Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris malaltia mental. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris malaltia mental. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de desembre del 2010

El Govern aprova el Pla integral d'atenció a les persones amb trastorns mentals i addiccions


  • La missió del pla és contribuir a la millora de la salut mental de la població i a la disminució de les desigualtats socials
 
El Govern ha elaborat un Pla Estratègic d’Intervenció Integral per a la millora de la prevenció i atenció a la Salut Mental, que s’ha de produir tant a l’entorn de l’atenció primària -lloc i escenari privilegiat per a les intervencions en salut mental i addiccions -com en les modalitats d’intervenció dins la mateixa xarxa especialitzada, així com la integració progressiva en els serveis socials, educatius, de la justícia i d’altres.
 
El Pla Estratègic del Pla Integral s’ha elaborat amb el consens de tots els agents implicats: departaments de la Generalitat de Catalunya que desenvolupen accions adreçades a aquesta població, associacions de professionals, d’entitats proveïdores i de familiars i usuaris.
 
La Missió del Pla Integral de Salut Mental i Addiccions és contribuir a la millora de la salut mental de la població i a la disminució de les desigualtats socials de les persones amb Trastorn Mental i Addiccions.
 
El Pla d’Atenció Integral té present les accions en l’àmbit de la prevenció, detecció precoç, tractament, rehabilitació i reinserció social i laboral, així com en el de suport social i educatiu i a les famílies, aconseguint potenciar la cooperació interdepartamental i intersectorial i desenvolupar polítiques que garanteixin la col·laboració i el compromís de les diferents entitats implicades per donar respostes integrals..
 
En els darrers anys ja s’ha desenvolupat diferents accions transversals entre els departaments de la Generalitat com són l’elaboració d’un mapa de recursos i serveis integral de salut mental a Catalunya, un projecte de lluita contra l’estigma i un model d’inserció laboral de les persones amb problemes de salut mental que s’ha iniciat a Girona, Sant Boi de Llobregat i Barcelona Esquerra.
 
La salut mental a Catalunya
Un 23% de la població catalana major de 17 anys patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida. Els costos de trastorn mental a Europa estan al voltant
 
del 3-4% del PIB imputats majoritàriament a la discapacitat associada, a la pèrdua de productivitat i a costos judicials i penals.
Segons dades de l’OMS la depressió és la segona causa d’anys viscuts amb discapacitat i es preveu que sigui la primera l’any 2030. A Catalunya els costos de la depressió estan al voltant del 0,4 PIB i majoritàriament són deguts a la pèrdua de productivitat.
 
Increment pressupostari
Cal destacar l’increment pressupostari i de recursos del Departament de Salut, destinat a la salut mental, que reflecteix el model d’atenció comunitària que s’ha estat impulsant des del Pla Director de Salut Mental i Addiccions.
 
El pressupost del Govern per a l’atenció a les persones amb problemes de salut mental l’any 2009 va ser de 385.516.479€, dels quals 356.009.156 € són del departament de Salut a través del Catsalut i 29.507.322€ són del Departament d’Acció Social i Ciutadania a través de l’ICASS.
 
Les línies estratègiques

Aquest Pla contempla 10 grans línies estratègiques:
1.      Promoció de la Salut Mental i impuls de les accions necessàries per al desplegament del Programa de Lluita contra l’Estigma.
2.      Promoció de la integració de les intervencions dels serveis de salut, social i educatius de la petita infància, de la població en edat escolar i de l’adolescència amb especial risc o vulnerabilitat.
3.      Promoció de la participació ciutadana i social de les persones afectades. Promoció dels seus drets en els entorns assistencials.
4.      Promoció i millora dels programes de suport a les famílies de les persones amb trastorn mental.
5.      Promoció de les accions necessàries per a la consecució activa de la inclusió comunitària de les persones adultes amb trastorn mental (TM) greu i addicions.
6.      Promoció de les accions necessàries per a la inserció laboral de les persones adultes amb TM greu.
7.      Millora de l’atenció psiquiàtrica i de salut mental en l’àmbit judicial, per a les persones en situació de privació penal de llibertat i mesures de seguretat.
8.      Millora i promoció de l’atenció integral de les persones grans en el seu entorn habitual i residencial substitutori de l’habitatge.
9.      Lideratge i gestió del canvi. Planificació i organització del Pla Integral, pla de qualitat i millora contínua, necessitats formatives, foment de la recerca i pla de comunicació.
10.Planificació operativa i impuls de les accions necessàries per a la consecució de la integració en la gestió territorial dels recursos assistencials: socials, sanitaris i educatius, elaborant un únic mapa i fent l’accés integrat i territorialitzat.
FONT:  Departament/s 

