Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris acció social. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris acció social. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de desembre del 2010

Acció Social i Ciutadania i Televisió de Catalunya signen un conveni per millorar els continguts coeducatius en la programació infantil i juvenil


A través d'aquest acord, la televisió pública catalana també es compromet a millorar el tractament de les informacions relacionades amb la violència masclista

El Departament d’Acció Social i Ciutadania i Televisió de Catalunya S.A. (TVC) han signat un conveni de col·laboració per millorar els continguts coeducatius de la programació infantil i juvenil, així com el tractament de les informacions relacionades amb el fenomen de la violència masclista.
 
A través d’aquest acord, l’Institut Català de les Dones, òrgan adscrit al Departament d’Acció Social i Ciutadania, oferirà als i les responsables de la programació infantil i juvenil de TVC orientació i assessorament en matèria de coeducació.
 
La coeducació és una eina fonamental per avançar en la consecució de la igualtat efectiva entre dones i homes. Consisteix en:
 
  • aprofundir en nous models de relació entre els sexes que superin els estereotips tradicionals i l’androcentrisme cultural basat en les relacions de poder que supediten un sexe a un altre
  • incorporar en igualtat de condicions les realitats i la història de les dones i dels homes per poder actuar en igualtat
  • reconèixer les diferències pròpies de cada sexe
 
Els mitjans de comunicació, juntament amb l’àmbit familiar i les institucions educatives,  tenen un paper primordial com a instruments de transmissió de valors culturals, idees i models i la seva influència en les pautes de comportament és fonamental. L’acord de col·laboració entre les dues institucions significa avançar cap a una societat que deixi enrere els estereotips sexistes i incorpori  les aportacions de les dones.
 
Tractament de la violència masclista
 
Per altra banda, l’acord també suposa el compromís de Televisió de Catalunya per millorar el tractament dels continguts relacionats amb la violència masclista i incorporar a les seves pràctiques comunicatives les Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació, sorgides de la iniciativa d’agents socials implicats en l’abordatge d’aquest fenomen.
 
Aquest document assenyala, entre d’altres, que alhora que s’informa sobre situacions de violència masclista, convé difondre informes, balanços periòdics i estadístiques, fer visible la xarxa de recursos i de serveis específics destinats a les dones en situació de violència masclista, així com fer visible la violència psicològica, l’econòmica o la que es dóna en l’àmbit social i laboral. Es recomana, així mateix que s’eviti el sensacionalisme i el dramatisme o que no es recorri als testimonis de veïnat i dels familiars, si no tenen dades concretes, aprofitables i fonamentades.
 
Seguint aquestes Recomanacions, Televisió de Catalunya informa sobre el Servei d’atenció a les dones en situació de violència masclista (Línia 900900120) en les notícies que tenen com a protagonista aquesta violència. Aquest servei atén prop d’un miler de trucades mensuals, és gratuït, confidencial, obert les 24 hores i de tots els dies de l’any i permet expressar-se en català, castellà, anglès, francès, alemany, italià, rus, àrab, romanès, croat i xinès (mandarí).

divendres, 9 de juliol del 2010

Novetats institucionals d´acció social

Actualitat

  • Acció Social augmenta un 12% el finançament dels serveis socials locals i comarcals per combatre la crisi


    Els ajuntaments de més de 20.000 habitants i els consells comarcals rebran aquest any del Departament d'Acció Social i Ciutadania 181.766.052,92 euros per desenvolupar programes d'atenció social.
    L'aportació que rebran enguany els ajuntaments i consells comarcals representa un increment del 12% respecte als 162,3 milions d'euros que van rebre el 2009. Els ajuntaments que es beneficien directament d'aquest fons són els 62 que tenen més de 20.000 habitants, els 40 consells comarcals i la Mancomunitat de la Plana.
  • Tortosa estrena la gira de curtmetratges 'Filmets per la convivència' 2010

