divendres, 31 d’octubre de 2008

Primera condemna penal en ferm per assetjament laboral contra la generalitat de Catalunya

La sentència de l'Audiència Provincial de Lleida senta jurisprudència sobre l'assetjament laboral a  nivell estatal.
Malgrat això, el conseller d'Obres Públiques de Montilla, el socialista Joaquim Nadal, no fa ni cas i, a més, puja a la funcionària condemnada i paga als seus advocats. 

És la primera sentència per assetjament laboral - 'mobbing'-, en la qual resulta condemnada una Administració pública, en aquest cas la Generalitat catalana. I ja és ferma, quan l'Audiència Provincial de Lleida ha ratificat el dictat pel Jutjat Penal n º 2 de la capital lleidatans. 

Es jutjar Teresa Casals, cap de servei de la Conselleria d'Obres públiques (que dirigeix el socialista Joaquim Nadal) per assetjament laboral a la funcionària Begoña Solé. La sentència, ara ratificada en tots els seus pronunciaments, estableix una quantitat de 8782 euros d'indemnització i fa responsable de la Generalitat: "Ha quedat acreditada en autos la perpetració de la falta de coaccions subjectivament dotada d'un element intencional i voluntari-el dol - . la senyora Casals va desenvolupar un comportament voluntari, volgut i intencional-(és a dir dolós) tendent precisament a que la senyora Solé fes el que no estava obligada a fer, porti a fer el que ella no volia, pretenent amb això causar desassossec comminava l'acompliment de la seva tasca en condicions que lesionen la seva dignitat de la seva funció laboral, generant a la perjudicada una situació psicològica delicada doncs desenvolupament un trastorn d'adaptació requerint tractament mèdic adequat a aquest trastorn directament relacionat amb la conducta de la apelante ". 

En suma, per primera vegada, una administració pública és condemnada a Espanya per 'mobbing' i aquesta Administració és la Generalitat catalana. I Joaquim Nadal ha fet tot el possible per presindir de tal 'guardó'. Per exemple, la Generalitat ha corregut amb les despeses de defensa Casals, que no han servit per a molts, i per això ha contret a un dels millors bufets de Barcelona, el de Cristóbal Matellán. Aquestes despeses s'han justificat perquè la causa posava en perill "el bon nom de la Generalitat". 

Pel que sembla, a la justícia el bon nom de l'organisme públic no li sembla raó suficient per deixar impune la qüestió. 

No només això. El major menyspreu del conseller Nadal a la justícia és que, després de conèixer la sentència, encara no ferma, del Jutjat, no se li va obrir expedient disciplinari algun. Per contra, va ser premiada amb un ascens. El seu cap immediat, Jordi Benet, que segons la sentència empara i fomentar l'assetjament, i la dimissió havia estat sol · licitada pel sindicat UGT, tampoc se li ha obert expedient algun. Per cert, Benet ha estat director del Servei de Carreteres de la Generalitat a Lleida durant anys, al temps que era fundador i propietari (després sorgir l'escàndol va traspassar les seves accions a la seva germana) de l'empresa Projectec, premiada reiteradament amb contractes pel propi servei que dirigia. En definitiva, el poder col · labora amb un condemnat, en contra de la part més dèbil, ara declarada innocent. Però, malgrat això, alguna cosa ha canviat, perquè aquesta sentència senti jurisprudència en matèria d'assetjament laboral a 
espanya. 
 
L'Audiència ratifica la condemna de la cap de Carreteres per 'mobbing' a una funcionària 


L'Audiència de Lleida ha ratificat la sentència dictada pel Jutjat Penal número 2 que va condemnar l'ex cap del Servei Territorial de Carreteres de la Generalitat a la demarcació de Lleida, Teresa Casals Escuer, per assetjament laboral a una subordinat. 