dimecres, 6 d’octubre del 2010

7 d'octubre, Dia Europeu contra la Depressió: la malaltia mental més freqüent i és la tercera causa de discapacitat en el món

La depressió és la malaltia mental més freqüent i és la tercera causa de discapacitat en el món, actualment. Al 2030, es preveu que en sigui la primera causa
L’impacte de la depressió
 
Dins el món desenvolupat, les malalties mentals afecten de manera important la vida de les persones i suposen també una càrrega important per a la societat. Si la depressió no es tracta adequadament, i a temps, sol esdevenir una malaltia crònica que genera discapacitat. A Catalunya, és la segona causa de malaltia crònica darrera dels problemes associats al dolor: l’11% dels homes i el 24% de dones declaren que pateixen problemes crònics d’ansietat i depressió (Enquesta de salut de Catalunya 2006), i que afecten de manera important la seva qualitat de vida.
 
A Catalunya (2006), s’estima que hi havia més de 400.000 persones majors de 18 anys amb diagnòstic de depressió i un 69% de les quals eren dones. La prevalença augmenta amb l’edat i en les classes socials més desafavorides. Entre els diferents trastorns depressius, la depressió major és la més greu i afecta al voltant del 4% de la població catalana, cada any, i amb més mesura a les dones. Entre la població atesa per l’atenció primària de salut, prop del 10% pateixen depressió major i dos terços són dones.
 
L’impacte econòmic de la depressió és alt: s’hi estimen uns costos anuals al voltant de 750 milions d’euros (M€). Això suposa, aproximadament, el 0,4% del PIB de Catalunya. Els costos sanitaris directes són només el 21% del total i comporten prop del 2% del pressupost de Salut. Entre els costos sanitaris directes, la major part (un 65%) correspon a la medicació. El 79% dels costos totals correspon a costos socials indirectes. La major part s’origina per la incapacitat permanent (61%), seguit de la incapacitat laboral temporal (34%), i menys del 5% dels costos indirectes corresponen a mortalitat.
 
Les pèrdues de productivitat laboral per incapacitat temporal s’estimen al voltant de 200 M€/any. Prop de 33.200 persones a l’any causen baixes laborals per trastorns d’ansietat o depressió. La mitjana de dies de baixa és de més de 100.
 
Accions per a la millora de la salut mental
El Departament de Salut, en línia amb el pacte europeu, ha prioritzat el desplegament del Pla director de salut mental i addiccions (PDSMiAd), que ha definit estratègies per a l’abordatge de la depressió, amb el compromís del conjunt del sistema sanitari i amb la col·laboració dels àmbits educatius i social, entitats locals i societat civil, en general.
 
 
Catalunya col·labora en el projecte Aliança europea contra la depressió que té com a objectiu reduir aquesta malaltia i la mortalitat per suïcidi associada, mitjançant intervencions de conscienciació sobre la seva detecció precoç, el diagnòstic acurat i el tractament més efectiu. Aquest projecte ha rebut de la Comissió Europea i l’Estratègia de Salut Mental del Sistema Nacional de Salut el reconeixement com un exemple de bones pràctiques clíniques en salut mental.
La primera experiència va iniciar-se a la Dreta de l’Eixample de Barcelona (2006) i, en una segona fase, s’està implementant a Sabadell. El desenvolupament d’aquest programa ha facilitat els canvis organitzatius i de cooperació entre els hospitals, els centres de salut mental i els equips d’atenció primària, per treballar de manera més integrada. Els principals resultats observats han estat aquests:
  • Disminució dels intents de suïcidi (5,6%, al primer any, i 29,2%, als dos anys) marcada, especialment, per menys repeticions de temptatives suïcides
  • Més temps de supervivència entre els reintents
  • Menys ingressos en les unitats d’aguts i menys demanda als serveis d’urgències psiquiàtriques, comparant-ho amb territoris on no es desenvolupa aquest programa
  • Únicament un 14% dels suïcidis són tractats prèviament pels serveis de salut mental.
     