    Detall del pòster 'Filmets per la convivència 2010'
    L'Auditori Felip Pedrell de Tortosa estrenarà el proper divendres 2 de juliol a les 20 hores la gira de curtmetratges 'Filmets per la convivència' 2010 que organitza per segon any consecutiu el Festival Internacional de Filmets de Badalona i la Secretaria per a la Immigració del Departament d'Acció Social i Ciutadania a diverses localitats de Catalunya. La primera sessió, d'entrada gratuïta, compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tortosa i inclourà la projecció d'una dotzena de curts de països com l'Estat espanyol, els Estats Units, els Països Baixos, França i Bèlgica (tots en versió original subtitulada).
  • El concurs 'Som Catalunya. País de convivència' obrirà les inscripcions al setembre


    La Secretaria per a la Immigració obrirà, a partir del proper 1 de setembre, una nova convocatòria del concurs 'Som Catalunya. País de convivència', que arriba enguany a la seva segona edició. El certamen té com a objectiu promoure la cohesió social i invitar a reflexionar sobre la diversitat de la nostra societat, una diversitat reflectida en les experiències de l'alumnat i del professorat dels centres educatius.
    Podran participar els estudiants i professors d'educació primària, secundària obligatòria i batxillerat, a través de treballs creatius que expressin experiències personals de diversitat cultural, presentats en diversos formats segons cada categoria: dibuixos o pintures, narracions o poesies, vídeos o power points.
    El termini de presentació de sol·licituds s'obrirà l'1 de setembre i finalitzarà el 15 d'octubre.
    PDF de les bases del concurs
  • Sant Feliu de Llobregat acull un seminari sobre l'empadronament i la gestió del fet migratori


    Responsables polítics i professionals d’ens locals van participar a Sant Feliu de Llobregat en el seminari "L'empadronament i la gestió del fet migratori" organitzat per la Secretaria per a la Immigració del Departament d'Acció Social i Ciutadania. La iniciativa s'emmarca en l'oferta formativa anual del Departament i té per objectiu fomentar la unificació de criteris entre els ajuntaments a l'hora d'empadronar persones immigrades. El secretari per a la Immigració, Oriol Amorós; la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Rosa Boladeras; i l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Juan Antonio Vázquez, van inaugurar aquesta jornada que respon a les mesures establertes en el Pacte Nacional per a la Immigració.
  • Augmenta el nombre de catalans residents a l'estranger


    Catalunya té 156.400 ciutadans que resideixen habitualment a l'estranger, és a dir: un 8,6% més que l'any anterior (dades amb data 1 de gener del 2010). França és, amb 20.324 persones, el país en el que resideixen més persones catalanes seguit d'Argentina, Andorra i Alemanya. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) la població resident a l'estranger representa el 2,1% del total de la població de Catalunya i l'Alt Pirineu i Aran és l'àmbit territorial que destaca per sobre d'aquesta mitjana amb un 7,4%, seguit de l'àmbit metropolità amb un 2,3%.
    PDF de la nota de premsa
    Enllaç web a dades de l'Idescat sobre catalans a l'estranger
  • Actes del Dia Mundial de les Persones Refugiades

    Detall del pòster 'Dia Mundial de les Persones Refugiades'
    El passat dilluns 21 de juny es va celebrar l'acte unitari de commemoració del Dia Mundial de les Persones Refugiades. L'acte, organitzat amb la col·laboració de la Secretaria per a la Immigració, va servir de marc per a la lectura i presentació d'un manifest signat per diverses entitats que treballen per a la defensa dels drets de les persones refugiades a Catalunya.
    PDF del manifest
  • El 21 de juliol acaba el termini de postulacions del VII Premis Francesc Candel


    El proper dimecres 21 de juliol finalitzarà el termini de presentació de postulacions per a la setena convocatòria dels Premis Francesc Candel, organitzats per la Fundació Lluís Carulla amb l'objectiu de reconèixer i difondre les bones pràctiques en l'àmbit de la integració dels ciutadans catalans d'origen immigrant. El lema d'aquests premis és tret de l'obra 'Els altres catalans' (1964) de Francesc Candel: "Amb els immigrants d'ara es produirà el mateix procés que amb els d'abans i amb els de sempre. Seran catalans. Qui ho dubta!".
  • Presentació de l'Informe Raxen 2010 del Moviment contra la Intolerància