L'Audiència reafirmada d'aquesta manera la decisió emesa el passat mes de febrer a favor de la víctima del mobbing, representada pel despatx d'advocats de Josep Maria Moragues, que es va convertir en la primera sentència condemnatòria per assetjament laboral contra una administració pública de l'Estat espanyol.
La sentència del Jutjat Penal 2 va establir en el seu moment que la Generalitat hauria d'indemnitzar la funcionària que va patir l'assetjament laboral amb 63.398 euros per ser responsable civil subsidiari. 
Tanmateix, l'Audiència de Lleida estableix que aquesta quantitat haurà de ser valorada pel metge forense en funció de les seqüeles dels fets que li hagin quedat a la assetjada. 
La treballadora denunciant acusar Teresa Casals de tracte vexatori entre 1996 i 2005. Durant el judici va assegurar que el seu superior la insults, li cronometrat quan treballava, li encarregava tasques de conserge i li va amenaçar diverses ocasions amb extraure'l. La sentència va assenyalar que els serveis territorials de Carreteres podien haver evitat el cas d'assetjament laboral únicament canviant de secció a la funcionària.
La Generalitat va recórrer la sentència del jutjat d'allò penal, que ara ha finalitzat amb una sentència ferma per part de l'Audiència de Lleida que ratifica la sentència anterior. 
Aquest nou error és contundent al sentenciar que "és clar que la conducta de la imputada ha excedit amb molt d'allò acceptable laboral i personalment a una conducta adreçada a fustigació a l'altra persona. Una cosa és el rigor en l'acompliment d'un càrrec de responsabilitat i una altra convertir la insistència en una conducta d'assetjament, amb menyspreu de la dignitat i voluntat de l'altra persona ".

Jornada sobre els drets de les persones en règim d´internament de menors a Catalunya

Mallorca, 283 -08037 Barcelona, Telèfon 93 4961880 (ext. 263) Fax 93 4871649, E-Mail:comissions@icab.cat

Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l'Advocacia

ORGANITZA: Comissió de Cultura, Secció Dret Penal

7 de novembre de 2008

Sala 8a (8a. Planta)

10:00 a 13:30 hores

10.00 a 11:30 h.

TAULA 1. Els programes d'intervenció en règim tancat. El control judicial de les mesures d'internament. El protocol d'avaluació del risc de reincidència (SAVRY).

Presenta i modera: Sra. Anna Diez Llacer. Advocada

PONENTS:

Il.lma. Sra. Sagrario Guitart Peñafiel. Jutgessa del Jutjat de Menors nº 1 de Barcelona

Sra. Marta Pérez Prieto. Sots-directora del Centre de Menors Can Llupià

Sra. Teresa Clavaguera Viñals. Cap de Secció de Centres de la Direcció General d'Execució a la Comunitat i de Justícia Juvenil

11.30 a 12.00 h. PAUSA-CAFÈ

12.00 a 13:30 h.

TAULA 2. El règim disciplinari. Els reglaments de règim interior dels centres de menors.

Presenta i modera: Sra. Lluïsa Domingo Hernando. Advocada

PONENTS:

Sr. Enrique de Caso Alfaro. Director del Centre educatiu L'Alzina

Sr. Javier González Pinedo. Cap del Servei de la Direcció General d'Execució a la Comunitat i de Justícia Juvenil

Jornada

ALGUNES QÜESTIONS SOBRE L'INTERNAMENT DELS MENORS A CATALUNYA

dimecres, 22 d’octubre de 2008

La consellera Capdevila proposa al Govern espanyol un paquet de mesures per millorar el finançament de la Llei de la Dependència

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha comparegut avui a la comissió parlamentària de Benestar i Immigració per parlar sobre l’impacte econòmic de l’aplicació de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) a Catalunya. La consellera Capdevila ha tornat a insistir en què 'cal que el Govern espanyol millori el sistema de finançament de la Llei' i, en aquest sentit, ha proposat una sèrie de mesures per reequilibrar l’aportació econòmica de l’Estat. 


La consellera d’Acció Social i Ciutadania ha recordat que 'la LAPAD estableix que el finançament públic de les prestacions de la dependència han de ser compartides per les comunitats autònomes i l’Estat en un 50%'. No obstant això, actualment aquesta proporció no es compleix i l’aportació al cost de la dependència de les comunitats autònomes és molt superior. A finals del 2008 la despesa per atendre a les persones beneficiàries de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència ascendirà a 545 milions d’euros. La major part d’aquests diners, 370 milions, els haurà aportat la Generalitat. En contrapartida, l’Estat només haurà aportat en concepte del mínim garantit i acordat, 113 milions d’euros. La resta, 62 milions, vindran per via del copagament. 

