat amb l'opinió de representants de totes les administracions, del món de l'empresa i el tercer sector, dels col·legis professionals i dels sindicats, entre d'altres. El Pla estratègic remarca que el sistema català de serveis socials ha d'assegurar la igualtat d'oportunitats i el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la seva vida, mitjançant la cobertura de les necessitats bàsiques i socials, garantint l'accés universal i els estàndards de qualitat òptims.

En aquest sentit, identifica tres reptes principals que el Sistema Català de Serveis Socials ha d'afrontar els propers anys:

• Assolir l'efectiva universalització de les prestacions garantides a la Cartera de serveis de la Llei de serveis socials.
• Incrementar la qualitat dels serveis socials desenvolupant un sistema que s'adapti a les noves necessitats de les persones i les seves famílies i que faciliti el seu accés al sistema tenint en compte el seu entorn i la seva elecció.
• Reforçar la cohesió del sistema.

Per assolir aquests objectius, el Pla fixa 5 eixos estratègics que incorporen més de 150 propostes d'actuació concretes. Els cinc eixos són:

1. L'accés de les persones als serveis socials
2. La qualitat del sistema
3. El treball en xarxa
4. La tasca dels professionals
5. Innovació i coneixement

Un cop superat el tràmit parlamentari, el Pla estratègic de Serveis Socials s'enviarà al Govern per a la seva aprovació definitiva. Es culminarà d'aquesta manera el treball iniciat fa un any amb l'obertura del procés participatiu per a la redacció del Pla que va comptar amb la col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana.

FONT: DIXIT

El Parlament dóna el vist-i-plau al Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010-2013

El Parlament va donar el vist-i-plau el 6 de juliol al Pla estratègic de Serveis Socials de Catalunya. Aquest document fixa els reptes i objectius que ha d'assolir el Sistema Català de Serveis Socials fins el 2013. El Pla s'ha elaborat després d'un ampli procés participatiu que ha comptat amb l'opinió de representants de totes les administracions, del món de l'empresa i el tercer sector, dels col·legis professionals i dels sindicats, entre d'altres. El Pla estratègic remarca que el sistema català de serveis socials ha d'assegurar la igualtat d'oportunitats i el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la seva vida, mitjançant la cobertura de les necessitats bàsiques i socials, garantint l'accés universal i els estàndards de qualitat òptims.

En aquest sentit, identifica tres reptes principals que el Sistema Català de Serveis Socials ha d'afrontar els propers anys:

• Assolir l'efectiva universalització de les prestacions garantides a la Cartera de serveis de la Llei de serveis socials.
• Incrementar la qualitat dels serveis socials desenvolupant un sistema que s'adapti a les noves necessitats de les persones i les seves famílies i que faciliti el seu accés al sistema tenint en compte el seu entorn i la seva elecció.
• Reforçar la cohesió del sistema.

Per assolir aquests objectius, el Pla fixa 5 eixos estratègics que incorporen més de 150 propostes d'actuació concretes. Els cinc eixos són:

1. L'accés de les persones als serveis socials
2. La qualitat del sistema
3. El treball en xarxa
4. La tasca dels professionals
5. Innovació i coneixement

Un cop superat el tràmit parlamentari, el Pla estratègic de Serveis Socials s'enviarà al Govern per a la seva aprovació definitiva. Es culminarà d'aquesta manera el treball iniciat fa un any amb l'obertura del procés participatiu per a la redacció del Pla que va comptar amb la col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana.

FONT: DIXIT

Es crea el Comitè d'Avaluació de Necessitats de Serveis Socials

Es constitueix el Comitè d'Avaluació de Necessitats de Serveis Socials (CANSS), un instrument de bona governança i assessorament tècnic, un espai de diàleg entre les persones expertes del món universitari i de l'àmbit professional dels serveis socials. El dia 24 de març el secretari general d'Acció Social i Ciutadania, Jordi Rustullet, ha presidit la sessió de constitució del Comitè d'Avaluació de Necessitats de Serveis Socials, en la que s'han presentat els 26 vocals que el componen. La missió del CANSS, com a òrgan de coordinació, és garantir la base científica de l'actuació del sistema català de serveis socials.