    El passat 22 de juny Esteban Ibarra, president del Moviment contra la Intolerància, va presentar a València l'Informe Raxen 2010 del Moviment contra la Intolerància que, enguany, adverteix que la crisi econòmica està alimentant els prejudicis xenòfobs vers la immigració.
  • El Ministeri de Sanitat i Política Social obre una convocatòria de subvencions a càrrec de l'assignació tributària de l'IRPF per a entitats socials sense finalitat de lucre

    El Ministeri de Sanitat i Política Social va publicar, el passat 12 de juny, la convocatòria de subvenció a càrrec de l'assignació tributària de l'IRPF per a entitats socials sense finalitat de lucre, que inclou programes relacionats amb inclusió social, persones migrants, sol·licitants d'asil i altres persones amb protecció internacional, entre altres àmbits.
  • Conclusions sobre Immigració i Asil del Consell Europeu

    Logotip del Consell Europeu
    El passat 17 de juny va tenir lloc a Brussel·les el Consell Europeu que reuneix els caps d'estat i de govern dels estats membres de la UE. Els principals temes tractats a la reunió van ser l'adopció de l'Estratègia Europa 2020 per al creixement i l'ocupació, el debat sobre com garantir la governança econòmica i l'estabilitat financera, la preparació de la cimera del G20 de Toronto, els objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i el canvi climàtic.

divendres, 17 de juliol del 2009

Acció Social, entitats del tercer sector i municipalistes constitueixen la Taula d´Iniciativa Social

Acció Social, entitats dels tercer sector i municipalistes constitueixen la Taula d’Iniciativa Social

El Departament d’Acció Social i Ciutadania, les entitats del tercer sector, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis han constituït aquesta tarda la Taula d’Iniciativa Social i Municipal. Aquesta iniciativa, impulsada per la conselleria, farà un seguiment de l’evolució de la crisi i coordinarà les respostes de les administracions i les entitats socials.

En aquesta reunió, la consellera Carme Capdevila ha presentat el protocol que fixa uns criteris mínims i comuns a tot el territori pel pagament de les prestacions d’urgència social. Aquest document s’ha elaborat a petició de les mateixes entitats municipalistes.

El protocol determina que els beneficiaris de les prestacions d’urgència social seran les persones o famílies en situació de vulnerabilitat econòmica, pobresa o exclusió que tinguin dificultats per cobrir les necessitats bàsiques. En aquesta línia, s’estableixen cinc tipus d’ajuts: allotjament i alimentació, habitatge, subministraments de la llar, atenció a menors en situació de risc i atenció sanitària.

El protocol també fixa uns criteris generals bàsics a tenir en compte per definir la situació d’urgència social, que haurà de ser valorada pels serveis bàsics municipals. Un cop s’hagin resolt els expedients, la concessió dels ajuts es vincularan a un Pla Individual d’Atenció Social no només per resoldre la situació d’urgència social sinó també millorar la situació a mig o llarg termini.

Durant la trobada, la consellera Carme Capdevila també ha informat a les entitats socials i municipalistes de la distribució del fons extraordinari de 3,5 milions d’euros per a prestacions d’urgència social. Aquesta partida, inclosa als contractes programa firmats amb ajuntaments de més de 20.000 habitants i consells comarcals, es repartirà en funció de la població.


FONT: ESQUERRA.CAT

divendres, 26 de juny del 2009

Acció Social reforça els serveis socials bàsics per fer front a la crisi

Els ajuntaments de més de 20.000 habitants i els consells comarcals rebran aquest any del Departament d’Acció Social i Ciutadania 162.324.607,7 euros per desenvolupar programes d’atenció social. Així ho recullen els contractes programa en matèria de serveis socials que ha presentat aquest matí la consellera Carme Capdevila acompanyada dels presidents de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, i el de l’Associació Catalana de Municipis, Salvador Esteve.

L’aportació que rebran aquest 2009 els ajuntaments i consells comarcals significa un increment global del 13% respecte els 143.680.841,98 euros que van rebre l’any passat. A la convocatòria d’enguany s’hi han acollit 62 ajuntaments, els 41 consells comarcals i la Mancomunitat de la Plana.