Davant d’aquesta situació, el Departament d’Acció Social i Ciutadania ha tramés al Govern espanyol una proposta centrada en cinc punts:

1. Els pressupostos generals de l’Estat haurien de diferenciar els crèdits destinats al mínim garantit i els corresponents al nivell acordat. En el sistema actual de finançament les comunitats autònomes reben les aportacions de l’Estat a través de dues fonts: el nivell mínim garantit i el nivell acordat. El primer és un import per cada una de les persones que se’ls ha reconegut el dret i, que varia segons el grau i nivell. Són crèdits ampliables, ja que responen a un dret subjectiu, que ha de fer-se efectiu en funció de les persones beneficiàries del sistema. Per la seva banda, el nivell acordat és un import fix que es distribueix entre les comunitats autònomes d’acord amb una sèrie de criteris. La consellera Capdevila afirma que la finalitat del nivell mínim garantit i del nivell acordat són molt diferents i, el fet de diferenciar els crèdits que es destinen a un concepte o un altre, permetria a Catalunya conèixer abans d’iniciar-se l’exercici els recursos a distribuir entre les diferents comunitats. Això evitaria que recursos inicialment previstos pel nivell acordat es destinessin al nivell mínim per insuficiència del crèdit total. 

2. El nivell acordat hauria de contemplar el finançament del manteniment del total de les places destinades a l’atenció dels beneficiaris de la Llei de la Dependència i no només les noves.L’Estat només contribueix al finançament de les places noves, però no aporta ni un euro al manteniment d’aquelles places creades en anys anteriors. Això provoca que es vagi incrementant cada cop més la despesa que han de suportar les comunitats autònomes i que s’incompleixi el cofinançament del 50% entre Govern espanyol i Generalitat. 

3. Incrementar els imports del mínim garantit d’aquest any i adequar-los al cost real de les prestacions i al previst al finançament de la Llei. El nivell mínim aportat pel Govern espanyol és igual pels beneficiaris d’un mateix nivell i grau, amb independència de que estigui en una residència, un centre de dia, gaudeixi d’una ajuda a domicili o tingui una prestació econòmica. Però, el cost real en cadascun d’aquests casos és molt diferent. Per tant, el nivell acordat hauria de compensar una part de la diferència del cost, ja que la comunitat autònoma ha de suportar el dèficit que es produeix entre la quantitat aportada a través del nivell mínim garantit, el cost del servei i el copagament. 

4. Creació d’un fons addicional per a inversions de centres destinats a l’atenció de persones en situació de dependència i per a la promoció de l’autonomia personal.
Creació d’un fons addicional per a les despeses indirectes de gestió de les prestacions de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Aquest fons contribuiria a finançar part de les despeses derivades de la valoració de l’estat de dependència, la realització del Programa individual d’atenció, el servei d’informació i reclamacions, el cost del manteniment de la base de dades, etc, que actualment la Generalitat afronta en solitari.

Més implicació de l'Estat

La consellera Capdevila ha assegurat durant la seva compareixença que malgrat 'els problemes de finançament, treballem cada dia per anar consolidant el sistema d'atenció a la dependència i per tal que, com està previst, estigui en ple funcionament el 2015'.'A més', ha dit, 'anirem consolidant els programes actuals i desenvolupant els programes adreçats a la millora de l'accessibilitat i de l'autonomia. Tot això serà possible només amb l'esforç compartit de totes les administracions implicades, començant per la de l'Estat'

El diputat d'Esquerra, Pere Bosch, ha aplaudit les propostes formulades per la Consellera i ha remarcat 'la transparència' del Govern sobre aquesta qüestió, que ha informat en tot moment, ja sigui des del Parlament o des dels mitjans de comunicació. Bosch ha afirmat que 'al capdavall, el finançament de la Llei de la dependència és un problema més del mal model de finançament que té la Generalitat' i ha lamentat 'la deslleialtat del Govern espanyol' amb aquesta llei. 

Proposta de resolució

Finalment, els tres grups que donen suport al Govern han anunciat que promouran una proposta de resolució amb els cinc punts que ha anunciat la Consellera que proposarà al Govern espanyol.