FONT: GENCAT.CAT

Ètica en els serveis socials: professions i organitzacions

L'objectiu d'aquest article és explicitar les directrius fonamentals que haurien de guiar l'ètica dels professionals i les organitzacions en l'àmbit dels serveis socials. Els canvis socials i legislatius, les societats multiculturals, la necessitat d'especificar el model de ciutadà al qual es destinen els serveis socials i la complexitat de l'ètica mateixa que ha de distingir els seus àmbits d'actuació (ètica personal, cívica, professional i organitzativa) són, entre d'altres, motius que demanen aclariments en l'ètica dels professionals i les organitzacions en els serveis socials.

Román, Begoña. Ètica en els serveis socials: professions i organitzacions. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció Social i Ciutadania, 2009. (Papers d'Acció Social; 7)

PDF de la publicació

FONT: GENCAT.CAT 

Programació territorial dels recursos d´atenció social especialitzada i domiciliària 2008-2012 a Catalunya

 Programació territorial dels recursos d'atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya

L'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) del El Departament d'Acció Social i Ciutadania ha editat la Programació territorial dels recursos d'atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012 i bases per a la nova planificació que té per objectiu centrar les accions i els serveis a desenvolupar.

El document s'organitza en dues parts: en la primera es defineixen la programació de recursos i en la segona s'estableixen les bases per a la nova planificació e cara a l'horitzó de l'any 2012.

Al document hi podeu trobar els següents continguts:

Programació territorial dels recursos d'atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012. Es concreten diversos col·lectius d'atenció (persones grans, persones amb discapacitat psíquica, persones amb discapacitat física, persones amb discapacitat derivada de malaltia mental, persones afectades per drogodependències, persones afectades per VIH/SIDA, Servei d'Ajuda a Domicili i Servei d'Atenció Precoç.

Bases per a la nova planificació: en el que es defineixen les Bases del nou model de planificació i vincles amb les properes carteres de servei i l'anàlisi de la demanda.

Clica el document(PDF)

FONT: XARXANET.ORG

Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010-2013

El Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya és un instrument tècnic del Govern que té per objecte ordenar el conjunt de mesures, recursos i accions necessaris per assolir els objectius de la política de serveis socials. L'elaboració del primer Pla Estratègic de Serveis Socials dóna compliment a l'objectiu del Pla de Govern 2007-2010 de desplegar la llei 12/2007 de serveis socials. Abans de l'aprovació del Pla estratègic per Acord del Govern, cal que el Parlament de Catalunya s'hi pronunciï.

El Pla Estratègic cobreix el conjunt del sistema públic de serveis socials del territori de Catalunya, és a dir inclou els serveis socials de titularitat de l'Administració de la Generalitat, de les entitats locals i d'altres administracions així com els que l'administració concerti amb les entitats d'iniciativa social o privada. El Pla Estratègic ha de respectar el principi d'autonomia local, així com tendir al principi de subsidiarietat.

El sistema públic de serveis socials atén situacions de necessitats d'un ampli ventall de població en situació de dependència o vulnerabilitat social: gent gran; persones amb discapacitats; infants, adolescents i joves i les seves famílies; dones maltractades; persones amb malaltia mental; persones drogodependents, i persones en situació d'exclusió social, en general.

El nou pla aporta un nou marc de referència per als propers 4 anys a les actuacions en matèria de serveis socials realitzades pel Departament, pels ens locals i pel sector privat, molt especialment pel que fa al tercer sector, ja que fonamenta l'actuació del sistema en les necessitats personals bàsiques i en les necessitats socials.

L'elaboració del Pla Estratègic consta de dues fases. En primer lloc, la fase de diagnòstic que avalua les necessitats de serveis socials de la població catalana i la situació de l'oferta de prestacions del sistema català de serveis socials. En segon lloc, la fase de planificació que estableix els objectius estratègics de cada component del sistema català de serveis socials amb una perspectiva temporal quadriennal.

El Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010-2013 es realitza a través d'un procés de participació amb el conjunt d'entitats representatives dels diferents sectors de població que són usuaris dels serveis socials. Compta també amb una àmplia participació a nivell territorial que permet una concreció final del Pla Estratègic 2010-2013 per a cada demarcació territorial de la Generalitat de Catalunya. Aquest Pla Estratègic substituirà el IV Pla d'Acció Social.

FONT: GENCAT.CAT

Acció Social reforça els serveis socials bàsics per fer front a la crisi

Els ajuntaments de més de 20.000 habitants i els consells comarcals rebran aquest any del Departament d’Acció Social i Ciutadania 162.324.607,7 euros per desenvolupar programes d’atenció social. Així ho recullen els contractes programa en matèria de serveis socials que ha presentat aquest matí la consellera Carme Capdevila acompanyada dels presidents de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, i el de l’Associació Catalana de Municipis, Salvador Esteve.

L’aportació que rebran aquest 2009 els ajuntaments i consells comarcals significa un increment global del 13% respecte els 143.680.841,98 euros que van rebre l’any passat. A la convocatòria d’enguany s’hi han acollit 62 ajuntaments, els 41 consells comarcals i la Mancomunitat de la Plana.

Enguany, la novetat més destacada és l’important increment que registraran les ajudes del Departament destinades a finançar els serveis socials bàsics dels ajuntaments i consells comarcals. Aquests serveis són els que han notat més directament l’impacte de la crisi, ja que actuen com la primera finestra a la qual s’adreça la ciutadania amb dificultats.

Per ajudar-los a donar una resposta satisfactòria aquest any els ens locals rebran 102.049.912,62 euros per finançar els serveis bàsics. Aquesta xifra representa el 62% del total de les subvencions recollides als contractes programa i suposa un increment del 19,4% respecte la que es va concedir l’any passat pel mateix concepte. A aquesta partida cal afegir-hi 3,5 milions més que el Departament ha habilitat excepcionalment aquest any per a actuacions d’urgència social. En total, doncs, són gairebé 106 milions d’euros que Acció Social posa a disposició dels ens locals per fer front a l’impacte de la crisi.

Un informe elaborat a finals de març entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania i els serveis socials locals ja posava de manifest la forta pressió que l’advers context econòmic provocava sobre els serveis bàsics. Aquests havien detectat un increment generalitzat, principalment a les zones industrials, de les demandes d’assistència sobretot per part de persones i famílies que mai s’havien adreçat als serveis socials i que degut a la crisi demanaven ajut i orientació per poder cobrir necessitats bàsiques i assumir el pagament d’algunes despeses.

Així, la nova tipologia de persones usuàries dels serveis socials bàsics la conformen famílies en atur, homes sols i famílies d’origen immigrant en situació irregular o a l’atur, famílies monoparentals en atur o ingressos baixos, famílies amb patologies de salut mental i persones soles amb recursos insuficients.

Entre les demandes principals de les persones que utilitzen els serveis socials bàsics hi ha la cobertura de les despeses d’alimentació, el pagament del lloguer i les hipoteques de l’habitatge habitual i els subministres com l’aigua, la llum o el gas, l’accés a beques escolars per a llars d’infants i el pagament de bolquers, les quotes de l’escola concertada i finalment l’atenció domiciliària.

Davant d’aquesta situació, els ens locals van demanar a Acció Social la inclusió en els contractes programa d’aquest any d'una partida extraordinària destinada a ajudes d’urgència social. El Departament ha respost positivament i aquest any s’han habilitat 3,5 milions d’euros per fer front a aquestes actuacions. A més, els 102 milions d’euros per a serveis bàsics inclouen una partida d’11 milions que permetran reforçar els serveis municipals fins assolir els nivells de cobertura establerts a la cartera de la Llei de serveis socials de 3 treballadors/es socials i 2 educadors/es socials per cada 15.000 habitants.