Enguany, la novetat més destacada és l’important increment que registraran les ajudes del Departament destinades a finançar els serveis socials bàsics dels ajuntaments i consells comarcals. Aquests serveis són els que han notat més directament l’impacte de la crisi, ja que actuen com la primera finestra a la qual s’adreça la ciutadania amb dificultats.

Per ajudar-los a donar una resposta satisfactòria aquest any els ens locals rebran 102.049.912,62 euros per finançar els serveis bàsics. Aquesta xifra representa el 62% del total de les subvencions recollides als contractes programa i suposa un increment del 19,4% respecte la que es va concedir l’any passat pel mateix concepte. A aquesta partida cal afegir-hi 3,5 milions més que el Departament ha habilitat excepcionalment aquest any per a actuacions d’urgència social. En total, doncs, són gairebé 106 milions d’euros que Acció Social posa a disposició dels ens locals per fer front a l’impacte de la crisi.

Un informe elaborat a finals de març entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania i els serveis socials locals ja posava de manifest la forta pressió que l’advers context econòmic provocava sobre els serveis bàsics. Aquests havien detectat un increment generalitzat, principalment a les zones industrials, de les demandes d’assistència sobretot per part de persones i famílies que mai s’havien adreçat als serveis socials i que degut a la crisi demanaven ajut i orientació per poder cobrir necessitats bàsiques i assumir el pagament d’algunes despeses.

Així, la nova tipologia de persones usuàries dels serveis socials bàsics la conformen famílies en atur, homes sols i famílies d’origen immigrant en situació irregular o a l’atur, famílies monoparentals en atur o ingressos baixos, famílies amb patologies de salut mental i persones soles amb recursos insuficients.

Entre les demandes principals de les persones que utilitzen els serveis socials bàsics hi ha la cobertura de les despeses d’alimentació, el pagament del lloguer i les hipoteques de l’habitatge habitual i els subministres com l’aigua, la llum o el gas, l’accés a beques escolars per a llars d’infants i el pagament de bolquers, les quotes de l’escola concertada i finalment l’atenció domiciliària.

Davant d’aquesta situació, els ens locals van demanar a Acció Social la inclusió en els contractes programa d’aquest any d'una partida extraordinària destinada a ajudes d’urgència social. El Departament ha respost positivament i aquest any s’han habilitat 3,5 milions d’euros per fer front a aquestes actuacions. A més, els 102 milions d’euros per a serveis bàsics inclouen una partida d’11 milions que permetran reforçar els serveis municipals fins assolir els nivells de cobertura establerts a la cartera de la Llei de serveis socials de 3 treballadors/es socials i 2 educadors/es socials per cada 15.000 habitants.

Més de 60 milions d’euros per a la resta de programes dels contractes

A banda de la injecció de més de 100 milions d’euros per reforçar els serveis socials bàsics i fer front a la crisi, els contractes també distribuiran 60.274.695,08 euros. Aquests diners permetran finançar la resta d’actuacions incloses al programa: transport adaptat; atenció especialitzada de persones amb disminució; atenció especialitzada a la gent gran amb dependència; drogodependències i prevenció de la SIDA; impuls i ordenació de la promoció de l'autonomia personal i l'atenció a les persones amb situació de dependència; inclusió social; atenció a la infància i l’adolescència; famílies monoparentals; dones i els seus fills/es en situació de violència masclista; i integració de les persones estrangeres immigrants.

En aquest sentit els programes relacionats amb l’acollida i integració de les persones immigrades, després dels serveis bàsics, són els més ben dotats econòmicament amb una partida de 15,3 milions d’euros. A continuació se situen els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), amb un ajut global de 14 milions d’euros, i el finançament del transport adaptat amb 6,6 milions d’euros.

La signatura dels contractes programa es deriva de l’Acord Marc en matèria de serveis socials subscrit l’any passat entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis. Aquest Acord, vigent pel període 2008-2011, fixa un nou esquema de coordinació, cooperació i col·laboració interadministrativa per a la prestació i finançament dels serveis socials.