Font: Esquerra


dimarts, 21 d’octubre de 2008

Taula rodona "Acció educativa amb infants i adolescents estrangers sense referents"

http://www.ub.edu/pedagogia/noticies/Accio_educativa.pdf

9:15 h. Recepció
9:30 h. Presentació de la jornada:
Dra. Núria Rajadell
Vicedegana Acadèmica Facultat de Pedagogia, UB
Dra. Carme Gómez-Granell,
Directora del CIIMU
Il•lma. Sra. Josefina Cambra
Degana del CDLL, al servei de la professió docent
Sra. Imma Pérez
Secretària d'Infància i Adolescència. Departament
d'Acció Social i Ciutadania
10 h. Taula Rodona
"Acció educativa amb infants i adolescents estrangers sense referents"
Programa Catalunya-Magrib
Sra. Rosa Pérez. Cap de servei que desenvolupa el programa
L'acció educativa al Centre d' Acollida El Castell
Sr. Miquel Carreto. GEDI sccl (Cooperativa d'Iniciativa Social)
Legislació vigent en la matèria
Sr. Isaac Ravetllat. Professor associat de la UB i Secretari General de ADDIA
Presenta:
Dra. Carme Panchón. Professora titular de la UB i Sotsdirectora del CIIMU

Inscripció (Aforament limitat):
La Inscripció és gratuïta però cal formalitzar-la. Es pot fer personalment a les oficines
del Col•legi (horari de 9 a 14 h i de 16 a 20 h) i per Internet: http://www.cdl.cat.
Per a més informació podeu trucar al 933170428 o escriure un correu a
secretaria@cdl.cat.
"Actes previs al 20è aniversari de la Convenció de Drets de l'Infant, 2009"
Organització i Coordinació:
Dra. Carme Panchón
Facultat de Pedagogia-UB i sotsdirectora CIIMU
Dra. Núria Fuentes
Facultat de Pedagogia-UB
Sra. Sandra Costa
Facultat de Pedagogia-UB
Coorganització:
Col•legi Doctors i Llicenciats de Catalunya.
Secretaria Tècnica i Inscripcions
divendres dia 24 d'octubre de 2008,
de 9:15 h. a 13 hores.
Saló de Graus de la Facultat de Pedagogia

dimarts, 14 d’octubre de 2008

El Pla de suport al Tercer Sector Social 2008-2010 consolida la tasca de les entitats que presten serveis socials


  • El Pla donarà estabilitat a les entitats i estimularà la contractació de personal en un sectorque es preveu que generi més de 50.000 llocs de treball en els propers set anys 
  • Ajuda les entitats a fer front als nous reptes que suposen l’aplicació de les lleis deServeis Socials i de la Dependència 
  • El Consell de Govern acorda finançar la construcció d’un centre educatiu públic a Reus que serà dels primers a integrar alumnes d’infantil, primària i secundària 
  • També s’impulsen les cures pal·liatives per a malalts terminals o en fase avançada de malaltia i es facilitarà la recerca als experts en malalties neurodegeneratives

(consulteu tots els acords de Govern)

(veieu la roda de premsa sencera)

El Govern ha aprovat avui el Pla de suport al Tercer Sector Social per al període 2008-2010, un pla pioner que vol ajudar les entitats que presten serveis socials a consolidar i professionalitzar la seva estructura per fer front amb garanties als nous reptes sorgits amb l’aprovació de lleis com la de Serveis Socials i la de la Dependència. Així ho ha explicat la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, en la roda de premsa posterior al Consell de Govern, on ha comparegut acompanyada de la directora de Comunicació del Govern, Aurora Masip.
 
Segons la consellera, les actuacions derivades d’aquest Pla estan encaminades a “millorar el finançament i donar estabilitat al sector, especialment de cara als nou reptes d’atenció que suposen el desplegament de la Llei de serveis socials i la Llei de la dependència. La demanda creixent d’aquests serveis fa d’aquest sector un dels jaciments d’ocupació més importants dels propers anys amb unes previsions de creixement segons les quals“el 2015 necessitarem 50.000 persones més en aquest àmbit laboral i en el tercer sector social”, ha avançat Capdevila.
 
La principal eina per donar estabilitat al sector és canviar el sistema de finançament de les entitats, “passar de la subvenció anual a la concertació”. Segons ha explicat Capdevila, “el Pla pretén la consolidació del sistema de finançament per reduir la temporalitat dels treballadors, millorar la capacitat de gestió de totes les entitats i millorar la capacitació de recursos humans. Si assolim aquests objectius, assolim un objectiu que és el que tots busquem: la millora de la qualitat dels serveis.
 