     
El projecte desenvolupat a Sabadell ha permès obtenir dades de nois i noies de 4t. d’ESO, de l’àrea metropolitana, que mostren que un 7% dels adolescents presenten risc de depressió i, en un 1,64%, se’n confirma un diagnòstic clínic. Les taxes en les noies són superiors a les dels nois i, en ambdós sexes, augmenten amb l’edat, afecten més els alumnes que repeteixen curs i, en general, són superiors entre els nois i noies immigrants, comparant-ho amb la població autòctona.
 
D’altra banda, aquest programa ha demostrat també ser cost-efectiu: s’estima un cost per temptativa evitada de 3.225 €/any. A Sabadell, la reducció diferencial de dies IL per depressió és del 4,1% (350.543 €, al 2008).
 
Aquest projecte de lluita contra la depressió i prevenció del suïcidi ha permès millorar la qualitat assistencial de les persones afectades. És la malaltia mental que provoca més morbimortalitat i permet desenvolupar projectes de recerca amb una aplicabilitat clínica de primera magnitud, en cooperació amb altres països europeus. L’avaluació d’aquest programa ha demostrat ser cost-eficient i s’ha incorporat a la pràctica assistencial habitual.
 
Paral·lelament, l’edició d’una guia clínica per a l’abordatge de la depressió dins l’atenció primària, a Catalunya, adaptada a la guia del Sistema Nacional de Salut, representarà un repte per a la implantació progressiva de les recomanacions als serveis assistencials públics del nostre entorn. Així mateix, en l’actualitat, Catalunya està desenvolupant un projecte conjunt amb el Quebec (McGuill University) per a la prevenció i detecció precoç de la depressió, en l’entorn laboral.
 
Més informació
- Pla director de salut mental i addiccions  http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir489/index.html   
 
FONT: Departament/s    

dimarts, 10 de novembre del 2009

Cada dia es diagnostiquen 23 persones amb malaltia mental a Catalunya

Cada dia es diagnostiquen 23 persones amb malaltia mental a Catalunya
Actualment, arreu de Catalunya ja són 77.427 les persones que pateixen algun tipus de malaltia mental. Les dades les va donar a conèixer la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, durant la seva participació a la festa que la Federació Catalana d'Associacions de Familiars i persones amb problemes de salut mental (FECAFAMM) va organitzar a Sant Boi el 10 d'octubre amb motiu del Dia Mundial de la salut mental.
La consellera Capdevila va explicar que l'any passat hi havia a Catalunya 73.152 persones afectades per alguna malaltia mental. Això significa que en els sis primers mesos de l'any s'han diagnosticat 4.275 nous casos, que representen una mitjana de 23,6 casos per dia. Davant d'aquesta situació, Capdevila va insistir en la necessitat de posar en marxa recursos especialitzats que garanteixin l'atenció a aquestes persones i que abastin tot el territori per garantir la igualtat d'accés a aquests serveis.
El Departament d'Acció Social ha posat en marxa un instrument per garantir-ho: la cartera de serveis socials. Aquest catàleg estableix 7 tipus de prestacions especialitzades per a les persones amb malaltia mental, dues de les quals estan garantides per llei: la plaça residencial per a persones en situació de dependència i el servei de tutela. La resta de prestacions, subjectes a disponibilitat pressupostària, corresponen al servei de suport a l'autonomia a la pròpia llar, al servei de llar residència, al de llar amb suport, club social i servei prelaboral.

FONT: DIXIT