Més de 60 milions d’euros per a la resta de programes dels contractes

A banda de la injecció de més de 100 milions d’euros per reforçar els serveis socials bàsics i fer front a la crisi, els contractes també distribuiran 60.274.695,08 euros. Aquests diners permetran finançar la resta d’actuacions incloses al programa: transport adaptat; atenció especialitzada de persones amb disminució; atenció especialitzada a la gent gran amb dependència; drogodependències i prevenció de la SIDA; impuls i ordenació de la promoció de l'autonomia personal i l'atenció a les persones amb situació de dependència; inclusió social; atenció a la infància i l’adolescència; famílies monoparentals; dones i els seus fills/es en situació de violència masclista; i integració de les persones estrangeres immigrants.

En aquest sentit els programes relacionats amb l’acollida i integració de les persones immigrades, després dels serveis bàsics, són els més ben dotats econòmicament amb una partida de 15,3 milions d’euros. A continuació se situen els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), amb un ajut global de 14 milions d’euros, i el finançament del transport adaptat amb 6,6 milions d’euros.

La signatura dels contractes programa es deriva de l’Acord Marc en matèria de serveis socials subscrit l’any passat entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis. Aquest Acord, vigent pel període 2008-2011, fixa un nou esquema de coordinació, cooperació i col·laboració interadministrativa per a la prestació i finançament dels serveis socials.

El nou model substitueix el sistema basat en convocatòries de subvencions per un altre d’avaluació d’objectius que permet equilibrar la relació entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania i els ens locals. A través dels contractes programa, la Generalitat i els ens locals acordaran les accions a desenvolupar i avaluaran anualment la consecució dels objectius per determinar les noves aportacions econòmiques. En tractar-se d’actuacions plurianuals, es garanteix als ens locals la seguretat i estabilitat financera per desenvolupar-les.

Precisament, el Govern va aprovar fa dues setmanes la plurianualitat d’una part important dels serveis que s’inclouen als contractes programa. Aquesta plurianualitat compromet la Generalitat a destinar fins el 2011 un mínim de 364.485.871 euros als ajuntaments de més de 20.000 habitants, als consells comarcals i als ens locals supramunicipals pel desenvolupament de programes d’atenció social. Aquesta plurianualitat garanteix als ens locals estabilitat econòmica per finançar programes d’atenció social.

FONT: ESQUERRA.CAT

Subvencions de més de 652 milions d'euros ajuntaments i entitats per desenvolupar programes de serveis socials

El Govern ha destinat 652.339.177 euros a ajuntaments, consells comarcals i entitats d’iniciativa social per desenvolupar programes de serveis socials, des d’aquest any i fins el 2011. D’una banda, subvencionarà amb més de 364 milions d’euros els contractes programa amb ajuntaments i consells comarcals per tal que puguin oferir els serveis socials. D’altra banda, ha aprovat convenis de més de 287 milions d’euros per finançar programes socials d’entitats. Concretament, el Govern subvencionarà amb 287.853.306 euros, durant aquest any i el que ve, entitats sense afany de lucre per tal que desenvolupin programes de serveis socials. Aquests convenis beneficiaran sectors com el de la gent gran, persones amb discapacitat, malaltia mental, drogodependència, sida i tutela.

El Govern també va aprovar el passat 16 de juny la dotació pressupostària corresponent a una part important dels serveis inclosos dins els contractes programa amb ens locals. Servirà per finançar, des d’aquest any i fins el 2011, serveis socials com l’atenció primària, el transport adaptat o l’atenció especialitzada a la gent gran amb dependència. Els ajuts, per un import total de 364.485.871 euros, es destinaran als ajuntaments de més de 20.000 habitants i als consells comarcals. Aquesta inversió es formalitzarà a través dels anomenats contractes programa, que el Departament d’Acció Social i Ciutadania signarà properament amb els ens locals i comarcals.

En un context de crisi com l’actual, el contracte programa, amb actuacions plurianuals, garanteix estabilitat econòmica per finançar programes d’atenció social. Els contractes programa, que es van signar per primer cop l’any passat, fixen un nou esquema de coordinació, cooperació i col·laboració interadministrativa per a la prestació i finançament dels serveis socials. Substitueix l’anterior sistema basat en convocatòries de subvencions i permet equilibrar la relació entre el Departament i els ens locals.

Font: DIXIT