Dia Mundial de les Malalties Reumàtiques

El dia 12 d’octubre es commemora el Dia Mundial de les Malalties Reumàtiques, que inclouen les que afecten les estructures de l’aparell locomotor, o sistema musculoesquelètic, és a dir, que recauen en els ossos, les articulacions, els teixits que envolten les articulacions, els tendons o els lligaments, i els músculs. Parlem, per tant, de malalties com ara el mal d’esquena, les artritis de tot tipus, les malalties òssies com, per exemple, l’osteoporosi, les malalties sistèmiques del teixit connectiu, els reumatismes de les parts toves i el dolor musculoesquelètic difús o regional, que en conjunt constitueixen més d’un centenar de malalties reumàtiques diferents.

 

Les malalties reumàtiques són el principal problema crònic declarat per la població segons les dades de l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) 2006, en la qual un 29,6% de la població enquestada declarava haver patit mal d’esquena lumbar o dorsal el darrer any; un 27,6%, dolor cervical, i un 22,6%, artrosi, artritis o reumatisme.

 

Les malalties reumàtiques són la primera causa de dolor crònic greu i de discapacitat física en els països desenvolupats i, a més a més, alteren de forma significativa l’estat psicosocial dels individus afectats i també el de les seves famílies i cuidadors. Aquestes malalties són, d’altra banda, el problema de salut més freqüent que incapacita per al treball i, així, més del 60% d’individus amb jubilació avançada o invalidesa per al treball és per raó d’una malaltia de l’aparell locomotor, circumstància que contribueix a un augment considerable de les despeses econòmiques associades a la malaltia.

 

Conscient del greu problema de salut que representen aquests processos, el Departament de Salut va posar en marxa l’any 2008 el Pla director de les malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor amb l’objectiu de millorar l’atenció d’aquestes malalties tenint en compte els aspectes de la prevenció, del diagnòstic i del tractament. Alhora, proposa una reordenació dels recursos assistencials incorporant criteris d’equitat territorial, qualitat i sostenibilitat. En aquest Pla, que ja ha completat la fase estratègica, hi han participat molts professionals de diferents especialitats i nivells assistencials i també un grup constituït per persones que representen associacions de pacients. Els grups de treball en els quals s’ha treballat des del Pla director han estat dirigits als processos clínics més prevalents i a com millorar el model assistencial per atendre aquestes malalties i les persones que les pateixen. S’ha treballat en el dolor lumbar, en l’artrosi, en l’osteoporosi, en l’artritis crònica, en la fibromiàlgia i en la tendinitis d’espatlla.

 

Les múltiples propostes de millora que es proposen des del Pla director volen donar resposta als objectius plantejats en el mateix Pla i permetre que s’apliquin en el nostre territori. Entre aquestes propostes, es poden esmentar, per exemple, la millora dels circuits de relació entre els nivells assistencials i professionals, l’apropament de l’activitat de fisioteràpia a l’atenció primària, l’atenció quirúrgica ràpida de la fractura de maluc o la prevenció de l’osteoporosi en determinats grups de risc especial. Les propostes adreçades a les diferents malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor s’implementaran gradualment els propers anys i s’espera que els resultats es tradueixin en una millora de l’atenció i de la salut de la ciutadania de Catalunya.

 

 

Més informació

Pla director de malalties reumàtiques i de l'aparell locomotor / Model d'atenció al dolor crònic (http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir3531/index.html)

Fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica

 http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir3355/index.html

 

 

Dia Mundial contra el Càncer de Mama, 19 d'octubre

La detecció precoç en fa augmentar la supervivència

 

El 19 d’octubre es commemora, a tot el món, el Dia Mundial contra el Càncer de Mama, que és la primera causa de càncer entre les dones de Catalunya i en els països desenvolupats.

 

El 28,1% de tots els casos nous de càncer de les dones són de mama. Les dades poblacionals més recents mostren que la incidència d’aquest càncer ha augmentat un 2,5% anual (casos per 100.000 dones) en el període 1985-2002. Aquest increment es deu bàsicament a l’envelliment de les dones; mentre que en les més joves la tendència és a estabilitzar-se o, fins i tot, a disminuir (per exemple, per sota dels 45 anys).

 

En el 2010, per grups d’edat, s’estima que el nombre de diagnòstics nous en les dones de 35 a 64 anys sigui de 2.841 i, per sobre dels 65 anys, de 2.319. Els càlculs per al 2015 són de 3.086 i de 3.000, respectivament.

 

La taxa de mortalitat ha disminuït, a partir dels anys 90, amb un 2,7% de descens anual entre 1995-2004. Actualment, el càncer de mama té una supervivència del 80,9% als 5 anys, i és una mica superior a la mitjana europea que, en el mateix període observat, és del 79%.

 

Les millores en la supervivència es deuen, fonamentalment, al progrés dels diagnòstics en les etapes precoces de la malaltia, als cribratges -mitjançant les mamografies- i a les millores dels tractaments. En aquest sentit, també cal esmentar els canvis en la percepció del benefici del diagnòstic precoç del càncer de mama per part de les dones.

 

El Pla director d’oncologia del Departament de Salut ha desenvolupat diverses accions per tal de continuar millorant la situació del càncer de mama a Catalunya, entre les quals destaquen:

 

• Programa de cribratge de càncer de mama (2008). En aquest any, les dones convidades a participar-hi varen ser 363.438 (66,1%). Es van diagnosticar 918 càncers de mama i la seva cobertura, incloent-hi les dones que es varen realitzar la mamografia fora i que ho van declarar, va ser del 76,7%.

• Diagnòstic ràpid. El Departament de Salut i el CatSalut van implantar el circuit de diagnòstic ràpid de càncer per evitar-ne retards. S’inclouen en aquest circuit preferent les dones de qualsevol edat que presentin símptomes o molèsties que puguin ser motivades per un possible càncer de mama.

 

Aquest circuit està estès a tot el territori. Durant el 2008, s’hi van incloure 5.416 dones i el 40,2% de les quals van ser diagnosticades amb càncer de mama.

 

Totes aquestes accions estan orientades a detectar el càncer en les fases inicials, abans que se’n presentin els símptomes, i així és més fàcil de tractar-lo i curar-lo.

 

A cada dona se li ofereix la millor assistència, en funció de l’evidència científica sobre l’eficàcia de les intervencions i la seva situació de risc:

 

1. Davant de símptomes, a qualsevol edat: circuit de diagnòstic ràpid.

 

2. Cribratge, amb mamografia cada dos anys, a les dones entre 50 i 69 anys

 

3. Risc familiar: consell genètic a persones amb familiars propers que hagin desenvolupat i que hereten un risc més elevat de desenvolupar determinats tipus de càncer que altres persones de la població general. Tot i això, només entre un 5-10% de tots els càncers es desenvolupen a causa d’alteracions genètiques heretades o mutacions germinals. S’anomenen càncers hereditaris.

 

Totes les dones entre 50 i 69 anys han de rebre una invitació per fer-se una mamografia. Les dones d’aquesta franja d’edat que no hagin rebut cap convocatòria de cribratge de càncer de mama han de trucar a Sanitat Respon: tel. 902 111 444.

 

Si es detecta un càncer de mama, a la dona se li oferirà atenció per un equip especialitzat dins el sistema sanitari públic. El tractament inclou, generalment, la cirurgia i algun altre tipus de actuacions com la radioteràpia, la quimioteràpia o el tractament hormonal.

 

 

Per a més informació

 

Canal Càncer (www.cancer.gencat.cat )

Pla director d’oncologia (http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2886/index.html)