El nou model substitueix el sistema basat en convocatòries de subvencions per un altre d’avaluació d’objectius que permet equilibrar la relació entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania i els ens locals. A través dels contractes programa, la Generalitat i els ens locals acordaran les accions a desenvolupar i avaluaran anualment la consecució dels objectius per determinar les noves aportacions econòmiques. En tractar-se d’actuacions plurianuals, es garanteix als ens locals la seguretat i estabilitat financera per desenvolupar-les.

Precisament, el Govern va aprovar fa dues setmanes la plurianualitat d’una part important dels serveis que s’inclouen als contractes programa. Aquesta plurianualitat compromet la Generalitat a destinar fins el 2011 un mínim de 364.485.871 euros als ajuntaments de més de 20.000 habitants, als consells comarcals i als ens locals supramunicipals pel desenvolupament de programes d’atenció social. Aquesta plurianualitat garanteix als ens locals estabilitat econòmica per finançar programes d’atenció social.

FONT: ESQUERRA.CAT

Subvencions de més de 652 milions d'euros ajuntaments i entitats per desenvolupar programes de serveis socials

El Govern ha destinat 652.339.177 euros a ajuntaments, consells comarcals i entitats d’iniciativa social per desenvolupar programes de serveis socials, des d’aquest any i fins el 2011. D’una banda, subvencionarà amb més de 364 milions d’euros els contractes programa amb ajuntaments i consells comarcals per tal que puguin oferir els serveis socials. D’altra banda, ha aprovat convenis de més de 287 milions d’euros per finançar programes socials d’entitats. Concretament, el Govern subvencionarà amb 287.853.306 euros, durant aquest any i el que ve, entitats sense afany de lucre per tal que desenvolupin programes de serveis socials. Aquests convenis beneficiaran sectors com el de la gent gran, persones amb discapacitat, malaltia mental, drogodependència, sida i tutela.

El Govern també va aprovar el passat 16 de juny la dotació pressupostària corresponent a una part important dels serveis inclosos dins els contractes programa amb ens locals. Servirà per finançar, des d’aquest any i fins el 2011, serveis socials com l’atenció primària, el transport adaptat o l’atenció especialitzada a la gent gran amb dependència. Els ajuts, per un import total de 364.485.871 euros, es destinaran als ajuntaments de més de 20.000 habitants i als consells comarcals. Aquesta inversió es formalitzarà a través dels anomenats contractes programa, que el Departament d’Acció Social i Ciutadania signarà properament amb els ens locals i comarcals.

En un context de crisi com l’actual, el contracte programa, amb actuacions plurianuals, garanteix estabilitat econòmica per finançar programes d’atenció social. Els contractes programa, que es van signar per primer cop l’any passat, fixen un nou esquema de coordinació, cooperació i col·laboració interadministrativa per a la prestació i finançament dels serveis socials. Substitueix l’anterior sistema basat en convocatòries de subvencions i permet equilibrar la relació entre el Departament i els ens locals.

Font: DIXIT

divendres, 5 de juny del 2009

El Govern aprova el Projecte de llei que estableix un servei universal d’acollida per a tots els immigrants i d'impuls a la reinserció laboral

Catalunya es posiciona com a regió europea de referència en l’acolliment de nouvinguts ja que és la primera comunitat a l’Estat i al Sud d’Europa en impulsar una Llei així

Es crearà un servei de primera acollida homogeni, que inclourà una entrevista amb un agent d’acollida, informació i formació sobre la societat catalana, el mercat laboral, el dret d’estrangeria i la llengua



La Llei
estableix el català com a llengua comuna i vehicular, tal com marca el Pacte Nacional per a la Immigració



El Consell de Govern també ha
destinat més de 2 milions d’euros per crear 140 noves places per a persones dependents i 78 nous llocs de treball


A més, ha augmentat en un 51%
els ajuts al lloguer per a persones amb risc d’exclusió social i ha destinat 6,4 milions a subvencionar la sisena hora dels centres concertats el proper curs escolar