Per la consellera d’Acció Social i Ciutadania, “aquest Pla repercutirà en la capacitat inversora de les entitats del tercer sector social per poder competir davant les noves demandes d’equipaments i deserveis que des de l’administració pública els requerirem”.
 
Aquest any el Govern haurà destinat un total de 800 milions d’euros al Tercer Sector, un àmbit que integra més de 6.300 associacions, fundacions i cooperatives d’iniciativa social, que dóna feina a més de 52.000 persones, i que disposa de més de 155.000 voluntaris. Cal recordar que aquest és un sector que atén un milió de persones i gestiona un pressupost anual superior als 900 milions d’euros.
 
El Govern confia que el Pla ajudi a estimular la contractació de personal en un sector amb un gran potencial de creixement. El Departament d’Acció Social i Ciutadania calcula que els serveis socials hauran generat l’any 2015 uns 53.000 nous llocs de treball.
 
Un dels primers centres educatius que integrarà educació infantil, primària i secundària
 
El Govern ha acordat destinar una subvenció de 7.280.066 euros a l’Ajuntament de Reus per finançar la construcció del CEIP El Pi de Burgar. Aquest serà un dels primers centres públics de Catalunya que integrarà l’escolarització d’alumnes des dels 3 als 16 anys, és a dir, de les etapes d’educació infantil, educació primària, i educació secundària obligatòria. L’Ajuntament de Reus executarà les obres del nou centre en virtut d’un conveni de col·laboració amb el Govern.
 
Tot i que actualment el CEIP El Pi de Burgar està constituït com a centre d’educació infantil i primària (CEIP), d’acord amb la normativa vigent, la futura Llei d’educació de Catalunya permetrà que aquest centre incorpori també els alumnes que cursin l’ESO perquè preveu la possibilitat de crear centres que acullin des de l’educació infantil fins a l’educació secundària obligatòria.
 
Impuls per millorar l’atenció dels malalts en l’última fase de la vida i acord per ampliar la recerca a alguns hospitals catalans
 
El Departament de Salut i el Ministeri de Sanitat i Consum signaran un acord per impulsar la implantació de les cures pal·liatives mitjançant activitats formatives, informatives, d’investigació i de sistemes d’informació. Les activitats previstes en aquest conveni tenen un cost d’un milió d’euros, dels quals el Ministeri de Sanitat i Consum n’assumeix un 70%, i el Departament de Salut aporta el 30% restant.
 
Els objectius específics d’aquesta estratègia són, entre d’altres, la universalització de les cures pal·liatives, la promoció de la igualtat en el seu accés, la millora del suport a l’entorn familiar, l’atenció als problemes emocionals i al dol, l’impuls del coneixement social sobre les cures pal·liatives i la formació dels que han de donar aquest tipus d’atenció.
 
També en matèria de sanitat, el Consell de Govern ha aprovat un conveni de col·laboració amb el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Neurològiques (CIBERNED) per a la promoció i l’impuls de la investigació clínica de malalties neurològiques degeneratives, com ara l’Alzheimer o el Parkinson, en centres assistencials de Catalunya com l’Hospital de Sant Pau, el de Bellvitge, l’Hospital del Mar i l’Hospital de Vic.
 
El conveni potenciarà els grups d’investigadors mitjançant un programa d’intensificació que permetrà als professionals sanitaris assistencials una dedicació més gran a la recerca. Això es farà mitjançant la contractació d’altres professionals que els puguin suplir en el temps que es dediquin a la seva activitat investigadora.


dijous, 9 d’octubre de 2008

Vídeos manifestació en contra de la directiva de la UE de les 65 hores, a Barcelona

Primer vídeo a inici manifestació des de l´inici fins al final , passant per diferents col.lectius, empreses en crisi i sindicats que s´aglutinaven a manifestació davant la directiva neoliberal de recuperar l´esclavatge, legalitzant 65 hores de treball setmanal, retornant-nos a un segle enrere:


Segon vídeo venint del final de la manifestació cap a endavant , tot baixant pel mig del Passeig de Gràcia fins a Plaça Catalunya:




98.700 joves catalans ni estudien ni treballen

98.700 joves catalans ni estudien ni treballen

L'estudi Els altres joves, publicat pel sindicat UGT, revela que a Catalunya hi viuen 98.700 joves d'entre 16 i 24 anys que ni estudien ni treballen. Aquests altres joves representen un 14,3% de la població de la franja d'edat esmentada. Segons UGT, que ja va elaborar un estudi similar a l'any 2005, aquest grup ha crescut considerablement en els últims anys. A l'any 2005 s'havia detectat l'existència de 65.000 joves d'entre 16 i 24 anys en aquesta situació. És a dir, en només tres anys el col·lectiu de joves que ni estudien ni treballen s'ha incrementat en un 33%. Per al sindicat, es tracta d'un col·lectiu que suposa un potencial humà molt importat que s'està malmetent. És per això que l'estudi prova d'identificar les causes d'aquesta situació i proposa actuacions per tal de corregir-la.

Una de les causes que s'assenyalen a l'informe és l'alt índex de fracàs escolar que hi ha al país, ja que Catalunya és avui la quarta comunitat autònoma amb la taxa d'escolaritat més baixa als 16 anys i la tercera amb la taxa d'escolaritat més baixa als 17 anys. Alhora resulta molt preocupant que, cada any, entorn del 27% de l'alumnat que comença la ESO no la finalitza i això sovint prediu dificultats en l'accés al mercat laboral. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, el 76% dels joves que no finalitzen la ESO no segueixen posteriorment cap tipus de formació professionalitzadora. L'informe subratlla que aquesta situació fa anys que es manté i s'han realitzat múltiples diagnòstics dels factors que hi influeixen. El sindicat estableix que això hauria de permetre una bona planificació i l'elaboració de les eines adequades per minimitzar la taxa de fracàs escolar i els seus efectes, per tal que no signifiquin l'exclusió del mercat laboral.

En canvi, la taxa d'escolaritat als 18 i 19 anys situa Catalunya entre les deu primeres comunitats autònomes de l'Estat. Això fa pensar als autors de l'estudi que els alumnes que provenen del batxillerat continuen els seus estudis mentre que l'alumnat que prové de la formació professional els abandona abans. Per aquesta raó el sindicat demana un replantejament seriós de la formació professional.

I si les estadístiques del món formatiu aporta pistes sobre el perquè de l'augment del col·lectiu dels altres joves, el món laboral n'aporta algunes més, com el fet que la taxa de temporalitat en la contractació dels joves d'entre 16 i 24 anys a l'any 2007 va ser del 55,6%.

En les conclusions de l'estudi, a més de posar en relleu aquestes xifres, UGT demana al Govern de la Generalitat que impulsi noves mesures per reconvertir la situació actual i proposa un conjunt integral d'actuacions:

  • Polítiques de prevenció de l'abandonament prematur dels estudis als centres de formació, que incloguin orientació professional i motivació de l'alumnat.
  • Mesures de formació i orientació professional flexibles que permetin combinar períodes de formació amb períodes de treball remunerat.
  • Reforma integral dels estudis de formació professional per fer-los atractius, vinculant-los a les necessitats del mercat laboral i amb un fort component de pràctiques professionalitzadores.
  • Polítiques d'ajuts al manteniment d'itineraris formatius.
  • Mesures per aproximar els joves que han abandonat el seu itinerari formatiu i professional a les accions d'informació i orientació establertes.

A més, per a UGT és indispensable un reforç en els sistemes d'informació i orientació escolar en els darrers cursos de la ESO, per tal que l'alumne tingui les eines necessàries per planificar el seu futur acadèmic i professional. En aquest sentit, el sindicat valora positivament els nous Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), però titlla de "clarament insuficient" l'oferta de places prevista: 6.180. D'altra banda, la Generalitat de Catalunya incorporarà a l'octubre 184 orientadors laborals al Servei d'Ocupació de Catalunya per assessorar de forma personalitzada als joves que es trobin en aquesta situació per ajudar-los a trobar feina o a continuar estudiant. En definitiva, sembla que és cabdal posar fil a l'agulla per tal d'evitar que continuï augmentant de forma exponencial la ja engrossida xifra de joves que ni treballen ni estudien.

Informe Els altres joves