El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei d’acollida a les persones immigrades i retornades a Catalunya, un “servei universal d’acollida” dirigit a totes les persones immigrades que estiguin empadronades a Catalunya o que acreditin un mínim de 90 dies de residència. Es tracta d’”una caixa d’eines per a nouvinguts per fomentar la seva mobilitat social i reduir la seva dependència dels sistemes públics incrementant la seva aportació a la societat”, ha declarat la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, que juntament amb la directora general de Comunicació del Govern, Aurora Masip, ha comparegut a la roda de premsa posterior al Consell de Govern.
La futura llei estableix un servei de primera acollida a través dels ens locals que serà homogeni, i que inclourà una entrevista amb un agent d’acollida, informació i formació sobre la societat catalana, el mercat laboral, el dret d’estrangeria i la llengua. L’aprofitament dels cursos es determinarà mitjançant una acreditació que s’obtindrà després de l’assistència continuada a les classes i que ha de servir per “donar oportunitats a les persones immigrades per a la seva inserció laboral”, ha deixat clar la consellera. Capdevila ha anunciat que el Govern intentarà arribar a acords amb l’Administració de l’Estat per tal que les certificacions del servei tinguin efecte en els procediments d’estrangeria, tal i com reclama el Pacte Nacional per a la Immigració.
La titular d’Acció Social ha explicat que el procés “començarà per l’agent que valora les necessitats de la persona i l’orienta en les primeres passes a la societat”, i ha precisat que “s’intentarà que aquest agent sigui una persona integrada a Catalunya del mateix origen que la persona usuària”.
La futura Llei estableix el català com a llengua comuna i vehicular en el procés d’acollida i reforça l’aprenentatge de la llengua, en la línia de les mesures establertes en el Pacte Nacional per a la Immigració. Concretament, el Projecte de llei contempla oferir, des d’ara fins el 2015, més d’11.700 nous cursos inicials o bàsics de català que s’integraran a l’oferta actual, i que implicaran un increment molt important respecte els 2000 que s’ofereixen ara. Capdevila ha explicat que un cop finalitzat l’assoliment de competències de llengua catalana, s’oferirà a qui ho requereixi formació per adquirir competències en llengua castellana.
El nou text situa Catalunya com a regió europea de referència en l’acolliment de nouvinguts ja que és la primera comunitat a l’Estat i al Sud d’Europa en impulsar una normativa així. D’aquesta manera, “Catalunya –ha dit la consellera d’Acció Social- es reconeix com a societat diversa, amb flux migratori perdurable en el temps, que hem de poder gestionar amb la regularitat i oferint atenció sistematitzada”. La consellera Capdevila ha explicat a més que aquesta Llei permet “desenvolupar competències exclusives en matèria d’integració, recollides en l’Estatut”,a l’hora que dóna compliment al Pacte Nacional per a la Immigració, concretament, al punt sobre l’adaptació dels serveis públics a una societat diversa.
La Llei, que es desplegarà de manera progressiva fins el 2015, neix amb la voluntat “d’homogeneitzar arreu del territori els diferents serveis d’acollida i praxis que ja fan alguns ajuntaments. El text s’ha elaborat recollint anys de bones praxis del món local i amb la seva participació i el de les entitats que hi treballen”, ha destacat Capdevila. La previsió pressupostària de la Llei s’incrementarà en funció dels consistoris que vagin oferint el servei i preveu que hi hagi serveis d’acollida a la totalitat dels municipis catalans amb més de 20.000 habitants. Així, està previst que inicialment, al segon any de la Llei, el serveis s’estengui a 32 municipis, fins arribar als 101 municipis en finalitzar el seu desplegament, el 2015.
L’acollida a Catalunya i en el país d’origen
Tot i que el gruix dels serveis es donaran a Catalunya, el text aprovat avui també contempla oferir el servei de primera acollida ja en el país d’origen, en els casos regulats pel marc legal d’estrangeria, que en aquests moments s’aplicaria bàsicament als reagrupaments familiars.
En l’àmbit català, el nou text contempla un treball conjunt entre el Govern i els ens locals, mantenint l’autonomia municipal i reconeixent la seva experiència acumulada en els darrers anys. “La integració és responsabilitat de totes les administracions però també de tots els sectors socials”, ha dit Capdevila, i és per aquest motiu que el Govern farà un acord amb agents socials per desenvolupar programes d’acollida, integració i gestió de la diversitat a les empreses i centres de treball.
El Projecte de llei també inclou la creació de la futura Agència de les Migracions de Catalunya, un nou òrgan adscrit a la Generalitat que facilitarà i agilitzarà el treball en xarxa amb els ens locals i les entitats que donen suport a la immigració.
El resultat d’un procés participatiu amb ens locals i entitats de tot Catalunya
La llei sorgeix del consens després d’un ampli procés participatiu en el qual hi ha intervingut més de 700 persones d’arreu de Catalunya, càrrecs electes de 208 ens locals i 199 entitats. El text també s’ha debatut amb entitats municipalistes i agents socials.
L’objectiu del Govern és demanar al Parlament la tramitació del Projecte de llei per procediment d’urgència perquè la norma pugui entrar en vigor aquesta mateixa legislatura. La previsió és que les seves disposicions s’apliquin de forma progressiva, de manera que el 2015 estigui completament desplegada.
140 noves places d’atenció a la dependència
En el mateix àmbit de l’acció social, el Consell de Govern ha destinat més de 2 milions d’euros a construir dos nous equipaments d’atenció a la dependència ubicats a Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell) i a Sabadell (Vallès Occidental), i ampliar-ne un d’existent a Súria (Bages). En total, crearan 140 noves places i 78 nous llocs de treball.
Les subvencions aprovades avui, que formen part dels 61,9 milions d’euros traspassats a Catalunya a compte del Fons estatal per a obres de creació i millora de la xarxa d’atenció a la dependència, se sumen als més de 12,7 milions d’euros que el Govern ha aprovat en les darreres setmanes per millorar nou equipaments d’atenció a la dependència, que permetran crear 496 noves places, millorar-ne 8 més i generar 253 llocs de treball.
Fins a 59 milions d’ajuts al lloguer per a persones amb risc d’exclusió social
El Govern d’avui també ha aprovat ampliar l’import de la convocatòria de subvencions per ajudar a pagar el lloguer a persones amb ingressos molt baixos. Aquesta convocatòria, publicada dimarts passat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, comptava amb un import inicial de 39 milions d’euros, i avui el Govern ha acordat ampliar la partida fins als 59 milions d’euros, fet que suposarà augmentar les ajudes en un 51% respecte el 2008. Es calcula que se’n podran beneficiar fins a 28.000 llars que tinguin problemes amb el pagament del seu habitatge de lloguer.
Subvenció de la sisena hora als centres concertats i d’altres acords
Per tal de subvencionar les activitats complementàries pel curs 2009-2010, conegudes com a sisena hora, el Govern ha aprovat avui destinar 6,4 milions. L’acord s’aplicarà el curs 2009-2010 als centres concertats que tenen subscrit amb el Departament d’Educació un contracte programa. Les subvencions aprovades avui beneficien 12.415 alumnes de 27 centres educatius.
El Govern ha aprovat també la constitució dels Governs Territorials de Salut del Barcelonès Nord-Baix Maresme i de l’Alt Penedès, declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de lloc històric, la necròpolis medieval de la comunitat jueva de Barcelona, situada a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona, o la concessió definitiva de ràdio municipal a l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat, i de ràdio comercial a Onda Ramblas de Balaguer, entre d’altres acords.

FONT: GENCAT.CAT

dijous, 7 de maig del 2009

Acció Social i la Taula del Tercer Sector impulsen la campanya per marcar la casella de fins d’interès social en la declaració de la renda

Acció Social i la Taula del Tercer Sector impulsen la campanya per marcar la casella de fins d’interès social en la declaració de la renda
El Departament d’Acció Social i Ciutadania i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya han impulsat la campanya per incentivar els i les contribuents a marcar la casella “altres fins d’interès social” en la declaració de la renda. La iniciativa l’han presentat aquest matí la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i el president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, Carles BarbaLa campanya recorda el dret de la ciutadania a decidir i es durà a terme a través de la tramesa de 100.000 tríptics informatius, l’elaboració de 5.000 cartells i el web de la Taula del Tercer Sector www.tercersector.cat.
La iniciativa també permetrà aclarir els possibles dubtes que tingui el ciutadà a l’hora de marcar la casella per a fins socials.La importància de destinar el 0,7% per a fins d’interès social.A la declaració de la renda, els ciutadans poden destinar un 0,7% dels seus impostos a programes socials gestionats per les ONG, marcant la casella d’altres finalitats socials.
L’any passat, es van recaptar per aquest concepte 245 milions d’euros al conjunt de l’Estat.La campanya del 0,7% de l’IRPF sensibilitza la ciutadania de la importància de destinar aquest percentatge a fins d’interès social, ja que permet que moltes ONG catalanes puguin finançar diverses actuacions en benefici de la comunitat. Enguany, a més, el context de crisi global afecta principalment els col·lectius més desfavorits de la població.Catalunya, la comunitat més solidària.Històricament, Catalunya ha estat la comunitat on un major percentatge de declarants marquen l’opció ‘altres fins d’interès social’. Ho fa el 57% dels contribuents, 12 punts per sobre de la mitjana estatal.
També és la comunitat amb un teixit associatiu més ampli i que ha presentat un major nombre de projectes.
A Catalunya, l’any passat 341 entitats catalanes van presentar 754 projectes dels quals se’n van aprovar 506. En total, l’import que es va destinar a finançar aquestes actuacions va ser de 17.029.667 euros. Enguany, les entitats i el Govern esperen que arribin molts més recursos a Catalunya atès l’increment de recaptació que es va produir l’any passat al passar del 0,52% al 0,7%Les entitats catalanes podran presentar els seus projectes.La campanya també té per objectiu aclarir que, finalment, totes les entitats que actuen a Catalunya, incloses les d’àmbit estrictament català, podran presentar els seus projectes a la convocatòria d’enguany.Precisament Trinijove
–l’entitat que ha acollit la presentació de la campanya– hagués estat una de les perjudicades en cas que la decisió del govern estatal de deixar fora les entitats d’àmbit estrictament català hagués tirat endavant. Aquesta associació té com a finalitat la promoció de la formació i l’ocupació a través de la realització de cursos, programes de reforç escolar, classes d’alfabetització per a immigrants i aules taller.
Trinijove va rebre l’any passat 32.000 euros provinents de l’IRPF que serveixen per formar emprenedors a l’hora de crear les seves empresesUn cop aconseguida la rectificació del govern espanyol, ara l’esforç del Departament d’Acció Social i Ciutadania i de la Taula del Tercer Sector se centra en aconseguir la territorialització de les ajudes i un increment important dels recursos que arriben a les ONG de Catalunya.Els dubtes més comuns que resol la campanya.A través de la campanya també es volen aclarir els possibles dubtes que tingui el ciutadà a l’hora de marcar o no la casella 0,7% “fins socials”. Aquests són els més comuns:
- Per què cal marcar la casella “altres fins d’interès social”?Perquè és un dret. En marcar la casella “altres fins d’interès social” es declara la solidaritat en assignar el 0,7% dels impostos del declarant per dur a terme programes per als col·lectius més necessitats.
- Cal decantar-se necessàriament per una de les dues caselles? La de l’”Església Catòlica” o la d’”Altres fins d’interès social”?No. Des de l’any 2000, els contribuents poden optar per tres opcions: assignar el 0,7% només a les ONG; assignar el 0,7 només a l’Església; o escollir les dues opcions a la vegada, amb la qual cosa se’ls assigna l’1,40% dels impostos del contribuent
- A què es destinen els diners resultants de marcar la casella “Altres fins d’interès social”?A finançar projectes socials per als col·lectius desfavorits de l’entorn més proper, però també a programes de cooperació internacional, a través d’organitzacions no governamentals (ONG).- Marcar la casella suposa un cost econòmic per al contribuent?No. L’elecció de qualsevol de les opcions d’assignació o deixar la casella en blanc no té cap cost econòmic i, per tant, la quantitat a ingressar o a retornar no quedarà en cap cas modificada.
- Què passa si no es marca cap casella, és a dir, si es deixen en blanc?Que l’assignació tributària del contribuent (0,70% o 1,40%, segons si deixa en blanc una o les dues caselles) s’imputarà directament als pressupostos generals de l’Estat.